dijous, 30 de gener de 2014

La metàfora en la matèria

 Hi ha un pas important en el camí del ser que implica l’haver arribat a obrir les portes de la consciència.
Hi ha un moment a la vida que ens parem, observem i sentim alguna cosa diferent degut que ens adonem que el nostre interior vibra i sent en relació amb alguna cosa del nostre entorn. Fins el nostre present, hem anat obrint les portes del nostre recordar arribant a un punt on sents que ets part del decorat de la teva vida i que aquest ha estat triat amb molta cura perquè, en el seu moment, que és aquest, puguis recordar que hi ha una energia amorosa que t’acompanya, vetlla per tu i t’està orientant en tot moment perquè la teva ànima pugui dirigir-se allà on va pactar moments abans de la teva encarnació actual.
T’adones que allò que veus, escoltes i perceps pel tacte i les sensacions de la teva pel són la magnificència de l’ajuda Superior que estàs rebent com a benedicció de la teva presència en aquest planeta
T’atures, i alguna cosa ressona en tu com sent part del que veu i del lloc que et trobes. Rere de tot allò que arriba a la teva consciència, o millor dit, tot allò que prens consciència que sembla ser part de tu i està allà per a tu, sent tu part d’allò, i a l’hora, com una imatge que es troba davant teu per a fer-te veure que en el seu revers es troba alguna cosa per a tu, algun regal de l’univers per a tu, llavors, .....llavors tota la vida canvia, a l’adonar-te de la metàfora que vius. La teva vida és una il·lusió en la matèria, i darrera d’aquest mirall de densitat i ha el contingut de la seva presència com aprenentatge per a la teva ànima.
No estem sols.
No estem desemparats ni deixats de la mà de Déu, com sol dir-se en el meu país.
Quan en els nostres passos sentim el pes del desconcert, el dubte, a incertesa i la boira per no veure clar cap a on dirigir-nos, la Llar s’encarrega de mostrar-nos la situació adequada per a adreçar el nostre camí, rectificant vers la direcció correcta.
Arriba un moment que t’adones que aquell fet en concret, o tal situació, són part de tu, i sembla com si s’haguessin creat per a fer-te veure alguna cosa que necessitaves saber o donar-te compte. Veus que la forma del teu entorn comporta un fons per a tu. És com saber que sota de cada pedra del camí hi ha un missatge, on t’indica la localització d’un tresor esperant-te. Aixeques una pedra i obtens un fragment d’aquest gran tresors pacient per quan hagis aconseguit tots els missatges i consells que et portaran al major tresor que mai hagis pogut imaginar-te: TU!
A cada passa donada vas aixecant una pedra i et parla de la teva confiança, una altra et mostra la teva incertesa, i així amb totes les que vas trobant a la catifa vermella de la teva vida, dirigint-te al premi OSCAR de la teva Integritat.
En aquests moments, estàs en un decorat. Mira’l i adona’t com aquest l’has triat i l’has creat tu, amb la teva manera de ser. El que estàs vivint ha estat obra teva, sense intervenció de ningú més, això sí, amb la complicitat de les altres ànimes que t’envolten.
El que veus, no és el que veus.
El que veus és fruit de la teva imaginació degut a la identificació amb el teu passat, però no és la teva realitat.
Allò que hi ha darrera de cada forma, cada situació que vius, sents i experimentes, es troba el contingut del sentit de la teva existència entre nosaltres.
Vas decidir ser partícip d’aquesta gran metàfora terrenal, sabent que algun dia desxifraries l’enigma de tant patiment i identificació amb el que et van transmetre dins de la vida en un cos.
Res és el  sembla.
