dilluns, 30 de gener de 2012

Sobre la Meditació

Avui m’agradaria oferir-vos una reflexió en relació a la Meditació.
Em trobo, de tant en tant, amb algú que em pregunta com fer meditació o algun suggeriment al respecte. Bé, doncs potser pot arribar a servir com a orientació a tots aquells que vulgueu fer meditació però no sabeu com fer-ho.
Les paraules que llegireu a continuació procedeixen d’una resposta donada a una de les ànimes germanes de tots nosaltres vers el camí del recordar i l’Ascensió:

“En relació a la meditació, no es necessita fer grans posicions o exercicis, senzillament sentir la calma i el silenci del teu interior.
Quan sentis la pau en el teu cor, medites.
Quan sents el benestar en el teu interior, medites.
Quan tens la sensació de no estar sola, sinó acompanyada, estàs en un estat d’interiorització que et permet sentir qui ets tu en veritat.
Quan sents l’Amor en tu, aquesta ets tu! Estàs meditant!
La Meditació vindria a ser la connexió amb l’essència que un és.
Recorda, abans que res, que ets Llum i Amor.
Quan això ho sentis en tu, estàs obrint les portes del teu veritable ser i la connexió amb els sers de Llum.
Calmant la ment, sents el cor, i quan així és, Tu ets Tu!
La Meditació és el pas cap el recordar qui ets tu en veritat.
Una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tu”

Us recordo que aquesta setmana comença el Cicle: “Despertant la Divinitat” que es realitza a la població de Cardedeu (Barcelona). Fent-vos una mica de memòria, us diré que teniu dues opcions:
- Durant els tres primers dijous del mes de febrer a les 20h., o
- Tot el Cicle sencer, el dissabte 18 de febrer a partir de les 9’30h.

Els tallers a realitzar són:

1. Viure conscientment
2. Domesticar la ment
3. Taller d’auto sanació

L’aportació a tot el Cicle (els 3 tallers) és de 50€
Aquells que vulgueu assistir només a un o dos, l’aportació serà de 20€ cadascun.
Per a més informació i inscripcions trucar al telèfon 938455556 (Centre LA FONT).

Una forta abraçada



dijous, 26 de gener de 2012

Més enllà

La senda del cor ens porta més enllà d’on els nostres ulls poden veure i la nostra ment imaginar.
Sentir l’amor en un mateix t’enllaça amb el sentit de la teva existència. L’horitzó sembla proper en relació a on pots arribar. Més enllà del desitjat, la llum que il•lumina el teu camí et permet veure la teva vida com alguna cosa meravellosa i conjuntada amb una intencionalitat més enllà dels nostres sentits.
El nostre cor mai ens menteix ni ens deixa a mitges; senzillament ens col•loca en el lloc que hem d’estar a cada instant per a arribar allà on el nostre motiu en aquesta vida ha estat creat. Aconseguir arribar al nostre objectiu de l’ànima és el més gran que a un li pot succeir. Perquè així sigui, l’Amor ens acompanya en tot moment, sent els nostres passos i actuant Un amb ell. D’aquesta manera, tot flueix i dóna sentit a la nostra vida.
Som molt més que una forma, un mitjà físic interactuant en aquest món de la forma. Som alguna cosa més, alguna cosa superior que dóna sentit a la forma en la qual vivim.
Els nostres anhels, els nostres desitjos del passat encara avui en el present, estan relacionats amb el que hem vingut a fer, i la nostra ànima això ho sap, per això les nostres tendències vers alguna cosa en concret, potser molt diferent a la resta dels nostres familiars, veïns o amistats.
Quelcom poderós hi ha en el nostre interior que ens empeny a prendre certes decisions, sovint sense pensar-les. Alguna cosa més enllà de la nostra condició humana ens crida i ens sentim atrets, com algú que ens atrau vers ell a través d’una corda lligada a la nostra cintura.
El nostre camí es dirigeix cap a una Llum intensa que es troba, per a la majoria, més endavant d’on ens trobem en aquests moments. A mesura que anem avançant, prenem consciència del que veiem i sentim. L’aprenentatge es fa cada vegada més fàcil, entenent el per què del què ens succeeix i el que s’està preparant en el nostre planeta i els seus habitants. És llavors quan el nostre cor surt del seu arrecerament i discreció, dient-nos:

- Va, a què esperes!

