dilluns, 29 de juliol de 2013

Seminari SENTIR! per a l'agost


 

Us faig saber que els dies 24 i 25 d’agost  a la població de Cardedeu (Barcelona), en el Centre LA FONT, situat en el mateix centre del poble, es realitzarà la primera part del Seminari “SENTIR!”.

El nostre procés continua,  i per a molts aquest període és quan teniu més disposició per a assistir a trobades amb la Llum i l’Amor que cadascú és, saborejant la plenitud de recordar qui som.

El Seminari serà realitzat per en Jordi Morella.

La programació d’aquest encontre serà per a un grup reduït on donarà cabuda a molt poques places. Vols ser un dels assistents? No esperis als darrers dies.

Per a més informació i inscripcions podeu trucar al centre, al telèfon 938455556 (dilluns matí tancat).

 

Per a aquells que hi assistiu, allà ens veurem!

 

dijous, 25 de juliol de 2013

Nova trobada amb en David

 
Avui vull regalar-vos una nova trobada amb David. Quan estic amb ell, no sé exactament de què parlarem, o millor dit, quina direcció prendrà la nostra xerrada.
Fa temps que us vaig comentà que David és un harmonitzador d’ànimes. Aquesta vegada m’agradaria començar amb aquesta idea, estant amb ell.
-        Podem començar? – li pregunto.
-        Quan vulguis – em respon assentint amb el cap i un somrís com de complicitat pel que vindrà a continuació.
-        Podríem dir que ets Mestre? – pregunto iniciant la trobada.
-        Què és un Mestre? – em respon preguntant-me.
-        És aquell que ajuda a recordar i transmet unes ensenyances i un exemple de vida basat en l’Amor – dic.
-        ...(ell, en silenci,escolta les meves paraules).
-        Mestre és aquell qui mostra el camí vers el Ser i l’essència que cadascú és.
Després d’una petita pausa diu:
-        Algunes vegades m’he arribat a plantejar quina etiqueta posar a la meva vida segons el que faig. M’han arribat a posar moltes etiquetes, però hi ha una que des de fa molts anys em varen començar a dir, i tenint present el que tu has respòs sobre la paraula Mestre, bé podria dir-se que sóc Mestre.
-        Mestre espiritual?
-        Sí – respon. Alguns m’han comentat que no queda bé dir que un és mestre, però des de la meva joventut, sempre m’ha acompanyat aquesta paraula a la meva vida. Un pot ser mestre creatiu, professor de certes professions, d’escola, fins arribar a la porta de l’espiritualitat. (Pausa). Sento la Mestria en mi. Encara sento que em trobo en un camí d’aprenentatge, donant-me compte que la diferència amb l’entorn més immediat fa que vagi adquirint un aprenentatge que em permeti, després, poder apropar-me, comprendre i ajudar a aquells que l’univers m’envia. 
-       
-        Si miro tot el realizat fins ara – continua dient -, diria que si, als dos aspectes que has anomenat. Accepto el fet de ser un “harmonitzador d’ànimes”, i “Mestre espiritual”.
-        No sents una responsabilitat en tu pel que estàs fent pel planeta i la humanitat? – li pregunto.
-        No! – em respon rotundament – perquè no sóc jo qui es manifesta quan m’obro al servei de la Font.
-        No creus que els altres no puguin arribar a entendre el que acabes de dir-me?
-        No sóc jo qui realitza el que anomeneu la meva obra, els resultats obtinguts. La meva presència només serveix de canal perquè la Divinitat Universal, a través de la meva Divinitat manifesti la seva Voluntat, segons ha de ser. Qui sóc jo per a interposar-me entre elles? La Font és Superior a mi, però alhora, tots procedim d’ella i pertanyem a ella.
-        És a dir, no ets tu qui aconsegueix els resultats d’aquells que et venen – comento.
-        Mestre és el conducte pel qual Déu, l’Amor pot materialitzar-se aquí a la Terra. La mestria consisteix en prendre consciència que allò que realitzes, prové de més enllà de la teva voluntat humana. (Pausa). El camí de la mestria és el camí de la deixadesa, de deixar-se emportar per la Voluntat Superior a la qual tots estem immersos. Quan t’adones de la teva procedència i el teu sentit en aquesta vida, llavors, tu ja no ets tu, per tant, el que fas no procedeix de tu, sinó de la teva divinitat.
-        Però alguns poden preguntar-se si tu i la teva divinitat, en el fons, sou el mateix.
-        L’arbre és l’arbre, però els seus fruits no depenen de la seva voluntat, sinó del contingut de la seva llavor. Aquesta llavor és el potencial de la divinitat de l’arbre. Si l’arbre es deixa emportar pel contingut de la llavor, pot arribar a mostrar-se amb tot el seu resplendor. L’arbre pertany a la seva llavor, així nosaltres, pertanyem a una Divinitat Superior, que si les circumstàncies són les propicies, podem mostrar tot el nostre resplendor i veure els resultats de qui som.
-        ...
-        Quan ens deixem anar i balancejar pel flux de la nostra essència, llavors ens mantenim en el camí de la mestria, de l’aprenentatge.
-        I quan no?
-        Ens aferrem a la humanitat.
-        La condició humana només és el punt de sortida per a arribar a la nostra divinitat – li comento.
-        Així és. Només és l’inici per a començar a discernir allò que pot ressonar en el nostre cor i el que no. Aquesta tria, entre el gra i la palla en el nostre camí ens portarà  despertar cada vegada més. La ment no és el motor principal de la nostra vida. Només des del cor podrem arribar a nosaltres.
-        Per tant – continuo dient -, la nostra condició humana només és l’eina per a fer servir el nostre lliure albir.
 
