Avui m’agradaria regalar-vos un fragment d’una trobada del Pare Celestial amb un dels seus fills aquí a la Terra . Va passar de veritat. Comença el ser humà expressant una sensació interior, comentant-li a Déu:
- Sento amb els dies, cada vegada més pau interior. Em sento segur, seguretat, protecció. Percebo com si estigués blindat i res no em pogués ferir. Sento confiança i tranquil•litat. Una vegada vaig sentir unes paraules que vindrien a dir: “Era un desert el meu cor, i ara, la gespa creix per a tot arreu”. Sento protecció i amor. No sé ben bé com explicar-ho. Vindria a ser tot això junt. Saps què? Les paraules em resulten limitades. El que sento és molt més que això que t’he dit. És com si tingués serenitat i escoltés, cada vegada més, la meva veu interior. És tot això junt. És una sensació diferent. D’aquesta manera no m’he sentit mai. Temps enrere sentia una mica d’alguns dels aspectes comentats abans, però com ara,......no. El que sento a dins és diferent. Què em passa realment?
Llavors el Pare li respon:
- El meu fill està creixent i veig que ell s’adona de tot el procés. Se sent estrany perquè experimenta la serenor i la pau que Jo li dono. Percep l’amor que li ofereixo i això li contrasta amb el que ha sentit tants anys. El meu fill s’està apropant a les portes de la Llum del Pare i això el fa trontollar. Sap que camina, però cada pas és una novetat no experimentada fins ara, encara que sí desitjada. El meu fill experimenta, juga, aprèn i creix seguint el camí que s’ha marcat. No tinguis por, estimat. Sigues valent com ara. Saps el què vols i ets decidit. Faràs tot el possible per a arribar allà on tu vols. Ho aconseguiràs. El procés serà ric. Tu vols passar per aquí. Saps el què vols, però no les situacions a viure per a arribar a l’objectiu. Veig que hi arribaràs. Veig força i valentia en tu. Arribaràs a aconseguir a la teva vida actual tot el que et proposis. El Pare sempre serà amb tu. La teva voluntat, en aquests moments, coincideix amb la meva. Has trobat el camí principal que et porta directament a mi. A vegades, el teu afany et fa prendre dreceres que no et porten a enlloc. Saps com rectificar. Estàs aprenent, fill meu. Amb el temps, aprens cada vegada més ràpid. Encara et queda molt, però m’alegro que hagis entès que el temps no existeix, quan es tracta d’evolucionar el teu esperit. M’has entès el que et vull dir?
I tu, l’has entès?
Una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada