dilluns, 26 de desembre de 2016

Moments d'interiorització

Hola estimada família! Ens trobem a finals d’aquest any 2016.
Porto un temps on els meus Germans Celestials, ja no tan sols m’acompanyen, sinó que portem un període en contacte continuo, sentint el seu amor, i rebent els seus missatges, arribant al meu cor i a l’activació de les meves emocions més enlairades.
Després de tot aquest any 2016, he tingut la necessitat d’anar al meu interior cada vegada més per a transcendir la meva humanitat i poder percebre la meva essència multidimensional.
Són moments d’interiorització encara que la nostra cultura ens porti a celebrar unes tradicions d’obertura i festa. Agafem l’essència del que es celebra i integreu-la en el vostre interior per a acabar de donar el pas que cadascú necessita donar.
La meva situació em porta a prendre’m el meu temps pel que ha de ser en mi. Aquests Nadals el meu cor m’ha portat a la dedicació de tot el meu temps pels altres, i ara, necessito tenir el meu espai per a posar una mica més d’ordre, silenci i llum en els meus moments actuals per a la meva missió en aquesta vida.   
Com ja he dit, em prendré uns dies, i és probable que fins als inicis del proper any no trobeu cap escrit meu a les xarxes socials, a no ser que la Llar així ho disposi. Necessito uns dies d’estar amb els meus Germans Celestials, i amb ells, rebre el seu Amor i les seves comunicacions per a poder portar de la manera més adequada el motiu pel qual em trobo en aquesta dimensió i en aquests temps tan àlgids de l’evolució del planeta Terra.
Aquells que m’han acompanyat de la Llar, com Mestres Ascendits o del món Angelical, m’han fet veure la necessitat de prendre’m un temps per a estar amb mi i les seves presències.
El meu cor em farà saber del moment del meu retorn.
Des del meu cor, vull donar-vos una forta abraçada, abraçant a cada una de los vostres ànimes i dient-vos que us estimo i us estic molt agraït per la vostra presència a la meva vida.
Gràcies! i que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

FELIÇ 2017!


dilluns, 19 de desembre de 2016

Gràcies!


Gràcies a tots. Sincerament, moltes gràcies per la vostra presència a la meva vida.
El meu cor s’ha enxampat amb cada una de les vostres intencions vers el meu ser. M’he sentit estimat per tots vosaltres, encara que amb la majoria estiguem a milers de quilòmetres. Hem retallat aquesta distancia, sentint-vos en el meu present estigui on estigui.
Agraeixo amb tot el meu cor, els vostres missatges de bones intencions, llum i amor vers la meva ànima. Em sento molt afortunat per poder rebre constantment paraules d’agraïment, emanades dels vostres cors oberts, rebent i acceptant els missatges i escrits transmesos al llarg d’aquest any.
He rebut tantes benediccions de vosaltres!!!... que només agraïment puc sentir davant la vida, sentint-me recolzat i protegit per aquest amor, no tan sols vostre, sinó unit al dels nostres germans de la Llum. Ara puc entendre perquè aquest any, encara que hagi estat de molt moviment, i per moments havent de posar tot el que jo tenia de la meva part, he pogut estar centrat en mi, sentint la Pau i l’Amor en el meu interior, així com la meva essència a cada instant dels presents viscuts.
Em sento a vessar del vostre amor cap a mi.
GRÀCIES! GRÀCIES! GRÀCIES!
El meu Amor també està en cadascú de vosaltres, i us abraço amb ell perquè la vostra ànima pugui sentir la calidesa de la Llar i la meva essència i prosseguir amb el vostre procés vers la plena felicitat i realització a la vostra vida. Així ho desitjo per a tots vosaltres amb tot el meu cor i els meus millor desitjos per a cadascú de vosaltres.
M’heu enviat molts comentaris al llarg d’aquest any. A la majoria no us he respost, però vull dir-vos que tots, absolutament tots els comentaris que m’heu fet arribar han estat llegits per mi i sentits en el meu cor. No ha hagut cap que hagi estat descartat. Tots els rebuts han estat llegits amb tot el meu respecte.
Ens anem apropant cada vegada més els uns als altres. Ens anem unint, fent que les distàncies vagin desapareixent i fent-les més curtes degut a la nostra consciència i evolució la meva agenda cada vegada està més plena degut a la vostra presència. Agraeixo totes les vostres amistats per a fer d’aquest món, un lloc on poder viure segons els nostres cors i on el Cel tingui un lloc aquí a la Terra. Així és i sempre.

A tots, Gràcies!, i que l’AMOR i la PAU siguin a cadascú de vosaltres.





dijous, 1 de desembre de 2016

La Fragància de la teva Essència


I el gessamí va escampar la seva essència per a donar de la mà a l’aire, i junts, aromatitzar la terra on havia nascut”.

Per fi va arribar el Lliurament, a cadascú en el seu instant, sent llavors, on es pot sentir la fragància de l’existència. La teva vida s’enlaira i, des del cim de l’Acceptació, del Fluir i la Fe, pots apreciar la bellesa d’aquell qui ets emanant l’Amor de la teva Font interior i sentint en el teu cor la Unicitat i l’Amor del qual vas ser creat. Un brollador irradiant la Llum del teu ser i la Serenitat de saber i haver recordat aquell qui, en el fons, sempre has estat.
Ara, ha arribat el moment d’escampar la teva essència per aquest estimat món. El teu interior truca a la porta de servir a la Divinitat que sempre s’ha arrecerat en el teu interior esperant ser reconeguda.
Ara ha arribat el temps on l’humà deixa lloc a lo diví, on aquell qui vas ser deixa pas a qui ets i has estat en tot instant de la teva existència encarnada. Ara has recordat que la teva essència no és humana, sinó divina, i aquesta divinitat serà la que començaràs a manifestar a partir d’ara.
Aquest instant és quan recuperaràs les teves forces per a fer front i avançar amb la fortalesa de la teva naturalesa per a creuar les tempestes que fins ara, potser, has pogut estar vivint.
Són temps de reafirmació i començar a brotar en la Llum que hi ha en el teu interior, per a mostrar la teva bellesa i la teva amorosa essència, regant així, els camps fèrtils del teu caminar per a anar recollint els fruits tan esperats.
Ara és el temps de la recol·lecta per a molts de vosaltres. Obriu-vos i deixeu que el sentir de qui sou us porti a la realització en la vostra vida actual i a la manifestació del veritable ser que sou i sempre vareu ser. 


“El gessamí va sentir la plenitud en el seu interior al vessar el seu aroma únic i inconfundible, recordant al seu entorn que la bellesa es troba en tu i l’univers mai t’oblida. A l’inspirar-lo, el teu interior es transforma i et recorda l’harmonia i el benestar que sempre vas ser”.

dijous, 24 de novembre de 2016

La Saviesa del Sentir

No em pregunteu qui sóc.
Sentiu-me i sabreu de mi. Mireu el que faig i la meva actitud davant la vida, i sabreu de mi. Els meus passos us indicaran aquell qui sóc. Els meus silencis os parlaran i us faran sentir qui hi ha dins de la meva matèria.
Aquell que sent la meva essència i respecta la meva naturalesa davant la vida,...pot arribar a percebre el veritable ser que sóc.
La meva millor presentació és el meu exemple. Per favor, no em pregunteu qui sóc perquè aquell que vulgui conèixer-me, que senti el meu interior. Ell us farà saber tota la meva essència. Sentint-la ja no tindreu més necessitat de preguntar “i tu qui ets?” No vulgueu obtenir una etiqueta de mi. Sentiu-me, obriu el vostre cor i sabreu més del que representa un enunciat intel·lectual.
Prefereixo mostrar-me amb la meva presència, amb el meu exemple, aquell qui en veritat sóc. No importen les paraules, etiquetes, que ens defineixen segons uns cànons establerts i més o menys coneguts. No vulgueu etiquetar a ningú, perquè ningú és segons el definit. Tots vosaltres sou molt més que un o uns conceptes racionals. Dir “administratiu”, es no dir res de la persona en si, del seu interior, de la seva naturalesa i manera de ser. dir que ets “terapeuta”, tampoc ens diu res de cóm és en veritat aquest ser.
La majoria de les etiquetes convencionals us portaran a encaixonar a algú amb les vostres creences, i cada un és molt més del que podeu arribar a percebre mentalment d’ell. Som sers amb grans capacitats per a realitzar-nos de maneres diferents. Tot oficio o activitat representa, la majoria de les vegades, una visió no real de la situació i de la manera de ser d’algú.
No etiqueteu. No pregunteu qui és algú, en tot cas, “què fas? És el que sempre has volgut fer? Sents que és el camí a seguir?” Aquestes qüestions serien més encertades per a conèixer a algú que no “qui ets?” Normalment et diran segons la seva visió personal, no qui és.
Preguntar per preguntar. Què més dóna qui és aquell amb qui estem en aquests moments? L’important és el que sentim estant amb ell. Tota la resta sobra, perquè ja anirem adonant-nos del veritable se que és, sentint-lo. Escolteu al vostre cor, que ell us dirà la veritat de la situació que esteu vivint i amb qui esteu vivint. Una vegada ho sentiu, porteu a terme la seva guia, perquè us està indicant la millor direcció per a vosaltres.
No pregunteu qui és l’altre, sinó cóm ha arribat fins aquí, degut que, el que us fa sentir us agrada i us dóna benestar. El vostre cor us parlarà alt.
En el meu cas, hi ha una altra pregunta: “i tu què fas, a què et dediques?” Durant anys he rebut multitud d’etiquetes, de noms que es relacionaven amb la meva missió en aquesta vida. Durant anys procurava dir algun nom que els qui em preguntaven poguessin entendre, però sempre no representava el que realment feia i no em sentia identificat. Era, tot i així, una manera per a apropar-me als altres i poder arribar a ells.
La gent a vegades necessita una confortabilitat per a sentir-se segur i pensar que està en bones mans. Tot és mental. Els seus cors tancats no permetien entendre la grandesa que cadascú és, començant per ells mateixos.
Van anar passant els anys  ara, quan algú em pregunta “i tu què fas, a què et dediques?”, la meva resposta no és una paraula. Senzillament, amb el temps, em va anar arribant el què dir davant situacions com aquestes. Les meves paraules poder ser enteses o no. Si així és, els oients entenen la meva obra, i si no ho entenen, senzillament escolten i deixen de preguntar-me.
Encara, actualment, hi ha un gran distanciament entre el que un fa i el que li agradaria fer. Quan interior i exterior coincideixen a voluntat d’un mateix, llavors, aquell qui ets es manifesta amb tot el seu resplendor davant del món. Quan no és així, la vida ens ofereix un aprenentatge per a aprendre a perdre les pors i començar a donar passos vers nosaltres mateixos, començant-nos a mostrar tal com som i dirigint-nos vers allò que sentim. Quan la nostra obra està en total consonància amb el que sentim, llavors estarem portant a terme allò que hem vingut a fer, seguint el camí ascendent de la nostra missió.
És en aquests casos, quan hi ha una realització a les nostres vides, sentint la felicitat, la joia i l’Amor a cada acte que realitzem. El nostre procés, llavors, va accelerant-se fins a alliberar-nos de tots els aferraments i obrint el nostre cor de tal manera que, arribat el dia, veurem la necessita de fer el Lliurament de la nostra vida a les mans de la nostra Divinitat.
Llavors arribarem a entendre, a nivell superior, la nostra existència i el camí a recòrrer dins del nostre procés.
Serà l’Amor qui ens guiarà i protegirà.
Serà l’Amor qui ens farà veure clar i discernir.
Serà l’Amor qui ens farà sentir la plenitud en nosaltres, deixant-nos portar, cada vegada a nivells més alts per aquell qui en veritat som.
La vida, llavors, deixarà de ser teva per a creuar el llindar del servei a la humanitat i a tot el planeta en el qual habitem.
La nostra Llum i el nostre Amor seran els miralls per a totes aquelles ànimes predisposades a escoltar i a sentir.
La majoria de les vegades no és necessari preguntar per a saber. Sentint coneixereu la veritat.

No pregunteu, SENTIU!


dijous, 17 de novembre de 2016

Ànima en èxtasi contingut


En aquests moments una ànima sent la plenitud i la serenitat d’estar amb el seu estat pristí, més enllà de la seva condició humana com a ser.
Estant en l’enlairament de la seva existència pot distingir i discernir tots els camins que travessen la sabana existencial i les aportacions en cada camí per a poder enlairar l’ànima quan, en el lloc i moment adequat hagi de trobar-se amb elles.
Les benediccions estan esteses en cada sender per més petit i aparentment amagat pugui arribar a estar. No hi ha presa de camins que no ens portin a la nostra essència.
Estant aquesta ànima en el cim del desaferrament terrenal pot divisar tota actitud i les seves conseqüències per a aquell que decideixi emprendre el seu viatge vers aquella direcció.
Estant des d’aquí pot veure els camins creats pel mateix ser encarnat, en el moment del seu naixement. Tot és calma i acceptació des d’on la nostra ànima pot observar les veredes de la nostra vida i les dreceres existents per a poder escurçar el trajecte vers el nostre sentit en aquesta vida. Hi ha calma, pau i una immensa tranquil·litat en aquest estat que et permet sentir aquell qui ets i veure les possibilitats de la teva vida per a poder prendre el camí adequat per a l’enlairament de la teva ànima.
Des d’aquí podem percebre i adonar-nos de tots els actes relacionats amb el  desamor aparent dins del mon on ens trobem.