Mirant-me em fa un somrís de conformitat. Els seus ulls s’obren i comenta
-        Exacte! Tot té a veure amb una Voluntat Superior. Aquesta Voluntat ens aproparà a la comprensió del per què de la nostra existència a través d’unes encarnacions.
-       
-        (Després d’una pausa prossegueix): Tots poden arribar a la comprensió superior, però no serà a través del raciocini. El cor ha de guiar al ser i l’abandonament a aquesta Voluntat us portarà a la llibertat espiritual on us trobareu amb qui sou. (Pausa). Encara no hi ha la consciència de divinitat. Molts estan despertant mentre van caminant. Hi ha un coneixement que els pot portar a l’essència del seu ser. La Mestria és un aprenentatge. Mestre qui ho aplica i transmet.
-       
-        Cada vegada hi ha més sers que estan arribant a la mestria. Arribarà el moment que apareixeran com a Mestres.
-       
-        (Després d’una pausa, continua dient): Espiritualitat, Mestres, Il·luminats, Sers de Llum, i d’altres paraules deixaran d’existir amb el temps, perquè cadascú de nosaltres, de vosaltres, sou “el contingut d’aquestes paraules”.
-        A mesura que vagin recordant s’adonaran que ells ja són sers espirituals, de Llum, sers amb consciència, i per tant, a algun nivell, Mestre – intervinc.
-        Així és! – expressa fent un gest d’afirmació.
 
Veig que està com concentrat, absent en les seves coses. En aquest estat li pregunto:
-        Què estàs pensant?
-        Malgrat del despertar, encara existeixen els pedestals. No poseu a ningú sobre un d’ells, perquè perdeu la vostra essència. Ningú és més que vosaltres. Tots som deixebles i mestres, cadascú al seu temps, arribarà a l’estat de comprensió absoluta i a sentir a aquell qui sou en el vostre interior.  (Pausa).
-       
-        Sou Déu! – respon.
 
Després d’uns instants de silenci, torno a dirigir-me a ell, preguntant-li:
-        Hi ha alguna cosa més que vulguis comentar-nos ara?
Amb un suau gest amb el cap diu que no.
-        Gràcies novament per permetre que aquesta trobada pugui ser transmesa i publicada.
Fa un somrís i un gest de consentiment amb el cap.
 
-        Gràcies Mestre.
-        A tu – em respon.
 

dilluns, 22 de juliol de 2013

Comunicat sobre les vostres consultes


 

Fa poc us vaig fer arribar un comunicat conforme potser o sempre pugui arribar a contestar-vos les vostres preguntes i peticions d’ajuda, formulades a través d’internet, conforme necessitàveu unes paraules que us facin veure clar o com solucionar la situació que pugueu estar vivint en aquell moment.

Degut a les consultes que vaig rebent per part vostra per les xarxes socials i fins i tot per telèfon, anant aquestes en augment, i tenint present la dedicació que comporta per part meva el mirar d’atendre-us i contestar-vos, us vull comunicar que a partir d’ara, atendré a les vostres demandes, peticions, consultes, havent realitzat abans una sessió amb mi, bé assistint personalment a la consulta, o en una sessió a distància.

D’aquesta manera podré donar-vos l’ajuda adequada segons la vostra situació, i farem que l’univers es mantingui en equilibri, havent un intercanvi d’energia a través de les vostres aportacions.

A vegades preguntem i demanem ajuda o respostes a situacions molt concretes, quan en el fons, aquestes situacions que viviu són derivades d’altres aspectes omesos al consultar-me sobre la vostra vida.

Al fer la sessió podré adonar-me millor de la vostra situació actual, podent-vos ajudar de la manera més adequada pel major bé de tots.

Gràcies per la vostra comprensió, agraint d’avant mà que les trucades que pugueu fer-me per telèfon a partir d’ara, siguin només per a concertar hora per a les sessions individuals o per a l’organització d’algunes de les activitats que estic realitzant.

 
Agraeixo la confiança vers el meu ser.
 

Que Déu us beneeixi i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
 

Gràcies!

 

