Gràcies a tots!

Presentació de "La senda de mi inerior - el poder de lo innato"

Hola Família! Avui vull presentar-vos el meu nou llibre amb l’Editorial Caligrama, el qual és diferent als ja editats fins ara. Algú em va arribar a dir que li agradaria saber més de mi, doncs bé aquest nou projecte està relacionat amb part de la meva autobiografia. Tots podem viure i tenir experiències inesperades, i aparentment no volgudes, i tots tenim la capacitat de superació, degut al poder innat que tenim en el nostre interior. Tot el viscut té el seu sentit.

La intenció del contingut d’aquest nou llibre no es narrar les meves vivències i el sentit en cada una d’elles, sinó que a través de la meva experiència, parlar de la capacitat que cadascú té per a superar tots els obstacles que pugui viure a la vida, tenint present que tots portem en el nostre interior una força i un potencial que ens permet enlairar-nos i avançar entre les turmentes que ens puguem trobar, deixant enrere el dolor, la impotència i una visió limitada, basada exclusivament des de la ment.

És un llibre que parlo de mi, però no és aquesta la meva intenció sinó el fet que tots tenim un potencial innat que ens permetrà superar qualsevol suposada adversitat en la qual ens puguem trobar a la nostra vida.

Des del meu cor, a tots una abraçada.

La Felicitat

Una vegada un àngel es va apropar a una ànima. La seva llum arribà a qui es trobava assegut a la seva cadira contemplant el paisatge on la vista es perdia a l’horitzó,, sentint la brisa càlida d’aquell estiu.

L’ànima girà el cap per a mirar-lo. Una vegada arribà davant d’ell, l’àngel li preguntà:

-         Ets feliç?

Després d’uns instants de silenci, les paraules sonaren en el seu encontre:

-         Pots dir-me què és la felicitat per a tu? – li preguntà l’ànima.

-         Ets feliç? – tornà a preguntar la Llum que estava a prop d’ell.

-         No sempre és fàcil sortir de situacions on el dolor i la precarietat són constants. Tot i així,, vaig a arribar a sortir-me d’elles – va respongué l’ànima. No és fàcil viure en un món com aquest, on has de posar tot el que hi ha de tu per a poder sortir mínimament endavant. Puc dir-te que no és fàcil sortir-se’n de situacions on has d’estar alerta per a no quedar-te sol. (Silenci llarg). Em preguntes si sóc feliç. (Un nou silenci allargat).  Cóm vols que sigui feliç si a la meva vida he tingut que estar pendent sempre de tot el que feia per a poder sortir endavant? Em queda poc temps, ja per a viure. Els metges em varen diagnosticar que em quedaven pocs mesos per a deixar aquesta vida. He  patit molt per a defendre el que era meu. Tot em va portar al meu estat actual. Ara tu vens i em preguntes si sóc feliç. Bé, tenint present tota la meva vida et diria que em diguessis què és la felicitat, i llavors et respondré.

-         Com et sents en aquests moments?

-         Alliberat. (Després d’un petit silenci, continuà dient:) Veient tot el que els meus ulls veuen aquí assegut puc dir-te que em trobo en el paradís i això em fa sentir en pau.. la meva vida ha estat dura, i puc respondre’t que la felicitat no ha estat al meu costat al llarg del tota la meva vida. No puc dir que he estat feliç. Només en moments concrets.

-         I en aquests moments? – va tornar a preguntar-li l’àngel.

-         Havent deixat tot el que feia, ara tinc temps per a estar amb mi. Ara sembla que començo a sentir la felicitat en mi.

-         Què és per a tu la felicitat? – li va preguntà l’àngel.

-         És estar en pau amb tu mateix – respongué sonrient. Quan estàs en pau i sents l’assossegament que només has d’estar per tu, llavors tota la vida que portaves s’allibera de tu per a poder sentir aquest estat amb tu mateix.. això em fa sentir bé i veure certes coses de diferent manera a com les veia. És un estat com de satisfacció dins teu, conforme estàs fent l’adequat a la teva vida. Saps que els teus moments actuals són els adequats. Llavors, sabent-lo, això et fa sentir bé i, en cert grau agraït per tot el que tens en aquests moments i tot el que se’t concedeix.

Llavors l’ànima, mirant a la llum que tenia davant seu, li preguntà al ser angelical:

-         M’agradaria saber com veieu vosaltres la felicitat. Què és?

