dijous, 29 de desembre de 2011

Avui és Nit de Nadal

D’aquí poques hores serà la nit de Nadal. Ploro. Sí, ploro. Veig el món però no des de la dimensió terrenal, sinó més enllà de tota matèria. Ploro d’alegria, sentint un gran amor dins meu. Els meus ulls no aconsegueixen veure la ignorància manifestada del ser humà, que encara que sabent-ho, no és com jo ho sento dins meu. Ploro per la naturalesa innata sentida en els cors de cadascú, malgrat molts d’ells estiguin tancats i dolguts. Ploro per l’amor existent en cadascú, en la voluntat, a vegades no expressada, de voler pau i unió entre els homes.
Des del meu cor sento com la humanitat es va apropant, confiant i obrint els seus interiors per a poder aconseguir el tant anhelat: la perfecte pau i amor dins de cadascú.
Tot i l’existent en el nostre planeta actualment, el camí es va definint, apropant als homes de cor obert. Els cors ressonen davant l’amor incondicional de la nostra essència. Com dues cordes de guitarres, que al fer vibrar la nota d’una, la de l’altre també vibra, així les persones que es van trobant pel carrer, per la feina, en el nostre dia a dia, senten la vibració en el seu interior quan es creuen o es troben amb algú que mostra el veritable ser que és.
Tot està vibrant en aquests moments, per això el desconcert i els moviments interiors, degut que la consciència col•lectiva està ressonant uns tons més alts a temps enrere. Quan més s’ignori aquesta ressonància, més malestar crearem.
Veig i sento tot això i més des del meu cor obert i lliurat a la meva divinitat. Sento com a poques hores del Nadal del 2011, el cor del món està content i la de les ànimes expectants al procés que estan vivint, perquè es dirigeixen allà on totes han pactat abans de reencarnar. Totes estan vibrant, encara que no totes amb consciència, però vibren per aquests temps gloriosos on estan creant una nova vida i un nou ser humà a punt de ser manifestat cada vegada amb més notorietat.
Són temps de deixar enrere el que vàrem ser i on el dolor, anirà quedant apartat de les nostres vides, com la crisàlide abandonada per a anunciar, com la papallona, la nostra bellesa i unicitat al món.
Sento la joia de la creació en mi. Les meves llàgrimes estan plenes de vida i amor pel ser humà que pateix, perquè té els dies comptats. Tot i que hi haurà qui voldrà mantenir el dolor, aquest anirà sent cada vegada més insuportable. Les nostres emocions hauran de ser alliberades i els records del que no estem sent, donarà peu a la predisposició d’un canvi en tots nosaltres. Per això ploro, per aquesta emoció del despertar de tots aquells adolorits pel seu passat, per la seva ment. Arribarà el dia que no podran aguantar el ressentiment i l’odi que portaran a dins i decidiran, ja no exterioritzar-lo i sanar-los, sinó fer les paus amb ells mateixos, reconeixent les seves pors, permetent l’abandonament i la deixadesa a les mans del què ha de ser.
Enteneu ara per què ploro?
El ser humà està avesat a obrir-se i unir-se, a obrir el seu cor i ser Un amb i en el cor de l’altre i permetre que aquesta unió es vegin com a part d’un Tot, i com a sers divins, perquè tots, en el fons, volem que l’amor i la pau siguin en tots nosaltres.
Només sentiments purs portaran a la unió entre els homes. Sento aquest amor dins meu que apropa les ànimes unes a les altres per a confeccionar el gran trencaclosques de l’existència.
Veig com les cadenes es van trencant i com el ser humà es va alliberant de les seves limitacions.
Veig i sento la felicitat en mi i en tots aquells que són amb mi. Em sento feliç, llavors, de ser font de Llum i Amor per a les ànimes d’aquest món. La meva font és divina i són ells, els germans de la Llum qui són amb mi i m’alimenten al ser jo Un amb ells.
Tots desitgem el millor per a cadascú. També desitjarem, fins i tot, el major bé per a nosaltres mateixos.
Sentir l’Amor espiritual és el sentiment més pur i incondicional que pot abatre tot mur i resistència que puguem arribar a tenir. Per a deixar que Déu, la divinitat en nosaltres es manifesti, hem d’aprendre a sentir l’Amor en el nostre cor, en cadascuna de les nostres cèl•lules.
L’Amor ens portarà a la Pau, l’Harmonia, la absoluta Calma, Confiança i ple Benestar conforme tot va bé i Jo Sóc Un amb la Llum, amb la Llar.
Aquest any nostre és veritablement, el naixement del ser que som. Molts notareu com el vostre interior es va expandint. Notareu com sentiu molta més pau, serenitat i alegria. Sí, alegria i joia per a viure. En molts la vostra vida canviarà, on s’aconseguiran obrir les portes que fins ara restaren tancades i no podien obrir-se, doncs ara, aquestes s’obriran per sí soles.
El que sento va més enllà de la paraula perquè és Déu en mi qui es manifesta i em fa sentir.
No temeu. Deixeu-vos anar i les expectatives no seran com us pensàveu (les que siguin). Confieu i sentiu l’Amor en vosaltres. Estimeu i estimeu. Perdoneu, alliberant el vostre dolor i deixeu que el vostre cor us guiï. Estimeu, germans, estimeu! Quan l’Amor és qui guia el vostre caminar, res heu de témer. Allò que necessiteu us serà donat i les portes de la vostra vida us seran obertes.
Només hi ha un camí: el camí de l’Amor; tot l’altre només serà fruit d’aquest sentiment creat des del vostre despertar.
En aquests moments sento unes nadales de fons i el meu entorn es prepara per a celebrar l’inici d’unes dates marcades en el calendari com el naixement d’aquell que va sacsejar el món perquè el ser humà pugui ser ell.
No t’adones que aquest nadó ets tu?
Gràcies per ser i estar. Deixa que la teva Llum il•lumini el camí a seguir i a tots aquells que es troben a la penombra i la foscor.
Gràcies.

Benvinguts al primer dia de la resta de la vostra vida!

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Bon Any Nou!



dilluns, 26 de desembre de 2011

La Llum de les Paraules (53)

“…. he entès que al donar generes abundància, ajudes a d’altres, vius el present, t’alliberes y et permets mostrar-te tal com ets"
(Extret del blog: http://asiesmiuniverso.blogspot.com . Gràcies Núria). 

Que l'Amor i la Pau siguin en vosaltres.  

dijous, 22 de desembre de 2011

Bon Nadal i Any Nou

Bon Nadal i Any Nou!


Ens trobem en dates on les energies existents fan que les emocions surtin a flor de pell.
Que l’essència del Nadal entri per cada por del vostre cos fins arribar al cor que tots tenim en l’arrecerament del nostre interior.
Que la Llum que hi ha en ell il•lumini el nostre caminar i a tots aquells que es creuen amb nosaltres en la penombra i el desencís per a regar la llavor de l’Amor i així veure l’anunciació d’una nova vida plena d’il•lusions i sentit.
Que l’esperit del Nadal abraci a cadascú de vosaltres i la vostra família i fer que totes les flames escampades al llarg del planeta es reuneixin en una sola en el nostre cor i poder veure la divinitat de l’altre quan els nostres passos avancin pels nostres carrers, el nostre lloc de feina, fent un somrís a tots aquells que ens mirin. Per més pobres que siguem, sempre podem tenir-ne un per a algú necessitat.
Que l’Amor i la Pau sigui en tots vosaltres i el vostre cor vessi comprensió i tolerància en el vostre caminar.
Els meus braços són tan llargs que em permeten abraçar-te i desitjar-te de tot cor:

Bon Nadal i que l’any 2012 sigui quan la porta tancada d’aquells aspectes de la teva vida, s’obri per a donar un pas més cap a la teva divinitat, sentint el major benestar i plenitud de saber que Déu en tu et guia i t’estima.


BONES FESTES !!!     

dilluns, 19 de desembre de 2011

En la Meditació pel 2012

Avui m'agradaria mostrar-vos l'escrit que es va llegir en la meditació que es va fer ahir diumenge a Cardedeu (Barcelona), segons el que va ser l'any 2011 de cara al procés evolutiu de la Terra i el ser humà. Per a tots vosaltres, des del cor:

Avui ens trobem aquí per a fer la nostra aportació, posar el nostre gra d’esperança, llum i amor a tot un planeta i humanitat que es troba als inicis d’un gran canvi que ja va començar a produir-se fa pocs anys.
Hi ha un gran moviment, tant intern de les persones, com extern. Només cal mirar al nostre entorn o veure i llegir les notícies.
Per a entendre cap a on anem, m’agradaria fer un petit recordatori d’aquest any que aviat deixarem enrere. Res és el que sembla o ens ha semblat. Darrera de les imatges que ens han pogut mostrar o hàgim escoltat hi ha un fons que transcendeix tota actitud de pessimisme.
Estem en temps del Despertar de les Consciències, i aquest deixar la somnolència de les nostres consciències per a ser conscients de les nostres vides, han fet activar el nostre planeta y el món interior de cadascú. Tota reforma, en un principi, comporta cert malestar fins que el nostre ser, cadascú de nosaltres, no assimilem la nova situació a la qual hem arribat. Vulguem o no vulguem, el sol apareix cada dia. Ens podem amagar, però el sol continua sent-hi. Així està passant en el nostre món. Les conseqüències mostrades, només és fruit d’aquest Despertar. Negar l’evidència, no treu l’existència de la veritat que vivim. Tot va més enllà de la visió terrenal que es pot arribar a tenir.
Aquest any han succeït fets que mostren la direcció dels nous temps:
Àfrica i els països àrabs, entre d’altres, han estat un gran exemple de deixar enrere una manca de llibertats i de la igualtat dels drets humans:

- La rebel•lia àrab, començant per Tunísia; després Egipte, Líbia i Iemen, de moment. Altres països estan seguint la mateixa tònica com Síria,....perquè aquesta cadena, aquest efecte dominó, encara no ha acabat.
- Dictadors de diferents països han estat trets dels seus llocs de poder.

