dijous, 10 d’agost de 2017

Amb el present al nostre costat




Una de les característiques de la nova etapa en el nostre planeta és el fet de la intemporalitat. Viure en el no temps i el no espai.
Portats per la inèrcia dels segles el vostre ser ha estat bressolat per anar vivint en una linealitat temporal: primer toca fer això, després allò i al final allò altre. A tal edat has de fer això, després en aquella edat has de fer allò i quan arribis al que s’entén com a tercera edat, has de fer allò altre y deixar de fer d’altres coses. Per a sortir del pou que et trobes, primer has de fer......, després treballar dur i finalment, si la sort t’acompanya, arribaràs a aconseguir el que et proposes. 
El ser humà, en el seu moment va posar un ordre de les coses on prioritzava uns aspectes, segons ell i al final....podria arribar a triomfar a la vida, no depèn d’ell que ho aconsegueixi.
Aquests temps que viviu haureu de deixar de cantó el temps, on viure en el present us enlairarà fins arribar a la vostra realització, sigui la que sigui, perquè cada ànima encarnada té un sentit diferent a una altra per a l’existència en aquest pla on viviu.
Què significa viure en el Present?
Deixar de cantó tot el referent relacionat amb el temps, és a dir, el passat i el que es coneix com a futur. Deixeu de centrar la vostra atenció en el temporal per a atendre el que cadascú està vivint en aquests moments de la seva vida.
Viure el present significa acceptar el que cadascú està rebent a la seva vida a cada instant. Cada benvinguda d’aquestes situacions comporta una clau per a obrir la porta de l’ascensió i pujar nous esglaons vers aquell qui cadascú de vosaltres és.
Viure el present ens representa delitar-nos amb el que vivim. És cert que a vegades experimentem situacions que no són acceptades del tot. Aquí és on entra el concepte d’atracció. 
No hi ha res que visquem que no haguéssim de viure. Tot el que ens arriba és part del nostre acord abans d’aquesta encarnació i de l’inici de totes elles. Hi ha una direcció a seguir, i tot l’experimentat ens fa avançar per ella. No sempre el ser humà és conscient del per què del que viu, i sovint, quan així succeeix, comença a culpabilitzar als altres o a veure’ls com a adversaris a la seva vida. Així ha estat durant molts segles i mil·lennis.
Els temps, degut a l’adquisició de la consciència de certes ànimes despertes, han anat canviant, enlairant l’energia del nostre estimat planeta.
Tot es viu en el present i per a entendre la nostra presència en aquest pla terrenal, hem de no sortir d’aquest present, perquè és en ell, on podem connectar amb la nostra saviesa i sentir la nostra veritable essència. El benestar es troba en el present, no en el temps (passat i futur).
Viure el present ens enlaire i ens permet centrar-nos en el que vivim exactament. No hi ha distracció, podent veure les situacions i vivències amb gran claredat, sense pors ni dolor. En el present no existeix el dolor ni les pors. És quan ens endinsem en el temps, on la nostra ment s’apodera d’ell i ens fa viure moments d’inseguretat, temors i amb una sensació d’incapacitat per a aconseguir la realització d’allò que sentim en el nostre interior.
Viure el present significa no deixar que la ment prevalgui. Durant tot el nostre passat, ha estat ella qui ens convençut del poc que érem, i que nosaltres sols no podíem arribar a obtenir l’èxit.
Haig de donar-vos una molt bona noticia, i és que el temps de la ment, tal com s’ha conegut fins ara, ja no té lloc a la nova Terra que s’està creant.. cada vegada hi ha més sers que comencen a sentir el seu cor i a escoltar-lo. Cada vegada hi ha més sers humans disposats a alliberar la seva humanitat per a endinsar-nos en el veritable ser que és: la seva Divinitat. Aquesta predisposició us portarà a iniciar una nova vida més en acord a com sou vosaltres en veritat.
No sou ment racional, sinó Cor. És el vostre Cor qui us xiuxiueja segons la Gran Voluntat Superior pel vostre ser. Ella us abraça amb l’Amor més pur i incondicional que pugueu arribar a sentir. Res té a veure amb el concepte terrenal que el ser humà l’ha definit pel seu major bé i els seus interessos individuals. Res d’això és. Aquell qui aconsegueix Sentir l’Amor de la Llar, de l’Univers, sabrà el que és estimar d’una manera pura, pel major bé de tots i el d’ell mateix. Sabrà el que és estimar perquè ho haurà sentit en ell. Quan comencem a sentir-lo, llavors la teva vida comença a canviar vers la teva plena realització. Som Amor, i només existeix l’Amor, i aquest Amor es troba en el Present, no en l’espai/temps.
El Present és l’únic moment de poder, de plenitud i presa de consciència per a poder donar els següents passos, i cadascun d’ells que es donin, també en els seus presents; per tant, ser conscients de cada instant que vivim ens portarà a gaudir d’aquesta vida i el poder delitar-nos de la nostra existència. Quan sentim la plenitud en nosaltres, estem ajudant a canviar el món. Quan algú està allunyat de la seva veritable essència, és quan apareixen els interessos personals, els enfadaments, la impotència i poden arribar a aparèixer les actituds de vanitat, supèrbia i les grans pors de no aconseguir allò que volen. El seu ego s’engrandeix i la seva actitud de possessió, dominància i voler convèncer als altres que la seva actitud i les seves creences basades en el més humà i terrenal, són les veritables per a tots, quan aquest “per a tots”, només és un voler que el seu entorn li consenteixi i així enlairar la seva manca d’autoestima, inseguretat i infravaloració. Gran part dels polítics i economistes serien un exemple, actualment,  de no viure en el present. Tot és aparença, sense tenir en compte els més necessitats.
Aquestes paraules ens porten a fer una reflexió sobre els nous temps que estem vivint. L’energia ja no és la mateixa i cada vegada va augmentant pel major bé d’aquest món en procés ers la seva Ascensió i Il·luminació. Aquesta és la direcció que estem seguint.
Viure el present ens allibera del que vàrem ser i ens dóna pas al veritable ser que som: Divinitat.
Deixeu-vos portar per la vida, i és important que confieu plenament conforme arribareu a realitzar-vos i  ser feliços, si en aquests moments no us sentiu. Tot és temporal. Durarà tant com ens neguem a acceptar el que vivim i a ignorar el fons del que experimentem.
Obriu el vostre cor per a aprendre del que us està dient la vostra vida actualment. No penseu en canviar-la i ser un altre, sense més.
Permeteu-me que us recordi unes paraules de Kryon, un ser de Llum encarregat del camp magnètic del nostre estimat planeta. Estan relacionades amb el que avui us estic transmetent i extretes d’un decret que en el seu moment ens va transmetre. Diuen:

Jo... (el teu nom)...creo el meu món, sóc lliure de l’espai i del temps
 i sóc part de Tot el que És.
Jo honro aquesta Terra, honro la meva pròpia existència,
visc en l’Ara i accepto la meva realitat present.
Accepto el que tinc, accepto el que sóc i accepto Ser,
perquè jo sé que la gratitud pel moment present
i per la plenitud de la vida Ara,
és la veritable prosperitat que contínuament
se’m manifesta de moltes maneres.

Coneixereu al veritable ser de la Nova Era perquè veure contínuament el Present en ell, vivint exclusivament per allò que la vida li acaba de donar o li ha donat perquè connecti amb el fons, amb l’aprenentatge que comporta aquella situació, amb tota tranquil·litat, calma i serenitat.
Ser feliç és una mostra de ser nosaltres mateixos.
El veritable èxit de la nostra existència consisteix en arribar a ser nosaltres mateixos, a mostrar aquell qui som amb tot el nostre resplendor.
La Divinitat que cadascú és està esperant ser mostrada i irradiada en aquest món ple de sers al servei de la Voluntat Superior.
Recordeu: en el vostre Present es troba la clau per a sentir la veu del vostre Cor i permetre que allò que hagueu vingut a fer es porti a terme amb tota la seva majestuositat.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