L’àngel mirà a aquell ser assegut i atent al que li podia arribar a dir. A continuació digué:

-         Quan un està sent ell mateix, tot el seu entorn es predisposa per a ajudar-lo en el seu camí. El benestar s’activa en ell i la sensació d’estar sent ell mateix i fer allò que està a la seva mà segons sent, llavors percep en el seu interior la sensació de serenitat i pau, així com el saber que està fent el que realment ha vingut a fer en aquesta vida. Llavors, és quan s’adona qeu tot el que necessita se li està donant, i ell,només ha de sentir el seu interior per a saber la direcció a seguir. El que pot trobar al llarg del camí, no depèn d’ell, però sí dir-te que tot el que es trobarà, serà per a la seva realització i manifestació en aquest món on viviu. (Pausa). sentir la felicitat en un mateix, és adonar-se que tot està anant segons així ha de ser i per tant sent un profund agraïment per tot el que se li està donant i el lloc on es troba. Sap que tot està anant bé i que res li faltarà. Llavors, no té cap motiu per a preocupar-se. La felicitat consisteix en ser un mateix i sentir els resultats conforme de portar a la pràctica el sentir dins d’ell. Tot el necessitat arriba. Si tot està anant bé llavors, no hi ha cap motiu per a la preocupació l’enuig, les pors i el dolor.

L’àngel va fer una paus i continuà dient:

-         La pregunta que t’he fet al principi ha estat: Sents la felicitat en tu? Ets feliç?

Es va produir una nova pausa, donant pas a la resposta de l’ànima en la seva fase terminal:

-         Ara sí.

L’àngel li somrigué.

-         El que ara sento poques vegades ho he sentit i m’adono que valorem més l’afany del diner i la imatge, que el nostre propi ser.

De sobte, aquell ser assegut en el seu porxo contemplant el paisatge que li envoltava va veure com diferents llums anaven apareixent i apropant-se a ell. A mesura que anava veient tota la lluminositat, va anar sentint un gran amor en el seu interior, fent-li brotar alguna llàgrima a través dels seus ulls serens.

Quan tots es trobaren a prop d’ell i es va veure envoltat d’aquests sers celestials, llavors sentí que tot el viscut tenia un sentit per a poder arribar a aquests instants que estava vivint i sentint intensament en el seu interior.

-         El que sents t’alliberarà de tot el viscut que no pertanyia a la teva essència – li digué l’àngel. Sent – continuà dient-li -, i sabràs de tu i del camí a realitzar en el temps que encara hauràs d’estar aquí.

Més enllà del que podem creure que hem de fer es troba el sentir per a saber en tot moment el que fer a la nostra vida. Segurament, aquest sentir t’indicarà una direcció qeu no es correspon amb l’establert en el món on vius. No tinguis por. No dubtis. Deixa que el teu interior et guiï i et porti a la teva realització en aquesta vida.

Sigues tu i deixa que tot el que t’hagi d’arribar, t’arribi. Sabràs què fer en tot moment. El teu interior t’anirà fent sentir el camí adequat i el cóm endinsar-te en ell.

Més enllà de l’establert et trobes tu, i qui ets, no es correspon amb lo transmès des del teu entorn..

La Felicitat et farà sentir bé al llarg del teu camí perquè et farà sentir conforme ja estàs fent el que has de fer. quan així és res et falta i tot t’és donat. La abundància és en tu.

Sentir-te deixat anar i seguir el que sents en tu,, es una manera de trobar-te la felicitat, perquè ella et farà sentir una sensació d’estar content i agraït per tot el que se t’està donant.

Tot ho tenim pel nostre procés evolutiu.

El viure no depèn del material, sinó d’aquell qui ets en veritat.

Sigueu vosaltres per a sentir la Felicitat en el vostre interior.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Sigueu feliços!

Tot procés ens porta al Lliurament

El ser, adonant-se del viscut fins ara i sent conscient del que ha representat en el seu procés encarnat, va sentí que una etapa estava finalitzant a la seva vida.

Sentia una immensa expansió en el seu interior, així com una pau, una sensibilitat i un pertànyer a una Família més enllà d’on es trobava com a humà.

La seva consciència el va portar a acceptar la seva estància en aquest món físic, on la seva ànima ha tingut que viure situacions on no sempre ha pogut manifestar-se com volia. És així com aquell ser conscient, va poder adonar-se que aquesta vida només és l’aprenentatge per a un sentit superior on les ànimes enlairades al llarg dels temps, han pogut tornar a la seva Llar ajudant a aquest món des de la seva dimensió actual.

