Hi ha aspectes, que quan un arriba a la Llar, o
dins de sí mateix, arriba a sentir la Llar amb tot el seu resplendor,
adonant-se que hi ha aspectes que ens varen ensenyar en vida física que no es
correspon exactament com en veritat és.
Un s’adona que el viscut i la manera d’entendre’l
des de l’encarnació no és exactament tal
com és a la Llar quan en ella estàs. Quan deixem aquest vehicle físic, havent
estat en “vida” en contacte constant
amb els nostres Germans Angelicals o interdimensionals, ens adonem del que és
realment la Llar.
Moltes vegades estem en ell des de l’aprés en
aquesta dimensió en la qual ens trobem, però només és una visió segons el que
ens varen ensenyar. Quan algú aconsegueix desprogramar-se de l’aprés i obre el
seu cor i tot el seu ser a la Veritat, havent obtingut la saviesa del recordar
qui som, transmetent-la des de es paraules que coneixem i les imatges segons el
llegit i aprés en aquesta vida, llavors, no sempre es correspon amb el que és
en veritat.
Ara, volent-vos transmetre algun d’aquests
aspectes procedents de la Llar, sento com si les paraules els faltés la força
del sentiment. Quan un cor manté la seva porta oberta, és llavors quan podem
adonar-nos del que és en si, al sentir la Llar en un mateix.
Hi ha, com ja he dit abans, qui està envoltat dels
nostres germans celestials, col·laborant
junts en la missió que un ha vingut a fer en aquesta vida física. Quan
es viu connectat y amb qui som i tota la Família Celestial, llavors, estant a
la Llar diàriament, col·laborant junts en l’aportació d’instaurar el Gran Pla
Diví en aquest món, llavors, i només llavors, podem donar-nos compte del gran
sentit i la comprensió de tota la nostra existència, tal com la Voluntat
Inicial s’inicià.
Hi ha vegades que s’actua des del gràfic, les
metàfores, les històries i els contes iniciàtics perquè l’humà en fase
d’ascensió pugui anar entenent el seu procés i donar passos vers el seu
autoconeixement. Són les paraules i l’emissió d’alguna cosa més enllà del
físic, però a vegades, és el que es té més a mà per a poder arribar a totes les
ànimes que ens envolten. Moltes vegades, estant encarnats percebem alguna cosa
superior a nosaltres i mirem d’entendre-ho segons l’experiència viscuda per a
cadascú, i el rebut en la instrucció haguda al llarg dels nostres anys. A
vegades, com deia, no és exactament tal com ens ho imaginàvem, perquè la nostra
densitat física ens feia tenir certa precaució a l’hora de transmetre el rebut
i sentit.
Quan transcendim, al deixar el nostre passat en
aquesta dimensió, només portem amb nosaltres la nostra energia amb tota la seva
informació. El nostre Amor es manifesta llavors, en el grau obtingut al llarg
del nostre procés.
Deixar el nostre vehicle et fa sentir la plena
llibertat de qui en veritat ets. Deixes que el teu Amor s’expandeixi tant com
vulgui i és, des del desaferrament absolut i la força de l’Amor en tu que et
permet sentir i entendre aspectes, que estant en el físic, i en circumstàncies
terrenals, potser no et permetien veure-ho des de la major visió enlairada que
un ser pot arribar a veure i entendre qualsevol situació experimentada al llarg
del seu procés i en l’obra activa de la seva missió.
D’aquí la importància d’anar recordant cada vegada
més aquell qui en veritat som i poder sentir l’Amor en nosaltres i poder-lo
veure’l i irradiar-lo també, en tot allò que visquem i veiem. Tot és Amor, i
quan aquest Amor Suprem que cadascú de vosaltres sou es manifesta, llavors,
podrem veure amb major claredat el sentit de cada instant i de cada acte que
cadascú viu, així com els passos d’aquesta humanitat, amb tots els
esdeveniments de cada un dels països, adonant-nos que res és el que sembla. Som Amor, i només l’Amor pot restablir
l’harmonia entre tots els sers que habitem aquest racó de l’univers d’una sola
lluna.
Quan deixem el nostre cos i transcendim, entrem en
contacto amb la nostra veritable essència i en les energies de la nostra
veritable Llar. És llavors quan sentim la puresa, l’Amor, la plenitud i la
companyonia de tots els nostres Germans Celestials que ens reben amb els braços oberts per a donar-nos la
benvinguda de la nostra tornada a la Llar, després de seguir un procés
d’aprenentatge, havent deixat les nostres energies per a tots aquells que les
hagin pogut necessitar, donant un recolzament i un pilar més enfortit per a
l’enlairament energètic del nostre estimat planeta actual i per a tota la
humanitat.
Un d’aquests aspectes on percebem amb una major
claredat i profunditat és el fet de no haver destí. A la Llar no existeixen els destins, sinó que la predisposició de cadascú per a
Responsabilitzar-se de la seva vida. Som present, i el destí és futur, per
tant, com el temps no existeix, espiritualment parlant, el concepte que tenim
no és el correcte, perquè el temps no existeix.
No existeix el Destí,
i sí la Responsabilització de portar a la nostra ànima a la trobada de qui som
en veritat i a la unicitat amb cadascuna de les altres ànimes que ens envolten.
Des de la Llar ho veiem tot diferent, i d’una manera molt senzilla i amorosa,
perquè tot és Amor, com ja he dit, i només des de l’Amor podem entendre la
nostra vida encarnada i el sentit amb el procés de l’univers i la nostra
relació amb ell.