- Un canvi climàtic ja és evident en els nostres dies, i aquest no és produït exclusivament per la falta de respecte del ser humà vers la Terra, sinó a un canvi d’energies produït en el nostre estimat planeta per aquest Despertar del ser humà vers la manifestació de la seva consciència. No és perquè sí el fet que avui estiguem aquí. La vostra presència és mostra de la nova consciència que s’està establint en cadascú. Aquest canvi climàtic ha comportat:

o La gran sequera a zones del nostre planeta, com l’anomenat “El Corn d’Àfrica”, amb el que això representa pels països afectats com Somàlia, Etiòpia, Yibuti i Kenia (implicades més de 10 milions de persones).

o Inundacions a Tailàndia, del riu Mississipi, o aquí a Catalunya el mes passat (novembre) com feia molts anys que no es produïa. També a Sudamèrica (Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Honduras, Nicaragua i Panamà).

- Nous moviments físics degut a les noves energies en el planeta:

o Erupcions de volcans: Nabro y Mallahle (entre Eritrea i Etiòpia)o com a la illa de “Hierro” (pel novembre a les Illes Canàries); Etna (pel mes de gener a Sicilia); Volcán Puyehue (cordillera dels Andes a Xile pel juny); i d’altres erupcions a Hawaii, Rússia, Indonèsia, Guatemala, i més.

o Terratrèmols constants com el de Japó pel març o el tsunami que va venir a continuació de l’escala 8’9 de Richter.

- La lliçó donada per Japó amb les aigües contaminades de Fukusima, ens han donat un gran exemple de com actuar davant les suposades adversitats (calma, serenitat, esperança que se’n sortiran i posar-se a treballar sense queixes i acceptant la responsabilitat dels fets). Tot un exemple d’acceptació i apropament d’uns als altres, veient-se, fins i tot, abraçades entre dirigents i persones que han hagut de marxar de les seves llars.

- El moviment d’”Indignats” per tot el món, començant per Europa i seguint per Estats Units.

- La finalització de l’activitat armada d’ETA.

- Retallades en àmbits econòmics de sanitat i educació, importants com a pas previ per a establir un nou ordre just més equitatiu, quan tot això acabi. Sempre que ha hagut un desordre d’aquest tipus, ha hagut un impuls cap el despertar de la consciència en el ser humà. (Així va ser amb el crack del 29 a Estats Units).

- Inquietuds espirituals per part d’una gran massa, disposant-se al seu despertar espiritual. Com a exemple d’aquest fet, podem adonar-nos de la realització d’activitats des de l’Amor com el Congrés “VIVIR EN LA LUZ Y EL AMOR” realitzat a Barcelona el dia 1 de novembre.

- L’11-11-11 : trobades a arrel del món per a rebre l’activació dels codis del nostre ADN. Meditacions d’arreu del món per a disposar-se a despertar la consciència i poder manifestar la nostra divinitat, sentint i potenciant la Unicitat que hi ha entre tots i tot.
- La Confederació CELAC (Comunidad de Estados Latino Americanos) – de llatinoamèrica i el carib - per a potenciar tots els països pertanyents a ella i recolzar-se i enfortir els seus llaços d’unió i ajudar-se mútuament. La intenció és buscar una aliança entre tots els països llatinoamericans, igual com està sent amb la Unitat Europea.

Tots aquests fets i d’altres ens han mostrat el camí cap on ens dirigim: la col•laboració, un despertar de la consciència, deixar enrere una manera de viure basat en la dominància i les limitacions, el camí cap a l’harmonia i la pau, entre altres aspectes del procés del ser humà, la humanitat. Hem de saber mirar amb els ulls del cor.
Res és el que sembla, i el flux de la vida ens porta a ser nosaltres mateixos, per això, les actituds de reclamar el que ens pertoca, o el voler que els dirigents siguin gent tolerant, honesta i respectuosa amb les persones i el medi ambient.
Ens trobem al llindar de deixar una manera de viure per a endinsar-nos a una nova vida sentint-nos bé amb nosaltres. En el fons, tot el que el món ens diu, és un reflex de l’interior del ser humà, i les desavinences i lluites del nostre entorn acabarien quan nosaltres acabéssim amb les nostres lluites interiors.
Ha estat, en el fons, un any esperançador, ple d’encoratjament, on per a poder construir un món millor, primer s’ha de fer fora tot allò que no ens deixa ser nosaltres. El planeta ens parla i sobre tot, el nostre cor, el cor de cadascú que avui esteu aquí. Escolteu-lo i seguiu la seva veu, perquè aquesta prové de la part més amorosa de cadascú de vosaltres. Deixem que l’amor ens guiï.
Cadascú de nosaltres és la font de la qual pot beure el nostre planeta i els seus habitants.
Som sers perfectes, complerts. Som sers amb un potencial immens que, probablement, no ens van ensenyar de petits. Per això, i ara em dirigeixo al ser amorós que hi ha dins de cadascú de vosaltres:

- “Sent tu, actuant des del cor, alliberaràs les pors que has anat arrossegant al llarg de tots aquests anys de la teva vida. Sigues tu! I estaràs ajudant a la resta de la nostra estimada Terra i a tots els que en ella vivim.”

Per a acabar voldria recordar unes paraules d’en Martin Luther King en el seu conegut discurs “He tingut un somni”:
• “Hem d’ascendir a les majestuoses altures on es fa front a la força física amb la força espiritual.”

Que l’Amor y la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 15 de desembre de 2011

El procés d'un Mestre

Primerament m’agradaria aclarir el concepte de Mestre Espiritual.
Fa poc, parlant amb algú en relació a la meva activitat em preguntava si ja de petit feia alguna cosa especial. Encara hi ha aquesta creença que algú que es dedica a servir a la Font Creadora de Tota Vida, a l’Amor, ja es destacava dels altres a curta edat per a poder fer “coses no-normals” en relació als altres nens, com veure entitats, levitar, fer miracles,..... Bé, lamento dir-vos que no sempre és així, i aquells sers que ja mostren part del potencial espiritual que tots som i tenim, és degut al què ha vingut a fer segons la seva ànima, però no tots els que de petit mostren alguna capacitat “especial”, vol dir que de grans seran grans Mestres espirituals.
Un Mestre és aquell que ha recordat qui és i actua segons la naturalesa de la seva essència, permetent que la seva divinitat es manifesti. Si mestre és aquell que sap i té un coneixement, el Mestre espiritual és aquell que ha obtingut la saviesa per haver-ho viscut i ha lliurat la seva vida a l’energia de més alta vibració que és l’Amor, Déu.
Mestre és aquell que actua des del cor, connectat amb la seva divinitat, Una amb la divinitat universal. Tot ell és Un amb la Llum i l’Amor. La seva expressió és la manifestació de la Llum i l’Amor.
No cal haver fet “grans coses” de petits. La diferència en relació a algú que encara no ha despertat es troba en el seu interior, no tant amb la forma. Hi ha uns punts que coincideixen o han coincidit tots els grans Mestres que han existit o hi són en aquests moments encarnats. Tots han estat com distants amb el seu entorn, no identificant-se amb el món que els ha tocat viure. Tots han estat sers de poques paraules, malgrat a alguns, aquesta sigui el mitjà per a transmetre la saviesa apresa. Tots, d’alguna manera, han obert les seves ments i els seus cors, allunyant-se i evitant tota agressivitat, violència o injustícia. La sensibilitat per a saber l’estat de l’altre ha estat, també, un punt en comú en tots ells. Sovint han acceptat la responsabilitat a les seves vides ja de ben petits.
Aparentment podia ser algú com un altre, però la seva actitud davant la vida els delatava, subtilment, davant d’aquells més sensibles. En cas que haguessin volgut integrar-se en la dualitat, les coses no els sortien com ells volien. Els mestres s’han arrecerat en els seus interiors. Han estat grans observadors i deixebles motivats per tot allò que no pertanyia a la terrenalitat. Podien haver-se endinsat com una curiositat, però després s’adonaven ràpidament que ells podien fer molt més del que els van ensenyar el seu entorn terrenal.
Tímids, discrets i sovint en segon pla, actuaven en el seu dia a dia. A mesura que anaven sentint-se millor interiorment, en el sentit de pau, tranquil•litat i benestar, la seva seguretat anava en augment i fent, cada vegada més, el que els seus cors els hi deia.
La majoria d’ells va ser un cop dur viure en aquest món. No coincidia amb el que ells sentien. Tots, però, creien en Déu, amb aquesta energia d’alta vibració i les entitats de les altes esferes de la Llum.
No perquè haguessin encarnat per a ser Mestres d’aquest món, havien de tenir grans privilegis en la seva educació i viure en l’abundància. Res de tot això, sovint era a l’inrevés, i si de petits tenien tot el que la matèria els podia oferir, no estaven aferrats a ella i ho gaudien, amb una mena de sensació de voler compartir el que tenien.
Grans amants de la natura i de tot tipus de vida, buscaven indrets o passaven estones a la natura per a poder sentir l’harmonia de la creació, ressonant en els seus interiors, sentint-se com a casa. Necessitaven tenir els seus espais de temps per a ells. Necessitaven connectar amb aquest món interior que tenien per a trobar la veritable pau i assossegadament que es necessitava per a poder viure on vivien. Grans amants de la natura, els animals i les plantes, se sentien bé amb els nens, encara que els seus cossos anaven creixent fins a la maduresa, sent en ells més aviat, en relació a tots els que l’envoltaven.
Podríem dir que “no van tenir infantesa” tal com la coneixem en els nostres temps. Els seus interessos eren uns altres.
Sovint han hagut de patir bastant, per a arribar a ser ells. Han estat incompresos, fins i tot, per les seves pròpies famílies, la majoria d’ells. Qui es van mostrar, temps enrere davant de tots com a tal, van ser apartats, ultratjats, menyspreats, ridiculitzats i, fins i tot, engarjolats.
Són el que són pel que han viscut des del cor. La vida no els ha estat fàcil, malgrat, torno a dir, que hagin estat envoltats i crescuts vivint en l’abundància de la matèria. Pensaven, sentien i s’expressaven diferent a tots els qui els envoltaven. Han estat, la majoria d’ells, uns sers solitaris, sentint-se bé amb la solitud, degut que no encaixaven en els cercles més terrenals.
A un Mestre no li ha vingut tot de cara, gaudint sense esforç de la vida. Tot al contrari. En els temps que han hagut de viure, han hagut de patir, alguns d’ells, molt. Semblava com si la vida els donés l’esquena. Han viscut situacions de grans responsabilitats, humiliacions, moments de burla, menyspreu, i dolor a nivell físic, a vegades, i sobre tot, emocional. La vida no els ha estat fàcil en la majoria d’ells.
Els seus esperits necessitaven enfortir-se i adquirir la fortalesa per a ser ells i continuar avançant, fugint sovint, arrecerant-se amb els seus Germans de la Llum. Es refugiaven dins d’ells i llavors eren lliures i recuperaven la fortalesa i la fermesa per a continuar portant a terme el que havien vingut a viure.
No és cert que un Mestre ho ha tingut tot, més aviat al contrari. Un Mestre s’ha alliberat de tot per a poder connectar amb allò que era essencial a la vida d’un i així poder transmetre-ho al seu entorn segons el què havia vingut a fer en aquesta encarnació.
Han plorat, s’han sentit sols, per moments no tenien res, i malgrat tot, han continuat avançant i els germans sempre els ha agafat per sota els braços quan semblaven defallir.
Amb el temps, aquests sers de vèncer totes les dificultats que necessitaven la seva ànima, cadascú les seves, han aconseguit enlairar-se i alliberar-se de tota densitat en ells, transmutant-la en plenitud interior, Llum, Amor i una gran saviesa no obtinguda dels llibres. Han hagut de compartir les seves vides amb el silenci i la solitud. Llavors, ells eren ells.
Si algun cop us trobéssiu davant d’un veritable Mestre Espiritual, un Mestre de Mestres, el reconeixereu per la seva saviesa, humilitat, tolerància, calma, acceptació i serenitat. Aquests són aspectes que han anat adquirint al llarg dels anys. Han aconseguit ser fonts de Llum, Amor i Consciència.
Quan estigueu davant d’un Mestre us sentireu bé, i podria ser que llavors, no tinguéssiu ganes de parlar, només d’estar amb ell, al seu costat. Les seves energies ja us faran sentir bé. Tots Ells saben que no cal parlar ni actuar per a manifestar-se. Només SER i ESTAR. Ben mirat, només fan servir la paraula quan estan de servei.
Un Mestre no ha estat necessari que nasqués conscient. La vida l’ha portat a seguir el camí adequat per a despertar la seva consciència. Normalment, en algun moment del seu procés, són instruïts per sers del món de la Llum, per d’altres Mestres Ascendits per a transmetre després ells, les ensenyances i la instrucció espiritual rebuda.
Agraeixo la presència del món de la Llum a la meva vida pels moments que em donava la sensació de defallir. Ells han estat al meu costat en tot moment, donant-me l’alè, els ànims i el coratge necessari per a continuar el meu camí. Ells m’han ajudat a veure-hi clar i saber què havia darrera de tot el que vivia. Sense la seva ajuda no m’hagués alliberat del món de la il•lusió, la dualitat, fent-me meva la veritable vida on tot té sentit.
Malgrat els moments viscuts d’aïllament social, de la incomprensió rebuda per part del meu entorn vers la meva persona i la encara no acceptació del veritable ser que sóc per part dels meus estimats pares terrenals, la meva ànima és una amb tots ells i sento l’amor que ens uneix.
El millor que m’ha passat en aquesta encarnació ha estat recordar qui sóc i conèixer i sentir a Déu en mi, podent-lo servir.
Em sento agraït per tot el que la vida m’ha donat, encara que moltes vegades he hagut d’acumular silenci dins meu per no ser comprès i correspost segons sentia i creia.

