dijous, 22 de setembre de 2016

L'Alquimista

Pocs sers són els que mostren la seva veritable llum, no només il·luminant el camí i la vida dels altres, sinó fent possible amb la seva sola presència, que el canvi esperat sigui materialitzat.
Hi ha sers amb una puresa i que, només amb la seva presència, sense més, siguin capaces de transmutar tota energia existent en una situació o bloqueig. Són Fonts activades al servei de la humanitat i aquest planeta. Van anar arribant, com tots nosaltres, amb un fi superior, on degut a la seva predisposició, obertura i disposició incondicional a les mans de l’amor, les seves presències en aquest món de matèria fan que siguin una clau universal que pugui obrir i desbloquejar qualsevol situació que pugui estar bloquejada o de desamor, per a convertir-la en una situació harmonitzada i sentir l’alegria i la joia de viure. Poder sentir l’Amor és una de les grans fites que tot ser encarnat en el seu procés d’evolució pot arribar a aconseguir. 
Són ànimes despertes i conscients, sabedores de la seva missió en aquesta vida i del seu paper en el procés.
Avui voldria parlar-vos dels alquimistes que es troben al llarg dels diferents continents, fent-se càrrec de les energies d’aquest planeta i encarregats, junt amb els seus altres germans, l’enlairar aquestes energies i fer que la vibració planetària s’enlairi i tota la humanitat pugui sentir l’eclosió del gran despertar i col·laborar en la seva aportació al mateix pel major bé de tots.
ALQUIMISTA és una paraula més que podeu arribar a trobar en un diccionari, però no entesa ni compresa en tota la seva magnitud per molts degut que l’humà, fins fa poc, i encara avui en menor grau, no està molt disposat als canvis per a sortir del seu acomodament, tant físic, emocional o mental.
Els alquimistes espirituals no destaquen, i sempre han estat en un segon pla per a poder realitzar la seva obra. Si el veieu pel carrer, sembla algú com un qualsevol, però a mesura que us aneu apropant a ell, aneu percebent alguna cosa diferent en relació als altres. Us pot arribar a ser familiar i sentir-vos bé al seu costat. És un ser amable, discret però segur de sí mateix. Sap el que fa.
Un alquimista és algú de servei constant vers la humanitat.
És una ànima conscient de la seva vinguda en aquest planeta i la seva missió en ell.
Normalment no parlen massa en el seu dia a dia, però quan realitzen algun servei de la seva divinitat, llavors, saben quines paraules fer servir i com expressar-les. No és ell qui parla, sinó la divinitat a través d’ell. Són una font de Llum, Consciència i Amor per a les ànimes encarnades i altres sers vius. Els animals saben d’ell. Perceben la seva energia i l’accepten. Pot comunicar-se amb els animals i la seva presència és tranquil·la, calmada i serena. Està en harmonia estigui on estigui, perquè està connectat amb el seu centre interior, amb el seu veritable ser, la seva essència innata, procedent de la seva essència espiritual. Més d’un cop, ha tingut alguna comunicació amb animals, o aquests li han indicat el camí a seguir, quan en plena naturalesa necessitava dirigir-se a un lloc concret on trobar alguna cosa que necessitava. Sempre ha tingut una relació amb els altres sers de vida. Li agraden les plantes i els animals. Sap de la importància de la naturalesa, dels boscos per a reequilibrar les ànimes. Sempre han estat el seu aliat.
Un alquimista no viu segons els convencionalismes socials establerts. Sembla viure fora de la norma, perquè la seva guia és el seu cor, no unes pautes establertes per a “tots igual” sense respecte vers els individualismes ni la creativitat.
