dijous, 30 de maig de 2013

No hi ha humanitat permanent


 


No hi ha portes tancades, només el no saber de les seves existències.
No hi ha obstacles en el camí, només el no saber del teu potencial.
No hi ha limitacions en el teu ser, només el no recordar qui ets.
No hi ha desamor a la teva vida, només pors que alliberar.
No podem avançar segons els nostres desigs, sovint, però no és per la impotència que l’atzar m’ha assenyalat amb el dit, sinó per ignorància de la meva responsabilitat davant les oportunitats.
No existeixen les lamentacions quan deixem que el nostre cor ens guiï.
Pures lamentacions manifestades degut al nostre passat han permès valorar allò que no és. Desgràcies, penes, desigualtats, tot forma part del desconeixement de la nostra existència.
Quan ens identifiquem amb el nostre entorn, el nostre passat, llavors tot es gira segons l’establert des de l’amor.
Lamentacions basades en la creença de la nostra incapacitat per a poder seguir el camí desitjat.
Lamentacions, creadores de situacions limitadores que augmenten les nostres creences de mancança i impotència. Tot procedeix de la nostra ment, de la nostra identificació amb l’establert segons el nostre entorn.
No hi ha res establert.
No hi ha res previst.
El camí està lliure i disposat a ser moblat segons la nostra voluntat. Quan aquesta és conscient en el nostre ser, llavors, res hem de qüestionar, perquè la direcció a seguir depèn de nosaltres. Som nosaltres qui caminem i donem els passos vers la llum del nostre sentir.
Quan ofeguem el cor, ens ofeguem a nosaltres mateixos per inutilitzar la brúixola de la nostra ànima i l’apoderament diví que hi ha a cadascú.
No hi ha tristeses ni lamentacions mentals, per tant, res pot interferir en allò que ens proposem. Ignorar aquest potencial de proposar i materialitzar, ens porta al penya-segat de la fi del nostre camí tal com l’estàvem fent fins aquell moment.
No hi ha got mig buit, només l’oportunitat de decidir. Una intencionalitat adossada a la nostra capacitat de triar el camí i la nostra qualitat al passar per ell. Lliure albir. Ens va ser donat per a arribar a aquest punt de reflexió on ara us trobeu i decidir una nova direcció a seguir.
No hi ha fracàs, només valor i èxit.
No és el resultat el valuós de la nostra existència, sinó el procés per a arribar a la realització. Aquesta és el resultat de la nostra actitud i aprenentatge durant el camí. El procés és l’important a les nostres vides. El resultat és una conseqüència d’ell.
No espereu veure resultats. Sentiu el resultat en vosaltres!
No espereu ser estimats. Sentiu l’Amor en vosaltres!
Hi ha un camí que la teva ànima ha de seguir. Tu dirigeixes el timó. Posa les dues mans en ell i deixa’t emportar pel cor. Ell et guiarà en els moments de boira i poca visibilitat. Confia. El camí està lliure per a tu. No pensis, sent!
Navegant entre aigües no conegudes no és motiu per a parar la teva barca i quedar-te quiet, deixant d’avançar. Més enllà de tot dolor acumulat al llarg del viatge, es troba la llum dels teus somnis.
La teva ànima vibra quan veu que comences a descartar la penombra en tu i els teus dubtes.
La teva ànima es reconforta quan sents l’amor en tu i et deixes emportar per aquesta llum que només tu veus en la direcció adequada. Segueix-la i no et qüestionis si és el camí de la teva auto realització. Segueix-la! La veu del teu cor et portarà.
No hi ha foscor, només el desconcert del teu ser davant el nou i el que o controlem.
Deixa’t emportar per allò que sents i la resta......ja vindrà.
Deixa de voler seguir un camí adequat sense marge de flexibilitat. Deixar que la vida et porti pel sender propici per a la teva ascensió.
No esperis dolor, sí els regals, les oportunitats que t’oferiran per a arribar allà on has d’arribar, segons el pactat amb anterioritat.
Deixa la teva ment a un costat per a sentir qui ets tu en veritat i poder-te manifestar amb tota la teva magnificència davant el món. No per a impressionar, sinó per a abraçar des de l’amor a aquells que necessitin de la teva existència, començant per tu primer.
No és important proposar-se fites, sí, en canvi, el sentir l’amor i la realització en el teu interior. Quan això ho sents, llavors sentiràs el benestar en tu.
Res més que amor hi ha en tu per a alliberar la teva vida anterior.
Sent! Vibra! Emociona’t! amb aquell qui tu ets. Allò que vindrà a continuació d’aquests sentiments farà que deixis de pensar amb la part de vida que fins ara no ha anat com tu volies.
Amor atrau Amor.
Alliberament obra les portes de tota sanació.
Recordar la nostra essència enlairarà la nostra ànima fins arribar a la divinitat que cadascú de vosaltres sou. No hi ha més. Tu ets el principi i la fi de la teva vida. Tu ets la Font de la qual emana tota creació en tu. Deixa que l’aigua de la vida, procedent de la Font Universal, et porti pel cabdal que et trobes. Agafa el teu timó i segueix el teu cor. Si mires a través d’ell, veuràs que no estàs sol a la barca. Envoltant-te hi ha la Llum dels teus germans de la Llar que sempre t’han acompanyat a cada passa del teu procés, fins i tot, junt amb tu s’han trobat en els moments de més aparent solitud. Sempre han estat allà i aquí, ara amb tu.
Mira bé la barca. Mira-la des del cor i també veuràs a d’altres sers d’una Llum més intensa. Sí, són ells, alguns dels Mestres Ascendits. Tots tenim “més afí” a algú d’ells.
La teva vida és part dels Designis Superiors de l’Univers. Ets part important de la Gran Voluntat Divina. Per què creus que, malgrat tot, encara estàs aquí, havent arribat fins el teu present? Perquè encara tens l’oportunitat d’obrir els teus braços, les teves mans i acceptar l’apoderament del teu ser.
No hi ha humanitat permanent. Arriba el dia que deixem la nostra condició humana i la transmutem per aquell qui som en veritat: divinitat manifestada.
Aquest és el camí d’aquests temps.
Les portes del potencial diví s’han obert de bat a bat.
 