Sense quasi tenir temps de qüestionar-nos la seva presència, donem el primer pas cap el que sentim. No és racional, ni lògic moltes vegades, però es crea una satisfacció i una sensació de benestar conforme tu i el teu veritable ser estan d’acord i coincideixen una vegada més.
Quan la nostra vida es torna intuïtiva, trenquem els lligams amb el nostre passat, allunyant-lo sense pena ni tristesa.
Quan ens veiem abocats a una determinació sortida del nostre interior estem obrint la porta de la Llum en nosaltres i de l’Amor incondicional vers el nostre ser. És llavors quan els somnis es fan realitat.
Res hi ha a l’atzar. Com una salsa ben lligada (permeteu-me aquesta expressió), tot s’unifica i la nostra vida agafa el gust que li correspon, sent una exquisidesa pel nostre ser, el ser que ha decidit viure aquesta experiència en la densitat,…..en la forma.
Llavors, les portes de la realització s’obren i sents l’alegria i el goig de viure. Llavors, és quan la vida comença a tenir sentit. L’atzar desapareix, així com les casualitats, i el potencial de cadascú comença a manifestar-se amb tot el seu empoderament.
Els grans mestres i genis de la nostra història han seguit la veu dels seus cors. Així han arribat on han arribat.
Cadascú de vosaltres és un mestre i un geni en potència. Alguns comenceu a manifestar els vostres dons i capacitats. El vostre camí comença a aclarir-se i vosaltres aneu veient d’una manera clara la direcció a seguir.
Escolteu el vostre cor perquè us portarà a la vostra magnificència en aquest món on viviu!
Sou tan grans! Tan majestuosos i omnipotents, que la vostra divinitat demana pas en aquests temps perquè tot sigui!
Pensaves que això era cosa dels altres i no erets un privilegiat o elegit per a ser feliç o tenir aquestes capacitats que sempre has vist en els altres, en algú dels que t’envolten, però no en tu.
Bé, els temps passen, i les teves pregàries, les teves peticions, els teus somnis i pensaments que tenies per a escapar-te d’aquest món i la situació que vius o vivies, ara han estat escoltades.
Quan el nostre cor ens parla, la ment calla. Després, aquesta intenta subornar-te per a continuar amb el passat, però a mesura que vagis sentint en el teu interior una nova vida i millor per a tu, i t’endinses vers aquesta direcció, la teva ment deixarà d’insistir perquè es donarà compte que tu ets un ser perfecte, complert i sencer. Tu ets un ser íntegre, i com a tal, els teus desitjos podran fer-se realitat.
La nostra força interior és aquesta: viure des del cor i sentir a Déu en tu, perquè el teu ser reclama que la teva veritable naturalesa sigui manifestada als quatre vents pel major bé de tots.
Sento pau, molta pau en mi, després de seguir aquest procés a la meva vida.
Sento l’Amor que sóc i al qual pertany.
Sóc qui sóc, vivint aquí i sent de la veritable Llar més enllà de tota matèria.
La meva vida va començà a alleugerar-se i a obrir les portes que fins llavors es mantenien bloquejades, quan vaig començar a recordar qui era jo i a escoltar aquesta veu que hi ha en mi que em guia vers la meva essència i intencionalitat amoroses procedents d’un Gran Pla Superior al qual tots pertanyem.
Em sento agraït i en pau amb mi mateix.
Continuo vivint en un entorn de dualitat, però vaig veient, a mesura que jo vaig sent cada vegada més jo, com la humanitat va responent segons el meu procés. Sóc part de la creació humana. Sóc part de cadascú de vosaltres, amb l’esperança de veure un nou món en els temps d’avui. Malgrat tot el que succeeix, ara jo, ja veig aquesta existència en mi i fins on els meus ulls i sentits poden arribar a divisar.
Tot està en ordre, en harmonia i vosaltres sou part d’ella.
Hem travessat les portes del cor, encara que hi ha qui s’ha quedat en els seus umbrals contemplant el nostre avançar en el nou món. Ens miren i continuen preguntant-se si aquesta nova vida és de fiar pel que ells han viscut fins el present.
Giro el cap. Els miro i sento el meu amor en ells, plens de por per el nou i sentint-se limitats per l’adquirit en els seus inicis en aquesta vida. Sento l’Amor en aquesta escena, sabedor que en algun moment també la creuaran, molts d’ells, amb una altra forma de la que tenen actualment.