Aparta’t de l’arbre que no et deixa veure el bosc

En aquest estat d’enlairament pot veure’s el procés que està seguint cada ànima encarnada i els resultats a aconseguir en el seu moment. Res és el que sembla. Podent veure i sentir amb intensitat l’amor que hi ha en cada acte i situació creada, la nostra ànima expandeix la seva essència abraçant a totes aquelles altres energies que l’acompanyen, formant-se una Unicitat amb totes elles. Sent l’Amor vers ella i ella irradia la seva essència amorosa a tots aquells sers lluminosos que l’envolten i amb ella estan.
La nostra ànima sap del que realment és la Plenitud existencial. Només l’Amor pot portar-te a ella. Sentint-la es transcendeix tot el terrenal, el físic que pugui haver en tu. Sents l’alliberament absolut del teu ser i permets que la porta de la major pau existent abraci cada una de les teves cèl·lules, sentint conforme has de deixar-te anar i ser portat segons la teva naturalesa superior en tu. Saps que res has de témer i que els teus passos seran guiats per un Amor Superior que es troba en cadascú, esperant ser reconegut en el seu moment per a activar i despertar cada una de les consciències i permetre que la intencionalitat inicial de la nostra presència en aquesta vida pugui ser manifestada tal com es va acordà anteriorment.  
Quanta pau hi ha en una ànima trobant-se en plena contemplació des de l’enlairament on ara es troba! Hi ha una sensació conforme tot està en ordre i es va realitzant segons la Voluntat inicial.
Tot ha de realitzar-se sense quedar-nos amb el detall, perquè aquest ens pot portar a una distorsió del sentit de l’esdeveniment. Més enllà de la seva presència, hi ha una finalitat superior on el present actual ens portarà a la realització de cada ànima i a una Unicitat cada vegada més ferma, forta i amorosa entre totes elles. La Terra està vivint moments de grans canvis. A vegades, aquests canvis requereixen ànimes que revolucionin o vagin en contra de l’establert per a remoure a les altres ànimes i així, despertar les consciència i a la responsabilització de cadascú per a poder crear i viure la vida que sent en el seu interior. Les somnolències creen sers i situacions que facin despertar a les ànimes disposades a obrir els seus cors i viure des d’ells. Més enllà d’un succés o situació apareguda, suposadament adversa i associada al desamor, hi ha un sentit espiritual per a remoure i activar les consciències del món que es viu i així poder establir una nova terra on estimar, acceptar les diferències, respectar, escoltar i comprendre siguin els pilars de la resurrecció del record en cadascú per a poder manifestar, cada vegada més, la Llum que cada ser arrecera en el seu interior i la seva veritable naturalesa amorosa per a sentir la UNICITAT no tan sols amb els seus sers més propers, sinó amb la Família de la qual tots pertanyem més enllà d’aquest pla dimensional.
La nostra ànima sent l’assossegament de trobar-se en aquest estat d’èxtasi contingut al poder veure i sentir com el procés que la humanitat està seguint la portarà a una vibració més enlairada i a una manifestació de la Llum i l’Amor que cadascú és. Des del lloc que es troba rep les energies d’emoció i alegria de la Llar al poder veure com la Gran Voluntat Superior serà portada a terme amb èxit.
El viscut actualment només és part del procés per a arribar allà.
Més enllà del físic i la forma, es troba el fons, l’essència i el sentit pel que vivim cada experiència en aquesta vida i el per què del succeït a cada racó del nostre estimat planeta.

Sentint l’Amor en ella, la nostra ànima, coneixedora de la seva missió en aquesta vida i del sentit de la nostra existència,sent una forta sensació d’agraïment per estar vivint aquests moments crucials de l’evolució del planeta i la humanitat. Sap per què està on està i el motiu de la seva presència en aquesta encarnació. Està contenta i feliç per estar on he d’estar segons la Gran Voluntat.
No hi ha major satisfacció que ser conscient de la teva vida i poder percebre el sentit de l’existent i el teu paper en cada present viscut.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.


dijous, 10 de novembre de 2016

Amb el mestre

Una vegada, un deixeble avançat va voler anar a parlar amb el seu mestre per a comentar-li una situació que estava vivint en relació a la seva formació i el punt que havia arribat fins ara. Aquest es va aturar on el venerable es trobava, i a uns pocs metres s’aturà perquè va veure que semblava estar meditant.
Va esperar uns segons quan el seu mestre va fer un gest d’ajupir el cap com si estigués acomiadant-se d’algú, i a continuació es va girar veient al seu deixeble mirant-lo i esperant que se li donés el consentiment de poder avançar fins on es trobava el seu tutor.
-         Sento certa inquietud en tu, estimada ànima- li va dir el respectable ancià. Què és el que inquieta el teu interior?
-         Mestre, el meu camí m’ha portat molt alt, on puc veure i adonar-me del sentit del que succeeix, però des de fa un temps cap a aquí, que sento el dolor d’aquest món en el meu interior. Sento el desamor existent en los quatre direccions d’aquest món. El meu cor sent aquest dolor dels que habitem aquesta dimensió. Sembla com si cada vegada percebés i sentís amb més nitidesa i intensitat tot el malestar de l’essència humana. Sembla com si aquest dolor, per moments, fos el meu, encara que així no sigui perquè sento aquell qui jo sóc en mi, amansant el meu cor i algun que altre pensament demanant pas. (Pausa).
-        
-         Mestre, agrairia unes paraules per a entendre i poder acceptar aquests moments on el dolor de la humanitat es troba en el meu interior – va dir finalitzant la seva explicació.
-         .....(silenci per part del mestre)
-         ....(esperant les seves paraules)
-         Has après a escoltar el teu cor. Has arribat a la saviesa de l’existència. El teu cor, ja no només és oïda, sinó que et parla, estimada ànima, molt clar i alt. Saps com tornar a sentir aquell qui tu ets. (Pausa llarga).
-         ....(el jove seguia en silenci escoltant i sentint la presència del seu mentor).
-         Quan el cor s’ha obert i es rep més enllà del teu present i proximitat, sentint la compassió que tu sents,...és que ha arribat la teva hora.

El jove escoltava atentament, i en relació a aquestes darreres paraules, va preguntà.
-         La meva hora, mestre?
-         Ha arribat l’hora que deixis el monestir perquè les ànimes que hi ha més enllà d’aquest recinte t’esperen. Ha arribat l’hora del teu servei. Comences a sentir la necessitat dels que t’envolten, de tots els teus germans. Ells t’han cridat, i ara tu, sents la invocació de les seves ànimes. (Pausa).
-         ...
-         Has de deixar aquest lloc perquè el teu ser ja es troba preparat per a portar a terme allò que has vingut a fer i que ha donat sentit a la teva presència en aquest lloc. Ara has d’anar a l’altre cantó d’aquests jardins per a transmetre i ajudar a tots aquells que et necessiten. No estaràs sol perquè la teva Llar t’acompanyarà allà on vagis i per ells seràs protegit. Escolta el teu cor que serà la unió amb la teva Llar.
-         Mestre – va interrompre el jove, segur que estic preparat per l’acordat?
-         Fill, no dubtis mai del teu cor. Aquell qui jo he estat per a tu, ara tu seràs per a tots aquells que en el teu camí trobaràs disposats a escoltar i obrir els seus cors. (Pausa).
-         ...
-         El temps que has estat amb nosaltres t’ha ajudat a recordar i a connectar amb aquell qui en veritat ets. No temis. Ja mai més estaràs sol. Ha arribat l’hora que el deixeble es converteixi en mestre.
-         Però si necessito alguna resposta o aclariment en el meu camí, en les meves obres, podré venir a preguntar-te?
-         La teva ment sembla que no et deixi donar aquest pas tan esperat per a la teva ànima. Tingues Fe, i deixa que el teu cor et guiï. Recorda que la mestria ja es troba en tu.
Havent dit aquestes paraules, el mestre es va disposar a donar uns passos per a dirigir-se a la porta i continuar el seu camí, quan el jove, digué:
-         Mestre! Gràcies per tot i per la teva presència a la meva vida – digués mentre inclinava el seu cap en senyal d’agraïment.
El venerable li va fer un somrís. Li tornà el gest i va prosseguir el seu caminar tranquil, irradiant una pau i una serenitat que només les velles ànimes poden irradiar.
A partir d’aquests instants el jove es va dirigir vers una de les portes del monestir. La va creuar i sentí l’emoció intensa del recordar, estant a la Llar i que en poc tornaria a encarnar en el ser que ara és.
Sabia que tot aniria bé.

Es va allunyar d’on fins ara havia estat acollit, baixant el turó i dirigint-se vers el poble, sentint l’Amor i la Plenitud de saber que li havia arribat l’hora.


dijous, 3 de novembre de 2016

Estant a la Llar



Hi ha aspectes, que quan un arriba a la Llar, o dins de sí mateix, arriba a sentir la Llar amb tot el seu resplendor, adonant-se que hi ha aspectes que ens varen ensenyar en vida física que no es correspon exactament com en veritat és.
Un s’adona que el viscut i la manera d’entendre’l des de l’encarnació  no és exactament tal com és a la Llar quan en ella estàs. Quan deixem aquest vehicle físic, havent estat en “vida” en contacte constant amb els nostres Germans Angelicals o interdimensionals, ens adonem del que és realment la Llar.
Moltes vegades estem en ell des de l’aprés en aquesta dimensió en la qual ens trobem, però només és una visió segons el que ens varen ensenyar. Quan algú aconsegueix desprogramar-se de l’aprés i obre el seu cor i tot el seu ser a la Veritat, havent obtingut la saviesa del recordar qui som, transmetent-la des de es paraules que coneixem i les imatges segons el llegit i aprés en aquesta vida, llavors, no sempre es correspon amb el que és en veritat. 
Ara, volent-vos transmetre algun d’aquests aspectes procedents de la Llar, sento com si les paraules els faltés la força del sentiment. Quan un cor manté la seva porta oberta, és llavors quan podem adonar-nos del que és en si, al sentir la Llar en un mateix.
Hi ha, com ja he dit abans, qui està envoltat dels nostres germans celestials, col·laborant  junts en la missió que un ha vingut a fer en aquesta vida física. Quan es viu connectat y amb qui som i tota la Família Celestial, llavors, estant a la Llar diàriament, col·laborant junts en l’aportació d’instaurar el Gran Pla Diví en aquest món, llavors, i només llavors, podem donar-nos compte del gran sentit i la comprensió de tota la nostra existència, tal com la Voluntat Inicial s’inicià.
Hi ha vegades que s’actua des del gràfic, les metàfores, les històries i els contes iniciàtics perquè l’humà en fase d’ascensió pugui anar entenent el seu procés i donar passos vers el seu autoconeixement. Són les paraules i l’emissió d’alguna cosa més enllà del físic, però a vegades, és el que es té més a mà per a poder arribar a totes les ànimes que ens envolten. Moltes vegades, estant encarnats percebem alguna cosa superior a nosaltres i mirem d’entendre-ho segons l’experiència viscuda per a cadascú, i el rebut en la instrucció haguda al llarg dels nostres anys. A vegades, com deia, no és exactament tal com ens ho imaginàvem, perquè la nostra densitat física ens feia tenir certa precaució a l’hora de transmetre el rebut i sentit.
Quan transcendim, al deixar el nostre passat en aquesta dimensió, només portem amb nosaltres la nostra energia amb tota la seva informació. El nostre Amor es manifesta llavors, en el grau obtingut al llarg del nostre procés.
Deixar el nostre vehicle et fa sentir la plena llibertat de qui en veritat ets. Deixes que el teu Amor s’expandeixi tant com vulgui i és, des del desaferrament absolut i la força de l’Amor en tu que et permet sentir i entendre aspectes, que estant en el físic, i en circumstàncies terrenals, potser no et permetien veure-ho des de la major visió enlairada que un ser pot arribar a veure i entendre qualsevol situació experimentada al llarg del seu procés i en l’obra activa de la seva missió.
D’aquí la importància d’anar recordant cada vegada més aquell qui en veritat som i poder sentir l’Amor en nosaltres i poder-lo veure’l i irradiar-lo també, en tot allò que visquem i veiem. Tot és Amor, i quan aquest Amor Suprem que cadascú de vosaltres sou es manifesta, llavors, podrem veure amb major claredat el sentit de cada instant i de cada acte que cadascú viu, així com els passos d’aquesta humanitat, amb tots els esdeveniments de cada un dels països, adonant-nos que res és el que sembla. Som Amor, i només l’Amor pot restablir l’harmonia entre tots els sers que habitem aquest racó de l’univers d’una sola lluna.
Quan deixem el nostre cos i transcendim, entrem en contacto amb la nostra veritable essència i en les energies de la nostra veritable Llar. És llavors quan sentim la puresa, l’Amor, la plenitud i la companyonia de tots els nostres Germans Celestials que ens reben amb els braços oberts per a donar-nos la benvinguda de la nostra tornada a la Llar, després de seguir un procés d’aprenentatge, havent deixat les nostres energies per a tots aquells que les hagin pogut necessitar, donant un recolzament i un pilar més enfortit per a l’enlairament energètic del nostre estimat planeta actual i per a tota la humanitat.
Un d’aquests aspectes on percebem amb una major claredat i profunditat és el fet de no haver destí. A la Llar no existeixen els destins, sinó que la predisposició de cadascú per a Responsabilitzar-se de la seva vida. Som present, i el destí és futur, per tant, com el temps no existeix, espiritualment parlant, el concepte que tenim no és el correcte, perquè el temps no existeix.
No existeix el Destí, i sí la Responsabilització de portar a la nostra ànima a la trobada de qui som en veritat i a la unicitat amb cadascuna de les altres ànimes que ens envolten. Des de la Llar ho veiem tot diferent, i d’una manera molt senzilla i amorosa, perquè tot és Amor, com ja he dit, i només des de l’Amor podem entendre la nostra vida encarnada i el sentit amb el procés de l’univers i la nostra relació amb ell.
El destí és quelcom terrenal, una cosa que el ser humà en la seva no-consciència va creà per a justificar tot el que li estava succeint, rebutjant tota responsabilitat en el seu procés. Aquest estat de no implicació en el seu sender el va portar a l’estat de víctima, d’una ser sense emparament i sense poder fer res per a canviar el que estava vivint.
Els temps que estem vivint actualment, ens estan portant d’una manera accelerada a la responsabilitat de cadascú en el seu procés per a portar a sentir aquell qui en veritat és. La consciència va apareixent cada vegada més per a aquesta comprensió. D’aquí la importància de recordar aquell qui som perquè ens portarà a responsabilitzar-nos cada vegada més a la nostra vida, i per tant, de reprendre el poder de la creació en nosaltres, obtenint un aprenentatge important per a donar nous passos vers el nostre camí de l’Ascensió.
No hi ha destí, amb tot el que això comporta. No hi ha ignorància del que ens pot depara la vida, perquè nosaltres som el Camí, la Veritat i la Vida. Si nosaltres som la font de creació de la nostra existència, això comporta que no hi ha “excuses que valguin”, perquè som capaços d’instaurar la pau a la nostra vida i crear benestar en el nostre interior. No hi ha excuses ni arguments que puguin justificar els nostres actes, perquè tot el viscut només és fruit del nostre procés d’aprenentatge.
Quan arribem a la Llar podem sentir i adonar-nos a cada instant que tot “està en ordre, és simple i senzill, sent respectats per la nostra presència, vibrem de la manera que vibrem. Tot es converteix en claredat i en una sensació de ser abraçats i respectats per l’Amor tal com és, aquest Amor pur i incondicional que en la dimensió del nostre planeta no sempre és interpretat així. És un Amor de la major puresa que un hagi pogut sentir en si mateix. T’adones que mai has estat sol en aquest pla terrenal i que mai ho estarem. Només era qüestió d’obrir el nostre cor i permetre que els nostres Germans de la Llum siguin Un amb nosaltres. La nostra Llum i les seves s’uneixen per a crear una de sola, i l’assossegament i la plenitud sentida és única i immensa. No hi ha paraules per a explicar-la. Un ha de sentir-la per a poder-la entendre i sentir la magnificència d’ella i en el pla terrenal.
No hi ha major sensació de plenitud que poder sentir l’AMOR en un mateix, perquè llavors obrirem les portes de la Llar en nosaltres, i quan col·laborem conjuntament en aquest pla que ens trobem del físic, aquest sembla desaparèixer per a anar més enllà del suposadament limitat, sentint-te acompanyat i protegit en tot moment, podent portar a terme allò que has vingut a fer segons el Gran Pla Diví establert per a aquesta vivència en la matèria.
Quan sents la Gran Germanor en tu, sent i sentint-te Un amb ella, llavors, t’adones de la senzillesa de la vida, de la teva capacitat per a crear la manifestació de la teva realització en aquest pla i de l’Amor que vessa del teu cor vers totes les ànimes que en aquest pla habiten.
Podem  saber i sentir la Llar estant encarnats, però quan transcendim, podem veure’l amb una major claredat, segons el procés que haguem seguit.
La LLAR no és alguna cosa externa a nosaltres. Som part de l’univers, i tot el potencial associat a ell, es troba en nosaltres com a part d’ell que som. Anant al nostre interior ens trobarem amb l’expansió del nostre veritable ser, en mig del nostre univers interior, sentint i obtenint la saviesa al trobar-te a tu mateix. És en el nostre interior on podrem arribar a trobar i conèixer la nostra veritable essència i a tots els nostres germans celestials, a l’igual que nosaltres, però amb la petita diferència que ara nosaltres, ens trobem amb un físic que ens permetrà portar a terme l’essència de la nostra Gran Família aquí en aquesta dimensió. Estant amb ella, tot tu deixes de ser el teu nom i cognoms per a convertir-te en el ser lliure, amorós i en pau per a estendre el nostre univers amb l’Amor que ets. Sentir-vos i arribareu a saber d’aquell qui en veritat sou. Els àngels, la Germanor Blanca i tot l’univers estaran amb vosaltres i sentireu la vostra unió amb alguna cosa superior que us permetrà saber que res del viscut a la Terra és el que sembla des de la racionalitat. Amb la consciència comença a aparèixer la claredat dels nostres passos i les portes de la nostra realització comencen a presentar-se davant nostre i a obrir-se perquè creuem els seus llindars i arribem davant la Llum de la nostra essència, esperant el nostra recordar, per a ser irradiada segons el sentit pel qual vas respirar per primer cop.