E N D A V A N T !, pots passar.
 
Que l’Amor i la Pau siguin en tu.  

dilluns, 27 de maig de 2013

Xerrada on line

 

Em complau comunicar-vos que aquest proper dimecres, dia 29, realitzaré una conferència on line, per videoconferència sobre “Donant pas a la Divinitat”. Aquest esdeveniment serà gratuït, així com la meditació anterior dirigida per Assaya del “Centro Iniciático Yo Soy Luz” de València.

La meditació començarà a les 20’30h i la xerrada a les 21’30h. Al final d’ella es presentarà el Cicle CREUANT EL LLINDAR que es farà, també, on line, el proper cap de setmana, 1 i 2 de juny.

Per a poder entrar a la sala on line, entreu al següent link:



Per a més informació sobre el cicle del cap de setmana, podeu entrar a facebook a: Cruzando el Umbral. Ciclo práctico por video-conferencia.

Allà ens veurem. Fins dimecres.

 
Una abraçada.

 

(Per a aquells que algun cop heu fet algun comentari en algun dels articles exposats en aquest blog, o vulgueu fer-ho a partir d’ara, agrairia que poséssiu alguna referència per a poder-vos jo contestar si em feu alguna consulta sobre l’escrit. Alguna vegada no us he pogut contestar per no constar cap direcció electrònica. Gràcies.

Si algun cop no rebeu resposta meva, agrairia comprensió per part vostre degut que no sempre puc fer-ho. Miro de respondre-us, però a vegades, no és possible. Gràcies novament).

 

 