Semblen viure en un món apart dins d’aquest món. Han après a viure en ell sense ser influenciats per les constants limitacions imposades des d’un règim ple de normatives i lleis a benefici d’uns quants, perquè fins i tot, la justícia humana és injusta al no tractar a tots per un igual i des del cor., no des de la ment com ve sent des de la imposició d’un reglament judicial de comportament per interessos d’un domini de la humanitat.
L’alquimista “no és d’aquest món”. Sap de la importància de viure en un cos, però comprèn que té un sentit superior i només és un vehicle per a arribar a nosaltres mateixos. No és un ser convencional, sinó un esperit lliure, creatiu i espontani, mostrant aquesta part oculta que tots hem de connectar amb ella i mostrar-la: la nostra part femenina i el nostre nen interior.
Si algú té l’oportunitat d’estar al costat d’un ser com el que us estic comentant ara, podrà adonar-se que no es queixen mai ni protesten. Senzillament acceptant. Saben que tot el que vivim té un sentit per a la nostra ànima, per tant, accepten les situacions que poden estar vivint i la dels altres perquè saben que els portarà a un aprenentatge i un recordar a un nivell més enlairat de qui és cadascú.
No esperen res, només fan allò que senten en el seu cor. Aquest és el seu guia. No estan temps pensant, perquè un alquimista no pensa, SENT. Tenen el seu cor obert i poden percebre totes les energies que els envolten, sabent què fer amb cada una d’elles en cas que hagi d’apropar-se a elles i donar els passos adequats al respecte en relació a elles. Hem de pensar que un alquimista té el seu potencial espiritual activat, és a dir, el seu ADN activat en un major grau que els altres. Això no implica que sigui més que els altres o superior. No!, res d’això és, senzillament, que ha arribat a un grau d’alta vibració en el seu procés que li ha permès activar les diferents capes del seu ADN com els grans mestres espirituals de la nostra història així també ho van fer: Buda, Jesús, Saint Germain, Sai Baba,.....Tots ells eren conscients de la seva Divinitat i el potencial de la seva essència. Tots ells sentien l’Amor en ells i transmetien aquest Amor, cadascú en la seva faceta segons el lloc on es trobava.
Són sers lliures que els permet sentir la felicitat i gaudir de la existència. Tots ells van estar en els seus inicis, en famílies don la majoria dels seus membres, sinó tots, no els van arribar a comprendre tal com eren. Se sentien diferents però iguals als altres i no entenien del dolor que els humans se produïen a si mateixos i als altres. Ja de petits el seu interior estava “sent protegit” perquè es cultivés i brotés la llavor de la Germanor, l’Amor, el Servei als altres i la Saviesa a transmetre. Tots ells van viure en un lloc on no varen trobar el seu lloc o els va costar molt fer-ho. Va ser amb el temps que varen aprendre a viure en aquesta dimensió i, amb la instrucció rebuda, tant per mestres encarnats com del món de la Llum, és a dir, la Llar, van poder arribar a mostrar la seva obra al món, i ajudar que aquest arribés al dia que veiés una escletxa de llum on salvar-se i no autodestruir-se i desaparèixer.
Un alquimista té una visió de la vida basada des del sentit de la nostra existència, no del que succeeix en el món terrenal. La seva visió és enlairada, no enganxada a un arbre que no et permet veure el bosc.
Degut a la seva puresa i lliurament total del seu ser a la seva divinitat, són creadors de miracles, sanacions, transmutant la densitat en alta vibració i convertir el desamor en amor, el bloqueig en fluïdesa i harmonia. Les seves obres no sempre són compreses pels altres, i fins i tot, per qui els envolten. El mestre i germà Jesús tampoc va ser entès pels seus apòstols, degut que aquests es pensaven que era ell qui feia els miracles, quan Jesús va haver de dir-los que no era ell qui els feia, sinó el Pare:
 “Tot miracle és fruit d’una intervenció divina
No era Jesús, l’home, sinó la Divinitat que havia en ell.