La nostra ànima, passejant pel cim d’on vivia podia sentir la brisa de l’aire com l’abraçava, sentint  a la seva pell el contacte de la seva presència. Veia, també, com el sol anava ponent-se a mesura que anaven passant els instants en aquest dia terrenal. Tot era tranquil. Tot estava en pau, com l’interior d’aquell ser que sentia la seva essència innata irradiada a través de cadascun dels pors de la seva pell, la seva ment, ell seu cor i tot el seu ser, sentint-se il·luminat, acaronant cada planta, pedra, arbust o arbre que anava deixant al seu pas al llarg d’aquest camí en mig de la natura.

Aquesta ànima encarnada va arribar a adonar-se de la seva procedència, la seva veritable essència i del sentit pel qual va accedir a ser present en aquests temps d’aquest món terrenal, físic, que es trobava. Entenia el seu paper.

Havent-se detingut i mirant la posta de sol amb els tons solars rebaixats, sentia el silenci i la seva essència expressant-se en ell. El sol deixava lloc als moments d’interiorització de l’humà perquè pogués sentir aquell qui en veritat era.

Ja no era el mateix. Aquell qui va ser, ja no hi és. La seva nova etapa requeria un canvi vibracional en tot el seu ser per a poder portar a terme els aspectes més notables en aquest món, realitzant les seves obres més rellevants per a tota la humanitat. Era el moment de creuar la porta trobada i endinsar-se en la seva plena realització del que ha vingut a fer. Així ho va acordar i pactar.

Mai ha estat sol,, i tampoc ho estarà en la nova etapa que se li apropava, i els seus passos ja han començat a endinsar-se en ella. El seu moment actual és com estar finalitzant allò pel que es trobava  en aquell lloc, i alhora, endinsar-se en una nova llum per a la seva plena realització. Havia arribat la seva hora.

La tranquil·litat imperava en el seu estat interior. La pau i el silenci permetien sentir els moments comentats fins ara. Eren constants.

A la seva vida ja no havia dubtes, ni preguntes ni preocupacions. Era una ànima lliurada a la seva Divinitat interior. La seva essència era qui el guiava, li parlava i el protegia, sentint l’amor en el seu estat més pur i incondicional. 

La vida d’aquest ser no era com la dels altres. El seu estat conscient li permetia entendre, i així acceptar, tot el viscut, adonant-se dels aprenentatges que les seves situacions li aportaven.

Aquest ser va deixar la seva humanitat per a mostrar aquell qui en veritat era.

Tots som divinitat. Quan ens alliberem de lo mental i l’adquirit des del nostre exterior, és quan comencem a aclarir el camí per a arribar a nosaltres mateixos.

Aquest és el procés de la humanitat en aquest món, amb totes les conseqüències que això comportarà: deixar la humanitat per a mostrar la divinitat de cadascú, que alhora, és mateixa per a tots. Llavors és quan els habitants d’aquest món s’uniran, al viure des del cor per a acceptar, comprendre i sentir l’aportació de l’altre a la nostra vida i a la dels altres.

Cada vegada hi ha més sers conscients que són els que donen de la mà a la humanitat i a aquest món.

Lliurar-se a la Divinitat és un dels passos més decisius per a viure segons sents i en acord a la Voluntat Superior. Llavors cadascú prendrà el veritable paper pel qual ha vingut a aquest món. Mentre es continuï adaptant-se i vivint des de les pautes exteriors, terrenals, el camí per a l’enlairament d’aquest planeta anirà avançant lentament. Quan el ser humà decideixi ser ell mateix i començar a endinsar-se en el seu interior per a sentir i connectar amb qui en veritat és, llavors, la seva humanitat anirà alliberant-se, fins arribar a connectar i mostrar la seva divinitat, fins al punt que quan ja així sigui en tots els àmbits de la seva vida, llavors, ell ja no serà ell, sinó la Voluntat Divina en manifestació.  És llavors, que com el nostre ser del principi, es lliura a les seves mans i ja no pren decisions, perquè tot li arriba. Ja no planifica, perquè tot se li dóna en el seu moment. Senzillament, es deixa emportar per qui és i el món on viu deixa de tenir la visió que tenia fins el moment de la seva transmutació vibracional i lliurament.