dijous, 23 de maig de 2013

La inquietud d'un nen

Fa poc vaig rebre un missatge per internet d’una mare demanant-me ajuda per una situació del seu nen. Volia saber què podia fer davant les preguntes del seu fill. Aquest estava preocupat pel moment de la mort, sorgit arrel d’experiències viscudes en el si del seu entorn familiar. El nen té 5 anys. 
Avui voldria dir-vos unes paraules al respecte.
La majoria de les vegades que un nen s’inquieta o preocupa per temes com aquests, que són normals en el nostre procés de la vida, implica inicialment, un no haver-lo aclarit anteriorment en el moment just que es va viure.
Els nens fan i senten segons veuen en els que els envolten. Si el que conviuen és dolor i pena davant de fets com el que entenem com a mort, ell pensarà que la “mort és dolenta”. Si veu com la seva mare, el seu pare o persones que estan cada dia al seu costat senten el dol de l’absència de la persona transcendida, ell pensarà que “l’anar-se” algú, crearà dolor a qui ens quedem. El sentiment de culpa pot començar a aparèixer. Ell no vol fer patir a aquells que li han donat la vid.
Quan per a ell és normal “l’anar i venir”, el nàixer, creant alegria per qui compartirà la seva nova vida, i el morir, quan “ja està, ja està”; el confon el fet de veure com els adults no senten ni veuen la situació com ell la veu.
Per a ells, els nens, la naturalitat és el que predomina en ells. És l’entorn que fa que es plantegin certes qüestions que inicialment, per a ells no haurien de plantejar-se. Quan això succeeix és que hem d’apropar-nos i comentar el fet, amb una actitud, per part de l’adult, de serenitat i normalitat.
 Una mort no és tal. Quan s’accepta, tot flueix. Quan es recorda, tot es comprèn. És el deixar-nos anar pel nostre raciocini, la nostra condició humana que ens porta al dolor, al malestar en el nostre ser.
Per a un nen o nadó, no existeix la ment, només el cor, i és des del cor que enfoca tota la seva vida. Viu, sent, actua, gaudeix sempre des del cor. Ell no planifica, no sap de limitacions, d’ironia, de dobles intencions, de pautes mentals perquè la seva vida està enfocada des del cor. Ell sap d’amor, tendresa, curiositat, goig, alegria i molts d’altres aspectes relacionats amb la veritable essència que tots som, però no de raciocini. Ell no planifica, no organitza ni té por. Ell senzillament és i actua segons sent. Ell sap del cor, no de la ment. Ell sap qui és, a nivell de consciència, com a ser diví que és,.....no humà, perquè la seva essència és espiritual, divina. El vehicle és humà, no així el seu ser, el seu món interior, que és el que mostrarà al món a mesura que vagi creixent.
Quan un nen o nena ens fa aquestes preguntes sobre la mort, hem de ser sincers, francs i actuar amb tota naturalitat possible. Ells estan familiaritzats amb els àngels, oberts a les històries del món d’on procedeixen, de contes, o fins i tot, depenent del nen, directament amb paraules que pugui arribar a entendre, i sobre tot, amb una actitud per part nostre de sinceritat, naturalitat i honestedat, reconeixent si ens ha dolgut l’absència d’algú que ja no es troba entre nosaltres. Ell vol entendre la situació, i fer les paus amb el seu interior, perquè en aquests moments, hi ha una contradicció pel fet de plantejar-se alguna cosa que ha sorgit de veure als qui l’envolten, quan per a ell és una cosa, per naturalesa, normal en el sentit de que tot ha de seguir el seu curs. Ells així ho senten, encara que no tinguin, potser, les paraules adequades per a transmetre-ho als adults que els envolten.
Allò que veuen és el que aprenen. Si veuen enyorança, rancor, ràbia, dolor, canvi de caràcter, associaran el fet de transcendir el cos com alguna cosa “dolenta”, dolorosa i ells no acceptaran que algú s’allunyi o se’n vagi del seu costat.
Sabeu què? Quan no actuem amb naturalitat i no sentim acceptació en el nostre interior davant d’algú que ha deixat el seu cor, és una manera de no acceptar els canvis a la nostra vida. En el fons, la mort només és un canvi. És el passar a una vida a un altre nivell.
Els nens petits fa poc que han vingut de la veritable Llar de la qual tots procedim. Ells sí saben. Quan ens pregunten és perquè veuen contradiccions entre el que senten y veuen.
Hem de ser sincers, honestos i parlar-los des del cor. Ells entendran aquest llenguatge. Els ajudarem a potenciar la seguretat en ells i a acceptar que hi ha persones que no són igual que ells, tal com ells es perceben i senten l’acceptació és fonamental en aquests casos. Hem d’aprendre a acceptar allò que no hem triat.
Una mort és un aprenentatge pels qui ens quedem. Aprenguem i acceptem la seva partida.
Un nen necessita un entorn ple d’honestedat, alegria, naturalitat, recolzament i amor. Ell és una ànima que ha vingut per a aprendre allò que només la seva ànima necessita per a la seva evolució. Té els millors mestres que hagi pogut tenir, pel sol fet d’haver triat als seus pares des de la Llar.
Ara necessita, per a mostrar qui és que els seus pares, el seu entorn, el recolzin i no dramatitzin el viscut.
Un nen no sap de dramatitzacions, només sap d’amor, tendresa i alegria. Quan veu que els altres no actuen i es relacionen igual, comença a preguntar-se el per què, podent crear-se contradiccions, dubtes, i fins i tot, pors.
La mort no és dolorosa, és part del nostre procés i necessària.
Ser honestos, reconeixent el que sentim en el nostre interior davant un nen que pregunta, el pot ajudar a adonar-se que el que ell sent també està bé, que no té perquè sentir el dolor vers qui s’ha anat o tenir por que els seus pares es morin i es quedi sol. Donar-li confiança, seguretat i parlant clar des del cor enfortirem aquests aspectes pilars del seu creixement entre nosaltres.
 No ignorar i evitar aquests temes, perquè l’únic que aconseguirem és crear més, en ell, l’aspecte de “tabú” i pors.
-        Mira fill, tots volem algun dia. Ara estem en aquesta escola, i després, quan finalitzem la instrucció, ens tornem cap a cas, com tu fas, veritat? – li diu la mare al seu fill que es troba entre els seus genoll mirant-la.
-        Sí, mami – respon el nen mirant fixament els ulls de qui li parlava.
-        Quan tots els àngels sàpiguen que tenen les seves ales, llavors podran volar i tots estarem contents. Tu ets un àngel, una benedicció que Déu m’ha donat. Ets el més preciós i estimat que he tingut. Sóc una afortunada de tenir-te amb mi. (Pausa). T’estimo fill. Ets un bonic àngel pel pare i per mi. T’estimem. Tranquil. Res has de témer perquè sempre estarem al teu costat, i si algun dia ja no ens veus, no t’amoïnis, perquè estarem al teu costat amb les nostres ales ben esteses, abraçant-te i t’ajudarem en allò que necessitis per a ser feliç, perquè tots volem el millor per a tu. (Pausa). T’estimo fill i és del millor que la vida m’ha donat.
El nen va somriure a la seva mare i es va apropar al seu pit, mentre ella el va abraçà tendrament.
 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

 

dilluns, 20 de maig de 2013

Cicle "CRUZANDO EL UMBRAL" - on line


Hola a tots!