Parlar d’ells pot portar-me molt de temps fer-ho, però quan se sent, quan s’ha après a obrir el cor i a sentir, llavors, sobren les paraules perquè només pensar en ells pots rebre tota la informació respecte a les seves presències. Pots rebre la seva energia i adonar-te del ser amorós que són.
Un alquimista respecte a tots, sense voler convèncer a ningú del que ell sap o sent. No vol convèncer a ningú, perquè a tots els arribarà el seu moment. Quan arribi, llavors el ser en procés d’evolució, donarà els passos adequats per a endinsar-se en el seu interior i poder veure i sentir d’una manera clara i nítida aquell qui és i el que necessita saber, tant d’ell mateix com de la seva existència i vida actual.

Hi ha també, un apartat que vull comentar-vos sobre els alquimistes, aquests sers plens de llum irradiant a cada instant, abraçant amb el seu pur amor les energies amb les que es va creuant a cada pas, a cada moment de la seva vida, enlairant les seves vibracions. Vull fer èmfasi en un aspecte important del seu potencial per a portar a terme la seva missió. És el fet de poder sentir el dolor dels altres i els seus estats interiors. Ells senten aquest dolor, podent saber què els passa per a poder-los ajudar. Aquest és un dels aspectes que hem d’acceptar. No només el que es considera com a bo, sinó també poder sentir el dolor, el malestar de qui viu allunyat de si mateix. Aquest sentir els permet conèixer la situació que viu aquest ser en fase d’evolució i despertar.
Puc arribar a dir, que a vegades, aquest dolor és intens, però puc també expressar que l’alquimista pot transmutar aquest dolor en amor i benestar, en alliberament de la densitat de l’ànima implicada. La seva presència pot arribar a alleugerar i transmutar el seu estat interior de abatiment i desànim en coratge i fermesa per a continuar el camí vers un mateix.
Un alquimista no és un terapeuta, ni un sanador, ni un psicòleg, ni cap etiqueta que se li pugui associar. Un alquimista és un ser que pots arribar a comptar amb ell pel que necessitis estabilitzar. Vivim en temps d’etiquetatge. Per a conèixer a algú se li demana un títol: I tu què ets, a què et dediques? Si no li dones cap etiqueta els sembla que no ets ningú. Ells estan aquí amb nosaltres per allò que puguem necessitar, sigui emocional, mental o físic. Ells no són experts en res, només en sentir l’energia i permetre que la Divinitat que és estabilitzi el ser humà.
Un alquimista és un activador y creador de canvis sense actuar, només fent presència o posant la seva voluntat vers una fi en concret. No necessita, fins i tot, estar present. Viu en el no-temps/no-espai. Només sabent que així és, la seva energia ja estarà amb tu i crearà les conseqüències que cadascú estigui disposat a acceptar.
Hi ha tantes coses a parlar sobre un alquimista!
Un alquimista és la manifestació de Déu, de la Divinitat que cadascú és en aquest pla dimensional on l’ànima es troba dins de la forma per a una fi superior.
Escolteu el vostre cor, com ells ho fan. Escolteu-lo i sabreu la veritat. Parlar d’un ser de Llum i Amor és parlar del potencial de cadascú de vosaltres, però per a poder arribar a connectar amb qui soms, l’univers ens ha ofert sers instruïts i evolucionats com a miralls de nosaltres mateixos, indicant-nos el camí a seguir amb el seu exemple.
Serà en al senzillesa, la puresa, la humilitat i la simplicitat com podreu arribar a conèixer-los. també en la capacitat de sentir-se bé sols, amb ells mateixos, així com d’altres aspectes com la discreció, el respecte i l’absència de crítica i judici vers el seu entorn. Ells accepten i senten l’amor en tot l’existent.
Torno a repetir, hi ha tantes coses que dir sobre ells, que podríem resumir-les en una de sola: AMOR!
Com anteriorment ja he dit, són font de Llum, Amor i Consciència.
Gràcies per ser i estar.

Que l’Amor i la Pau siguin en cada un de vosaltres.




dilluns, 19 de setembre de 2016

Trobades pel proper mes d'octubre

Comencem una nova temporada amb alguna novetat en relació a fins ara.
A continuació us presento les trobades previstes a realitzar en el proper mes d'octubre. Totes elles, excepte les col·laboracions radiofòniques, es faran a Cardedeu.
Si voleu que alguna d'elles es facin a la vostra població o centre, només cal que envieu un e-mail a l'adreça dels documents adjunts.

A tots, una abraçada.



dijous, 15 de setembre de 2016

Per què no em vas dir qui era?

-         Pare, per què no em vas dir qui sóc jo? Per què no em vas dir en un principi qui era jo?
-         Perquè havies de conèixer al Pare, i això només cadascú té la voluntat perquè així sigui.
-         Però ja saps que jo sí ho vull i he volgut.
-         Però no eres conscient.
-         I per això has permès que visqués tot el que he viscut fins fa poc?
-         Per això he deixat que tu decideixis el creuar el llindar que porta al Pare. Tu l’has trobat i has volgut creuar-lo. Ara saps del Pare.
-         Si hagués sabut qui era jo, vols dir que no hagués arribat a conèixer-te?
-         En el moment que vas néixer i en la família convinguda, aquell qui ara ets no ho series, i la consciència del teu present no s’hagués manifestat.
-         Si no sabem qui som, com vols que arribem a tu?
-         L’eruga no sap que podrà volar, però continua el seu procés fins que s’adona que anant a seu interior i convertint-se en crisàlide li permetrà volar en el seu moment. (Pausa). El fet d’avançar pel vostre camí us portarà a les bifurcacions adequades perquè us decidiu a triar des del Cor. El dia que us adoneu que des del Cor arribeu a sentir la vostra essència, llavors esteu permetent que pugueu arribar a sentir qui Jo Sóc.
-         Però ha calgut viure tot el que he viscut?
-         Cada vivència ha estat un esglaó per a arribar a tu mateix i a aquell qui ets. Va arribar el moment que vas trobar unes “escales mecàniques” que et portaven i t’enlairaven, deixant que tot fos. Quan més t’has deixat, més t’has apropat al Pare i ha pogut guiar-te.
-         ...
-         Jo, el Pare, no sóc “exterior”. Jo Sóc aquell qui tu ets. T’has alliberat de la teva humanitat cada vegada més per a manifestar al Déu, com anomeneu, que tu ets. La teva essència és Divina, i haver arribat a saber qui eres, ha enlairat la teva ànima i et permetrà d’una manera més plena portar a terme allò que has vingut a fer.
-         Pare, per què no ens vas dir qui érem?

-         Fill, obtenir la saviesa sense estar preparats us hagués allunyat del camí vers qui sou.