Que l’Amor, la Pau i l‘assossegament siguin en tots vosaltres.

dilluns, 23 de gener de 2012

La Llum de les Paraules (55)

Avui m'agradaria mostrar-vos unes paraules que reflexen la saviesa d'haver viscut. Han estat extretes de la web: http://www.asiesmiuniverso.com/ .
Gràcies Nuria per l'expressió del teu cor a través del teu blog:

"La malaltia és com una Mestra que ens permet alliberar-nos del que ens sobra, ens dóna valor per a canviar el que fins ara no ens havíem atrevit a canviar, ens millora la vida i ens connecta amb el que realment som. Tot a la via té un sentit, la malaltia també."


Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres

dijous, 19 de gener de 2012

Sento una veu


Deuré tenir a algú dins meu perquè sento una veu que surt del meu interior. És una veu silenciosa que m’empeny a prendre decisions, seguir una direcció i trobar respostes sense saber d’on venen.
Hi ha una veu que em parla en la serenor i l’amor. És una guia pel meu caminar. Cada vegada m’aconsella més portar a terme el que em diu sense témer el que pugui ser. Em dóna confiança, tranquil•litat, coratge i molta seguretat.
Quan la noto en mi, tot el meu cos vibra a l’uníson com si una mena d’onada amorosa recorregués tot el meu cos. Sento la veracitat del que transmet aquesta veu silenciosa i, alhora, tan clara pel meu ser. Encara que els meus oïdes, no sempre són partíceps del què rebo, la meva consciència és sensible a la seva aparició.
Sempre ho fa quan més ho necessito o em trobo davant d’una situació que requereix una intervenció per part meva. Llavors,..... és quan es manifesta majestuosament per a mi, donant-me a conèixer què fer i com fer-ho. És una gran aliada per tot el meu ser.
Quan més l’escolto i la porto a terme, més la noto. Res haig de témer, perquè allò que necessito saber m’és rebel•lat. Avanço per la vida actual sabent que, passi el que em passi, ella em farà saber de la seva presència, dient-me el què fer pel major bé de tots. Té aquesta característica, i és que no només el que rebo és per a mi, sinó que tots surten beneficiats.
Aquesta és la meva amiga més fiable i íntima quan em trobo davant d’un nou pas en el meu procés. Res haig d’amoïnar-me perquè sabré què fer quan arribi el moment.
Hi ha algú superior a mi que sap just allò que necessito en tot moment, aconsellant-me, guiant-me i enviant-me l’amor més pur i incondicional que pot arribar a existir, procedent de més enllà d’aquest pla terrenal.
La meva estimada veu interior és Una amb mi.
Apreciada amiga i mimada pel meu ser!
Vaig haver de treure-li la pols en els seus inicis, i ara, ja d’adult, som Un en aquesta dimensió. Allà on no hi arribo jo, es presenta ella indicant-me la direcció adequada a cada situació. A l’igual que la nit no tindria sentit sense el dia, així ella i jo som Un en el pacte acordat entre lo invisible i el visible del meu procés.
Em sento segur, sabent que en tot moment sabré què fer quan aquest arribi.
Aquesta certesa em dóna la sensació de ser protegit per alguna cosa superior als nostres sentits físics.
Camino amb fermesa davant el que la vida em dóna a cada instant.
Avanço entre els matolls del sender que segueixo, veient com a cada passa donada, els obstacles van desapareixent de davant meu. Continuo avançant perquè la meva veu interior m’empeny que ho continuï fent-ho.
El meu cor em parla i em parla constantment, i quan més materialitzo la seva voluntat, més pau, benestar, harmonia i amor sento dins meu. És com obrir una porta que em trasllada a l’obtenció dels nostres somnis anhelats al llarg dels anys. Ara, aquests, s’estan fent realitat, després de no veure per moments el camí, només sentint el que se’m deia des del meu interior. Era la força, l’esperança i el coratge per a continuar malgrat no sempre veia el final a on arribar. Confiança. Només confiança havia en mi. La veu em portava, i quan més em deixava anar per ella, més aviat hi arribava.
Amb els anys, aquesta veu interior m’ha anat portant a reptes més grans, perquè la meva confiança amb ella era cada vegada més plena i absoluta.
Ara, passat un temps, o potser hauria de dir, molt de temps, em trobo davant d’una nova porta que obrir. Aquí estic jo, davant aquest llindar per a ser traspassat. Escolto la meva veu i sento amb claredat, nitidesa i d’una manera forta, el què fer i quan començar a donar el pas per a deixar una nova porta i així continuar el meu camí, deixant enrere el meu passat i posar els decorats del meu present i futur, malgrat aquest no hi és des d’on sóc amb la meva estimada veu, sorgida del meu cor amorós.
Vetlla per mi, i no sabeu quant!
Cadascú de vosaltres també teniu aquesta veu, aquest ser interior que sap el que més us convé i vol el millor per a vosaltres. El vostre veritable ser us està trucant a la porta des de fa temps perquè està reclamant el seu lloc en la vostra nova vida.
No temeu. No tingueu por, encara que sigui nou allò que sentiu que heu de fer. Confieu plenament amb el que sentiu provinent del vostre cor. Ell sap el millor per a vosaltres i els que us envolten.
Viure des del cor m’ha permès perdonar a persones properes, sentir el veritable amor de l’univers, de la Llar, del Pare, i veure com la meva vida ha deixat tot allò que ja no li convenia per a materialitzar el pacte realitzat abans d’aquesta encarnació, i així portar a terme el que he vingut a fer pel major bé de la meva ànima.
Viure des del cor obrim les portes de la nostra divinitat.
Viure des del cor ens fa sentir la nostra veritable naturalesa, i llavors,.....totes les pors s’esvaeixen. Només queda l’Amor.
Som Llum i Amor.
Som divinitat en aquesta dimensió.
La nostra condició humana ens confon, però tenim la clau per a recuperar l’oblidat: la veu del nostre cor.
El veritable sentit de la nostra vida es troba en el que ens ha de transmetre el nostre cor, aquesta anomenada ”veu interior”.
Tots la tenim i tots podem sentir-la. Tu ja la sents?
Busca una estona per a estar amb tu. Envolta’t del silenci i la quietud, i llavors, quan aquests siguin dins teu, deixa que el teu interior et parli. Podrà fer-ho a través d’un impuls cap a alguna cosa, una imatge que et donarà la referència del teu estat o proper pas a donar, o fins i tot, potser podràs a arribar a veure una o unes llums que, sense parlar, et semblarà rebre una informació que trobaràs adequada al teu moment actual.
Sigui com sigui la manera que la teva veu interior et parli, tingues-la present, perquè el moment tan esperat a la teva vida, ja és aquí.