La VERITAT es troba en l’ocult, en el revers del vist i l’aparent. L’important no es veu, no és visible als nostres ulls físics, fins el moment que obres els ulls, i tot el que perceps és bellesa, sentit i amor. Mentre no arribem a aquest punt, incloent el que succeeix a la nostra vida, no només el que ens arriba a través dels mitjans audiovisuals com la TV, la premsa, la ràdio, les xarxes socials sobre el món,....; doncs mentre no arribem a aquest instant on t’adones que només existeix l’AMOR, a vida continuarà sent una metàfora per a tu.
Cadascú és un reflex per l’altre. Som un mirall per a aquell que vol veure. Degut al nostre aferrament a la matèria, necessitem de la imatge i decorats físics per a adonar-nos que no som cos, sinó essència, Amor.
És una sort poder estar tan ben acompanyats per la Llar vivint en la biologia. És un plaer sentir-los i ser conscient del que et succeeix a la teva vida. Tot el que vius procedeix d’un acte anterior on vas ser creador amb les teves decisions. Aquestes et van portar al teu present, y que l’univers ha predisposat per a tu, materialitzant-se a cada pas que vas donant.
Tot el que veus, és per a la teva interpretació. No t’adones, estimada ànima, que en els moments de desolació i patiment, el teu entorn t’està parlant? Mira darrera de la forma per a veure el contingut accepta’l i tingues-lo present perquè a base d’anar donant-te compte i anar recollint els missatges de les pedres del teu camí, podràs arribar allà on sempre has somniat.
El paradís de la matèria ja ha quedat obsolet per a l’ànima. Alguna cosa superior es troba esperant-te per quan estiguis llest i disposat a obrir la porta del teu cor i pujar el volum de la seva veu per a poder-lo escoltar i saber què té per a dir-te.
Sol? MAI ho has estat. Eren moments que tancaves el teu interior i et culpabilitzaves per no poder ser o tenir els teus somnis basats en la matèria.
 La vida és una metàfora constant on el ser adormit pot arribar a despertar per les successives ensopegades que sembla tenir en el seu caminar. Les pedres no estan allà per a privar-te gaudir de la vida. Estan allà per a ensenyar-te el camí. Són pedres. Són dures i matèria, però el seu contingut existencial en relació a tu, són pura dolçor i amor pel teu cor
La teva realització dependrà del grau d’acceptació del camí a seguir, i de l’aprenentatge obtingut al llarg d’ell. No hi ha major o menor aprenentatge, només major o menor disposició i voluntat per part d’un, de cada ser humà per a alliberar-se de la seva condició humana i transcendir al diví.
Aquest és el camí a realitzar: el camí vers la Divinitat.
Només l’Amor pot ajudar-te a obrir-te pas entre la creació de la teva ment limitadora. Tu ets el creador del teu estat ets la magnificència, encara en molts del sentit de viure adormit.
Ves recollint tots els missatges i petites o grans benediccions que cada pedra en el teu camí t’ofereix. Accepta’ls i mira el seu revers, el fons que conté la seva presència a la teva vida, per a adonar-te que no estàs sol, mai ho has estat ni ho estaràs. Estàs sent protegit perquè la teva ànima pugui seguir el seu procés d’evolució.
La vida és una gran metàfora, i tot el que en ella conté, tenint present la condició humana en que es trobem. Veu més enllà d’ella i et trobaràs amb la benedicció de la saviesa.
Amb el temps un es va adonant que, amb petits aprenentatges el teu interior es va despertant i un dia, com a l’atzar, però fruit de la teva disposició vers la integritat, connectaràs amb la teva veritable Consciència.
Llavors, tot serà possible i planer. La senzillesa regirà la teva vida, i l’assossegament del teu ser manifestarà la irradiació de la Llum que ets, sentint l’AMOR en tu i irradiant Amor vers tot el planeta i la humanitat.
 
Des del meu cor, que l’Amor i la Pau siguin en tu.
 

 

dilluns, 27 de gener de 2014

La Llum de les Paraules (85)

 
La purificació és el primordial per a la realització. Deixa a un costat el superflu per a arribar a tu. 
       
                                                                     (Paraules del Pare)
 
 
Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 23 de gener de 2014

Les vostres preguntes i consultes


Continuo rebent preguntes i consultes per part vostre en relació, sobre tot, a aspectes personals de la vostra vida.

En el seu moment ja us vaig comunicar que no sempre podré respondre-us. Hi ha un punt en comú en moltes de les vostres paraules, que tenen a veure amb escoltar el vostre cor.

Preguntar sobre si ha arribat l’hora de transcendir el vostre cos, el quan us sentireu millor, el què fer per a ajudar als vostres fills, si heu de prendre una decisió o altra a la vostra vida, o si en una altra època què éreu exactament,...

Sincerament us haig de dir que no sempre puc donar-vos una resposta en concret, perquè la solució es troba en el vostre interior, i depèn de vosaltres el trobar-vos amb ella, sent el vostre camí anar avançant per a trobar-vos amb ella. No sempre la resposta és una explicació o una neteja energètica. Sovint, és el treball personal del dia a dia. És un canvi d’actitud davant la vida. Confieu. Tingueu Fe. No vivim res perquè si.  .

A vegades necessitem passar pel que vivim per a pujar un nou esglaó pel procés de la nostre ànima.  


Escolteu el vostre cor. Ell és el camí.

ESCOLTEU-LO! i sabreu què fer, què decidir, o si heu de donar uns passos en concret o d’altres.

Agraeixo la vostra confiança en mi, però no oblideu MAI viure el present, i aquest es basa en escoltar el vostre cor i trobar-vos amb vosaltres mateixos. Moltes d’aquestes preguntes les podríeu resoldre personalment, i fins i tot, part de vosaltres us adonaríeu que no té cap sentit el proposar-les o qüestionar-les ara.