dijous, 18 de juliol de 2013

La melodia - amb Àliga Blanca


 
La melodia que habita a tota la vall i allà fins on els meus ulls poden divisar, arriba al més profund del meu ser.
El meu cor sent la pau i l’assossegament de saber que aquest estat em porta als meus acompanyants de la Llum, els meus mestres i sers procedents de la Llar on tots tornem després de l’aprenentatge en aquesta dimensió.
En el silenci interior, abraçat per la melodia dels meus ancestres, veig una àliga de cap blanc retallant la seva silueta a l’horitzó del nostre cel blau. De sobte, sento a Àliga Blanca al meu costat, posant-me la seva mà sobre la meva espatlla. La sensació me és familiar, i la seva energia reconeguda per la meva ànima.
-        Sóc part d’aquesta bellesa (referint-me al paisatge que tenim davant nostre) – li comento.
-        Tu ets aquest paisatge. Ets part d’ell. La seva existència no seria si tu no estiguessis aquí. Tu has creat aquesta bellesa al contemplar-la. El teu cor s’expandeix i reconeix la teva essència i d’allà on procedeixes – em respon Àliga Blanca.
Continuem en silenci sentint les nostres presències, mantenint la contemplació i sensació dels nostres sers.
Hi ha una pau immensa en mi. Encara que l’udolar de la mestria (el llop) a la llunyania es manifesti en els meus oïdes, sento la unicitat amb ell i de tots els germans de la vida animal i vegetal. 
Sento l’amor i l’harmonia de la meva estimada mare Terra. Ella em protegeix i desperta els meus sentits i el meu cor al percebre més enllà de la meva dimensió actual. Meditacions, visions, percepcions, sensacions i un gran amor en el meu interior, fan que tota l’essència d’aquest lloc que habito em manifesti el sentit de la meva existència i tot el que es troba al meu entorn, estigui on estigui.
Aquí, en aquest estat interior, acompanyat per la Llar i els meus germans d’altres latituds existencials, ara desencarnats, creem una unió, tots junts alhora i aquí, en el silenci per a recordar que tots estem aquí i sempre estarem i hem estat junts.
Sento la calidesa de les seves presències. Sers de procedència maia, indis nord-americans i d’altres sers de molt abans que varen ajudar a la meva ànima, junt amb Àliga Blanca, sempre a la meva dreta, creem una font d’amor i unicitat, potenciant el despertar de la Terra i els nostres germans, siguin de la pell que siguin. Tots som Un en aquests instants.
Sento la força de les seves presències i el recordar que vàrem ser Un amb la Terra i els elements.
La melodia activa els meus records i sentiments, descodificant la meva ment tot el sentit, mostrant-me davant meu, visions i imatges del potencial que hi ha en mi. Tots el tenim. Cada ser humà posseeix la divinitat del seu ser. Despertar és part de la nostra tasca en aquesta vida. No sempre serà així. Hi haurà un temps que el període tancarà les seves portes i aquells que no hagin recordat hauran de mudar-se. Hi ha una activació del nostre ADN per a reconstruir  la nostra nova vida, allunyant qui vàrem ser i adaptant-nos als nous temps que vivim. En aquest no existeix l’estancament. Tot segueix. Tot avança i la quietud com a tal no existeix tampoc en aquest camí. Encara que molt es neguin a acceptar-lo i endinsar-se en ell, aquest els remou i activa el seu despertar per a permetre la fluïdesa del seu ser. Molts s’han rendit a l’evidència del que la vida els ha mostrat. D’altres, continuen negant-se a donar aquest pas d’obertura  i connexió. Aferrats en els seus vells patrons, veuen com el món es va allunyant d’ells, no comprenent-lo, sentint-se desplaçats cada vegada més, en el dia a dia. Els seus cors ressentits no accepten la calidesa i la responsabilitat d’apoderament a les seves vides. Encara viuen arrelats a les pors d’un passat il·lusori, on la ignorància d’un mateix era el patró habitual a les seves vides. Van patir i es van tancar. Viuen com autistes en aquest món, acceptant només la mínima expressió per a ells poder sobreviure sense masses relacions personals. Aquest búnquer creat per les seves pors, pel seu dolor experimentat en els seus cors, fa que es vagin desgastant i creant el patiment innecessari en ells.
La melodia continua sonant mentre em trobo, ara, només amb Àliga Blanca. Hi ha un profund silenci que ens apropa i uneix als dos. Els nostres sentiments s’uneixen i em sento tranquil per la seva presència al meu costat.
Contemplant la bellesa del paisatge i sentint la nostra naturalesa interior, ens mirem. Els seus ulls afables i mirada profunda fan que em senti estimat i protegit per ell. La seva pell tenyida pel sol i la seva imatge serena i plena de saviesa, fan que broti de mi, l’essència del llop (mestria) en la fortalesa de la humilitat integrada.
-        Gràcies – li dic.
-        El teu cor és gran – em respon. Després afegeix: aquell qui vas ser quan vivies amb nosaltres ha despertat en els teus temps de l’ara.
-        ...
-        Les ànimes segueixen a la serp, però no totes muden la seva pell. Els costa avançar i recordar. Aquest temps ha finalitzat. Ha arribat l’hora de mudar cadascú la pell del seu passat, per a allunyar de les seves ànimes el pes de les seves pors i dolors.
-        Hi ha aigua i aliment per a tots – dic.
-        L’aigua i l’aliment que necessiten no procedeix de la Terra. Ve de la procedència de l’avi Sol i d’altres llocs més enllà del cor humà. La serp es mou i avança amb totes les ànimes de la terra sobre ella. Germà – dirigint-se a mi -, sent al Creador en tu, i escolta la seva crida i la seva guia.
-        ...
-        Sent el teu cor i ens sentiràs a nosaltres, a tots els que ens trobem en aquest costat del teu present actual. Els germans més enllà dels estels es reuniran amb tu per a instaurar la Gran Voluntat Divina, per la qual tu i jo ara estem aquí.
-        Que el Pare et beneeixi, estimat mestre i acompanyant del meu camí. Gràcies per ser, estar i a tots vosaltres germans de la Llum. El meu Amor és Un amb tots vosaltres.
-        ...
-        Metakuye Oyasin – dic.
-        Metakuye Oyasin – em responen tots alhora.
 

dimarts, 16 de juliol de 2013

La Llum de les Paraules (77)

 
Jo en tu no hi ha paraules, només l’essència intensificada de l’Amor. Saps, comprens i acceptes en el silenci del teu interior. Quan així és,....llavors tot és possible. Jo en tu no és una benedicció, sinó la consciència d’aquell qui ets que dóna sentit a la Creació.”  
 