Alguns de vosaltres ens vàreu comentar que estaveu interessats en assistir a aquest Cicle programat inicialment pel 18 i 19 de maig.
Degut a la demora de les vostres inscripcions, ens hem trobat que en el mateix dia només hi havia 4 persones, per aquest motiu, i sabent que hi havia més persones interessades en assistir-hi, tornem a progamar-lo pel primer cap de setmana de juny, dies 1 i 2, esperant que aquest cop, i alguns de vosaltres també haver-vos adonat que no heu estat a temps per a fer la inscripció, us agrairíem que per la propera convocatoria féssiu la inscripció quan més aviat millor, tant per vosaltres, com per nosaltres de cara a l'organització del Cicle.
Si voleu més información al respecte d'aquests tallers inclosos dins del Cicle CREUANT EL LLINDAR, podeu entrar clicant al link següent:

https://www.facebook.com/events/169013296597846/

El dia 29 d'aquest mes de maig, dimecres, a les 21h. (hora española), faré una xerrada gratuïta on line sobre "Donant pas a la Divinitat", així com presentar aquest Cicle. Si esteu interessats en assistir a aquesta xerrada, podeu entrar per Facebook a " Cruzando el Umbral. Ciclo práctico por videoconferencia".

Gràcies a tots i que l'Amor i la Pau siguin en vosaltres.

Fins llavors, una abraçada.