No sempre les coses són exactament com ens les han transmeses o, fins i tot, instruïdes. Quan deixem que el nostre vehicle físic ja no ens acompanyi i transcendim, llavors és com, per a la majoria, si poguéssim treure la brillantor del viscut, el bri de pols que hagi pogut haver en les nostres actuacions, en la nostra visió de la vida que teníem, i adonar-nos de l’Amor que hem transmès i deixat perquè pugui algun dia, ser recollit com a fruit de la Veritat i com a mostra que en el fons, tots tenim una Llar.
Mai estem sols.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 




dilluns, 31 d’octubre de 2016

Trobades pel novembre

Hola a tots!

A continuació us presento les trobades previstes de cara el mes de novembre que ara entrarem. Si esteu interessats en alguna d'elles, només caldrà, com sempre, enviar un e-mail a l'adreça que consta en el full adjunt de presentació.

Desitjant el millor per a vosaltres, una abraçada.


dijous, 27 d’octubre de 2016

Dues ànimes, des del cor



-         Sé que estàs aquí, mare sé que sents el meu respecte i el meu amor cap a tu. Les meves paraules van fent silenci amb el temps perquè ja no totes arriben amb la comprensió d’un temps passat on entenies i et resguardaves de la incapacitat de poder-te mostrar tal com senties. Mare, sé que estàs aquí, i en el fons, des del teu cor, no existeix la distància entre tu i jo. quan menys articulo els sons, més sentim en el nostre interior, i per a trencar el silenci que a vegades pot produir-se, una expressió tòpica per la meva part, sense sentit, atrau la teva atenció i et sents disposada a intervenir amb els teus records reiteratius apagant-se.
-        
-         T’observo encongida en el teu interior veient com el castell dels teus somnis va caient davant teu, sense adonar-te, però amb la felicitat i el somriure en els teus llavis al poder sentir que la gent del teu costat et protegeix i t’estima.
-         ...
-         On ets mare?
-         Fill, davant teu em trobo. Et veig. T’escolto, encara que les meves paraules no t’arribin com jo voldria.
-         Per què tan lluny i propera alhora et sento?
-         Són els nostres cors que ens apropen. Sento com si només a través d’ell pogués arribar a aquells que també obert el tenen. Ja quasi no entenc les paraules, fill, i gran part de les vegades, ni les escolto. A vegades no trobo les adequades per a parlar-te, però he pogut adonar-me que és des del cor que podem estar junts i saber de l’altre.
-         Cert, mare – li responc. El meu cor em parla de tu. Em fa veure el teu passat i el que sents a cada instant del teu present. Puc saber de tu, del teu estat, de com et trobes i de les teves ànsies de ser compresa i acceptada tal com ets. – em respon, però aquesta es produeix d’una manera instantània i natural quan les paraules són omeses.
-         Em costa parlar i tenir una conversa – em respon, però aquesta es produeix d’una manera instantània i natural quan les paraules són omeses.
-         Saps?, t’estimo i accepto la teva situació perquè veig que la teva ànima està contenta encara que no puguis comprendre-ho i donar el teu parer al respecte. Acceptes sense arguments la situació, encara que no la comprenguis. El que la teva ment, en temps passats relacionava amb el teu exterior, ara adormida, ha donat pas al teu cor, al teu interior, encara que tampoc siguis conscient d’aquest canvi.
-         Fill, et trobo molt proper a mi. El que abans entenia, ara ja no és important per a mi. El que abans em reservava, ara no tinc cap motiu perquè així sigui. El que visc en aquests moments no varia en relació al que he viscut. Sento que la meva vida és exactament igual encara que el meu cap ja no sigui el mateix. El que en ell es trobava va desapareixent ràpidament. Va fent-se espai pel buit del racional. Ja no puc raonar ni entendre les paraules que els meus oïdes perceben. Les reconec però no puc recordar el significat de la majoria d’elles. Abans sí que podia, però ara és com si haguessin perdut tot interès per a mi, i només són sons amb els que relacionar-se. Tinc la sensació que el meu camí continua sent el d’abans. A vegades has pogut parlar-me de la meva capacitat de donar el meu parer sense dir-m’ho directament. Les teves paraules feien que hagués de donar la meva opinió sobre el que em preguntaves, però part d’aquest buit en mi no em permetia expressar la resposta del meu parer. Fill, només visc, sentint l’amor d’aquells que a prop meu us trobeu. Sento la teva alegria i, des del meu cor, em sento agraïda per tornar a riure a la meva vida. No sé perquè ara dic això, però alguna cosa dins meu fa que t’ho digui.
-         Mare, amb quina claredat et manifestes quan ho fas sense paraules. El teu cor et parla alt, i és des d’ell que puc entendre’t i sentir l’amor cap a mi.
-         ...
-         Tot aquest temps que he estat al teu costat, he sentit els teus anhels d’alliberar la teva ànima. A la teva manera ens dones el teu parer, encara que aquest sigui ambigu i indefinit, sentint la teva valentia per a expressar-lo. Et sents una amb nosaltres sent diferent, i el teu cor fa que vulguis el millor per a tots aquells que t’envolten. Ets mare i àvia, i el teu sentit maternal no ha desaparegut de tu. El teu cor et parla alt, encara que la majoria de les vegades ho ignores. Ara és l’únic que et queda per a seguir amb la teva vida. El teu cor et parla amb una gran nitidesa i claredat a mesura que el teu cap, la teva ment, es vagi adormint ja per sempre més en aquesta vida. Ha pres la decisió de fer el viatge de no retorn. En el seu moment et va preguntà si podi aprendre aquesta iniciativa. Degut al viscut li vas donar el teu consentiment. Ara, amb el temps al seu favor, vas haver de trobar una nova porta per a sobreviure en aquesta vida. La teva presència, mare, ha enlairat la meva ànima, la nostra ànima, i ara juntes, podem abraçar-nos per a sentir l’amor de l’altre, més enllà del racional (Pausa). T’estimo i el meu amor està amb tu, encara que la meva presència en el teu passat. Ara ests feliç i,...no saps cóm m’alegro, estimada ànima!
-         Fill, si els altres sabessin el que ara estic descobrint en la situació que em trobo en el meu present, i fos capaç de transmetre-ho, la vida que vaig viure ja no la viuria, i la meva vida hagués estat una altra. Sento al meu cor prendre les iniciatives del meu ser. Alguna cosa em diu que així és, encara que no pugui concretar-t’ho. Noto les vostres actituds amb mi diferents a com actueu amb els altres, encara que no sàpiga definir-ho exactament. Sento que alguna cosa està passant en mi, que fa que estigueu més atents a tot el que jo faig. Des del meu interior no acabo d’entendre el que m’està succeint perquè em dóna la sensació que continuo sent la mateixa que abans. No noto cap canvi en mi, només que ara, no sempre recordo el que vull saber o recordar. Però bé, a això li passa a tots, oi fill?
Mirant-la als ulls amb la meva compassió vers el seu ser i coneixent la situació, li responc:
-         Sí, mare. A vegades, no sempre recordem el que volem saber o trobar.  
En aquests moments sento com la meva mare i jo ens unim en aquesta complicitat silenciosa, sentint-se ella compresa per mi i acceptant els seus buits esporàdics, com a qualsevol altres que li pugui passar.
La llunyania mental ens porta a un apropament sense arguments ni motivacions, senzillament es produeix una unió de respecte sense cap indici de judici. Ara, som Un en la convivència, comunicant-nos a través del cor sovint. En aquests moments, és com millor ella s’expressa. No hi ha paraules, només sentiments i sensacions. No hi ha raciocini. La seva ment el va esborrant cada vegada amb més acceleritat.
Arribarà el dia que les seves paraules deixaran d’ometre’s, però continuarà sentint-se estimada per tot aquell que la respecti segons el seu present i escoltant el seu cor. És l’únic camí per a arribar a ella. quan ens relacionem des del cor, sobre les paraules. Aquestes van minvant cada vegada més,però amb una comprensió superior per la nostra part, més enllà de d’intel·lecte.
Al final, agafant una de les seves mans entre les meves, li pregunto:
-         Mare, saps qui sóc?
-         Com no puc saber qui ets. Clar que ho sé!
-         Qui sóc?
-         El meu nen – em respon.
Faig un somrís càlid i una carícia amb les meves mans a la seva car, així com un tendre petó a la seva galta, dient-li:
-         “Guapetona!”