El destí és quelcom terrenal, una cosa que el ser
humà en la seva no-consciència va creà per a justificar tot el que li estava
succeint, rebutjant tota responsabilitat en el seu procés. Aquest estat de no
implicació en el seu sender el va portar a l’estat de víctima, d’una ser sense
emparament i sense poder fer res per a canviar el que estava vivint.
Els temps que estem vivint actualment, ens estan
portant d’una manera accelerada a la responsabilitat de cadascú en el seu
procés per a portar a sentir aquell qui en veritat és. La consciència va
apareixent cada vegada més per a aquesta comprensió. D’aquí la importància de
recordar aquell qui som perquè ens portarà a responsabilitzar-nos cada vegada
més a la nostra vida, i per tant, de reprendre el poder de la creació en
nosaltres, obtenint un aprenentatge important per a donar nous passos vers el
nostre camí de l’Ascensió.
No hi ha destí, amb tot el que això comporta. No
hi ha ignorància del que ens pot depara la vida, perquè nosaltres som el Camí, la Veritat i la Vida. Si
nosaltres som la font de creació de la nostra existència, això comporta que no
hi ha “excuses que valguin”, perquè
som capaços d’instaurar la pau a la nostra vida i crear benestar en el nostre
interior. No hi ha excuses ni arguments que puguin justificar els nostres
actes, perquè tot el viscut només és fruit del nostre procés d’aprenentatge.
Quan arribem a la Llar podem sentir i adonar-nos a
cada instant que tot “està en ordre, és simple i senzill, sent respectats per
la nostra presència, vibrem de la manera que vibrem. Tot es converteix en
claredat i en una sensació de ser abraçats i respectats per l’Amor tal com és,
aquest Amor pur i incondicional que en la dimensió del nostre planeta no sempre
és interpretat així. És un Amor de la major puresa que un hagi pogut sentir en
si mateix. T’adones que mai has estat sol en aquest pla terrenal i que mai ho
estarem. Només era qüestió d’obrir el nostre cor i permetre que els nostres Germans de la Llum siguin Un amb
nosaltres. La nostra Llum i les seves s’uneixen per a crear una de sola, i
l’assossegament i la plenitud sentida és única i immensa. No hi ha paraules per
a explicar-la. Un ha de sentir-la per a poder-la entendre i sentir la
magnificència d’ella i en el pla terrenal.
No hi ha major sensació de plenitud que poder
sentir l’AMOR en un mateix, perquè llavors obrirem les portes de la Llar en
nosaltres, i quan col·laborem conjuntament en aquest pla que ens trobem del
físic, aquest sembla desaparèixer per a anar més enllà del suposadament
limitat, sentint-te acompanyat i protegit en tot moment, podent portar a terme
allò que has vingut a fer segons el Gran Pla Diví establert per a aquesta
vivència en la matèria.
Quan sents la Gran Germanor en tu, sent i
sentint-te Un amb ella, llavors, t’adones de la senzillesa de la vida, de la
teva capacitat per a crear la manifestació de la teva realització en aquest pla
i de l’Amor que vessa del teu cor vers totes les ànimes que en aquest pla
habiten.
Podem saber
i sentir la Llar estant encarnats, però quan transcendim, podem veure’l amb una major claredat, segons
el procés que haguem seguit.
La LLAR no és alguna cosa externa a nosaltres. Som
part de l’univers, i tot el potencial associat a ell, es troba en nosaltres com
a part d’ell que som. Anant al nostre interior ens trobarem amb l’expansió del
nostre veritable ser, en mig del nostre univers interior, sentint i obtenint la
saviesa al trobar-te a tu mateix. És en el nostre interior on podrem arribar a
trobar i conèixer la nostra veritable essència i a tots els nostres germans
celestials, a l’igual que nosaltres, però amb la petita diferència que ara
nosaltres, ens trobem amb un físic que ens permetrà portar a terme l’essència
de la nostra Gran Família aquí en aquesta dimensió. Estant amb ella, tot tu
deixes de ser el teu nom i cognoms per a convertir-te en el ser lliure, amorós
i en pau per a estendre el nostre univers amb l’Amor que ets. Sentir-vos i
arribareu a saber d’aquell qui en veritat sou. Els àngels, la Germanor Blanca i
tot l’univers estaran amb vosaltres i sentireu la vostra unió amb alguna cosa
superior que us permetrà saber que res del viscut a la Terra és el que sembla
des de la racionalitat. Amb la consciència comença a aparèixer la claredat dels
nostres passos i les portes de la nostra realització comencen a presentar-se
davant nostre i a obrir-se perquè creuem els seus llindars i arribem davant la
Llum de la nostra essència, esperant el nostra recordar, per a ser irradiada
segons el sentit pel qual vas respirar per primer cop.
No sempre les coses són exactament com ens les han
transmeses o, fins i tot, instruïdes. Quan deixem que el nostre vehicle físic
ja no ens acompanyi i transcendim, llavors és com, per a la majoria, si
poguéssim treure la brillantor del viscut, el bri de pols que hagi pogut haver
en les nostres actuacions, en la nostra visió de la vida que teníem, i
adonar-nos de l’Amor que hem transmès i deixat perquè pugui algun dia, ser
recollit com a fruit de la Veritat i com a mostra que en el fons, tots tenim
una Llar.
Mai estem sols.
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