dijous, 16 de maig de 2013

Als Mestres dels nostres temps



M’adono que hi ha moltes coses que encara no sé i no les tinc integrades en mi. Puc saber i tenir coneixement de qui vaig ser o d’on procedeixo. Puc tenir coneixement de part de la meva existència, encara que, sabent-ho, m’adono que no tot està integrat en mi. Tot i així puc dir, des de l’altaveu del meu cor, que sé qui sóc.
He seguit un procés d’instrucció per part de les altes esferes de la Llum, de Mestres d’altres dimensions, fins i tot, de encara encarnats. Aquests van anar apareixent a mesura que jo em trobava disposat a obrir una nova porta en el meu camí. Quan expressava aquest interès emanat del meu interior, llavors s’activava un procés que em portava a trobar a un ser que seria una porta per a pujar un nou esglaó a la meva escala personal d’Ascensió.
Han anat passant els anys, i m’he adonat que la meva biblioteca de saviesa existencial anava ampliant-se. Molts dels coneixements anaven integrant-se en el meu ser, sent jo part d’aquesta saviesa transmesa, sobre tot en els darrers anys, per part de la Llar de la qual tots procedim.
He après amb diferents sers, i cadascú amb la seva lliçó preparada per a mi. Tots van ser part del que ara sóc. Gràcies a ells he arribat al meu present. A tots, gràcies.
M’adonava que molts altres, escampats al llarg del meu estimat planeta transmetien, d’alguna manera la direcció a seguir en el nostre procés. Vaig començà a preguntar-me què transmetia jo de diferent en relació a ells. Què era allò únic que jo podia transmetre i no els altres? En què em diferenciava, com a transmissor, als altres? Què és el que jo afegia de nou al meu estimat planeta i no els altres, i quin era el meu camí?, perquè semblava que el que jo transmetia, era igual o semblant al de molts i molts altres germans al llarg del meu estimat món també transmetien. Estava aquí per a dir el mateix que els altres? Sabia que no estava a la Terra per a dir el mateix que tants altres al llarg dels cinc continents també estaven oferint. Què era el que jo havia d’oferir que fos diferent als altres? Què era allò pel qual el meu ser havia encarnat novament per a transmetre a la humanitat i col·laborar amb el planeta?
Això em vaig arribar a preguntar algun cop. El meu interès i connexió amb el meu ser per a trobar la resposta, va fer que al seu temps em fos revelat. Llavors vaig entendre el per què, d’una manera extensa i absoluta, la meva presència a aquesta vida. Ara sabia el motiu pel qual, immers en el Gran Pla Diví, vàrem pactar una nova vinguda a la matèria per a donar un salt quàntic al meu ser i ajudar als altres que també ho facin.
Aquí estic.
Vaig viure situacions que per un altre podrien semblar que la vida em donés l’esquena.
Vaig conèixer persones que semblaven ignorar la meva presència i tensar el fil de la meva postura i actitud en aquells temps davant la vida.
Tots, absolutament tots els sers humans que em vaig trobar en aquesta vida em van portar al meu interior, i amb la meva predisposició, a un aprenentatge que em portaria a entendre el per què de tots ells a la meva vida. Amb alguns vaig haver de fer les paus en relació a d’altres encontres d’altres temps, bé per la meva part, com de la seva. Amb d’altres em van portar a una major autoestima, necessària per a obrir noves portes en el meu camí vers el veritable ser que ara sóc.
Vaig aprendre a ser pacient i a confiar.
Ara, sabent del meu camí, especificat i clar, he pogut centrar-me en allò que jo puc oferir de la manera que només jo puc fer-ho. Quan més he anat escoltant el meu cor, més he pogut endinsar-me a la realització en aquesta vida. Va ser important per a mi saber què era allò que jo, i només jo podia fer, de diferent, en relació als altres. Això em va donar renovades forces per a seguir el meu camí, i aquest cop, sense cap possible titubeig i fermesa. Quan més he sabut des del cor, més m’he deixat anar, i quant més m’he lliurat a les mans de qui em va creà, la meva vida prenia més força i sentit.
Ara veig molts mestres que comencen a manifestar-se i tots ells tenen alguna cosa especial que només ells, per la seva experiència poden transmetre amb les seves paraules i serenitat al respecte. Hi ha diferències entre ells, com els professors d’un Institut, on predominen els d’història, física, química, pràctiques, ...Tots tenen la seva especialitat, tenint integrat allò pel qual s’han preparat. Així en el món de l’Ascensió, del camí espiritual, succeeix. Hi ha sers que transmeten més un tipus de temes que d’altres, i tots són necessaris per a la saviesa complerta. Uns són més historiadors que d’altres, més pràctics que d’altres, més teòrics que d’altres. Uns ens parlen d’on procedim, d’altres de qui som, d’altres de  diferents tècniques i d’altres estan enfocats més a la connexió divina de cadascú. Tots tenen la seva raó de ser, però a l’igual que succeeix a nivell Universitari, per exemple, hi ha o hi haurà especialitats que hauran de ser retocades i actualitzades.
A mesura que el ser humà vagi predisposant-se a l’acceptació del seu camí, responsabilitzant-se d’ell, haurà d’anar coneixent el seu potencial, connectar amb ell i saber com fer-ho servir.
Tinc el meu lloc en aquest món ple de grans noms, però no per a obtenir un d’ells, sinó per a arribar de manera diferent, com una especialitat nova i necessària pels temps que vivim.
Al final vaig saber per què havia nascut en una biologia aquest cop!
Segueixo el meu camí. Aquest no és el meu, sinó el de qui em va creà. A través meu, estic sent portat, protegit, guiat i estimat per la Llar de la qual, cadascú de nosaltres procedeix.
Sento en el meu cor la força de qui sóc i el que he vingut a fer.
Ara, passat un temps, segueixo el meu camí en el silenci, la humilitat i la guia del meu cor.
Quan ens deixem emportar per ell, la vida pren un altre caire. Es respira diferent. Es viu diferent i es mira i percep diferent, perquè ja no ets tu qui ho fa, sinó la divinitat que hi ha en tu manifestant-se cada cop més a través de la teva intencionalitat i el teu vehicle.
Senzillesa, naturalitat, humilitat i fe, són els pilars d’una manifestació del teu ser al món.
Em sento agraït per tota la instrucció de més enllà de la meva dimensió i a tots els sers que m’han acompanyat al llarg de tota la meva existència.
A tots, gràcies.
 
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
 


dilluns, 13 de maig de 2013

Cicle CREUANT EL LLINDAR on line


Hola Familia!

Em complau comunicar-vos que el proper cap de setmana, dies 18 i 19 de maig es realitzarà, tipus on line, per videoconferencia, el Cicle CREUANT EL LLINDAR, amb col·laboració d'Assaya - Centre Iniciàtic Yo Soy Luz de Valencia.
Per aquells que vulgueu saber més al respecte, podeu veure la presentació clicant en aquest primer link:


Per a més información, podeu entrar a:
 
 
 
Fins llavors, una abraçada.