Ella em somriu sabent d’aquests moments íntims entre mare i fill.
Tot, .......sense paraules.


dijous, 20 d’octubre de 2016

Ànima estimada

El moviment dels meus passos crea el silenci en el meu interior. Sense necessitat de paraules, sento el xiuxiueig del meu cor fent-me sentir l’essència de l’univers en mi.
Sento la força del silenci que nodreix cada instant de la meva existència. Senzillament sóc, amb grans comunicacions interiors amb tots aquells sers procedents de la Llar de la qual procedeixo.
Sento la Família en mi i amb mi.
A vegades, prefereixo la solitud que l’estar envoltat d’altres sers que segueixen el seu procés, molts d’ells encara aferrats a temps passats i a una visió mental de la vida. Llavors, prefereixo sentir la meva essència i permetre que la força de la meva presència actuï sense més. Sense omissions. El silenci pot arribar a omplir tot l’espai compartit amb d’altres ànimes que segueixen el seu curs.
Quan sents l’expansió del teu univers interior, només resta el quedar-se quiet i sentir i sentir aquesta dilatació amorosa dins teu. Sobren les paraules, donant la força a la teva presència i valorant el poder del silenci en un mateix.
La meva missió fa que tingui que estar amb d’altres ànimes per a poder realitzar el meu Pla Diví. Estic emocionat i il·lusionat amb ell. L’accepto amb totes les meus forces i anhels. És allò que he vingut a fer i vull fer-ho, sent jo el primer en acceptar-lo i donar els passos pertinents perquè la seva realització sigui amb total plenitud.
M’he endinsat en diferents camins a la meva vida. He viscut diferents situacions, arribant un moment on la vida ja no és com la veies o pensaves, les teves intencions deixen d’existir per a adaptar-te al present i a la guia del teu cor.
Porto temps seguint els passos del meu interior. Fa temps, i cada vegada més, els meus germans de la Llum i la Llar estan amb mi per a dirigir-nos junts vers el sentit pel qual vaig encarnar. Les nostres presències són intenses, amoroses i plenes de saviesa, on la resposta a les meves comunicacions que pugui arribar a plantejar o consultar, apareix a l’instant davant meu.
En el seu moment vaig saber d’ells, i ara, amb els anys, ja estic amb ells. La meva vida no tindria sentit sense les seves presències. Ells i jo formem una unicitat al servei de la humanitat i el planeta. A vegades tinc la sensació que fins i tot per a més enllà de la nostra dimensió.
Visc en aquest pla terrenal, de la matèria, i el meu interior, tot el meu ser, ja fa temps que no s’identifica amb l’establert.
Ja no tolero la banalitat, la superficialitat d’aquest món distorsionat per la visió del físic. Moltes vegades ja no responc a tot allò procedent del banal. El meu silenci respon a tot allò.
Em trobo vivint el meu procés sentint, no pensant. Sentir m’allibera i em fa discernir el camí a seguir i la direcció a prendre.
Arribar un moment que necessito estar amb mi per a poder veure clar. És en el meu interior on sento la pau, l’assossegament, la serenitat i l’amor per a seguir portant a terme allò que he vingut a fer. Procedeixo d’una Família Celestial, i aquesta és qui m’ha sonat el sostén al llarg d’aquests anys per a poder arribar a tots aquells del meu entorn que hagin pogut necessitar una mà per a tornar a connectar amb ells mateixos. Anant al meu interior connecto amb la saviesa de la Llar i l’existència albergada en mi.
Els meus passos han portat
Gràcies Germans per al vostra presència a la meva vida!
És anant al meu interior on trobo la porta del meu ser i la meva essència. Anant al meu interior connecto amb la saviesa de la Llar i l’existència albergada en mi.
Els meus passos m’han portat a aquest present vessant de gratitud, serenitat i amor. He après molt sobre mi i sobre tot ser encarnat: el seu sentit, les seves accions, les seves expressions, la seva actitud i sobre el gran cor que tots tenim. Hi ha un gran amor en cadascú esperant ser manifestat lliurement i amb tot el seu potencial. Som ànimes complertes i radiants, a l’espera de ser reconegudes per nosaltres mateixos. El camí ens porta a cadascú, a la trobada del veritable ser que som, de la Divinitat que som.
Segueixo avançant entre l’acceptació de la Voluntat Superior en mi, i per això, a vegades tinc la necessitat de no perdre temps ni energia en les banalitats que sustenten el meu entorn. Pot semblar que m’allunyi d’ells, però el que estic fent, amb tota humilitat i fidelitat, és mostrar un gest perquè aquell que estigui preparat, pugui aprendre d’ell i adonar-se del que és important a la vida i el que no.
Haig de dir que no em sento d’aquest món, encara que estigui en ell. Sóc part d’ell per la missió a realitzar, però no la meva essència. Tinc la matèria per a expressar la meva Divinitat en aquesta dimensió del físic, però només és temporal, perquè aquell qui jo sóc, som, no pertany a aquest món.
Sé que algú de vosaltres pot sentir-se reflectit en algun aspecte comentat. El procés continua, i tots, absolutament tots, arribarem al dia que sabrem de nosaltres mateixos i haurem connectat amb aquell qui en veritat som: la nostra Divinitat, Déu.
Escolta el teu cor. Des d’ell sabràs el que és important i el que no en el teu camí. Hi ha la base, els pilars, i després, tots els complements per a omplir aquest viatge que cadascú està realitzant.
Aprendre a discernir què és el que realment és primordial en el nostre avançament i el que no, us ajudarà a viure des de l’harmonia de la Llar del qual tots procedim.
En aquests moments, el més important és l’ànima i tot allò que et faci arribar al coneixement de tu mateix. Quan més arribis a ell, més benestar habitarà en el vostre interior i més podreu arribar a sentir l’Amor en tot el vostre ser, tal com és, no com s’interpreta en aquest món de visió mental i racional. Res té a veure amb el que és.
Visc agraït per tot el que m’arriba i se’m dóna. Accepto cada una d’aquestes benediccions. Cada situació viscuda té el seu sentit per a l’enlairament de l’ànima, per tant, accepteu el vostre present amb el cor obert perquè us portarà a vosaltres i a l’enteniment del per què del viscut.
Un dels aspectes més importants per a arribar a un mateix és el posar la vostra vida a les mans de la vostra Divinitat. Ella us guiarà, us previndrà quan sigui necessari i us protegirà, encara que la protecció ja serà en vosaltres en tot moment pel fet d’anar-vos coneixent, anant al vostre interior.
No hi ha major goig i alegria que sentir la vostra veritable essència i la Llar d’on procediu. Les vostres ànimes estan aquí temporalment amb una missió. En els seu moment tornareu a la Llar i allà sentireu amb tota la vostra plenitud, qui sou.
En aquests instants de gran evolució espiritual en aquest planeta que ens trobem, deixo de posar la meva atenció a tota allò que no es relacioni amb l’ànima. Són moments que no ens podem distreure perquè la vibració planetària es va enlairant acceleradament, i tots els sers encarnats que l’habiten, no poden distreure’s, perdent el temps en d’altres aspectes que no ajudin a enlairar l’ànima. 