Dono les gràcies per tot, per tots i per mi. Gràcies Pare!

Respecteu i honreu als Mestres, però no perquè toqui, sinó pel que representen per a les nostres vides, pel que han fet o estan fent. Les seves vides han estat dedicades al suport de la humanitat i el planeta.
Són els pilars del nou món.

dilluns, 12 de desembre de 2011

La solitud del Mestre (Reflexió)

La solitud ha estat una aliada dels Mestres. No només la solitud voluntària, sinó pel fet de no identificar-se amb l'entorn que els envoltava, no sentint-se part del seu món visible, sent molts d'ells engarjolats al llarg del temps, menyspreats, ridiculitzats, criticats o centre de burla, encara ara. 
Ha estat una de les claus fonamentals el fet d'estar sols i el tenir les mancances en diferents àmbits de les seves vides per a haver pogut activar les seves mestries, anant més enllà de tot coneixement intelectual per a obtenir la saviesa, i la connexió amb la seva divinitat.

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 8 de desembre de 2011

Quan només sents la Llar

Són temps de començar a florir la bellesa del nostre interior.
Vivim els moments àlgids de la gran transformació planetària i de tots els sers que habitem aquest espai anomenat Terra (Gaia).
Quan ens endinsem en el sender de la divinitat, sentim com si del cor ens estiressin cap endavant vers una direcció concreta. Travessem la Llum i entrem a formar part d’ella, estenent-la més enllà de les nostres dimensions.
Avancem a través d’aquesta Llum i els nostres sentiments més enlairats es manifesten a través dels pors de la nostra pell. L’amor ens inunda i sentim la presència del veritable ser que som, transcendint tota densitat possible en nosaltres. Senzillament som.
Aquests són els temps en els quals estic vivint, a l’igual que molts de vosaltres. Alguna cosa meravellosa està succeint en el nostre interior, on el nostre cor ens alerta d’aquest estat de plenitud i absolut benestar.
És cert que no tots senten aquestes paraules, aquests sentiments de la mateixa manera que intento descriure-us ara, aquí, però tots, algun dia arribarem al èxtasi de la nostra existència. Quan, habitant aquesta dimensió ens sentim més enllà de la quinta, llavors és que alguna cosa immensa està succeint en nosaltres, influenciant al nostre entorn sense que haguem de fer res, senzillament ser.
No us preocupeu si el vostre interior està alterat. És part del procés. Per a edificar, moltes vegades s'ha de fer trontollar els fonaments per a assegurar-se que els pilars són ferms i forts per a mantenir la divinitat manifestada en nosaltres. Aquest moviment interior ens porta a donar-nos compte, per a aquells que així us trobeu, que hi ha portes en nosaltres tancades i que necessiten ser obertes, tenint nosaltres la clau. Haurem de buscar-la i una vegada trobada, llavors, la sorpresa serà que la porta s’obrirà per si sola. El sol fet de buscar la clau del nostre interior, el que estava, aparentment vetat i tancat, començarà a obrir-se. Hi ha qui decideix no buscar on es troba la seva clau. Senzillament, lliure albir. Hi ha lloc per a tots, però això o durarà molt, perquè la terra segueix el seu curs, i els que decideixin continuar mantenint la porta tancada del seu interior, s’adonaran de la seva decisió però en un altre pla, quan tornin a Casa.
Sento la creació magnificada dins meu. Veig la bellesa i el senti del que succeeix en el nostre estimat planeta i els sers que conviuen amb ell.
Ens apropem al final d’aquest any tan generós pels que al llarg d’ell, continuem vivint ara i aquí. Ha hagut una gran empenta per a activar el nostre ADN i així despertar aquells aspectes que cadascú necessitava activar per a arribar a la seva veritable naturalesa. La Font de la qual tots procedim ha estimat a cada ser de l’univers, incloent-nos. Hem rebut l’aliment necessari per a arribar a nosaltres. Ha estat un any d’una gran generositat per a la nostra ànima. Així ho sento i ho agraeixo durant el dia. Les benediccions han estat constants pel nostre ser. Veiem resultats arrel de les decisions preses en el nostre passat, i segons elles, estem començant a recollir els fruits de la nostra creació.
Flueixo pel cabdal d’aquest riu que em porta vers l’acordat just abans de la meva encarnació actual. Les portes es van obrint de par en par, i el meu despertar segueix el seu curs, adonant-me de més detalls de tot allò que m’envolta y de mi mateix, de la meva vida. Abans era conscient de certs titulars, i amb el temps de la meva dimensió, els grans titulars s’han subdividit, i cadascú d’ells, a mesura que vaig avançant a través de la Llum i l’Amor, vaig rebent més informació detallada en relació al que fer i el com. La meva saviesa va en augment a mesura que el despertar del planeta va creixent amb notòria acceleració.
Avui us escric aquestes paraules per a fer-vos partícips del procés que cadascú ha de seguir. El meu pot ser semblant, igual o diferent a qualsevol del vostre, però sempre, la direcció a seguir és la de l’Amor, la de la Llum.
Potser, en aquests moments entre tu i jo hi hagi una gran distància física, però estem units pel cor pel sol fet de llegir aquestes paraules. Necessitàvem aquesta connexió, i vaig sentir la necessitat d’escriure perquè tu puguis llegir aquestes paraules plenes d’energia i amor. Ara sí que ens hem connectat.
L’expressat ha estat just el que necessitaves llegir i sentir durant uns moments de ressonància i benestar. Benvinguda siguis, estimada ànima de la llar encarnada! Ni jo sóc més que tu, ni tu més que jo, senzillament Una en l’ara i aquí, units per aquestes paraules activant els nostres cors.
Gràcies per venir a la nostra cita! La teva presència engrandeix el meu ser. Gràcies per acceptar aquests moments de sincronicitat, encara que tu estiguis aquí i jo una mica més allunyat en relació on et trobes.
Vull dir-vos a tots, que estem vivint moments gloriosos per a la humanitat, el planeta i l’univers. Esteu creant vida més enllà d’on estem. Algun dia ho podreu comprovar personalment, encara que no amb aquest cos. Algun dia ens trobarem i ens donarem una abraçada, unint les nostres llums i rebent l’amor en cada un de nosaltres.
Viviu aquests temps des del cor, seguint les seves directrius.
El meu amor està amb vosaltres. La meva essència és Una amb la vostra. Junts, amb tots, farem que aquest espai del firmament on habitem, de nom Gaia (Terra) sigui un lloc del Cel en aquesta dimensió.
Deixa que la teva divinitat es manifesti.
No temis.
Deixa’t anar i flueix com una fulla d’arbre en les aigües d’un riu deixant-se emportar pel seu flux. Sigues aquesta fulla, confiant que estàs sent portat/da cap el teu major bé. Deixa que la Llar actuï en tu per a ajudar-te a obrir la porta de la teva divinitat.
Obra el teu cor, i permet que el Déu que ets pugui mostrar-se al món. Tots ho necessitem.
Ànim! Des d’aquí on sóc, en l’ara i aquí del teu present, t’envolto amb la meva Llum i el meu Amor i obrirem aquesta porta del teu interior que necessita obrir-se d’una vegada per totes.
Ha arribat el moment de ser tu!
Ha arribat l’hora que l’amor que hi ha en tu guiï els teus passos vers el teu veritable ser i el que has vingut a fer.
No temis. No estàs sol/a.
La Llar està amb tu.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu, estimada ànima.