dijous, 9 de maig de 2013

Emoció


 Sento una gran emoció de plenitud, on l’alegria, l’amor, la pau, serenitat i benestar immens inunden el meu ser.
Sento unes immenses ganes de plorar per l’amor que sento en mi, sabent que aquest no queda en mi, sinó que s’uneix a tota la vibració de l’univers.
Sento una absoluta plenitud dins meu, a cada partícula del meu ser, sense poder diferenciar on acaba el meu esperit i on comença la meva matèria. Tot Un vibrant més enllà del condicionament humà.
He desitjat tantes vegades el fet que m’agradaria que tots poguéssiu sentir el que puc jo sentir!
El que un pot arribar a sentir en el seu interior va més enllà de tota humanitat. La puresa només existeix en lo diví, i cadascú de vosaltres sou essència divina en una biologia. Quan recordem cada vegada més qui realment som i ens alliberem de la nostra condició humana, llavors obrirem les portes d’aquell que som: Llum Divina, Amor, Consciència.
No hi ha major satisfacció que sentir la nostra veritable naturalesa, i és en aquests moments que l’estic sentint.
Estar amb nosaltres, obrir-nos i SENTIR, arribarem a aquell ser que sempre hem pensat més d’una vegada, on les limitacions desapareixen, així com la racionalitat de la nostra espècie.
NOMÉS COR. NOMÉS AMOR.
No estem sols, en moments com aquest, millor dit, mai estem sols. Només és necessari obrir-nos interiorment i percebre a tots aquells que ens envolten de la Llar de la qual pertanyem.
Una Gran Família de Llum ens acompanya en el nostre caminar, un seguici acordat abans d'encarnar.
No em sento un afortunat, perquè no és una cosa d’uns quants, sinó que tots podeu arribar a sentir qui sou. Només això: recordar qui sou.
El camí que he hagut de fer fins arribar a aquest punt del camí ha estat llarg, tenint present que encara l’estic seguint. Tinc un cos, oi?, doncs a caminar toca. Mentre encarnem tenim alguna cosa a fer per a nosaltres, també.
Em relaciono amb la gent, així ho vaig pactar i mostro el camí vers cadascú: el seu interior, el seu cor. Només hi ha un camí: el de l’Amor. Arribant al cor, arribarem al veritable ser manifestat.
Quan sentim aquesta emoció d’estar en contacte amb la Llar, res hi ha a dir, ni de fer. Et ve de gust estar en silenci i quiet, sentint l’Amor en tu com va activant i recorrent tota la teva biologia i tu ser. Veus la teva Llum expandir-se i l’Amor intensificant-se. A això li dic plenitud per a designar l’estat que un pot trobar-se, tenint present que a vegades, aquesta paraula triada entre el nostre vocable, queda curta. Per a mi, hi ha una altra que designaria i em fa sentir la immensitat de la plenitud, i és AMOR, DÉU en MI, ara i aquí.
Llavors, no penses en res perquè la deixadesa és absoluta, la pau, l’ordre, l’harmonia, l’assossegament i la confiança absoluta conforme res et pot passar (fins i tot, ni això arribes a pensar, perquè la sensació d’estar en Família és intensa; però la teva veritable Família, aquella que està amb tu i t’estima, protegeix i nodreix com l’energia de Mare que hi ha en ella. Així sent un nadó en braços de qui el va alimentà durant meses en el seu úter. Nosaltres encara i sempre estarem en el si d’on procedim). Seguretat total.
Al SENTIR la nostra vida dóna un gir complert a la visió terrenal que vàrem adoptar en un principi. Res és igual. Penses, vius, sents, actues i parles diferent, perquè saps de la teva integritat i del teu potencial diví. Comprens, acceptes, saps i perceps. La vida, aquella que els anhels de la teva voluntat sempre han manifestat,....ara és possible.
Desapareixen les adversitats, els problemes, l’ego, els desequilibris emocionals, perquè vibres a un altre nivell, degut que sents l’Amor en tu en tot moment i entens el sentit de la teva vida i l’existència. No hi ha alteració en tu, perquè no hi ha un xoc amb el teu entorn, sinó que aquest el crees tu i l’acceptes des del cor.
Estem entrant en una nova vida, amb una nova energia i consciència. Adaptem-nos a elles i deixem que tot l’altre vingui per si sol. Deixa’t emportar i veuràs com la flexibilitat et permetrà superar qualsevol suposat obstacle que creguis que la vida t’ofereix. Només veuràs la benedicció d’aquest regal, que potser, la primera impressió seria retornar-lo.
Hi ha un apoderament en nosaltres, i quan aquest es manifesta des del cor, només pots esperar el millor.....per a tu i els que t’envolten. Així funciona el mecanisme del procés vers la nostra divinitat. Tots sortim beneficiats si ens predisposem a acceptar i aprendre del que vivim.
Sentir l’Amor en un mateix és connectar amb el Déu que cadascú és. Amb ell tot és possible. Obrim les portes del ser multidimensional que som i a partir d’aquí,....que cadascú ho experimenti.
Val la pena ser Un Mateix. Sentir qui és, és sentir la divinitat per la qual vàrem ser creats.
Heu d’obrir moltes portes, és cert, però us animo que quan us trobeu al llindar de cada una d’elles no tingueu por de creuar-les, perquè la vostra vida anirà a materialitzar els canvis que sentiu en aquests moments que voleu fer.
En aquests instants sóc conscient que estic amb els meus germans de la Llum, perquè la seva Llum i el seu Amor són immensos. Veig la seva alegria a l’estar amb mi i veure com vaig transmetent el que sento amb cada pas donat. Moltes vegades els er humà es distreu en aprendre tècniques i saber història d’on procedeix, en canvi, s’oblida de recordar qui és realment. S’oblida de sentir, clau mestre per a arribar a integrar i transmutar qualsevol situació que es trobi estancat.
No hi ha major satisfacció i plaer que sentir l’energia de la nostra llavor. Som sers dels estels. Som llavor divina en un cos, la qual ha de créixer i mostrar les seves arrels fora del nostre cos. Aquest només és el vehicle de qui sou i què heu vingut a fer.
No us centreu en el vostre cos. És el vostre esperit, la vostra essència qui us donarà la salut a tots els nivells.
Sentiu i deixeu-vos emportar. No temeu perquè qui estem d’on procediu, us acompanyem perquè junts puguem enlairar la magnificència de qui ens va creà.
Tu ets part d’ell. Tu ets part de nosaltres, i nosaltres de tu.
Sent l’Amor dins teu, i tot el teu ser et portarà a nosaltres i a manifestar des del cor el que has vingut a fer. Llavors tota la Llar farà ressonar les seves campanetes per a dir-te: Sí! Enhorabona! Per fi t’has decidit!
 
