Com si estigués
en una gran sala plena de llibres en immensos prestatges, em dirigeixo sense
pensar a un dels llocs d’aquesta “gran Biblioteca” que són els arxius akàsics.
De sobte se
m’apropa un ser amb una forta energia i em pregunta què busco, què vull
consultar.
Un llibre per a transmetre alguna de les seves
paraules. El que tu vulguis – li dic sentint la seva forta energia, i conforme
no tots poden llegir aquells llibres quan vulguin.
Llavors, després
d’uns instants de contacte energètic de la seva energia amb la meva per a ell
rebre la meva informació vibracional, em diu:
-
Si necessites alguna cosa m’ho
dius – tenint jo la sensació conforme puc triar qualsevol llibre d’aquella gran
Biblioteca.
Tinc la sensació
de ser acceptat i recolzat, no tan sols per aquell ser, sinó pels qui regeixen
aquell espai. (Pausa). És immens.
Allà es troba tota la informació de l’existència, on cadascú de nosaltres té el
seu lloc, la seva història i el seu procés viscut fins ara, incloent el camí a
seguir a partir del nostre present. Tota la saviesa existencial es troba en
aquest lloc.
Em dirigeixo vers
uns prestatges i veig llibres molt antics. Cadascú d’ells pertany a un ser
encarnat o no encarnat. Tots es troben allà.
Continuo sentint
la forta presència del ser que se m’apropa a l’entrar on ara em trobo, però
alhora, em sento segur i acceptat, recolzat.
Vaig caminant
veient la quantitat de llibres, d’informació que allà hi ha. Es respira
sacralitat i protecció. Estan ben resguardats de qualsevol energia que no sigui
l’adequada pel seu manteniment i protecció. No tots poden consultar el que
aquests llibres contenen. Hi ha sers però no encarnats. Semblen lluminosos o
translúcids. Sers com guardians d’aquest lloc, revisen constantment l’energia
que habita aquesta biblioteca akàsica.
Vaig caminant pels llargs corredors de tota la
història haguda i per haver. Finalment, veig un gruixut llibre vell que posa el
meu nom. És el meu llibre, la meva existència, posat en perfecte ordre segons
els paràmetres d’ordenació i seguiment.
-
Puc agafar-lo? – li pregunto a qui
m’assessora.
-
Espera! Primer fes el que has
vingut a fer.
Em dirigeixo a uns
prestatges on es troben les directrius de la nostra existència (els humans).
Veig un llibre que fa temps ja vaig consultar i transmetre algunes de les seves
paraules: “El llibre de tornada a Casa”.
És un llibre, però com si fos un apèndix d’un Contingut Major. Tots els que es troben en aquests prestatges tenen
a veure amb la nostra existència, amb la presència e història dels sers que ara
estem encarnats en aquests moments.
Vaig a
agafar-lo i el Ser Assessor em somriu, donant conformitat a la meva tria.
Fullejant a l’atzar en diferents pàgines del mateix, vaig llegint fragments del
seu contingut:
1.
La il·lusió que l’humà pot arribar a viure, pertany a un estat de no
consciència que el portarà a un despertar per a desfer aquesta il·lusió i
activar la consciència de la realitat.
2.
No hi ha deutes pendents en el camí, només la llum que et guia per a
arribar a tu mateix. És en la llum que l’evolució arriba a la connexió del ser
amb la seva pròpia essència. El que pot arribar-se a conèixer com a deutes
pendents (karma), només són les germinacions del vostre amor per a poder regar
la nova llavor i sentir la pau i la plenitud de la vostra existència en aquells
moments. Una vegada l’ànima senti l’harmonia de la seva essència, els deutes
deixaran pas a l’alquímia del potencial del propi ser.
3.
La fi que pugui anunciar-se només és el principi de lo nou a l’interior de cada ser. Allò que
sentin enlairarà els seus esperits i unificaran les seves presències amb la
Font de la qual procediran. Els encarnats tindran diferents etapes, fins a la
seva plena vibració espiritual, sents els canvis més importants aquells que
procedeixin del seu interior, de l’acceptació de les seves existències i el
reconeixement incondicional de l’Amor que són. No hi haurà darrers finals,
degut que la Voluntat Superior no té fi. Cada finalització comportarà nous
graus d’acceptació i consciència fins arribar a l’eteri. Dins de la no-matèria,
la disposició del ser vers un servei d’enlairament d’altres nivells de vibració
inferior, farà que la seva dedicació sigui absoluta, sentint una major Unicitat
amb tot l’existent en el seu univers.
4.
No hi haurà gènere a les seves existències innates. El que coneixeran
com a masculí i femení seran les dues parts del ser que hauran de
complementar-se i acceptar-se en un mateix. Aquestes dues parts a nivell de
matèria, seran vehicles per l’apropament del ser vers sí mateix. Totes les
variacions al respecte es manifestaran perquè el ser pugui arribar a connectar
amb la seva veritable naturalesa. En el seu estat pristi res existeix que pugui
crear limitacions, per tant, no hi haurà dualitat en un mateix quan estigui
connectat amb si mateix. El masculí i femení seran dos aspectes en un mateix
per a arribar a la plenitud del ser. Quan ho aconsegueixi, tot ell brillarà i
il·luminarà a totes les ànimes que l’envoltin. Serà l’equilibri de l’univers
allà on sigui. Serà Font de l’Univers.
5.
