dijous, 12 de gener de 2017

Quan comença l'aprenentatge

Quan algú fa un aprenentatge espiritual, un aprenentatge relacionat amb la nostra ànima i no dirigit vers la nostra ment, llavors, ve a ser com el nostre ADN, on cada capa és diferent a les altres amb unes característiques concretes, però alhora està relacionada amb totes les altes. El conjunt del nostre ADN no podria activar-se i procedir a l’evolució del ser que el contingui, a no ser que cada part del mateix influenciï i estimuli a la resta del conjunt. Amb això vull dir que una capa activada fa que les altres també s’activin, com l’efecte dominó, on totes les fitxes estan dretes una al costat de l’altre, i fent tu un gest, fas que totes les altres també caiguin, és a dir, quedin influenciades i implicades. El mateix succeeix amb les lleis espirituals. Cada una d’elles és única, però estan implicades amb d’altres, i quan integrem una en el nostre interior, hi ha d’altres que també s’activen. Totes, absolutament totes estan relacionades.
Tot veritable aprenentatge relacionat amb la nostra ànima està dirigit a una interiorització del ser i a una presa de consciència i responsabilització de la nostra vida. Això comporta altres aspectes que ens fan enlairar encara més, encara que només haguem donat un sol pas.
Tot aprenentatge és una gran aventura, i sobre tot, quan és conscient per part de qui el viu. Quan et permets experimentar, acceptar i estar obert a tot el que pugui presentar-se davant teu, com un regal de la vida, llavors, és quan pots arribar a entendre que no hi ha res perquè sí, i tot el viscut té el seu sentit.
Un altre dels aspectes que està relacionat amb l’aprenentatge espiritual, és el temps. Sabem, i s’ha dit moltes vegades que “el temps no existeix”, espiritualment parlant. Bé, quan ens trobem en mig d’una situació no volguda a voluntat, és quan t’adones que el temps desapareix del teu camp de visió. No el tens en compte, encara que sí els dies, o certs dies, degut que sembla que els hagin creat exclusivament per a tu, perquè puguis fer amb ells el que tu vulguis. Exactament és així, perquè hi ha moments que no sabràs què succeirà aquell dia, i això succeeix cada jornada al despertar-nos, sent uns instants on només et queda anar al teu interior i fer allò que t’agrada o t’agradava fer quan no feies la feina principal del teu dia a dia. El temps desapareix, vivint només el present, donant-te compte cóm de ràpid va passant cada interval, perquè desconnectes d’ell per a dedicar-te’l a tu, sabedor que ets tu qui l’ha d’omplir amb la teva actitud, la teva acció, decisió i presència, estiguis on estiguis.
Estàs tan centrat en el teu present, que quan mires una mica cap enrere, ja veus que ha passat un mes, mig any o dos, sense donar-li més importància, però tot el que hauràs fet t’haurà servit per a sentir-te bé, perquè en el fons, això és que importa. O el temps pot amb tu i t’enfonsa i deprimeix, o t’enlaires per sobre d’ell i el superes. En aquests moments es una benedicció tenir tot el temps per a tu. Sol, comptant exclusivament amb tu.
Cada dia és una oportunitat per a deixar-te portar per les sorpreses preparades per a tu. Hem d’aprendre a crear-nos benestar estant en una tempesta. Vivint moments de grans borrasques, turbulències, i fins i tot, d’huracans que s’emporten tot el que troben davant seu, aprenguem a estar en mig d’aquest huracà en tot moment, a l’ull de l’huracà on regne la pau. Estant aquí, observa el teu entorn, on tot sembla estar fora del seu lloc adequat, però la gent continua vivint com si fos aquest desordre, el seu estil habitual de viure. Tot i així, la sensació de saber estar centrat en el centre del teu ser, et permet sentir la pau i l’Amor que t’envolta arrecerant-se en cada una de les teves cèl·lules.
El temps desapareix quan tu ets tu, perquè no influeix el teu físic i sembla no acompanyar-te, amb tot el que això representa a nivell de vitalitat i un rejoveniment del teu suport físic.
És en moments com aquest, on no penses en el temps, perquè ets tu qui el crea, l’allarga o l’escurça. Ets tu qui el fa desaparèixer al ser tu. No importa l’edat, perquè el que se entén com anys, també desapareix de tu, degut que estàs centrat en aquell qui ets, i quan deixes que la Divinitat que hi ha en tu i tu ets, es manifesti, llavors tot es torna intemporal.
Us puc dir que no hi ha temps. Quan deixem que tot sigui Present, llavors, vivim més temps, del que es coneix a nivell terrenal com a temps, i amb una millor qualitat existencial. Espiritualment no existeix el temps, ni el passat ni futur, perquè l’únic moment de poder per a cada ànima és el present junt amb el lliure albir. La manera d’utilitzar-lo, segons el grau de consciència de cadascú, ens portarà a aquest benestar anomenat anteriorment i a una visió de la vida més enllà de l’humà.
Tots soms sers complerts i divins. L’important és sentir-ho, degut que el tens integrat, i no tenir només el coneixement que així és. Ha arribat l’hora de mostrar-nos tal com som. Cada un segueix el seu procés en mig del lloc adequat per a poder recordar i anar deixant la seva humanitat per a donar pas a la seva divinitat.
No hi ha temps.
No hi ha res que no sigui tu mateix.
La vida et dóna suport per a avançar segons tu sents. A vegades hem de deixar anar per a trobar-nos només, amb nosaltres mateixos. Llavors, és quan començar els millors moments, els més intensos per a arribar a nosaltres.
Només l’Amor existeix i és des de l’Amor que podem arribar a nosaltres. El passat està basat en la nostra part mental. Deixem que s’alliberi, perquè els temps viscuts en el nostre present es basen en el cor. Ell us dirà què fer i la resposta adequada a la situació que viviu.
Escolteu el vostre cor, per a poder enlairar la vostra ànima i la vostra vida.
Tot aprenentatge és una porta oberta a un nivell superior de saviesa. Aquesta saviesa s’obté per haver viscut el coneixement que podeu arribar a tenir. Només l’experiència particular pot portar-te a l’obtenció de la mestria.
La vida continua. Sentiu l’agraïment per tot el viscut i après.