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dilluns, 6 de maig de 2013

Seminari SENTIR! a Alella


 
Em complau comunicar-vos que, després de molt de temps no fer presència amb la meva activitat a la comarca del Maresme, ara, a través de l’Enriqueta Branzuela d’Alella, s’ha obert una nova porta perquè tots aquells que heu sentit la crida d’aquest esdeveniment en el vostre interior, i no heu pogut venir fins ara, ho pugueu fer i assistir a aquesta trobada de Llum i Amor, en aquesta població a prop de Barcelona.

Us convido a obrir els vostres cors, el vostre interior i començar a connectar amb la nostra divinitat, el veritable ser que tots som.

Es realitzarà a principis del mes de juliol, els dies 6 i 7, dissabte i diumenge.

Guió d’aquesta primera part:

 

-        La nostra essència

-        Què hem vingut a fer?

-        Composició de la nostra essència espiritual

-        Símptomes del Despertar espiritual

-        La Llum i la foscor

-        L’àngel caigut

-        Connectats, i després què?

-        L’ Energia Crística

-        La Sanació en present i a distancia

-        Creació i materialització.

-        Dons i aptituds personals

-        Eines del nostre potencial interior

-        Sentir

-        La Unicitat

-        Viure des del Cor

-        L’agraïment

-        Part pràctica al llarg de tota la trobada. 

 

Es recomana, a tots els que vulgueu venir, fer la inscripció, a poder ser, fins a una setmana abans al seu inici per qüestions d’organització i material.
Per a més información, trucar al 630874806 (Enriqueta)

Allà ens veurem!

Fins llavors, ....una abraçada.

 

(Si voleu que aquesta activitat es realitzi a la vostra població, centre, associació o lloc de treball, podeu trucar al 606098752 (Jordi), o bé enviar un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com )

 