dilluns, 5 de desembre de 2011

Novetats

Us anuncio que el proper dia 18 de desembre hi haurà una nova trobada - meditació, com ja va ser l'any passat per aquestes dates, de cara al proper any, en aquest cas, el 2012.
Es realitzarà en l'espai LES MORERES de Cardedeu ( Barcelona), situat al c/ Lluís Llibre 29.

Vine a aportar el teu gra d’energia amorosa a la humanitat i al planeta pel proper any que entrarem.
L’any 2012 és un any on s’ha parlat molt i s’han creat moltes expectatives en relació a ell. Farem la meditació i es transmetrà què hi ha de tot això.
Junts farem decantar la situació actual en el planeta cap a l’ordre, l’harmonia, la pau i l’amor.
T’esperem en aquest acte per a què tots puguem viure en pau, respecte, tolerància i l’amor sigui l’únic camí a seguir.

T'ESPEREM!
 
L'entrada a aquest acte és gratuïta i oberta a tothom.
Es recomana, a poder ser, confirmeu la vostra assistència trucant a LES MORERES:  610479391 (Sergi).
 
 
 
També us vull regalar, per a aquells que no vau poder assistir al Congrés que es va fer l' 1 de novembre a Barcelona sobre "Vivir en la Luz y el Amor", la ponència que vaig realitzar sobre "EL DESPERTAR DE LA CONSCIÈNCIA". Només cal que cliqueu al següent  link: http://vimeo.com/32877083   (Podeu trobar aquesta i les altres ponències que es van fer a facebook: Jordi Morella.)
 
Una abraçada i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 1 de desembre de 2011

De terapeuta a sanador

El ser humà té una tendència de voler ajudar als altres. Hi ha un instint que el porta a ajudar a qui l’envolten. Molts és un impuls inconscient, i d’altres una vocació conscient que és això el que volen fer.
Es prepara i activa la seva ment per a aplicar, amb el temps, tot allò que ha anat aprenent a nivell intel•lectual, bé a través una carrera universitària, bé a través de cursos i tallers.
Acaba la seva formació i comença a buscar el seu espai dins de la societat més propera per a transmetre tot allò que se li ha ensenyat. Tot ho reté a la seva ment a punt de ser expressat quan se li presenti la mínima ocasió, sent moltes vegades les seves amistats, les primeres pràctiques.
L’ajuda al necessitat és innata, i ja no em refereixo a zones del món, probablement més necessitades que la nostra, sinó a aquelles persones que estan amb nosaltres en el dia a dia. Si algun germà/na no estan bé i nosaltres veiem que podem fer alguna cosa, intervenim per a posar el nostre gra de sorra pel seu restabliment del tipus que sigui. Pot “funcionar o no”, però hi ha alguna cosa que ens diu: “endavant, ara és una bona oportunitat per a aplicar el que has après i t’han ensenyat. Som-hi!”. Segons com veiem la situació ens hi posem i apliquem tot allò que hem retingut de les explicacions rebudes al respecte.
Aquí comença a aplicar-se el nou terapeuta!
Quan aconseguim crear un despatx o trobar un lloc, centre, on podem fer les nostres visites, comencem a intentar recordar tot l’aprés. Segons anem escoltant a aquell que ha vingut a nosaltres, la nostra ment comença a catalogar a l’individu que té davant i comencem a posar-li etiquetes: “aquest té això i això, i és degut a allò, per tant, li haig de fer tal cosa o l’altra”. Perfecte! El tenim controlat! A tal símptoma, tal remei”.
Així actua el terapeuta estàndard, convencional al llarg del temps fins el nostre present. “M’han ensenyat que a tal fet, tal medecina”.
Amb la pràctica, es va adonant que no sempre és tal qual i que, cada vegada més, allò que li van transmetre, no sempre es correspon amb totes les persones que li venen. És llavors quan intenta treure les seves pròpies conclusions i no les dels seus mestres. La seva ment va a cent i profunditza en d’altres maneres d’arribar a un benestar. Busca entre la seva ment una sortida a la situació, però s’adona que aquesta és limitada i que no sempre li dóna altres opcions.
Un terapeuta és aquell que ajuda a algú. És un ser que fa teràpies, processos per a tornar a equilibrar a la persona que es troba davant d’ell/a. Amb el temps va aparèixer el concepte “holístic”, i alguns d’aquests sers amb vocació d’ajudar als altres, es van començar a denominar “terapeutes holístics”, o “psicoterapeutes holístics”. D’alguna manera jo també vaig començar així, amb aquesta etiqueta.
Qui venien a mi sortien diferents i animats per a continuar les seves vides. La majoria tornaven a les seves llars canviats, sent un altre en relació a com em van començar a venir. Tot anava bé.
Amb el temps vaig canviar. Alguna cosa en mi em va fer canviar.
Moltes vegades, per no dir gran part de les teràpies convencionals: psicòlegs, psiquiatres, psicoterapeutes i tota una mena de “ajudants a través de la parafernàlia existent” es basen en el passat de qui li arriba a la seva consulta. Es treballa el que li va passar, tornant al seu passat, i sovint més ancestre, per a trobar l’arrel dels seus bloquejos actuals. S’insisteix una i una altra vegada amb el que va ser: parlar sobre la seva vida i els moments més penosos, regressions,....Al dedicar-li temps, li donem més força i poder, potenciant l’energia bloquejadora de l’individu. Quan així actuem, el que estem fent, és insistir en allò que no va ser de positiu, i potenciar els seus aspectes emocionals més limitadors i dolorosos. Els temps estan canviant, però tot i així, encara es fa massa referència a tenir present el que va ser i no el que és. Malauradament, encara es fa supeditar al ser humà a un equilibri basat en la dependència a un estri extern a ell: càpsules, pastilles, gemes, amulets, mandales, essències florals i tota mena de recursos per a fer que la persona torni a “estar bé”. No se li ensenya a ser ella, sinó a dependre.
Pot ser un bon terapeuta aquell que aconsegueix que la persona que segueix una teràpia d’aquest tipus restableixi el seu equilibri emocional, mental i físic. Sí, aquest està considerat un bon terapeuta!.
Permeteu-me que us digui, que quan fem servir la ment racional, el passat i elements externs com a norma continuada de tractament per a ajudar a algú, el que li estem dient és:

- Tu, ets un incapaç de valer-te per tu sol. El teu passat pot amb tu i és ell qui et domina. Cal patir molt per a alliberar-nos d’ell. Tu sol/a no pots, ho sento. Ets un ser limitat i jo sóc qui et puc ajudar. Necessites a algú com jo per a poder ser tu. Jo sí que puc, i tu no per tu mateix/a.

