El Cel a la Terra

Les paraules d’avui són especials per a mi. Durant temps les he mantingut en la privacitat, però avui he sentit la guia dels que m’acompanyen, conforme havia d’expressar-les per a tots aquells que les pugueu arribar a llegir. Pel que sembla, ha arribat l’hora de manifestar el que durant anys va ser informació pel meu ser. Els meus acompanyants m’han comunicat que us les ofereixi.

Amb tota la meva humilitat i des del cor us les transmeto:

Porto molts anys connectant amb la Llar d’on tots procedim. A mesura que va passant el temps de la nostra dimensió, les portes amb les dimensions superiors a la nostra vida van obrint-se cada vegada més.

La meva vida ha anat obrint-se pas entre la dualitat, arribant a un punt on vaig deixar d’acceptar-la, endinsant-me vers el món subtil de lo no material.

Vivia a la matèria, però el meu món interior seguia la seva instrucció vers l’espiritualitat del ser, deixant d’identificar-se amb l’ensenyat i instruït des del raciocini, la cultura, les pautes socials i la religió d’on vaig néixer.

El meu ser necessitava un alliberament i vaig decidir, en el seu moment, manifestar el lliure albir per a sentir i recordar qui era jo amb tot el meu potencial segons la meva naturalesa, que per descomptat, no era la forma.

A mesura que anava creant el meu espai, anava coneixent el ser que veritablement era. Recordava vides passades, entenent el meu present. Vaig enretirar el vel vetat durant anys i vaig poder veure, sentir i comunicar-me amb els meus germans de la Llum, habitant a la cinquena y altres dimensions.

Em van parlar durant anys i la manifestació del meu potencial, Un amb ells, anava en augment.

Vaig començar d’una manera notòria a entendre el per què de certes sensacions i inquietuds, així com l’enteniment del meu ser i les meves preferències en aquest món actual. Anava entenent la meva vida i la dels altres. El meu univers interior era Un amb l’univers físic i el de tots els que m’envoltaven.

Durant anys vaig rebre una formació espiritual per part dels meus germans de la Llum, com els deia. Se’m van presentar tots els que en aquell moment formaven l’equip de la Germanor de la Llum, els meus guies, que vetllaven per tot el meu ser, la meva ànima.

Un a un van anar presentant-se comunicant-me el per què de la seva presència en mi. Vaig entendre molt més, llavors, el per què estava sent el que era i tot el que sentia.

La meva ànima es va enlairar més enllà del terrenal.

Amb ells vaig saber què havia vingut a fer, i amb el pas del temps tridimensional, sabent cada vegada més, com portar a terme la meva funció en aquesta vida.

Vàries vegades, en diferents moments em transmeteren el que havia vingut a fer. Vaig saber de seguida, que això havia de ser així. Va haver una ressonància interna en el meu interior, mostrant, alhora, uns símptomes físics a la meva biologia que vaig aprendre a interpretar quan alguna cosa que “escoltava o sentia” sintonitzava i ressonava amb la veracitat i la certesa en mi, segons un Gran Pla Diví:

 

“Portaràs el Cel a la Terra.

Obriràs els cors i les portes de tots aquells

que vinguin a tu per a alliberar les seves limitacions

i mostrar-los el camí per a arribar a Mi,

el Déu que cadascú és.

Seràs pont perquè passin de la dualitat a la divinitat,

i puguin mostrar-se segons la seva veritable naturalesa.

La teva Paraula serà la meva.

Jo seré qui parlarà a través teu. “

Durant anys vaig estar a la discreció, instruït per Sers de la cinquena dimensió i més.

Va arribar un moment que per a poder portar a la humanitat el missatge rebut al llarg dels anys i el pactat per a aquesta encarnació, em “van fer baixar a la terrenalitat”. Va ser tan brusc l’apropament a les vibracions d’aquesta dimensió que el que vaig viure va ser com “una adaptació comprimida” – en poc temps – perquè la meva funció necessitava manifestar-se aviat. “Vaig baixar dels núvols” – com es diria – per a conèixer a la humanitat del dia a dia, arrelada fortament a una dualitat.

Havia d’experimentar el conviure amb totes les emocions més humanes, i aprendre a la vegada, a saber mantenir-me connectat en el meu centre interior. Vaig aprendre a viure a la matèria per a posar la meva Llum allà on es requerís. Quan més acceptava les vibracions dels altres, més enfortia les meves sense deixar-me portar per elles. Per a la meva condició humana va ser un “cop dur”.

Actualment serveixo a la Font de Tot i Tots, sent Un amb ella i amb tots els sers més enllà de la nostra dimensió.

La discreció en la qual em trobava, van fer que fos canviada per la presència, cada vegada més constant al meu entorn.

El meu cor em dicta què fer a cada instant, sent protegit, vetllat, guiat i estimat pels meus germans de la Llum, que junts, portem a terme la Voluntat Divina.

Ajudo a Despertar les Consciències i que el ser humà pugui donar un pas més per a alliberar i manifestar la divinitat que és.

Amb tota la meva humilitat expresso aquestes paraules impulsades pels designis del meu veritable ser, i mostrar així, la Voluntat Divina en mi.

Sóc Un amb vosaltres, d’igual a igual, units pel cor i la naturalesa que som.

Tots som Un, on cadascú aporta la seva presència, i fer així, allò que hem vingut a fer, enlairant la vibració del nostre estimat planeta i la consciència col•lectiva de la humanitat.

Segueixo el camí del pactat amb mi amb Amor, Acceptació i Comprensió.

Recordar ens portarà a l’opció de manifestar amb plenitud al veritable ser que som.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.