L’important és viure el present.

L’important és fer allò que sents en el teu interior.

Tots som sers amb un potencial immens, diví. Per què no ho tenim present i ho apliquem en nosaltres mateixos? Treballem-nos en nosaltres mateixos. Invertim (perdoneu el terme terrenal) en nosaltres mateixos. Estimem-nos i pensem que nosaltres som el ser més important a la nostra vida. Si així ho fem i ho tenim en compte, el nostre present podrà manifestar l’alegria de viure, l’alliberament de les pors acumulades que a vegades ens fan qüestionar certes preguntes que no són el més important, en aquells moments a la nostra vida. El més important és ESTIMAR-NOS i CONÈIXER-NOS.


Torno a dir-vos que agraeixo la vostra confiança en el meu ser. En alguns he sentit que us havia d’ajudar, i he pogut fer-ho, però no sempre està de la meva mà aquest pas. Agraeixo la vostra comprensió si no rebeu resposta per part meva.

Jo faig la meva part, i tu la teva, on tots hem de col·laborar pel major bé de tots.

 

Per a finalitzar, us diria que sigueu pacients i constants en el vostre dia a dia, a l’igual com el fet de que mengeu cada dia. Us recordeu de fer-ho, doncs bé, recordeu-vos també, d’alimentar la vostra ànima dedicant un petit o gran espai al llarg de cada jornada per a estar amb vosaltres i aprendre del viscut.

 

Des del meu cor, una abraçada per a tots, i que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

 

Gràcies.

dilluns, 20 de gener de 2014

Resposta a una consulta per e-mail.


Voldria respondre a una consulta realitzada a través de les xarxes socials d’un ser que està vivint des de fa temps una situació que l’està empenyent a replantejar-se canvia a la seva vida, però que la cultura i la societat on viu, la mantenen en dubte constant en si donar el pas que sent en el seu interior o no. Avui son unes paraules basades en un missatge rebut per Isabel des de Mèxic.
 