Una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tu, estimada ànima.

Ha arribat l’hora.

dilluns, 16 de gener de 2012

Cicle: "Despertant la Divinitat"

 CICLE:   "DESPERTANT
  LA DIVINITAT"

Aquests són tallers de curta durada per a endinsar-nos en el contingut de cada tema presentat,relacionat amb l’espiritualitat, el nostre recordar qui som i el connectar amb part del nostre potencial per a poder portar a terme el què hem vingut a fer.
L’assistència a ells permetrà obtenir un coneixement i enteniment sobre els temaris respectius, així com un espai per a poder practicar de cara el procés del nostre ser en el dia a dia.
Aquest cicle està composat de 3 xerrades - tallers amb les pràctiques respectives, dirigides per en Jordi Morella, Mestre espiritual i sanador, creador del Seminari “Connexió Divina”.
La durada de cada taller serà d’unes dues hores.
L’aportació a tot el cicle (els 3 tallers) és de 50€.
Si només voleu venir a un o dos tallers, llavors serà de 20€ cadascú.
Es realitzarà en dues opcions:
- En un mateix dia: el 18 de febrer a partir de les 9’30h. del matí.
- Taller setmanal durant tres setmanes: els dijous a partir de febrer:
• Primer taller: Viure Conscientment, el 2 de febrer a les 20h.
• Segon taller: Domesticar la ment, el 9 de febrer a les 20h.
• Tercer taller:Pràctiques d’auto sanació, el 16 de febrer a les 20h.



