dijous, 30 de març de 2017

Amb David novament



Després d’un temps de no compartir les trobades amb David, a continuació, sempre amb el seu consentiment, us presento uns moments de la nostra trobada tinguda fa poc.
Tota vostra, sent un plaer poder escoltar les seves paraules
-         Hola David! M’alegro poder estar novament amb tu després d’un temps, degut als moments que vivim dins del nostre procés individual, i poder transmetre a tots aquells que puguin llegir la nostra trobada, les teves paraules.
-         Els períodes de grans canvis, com són els que vivim, comporten una intensificació de la teva predisposició per a anar al teu interior. (Pausa). Són moments per a no desconnectar-nos  del que sentim. El nostre interior ens parla i necessitem temps per a escoltar el nostre cor – comença dient.
-         T’entenc i sé el que vols dir – li responc – perquè la nostra consciència ja no ens deixa “deixar-lo per després”, sinó que fa que ens posem ara a centrar-nos en el que sentim. Per cert, què diries del que es transmet actualment sobre l’espiritualitat?
-         L’espiritualitat comença a estar integrada en cadascú. Ja no es centra, en el que podeu arribar a llegir o veure en els medis socials, sinó que les portes que ara estan obertes per a ser creuades, són les de la responsabilitat i la consciència. Es qüestió, de cadascú, de percebre cada vegada més la seva essència. (Pausa). Les ànimes estan més predisposades a entendre el que es port arribar a transmetre. El cor va prenent el seu lloc, i va convertint-se en la guia dels nostres passos. Per altre cantó, sento com les meves paraules han de reposar un temps perquè és cadascú qui ha d’entrar en contacte amb la seva essència. És anant al seu interior como començarà a conèixer el camí a seguir. Cadascú ha de responsabilitzar-se del seu procés, i deixar de dependre del seu entorn.
-         ...
-         El que s’havia de transmetre ja s’ha dit. No hi ha res de nou, en aquests moments, per a ser anunciat en el nostre món. És el propi ser que ha d’anar al seu interior i connectar amb qui és per a rebre tot allò que li ajudarà a portar a terme el que ha vingut a fer en aquesta vida. Seran aspectes molt concrets, dirigits a cadascú. Els grans missatges que havien d’impulsar el gran despertar ja han estat transmesos. No espereu res de nou perquè és i serà cadascú qui anirà, a partir d’aquests temps, rebent per a ell mateix.
-         I els cursos, tallers i seminaris? – li pregunto.
-         Gran part d’ells ja no tenen la seva utilitat en els temps que vivim. S’ha d’ajudar al ser en tot el seu resplendor, amb tota la seva integritat perquè aprengui a anar al seu interior i començar a recordar i reconèixer-se per ell mateix. Tot el que pugui arribar a organitzar-se hauria d’anar encaminat a sentir l’interior cadascú i aprendre a connectar amb aquell qui en veritat és. Això els portarà a un aprenentatge i a una consciència que anirà en augment cada vegada més. Serà ell mateix qui començarà a adonar-se qui és i a fer els canvis necessaris per a arribar a manifestar la divinitat de la seva existència. (Pausa). Les trobades que es facin haurien de ser miralls pels propis assistents. El mental ja no té el sentit que bastants anys enrere podia arribar a tenir. Ara és el cor qui ha de guiar-nos en aquesta vida.
-         ...
-         Molts dels que transmeten coneixements denominats espirituals, encara continuen amb aspectes relacionats amb el que es coneix com la vella energia. No s’acaba de deixar anar el que va ser, per a donar pas al que és. Aquell que tingui el seu cor obert, discernirà el que pertany a aquesta energia actual o a la ja obsoleta. Estem en el temps de manifestar i transmetre la puresa.
-         Tenint present el que acabes de dir, gran part dels cursos anunciats que poden veure’s per internet o els centres propers al teu domicili, d’alguna manera, van reafirmant un passat que hauria d’alliberar-se.
-         El que vull dir és que s’hauria anar a l’essència i no a una dependència de fets, objectes, rituals o creences que encara són presents, bé amb paraula o amb fets. Cadascú presenta el que creu que ha de transmetre, per a poder ajudar als altres. Ara bé, que sigui el cor de cadascú qui decideixi si assistir o no a aquestes trobades.