Hem de mantenir la nostra dignitat en tot moment. No sempre podem triar el que vivim, però si el com viure la situació que la vida ens ofereix. Les fortes influències del nostre passat fan que sovint ens oblidem de nosaltres mateixos i ens deixem portar i acceptar situacions que ens degraden com a sers humans.
Encara que els inicis d’una relació de parella no hagin començat amb uns pilars ferms, sí que podem obrir-nos al gran aprenentatge que ens aporta. És cert que, pel motiu que només la nostra ànima pot saber, hem atret, o ens va captivar en el seu moment, la presència de qui ara és la nostra parella. Quan van passant els anys i veiem que la situació ens va allunyant més i no es correspon amb el que nosaltres volem o pensem que ha de ser una parella, llavors, potser ha arribat l’hora d’agafar altres camins que no sigui el que estem portant ara d’acceptació, sumisió, solitud, incomprensió, desamor i desig de ser estimada per algú que vetlli per la seva família.
Ignorar la nostra presència en aquest món, és dir a l’univers: “jo no val res, i per tant, no em mereixo el millor”. És això el que vols? El nostre entorn ens empeny a no fer res, i a mantenir un paper per l’home i un altre per a la dona, i sobre tot en alguns països on la dona encara no se la valora com el ser que és.
No oblideu la vostra dignitat. Tu també et mereixes ser feliç i ser estimada! Quan aquell qui està al nostre costat ens ignora, es desfoga amb nosaltres, mostrant-se agressiu, violent o amenaçant-nos tant física com oralment, només queda un camí, degut que els pilars inicials de la vostra relació no van ser el suficientment sòlids com per a compartir les vostres vides. La persona que en el seu moment vas decidir que entrés a la teva vida, potser ja t’ha mostrat tot el que t’havia de donar. Si encara continues amb ella malgrat el poc respecte vers la teva persona, i tenint present que cada vegada, tu ets més conscient que o està anant bé la vostra relació,.....escolta el teu cor, perquè ell t’està parlant molt clar des de fa temps, però que potser, no vols escoltar-lo.
Saps el que fer. No tinguis por. Sigues tu! Les pors ens cohibeixen i ens limiten. Les pors no ens deixen ser feliç. Quan més esperis a donar el pas que el teu cor t’està dient, més temps et trobaràs sense saber de la Felicitat i l’Amor a la teva vida.
Per a trobar l’Amor, primer hem d’estimar-nos a nosaltres mateixos. Quan sentim l’Amor en nosaltres, llavors irradiarem Amor i atraurem Amor. Mentre nosaltres no ens estimem, amb la nostra actitud no permetrem que aquest sigui en nosaltres, no estem sent mereixedors del millor per a la nostra vida.
El canvi depèn de nosaltres mateixos.
En el seu moment prenem una decisió, la que sigui. Ara també la podem prendre. Tenim por davant el desconegut. A vegades allà on vivim hi ha grups de recolzament per a per persones que estan sent maltractades, tant física com psicològicament. Aquests grups ens poden ajudar per a no perdre la dignitat que abans he comentat.
Sou sers amorosos, perfectes, i per tant, podeu canviar la vostra vida i ser honestos i íntegres amb aquell qui en veritat sou.
T’imagines tota la teva vida així? Segur? Alguna cosa millor està esperant-te, però no pot arribar si abans tu no li dones permís perquè entri a la teva vida. Estima’t! Escolta el teu cor! Ell és savi, la teva brúixola per a dirigir-te a la teva nova vida plena d’estabilitat, comprensió, amor i assossegament.
No tinguis por a fer el que el teu cor et dicta. T’està parlant des de fa molt de temps, i tu, comences a adonar-te que has de fer alguna cosa. Busca la Pau en el teu interior. Sent l’Amor dins teu. En aquests estats podràs trobar la força per a obrir les portes de la teva nova vida, més en acord a com sent el teu cor de com viure la vida.
Quan acceptem una situació d’inestabilitat, aquesta energia la traslladem als nostre fills, i ells pensen que és el normal, perquè ens imiten, per tant, les seves parelles també tindran el patró de la teva parella o el teu, però si és el teu, començaran a sentir-se, també, no acceptades, no estimades e incompreses, atraient a parelles inestables. Aquest cercle el podem tallar si nosaltres canviem.
Amor atrau Amor. Desamor atrau desamor. Què vols per a tu, i per tant, com a conseqüència, també pels teus fills? És aquesta la vida que vols portar? No tinguis por. No estàs sola.
Estimeu-vos, estimades ànimes, estigueu on estigueu d’aquest meravellós planeta. No importa el que visqueu, el que sentiu o l’ambient que us trobeu,....l’important és que vosaltres aprengueu a ser vosaltres estigueu on estigueu. Busqueu i trobeu el centre en vosaltres. Estimeu-vos i mostreu al ser mereixedor d’una Dignitat Íntegra. La passivitat en moments com aquests, atrauen més desolació, i humiliació. Més us anul·leu.
Penseu que res ni ningú pot alterar-vos i influenciar-vos si vosaltres no li doneu permís. No cediu el vostre poder a ningú ni a cap situació! Vosaltres sou sers perfectes, complerts i plens d’Amor. Sentiu aquesta plenitud en vosaltres, aquesta pau i l’Amor del qual procediu. Reclameu el que us pertany! No sou els altres! Tu ets tu.
Quan veiem que la nostra vida no està funcionant o no està anant com voldríem, és que, a algun nivell, nosaltres no estem sent nosaltres i hem d’obtenir algun aprenentatge.
Aquells que ens envolten ens ajuden, sense saber-ho, sovint, que nosaltres siguem nosaltres mateixos. Són miralls de la nostra vida. No t’agrada el que veus? Tu pots canviar la teva vida, independentment del que et diguin els altres. Ells no saben el que tu estàs realment vivint i sentint.
Hem vingut per a ser feliços, i no patir. Quan apareix el patiment, la desil·lusió, l’apatia o la desmotivació per a viure, és que ens hem allunyat de nosaltres mateixos, de la nostra ànima. Sempre podem donar passos per a tornar a connectar amb ella, com quan érem petits i vàrem néixer en aquest cos.
No temeu i escolteu el vostre cor, perquè ell ja us està indicant el camí a seguir. Si nosaltres no donem aquest pas, el nostre ser anirà “morin en vida”. no hem vingut per a no ser nosaltres, sinó per a trobar el camí de la nostra integritat, i així arribar a la Felicitat. Tots poden. Tu també!
Hem vingut a portar i sentir la VIDA!
L’Amor tot ho pot, començant per nosaltres mateixos. Després, tot serà segons el nostre cor.
 
Per a aquells que esteu patint o vivint moments d’incertesa però que sentiu que alguna cosa heu de fer,.....endavant! No temeu i penseu queno esteu sols. Els vostres germans de la Llum estan amb vosaltres.
 
Des del meu cor, una forta abraçada per a tots, i que l’Amor, la Pau i la Fortalesa siguin en tots vosaltres per a arribar a connectar amb el DÉU tots sou.
 
