dijous, 23 de març de 2017

dijous, 16 de març de 2017

L'hora anunciada




Aquell matí els ocells voleiaven amb els seus cants i melodies travessant el sender una i una altra vegada, anunciant que l’hora havia arribat.
Es veia a un deixeble allunyar-se del seu mestre, allunyant-se pel camí beneït que un dia el va portar a trobar-se amb qui seria el seu tutor durant bastant de temps. Havia arribat la seva hora, encara que el seu mentor sempre estaria amb ell, degut a les ensenyances rebudes i tota la instrucció transmesa, ara integrada en ell. Aquests records sempre els portaria dins d’ell.
Sabia que era el moment que tant de temps enrere se li havia anunciat, tant en les meditacions com en els somnis.
Les seves passes l’allunyaven d’on havia estat aprenent la saviesa que cada individu porta en el seu si per a poder-la manifestar en el moment que la seva consciència despertés. La seva ja ho havia fet, per tant, sabia que no tenia sentit continuar la seva estància amb aquell qui el va portar de la mà i li va ensenyar a conèixer-se i a estimar-se.
El nostre jove, sentia la satisfacció de tots aquests anys i l’agraïment de poder haver estat en un lloc com el ell va estar. Ara deixà enrere el seu aprenentatge a través d’altres sers encarnats per a endinsar-se a un aprenentatge més profund i intens, com era el de mostrar la seva mestria en aquest món on es trobava. El seu cor estava disposat a guiar-li vers el que la seva ànima va acordà moments previs a la seva encarnació.
Aquell ser va desaparèixer entre els matolls de la muntanya on era, deixant enrere una etapa on tot va tenir el seu sentit, i disposat a viure una de nova segons el seu cor. Havia arribat el moment.
Els seus peus el portaven vers el desconegut però familiar alhora. Sentia una gran il·lusió i emoció dins d’ell, així com la seguretat en el seu interior conforme tot aniria bé. La seva Fe era fema i absoluta.
Sentia tant les ganes de viure, que va decidir començar a enlairar el seu vol per ell mateix! Només l’experiència de viure per tu mateix allò que sents en el teu interior et permetrà aconseguir la saviesa existencial. Poder enlairar-te per sobre de tota terrenalitat i tota creença mundana et portarà a un vol sagrat vers la realització del que cadascú ha vingut a fer. La seva missió es trobava en cadascuna de les seves cèl·lules, activades per a indicar-li la direcció i el camí a seguir a partir d’aquest moments.
Tot coincidia amb els temps de canvi que el nostre estimat planeta està vivint en la seva escorça i el seu interior. Els moviments produïts són una recol·locació de tota existència en aquest pla dimensional que la vida es trobava. Just en aquests moments de la història de l’humà, el nostre deixeble, ara en aprenentatge de la seva mestria, s’endinsava en la seva nova etapa de realització i manifestació segons el que havia vingut a fer.
Al llarg d’aquest món, molts eren, a l’igual que el nostre jove els que deixaven el seu passat per a mostrar la seva essència en el lloc on es trobaven. Grans desplaçaments s’haurien de produir per a col·locar a cadascú al seu lloc, però tot es facilitaria per a conjuntar les voluntats segons la gran Voluntat Superior.
Fonts, com aliment per l’ànima, i llums per a il·luminar el camí d’aquestes ànimes van anar arribant en els llocs designats per a cadascú i adequats perquè tota ànima disposada per a arribar a ella i reconèixer la seva essència, pogués recordar qui era i poder activar la consciència ancestral que l’empenyien a seguir el procés de l’ascensió.
El nostre jove sentia intensament la seva essència en el seu interior, com si fos l’univers en expansió. Sentia aquesta expansió dilatant-se dins d’ell, com si fos part de l’univers en aquest pla terrenal.
Sentia l’amor en el seu estat més pur i incondicional, així com la compassió i la pau a nivell no terrenals. Havia arribat a un nivell de mestria concret que el va fer prendre la decisió que havia arribat l’hora de transmetre i compartir tot el rebut, sense aferraments i amb una gran agraïment per haver pogut rebre i integrar tota l’energia dels nous temps en la seva matèria, activant cadascuna de les capes del seu ADN.
Aquest nou mestre avançava vers el resplendor de la seva plena manifestació. Fins ara pocs sabien d’ell, però havia arribar la seva hora de mostrar-se al món que va ser enviat i pogués portar a terme la plena manifestació de la seva Divinitat.
Amb humilitat, serenitat i una gran pau en el seu interior, aquesta ànima va deixar la dependència de la seva instrucció per a endinsar-se en l’obtenció dels coneixements de la nova energia per sí mateix, i l’aplicació i divulgació d’ella pel major bé de tots els habitants d’aquest planeta.

El món celestial l’acompanyava. No estava sol.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.



dimarts, 14 de març de 2017

Paraules d'Àliga Blanca

Per a tots aquells que sentiu el moviment en el vostre interior dels temps que vivim. Moltes vegades és d'agraïr que algú ens recordi amb la seva claredat, el nostre valuós i sagrat present. Aquest ens portarà, novament, al benestar per a poder sentir la nostra veritable essència i l'harmonia en la nostra existencia actual.
Aquí us deixo amb aquestes paraules del nostre estimat Àliga Blanca, recordant-nos que hem posat l'atenció, potser, en la dirección no adequada.
A tots, una abraçada. No estem sols.