 
Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres

dijous, 11 de juliol de 2013

L'hora de l'adéu

 
2012 va ser un any per a reestructurar els interiors dels sers humans i així donar el gran salt a partir del 2013. Aquells que es van disposar a obrir el seu cor i a endinsar-se vers el ser que realment som, aquest any 2013 ha arribat el moment.
Molts comenceu a veure les situacions de la vostra vida d’una manera diferent. Alguns us adoneu que sentiu la necessitat, com si fóssiu empès a donar passos cap el vostre present, i pocs els que ho accepteu amb consciència. A tots, benvinguts al gran canvi esperat a la vostra vida.
Aquest any se us facilita el camí perquè pugueu arribar al ser que sentiu que hi ha en el vostre interior, ple d’amor, benestar, alegria i realització. Cada un d’aquests aspectes comencen o començaran a manifestar-se amb gran magnitud al llarg d’aquests propers mesos, a partir d’aquest segon semestre de l’any.
Sentireu la necessitat de trencar llaços amb el vostre passat, i potser, començareu a argumentar el per què del que fèieu, basant-vos en els vostres aspectes que necessiten ser alliberats de la vostra vida que us han mantingut limitats al llarg dels anys. No importa els arguments que digueu. Aquests només seran els vostres i pertanyeran a la reafirmació conforme ho heu de fer. L’important és que sentireu un impuls que us portarà a donar passos ferms vers la llibertat del vostre ser, de la vostra ànima. 
Ha arribat l’hora de l’adéu.
Ha arribat l’hora d’acomiadar a qui vareu ser per a donar lloc a qui sou en veritat.
Aquest procés us porta a connectar amb els símptomes que el vostre passat us ha creat, a l’identificar-vos amb ell. El vostre cos és part del vostre passat, i per tant, un mirall per a adonar-vos del dolor creat a la vostra vida. Per a molts serà encarar-vos amb el deteriorament del vostre cos, per a d’altres, l’alliberació de bloquejos de vides passades, emocions estancades, deixar relacions, activitats innecessàries que ja no us omplen i gaudiu d’elles, persones estimades fins el present o que han estat un suport per a vosaltres, ara sentiu la necessitat de posar distància i no tenir-les tan present. Senzillament, apareix una sensació interior de tallar amb tot, i llavors,......qui queda?: nosaltres amb les nostres conseqüències del que vam ser i ens vàrem crear.
No sempre és agradable adonar-se del que hem fet amb la nostra vida.
Ha arribat l’hora de l’adéu, de començar a pujar els esglaons del que en moments concrets, potser, vàrem percebre on arribaríem i qui arribaríem a ser. Bé, doncs ara us dirigiu cap a allà.
Tots els arguments que pugueu arribar a deduir són només vostres, perquè el veritable sentit de tota intencionalitat materialitzada a la vostra vida actual, sovint és una altra.
No us tanqueu, encara que la sensació de crisàlide per a molts, és forta, sentint-la com els anhels de tallar amb tot i començar de nou.
Algú m’ha arribat a dir: “ és que estic cansada. No puc més. Si és això el que haig de viure, que així sigui. Si el meu cos es deteriora, no sé com serviré al Pare”.
A tots aquells que d’alguna manera penseu així o semblant segons les vostres circumstàncies....benvinguts a l’acceptació de la Voluntat Divina en vosaltres!
Ha arribat l’hora de deixar-vos anar, de deixar de controlar la vostra vida, el mínim detall que pugui existir en ella.
Ha arribat l’hora de la plena Llibertat interior i la materialització del que heu vingut a fer en aquesta vida actual.
Ha arribat l’hora de l’ALLIBERAMENT de la vostra ànima per a donar sentit a la vostra existència.
Allò que us està succeint és el got ple que necessiteu buidar-lo. El fi de qui vàreu ser donarà pas a qui realment sou, i aquest trànsit arribarà a manifestar-se amb més plenitud a partir d’aquests dos propers mesos, perquè en el proper canvi d’estació el vostre ser lluirà resplendentment, mostrant una vibració no aconseguida fins ara.
Permeteu que les decisions que sentiu siguin manifestades, com si no us importés els resultats o el que puguin arribar a pensar els altres. Deixeu que es materialitzin.
Allibereu els vells hàbits, i deixeu anar a aquells que ja no ressonin en el vostre interior. Allibereu els lligams amb qui us envoltaven i seguíeu. Ara ha arribat el moment de ser vosaltres el punt de sortida segons el vostre cor. Ell us portarà a qui veritablement sou. JO SÓC. JO SÓC QUI JO SÓC.
Sí, estimades ànimes, sembla que ja res s’aguanti dret, però això és important que succeeixi per a fer caure el mur de les vostres limitacions. Són moments d’introspecció i posar atenció al que sentiu. CONFIAR i ACCEPTAR. ACCEPTAR. ACCEPTAR.
Deixeu que tot surti, tot sigui.
No sempre heu fet les coses pels altres, sinó per seguir unes creences obsoletes que habitaven a la vostra ment que us portaven a complaure i dedicar-vos als altres, sense més, oblidant-vos de vosaltres mateixos. Els altres no són els responsables de les vostres limitacions, sinó vosaltres mateixos per creure-us l’enunciat en vostre exterior.
Ha arribat l’hora de valorar-vos i mostrar les vostres pròpies decisions, segons el que sentiu. Molts us trobeu en ambients aparentment de dualitat, de contradicció amb el que sentiu, però no és tant com us podeu arribar a pensar. Només es necessita adonar-vos que podeu servir al Pare aquí on esteu. Ja esteu fent la vostra labor. ACCEPTEU-LA. Ara és així com heu de servir, heu de servir-vos, ajudar-vos a vosaltres mateixos.  
És l’hora de l’adéu, d’acomiadar a qui vàreu ser per a donar lloc a aquell qui ara sou. Tot el treball realitzat al llarg d’aquests anys, us ha servit per a arribar a aquest punt. Deixeu-vos anar. Deixeu de controlar i accepteu la voluntat provinent de qui us va creà.
Escolto y veig lamentacions, victimisme, resignació i poca confiança en aquests moments pel que us esteu trobant després del viscut. No temeu. Allò que heu vingut a fer ja ho esteu fent i ho acabareu de realitzar en tot el seu màxim resplendor.
Malgrat tot, conforme us trobeu com us trobeu, és el fi d’una vida que ja no té sentit per a donar naixement a la Llum i l’Amor del vostre sentit existencial.
Confieu! Tingueu Fe! Deixeu que aquell qui sou es mostri al món amb tota la seva plenitud.
El que ara viviu, és el gran canvi anunciat temps enrere. Arrecera’t en el teu cor. Segueix la seva veu i permet que el Pare en tu, la teva Divinitat es faci pas entre l’abandonament de la teva ànima a les mans de qui et va creà. Deixa’t anar.
La teva ànima no està sola. Tu no estàs sol. Mai ho has estat.
Ha arribat l’hora de ser tu.
Ha arribat l’instant d’allunyar el que no vas ser per a enlluernar amb la teva veritable presència a la humanitat i al planeta.
Tot va bé. Tot segueix el perfecte curs de l’amor en tu.
CONFIA i SENT l’AMOR i la PAU en el teu interior.
Alegra’t perquè aquest període està obrint les portes d’aquell qui tu ja saps.
 