Cada vegada hi ha més ànimes que també van sentint el seu interior connectat amb qui són en veritat. Això m’alegra i em satisfà perquè veig com el Gran Pla Diví s’està portant a terme.

Per a finalitzar aquestes paraules només vull donar les gràcies a tots vosaltres per ser i estar i encoratjar-vos a continuar amb el vostre procés per a arribar a connectar amb la vostra veritable essència, i així poder obrir una porta del Cel aquí a la Terra. Tots som sers amorosos i capaços de portar l’estabilitat i l’harmonia a cada recó de la nostra vida i la dels altres.
Sent tu, ajudaràs als altres.
Sentint-te, irradiaràs l’energia necessària per a ajudar a aquells que puguin necessitar-la, estant a prop teu o en la llunyania.

Gràcies per tot, per tots, i per mi.


Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.  

dijous, 13 d’octubre de 2016

Moviments d'Ascensió


 Últimamente estoy recibiendo a seres como tú o yo, que sienten unos movimientos internos conforme deben de dar un giro en sus vidas. Quizás tú, que estás leyendo estas palabras sientas lo mismo en tu interior.
Parece como si la vida nos hubiera llevado a un punto tal que no pudiésemos continuar así, y podernos dar cuenta que necesitamos romper con todo esto y empezar una nueva vida más en acorde a cómo sentimos nosotros, personalmente, la vida.
El malestar es notable y llegan a concertar hora para ver un poco de luz y cómo dirigirse a ella para empezar a romper los hilos de su pasado y conectar con el verdadero ser que son, y así, iniciar una nueva etapa siendo ellos, sintiendo el bienestar en todo su ser y volver a encontrar la alegría en sus pasos hacia  la ilusión de su realización en esta vida.
El pasado empieza a reclamar el poder que tenía antaño. Ve como cada vez va perdiendo más su papel en el presente y cómo el ser empieza a plantearse si haciendo  caso a su mente, algún día podrá llegar a la felicidad. Por más que lo intentan parece que no hay salida siguiendo el patrón mental y lo adquirido en un pasado conforme hay que mostrar unos hábitos, costumbres  y maneras de hacer convencionales. Ellos sienten diferente y los tiempos actuales les están anunciando que ha llegado la hora de romper con lo que fueron para dar paso al nuevo ser que en verdad son.
El tiempo de la Verdad ha llegado, poniendo a cada uno en su lugar.  
Ya no podemos continuar con lo aprendido como farsa y basado en el miedo para no desentonar y ser aceptado. ¡Ya no! Los miedos piden paso para ser liberados y muchas veces no se sabe cómo hacerlo. Muchos de vosotros os encontráis solos en un entorno programado por los convencionalismos y la materia. Vosotros sentís diferente y buscáis una salida teniendo presente vuestro interior. Aquellos que sentís no siempre sois aceptados donde vivís y, algunos, decidís dejar donde habéis nacido para adentraros en una aventura para encontraros a vosotros mismos.
Desconciertos basados por contradicciones entre lo que sentís y lo que se realiza en vuestro exterior. Interior y exterior distanciados a años luz. Hay un abismo que separa aquel quien fuisteis de aquel quien sois. Este “quien sois” está pidiendo paso para mostrarse con todo su resplandor. La Verdad está pidiendo paso en vuestro proceso. Ya no hay lugar para la farsa, lo ilusorio y el malestar. No hay lugar para la mente como guía en vuestras vidas. Ha llegado la hora de la Verdad, del Corazón, de su guía y protección.
Para todos los que os podáis llegar a encontrar en una situación pareja, os digo que hay una puerta abierta para cada uno de vosotros, la SALIDA, de vuestra situación para mostrar al verdadero ser que sois y la manifestación de vuestro interior tal como lo sentís.
No os desesperéis. Confiad y lo que os está sucediendo solo es la llamada de vuestro verdadero ser para que os unáis con él, para que tú y tu Divinidad podáis ser UNO en el camino a seguir.
En vuestro interior encontraréis la salida de vuestra situación. No os desesperéis porque el Amor está llamando a vuestras vidas. El pasado se está quejando debido que ya no tiene la total atención de vuestro ser como lo tenía tiempos atrás, por eso está reclamando, y cada vez con más espectacularidad para que le hagáis caso, vuestra obediencia ciega para dominaros y llevaros a vuestro pasado, dejando de vivir la bendición de vuestro presente que es donde se encuentra vuestro verdadero poder. Así os susurra vuestro corazón, y por eso sentís lo que sentís. 
Os digo, amadas almas, que en todo momento hay a vuestra disposición, la SALIDA de vuestra situación.
Nos encontramos en los tiempos de volver a la Integridad, a la Divinidad que cada uno es. Esta llamada resuena en vuestro interior, y de ahí los movimientos que estás viviendo en vuestra vida para que empecéis a dar los pasos pertinentes hacia el verdadero ser que sois, el cual os llevará a la felicidad, el bienestar, la realización y la plenitud.
Los tiempos actuales están anunciando la llegada de un nuevo ser aquí en este planeta. Un ser lleno de Amor, cocreador de la Nueva Tierra.
No veáis vuestra situación como un drama, sino como una llamada para dar los pasos que os llevarán a liberaros de vuestro pasado y os irá acercando cada vez más, a aquel quien en verdad sois,… con vosotros mismos.
Por lo tanto, no temáis, porque en este proceso no estáis solos.