 

dijous, 16 de gener de 2014

Sentir la puresa de qui som


Després de caminar durant molt de temps en terres àrides i trobar-se amb sers molt diferents entre si, el viatger va decidir passar la nit en aquest paisatge on havia arribat, més proper a un semidesert que a un bosc. Va recopilar algunes branques per a encendre una petita foguera i va posar calidesa a aquell lloc cobert pel llençol estelat que el cobria com a sostre.
Apilà el recollit. Encengué un llumí, i amb el fullatge afegit va poder posar llum i calidesa allà on es trobava.
Estava sol. Es va asseure sobre una pedra i deixà que els seus ulls es perdessin davant la contemplació d’aquelles petites flames enlairant-se vers el més alt. 
En aquest estat de fixació i interiorització va sentir, no escoltar, com si algú s’apropés. A mesura que anava apropant-se a la foguera, va veure a un ser que li era conegut: el seu amic, mestre i company Jesús. Sempre apareixia en els moments més íntims amb si mateix. Sabia que era ell.
Es va apropar, somrigueren al veure’s i es va asseure en una altra pedra que havia a prop de la meva, al meu costat dret.
-        Què tal? – em preguntà Jesús.
-        Avui sembla com si tot el meu passat estigués passant davant els meus ulls i pogués sentir el viscut, però alhora, com si tot això fos ja alguna cosa que no em pertanyés, sentint aquest alliberament i jo com un simple observador que veu desprendre’s del que ja no li pertany.
-       
-        És com si fos una part de mi que ja no es troba en mi, però que jo ho sento en el meu interior, i havent-me deixat un buit, ara aquest buit s’omplís d’expansió i benestar.
Contemplant el cel estelat faig un silenci sentint alguna cosa que està sortint de mi per a fer que Jo sigui Jo.
Estic parlant des del pur sentiment, sense termes tècnics, senzillament emanat del meu cor, tal com ho sento.
Miro el firmament que cobreix el meu ser des del més alt. Hi ha llocs existencials de vida, més lluents que d’altres. Jo els contemplo i sento qeu sóc part de cadascú d’ells.
-        El teu cor s’expandeix – em diu Jesús. És en moments com aquests, que la teva ànima sent l’alliberament del teu ser. Ella es reconforta al saber que has obert consciència de la permissivitat perquè la divinitat que hi ha en tu, el Pare en tu, pugui habitar i manifestar-se a través teu. (Pausa). Per que el Pare pugui manifestar-se en tu, necessites d’aquests moments de connexió amb el teu ser. En ell, podràs sentir aquell qui en veritat ets. Jo també vaig necessitar de la solitud per a sentir qui era i deixar que el Pare m’abracés. Van ser instants de gran fortalesa per a mi.
-       
-        Estimat, no deixis que la impaciència es mostri davant teu. T’has allunyat de tot raciocini, i no has deixat entrar en el teu camí la terrenalitat com a sostenidor primordial de la teva vida. no és això l’important en el camí. Tu ets el camí. El Pare és el camí. Deixa que es mostri en tu. Sent-lo en el teu cor!, i sabràs què fer a cada instant de la teva presència actual.
En aquests moments es crea un silenci en mig de la nit, sentint la pau, l’amor intens de la nostra essència, la deixadesa en qui ens va creà, i l’absoluta sensació de pau, assossegament, plenitud i tantes i tantes sensacions, que podrien incloure’s en JO SÓC. Tot JO SÓC. No hi ha res que no pertanyi a la Divinitat a la qual tots pertanyem i som. És la dualitat per a un aprenentatge individual que ens porta a un tornar a recordar a aquell qui som per a manifestar la Voluntat Divina Superior en aquest estimat planeta d’una sola lluna.
Els nostres interiors s’uneixen per a crear un de sol. La seva presència és la meva, i la meva, Una amb la seva. El que sento en aquests moments, no puc expressar-ho amb paraules. Aquestes no existeixen per a poder-vos dir què és la plena unicitat i amor amb la Llar, i en aquests moments, amb el meu estimat amic, mestre i germà Jesús. (Em poso a plorar, al sentir el que sento). És la puresa de l’AMOR. Només Amor existeix quan nosaltres som nosaltres i sentim la Unicitat amb la Llar i els nostres germans de la llum desencarnats.
Guardo silenci. Només sento mentre vaig veient com àngels van apropant-se aquí on ens trobem. En el silenci de lo terrenal, excloent alguna que altra petita explosió de la foguera, van apareixent i descendint des del més alt del lloc on em trobo.
Tots volen estar aquí amb mi i Jesús. Quanta puresa i Amor! És infinitament profund el que estic sentint en aquests moments. El meu cos sembla no existir i els meus sentiments i sensacions més subtils, augmenten per moments.
Veig els ulls de Jesús mirant-me amb l’expressió de bondat, profunditat i donant-me a entendre que Jo Sóc ell i ell Un amb mi.
-        Deixa que el Pare et parli – em xiuxiueja a continuació.
 