Que la Pau i el Coratge siguin en cadascú de vosaltres per a seguir el camí del vostre interior, i que aquest any 2017 pugueu creuar la porta de la vostra plena manifestació.

El meu Amor és amb tots vosaltres.


dimarts, 10 de gener de 2017

No miris tant a l'horitzó



No miris tant a l’horitzó. El que tant anheles es troba en el teu present. No és físic. La teva realització no pertany a la matèria, sinó a la manifestació d’aquell qui ets.
Recorda-ho, perquè per més mirar a la llunyania per a poder divisar el que el teu cor et fa sentir, et fa veure una realitat que no és la que la teva ànima ha de viure en aquests moments.
Viu el teu present i sent-te’l dins teu. Ell t’anirà portant de la mà. Deixa que tot sigui, i accepta la immensitat del que ara estàs vivint perquè els seus passos et portaran a on sents. Accepta aquests moments perquè tenen un sentit sagrat per a la teva ànima. (Pausa).
Més enllà del teu present existeix una vida esperant presentar-se segons el teu sentir i la teva ment. Els anys han permès creuar aquest any. El que coneixeu com a 2017, us portarà a l’enlairament del vostre ser, a l’haver-vos responsabilitzat de la vostra vida.
Aquella amb la qual sempre heu somniat, ara truca a la vostra porta. Confirma-la i abraça-la des del cor, perquè serà des d’aquí on rebrà les energies adequades per a començar a materialitzar-se en cadascú de vosaltres el sentit pel qual vareu néixer aquest cop.
La Llar estarà amb vosaltres, per a tots aquells de cor obert i oïdes atents a tot el que un pugui arribar a sentir o rebre més enllà d’aquesta dimensió en la qual ens trobem.
Tingues Fe i responsabilitza’t de la teva vida.
Quina vida vols?

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.


dilluns, 26 de desembre de 2016

Moments d'interiorització

Hola estimada família! Ens trobem a finals d’aquest any 2016.
Porto un temps on els meus Germans Celestials, ja no tan sols m’acompanyen, sinó que portem un període en contacte continuo, sentint el seu amor, i rebent els seus missatges, arribant al meu cor i a l’activació de les meves emocions més enlairades.
Després de tot aquest any 2016, he tingut la necessitat d’anar al meu interior cada vegada més per a transcendir la meva humanitat i poder percebre la meva essència multidimensional.
Són moments d’interiorització encara que la nostra cultura ens porti a celebrar unes tradicions d’obertura i festa. Agafem l’essència del que es celebra i integreu-la en el vostre interior per a acabar de donar el pas que cadascú necessita donar.
La meva situació em porta a prendre’m el meu temps pel que ha de ser en mi. Aquests Nadals el meu cor m’ha portat a la dedicació de tot el meu temps pels altres, i ara, necessito tenir el meu espai per a posar una mica més d’ordre, silenci i llum en els meus moments actuals per a la meva missió en aquesta vida.   
Com ja he dit, em prendré uns dies, i és probable que fins als inicis del proper any no trobeu cap escrit meu a les xarxes socials, a no ser que la Llar així ho disposi. Necessito uns dies d’estar amb els meus Germans Celestials, i amb ells, rebre el seu Amor i les seves comunicacions per a poder portar de la manera més adequada el motiu pel qual em trobo en aquesta dimensió i en aquests temps tan àlgids de l’evolució del planeta Terra.
Aquells que m’han acompanyat de la Llar, com Mestres Ascendits o del món Angelical, m’han fet veure la necessitat de prendre’m un temps per a estar amb mi i les seves presències.
El meu cor em farà saber del moment del meu retorn.
Des del meu cor, vull donar-vos una forta abraçada, abraçant a cada una de los vostres ànimes i dient-vos que us estimo i us estic molt agraït per la vostra presència a la meva vida.
Gràcies! i que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

FELIÇ 2017!