dijous, 3 d’agost de 2017

L'Amor de la foscor





Les paraules que ara llegireu són conseqüència dels resultats del meu procés, de la meva experiència al llarg dels anys i de la relació, tant amb el món de la Llum, com del denominat foscor.
A l’univers hi ha les energies adequades perquè cadascú pugui triar la que més necessiti en aquells moments per a donar nous passos en el seu procés del despertar de la seva consciència.
Hi ha energies més amoroses, però també energies de baixa vibració. Quan comencem a recordar qui som, la nostra energia comença un procés d’enlairament. Les nostres energies s’enlairen a mesura que anem acceptant, integrant la nostra veritable essència. Quan més som nosaltres, més ens apropem a la Divinitat que som i l’anem manifestant, les nostres energies es van enlairant, amb tot el que això comporta, tant per a nosaltres mateixos, com per aquells que ens envolten, como pel planeta, així como per l’univers, enaltint l’essència que en ell habita: l’Amor.
Com deia, hi ha el nostre estat natural, que és quan vibrem segons nosaltres som en veritat. Quan no estem sent aquell qui som, llavors és quan les nostres energies es debiliten i comencen a crear de més denses.
Hi ha una llei espiritual on ens recorda que som imans en la nostra existència i que atraiem segons vibrem. Quan més visquem des de la ment, més densitat crearem a la nostra vida. Quan més conscients siguem del nostre ser, més anirem enlairant la nostra vibració. A més alta vibració, més amorosos som i irradiarem aquesta energia, tan necessitada en el nostre planeta per a la seva Ascensió, incloent a tota la germanor de la humanitat.
Hi ha una energia de baixa vibració, creada pels temps d’existència del ser encarnat allunyat de la seva veritable naturalesa, que cohabita en el nostre espai planetari. Quan algú vibra baix, atrau energies de baixa vibració. Part d’aquestes energies tenen també consciència. Heu sentit parlar de l’àngel caigut que ens parla la bíblia? Heu sentit parlar de l’nfern, de Lucifer o Satanàs? No són sers malèfics, sent jo  conscient que aquesta expressió pot alarmar a molts.
Quan el ser en procés d’activar la seva consciència no està sent ell, activa l’atracció a la seva vida d’energies iguals (les energies iguals o similars s’atrauen). A menys consciència, més ens allunyem de qui som. Quant més recordem qui som, més benestar crearem a al nostra vida, i un major enteniment de la nostra presència en aquest món, així com una comprensió de l’univers dins d’aquest saber, es troba l’aspecte que avui vull transmetre-us:
Les entitats de baixa vibració, la seva presència i la seva existència tenen un sentit amorós.
Però Jordi, cóm pots dir això, després de jo haver estat posseït per sers de la foscor? – pot algú expressar en aquests moments.
Abans que res, haig de dir-vos que conec el món del que es coneix com a “foscor”. La seva presència té un sentit espiritual per a tots aquells que en algun moment han pogut tenir experiències amb sers d’aquestes baixes vibracions.
També haig de dir-vos que cada vegada hi ha menys ànimes posseïdes per ells degut al grau d’Ascensió que anem adquirint en aquest món, en aquest pla Terra. Algunes d’aquestes entitats ja han deixat el nostre planeta. S’han adonat que amb la nova energia la seva presència no té res a fer aquí en aquest espai habitat de l’univers. Una gran part del que es coneix com a Lucifer, Satanàs, el diable, el dimoni, són conscients del nostre procés, i cada vegada han de seleccionar més a aquells sers humans per a poder utilitzar la seva energia i influenciar, o fins i tot, posseir a qui trien. Cada vegada  hi ha un major despertar, i ells són conscients d’aquest fet.
Anys enrere em trobava amb ells i realitzava el que jo denomino neteges energètiques, és a dir, alliberar les energies que no pertanyen a un mateix. A vegades també es coneix a aquestes obres com alliberar de possessions en algú.
El món de la foscor i jo ens coneixem. He pogut comunicar-me i establir una comunicació amb els dirigents d’aquestes entitats, amb el que es coneix amb el nom de Lucifer o Satanàs. No sempre actuen de la mateixa manera, i haig de dir-vos que tenen molts recursos per a poder enganyar a qui vol eliminar-los. Jo ho he experimentat en la meva pròpia vida, en la meva missió en relació a ells.
A l’igual que no vull que ningú pateixi per què si, i que visqui en el dolor, igualment no vull que ningú sigui dirigit, posseït o guiat per una entitat de baixa vibració. A la meva vida m’he trobat amb moltes d’elles, i molt diferents. No totes són iguals. He conegut el seu poder, i la seva manera d’actuar. He pogut experimentar la seva relació amb la persona afectada i en el cóm actuen amb ella i amb tot aquell que vol alliberar-los del ser que han ocupat.
Només vull dir-vos que ells comencen, també, a ser conscients que hi ha sers il·luminats encarnats, (per la llum que desprenen, per la seva Divinitat manifestant-se) que comencen a entendre la seva presència en aquesta dimensió que ens trobem per a, a la seva manera, ajudar a part de la humanitat. Us recordo anys enrere, en el segle passat cap a més enrere, les possessions eren constants i en gran quantitat de sers humans. Actualment encara hi ha situacions per a fer una neteja, i d’aquesta manera, obrir una oportunitat perquè la persona implicada pugui aprendre i donar nous passos vers el seu recordar, obrint el seu cor i poder arribar a sentir la seva veritable essència, l’amor que és.
