Encara que...

Quan et desprens dels somriures provocats,

Quan et neteges el maquillatge d’aparença.

Quan els teus passos no titubegen en el caminar,

Quan el teu cor s’obre i reconeix l’aïllament,

Quan tot això succeeix, llavors és que alguna cosa gran està succeint en tu.

Quan veus la bellesa que t’envolta malgrat tot,

Quan la teva mirada deixa de mirar de reüll,

Quan ets capaç de respirar profundament sense pensar en la pèrdua de temps d’aquest moment,

Quan la teva agenda deixa de ser el primordial a la teva vida quotidiana,

Quan tot això succeeix, hi ha una llum en el teu interior que vol ser mostrada.

Encara que cada matí sembli ser el mateix abans de llevar-te,

Encara que sentis que hi ha molt o res a fer en el dia d’avui,

Encara que puguis arribar a pensar: “un dia més”,

Encara que tot això sembli en tu, sempre queda l’imprevist per a impressionar-te i poder dir: “mira!, això m’ha agradat!”

Encara que avui no puguis esmorzar,

Encara que sentis un fort impuls de plorar,

Encara que aquesta nit tampoc hagis pogut dormir com haguessis volgut,

Encara que no percebis la sortida de la teva aparent situació estancada,

Encara que tot això sembli existir davant teu, deixa-ho anar i sent l’esperança que l’existent actualment a la teva vida només és un impuls per a arribar a tu.

El nostre passat ens empeny a creure el viscut temps passats, a donar per fet que el que va ser, continuarà sent, i el fet de sentir aquest sentiment en el nostre interior, fa que el nostre potencial de ser nosaltres s’esvaeixi degut que posem a les mans del que va ser el nostre apoderament com a sers lliures que som. 

Ens posem a mercè del que va ser per a sentir l’abatiment del nostre estat interior segons el nostre passat. Aquest continuarà insistint en voler subjugar-nos al seu domini, però només és una qüestió de consciència personal.

Quan no sabem, ens creiem limitats.

La vida no és com ens l’han fet creure. Més enllà de totes les connotacions culturals, religioses o socials, el nostre caminar no té un sol camí, sinó que existeix, també, un altre més en acord a les nostres necessitats. Sí, existeix un camí davant nostre, únic i primordial pel nostre ser. Aquest no és extern, sinó que la direcció a seguir a partir d’ara resideix en el que ens dicta el nostre cor.

Tots som iguals com a ànimes, però diferents com a sers encarnats. Per això, hem de cercar i trobar el camí adequat per a la nostra ànima. Som únics dins de l’espècie de la humanitat. Només nosaltres sabem fer allò que sentim en el nostre interior de la manera que ho sentim. Ningú més pot fer allò de la manera que nosaltres ho podem fer i beneficiar a aquelles altres ànimes necessitades de la comprensió com nosaltres també sentim. Despertant de la quimera onírica del nostre passat limitat, ara podem llevar-nos i dir ben fort, en veu alta: “Avui, jo sí que puc i ho aconsegueixo! Avui val la pena viure!”

La nostra vida abraça els desigs del nostre cor. Quan així ho fem, llavors, sentim la força de la nostra essència demanant pas per a fer-se un lloc en la nostra estimada existència.

Quan despertem pel matí i sentim l’amor en nosaltres, llavors és que alguna cosa està canviant en nosaltres.

Quan ens llevem i sentim la gratitud per aquest nou dia, és que el nostre ser ha trobat el camí de tornada a casa.

Quan ens mirem en el mirall i somriem per a poder-nos veure i ens agrada el que observem, llavors, és que alguna cosa gran s’està produint dins nostre.

Quan cada dia sentim la necessitat de llevar-nos per a rebre amb els braços oberts l’inesperat d’aquella jornada, és que el nostre cor s’ha obert i els nostres germans de la Llum ens acompanyen xiuxiuant-nos a l’oïda el nou dia.

Mirant en el silenci de la ment, veiem el reflex de la perfecció de la creació.

Sentint la serenitat del teu interior, perceps el potencial que hi ha dins de cadascú, malgrat les diferències i els enuigs.

Quan decidim experimentar aquesta sensació de l’encarnació, no se’ns va dir moltes de les coses que hem viscut. El llibre d’instruccions no se’ns va llegir del tot. Va haver apartats que només nosaltres van haver d’adonar-nos a través de la vivència. Arribar fins a aquí ens va obrir les portes del veritable ser que som i del recordar.

Ara, estant aquí llegint aquestes paraules, el meu ser està atent i centrat en cada una que els meus ulls ressegueixen. Alguna cosa en mi em fa estar atenta, quieta, com si algú estimat estigués al meu costat i sentís el benestar de la seva presència. Continues llegint com a part del dia d’avui, enlairant la teva essència vers el més alt del teu ser.

Avui és un bon dia, encara que potser el cel sembli no voler lluir el sol, però en el fons, m’adono que no és el més important, perquè encara que no el vegi, ell continua en el més alt de tot encoratjant-nos a seguir.

El meu cor sap dels per quès.

Avui he decidit sentir mentre camini.

Avui em permeto expressar les meves emociones sense impediments.

Avui és un bon dia per a renàixer aquell ser que somniava en el meu interior, lliure, enlairant-se cap a l’eternitat de la meva realització.

Avui, el meu cor està disposat a parlar-me i jo a escoltar-lo.

Passi el que passi avui, jo seré jo. Així ho sento i així ho expresso.

Per això, quan sento la força, per moments, d’aquesta cosa subtil que resideix en el meu interior,...obro els braços, miro al cel i exclamo:

 “Sí! Jo puc! Jo vull i faig la meva voluntat segons el meu cor!

Gràcies! Gràcies! Gràcies!”

Els dies són petits regals que ens poden fer grans.

Els instants, cireretes del nostre pastís existencial.

Deixem que la celebració sigui compartida amb tots aquells que ens envolten. Llavors, veurem com cada matí, tarda o capvespre són mostres d’agraïment per a sentir la gratitud d’estar aquí.

Des del meu cor, una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.