Des del meu cor, la Llum que hi ha en mi us abraça.
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
 

dilluns, 8 de juliol de 2013

Provinent de la Llar


 
No hi ha perdedors a la vostra dimensió. No hi ha il·luminats, com alguns anomeneu a les vostres vides actuals. Els estats de benestar i abundància no procedeixen d’un atzar aleatori. Tots sou alimentats segons necessiteu. Tots beveu de la Font que emana de la Voluntat Superior al vostre raciocini. Cadascú de vosaltres està rebent l’abundància per a la vostra ànima. Quan aquesta ha estat conscient pel ser que la conté, llavors, la visió de les vostres vides canvia i la percepció que teníeu es transmuta en agraïment i valoració del molt que teniu. Així que, no hi ha pobres o rics, ni classes socials, ni categories de mons. Tot això pertany a la vostra dualitat i raciocini. Tot el que existeix és el major bé per a tots encara que no sempre la vostra condició humana ho comprèn. És abundància pel vostre ser i planeta.
L’evolució produïda fins el present degut a l’abundància existent fins ara, us ha portat als moments actuals, àlgids per a la Gran Transmutació Planetària i Universal. El fet de viure el que heu viscut ha estat una benedicció per a vosaltres, doncs rebre el millor pel vostre procés us apropa a aquell qui sou. Només així heu pogut apropar-vos a la vostra veritable essència, percebent la naturalesa innata en vosaltres, Una amb l’Emanació Divina Universal, l’AMOR.
Quan la ceguesa es converteix en Llum, llavors el cor agafa el timó del vostre ser per a portar-vos més enllà de la vostra dimensió.
Quan la consciència apareix, enteneu el sentit de la vostra existència.
Tot és fruit del vostre procés tridimensional per un major bé del firmament. Vosaltres sou part fonamental de l’enlairament i la instauració divina al llarg de tot el existent més enllà, fins i tot, dels estels. Per tant, allò que feu i on us trobeu no és més que el següent esglaó per a enlairar la vostra ànima i recuperar la part de vosaltres perduda a l’experimentar amb la matèria.
Res ha estat a l’atzar en el vostre camí actual. Tot ha estat pactat junt amb vosaltres, per a poder arribar a realitzar allò pel qual vàreu decidir encarnar-vos.
Nosaltres estem amb cadascú de vosaltres. Mai heu estat sols. En cap moment heu estat “deixats de la mà de Déu”. Sou part d’aquesta energia superior existent fins a l’infinit, i més enllà de les vostres percepcions.
Només l’Amor permet tal respecte vers la vostra intencionalitat.