Que el Amor y la Paz sean en todos vosotros.




dijous, 6 d’octubre de 2016

El Lliurament



Avui vull parlar-vos de quan una ànima fa el Lliurament.
Vull parlar-vos del que succeeix a una ànima quan lliura la totalitat del seu ser a les mans de la seva divinitat.
Vull dir-vos unes paraules sobre aquell que ha fet el lliurament absolut de la seva ànima, la seva vida i tot el seu ser a aquell qui en veritat és.
Poder sentir la divinitat en un mateix et permet tenir una claredat i comprensió absoluta sobre qualsevol mínim detall existencial en aquesta dimensió.
Ja no som nosaltres. Aquell qui sempre es trobava a cada racó del nostre interior, aquell qui no és “un ser”, sinó una energia amb la plena consciència i amorositat, l’energia de més alta vibració existent que permet la teva plena realització i portar a terme el teu servei a la humanitat,....aquell qui tu ets no és matèria, sinó esperit, energia.
Aquell qui tu ets no admet la densitat, ni la inquietud ni el desamor.
Quan permets que la teva veritable naturalesa divina es manifesti, tota la teva vida canvia. El que aparentava ser, ja no és. Tot pren un altre sentit i la teva visió de la vida va més enllà de l’establert, del previst i dels teus ideals. La teva ment deixa de tenir el domini de la teva vida, perquè ara, a partir del moment que facis el Lliurament, deixaràs de controlar la teva vida i afavoriràs que la Voluntat Superior en tu pugui arribar-se a materialitzar.
La teva consciència et porta a nivells on són inimaginables per a la teva existència racional. Supera tota situació, denominada adversa, per a fluir amb ella i sanar amb l’aprenentatge que ella t’aporta.
Avui voldria transmetre-us unes paraules quan una ànima, des de la plena voluntat i força del seu cor fa el lliurament de qui va ser per a permetre qeu el Déu que és es manifesti en ell, portant a terme la seva Voluntat, no la teva.
Quan algú es lliura amb totes les seves forces a qui és en veritat, deixa de crear el camí per a deixar-se portar pel que el seu cor l’indica.
Tota la vida d’aquell que desitja ser ell amb tot el seu resplendor, comença a alliberar-se de tota dualitat i terrenalitat per a enlairar-se i sentir l’amor i la bellesa que cada individu i entorn comporta. En cada detall aprecia la presencia divina de la creació i s’adhereix a ella com a font annexa per a ser aliment per a la humanitat. 
El Lliurament representa el total desaferrament de la matèria en un mateix. Quan expresso la paraula matèria, em refereixo també, a tot l’encarnat, a tots els sers que habiten aquest món que vivim en el present. Desaferrament emocional de tot.
Es té, però no es posseeix.
S’atrau, però no es reté.
Se sap, però no s’evita.
Quan obrim les portes de la nostra Llar de bat a bat, tot el que en ella es troba és en nosaltres, activant-se en cada un com a consciència de la divinitat que cadascú és. Què representa aquesta porta oberta? El nostre ADN activat, un recolzament absolut per part dels nostres Germans de la Llum, i sobre tot, de l’essència divina en nosaltres, guiant-nos, protegint-nos i acompanyant-nos en tot moment, sent tu conscient d’això i de les seves presències.
No hi ha major sublimació amorosa que sentir els teus germans de la veritable Llar d’on procedeixes, i sobre tot, de Déu en tu manifestat!
És una sensació sublim, més enllà de tot raciocini, entenent-la només, amb el sentir que cadascú pot arribar a percebre. Sentir et permet arribar a la teva Llar, a la teva essència, a l’AMOR.
La meva intenció avui, és mirar de descriure-us la sensació i el que pot arribar a succeir quan ens lliurem del tot a la nostra Divinitat interior, a aquell qui en veritat som.
Permeteu-me que us comenti situacions d’aquest recolzament i claredat a la vida d’un. És un cas real, viscut per algú que ha arribat a creuar el llindar del terrenal per a endinsar-se en el desaferrament i lliurament del seu ser a qui en veritat és.
“Aquest ser encarnat va tenir una trobada amb certes persones properes a ell. El que en ella es va comentà, alguna cosa li va arribar al seu interior, fent que la seva ment reaccionés tímidament. La persona en concret sabia que els resultats que obtindria d’un aspecte de la seva vida no tenien res a veure amb el que a la reunió es va arribar a comentar.
Després se’n va anar cap a casa i allà, abans d’adormir-se, ja estirat al llit, va tenir una visió on se li confirmava i mostrava, alhora, el que ell ja sentia en el seu interior conforme com acabaria la situació comentada a la reunió. Tot i així, mentre dormia, va tenir un somni on se l’alliberava de tota inquietud, aferrament que hagi pogut tenir a una creença o resultat limitat, i com una energia, o més ben dit, vàries energies anaven sanant-lo i alliberant-lo de tot pensament o emoció limitadora”.
A mesura que anava succeint aquest somni, ell era conscient de tot el que succeïa en ell i sentia. Aquell matí es va llevar com a nou.
Què estava succeint en el fons i per què el viscut?
No estem sols. Tot aquell que es deixa emportar per la Font de la qual tots procedim, està sent guiat, aconsellat i estimat per aquests sers de la Llar, que molts denominen, els seus guies. No està sol en cap moment, ni vosaltres ho esteu ara. Tot el que necessiti per a portar a terme el que ha vingut a fer, se li donarà i comunicarà per a poder seguir el seu camí, la seva missió en aquesta vida.
Aquesta ànima rebre la informació adequada per a poder continuar amb l’estat interior necessari i així prosseguir amb la missió en el dia a dia, permetent que, aquell qui és, pugui manifestar-se a través d’ella amb tota la seva majestuositat.
Quan fem el Lliurament de tot el nostre ser, la nostra ànima, amb totes les nostres forces i convençuts que així ho volem tot el que necessitem saber, se’ns facilitarà; tot el que necessitem se’ns donarà, i en tot moment, amb la pau interior, l’assossegament, la serenitat, harmonia i l’amor que som abraçant-nos sentint la Llar de la qual tots procedim. Desapareixerà tot control a la vida, perquè sentireu com aneu sent portats per les aigües tranquil·les de l’Amor, deixant-vos portar oberts al que us arribi, sabent que serà el millor per a vosaltres. Quan se sent l’Amor, tot es comprèn i hom s’enlaira.
Quan algú expressa la seva intenció de Lliurament, tot l’univers s’alegra i ressona amb una melodia d’alegria i emoció, alegrant-se que un germà retorni a la Llar per a viure des de la Llar a través del seu cor i la seva matèria. Llavors començarà a allunyar-se de l’insubstancial, la banalitat, el frívol, per a centrar-se i dirigir-se exclusivament vers l’espiritual, vers el servei a les ànimes que amb ell conviuen i comparteixen aquest estimat planeta. Es converteix en una Font de Llum i Amor.
Quan sentim la Llar en nosaltres, Déu en el nostre interior, llavors, la nostra vida ja no ens pertany, perquè la nostra existència no tindria sentit sense l’Amor. Tot el que necessitem ens serà donat, sigui el que sigui. Ja no demanarem perquè sabrem que ho obtindrem. Acceptarem tota la nostra vida amb el que haguem de vivenciar, perquè sabrem que serà el millor per a nosaltres, i anirem al fons de tota existència, allunyant-nos i deixant de valorar la forma, que confon al ser en el seu camí.
Serem Amor i Saviesa en el sender de la humanitat, on serem protegits per l’univers per a portar a terme la Voluntat Superior de la Divinitat que hi ha en cadascú, que ja serà la nostra, unint-se Pare i Fill, per a ser UN.

Quan una ànima fa el lliurament del seu ser i la seva vida,....només pot esperar el millor.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.