-         Tu, segons la teva manera de viure, pel que veig i sento de tu, és que mostres la puresa dels temps que vivim, de l’energia crística que es troba actuant i activant a les ànimes disposades a donar aquest pas d’integrar la nova energia en un mateix – li comento.
-         Sento en el més profund del meu ser que viure en la puresa enlaira la teva ànima i et permet realitzar allò que has vingut a fer en aquest món. Això et fa sentir l’amor que cadascú és. Sento en el meu interior que quan més purs siguem, més enlairarem aquest planeta amb tot el que això comporta.
-         Valores molt la puresa – dic.
-         Quan no estem sent nosaltres, estem permetent que la vida, com es diu, pugui amb tu. Estic parlant de la vida encarnada basant-se en unes lleis terrenals. (Pausa). El ser humà ja no és el mateix. Se li ha activat la seva capacitat de decidir, la seva voluntat perquè decideixi quina vida vol portar. Ara es pot. La felicitat, l’amor i l’alegria són un reflex de la integritat d’un mateix. Som sers purs, plens d’amor i de llum. Quan manifestem les nostres capacitats espirituals, estem mostrant-nos aquell qui som, i cada vegada més.
-         Què és per a tu la puresa?
-         La manifestació de la divinitat que cadascú és. És la teva essència, la de cadascú, manifestant-se amb tota la seva plenitud. És mostrar l’univers aquí a la Terra a través teu. Quan algú es mostra tal qual és, llavors, tot és claredat, benestar i amor sentit en el seu estat més pur i incondicional. Quan així és, la divinitat que hi ha en tu es manifesta amb tot el seu resplendor. La puresa és la manifestació d’un mateix en el seu estat prístina celestial. 
-         Llavors, no hi ha malentesos, ni tristeses, ni dolors i d’altres manifestacions que un pot arribar a tenir que li crea malestar – intervinc dient.  
-         Quan se sent l’amor en un mateix, el que pot arribar a viure està en consonància amb el que sent. L’Amor ens allibera, ens enlaira i ens protegeix, cóm podem patir si estem sent abraçats per la nostra essència? Estimeu-vos i deixeu que aquell qui sou es manifesti en vosaltres!
-         Llavors, pel que estàs comentant, escoltant el nostre cor evitarem el que no hem de viure – afegeixo.
-         Encara que un no evitarà el que la seva ànima necessiti – afegeix David.
-         Recordant, segons el que has dit abans, ens estàs recomanant que abans d’assistir a un grup o curs, abans s’hauria de consultar amb el nostre cor.
-         Cert. Ell ens portarà vers el nostre aliment interior.
Es produeix una pausa i a continuació li pregunto:
-         Vols dir unes darreres paraules en aquesta trobada d’avui?
-         No s’ha d’ensenyar a posar remei al que està espatllat i distorsionat, així com prevenir el que pugui arribar a crear dolor. Això és centrar-se en les limitacions i incapacitat de l’ànima encarnada. El que la nova energia ens transmet, és el fet d’ensenyar a ser un mateix, a conèixer-se i saber del potencial, per a dir-ho d’alguna manera, que a cadascú hi ha. Quan es posa en pràctica aquest potencial, el passat i les arrels que han creat el malestar, arriben a desaparèixer. Quan ens sanem en el present, sanem el nostre passat. No hem de centrar-nos en les possibles alternatives per quan ens caiguem, sinó en transmetre que no tenim perquè caure, i si ho fem, ens podem aixecar sense cap parafernàlia  externa a la nostra essència. Nosaltres sols podem.
-         ...
-         (Pausa). Estimeu-vos i obriu el vostre cor perquè allò que heu de divisar en el vostre camí, es troba en el vostre interior. El vostre exterior és un reflex del que sentiu i cóm us trobeu interiorment. Accepteu el que viviu, veieu el fons de la seva forma, perquè allò que ens ha d’alimentar, sovint es troba en un embolcall que ens confon. El vostre cor us dirà del veritable aliment que hem d’ingerir, tant per la nostra ànima com pel nostre cos. Estimeu-vos i no temeu, perquè aquell qui sou està trucant a la vostra porta per a manifestar-se d’una manera plena i lliurement.
-         Gràcies David per permetre, novament, que aquesta trobada pugui ser transmesa a tots aquells que arribin a llegir-la. Gràcies. una abraçada.
-         Una altra per a tu, Jordi – acaba dient.