Quan l’oportunitat desapareix, emergeix l’aprenentatge pel vostre següent pas.
 
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
 
 

dijous, 4 de juliol de 2013

No em sento preparat. Ja ho tinc!

 


Avui he estrenat unes sabatilles de color vermell. L’hora de caminar i avançar ràpid ha arribat. Necessito vitalitat i un nou calçat per la meva vida a partir d’avui. Avui he estrenat unes bambes per portar dia a dia. M’agraden.
La vida m’ofereix allò que necessito, just el que realment necessito a la meva vida. Les absències són una benedicció, així com les mancances i l’apropament d’aquells amb els quals convisc i em relaciono amb més o menys assiduïtat. Per tot ells i això,....agraeixo les ofrenes que l’univers m’ofereix pel meu camí.
Tot té un motiu al ser. Tot està relacionat amb el camí de la meva ànima. Sóc conscient d’ell i agraeixo des del meu cor tots aquests regals que se’m donen.
Veig com les oportunitats em van venint i, encara més em vindran, perquè l’hora és aquesta.
No dic que em sento preparat, perquè ja no és qüestió d’estar-hi o no, sinó de sentir-te Un amb l’existència i amb la Consciència Divina. Ja no estàs al marge del què has d’aconseguir, perquè no haig d’aconseguir res degut que ja ho sento conforme ho tinc. Cóm puc voler alguna cosa que ja tinc? No em sento preparat. ESTIC PREPARAT I DISPOSAT A GAUDIR del què ha de ser. Aquesta és la gran diferència. Fins ara creia, amb les meves paraules moltes vegades, que encara no era el moment; en canvi, ja ara és el moment perquè així ho sento. No haig d’esperar, sinó de sentir i saber que ja ho tinc.
Sento que estic tenint en tot moment allò que necessito, com puc desitjar res més, si allò que és important per a mi, ja ho tinc?
Sentir és la porta oberta perquè es materialitzi en aquesta dimensió el que ja és a d’altres. Em dirigeixo a l’ara adequat per a poder gaudir del que em meu cor sent. Ja ho tinc! Només cal agafar-ho.
La porta està quasi del tot oberta. Deixo que el que hi ha darrera d’ella es posi al seu lloc, perquè quan la travessi, pugui gaudir del que l’univers i la meva ànima em depara. Ella necessita estar a punt per a poder materialitzar el que sento que haig de fer conforme ha estat el motiu pel qual estic en aquesta dimensió, ara i aquí.
He necessitat una mica més de mig segle per a veure clar i poder començar a materialitzar, atraient la meva voluntat sense esforç.
He necessitat d’una aprenentatge que m’ha portat a marxar d’hora de casa i viure en diferents llocs, poblacions i parelles. Tots aquests ingredients m’han portat a anar deixant i obrir noves portes, nous camins a la meva vida actual, diferents als que estava fent a cada moment. Deixar anar i començar de nou, deixar i començar, deixar i començar. Quan jo no ho feia, la vida m’ha portat a fer-ho. Ha estat la millor aliada que he tingut al meu costat. D’això m’adono ara, amb el temps, mirant en retrospectiva el camí realitzar fins aquí.
He après a no voler, sinó a SER. Quan més era Jo, més facilitat tenia en deixar anar el meu passat per a arribar a la meva integritat i llibertat.
He après d’allò que semblava donar-me l’esquena, quan el que feia en el fons, era que llegís la seva esquena on estava escrit el motiu de la seva presència i el que necessitava saber de mi mateix. No podia llegir el fons de la situació si no es girava davant meu. Agraeixo el fet d’haver viscut el què he viscut.
No hi ha res més satisfactori que adonar-te i saber del per què de tot a la teva vida. Tard o d’hora, aquest missatge es presentava davant meu, bé al moment, bé a través dels somnis, senyals o paraules. Tot s’ha trobat al meu interior.