La seva presència es converteix en saviesa, serenitat, benestar per a qui l’envolten, molta pau i un sentir-se respectat i acollit per ell. La seva calidesa abraça a tots els que puguin estar presents en aquell moment.

Un es converteix en un ser on la senzillesa, la naturalitat, la comprensió i la puresa emanen de la seva essència.

Aquesta és la direcció del món on vivim. Cadascú té la clau de la seva vida, i cadascú se suma a la dels altres. Junts, llavors, creen una nova vida i un nou món on la humanitat que l’habita van deixant-la enrere, enlairant les seves vibracions i donant pas a la Divinitat que cadascú és, portant a terme el sentit de les nostres presències en aquesta vida.

Llavors, és quan el Pla Diví Superior per a aquest món d’una sola lluna començarà a mostrar els resultats d’un lliure albir inicial adjudicat a cada ànima després de la era glaciar d’aquest planeta. Va ser quan es va introduir la consciència en cadascú perquè aquesta fos activant-se i despertant segons cada ser encarnat.

Tot va seguir el seu curs fins els temps que vivim.

El nostre ser conscient del principi d’aquestes paraules era un dels que activarien el despertar i l’enlairament d’aquest món i humanitat per a arribar a crear la vida segons la Llar de la qual tots procedim.

Per a ser un mateix, hem de fer el nostre lliurament total a aquell qui en veritat som i deixar que la Divinitat actuï d’una manera lliure i plena a través nostre.

En el fons, nosaltres som els canals i l’essència perquè així sigui.

Nosaltres som la Divinitat encarnada.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

La teva responsabilitat existencial

Observant des de l'Amor

El sentir amb el silenci

El sentit de la terrenalitat

Us heu planejat alguna vegada per què seguim un procés evolutiu en aquest món tridimensional? Per què un lloc on lo terrenal predomina i són els elements que ajuden als habitants d’aquest planeta a seguir el seu procés?

Molts, segurament, heu obtingut una resposta, potser basada en el raciocini, en una opció segons les seves creences, o bé un sentir segons el Sentit Existencial de la nostra presència en aquest món físic.

Més enllà de l’obtingut des de l’experiència de cadascú, es troben les arrels que varen ser regades per a poder arribar a florir l’essència innata del firmament, de tot univers existent. De tota existència al llarg de l’infinit universal.

Fa molt pocs dies, vaig escoltar a uns nens parlar amb els seus pares, expressant unes paraules. Aquestes estaven relacionats amb una celebració a realitzar, i en aquell moment, vaig passar a prop d’ells després d’un passeig pel bosc. Era un nen d’uns tres o quatre anys com a molt, i una nena d’uns vuit o nou anys. En relació a aquesta celebració, el nen va dir:

-         Jo la vull celebrar a sobre de la casa.

-         Jo la vull a la lluna – va dir la nena.

-         Doncs jo en el cel – va afegir el nen.

Finalment la nena acabà dient:

-         Doncs jo vull celebrar-ho a l’univers. No, no!, a l’infinit!

Aquestes paraules em van fer sentir conforme els nens, ja de petits perceben més enllà de tot lo terrenal. Cóm una nena ha pogut expressar que més enllà de l’univers es troba l’infinit? En el seu interior, en el seu ADN consta la consciència universal, on cadascú porta acollida aquesta saviesa més enllà de lo mental i lo racional.

Cert que els nens d’ara senten en el seu interior l’essència de tota vida existencial, on aquesta té el suport de l’amor pur i incondicional que cada ànima porta amb sí, ja al néixer en aquest planeta tridimensional. Per què tridimensional?

El nostre món té un Sentit Superior per a tots aquells que, per voluntat pròpia accediren a viure a viure una experiència, en el seu nivell consciencial per a poder enlairar la seva ànima, i així, poder col·laborar en enlairar les vibracions del nostre estimat univers i de tot “l’infinit”.

La nostra terrenalitat té un Sentit, i aquest no té res a veure amb l’atzar i lo arbitrari.

Us heu preguntat alguna vegada per què néixer en aquest planeta i no en un altre més avançat on es pugui viure amb unes vibracions més enlairades amb les que naixem en aquesta, i així, poder arribar a manifestar el nostre potencial innat ja des dels nostres inicis de vida en aquest lloc?

La Terra, Amma, Pachamama, Gaia, i d’altres paraules que representen aquest lloc d’una sola lluna en mig de la galàxia concreta on ens trobem, té una gran finalitat per a tots aquells que l’habiten.