dilluns, 27 de març de 2017

Murcia 2017

A toda la família de Múrcia i entorns em complau anunciar-vos que els propers 16, 17 i 18 de juny estaré amb tots vosaltres realitzant una sèrie de trobades, després de la meva última estada de fa dos anys,  on dins meu encara porto els  records amb vosaltres y el vostre amor d'aquells moments. Avui us presento el programa dels tres días del mes de juny.
Les places són limitades, per tant, procureu no demorar les vostres inscripcions si sentiu o us atrau alguna de les propostes que es farán.
A tots, una abraçada.


dissabte, 25 de març de 2017

Estància a Mallorca

Per a tota la família de les illes Balears i aquells que vulgueu viure uns dies de descans i interiorització, avançant en el vostre procés individual, us presento les jornades que es realitzaran el proper mes d'abril a Mallorca, a prop de Manacor. A tots, una abraçada.


dijous, 23 de març de 2017

dijous, 16 de març de 2017

L'hora anunciada




Aquell matí els ocells voleiaven amb els seus cants i melodies travessant el sender una i una altra vegada, anunciant que l’hora havia arribat.
Es veia a un deixeble allunyar-se del seu mestre, allunyant-se pel camí beneït que un dia el va portar a trobar-se amb qui seria el seu tutor durant bastant de temps. Havia arribat la seva hora, encara que el seu mentor sempre estaria amb ell, degut a les ensenyances rebudes i tota la instrucció transmesa, ara integrada en ell. Aquests records sempre els portaria dins d’ell.
Sabia que era el moment que tant de temps enrere se li havia anunciat, tant en les meditacions com en els somnis.
Les seves passes l’allunyaven d’on havia estat aprenent la saviesa que cada individu porta en el seu si per a poder-la manifestar en el moment que la seva consciència despertés. La seva ja ho havia fet, per tant, sabia que no tenia sentit continuar la seva estància amb aquell qui el va portar de la mà i li va ensenyar a conèixer-se i a estimar-se.
El nostre jove, sentia la satisfacció de tots aquests anys i l’agraïment de poder haver estat en un lloc com el ell va estar. Ara deixà enrere el seu aprenentatge a través d’altres sers encarnats per a endinsar-se a un aprenentatge més profund i intens, com era el de mostrar la seva mestria en aquest món on es trobava. El seu cor estava disposat a guiar-li vers el que la seva ànima va acordà moments previs a la seva encarnació.
Aquell ser va desaparèixer entre els matolls de la muntanya on era, deixant enrere una etapa on tot va tenir el seu sentit, i disposat a viure una de nova segons el seu cor. Havia arribat el moment.
Els seus peus el portaven vers el desconegut però familiar alhora. Sentia una gran il·lusió i emoció dins d’ell, així com la seguretat en el seu interior conforme tot aniria bé. La seva Fe era fema i absoluta.
Sentia tant les ganes de viure, que va decidir començar a enlairar el seu vol per ell mateix! Només l’experiència de viure per tu mateix allò que sents en el teu interior et permetrà aconseguir la saviesa existencial. Poder enlairar-te per sobre de tota terrenalitat i tota creença mundana et portarà a un vol sagrat vers la realització del que cadascú ha vingut a fer. La seva missió es trobava en cadascuna de les seves cèl·lules, activades per a indicar-li la direcció i el camí a seguir a partir d’aquest moments.
Tot coincidia amb els temps de canvi que el nostre estimat planeta està vivint en la seva escorça i el seu interior. Els moviments produïts són una recol·locació de tota existència en aquest pla dimensional que la vida es trobava. Just en aquests moments de la història de l’humà, el nostre deixeble, ara en aprenentatge de la seva mestria, s’endinsava en la seva nova etapa de realització i manifestació segons el que havia vingut a fer.
Al llarg d’aquest món, molts eren, a l’igual que el nostre jove els que deixaven el seu passat per a mostrar la seva essència en el lloc on es trobaven. Grans desplaçaments s’haurien de produir per a col·locar a cadascú al seu lloc, però tot es facilitaria per a conjuntar les voluntats segons la gran Voluntat Superior.
Fonts, com aliment per l’ànima, i llums per a il·luminar el camí d’aquestes ànimes van anar arribant en els llocs designats per a cadascú i adequats perquè tota ànima disposada per a arribar a ella i reconèixer la seva essència, pogués recordar qui era i poder activar la consciència ancestral que l’empenyien a seguir el procés de l’ascensió.
El nostre jove sentia intensament la seva essència en el seu interior, com si fos l’univers en expansió. Sentia aquesta expansió dilatant-se dins d’ell, com si fos part de l’univers en aquest pla terrenal.
Sentia l’amor en el seu estat més pur i incondicional, així com la compassió i la pau a nivell no terrenals. Havia arribat a un nivell de mestria concret que el va fer prendre la decisió que havia arribat l’hora de transmetre i compartir tot el rebut, sense aferraments i amb una gran agraïment per haver pogut rebre i integrar tota l’energia dels nous temps en la seva matèria, activant cadascuna de les capes del seu ADN.
Aquest nou mestre avançava vers el resplendor de la seva plena manifestació. Fins ara pocs sabien d’ell, però havia arribar la seva hora de mostrar-se al món que va ser enviat i pogués portar a terme la plena manifestació de la seva Divinitat.
Amb humilitat, serenitat i una gran pau en el seu interior, aquesta ànima va deixar la dependència de la seva instrucció per a endinsar-se en l’obtenció dels coneixements de la nova energia per sí mateix, i l’aplicació i divulgació d’ella pel major bé de tots els habitants d’aquest planeta.

El món celestial l’acompanyava. No estava sol.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.



dimarts, 14 de març de 2017

Paraules d'Àliga Blanca

Per a tots aquells que sentiu el moviment en el vostre interior dels temps que vivim. Moltes vegades és d'agraïr que algú ens recordi amb la seva claredat, el nostre valuós i sagrat present. Aquest ens portarà, novament, al benestar per a poder sentir la nostra veritable essència i l'harmonia en la nostra existencia actual.
Aquí us deixo amb aquestes paraules del nostre estimat Àliga Blanca, recordant-nos que hem posat l'atenció, potser, en la dirección no adequada.
A tots, una abraçada. No estem sols.


dijous, 9 de març de 2017

Quan vivim el present

No us oblideu de viure el present. Ell us portarà a vosaltres.




dijous, 2 de març de 2017

Sabreu de mí, sentint-me

Sentir ens obrirà les portes de l'autoconeixement. Per a recordar qui som, anem al nostre interior i escoltem el nostre cor, per a poder sentir la nostra veritable essència amb tota la seva saviesa disposada per a nosaltres. Aquí us deixo amb aquestes paraules rebudes de la Divinitat Superior.

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.