Temps enrere, el xaman, la wicca o qualsevol persona que estigués connectat amb la terra o el cel, a través d’uns rituals, podia arribar a alliberar i fer una neteja energètica a tot aquell que ho necessités. Ho feia sense més, anant, com es diu, al gra i extraient a l’entitat de la foscor d’aquell ser que estava sent ocupat per ella. Era començar el ritual i, sense miraments, treure-la a fora d’aquell ser que patia els seus efectes.
He conegut a sers que feien aquestes neteges, i també puc dir-vos que o sempre les entitats de baixa vibració eren enviades a la Llum, senzillament es treien de l’interior d’aquella persona i ja està. Això comportava que podien tornar a la mateixa o cercar un altre ser que no vibrés tal com el seu potencial li permetia.
Sempre que realitzo una neteja d’aquest tipus, i dic neteja, perquè en el fons són com “okupes” que habiten en un cos que no els correspon. Com deia, sempre que allibero al ser de les seves densitat, aquestes les envio a la Llum perquè puguin transcendir les seves vibracions, i a vegades poden ser ànimes atrapades en l’energia de la Terra que necessiten ser alliberades.
Quan es realitzen aquestes trobades d’algú per a ajudar a un altre a quedar “net, energèticament parlant”, no tenen en compte que aquestes entitats també tenen una consciència i un sentit d’existir per a l’enlairament d’aquest planeta. Llavors, per què no ens obrim a entendre el per què fan el que fan, o actuen de la manera que ho realitzen?
Al llarg de la meva experiència he estat a la seva “guarida/llar”, m’he comunicat amb ells i ells s’han presentat davant meu per a entendre d’altres aspectes bàsics de tota existència i de les seves presències amb nosaltres o a la meva vida. També jo, en el seu moment, en els meus inicis en aquesta direcció amb ells, vaig atraure alguna entitat de baixa vibració. El meu atreviment a donar aquests passos i al no tenir un coneixement com el que ara tinc sobre ells, vaig realitzar actes que no van ser els adequats. No és que els atreiés, sinó que vaig deixar que entressin dins meu. Al final, amb l’experiència i l’ajuda dels meus germans de la Llum vaig saber com realitzar una sessió d’aquest tipus de la manera adequada i correcta.
Aquestes entitats, em mereixen tot el seu respecte. Ara les entenc i sé del seu paper. Ara, encara que són molt pocs sers en aquest planeta, comencen a veure’ls i a tractar-los amb respecte pel seu paper amb la persona “ocupada”.
En els darrers anys del meu present he pogut comunicar-me amb ells, de tu a tu, respectant-los i fent-los veure amb la meva presència que aquest no era el seu lloc, i que havien d’anar cap a la Llum. Haig de dir que algú ha dubtat del que els transmetia i s’ha resistit en deixar aquell cos. En aquests casos, l’Amor ho pot tot, i hem tingut que agafar-lo i portar-lo vers la Llum. No tenen escapatòria.
Ells em coneixen. Saben qui sóc i em respecten com jo a ells. Sabent-t’ho, procuren no creuar-se en el meu camí perquè saben com es resoldrà la situació.
Quan algú els tracta amb respecte però amb fermesa i desprenent el seu Amor i la seva Llum, ells no tenen res a fer i procuren evitar-te.
Parlo amb tota la humilitat i la fermesa d’haver obtingut al llarg dels anys, una experiència sobre el món de les entitats de baixa vibració, conegut també, com la “foscor”. Per cert, “viure a l’infern” és viure no sent un mateix. Us recordo que no sent un mateix, és quan estem obrint les portes per a cridar l’atenció de qualsevol tipus de densitat que pugui envoltar-nos i d’entitats que cerquen sers allunyats de la seva veritable essència.
Nosaltres som Amor. Som Divinitat i sentint aquest Amor en nosaltres, no serà necessari que ens protegim de res, perquè aquest Amor ja serà la protecció del nostre ser. Només hem d’estimar-nos i de sentir l’Amor en el nostre interior. Quan més posem l’atenció en protegir-nos i tenir elements que nosaltres li donem importància conforme ens protegiran de qualsevol mal, .....més atraurem a l’energia de baixa vibració. Allò que temeu, més ho atraureu a la vostra vida. No heu de témer res perquè res ni ningú podrà amb vosaltres si vosaltres non li doneu el permès perquè així sigui, i aquest permís és el no ser vosaltres mateixos.
El que es coneix com el món i sers de la foscor, tenen una funció amorosa perquè nosaltres reaccionem i no posem la nostra vida a les mans del nostre entorn, les dels altres, sinó que comencem a responsabilitzar-nos de nosaltres mateixos i a escoltar el nostre cor per a seguir les seves directrius. Si així avancem en el nostre procés, obtindrem el benestar i sentireu l’Amor que sou de qui us acompanyen del món de la Llum, de la vostra veritable Llar, arribant a la vostra realització aquí a la Terra.
Un ser de Llum pot més que mil de la foscor. No poden amb ell.
Res pot amb l’Amor, amb el Déu que sou.
Sigueu vosaltres, i ajudareu al vostre estimat món, a tots aquells que poden necessitar una ajuda i a l’alliberament de tota densitat que pugui ahver, tant a la vostra vida, com en el vostre entorn o allà on estigueu.
No heu de témer perquè tot té un sentit amorós. Tot el que viviu, sigui del tipus que sigui, és pel vostre aprenentatge, i aquest us portarà a adonar-vos que vosaltres sou els únics responsables de la vostra vida. Sou Divinitat.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