Tots els nascuts en aquest espai de l’univers les seves ànimes tenen un grau concret de consciència. El seu procés evolutiu necessita uns elements per a poder arribar a pujar nous esglaons en el seu vòrtex ascensional i així poder arribar a aquell qui cadascú és. Al néixer en aquesta dimensió, l’ànima encarnada es trobarà amb situacions que li portaran a replantejar-se diferents aspectes de la vida que viurà. Aquests plantejaments li donaran pas a unes reflexions que li permetran a uns en el moment, i a d’altres en el seu temps, a donar uns passos diferents als que estava donant fins aquell moment, i començar a adonar-se que ell no pertany a aquest món, sinó a una dimensió diferent a la que es troba en aquell moment.

El fet inicial de no adonar-se de qui és ell/ella degut al seu entorn, i volent -se integrar en ell, farà que amb el temps reaccioni i comenci a donar nous passos vers aquell qui en veritat és.

Degut que durant segles i mil·lennis la major part d’habitants d’aquest planeta es basaren en les creences i lo establert, començaren a crear un món on l’exterior no es corresponia amb el que alguns ja començaven a sentir en el seu interior. Cada vegada varen ser més els que iniciaren un adonar-se d’aquesta diferència, sentint com el no viure com sentien, els portaven a un malestar, a un dolor emocional i a unes limitacions que ells no volien. 

La humanitat va anar augmentant i això va fer que arribés el moment que havien de fer-se alguns canvis pel procés col·lectiu de totes les ànimes que habitaven aquest espai universal.

Gràcies a estar en aquesta dimensió, ha permès que tots els seus habitants puguin arribar fins a la porta que els permetrà endinsar-se en ells mateixos per a conèixer la veritat de la seva existència. Cada vegada hi ha més ànimes davant d’aquesta porta. Algunes encara continuen plantejant-se si val la pena obrir-la i endinsar-se en ella. D’altres la tenen oberta però encara dubten si han de creuar-la amb tot el que això comportarà.

Arribar a aquest punt no hagués estat possible si la dimensió que ens trobéssim fos una altra.

Tots els que ens trobem aquí en aquest món hem necessitat, i es continua necessitant les vibracions existents que abracen la nostra llar terrenal. Per això, ara en aquests moments de la seva història, amb el canvi de mil·lenni que es va produir en el seu moment, tot va semblar donar uns passos d’enlairament i de veure la necessitat de donar uns canvis a la vida de cadascú per a poder sentir la veritable essència que cadascú és.

Aquest estimat planeta ha estat beneït i estimat per la nostra Llar Celestial per a poder enlairar les nostres ànimes i les dels mons físics on s’habiten. El nostre historial espiritual, podríem dir que es va incloent en la Gran Enciclopèdia de l’Infinit per a tenir-lo en compte per a d’altres suposades ocasions. Els resultats obtinguts pels habitants d’aquesta terra verificaran el sentit inicial del Gran Pla Diví per a d’altres experiències en d’altres universos on lo físic predomini i els seus habitants depenguin inicialment de la matèria i l’exterior.

Aquest món està creant precedents per a una nova vida en d’altres espais i sistemes de vida on lo físic sigui la primera impressió. Tot ser haurà d’adonar-se conforme ell no pertany a lo tridimensional, sinó a un estat vibracional més enllà del seu entorn terrenal.

Per tant, la Terra, Gaiz, Amma, Pachamama o d’altres denominacions d’aquest espai universal on vivim està beneït i té el seu sentit per a totes les ànimes, que com la teva, té una finalitat de l’essència amorosa, de la teva presència divina en tu.

Tot el que esteu vivint en el vostre món, us portarà a donar canvis importants, on lo terrenal donarà pas a l’espiritualitat. Sou sers espirituals dins de la matèria, i aquesta, alhora, conté en el seu interior l’energia innata de la teva veritable essència. Cadascuna de les teves cèl·lules ho saben i estan disposades a enlairar les seves energies amb els canvis que sentis que has de fer.

Sentiu qui sou per a manifestar la vostra veritable essència,, el vostre Jo Sóc!

Aquest món on ara viviu, no és un impediment pel vostre procés, sinó una benedicció per a la manifestació de la vostra veritable presència.

Aquest planeta té un Sentit Superior per a tot “l’infinit”, com va dir aquella nena, podent llavors, festejar la nostra presència en aquest món i disposats a donar nous passos.

No esteu sols.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.