(El Pare em parla sobre aspectes relacionats amb la meva ànima, sentint que no haig d’expressar-los degut que la seva comunicació és només per a mi)
 
Sento en el silenci del meu interior el missatge transmès sense so, en el més profund del meu ser. La nostra comunicació és mental, energètica, amorosa. No necessitem la sonoritat per a comunicar-nos.
-        Que es faci la teva voluntat en mi, Pare, i que la vostra presència, germans, siguin amb mi, per a junts servir a la Intencionalitat Superior de l’Univers.
Jesús em mira i em somriu, sabent que aquest gest dóna conformitat a l’expressat per mi, ara mateix.
-        Amen. Així és i serà – dic.
Sento la presència dels meus germans de la Llar i de l’Amor del Pare en mi, sabedor que sóc part d’ells i ells part de mi, alhora que em trobo novament sol davant la foguera en aquesta nit clara i plena de Llum des del firmament.
-        Gràcies – dic en veu baixa mirant la foguera mentre guspires brillants, daurades i ataronjades dansen enlairant-se com honrant i mostrant el camí del Creador, la Llar.
 

dilluns, 13 de gener de 2014

Resposta a un e-mail rebut


 Avui voldria donar resposta a una consulta realitzada per Jesús des de Mèxic. Alguna que altra vegada ja he escrit sobre les consultes que vaig rebent de tots vosaltres. Abans que res, gràcies pel vostre seguiment i les vostres paraules de benedicció i agraïment vers el meu ser. És recíproc. Sense vosaltres, el missatge transmès no tindria sentit. A tots, Gràcies novament.
Jesús em comentava el següent:
 
“Potser en algun moment, si és que hi cap la possibilitat, puguis parlar-nos de com separar els pensaments de l’ego, dels pensaments de l’ànima o jo superior, degut que m’ha costat molta feina saber discernir entre els dos i també com saber quan estàs fent contacte amb lo diví quan fas meditació o et mantens en silenci. M’esforço en fer-ho però em decebo  al no aconseguir res des de fa un any i mig. La veritat, sento com si alguna cosa fallés en mi o que no ho faig de la forma constant”.
 
 
Personalment, en el seu moment, vaig haver d’aprendre a controlar la meva ment. Amb els anys vaig aconseguir-ho, no sense abans, ser conscient cada dia de les aparicions d’ella a cada instant, quan volia intervenir, i quan era jo qui la controlava. S’ha de ser un observador de nosaltres mateixos i de quan la nostra ment, programada des de la nostra infantesa perquè actuï segons el permís que nosaltres li vàrem donar en el seu moment de la nostra vida.
Els pensaments de l’ego, com dius, es noten perquè sempre estan basats en unes creences del passat i t’aporten malestar o estan associats a la por. Amb la pràctica es percep aquest estat amb molta notorietat. Quan allò que pensem o li donem voltes al cap ens aporta ens aporta malestar, del tipus que sigui, vol dir que prové de la ment, de l’ego, de la nostra identificació amb el nostre passat. En canvi, quan els pensaments o sensacions que tenim ens porten benestar, pau, tranquil·litat i seguretat, per exemple, aquestes procedeixen del nostre cor, del nostre veritable ser. És fàcil discernir. Què sents, amor o pau? Inquietud o por? El primer procedeix del cor y el segon de la teva ment, de les teves pors.
Referent a la següent qüestió que planteges, et diria que ara, ja o és necessari que meditem com abans. Ja no. Les energies en el planeta han canviat, i la manera de meditar ja no ha de ser com abans. Ja no és necessari meditar en posició de loto o assegut. Podem meditar en qualsevol moment, quan tu vulguis o en qualsevol lloc.
Hem de tenir present que quan estem en aquest estat d’interiorització, de silenci i quietud interior, és quan podem obrir les portes del més enllà del nostre present i de la condició humana. Per això hem d’estar calmats, tranquils i no crear cap expectativa o voler forçar sentir alguna cosa, perquè quan més ho provoquem, més bloquejarem el procés per a arribar fins allà on haguem d’arribar en el nostre procés.  No esperem. No ens creem cap expectativa, senzillament sent la pau i l’amor en tu. A partir d’aquí, tot podrà ser,....sense més. La connexió amb la Llar o amb la vostra veritable essència sorgeix del no-fer, no-esperar, no-estar-atent-a-veure-què. Res d’això, senzillament: SIGUES TU! Allibera’t de tot allò que no et deixa ser tu, i abandona’t a les mans del que hagi de ser, sense esperar res. Així, arribaràs molt lluny, estimat Jesús, i tots aquells que esteu llegiu aquestes paraules. Així de senzill. No es necessiten grans tècniques, només assossegar-te i sentir aquell qui ets. Sent la calma i l’harmonia en tu, i el que hagi de ser,....serà.
Voleu sentir que Déu o la Llar, els vostres germans de la Llum estan en o amb vosaltres, o rebre informació més enllà del racional? Bé, doncs no facis res. Deixa’t emportar per aquest estat de quietud i benestar interior. No tinguis presa. Primer has de connectar amb tu mateix i estimar-te i acostumar-te a aquest estat.
SIGUES TU!, i pensa que allò que volem aconseguir, ja ho tenim, només hem de ser nosaltres, i tot es mostrarà davant nostre.
Què et sembla anar a passejar per la muntanya o el bosc i apreciar el que veus? Això és meditació.
Què et sembla escoltar els ocells amb els ulls tancats, per exemple? Això és meditació.
Què et sembla ser conscient al planxar la roba o cuinar i deixar-te emportar pel que sents en aquell moment? Això és meditació.
Quan tu et sents bé i ets conscient de l’estat interior de benestar, plenitud,...això és meditació, perquè DÉU s’està manifestant en tu.
Meditació no és res metafísic, ritualístic, esotèric o sagrat.
Meditar és ser tu mateix per a sentir aquell qui ets. Només t’aportarà benestar.
A vegades, per a sentir a qui ens envolten o acompanyen del món de la Llum, necessitem saber estar amb nosaltres, sentint aquell qui som, notant com l’amor, la pau i la tranquil·litat, sense més, habita en nosaltres. NOSALTRES SOM AMOR, PAU I SERENITAT. Tot el que no sigui això, és la nostra ment que està intervenint.
Una abraçada Jesús, i a tots.  Ànims!
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres, estimats pilars del meu camí.
 