Què és un sanador? Doncs tot el contrari que la persona que vol ajudar i es basa en el seu raciocini i coneixements de llibres, coneixements racionals.
Un sanador no actua des de la ment per a ajudar a algú.
Un sanador no té present el passat de qui li ve a ell. El coneix però no insisteix en ell. La actitud d’indiferència vers el que va ser, ho devalua. No es recrea amb el que li va passar al “pacient”, sinó que es basa en el present, amb el que es pot fer a partir d’ara.
Un terapeuta controla la sessió en tot moment. Vol tenir-ho tot controlat i dirigir la visita.
Un terapeuta vol arribar a uns resultats.
Un sanador no es responsabilitza dels resultats, perquè aquests no depenen d’ell.
Un sanador és algú que permet que Déu es manifesti a través d’ell, ajudant a activar la divinitat de l’altre.
Un terapeuta veu als seus pacients com algú que necessita ajuda.
Un sanador veu als qui venen a ell com a sers complerts que no recorden qui són, que s’han oblidat qui són, però que són Déu com ell. Sers perfectes.
Dues energies diferents. Dos resultats diferents.
Un sanador no controla en absolut la sessió, perquè actua des del cor i és guiat per la seva divinitat, per aquells que l’acompanyen del món de la Llum.
Un sanador no diu què ha de fer un “pacient”, sinó que li comenta la situació que es troba i li explica tot el que ha rebut d’ell segons les seves energies. Transmet els consells adequats rebuts pels qui l’acompanyen. Tot i així, a vegades ni això, perquè senzillament, quan acaba la sessió ja es troba millor o bé.
Un sanador no controla, no vol obtenir uns resultats, i agrairia que s’entengués aquestes paraules, perquè no és ell qui sana, sinó que tota sanació és deguda a una intervenció divina. No depèn d’ell. Aquell qui ens arriba davant nostre té una part important en el procés de sanació.
Un sanador viu el present, l’ara i aquí.
El terapeuta té en compte un procés lineal pensant en possibles d’altres visites amb ell.
Un sanador no sap com acabarà la que està realitzant ara. La meva pròpia experiència m’ha fet veure, que a vegades amb una de sola ja és suficient.
El terapeuta acostuma a posar un mínim de sessions segons el ”què tingui el pacient”.
El sanador només té present la sessió del dia i té la certesa que la persona pot valdre’s per si mateixa i no cal que vagi a ell.
Un sanador no tem pel què pugui passar en relació a la seva eficàcia, perquè no és ell qui obra.
El terapeuta té en compte constantment la seva reputació perquè vol aconseguir uns resultats.
Hi ha tanta diferència entre la majoria de les teràpies actuals i les sessions de sanació!
Hi ha molta distància entre els terapeutes de les velles energies i els veritables terapeutes actuals (sanadors dels nous temps).
Pel que he pogut constatar, els resultats són molt més notables en sessions d’un sanador, que en visites d’un terapeuta.
Les teràpies creen sovint dependència, i a vegades, insatisfacció amb el temps.
Les sessions de sanació creen, alliberament, pau, desbloqueig i un equilibri restablert per a poder recordar qui som realment i poder donar passos cap a la nostra divinitat. Aquestes sessions obren portes de recordar qui som i saber què fer per nosaltres mateixos a partir d’ara. T’ajuden a connectar amb la teva veritable essència.
La sanació pot obrir les portes a un despertar de la consciència.
Les teràpies convencionals mantenen l’estatus d’incapacitat per part del ser humà.
És hora de deixar de tenir tan present el passat d’un i centrar-nos més en el seu present.
És hora de deixar que cadascú es responsabilitzi de la seva vida i desperti al sanador i al mestre que hi ha dins d’ell.
Per a poder ajudar als altres, primer s’hauria d’ajudar un a un mateix.
És sanador aquell qui s’ha sanat abans ell, llavors sabrà què necessita aquell que té al davant.
Ser terapeuta és ser una eina per a manifestar el contingut de la seva ment.
Els sanadors són canals de la seva divinitat, deixant-se emportar pel seu cor.
Quan més siguem nosaltres i recordem qui som, més sanadors serem, i deixarem l’etiqueta de “terapeuta” segons uns continguts, unes tècniques apreses.
Som molt més del que ens han fet creure.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

dilluns, 28 de novembre de 2011

La Llum de les Paraules (52)


"Ara sí estic en el lloc adequat, en el moment oportú i sent de la manera adequada per a poder gaudir fent i atraient segons se m’ha estat dient, i sentint dins meu al llarg dels anys."

(Us recordo que aquest cap de setmana, dies 2, 3 i 4 de desembre es realitzarà el Seminari "CONNEXIÓ DIVINA I" al centre Darsana de Granollers. Per a inscripcions i informació: 938795217)

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 24 de novembre de 2011

Recordant-m'ho


Fa poc se m’ha mostrat un aspecte que feia anys ja se’m va dir i ara tornen a recordar-m’ho.
Primerament, haig de tenir paciència en aquest període final d’una vida portada fins ara. Em trobo en el preludi, en l’avantsala del gran moment tan esperat.
No haig de voler agafar cap drecera per a arribar abans, perquè, encara que el resultat ja hi és, no l’entorn ni l’indret on s’ha de produir, tal com ha de ser. Mantenir la serenitat i escoltant al meu cor, encara que aquest em digui que no és moment per com ha de ser tot i segons els meus anhels i voluntat.
Ara, sento i veig amb nitidesa les energies i els estats d’aquells que hi seran amb molta més nitidesa. En el seu moment se’m va dir la forma, i ara sento el fons del què serà. Sembla com si se’m recordés el que ja no tenia present degut al fet de viure el present, el dia a dia. Tornen a mostrar-me el que fa anys se’m va dir en relació a portar el Cel aquí a la Terra.
Jo continuo mantenint la calma i la connexió amb qui sóc i la Llar. Mantinc la serenitat de viure una situació de servei al Pare sabent que és el millor per a tots els que estem implicats. Ho accepto estimada divinitat en mi. Ho accepto Pare. Accepto la teva Voluntat en mi i si alguna vegada veus que flaquejo, ajuda’m i avisa’m que tu ets en mi. Si alguna vegada no estic sent jo, estimats germans de la Llum, ajudeu-me, donant permís perquè intervingueu i us pugui sentir i rebre la vostra presència i el que m’hagueu de dir.
Visc moments de posar llum aquí a la dimensió on em trobo actualment. La meva família em necessita. Faré tot el que senti que haig de fer sorgit del meu cor. Deixo que l’amor em guiï per a poder tenir les paraules i l’actitud adequades en les meves intervencions.
No tinc gaires ganes de parlar. Conversar amb la meva família de sang no és fluid i entenedor. Tenen una forta connexió amb la dualitat, identificant-se amb ella fermament. Aquests aferraments fan que les nostres comunicacions no sempre siguin compreses i fluides, sent mal interpretades sovint, al menys, les meves paraules i actituds per part d’ells. Tot i així, accepto aquests moments i el meu paper en tota aquesta situació que estem vivint. Ho accepto i faig allò que sent el meu cor que s’ha de fer per part meva davant el que estem vivint.
Les energies de l’Ascensió estan fent mostra en mi. Per moments no tinc ganes de parlar, només d’estar amb mi i la Llar, sentint la naturalesa que sóc i envoltat de tota la Família de la qual procedeixo i sóc. Mentre estic escrivint és un d’aquests moments on sento les seves presències i el seu pur amor que irradien i jo el rebo com a membre de la Llar que sóc. A vegades només actuaria sense parlar, però sóc la Paraula del Pare i expressaré tot allò que Ell em transmeti. Faré tot allò que se’m digui, i que junts vam acordar abans de venir a aquesta encarnació. Em lliuro a l’essència amorosa creadora de tota vida i tot l’existent.
Se’m diu aspectes del meu ser i el què haig de fer. Se m’encoratja a continuar. Jo m’obro i sento el meu cor a vessar de l’amor que sóc. Sóc Un amb qui m’acompanyen. Cada vegada els sento d’una manera més clara i nítida. Cada vegada els veig més.
No sé de què parlar (en els articles), perquè cada cop és més personal el que estic escrivint. Potser haig de publicar escrits com aquest! Cada vegada escric més sobre aspectes molt personals i vivencials del meu procés. Si realment haig de publicar-los, que pugui sentir-ho d’una manera clara i forta, per a mostrar els passos que estic seguint i que molts d’altres també els poden estar vivint, amb variacions, però tots seran els apropiats per a poder pujar nous esglaons.
A vegades continuo sense saber què escriure pels altres. Potser haig de publicar les meves experiències. No volia particularitzar els meus escrits? Doncs ara és el moment perfecte per a fer-ho. Si així ha de ser, així ho faré.
Cada vegada sento més el meu interior amb tota la informació que aquest conté. Cada vegada percebo més les coses i connecto d’una manera més directe i nítida amb la Llar i tots els meus germans de la Llum (àngels, arcàngels, mestres, i d’altres sers de Llum, incloent-hi a tu, Pare).
Cada vegada penso menys i faig més segons el meu cor. Cada vegada més, deixo de fer, intervenint menys i ESTANT més. Senzillament SÓC. Quan més és així, més em manifesto.
Estic vivint en mig d’una dualitat enfortida, però continuo sentint-me centrat i connectat amb qui sóc i les meves arrels divines. Estic, però no com els altres. Parlo, però no com ho fan qui m’envolten. Actuo des del meu cor i els passos ens porten cap a la millor resolució per a tots. Quan menys vull controlar, més tot surt. Quan menys vull responsabilitzar-me, més avancem cap el final de la situació que estem vivint.
No penso. No controlo. No imposo,.......només Sóc. Llavors, tot és possible.
No sóc diferent a vosaltres. Sóc Un amb tots aquells que esteu llegint aquestes paraules ara. Sóc Un amb cadascú de vosaltres, i allò que viviu, d’alguna manera, jo també ho he viscut. Ens hem conegut en altres temps, i no és perquè sí, que ara aquestes paraules ens uneixin novament.
Seguim el procés d’un Gran Pla Diví on tots som una peça d’aquest trencaclosques, i així, amb la Unicitat, poder confeccionar amb plenitud allò que hem vingut a fer.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dilluns, 21 de novembre de 2011

Un fill amb el Pare

Avui m’agradaria regalar-vos un fragment d’una trobada del Pare Celestial amb un dels seus fills aquí a la Terra . Va passar de veritat. Comença el ser humà expressant una sensació interior, comentant-li a Déu:
- Sento amb els dies, cada vegada més pau interior. Em sento segur, seguretat, protecció. Percebo com si estigués blindat i res no em pogués ferir. Sento confiança i tranquil•litat. Una vegada vaig sentir unes paraules que vindrien a dir: “Era un desert el meu cor, i ara, la gespa creix per a tot arreu”. Sento protecció i amor. No sé ben bé com explicar-ho. Vindria a ser tot això junt. Saps què? Les paraules em resulten limitades. El que sento és molt més que això que t’he dit. És com si tingués serenitat i escoltés, cada vegada més, la meva veu interior. És tot això junt. És una sensació diferent. D’aquesta manera no m’he sentit mai. Temps enrere sentia una mica d’alguns dels aspectes comentats abans, però com ara,......no. El que sento a dins és diferent. Què em passa realment?

Llavors el Pare li respon:

- El meu fill està creixent i veig que ell s’adona de tot el procés. Se sent estrany perquè experimenta la serenor i la pau que Jo li dono. Percep l’amor que li ofereixo i això li contrasta amb el que ha sentit tants anys. El meu fill s’està apropant a les portes de la Llum del Pare i això el fa trontollar. Sap que camina, però cada pas és una novetat no experimentada fins ara, encara que sí desitjada. El meu fill experimenta, juga, aprèn i creix seguint el camí que s’ha marcat. No tinguis por, estimat. Sigues valent com ara. Saps el què vols i ets decidit. Faràs tot el possible per a arribar allà on tu vols. Ho aconseguiràs. El procés serà ric. Tu vols passar per aquí. Saps el què vols, però no les situacions a viure per a arribar a l’objectiu. Veig que hi arribaràs. Veig força i valentia en tu. Arribaràs a aconseguir a la teva vida actual tot el que et proposis. El Pare sempre serà amb tu. La teva voluntat, en aquests moments, coincideix amb la meva. Has trobat el camí principal que et porta directament a mi. A vegades, el teu afany et fa prendre dreceres que no et porten a enlloc. Saps com rectificar. Estàs aprenent, fill meu. Amb el temps, aprens cada vegada més ràpid. Encara et queda molt, però m’alegro que hagis entès que el temps no existeix, quan es tracta d’evolucionar el teu esperit. M’has entès el que et vull dir?
I tu, l’has entès?

Una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tu.

dijous, 17 de novembre de 2011

El Cel a la Terra

Les paraules d’avui són especials per a mi. Durant temps les he mantingut en la privacitat, però avui he sentit la guia dels que m’acompanyen, conforme havia d’expressar-les per a tots aquells que les pugueu arribar a llegir. Pel que sembla, ha arribat l’hora de manifestar el que durant anys va ser informació pel meu ser. Els meus acompanyants m’han comunicat que us les ofereixi.
Amb tota la meva humilitat i des del cor us les transmeto:

Porto molts anys connectant amb la Llar d’on tots procedim. A mesura que va passant el temps de la nostra dimensió, les portes amb les dimensions superiors a la nostra vida van obrint-se cada vegada més.
La meva vida ha anat obrint-se pas entre la dualitat, arribant a un punt on vaig deixar d’acceptar-la, endinsant-me vers el món subtil de lo no material.
Vivia a la matèria, però el meu món interior seguia la seva instrucció vers l’espiritualitat del ser, deixant d’identificar-se amb l’ensenyat i instruït des del raciocini, la cultura, les pautes socials i la religió d’on vaig néixer.
El meu ser necessitava un alliberament i vaig decidir, en el seu moment, manifestar el lliure albir per a sentir i recordar qui era jo amb tot el meu potencial segons la meva naturalesa, que per descomptat, no era la forma.
A mesura que anava creant el meu espai, anava coneixent el ser que veritablement era. Recordava vides passades, entenent el meu present. Vaig enretirar el vel vetat durant anys i vaig poder veure, sentir i comunicar-me amb els meus germans de la Llum, habitant a la cinquena y altres dimensions.
Em van parlar durant anys i la manifestació del meu potencial, Un amb ells, anava en augment.
Vaig començar d’una manera notòria a entendre el per què de certes sensacions i inquietuds, així com l’enteniment del meu ser i les meves preferències en aquest món actual. Anava entenent la meva vida i la dels altres. El meu univers interior era Un amb l’univers físic i el de tots els que m’envoltaven.
Durant anys vaig rebre una formació espiritual per part dels meus germans de la Llum, com els deia. Se’m van presentar tots els que en aquell moment formaven l’equip de la Germanor de la Llum, els meus guies, que vetllaven per tot el meu ser, la meva ànima.
Un a un van anar presentant-se comunicant-me el per què de la seva presència en mi. Vaig entendre molt més, llavors, el per què estava sent el que era i tot el que sentia.
La meva ànima es va enlairar més enllà del terrenal.
Amb ells vaig saber què havia vingut a fer, i amb el pas del temps tridimensional, sabent cada vegada més, com portar a terme la meva funció en aquesta vida.
Vàries vegades, en diferents moments em transmeteren el que havia vingut a fer. Vaig saber de seguida, que això havia de ser així. Va haver una ressonància interna en el meu interior, mostrant, alhora, uns símptomes físics a la meva biologia que vaig aprendre a interpretar quan alguna cosa que “escoltava o sentia” sintonitzava i ressonava amb la veracitat i la certesa en mi, segons un Gran Pla Diví:

 
“Portaràs el Cel a la Terra.
Obriràs els cors i les portes de tots aquells
que vinguin a tu per a alliberar les seves limitacions
i mostrar-los el camí per a arribar a Mi,
el Déu que cadascú és.
Seràs pont perquè passin de la dualitat a la divinitat,
i puguin mostrar-se segons la seva veritable naturalesa.
La teva Paraula serà la meva.
Jo seré qui parlarà a través teu. “

Durant anys vaig estar a la discreció, instruït per Sers de la cinquena dimensió i més.
Va arribar un moment que per a poder portar a la humanitat el missatge rebut al llarg dels anys i el pactat per a aquesta encarnació, em “van fer baixar a la terrenalitat”. Va ser tan brusc l’apropament a les vibracions d’aquesta dimensió que el que vaig viure va ser com “una adaptació comprimida” – en poc temps – perquè la meva funció necessitava manifestar-se aviat. “Vaig baixar dels núvols” – com es diria – per a conèixer a la humanitat del dia a dia, arrelada fortament a una dualitat.
Havia d’experimentar el conviure amb totes les emocions més humanes, i aprendre a la vegada, a saber mantenir-me connectat en el meu centre interior. Vaig aprendre a viure a la matèria per a posar la meva Llum allà on es requerís. Quan més acceptava les vibracions dels altres, més enfortia les meves sense deixar-me portar per elles. Per a la meva condició humana va ser un “cop dur”.
Actualment serveixo a la Font de Tot i Tots, sent Un amb ella i amb tots els sers més enllà de la nostra dimensió.
La discreció en la qual em trobava, van fer que fos canviada per la presència, cada vegada més constant al meu entorn.
El meu cor em dicta què fer a cada instant, sent protegit, vetllat, guiat i estimat pels meus germans de la Llum, que junts, portem a terme la Voluntat Divina.
Ajudo a Despertar les Consciències i que el ser humà pugui donar un pas més per a alliberar i manifestar la divinitat que és.
Amb tota la meva humilitat expresso aquestes paraules impulsades pels designis del meu veritable ser, i mostrar així, la Voluntat Divina en mi.
Sóc Un amb vosaltres, d’igual a igual, units pel cor i la naturalesa que som.
Tots som Un, on cadascú aporta la seva presència, i fer així, allò que hem vingut a fer, enlairant la vibració del nostre estimat planeta i la consciència col•lectiva de la humanitat.
Segueixo el camí del pactat amb mi amb Amor, Acceptació i Comprensió.
Recordar ens portarà a l’opció de manifestar amb plenitud al veritable ser que som.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dilluns, 14 de novembre de 2011

Activitats


El proper divendres, dia 18 de novembre, es farà una xerrada al centre Darsana de Granollers per a presentar el Seminari "Connexió Divina".
La conferència està oberta a tothom i és gratuïta. Començarà a les 20'15h.
 Per un altre cantó us anuncio, també, la realització de la primera part del Seminari els dies 2, 3 i 4 de desembre.
Aquells que estigueu interessats, bé per les inscripcions o més informació, podeu trucar al telèfon de Darsana: 938795217.
El centre Darsana està situat al c/ Bruniquer 3, baixos, de la població de Granollers (Barcelona).
Us esperem!!!

Una abraçada a tots i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.


dijous, 10 de novembre de 2011

De servei

Arriba a un punt del teu procés del Despertar la Consciència que t’adones qui ets realment i el què has vingut a fer. T’adones de la Unicitat amb tot el que t’envolta, l’univers i l’existent. Hi ha un moment que prens la consciència necessària que tu ets una peça d’un gran trencaclosques, per a manifestar un Gran Pla Diví, on tota ànima encarnada en el nostre món té el seu paper concret, únic i individual que ningú més el pot fer en relació a l’entorn on es troba, tenint una repercussió per arreu del planeta i tota la humanitat.
Arriba a un punt el ser humà que veu l’existència de tota vida des del cim de la plena consciència, Una amb Déu.
Quan més ens apropem a l’adonar-nos de qui som realment i per què estem aquí, més ens lliurem a les mans de la Font Creadora de tota Vida, més posem la nostra vida, el nostre ser i la nostra ànima a les mans de Déu.
Quan sintonitzem el nostre interior amb el flux de l’univers, amb les energies amoroses de la creació, llavors, nosaltres formem part d’ella i deixem que aquest Pla Diví, actuï en nosaltres portant a terme allò que hem vingut a fer en aquesta encarnació i, en concret, el previst segons el moment que ens trobem nosaltres dins del nostre procés.
Arriba un moment que ens lliurem del tot a la Font, i llavors entrem a formar part del servei de l’Amor, la Consciència i la Veritat del funcionament d’aquest Gran Pla Diví.
Arriba un moment que deixem de programar perquè ja se’ns indicarà a través del cor, què fer a cada instant i cóm fer-ho.
Arriba un moment que estàs de servei cada instant de la teva vida, i llavors, és quan aquesta pren el sentit que té i apareix la teva il•lusió al portar a terme la Voluntat Divina aquí al nostre planeta Terra (Gaia). Llavors, pren un altre caire la teva vida, perquè estàs de servei constantment. Quan així és, et deixes emportar i acceptes tot allò que se’t presenta perquè t’està portant cap el lloc adequat i el moment oportú per a donar el següent pas, no tan sols per a la teva evolució, sinó també, de cara a la realització d’aquesta Voluntat Superior pel major bé de tots i tot l’univers i el firmament.
Acceptes i observes. Sents i aprens. Escoltes el teu cor i l’obres amb tots aquells que són amb tu en aquell moment, els teus germans de la Llum, perquè la Unicitat és plena, forta i ferma. Llavors, és quan estàs fent el que has vingut a fer. Llavors, et trobes en el lloc adequat i el moment oportú per a portar el Cel a la Terra, apropant a Déu a cada ser necessitat de la seva presència.
Ara em trobo de servei.
Hi ha vegades que allà on ets portat necessita tota la teva dedicació, i quan així és, la divinitat en tu t’allibera de tot allò, o part del què estaves fent fins ara per a poder servir amb tota la teva energia a aquells que t’has apropat. A vegades no cal que es paralitzi o se’t tregui el que estàs fent perquè amb la teva presència ja és suficient, però hi ha moments que necessites estar plenament present, sense cap interferència en un lloc, en mig d’unes ànimes per a ajudar-les a encarar moments suposadament adversos en les seves vides, oferint un aprenentatge per a les seves ànimes i així, donar l’oportunitat que puguin enlairar-se un esglaó més en el seu camí d’Ascensió. Cal que posis la teva Llum i el teu Amor en un sol lloc (però tots ens beneficiem).
Això és el que estic vivint en aquests moments jo ara.
Se’m va haver d’alliberar-me de la casa on era, la població on vivia i allunyar-me de sers que fins ara m’estava relacionant. He arribat a entendre el per què. Tot té un fi superior.
Vaig haver d’apropar-me novament a la meva família després d’anys d’allunyament. La meva manera de ser no era acceptada en el seu sí de dualitat enfortida.
Bé, va arribar el dia que la Llar em va acompanyar cap a l’apropament per a posar la Llum, l’Amor que tots tenim, i integrar-me en ells, arrelant l’espiritualitat dins de la seva terrenalitat.
No hi ha cap destí del servei que hom pugui arribar a fer que no es pugui realitzar. Anem allà on se’ns necessita segons com som i sempre, absolutament sempre, estem preparats per a portar amb èxit el que se’ns ha encomanat.
Actualment noto el sentit de la meva presència aquí on sóc. La relació amb els pares s’ha sanat, i els esdeveniments que han anat apareixent al llarg de la meva estança amb ells, ha servit per a donar els passos idonis amb l’actitud adequada i creant uns pilars forts i segurs vers la resolució de tot el que està succeint en aquests moments, en relació al desestructurament d’antigues situacions perquè cadascú pugui ser ell i permetre l’apropament entre membres de la família.
Quan s’està de servei amb plena consciència del què estàs fent i quin és el teu paper en tota la situació que estàs vivint, sents en tot moment la presència dels teus germans de la Llum amb tu i la presència del Pare dins teu, perquè tu i Ell sou un. És Ell, llavors que està actuant a través teu. És quan et deixes anar del tot perquè Ell porti el timó de la teva actuació, les teves obres. Tu només has d’escoltar el teu cor per a saber quin és el següent pas a fer, i del cert, és que, sigui quin sigui, serà l’adequat. Així ho he pogut comprovar, no sempre tenint el suport i l’enteniment d’aquells que m’envolten, però amb els dies, s’ha anat veient que tot es posava al seu lloc, donant pas a una oportunitat perquè tot acabi bé.
Sento la fortalesa, la serenitat i la calma en mi, sabedor que tot està seguint el perfecte curs pel major bé de tots. Vaig veient els resultats des de la consciència, veient, també, miracles inexplicables al llarg de la meva estada en aquest servei familiar, en el qual em trobo actualment.
En un principi pot semblar-te que no és aquí on has d’estar, però després, t’adones que, a més a més de servir al Pare dins de la meva família terrenal, també la meva ànima es beneficia, perquè enforteix el meu esperit i em permet mostrar la meva essència, la meva espiritualitat en llocs on la dualitat està fortament arrelada. Estic aprenent, alhora, a mostrar-me com sóc en indrets on la meva manera de ser és, inicialment, ignorada, no acceptada i algun cop menyspreada. Cada situació en aquesta dimensió té dues direccions: una la del servei a fer de cara als altres, i l’altre, per a tu, i poder així, pujar nous esglaons en el nostre procés d’Ascensió, mostrant amb més força la nostra divinitat aquí a la Terra.
Quan hom es troba de servei, està rebent tota l’ajuda que necessita per a portar a terme allò que ha de fer, i sempre, s’aconsegueix des de l’amor, la consciència. Res li falta. Tot ho té, malgrat la seva activitat que estava fent fins llavors, hagués estat una altra o hagués minvat.
Quan et lliures al servei de Déu, ja no t’has d’amoïnar més, perquè la joia, l’alegria i la plenitud són infinites.
Sentir qui ets i d’on vens dóna consistència als teus fonaments com a ser que ets, com a divinitat manifestada en aquesta encarnació.
Sentir la Llar en tu i a Déu a cada cèl•lula del teu cos, et permet connectar amb la teva omnipotent i amorosa naturalesa que cadascú és.
Llavors t’adones, a nivell pràctic – com es diria – que només existeix l’Amor i que des de l’Amor tot es pot sanar, equilibrar i obrir les portes de la tornada a Casa.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.





dilluns, 7 de novembre de 2011

Sobre el Congrés "Vivir en la Luz y el Amor"

El dimarts, dia 1 de novembre es va realitzar a Barcelona el Congrés “Vivir en la Luz y el Amor”.
Vull agrair, primerament, a tots aquells que vàreu assistir.
El Congrés va ser una trobada, com diu el mateix títol: de Llum i Amor.
Va ser una jornada del cor i la saviesa d’aquells que van exposar les seves diferents ponències.
Tothom va sortir, adonant-se que alguna cosa havia passat al llarg de les hores. Els cors es van obrir i la familiaritat amb tot el que es deia ressonava a l’interior de tots aquells que hi éreu, malgrat aspectes o matisos dels missatges i saviesa transmesa eren “nous” pels oïdes.
Va ser una Gran Celebració de la Llum i l’Amor de tots aquells que ens acompanyaven del món espiritual i els presents.
Va haver participació i benestar entre els assistents.
Les ponències van ser realitzades amb senzillesa, naturalitat i espontaneïtat, així com el desenvolupament de tota la organització. La humilitat i la senzillesa van ser els dirigents de tot el que allà s’anava fent.
Gràcies a tots, a en Xavier i l’Eugeni per les seves presentacions, a Sílvia per creure amb el que sentia des del cor i portar a terme l’esdeveniment, convidant-me a fer una de les ponències. Gràcies a Rosa, editora de la web “Hermandad Blanca” per a col•laborar en el Congrés fent la presentació del mateix i de cadascun dels que interveníem.
El Congrés va ser un èxit.
A tots, gràcies, deixant la porta oberta per a noves trobades des de la Llum i l’Amor.
(A la foto inicial ens podeu veure, d’esquerra a dreta: Sílvia, Eugeni, Jordi, Xavier i Rosa).

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 3 de novembre de 2011

A vegades...

A vegades veiem com la porta que tenim davant està tancada i no veiem més opcions que el desistir.
A vegades sentim el desencant del que vivim i l’apatia, sense il•lusions per a continuar el nostre camí.
Sentim la impotència de no saber què fer davant situacions no volgudes i que la vida ens ha posat davant per a fer-li front.
Quan a vegades creiem que ja hem fet tot el que estava al nostre abast i provat els recolzaments de qui ens envolta i veiem que la nostra vida es troba detinguda davant una porta impossible d’obrir-la per més que ens esforcem, llavors, és quan encara ens queda la SORTIDA prevista per a la nostra ànima, el nostre ser.
En moments que no veiem més sortida que el desistir i acceptar que nosaltres no podem avançar vers la direcció que els nostres somnis ens mostren, llavors, i només llavors ens trobarem davant el moment clau de l’aprenentatge i l’oportunitat de prendre consciència de qui som en veritat.
A vegades,….ens sentim impotents davant les suposades adversitats que la vida ens dóna. A vegades, per sort, només és a vegades que ens veiem incapacitats davant el que vivim i el voler viure segons nosaltres volem. Quan així està sent i nosaltres sentint en el més profund de les nostres entranyes, és quan es desperta el porter interior que conté les claus mestres de totes les situacions de la nostra vida, tant actuals com futures.
“A vegades”,…són els millors moments per a la reflexió i la introspecció per a connectar amb el veritable ser que som.
Ens sentim pressionats per les circumstàncies de la vida, de la nostra vida. Ens sentim acorralats no entenent per què sempre vivim una mateixa situació o semblant en relació als altres o a aspectes volguts per nosaltres.
A vegades no entenem el que ens passa i el per què ens passa.
A vegades, en moments de desesperació busquem en el nostre entorn una corda on agafar-nos i que ens tregui de la situació viscuda. Cerquem a algú a qui puguem donar-li totes les culpes del que ens passa i del que patim.
A vegades,…nosaltres no som nosaltres.
A vegades no recordem qui som i això ens fa distorsionar la nostra realitat. Quan això succeeix, deixem de ser qui som i ens adaptem i identifiquem amb tot el que ens envolta. Quan així és, estem atrapats a la xarxa de l’anulació del nostre ser, cedint el nostre poder, com a sers que soms, lliurant-nos a mercè del nostre entorn social, religiós, cultural, polític i social. Llavors, l’ “a vegades” desapareix per a convertir-se en “per a sempre que tu vulguis”.
Sí, nosaltres som els responsables i qui accedim a deixar-nos portar pel que diguin, les normes establertes i convencionalismes dels nostres besavis, avis i pares.
Estimat ser, tu ets molt més que tot això.
És cert que a vegades ens sentim sense sortida, però has estat tu qui t’has dirigit cap a aquesta situació. Tu tens l’empoderament de convertir la teva vida en allò que el teu cor et permet somniar.
Tu ets uns ser meravellós que has apagat la teva llum degut que t’has identificat, en el fons, amb el que t’han dit i ordenat.
La teva Llum ha deixat d’il•luminar, i quan més t’endinsis en els confins de la teva ment, obeint-la, més atrapat et sentiràs.
Tu vas néixer pur/a. Ets un ser meravellós ple de Llum i Amor. On estan en aquests moments? On els vas oblidar? En quin moment vas deixar caure pel camí el teu veritable ser i vas seguir les directrius de la teva ment?
Estimada Llum, ets un ser immens, complert i sencer. El veritable ser que ets conté les llavors del teu immens potencial per a crear la vida que encara vols. T’has oblidat de regar-les, i aquests, són temps ideals per adonar-les una mica d’humitat i calidesa. Comença a sentir l’amor en tu, i aquesta porta que continua tancada des que vas arribar, potser te estigui indicant que aquest no és el camí a seguir, i que hi ha altres portes que t’estan esperant per a que les obris i puguis trobar la felicitat tan anhelada.
No es perquè sí, que et trobis davant el camí bloquejat.
No és perquè sí, que sentis el que estàs sentint
Ha arribat l’hora de pujar-te al Gran Canvi que s’està produint dins dels cors de tots els que habitem aquest planeta Terra. És l’hora de les Consciències, i segurament, l’Amor que hi ha en tu t’està trucant a la porta perquè el deixis entrar a la teva vida i et decideixis, per fi, a fer el canvi que tant desitges, deixant enrere tot allò que ja no et serveix per a tot el bo que la vida et té preparat. Per a això, hauràs de deixar anar part del teu passat, sinó tot ell, per a deixar lloc al nou, les claus visibles per a alliberar-te dels bloquejos i limitacions que t’han estat frenant fins el present.
A vegades, no sempre aparenta ser el que vivim.
A vegades mal interpretem el bo que la vida ens dóna.
A vegades deixem de recordar qui som i permetem que la ignorància imperi en nosaltres.
La vida és tan simple com per a deixar-nos anar segons el nostre cor, sense pors, sense resistències i sense les ports adquirides de generacions anteriors relacionades amb el nostre parentesc de sang.
Tu ets tu.
La teva Llum i el teu Amor permetran desfer les durícies del viscut, com la calor desfà un glaçó de gel.
Posem calidesa a la nostra vida i actuem des del cor, fent allò que ens faci sentir bé. Deixem que el nostre ser recuperi la seva fortalesa, el seu poder creador del major benestar que mai t’hagis pogut imaginar.
Quan ens trobem davant la porta tancada, sense més que nosaltres mateixos, recorda que tens el major tresors que mai t’hagis pogut imaginar: Tu mateix/a!
Quan et trobis sense sortida, sent la calma, l’amor en tu, i deixa que la saviesa que hi ha en el teu interior et guiï per a poder donar el següent pas vers la direcció correcta.
Sigues pacient i accepta el que vius, perquè és el primer pas cap a el teu alliberament. Després, aprèn i sent que la teva vida és com sents que ha de ser. Confia i permet que tot sigui.
A vegades, l’”a vegades”, no és més que el principi d’una nova vida i alegria.
Res és el que sembla.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu, estimat ser de Llum.

dilluns, 31 d’octubre de 2011

La Llum de les Paraules (51)


"Els estels no lluiten per a brillar; els rius no lluiten per a fluir; i tu, tampoc has de lluitar per a sobresortir a la vida.  Senzillament sigues tu."   


Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

dijous, 27 d’octubre de 2011

El cercle de la realitat humana

És sabut que la nostra ment té la capacitat de crear. Aquest potencial no es decanta vers l’amorós o el no amorós. La ment té la capacitat de crear qualsevol situació, esdeveniment segons els paràmetres als quals l’haguem sotmesa. Si el seu contingut és blau, materialitzarà una realitat blava; si és vermell, el que veurem serà vermell; però si el que conté en el seu interior és l’arc de Sant Martí, materialitzarà l’arc de Sant Martí. No podem deixar de relacionar el que veiem y escoltem en el nostre entorn, aquesta realitat nostra, amb la ment.
Estem en temps de grans canvis, i molt s’ha dit sobre la Nova Era actual, malgrat tot, encara hi ha qui se sent identificat amb tot desequilibri que li succeeix, o el que és el mateix: “Jo penso així i així ho crec”.
Quan alguna cosa no amorosa ho comencem a divulgar, estem posant i creant més energia del mateix tipus en aquesta transmissió, en aquest esdeveniment, fomentant que tot continuï com ara i es reprodueixi més del mateix.
La nostra ment és summament poderosa per a crear segons els nostres pensaments i creences. Ens sentim identificats amb un tipus de societat i món, segons el nostre món interior.
Algú pot exclamar:
- Jo no sóc així! Sóc un ser positiu i cada dia em treballo per a poder continuar evolucionant des de l’amor! Jo respecto a tots i no faria mal a ningú.
Abans de continuar m’agradaria comentar-vos que ningú vol fer mal a ningú per naturalesa. A vegades la no-consciència no es manifesta en els grans titulars, però sí en la lletra petita del nostre dia a dia. Les nostres intencions són les millors per a tots, però la nostra actitud, les nostres paraules o pensaments no sempre coincideixen amb el que expressem davant els altres. No sempre el nostre interior coincideix amb el que expressem en la nostra quotidianitat
Us parlo des del coneixement i l’aprenentatge d’anys d’observar al ser humà i treure tots els filtres de la meva ment per que el meu cor pugui discernir la realitat del desig individual.
Sento les energies de la por, avançant en mig de la dualitat, envoltant-me de sers que necessiten la Llum de la consciència. Sers pregonant les seves intencions pel major bé de tots, els seus desitjos i pregàries realitzades a diari per un món millor, suplicant a un Ser Superior perquè posi una mica de pau i amor, misericordiós vers els que es troben en aquesta dimensió. Les seves intencions són bones, però es troben en mig d’una vida de ficció.
La creació d’un nou món depèn de cadascú. És a partir d’un, de l’interior d’un mateix com podem canviar aquest entorn ple de dualitat i mires estretes. Les generacions anteriors han marcat les seves ments i les seves consciències cel•lulars. Tots ells vibren des del raciocini i la terrenalitat. La seva densitat no els permet tallar les cordes del desaferrament creient que allò que ha estat durant segles, encara és vigent en els nostres temps actuals.
La seva ment creu en un prototip de vida degut al que han viscut, però les vibracions dels seus passats no facilitaven l’alliberament del que va ser per a SER, ara, un mateix.
Aquestes energies, impregnades en els seus ADN, han permès recrear uns pensaments i creences obsoletes, degut a una falta de consciència en els nostres temps.
La nostra ment recrea i es basa en tot el que en ella se li ha introduït i arxivat al llarg dels anys. Hi ha un filtre creat que fa que tot el viscut sigui d’aquell color, no volent, sovint, obrir-se a una nova visió de la vida.
Molts, aparentment donen un primer pas, però és tan forta la influència del viscut i transmès pels seus ancestres, que es queden en el coneixement, i no en l’aplicació a les seves vides i l’alliberament de totes les pors, obrint-se a un nou despertar conscient que el portarà a l’evolució de la seva ànima i a una nova vida d’integritat i saviesa.
La nostra ment s’identifica amb allò que li és familiar i es troba en el seu interior, en el nostre interior. Quant més ens identifiquem i transmetem aquesta energia, més potenciarem esdeveniments d’aquesta energia. Nosaltres som el motor que impulsa el canvi en els nostres temps. Segons ets, així crees.
És un cercle, com un peix que es mossega la cua: Pensem, veiem i escoltem. Ens identifiquem, comentem i així creem més de la mateixa energia. Al crear-la, més estem creant el nostre entorn, i tornem a començar: veiem i escoltem…..
Quant més ens aferrem a les nostres creences d’un passat, més situacions de malestar i negativitat crearem a la nostra vida, en el món que vivim. Quant més expressem el malament que va tot i transmetem el no amorós de la vida, més del mateix crearem. No creieu que ja és hora de transmetre energies més positives i deixar de veure les noticies de la televisió, els diaris, les revistes insubstancials de safareig, i començar a ressaltar tot allò de bo que hi ha a cada situació, cada persona i en el món? No creieu que ja és hora de treure’ns tots els filtres, i permetre que tot sigui segons el nostre cor, i no el nostre intel•lecte?
Què hi ha a la nostra ment? Què pensem de la vida? Cóm és la nostra vida? De quin tipus de persones m’envolto? Aquestes poden ser algunes de les preguntes que ens podem començar a fer per a adonar-nos de qui som a l’ara. Segons som, així materialitzarem.
Quan les crítiques, els judicis, els insults, les enveges, l’ego, el desig i els aferraments en general deixin d’aparèixer en nosaltres, llavors serà senyal del veritable canvi tan esperat per a tots i tan expressats pels sers que viuen a la Nova Era irradiant la seva Llum i el seu Amor amb les seves presències i els seus missatges d’esperança, coratge, serenitat i Amor pel nostre estimat planeta.
Quan trenquem el cercle de cóm penso i sento des del desamor, la identificació amb tot allò que no beneficia a l’ànima i la seva transmissió com a contingut de les seves creences, quan així sigui, llavors, veurem com la nostra vida canvia i també la dels altres.
Les guerres i tensions ètniques i polítiques finalitzaran quan acabin les lluites internes de cadascú.
La pau s’aconseguirà quan hi hagi pau a cada cor.
L’ego deixarà de manifestar-se quan el nostre cor s’obri i siguem la seva veu.
El dolor desapareixerà quan comencem a recordar qui som i la nostra consciència espiritual comenci a enlluernar.
Quan tot això sigui a cada ser humà, llavors el món serà el paradís que sempre un ha pogut arribar a somniar i desitjar per a viure.
És tan senzill!
Hem de pensar que només es necessita un 1% de la humanitat perquè això succeeixi.
Vols ser part de nosaltres?
Ha arribat l’hora del cor. Els nous temps truquen a la porta perquè la seva veu ressoni amb força a l’interior de cadascú, i així poder deixar que el nostre ser sigui guiat per ell i viure en un món de pau, amor i harmonia.
Aquest és el camí que la Nova Era ens empeny a ser nosaltres, sense passat, sense ego i deixant que el nostre cor ens guiï, llavors, … nosaltres serem nosaltres i el planeta serà un lloc on podrem viure segon sempre hem pensat que hauria de ser.
Aquest és la força de la teva capacitat de creació.
Allibera’t de la teva ment i permet que el teu cor et guiï!

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.