Per a més informació, podeu trucar al Centre La Font, o enviar un mail a emaeljordimorella@hotmail.com  
Es recomana fer les inscripcions dies abans al seu inici com a reserva de plaça.
Els tallers d’aquest cicle es realitzaran a la població de Cardedeu (Barcelona), a l’espai “El Pla de la Calma”.



Centre La Font
c/ Hospital 4 – 08440 – Cardedeu
T. 938455556

dijous, 12 de gener de 2012

Por? No temis estimat ser

No importa les pors que puguis arribar a tenir. No importa quines pors tens i les seves intensitats. Tota por és fruit de la no comprensió i el no coneixement del desconegut, o del resultat a obtenir. La por només és fruit d’un passat, pertanyent a la nostra ment, no al present.

El cor protegeix el teu ser a l’escoltar-lo i sentir-lo. Quan posem l’atenció en la veu del nostre interior, cor, res hem de témer, perquè el que pots arribar a percebre, “veure” o sentir, pertany al present, i aquest no anticipa les possibles “irregularitats o anomalies possibles” que poden arribar a esdevenir. La teva ment sí.
Les pors pertanyen a un passat viscut des de la manca d’aplicació del teu empoderament. Quan arribes al present, tens amb tu el pes del teu passat, i aquest, et pronostica el que “segurament” et succeirà, tenint en compte el viscut en el seu temps. Tu erets d’una manera i les circumstàncies unes altres. La teva ment vol fer-te veure que sempre és el mateix i així serà, sense tenir en compte que l’individu va canviant i les circumstàncies, com el planeta, també. Ara no és l’ahir. L’ahir no serà el futur. Tu ets present, i el que va ser temps enrere ja no té cabuda a l’ara.
Les pors adquirides van ser fruit d’un no coneixement com a ser.
La por desapareix amb la comprensió espiritual.
El no conèixer-se implica una actitud de víctima degut que l’aprenentatge de generacions sobre “les limitacions” del ser humà va deixar petjada en el nostre ADN. Realment érem sers limitats en el moment d’adquirir la por? Hagués servit d’alguna cosa el tenir el coneixement sobre un mateix al trobar-nos amb la situació? Hagués servit d’alguna cosa?
El ser humà està canviant degut a la presa de consciència espiritual que va adquirint part de la humanitat. Aquest canvi de consciència fa canviar (enlairar) les energies de cadascú i el planeta. És com un bàlsam d’empoderament per a tot aquell que es predisposi a obrir el seu cor i endinsar-se al seu interior per a connectar amb la seva veritable essència i el veritable món al qual pertany.
En el present, totes les pors són fictícies, il•lusòries, degut a la aprehensió sobre un possible resultat a obtenir. És aquesta la millor actitud a mostrar pel nostre ser? On es troba l’Amor davant una predisposició d’aquesta índole? Senzillament, no existeix. Quan deixem que la fictícia por en el nostre present es manifesti, estem delegant la nostra essència amorosa al cubell de la brossa. Quan hi ha temor a la nostra vida, no hi ha Amor, i si deixem que l’Amor es manifesti, llavors no hi ha temor.
Les pors són una manca d’amor en nosaltres. A més pors, més desconeixement hi ha del nostre ser. El nostre potencial espiritual està enterrat per decisió pròpia amb els ciments d’un passat inexistent en el present, insistint que prevalgui. És una actitud coneguda, encara dolorosa, i per tant, familiar. El familiar ho acceptem encara que no sempre sigui el correcte i amorós.
On es troba la teva responsabilitat davant la teva vida en situacions com aquestes? Senzillament, amagades en algun armari del passat.
El no saber ens confon a vegades.
El no saber ens limita.
Quan sabem, llavors ve la comprensió i l’empoderament.
Les pors desapareixen amb la comprensió espiritual.
Sabent qui ets tu, obriràs les portes de la teva realització i la manifestació del Déu que hi ha en tu.
La teva divinitat truca a la teva porta per a ser mostrada i expressada a la teva vida.
Ha arribat l’hora que els deus humans compleixin amb el Gran Pla Superior establert per a aquest racó de l’univers anomenat Terra (Gaia).
L’alliberament de les pors permetrà enlairar a les ànimes dels sers humans que estan vivint una experiència en la matèria.
Desperta la teva consciència i deixa que el Déu que ets es manifesti majestuosament al món.
Res hem de témer, perquè res pot amb la nostra divinitat. Som Déu en la forma.
A major comprensió espiritual major grau d’evolució de la nostra ànima. Allò que va ser, ja no té perquè ser, perquè la teva capacitat de decisió en el present pot obrir el teu cor, escoltar-lo i donar-te compte que res has de témer.
Només existeix l’Amor. Només existeixes tu amb la teva divinitat.
Deixa que es manifesti i obre’t a la vida, a tot, a tots, a la Llar a la qual pertanys i sempre ha estat al teu costat, encara que l’hagis oblidada i no escoltar la seva guia.
El teu veritable ser espera el moment per a tornar-se a manifestar com quan encara no et trobaves a la forma.
L’Amor permet que la Llum s’imposi i la foscor desaparegui per sempre del ser humà. La por és la foscor de la ignorància.

Tu ets Amor i Llum.
Deixa que et teu cor et guiï.
Tot va bé. Tot està bé.

Et beneeixo amb el meu Amor, estimada divinitat.




dilluns, 9 de gener de 2012

La Llum de les Paraules (54)

"Qui estima, no jutja ni critica, acceptant a cadascú tal com és, perquè sap l’important que és per a la seva ànima, els moments que viu."


Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres


dijous, 5 de gener de 2012

La placidesa del lliurament


A vegades la placidesa del lliurament absolut crea certs plantejaments en la nostra condició humana si hem de donar nous passos o continuar amb la situació del nostre present.
A vegades aquesta sensació de benestar i convenciment que en el fons està sent l’adequat en el lloc adequat et porta a anhelar el que el cor sent segons serà a la teva vida.
A vegades els moments de fluir et semblen moments d’espera d’alguna cosa que saps que serà i que en aquests moments semblen haver desaparegut. Tot i així, tens la plena certesa, i així ho sents, conforme serà.
Envoltat d’un entorn fortament arrelat a una dualitat, l’estar connectat amb el teu cor i la veritable naturalesa que ets, et permet anar més enllà del que el teu entorn t’està mostrant, i on allò que s’està veient en relació a la teva situació a la vida, no té res a veure amb el veritable sentit de la teva presència ara i aquí. Només tu saps el veritable sentit del què estàs vivint i com ho estàs vivint. Saps del per què i et deixes anar, fluint amb la Voluntat Divina.
Deixar-te anar, segons les directrius del teu cor és el millor pel major bé de tots.
Vius una situació plena del convenciment de la forma, per part de tots els que t’envolten, malgrat sàpigues el fons de tot el que es produeix. Veure més enllà del que els nostres ulls físics poden arribar a divisar, et permet mantenir la calma i la serenitat conforme els passos donats fins ara portaran a la millor resolució per a totes les ànimes involucrades en l’afer que s’estigui vivint.
Tot és calma enmig del no-res.
Tot és harmonia en el moviment que t’envolta.
Et trobes en el centre d’una situació on aquells que estan a prop teu veuen com desarmonia. Tu veus la perfecció i l’amor de Déu en tot el que s’està vivint. Tota decisió presa des del meu cor em porta a l’apropament entre els sers existents, encara que no siguem compresos en el moment que decidim.
Sento la pau de la Llar en mi.
Em sento part d’aquesta Llar, de la qual tots pertanyem.
Sento la Unicitat amb el Tot i tots.
Els dies van passant i el meu cos es va adaptant a les noves energies, enlairant la meva ànima i tot el meu ser.
A vegades, quan algú es deixa anar del tot al flux de la vida segons ha de ser, es converteix en un observador de la seva pròpia vida. Perquè aquest ser contemplatiu de tot el que viu es converteixi en un ser lliurat al Pare, ha de sentir plenament el convenciment i la certesa que tot serà. Llavors és quan realment, encara que la seva ment vulgui intervenir dient-li que ha de ser actiu, es reafirma en la seva saviesa interior, sentint el seu cor i tots els dubtes, llavors, desapareixen. Sí! Aquest és el veritable ser centrat i connectat amb la seva divinitat. El seu cor el guia i sap que la direcció presa i el moment actual que està vivint és el que ha de ser i t’obrirà noves portes per a arribar a manifestar encara més, el Déu que és.