dijous, 2 de maig de 2013

Invitació a la Natura

Veig les aigües del riu obrint-se pas entre les pedres, seguint el cabdal traçat des del seu naixement. La creació d’aquest sender per on han d’habitar cada gota de la seva presència, es va traçà amb tota minuciositat i tenint present la influència que hauria de tenir al llarg de tota la seva existència, en els temps d’abundància i mancança. Cada arbre existent aleatòriament al llarg del seu curs ha estat portat fins aquí per a ser regat per les teves aigües. Avui, molts d’ells encara es troben en l’acceptació i el silenci de la quietud, encara que quan el vent fa presència, alguns manifesten el cruixir de les seves branques.
Sento el colpejar de les aigües braves degut a l’abundància d’aquest present. El riu segueix el seu curs sense aturar l’impuls que el porta al que ha vingut a fer. No pregunta, només es deixa emportar per la pendent, sortejant  els possibles obstacles que pot arribar a trobar al llarg de la seva trajectòria.
Quan l’observo m’adono de la lliçó que m’està transmetent: tot segueix malgrat tot, regant a cada pas de la seva arribada. Gràcies a ell, el paisatge pren un altre caire, exaltant la bellesa del lloc i creat, amb la seva presència, la perfecció d’aquell lloc.
Fa anys em vaig adonar que la naturalesa era el millor mestre que podíem tenir per a trobar-nos amb nosaltres mateixos.
Ara jo sóc part d’aquest decorat en mig de la natura, on la puresa es mostra sent cada peça tal com és. Res ni ningú vol ser l’altre, l’altre planta, l’altre ocell amb un trinar diferent al meu, aquell arbre amb les arrels sobresortides,....no!, cada element amb la seva manera de ser té un sentit en aquell lloc.
El meu procés continua i entenc cada dia millor als meus germans de la natura. Sempre he volgut estar amb ells el màxim temps possible. Sento l’assossegament, l’harmonia, la calma i l’alegria dels ocells que contagien al meu ser. Ells, tots són vida en el meu present i em fan recordar que, estigui on estigui, sempre formaré part d’alguna cosa més extensa als meus sentis i que la meva presència on estic dóna sentit a tots i tot el que m’envolta. Sóc peça del meu entorn. Tot encaixa. Tot té sentit i una intencionalitat per part de qui ens va creà.
Hi ha vida on em trobo, estigui on estigui.
Hi ha un sentit que va més enllà del raciocini.
No pensar,....només sentir.
Tinc la sort de poder escoltar la remor de les aigües procedents del cim de la muntanya.
Sóc un afortunat de poder escoltar els cants dels ocells al meu pas, anunciant-me les seves presències. Són vida. Ells sempre acudeixen on perceben l’existència de la puresa.
Recordo una vegada, que em trobava en un lloc on no es veia ni escoltava a cap ocell. Em vaig dedicar a netejar energèticament aquell lloc, i al cap de poca estona, van començar a venir i a aparèixer. Un lloc sense ocells és un indici de sense vida. Allà on hi ha vida, allà ells van.
Em trobo assegut a una roca contemplant aquestes aigües vers allà on van pactar, però el sorprenent és que aquest final no és l’important, sinó el fet de passar i estar allà per on passa i ocupa el seu espai. Durant tot el procés tot pot canviar. El cabdal pot variar, i ell, el riu, sense protestar accepta el nou rumb servint a la natura.
Sento veure la humanitat en aquest sentiment, encara que els sers humans, sovint protesten o fan les coses remugant.
Bé, l’acceptació tampoc és el seu plat fort, i el deixar-se anar, podríem parlar molt de temps, però el que sí és important és la belles i la mestria que es troba a la naturalesa. Tot aquell que vulgui nodrir-se de l’essència espiritual que som, s’endinsi en un bosc o la muntanya, i obri el seu cor. Des d’ell, podrà apreciar el que en una altra situació passaria desapercebut: l’ordre i l’harmonia malgrat tot el que es pugui veure en aquell lloc. Poder adonar-se de l’abundància i la unió entre els diferents sers vius i minerals fa que sigui una exaltació de la bellesa divina que tots som.
Fa poc vaig llegir una frase que deia que perquè la bellesa sigui, es necessita el paisatge i la teva visió. No hi ha bellesa sense la teva percepció, i aquesta està relacionada amb el moment que et trobes en el teu procés d’ascensió. El teu grau de consciència pot apreciar o ignorar. A major consciència d’un mateix, major serà la bellesa que veuràs a la teva vida i entorn. La Llum que hi haurà en tu et permetrà veure amb major detall l’existent. A menor Llum, més foscor. En una habitació fosca no podrem trobar el que “hem anat a cercar”. Toca l’interruptor de la teva consciència i es farà la Llum. Llavors podràs veure tot el teu entorn d’una manera clara i nítida.
Així el ser humà viu el seu procés. Molts l’ignoren, però per sort, la humanitat està despertant i uns activen als altres, fent entre tots una mena de cadena humana activada i resplendent que fa que els altres també puguin veure i activar l’obertura dels seus cors.
No veieu com la natura és part de nosaltres? No us adoneu que allò que podeu trobar en ella és allò que cadascú busca en el seu interior? Quan sintonitzes amb ella, llavors t’adones del veritable ser que ets i aprecies que encara que la teva vida no sigui com tu vols que sigui, té un sentit major pel major bé de tots, i tu et trobes en el lloc precís, adequat en aquests moments. No podies estar en un altre lloc, perquè necessites d’aquest ara i aquí per a la teva ànima.
La natura, la Terra, és part de tu i tu ets part d’ella. Allò que veus en ella, es troba en tu. Allò que veu en tu de benestar, es troba en ella. El desequilibri humà és fruit de la ignorància, del no recordar. Ves al bosc, asseu-te, tanca els ulls i deixa’t emportar.
Quan el nostre cor sintonitza amb el cor de la natura, es crea harmonia.
Quan el teu ser necessiti de pau, serenitat, claredat i una visió clara sobre el què fer, pots endinsar-te a la Llar de la mare Terra i ella et consolarà, nodrirà i et mostrarà el camí a seguir.
La natura és la part de tu, de cadascú que sovint s’oblida. Ella et tornarà pel camí vers la teva llar interior, vers el veritable ser que ets i estàs disposat a manifestar. Aquest no procedeix de la teva ment, sinó del teu cor.
Una vegada ens hem tornat a equilibrar, llavors reafirmem els llaços amb tot ser que habiti aquest meravellós planeta. Som Un amb tot i amb tots. Llavors sents el veritable sentit d’Unicitat.
Tornes al teu espai quotidià sabedor que allò que hi ha en tu és immens i únic, creat des de l’amor de la Llar de la qual procedeixes.
 
I les aigües continuen el seu curs.