dijous, 27 de juliol de 2017

La Puresa






-         Mestre, què és la puresa? – va preguntà un deixeble al seu mentor.
-         La teva essència i la meva és la mateixa. No hi ha diferència entre tu i jo.
-         Sí, mestre – va interrompre el jove. Té més experiència que jo – va continuà dient assenyalant-lo amb el dit.
-         Des de la ment podem trobar totes les diferències possibles segons la nostra visió, però des del cor, tu i jo estem units creant una Unicitat. No hi ha deferència entre tu i jo.
-         Aquestes paraules què tenen a veure amb la puresa?, perquè no ho entenc – va dir el deixeble.
-          Què és per a tu la puresa? – li va preguntà el vell savi.
Després d’un breu silenci, va dir:
-         Fer-lo tot molt senzill.
Què és el que et permet fer-ho senzill?
Després d’una petita pausa, va respondre:
-         Mostrar-te tal com ets.
-         Què és el que fa que cada vegada puguis mostrar-te més com ets?
El jove va tornar a guardar uns moments de silenci, i a continuació va dir:
-         El fet de saber qui ets. El recordar qui som. Quan més sapiguem de nosaltres, de la nostra essència, més ens mostrarem tal com som.
El mestre va assentí amb el cap fent-li un somrís de conformitat.
A continuació, mirant fix i càlidament als ulls del seu deixeble, el venerable li respongué:
-         La puresa és la manifestació de la teva Divinitat.

El jove es quedà pensatiu en relació a la resposta rebuda. Al cap d’uns segons va fer un somrís, aixecant els seus ulls vers el seu mentor, dient-li:
-         Gràcies mestre. Ara ho entenc, sentint-lo en el meu cor.
De sobte el noi va fer un gest amb el seu cap de salutació, vers el seu mestre, sent correspost per aquest. Es va girar i s’allunyà alliberat de la seva inquietud inicial.
El mestre no deixava d’observar-lo mentre somreia content pel pas donat per aquest jove aprenent de sí mateix.
Passats uns segons va veure com el deixeble es girà fent-li un somrís i saludant-lo amb la mà. Després accelerà el seu pas, content de saber el camí vers la puresa interior i la seva manifestació.