Qui ens guia? D’on surt aquesta certesa d’estar fent el correcte? Prové del saber qui és ell (el ser humà), de recordar qui és, d’on ve, què fa aquí i cap a on va. Recordar qui som ens obra les portes de la nostra plena realització. Llavors, vivim en la placidesa interior passi el que ens passi. Llavors, no ets tu sol, ets tu i la Llar. Tens la sensació de ser Tots en Un, de ser tu amb tots ells, els sers que t’acompanyen i pertanyen al món de la Llum. És una sensació de no ser només tu.
Et sents acompanyat en tot moment.
Et sents protegit, alhora, per ningú en concret i per Tot.
És una sensació plena de pertànyer a un món que no és aquest i, tanmateix, vivint en aquest però estant tota la família amb tu. No tems. No penses. No estructures ni organitzes, senzillament sents i fas. Saps que és l’idoni, i en canvi moltes vegades no saps perquè saps, ni d’on ve aquesta informació. Sents que així ha de ser i tens el convenciment que és el millor a fer.
La teva actitud és d’alliberament de tot control que pugui haver en tu. És com deixar-se emportar per una nau on el timoner és el millor capità que pugui haver, entenent-te i sabent què és el que necessites en tot moment. Tu et deixes emportar i gaudeixes del paisatge. Allà on s’aturi serà la teva parada adequada per a tu en aquell moment. Confies plenament.
Així és com un nadó a les mans del seu pare o mare, en contacte amb l’escalfor del seu pit. Té la sensació de ser abraçat i protegit pels braços del seu progenitor. Confia i es deixa anar, relaxant-se sabent que res li passarà. D’alguna manera, el mateix succeeix quan ens deixem anar a les mans de la Font Creadora de tota Vida. La teva ànima reposa i sap que està en el lloc adequat. Així em sento en aquests moments de servei a la Voluntat Divina.
La barca navega i el meu interior vessa d’alegria i joia per poder portar a terme el què he vingut a fer. Sento la força de la magnificència de la creació. Veig la Llum que desprèn la nova terra i el nou ser humà despertant de la seva somnolència espiritual. Veig i sento l’amor manifestat dels qui són els pilars en els nostres temps actuals. Tot va bé. Tot està bé. Res hem de témer perquè allò pel qual vàrem ser creats i existeix està seguint el seu curs segons l’establert.
Sí! sento la pau i l’amor del firmament en mi. Sento la guia, l’ordre i l’harmonia de l’univers en el meu ser. Sóc part d’ell. Sóc Un amb tu. Sóc Un amb tot i tots.
A tots, gràcies!

El meu Amor és amb vosaltres.

dilluns, 2 de gener de 2012

En relació al proper any

Primerament us vull desitjar un any 2012 ple de realització i amor.

Cadascú seguirà el seu camí, i molts de vosaltres el començareu a fer des del cor i amb una consciència desperta. Passi el que passi en el procés de cadascú, manteniu-vos centrats en el vostre cor on trobareu la calma i la serenitat necessàries per a continuar irradiant la vostra Llum i la vostra naturalesa amorosa.
Per a tots, us ofereixo la següent reflexió:

“Ningú és qui es pensa que és, i res del que veieu amb els vostres ulls correspon a la realitat.
La teva ànima sap del camí a seguir i és el teu cor qui te’l fa saber.
Escolta’l i deixa que tot allò que facis o decideixis surti de la teva saviesa interior a través d’ell”.

Una forta abraçada i pensa que et trobes just davant el primer dia de la teva nova vida. Gaudeix-la i fes allò que sentis que has de fer en tot moment. Només així sabràs del camí correcte a seguir.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.