He estat un iman espiritual pel major bé de la meva ànima, i en un principi, sense jo saber-ho. És ara, quan estic aposentat en el meu cor que veig clar la finalitat de cadascun dels meus passos fins el present. És ara, abraçat per la consciència del meu veritable ser diví que m’adono que no he pogut millor aprenentatge que el que he tingut, amb les peces, perfectament seleccionades perquè tot pugui ser. Ara veig el per què d’aquelles persones a la meva, d’aquelles que encara hi estan, i de les situacions viscudes amb cadascuna d’elles. Ara entenc l’aparent dolor sentit i viscut degut a les meves experiències en aquesta vida actual. Ha estat un perfecte engranatge segons la meva situació a cada instant.
He après!
Puc dir que he après, malgrat que encara, en alguns aspectes continuo pujant esglaons dins del meu aprenentatge.
Sento l’alliberament en el meu interior, després de tota la densitat viscuda. He anat deixant enrere la dualitat en la qual vaig néixer, obrint-me pas entre la transició cap a la meva divinitat.
Ara m’adono que no hi ha dualitat com a tal, sinó un no recordar de la divinitat que som. Allò que no reflecteix Llum, Amor y Consciència, apareix el dibuix de la foscor, por i ignorància. Només és el dibuix del no saber. És una il·lusió pel ser humà que es pensa que és humà. No és qui som, sinó el fruit del “no ser un mateix”.
Així ha de ser, o millor dit, així havia de ser fins ara, per a arribar on hem arribat. Tots ho necessitàvem, fins i tot el planeta.
Tot s’accelera i sembla que allò que fa poc era, ja no és, i que aquells que no accepten el ritme d’aquest canvi, no volent saber res d’ell, es van allunyant cada vegada més de qui són, accelerant el procés del malestar a les seves vides actuals. Em reconforta saber que noves oportunitats es presentaran davant d’ells i que arribarà el dia que sentiran que alguna cosa truca a la porta dels seus cors. Algun dia, sentiran el truc i s’hi aproparan. Obriran la porta i veuran la vida que ells, en el fons, sempre han somniat però no han pogut aconseguir fins aquell moment degut a la identificació del seu ser amb el seu entorn i passat.
Cada vegada s’està trucant més a les portes de qui s’oposen als canvis. La vida insisteix, perquè sap que respondran a la seva crida.
Sempre hi haurà oportunitats per a aquells que no vulguin pujar al tren de primera hora. Hi haurà d’altres al llarg del dia. Arribarà un moment que s’adonaran que estan sols en aquella posició, i llavors gosaran anar a l’estació i agafar un bitllet vers el seu benestar.
Veig com cada vegada els trens estan més plens. Veig com aquell que hi puja, va trobant un seient on asseure’s i gaudir del viatge. Ningú està sol. Som més dels que us penseu, malgrat aquests que ara us acompanyen en el trajecte de tornada a Casa, no us hàgiu adonat de les seves presències mentre estàveu tancats en les vostres creences i costums d’on vareu néixer.
He arribat fins aquí, i m’he adonat que he après a conduir trens.
Hi ha llocs per a tots, i tots sou ben rebuts.
Tanco les portes i aquells que són al meu costat de la cabina, plens de llum, i que algú podria dir que tenen ales, m’indiquen que ja puc arrencar perquè el moment ha arribat.
Sona el xiulet d’una estació de tren. Qui eren a l’andana ja han pujat.
El tren comença a moure’s i al capdavant es troba la Llar, i jo amb ells.
Grans canvis us esperen d’aquí a poc. Gaudiu del viatge i deixeu que el tren us porti segons el vostre cor us ha parlat.
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres, estimats viatgers.