 
 
 

dijous, 9 de gener de 2014

A l'altre cantó


 La meva vida es desplega davant meu, la part justa per a poder donar nous passos. El camí enroscat, com una catifa guardada a l’armari esperant el moment adequat per a ser estesa, ara veig davant meu com el finit es converteix en infinit i il·limitat. Camino sabent que a cada passa donada, el meu camí es va desenrotllant per a donar-me la direcció a seguir. 
Tot es mostra. Tot es desbloqueja al meu pas, perquè ha arribat l’hora de poder arribar a la realització de la meva missió.
Va arribar un punt del meu sender que em va portar a un penya-segat, a un abisme que separava el meu present del nou ser.
Veia que no havia més sortida que finalitzar el meu trajecte, però alguna cosa inesperada succeí. Des de la serenitat del meu ser en aquell punt mort que semblava trobar-me, va aparèixer una passarel·la que creuava la distància entre qui manifestava i qui era. Aquesta semblava estar sospesa a l’aire. Va sorgir del no res i la meva alegria va ser gran. Amb la paciència de l’esperança i Fe en mi, la clau del meu trajecte va girà i l’impossible es va convertí en realitat: el pont de la meva plena integritat i realització.
La vaig creuar i a mesura que anava posant ara un peu, ara l’altre, la peça que deixava enrere anava desapareixent. Només mirava al present on es trobava la meva seguretat i la meva nova vida. els passos donats eren meticulosos. A cadascú d’ells m’anava inundant una emoció intensa. Sabia que estava creuant el pont vers el meu Ser. 
Finalment vaig arribar a l’altre riba. En un principi no vaig voler girar-me. Estant ja en terra ferma, vaig donar un altre pas més i llavors va ser quan em vaig atreví a donar mitja volta i veure com cap sostén havia entre un cantó de l’abisme i l’altre. Havia arribat, sent aparentment impossible el creuar aquesta distància.
De sobte, vaig escoltar unes veus celestials, com un xiuxiueig per tot el meu entorn. Era una melodia mai escoltada, com si precedís més enllà d’on em trobava. Aquesta em feia sentir una plena emoció amorosa en tot el meu ser. El que en aquests moments sentia pertanyia més enllà del que coneixia fins ara. Podia ser possible tanta plenitud en mi! sentia una mor pur i incondicional en el meu ser que em feia alliberar-me de tot control realitzat fins el meu present. Tot s’alliberà.
Veig com sers de llum van apropant-se on estic, percebent una comunicació de la seva part cap a mi, com si em diguessin que aquest creuament que he arribat a realitzar, no sempre estarà disponible, i que arribarà un moment que ja no podran creuar la distància.
-        I llavors? – com preguntant-los.
-        Quan arribi el seu moment deixaran aquesta terra – referint-se als que no l’arribin a creuar.
Sento una gran força en mi, però no física, sinó d’esperit, com si tingués la certesa d’aconseguir allò que sento fermament en mi.
-        Endavant! Continua el teu camí – em diuen qui allà estan.
-        Cap a on? – els pregunto.
De sobte vaig a donar un pas i veig com dues rengleres de sers de Llum m’indiquen el camí, alegrant-se de la meva presència amb ells.
-        Endavant! – em tornen a dir a l’uníson.
Avanço entre ells, sentint-me protegit, guiat i estimat com no ho havia sentit fins ara. Tot és Llum.
A cada passa donada, va intensificant-se cada vegada més aquesta sensació amorosa en mi. és com si fos deixant enrere tota densitat que pogués contenir el meu cos, malgrat tot el treball realitzat per mi, a l’altra cantó de l’abisme, per a alliberar-me d’aquell qui no era.
Em trobo amb una Gran Llum en mig del meu camí. Tots somriuen. Sense paraules em conviden a entrar a aquesta Llum que hi ha davant meu.
Entro i em sento com si estigués vivint el que la vida em depara a partir d’aquest moment, i que fins fa poc, eren les meves voluntats en relació a la meva existència.
Sento les energies d’aquells moments a l’ara actual. Hi ha tant d’Amor en mi i en aquells que m’envolten! Sento la Divinitat Superior allà on em trobo (estaré). Sento la presència del Cel aquí a la Terra. Sento el SER A L’Ara, l’Amor manifestat.
Sobren les paraules per a expressar el que sento ara i en el moment adequat. Aquest és com si fos ara, aquí. el que serà, és ara i el que m’estan fent sentir, enlaira el meu ser en aquest present.
La sensació que estic sentint és de ser Un amb aquells sers procedents d’altres dimensions. Sóc part d’ells i ells de mi. hi ha una forta connexió amorosa entre tots. Seria com saber que estàs amb la Família, treballant per a una Voluntat Superior.
Ara, ho sento novament en el meu interior, a cada una de les meves cèl·lules. Sento la forta unió amb tots ells, on el meu present actual queda molt lluny, sabent que ara i aquí, en cos físic ja tinc aquesta sensació. En el seu moment serà molt més la més la diferència entre qui ara sóc i seré.
Sento i veig al Pare amb mi, a Jesús i d’altres sers lluminosos, plens d’Amor, convivint tots junts en aquest espai. Tot és pau, ordre i harmonia. Tot és serenitat. Sabem el què fer cadascú. La nostra tasca és Una, però diferent a la de cadascú. Tots estem units i actuant per a un Fi Superior, una Intencionalitat Divina Universal.
És meravellós poder veure i sentir els teus moments d’un ara posterior degut al creuament de la passarel·la. No hi ha temps. No hi ha espai. No hi ha temporalitat. Tot és.
Només un pas entre el que sento i el moment actual.
Tot és plenitud. Més enllà d’ella, res hi ha, perquè més enllà de l’Amor, res existeix. És la màxima expressió del ser, del creat, d’aquell qui tu ets.
Sóc Un d’ells, amb ells alhora. Més enllà d’aquest estat viscut i manifestat a la Terra, res més hi ha,....per ara.
És la Unicitat amb la teva pròpia Divinitat. Llavors, a partir d’aquí només queda servir a la font de la qual tots procedim, més enllà, també, d’aquesta dimensió.
Des del meu cor, desitjo que tots pugueu sentir el que ara sento. algun dia ho arribareu a sentir. no us preocupeu perquè el camí que seguiu aquí us porta. No fins on jo he arribat, sinó fins on la vostra ànima necessita arribar per a banyar-se en el llac de la Divinitat.
Darrerament els meus escrits estan basats en experiències personals sobre el sentir. hi ha una raó ferma en aquestes transmissions: sent i deixa que aquell qui ets es manifesti. Quan el sents, serà indici que hauràs obert les portes del teu interior, d’aquell qui en veritat ets.
SENTIR és la clau de la connexió amb tu mateix, amb Déu.
 
Que l’Amor i la Pau siguin en tu.
 

dilluns, 6 de gener de 2014

Properes Trobades


Hola Família! Iniciem aquest nou any amb noves propostes pel camí de la nostra ànima i facilitar que el nostre ser pugui arribar a manifestar-se segons la divinitat que és. Per això, a continuació us presento les activitats i trobades previstes fins el moment.


Si voleu que aquestes activitats es realitzin a la vostra població, centre o espai de trobada, podeu enviar-me un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com Segur que trobarem la manera de poder venir i compartir aquests moments de Llum, Amor i Saviesa amb vosaltres.

 
Una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.