Malgrat les diferents tendències d’interpretació que es realitzaran en
el planeta dels encarnats de lliure albir, només existirà la Veritat, la pura
Intencionalitat Amorosa per la qual va ser creada. Només l’Amor regirà el camí
a seguir. Les elucubracions que es realitzaran, es basaran en una ment racional
que endarreriran el camí d’aquell qui vulgui conservar el que denominarà com a
Veritat. Aquesta es trobarà en el silenci de consciència d’un mateix, i es
mostrarà en la presència de la humilitat i respecte que alguns sers
manifestaran. No imposaran ni convenceran, només es manifestaran i deixaran al
lliure albir de cadascú que decideixi si vol veure la Veritat en les seves
presències o no.
6.
El que activarà el procés dels sers encarnats serà l’Amor. Serà l’únic
camí a seguir. Molts es perdran pel camí vers ell, a l’obsessionar-se per lo
superficial del sender. El veritable Amor serà la manifestació d’un mateix allà
on es trobi. Al final, el planeta de la humanitat mostrarà el seu resplendor,
havent disminuït la seva població en els sers seguidors de la seva Llum
interior. No hi haurà grans mestres, només sers conscients que, des de la seva
divinitat enlairaran les existències de tots aquells que l’envoltaran. Així
cadascú dels habitants d’aquest planeta encarnat. L’Amor serà la plena
manifestació de la divinitat que seran.
7.
Les desigualtats que es podran crear seran les limitacions interiors de
cada ànima. No hi haurà desigualtats des de l’ànima, sinó des de les ments
racionals dels seus habitants. Quan aprenguin a fer ser servir les seves ments, la racionalitat deixarà de manifestar-se, i les seves ments, es convertiran en
recolzament per a les seves realitzacions i harmonitzacions. Deixaran els seus
raciocinis per a deixar que les seves vides no siguin guiades pels seus
passats. Quan aprenguin a adonar-se del valor dels seus presents i la
importància de les seves presències en ells, llavors les desigualtats començaran
a desaparèixer, ressaltant l’amor exaltant l’amor en cada desigualtat fins a
fer-la Una amb la Intencionalitat Superior, enlairant als sers que es trobin en
aquest camí. Les densitats desapareixeran perquè el sentit de les seves
existències hauran trobat el camí vers la Unicitat.
8.
No és important el que faran els sers des de la seva humanitat, sinó
des de la seva intencionalitat segons sentin des de la seva veritable
naturalesa. La força del seu sentir obrirà els camins, enlairant el seu planeta
i a tots els que l’habitin. Cadascú serà la Força per l’altre. Cadascú serà el
camí de l’altre. Quan vegin que així és, cadascú individualment començarà a
deixar qui és segons el seu bagatge, per a manifestar al veritable ser que és
segons la seva naturalesa. L’humà deixarà lloc a lo diví, i serà des de lo diví
que atrauran la Llum en ells i aproparà l’univers a les seves vides; llavors,
el procés de les seves existències avançarà des del sentiment, i no des del
raciocini.
Sento i veig la
presència assessora del meu ser, alhora que també m’adono que m’envolten molts
més sers de Llum en relació al principi. Tots ells semblen somriure’m. Torno a
mirar el llibre que tinc entre les meves mans, fixant-me en unes línees de la
pàgina dreta que tinc davant meu. Llegeixo:
9.
Al final, quan trobin el sentit de les seves vides s’adonaran que
aquest sentit eren ells mateixos, i tot el que hauran viscut fins aquell
moment, haurà depès d’ells mateixos segons el seu lliure albir. Aquest els va
ser donat per a arribar a ells mateixos i ajudar a l’univers, a d’altres formes
de vida, on aquest lliure albir no existeix. Al final, els sers que
evolucionaran s’adonaran que tota la seva existència ha estat basada en l’Amor,
i que tot el que hauran viscut haurà estat regit per l’Amor, perquè només
existeix l’Amor a l’Univers. Quan el ser humà desperti i accepti aquest Amor en
ells, deixaran la seva humanitat per a donar el pas vers la seva divinitat serà
en ella on podran comunicar-se amb d’altres sers més enllà del seu planeta i
univers. Serà en ella on podran crear un nou sentit a les seves vides
encarnades i transmutar a densitat en Amor, enlairant la vibració del seu
planeta i sentir la plenitud de qui són.
Veig que van
envoltant-me, cada vegada, més sers de Llum, sentint les seves presències en mi
i un gran Amor més intens i pur en tot el meu ser. Veig en les seves
“expressions”, com si m’animessin a continuar una mica més amb el llibre.
Jo, vaig
passant les pàgines d’una manera aleatòria, fins a sentir un impuls
d’aturar-me. Vaig cap a la part final del llibre, quedant poques pàgines per a
la seva finalització, que llegeixo:
10.
Una vegada aconseguida la funció per la qual van encarnar, tornaran a
la llar d’on procedeixen. Des d’allà, ajudaran a d’altres sers, no tots
encarnat, a enlairar les seves consciències, vibracions o altres tipus
d’energies que arribaran a necessitar perquè la Voluntat Superior de tota la
Creació sigui realitzada per a exaltar l’energia de l’Amor. Serà des d’aquest
Amor que els sers encarnats estan i estaran Units amb tota freqüència d’alta
vibració, allunyant i transmutant tota foscor existent per a donar pas a un
univers il·luminat i irradien aquesta freqüència vibracional d’una octava
superior a tots els universos creats. La Unicitat serà més forta i intensa.
-
I nosaltres estarem amb tots
vosaltres – em transmeten els que allà es són amb mi. Continuen dient-me: ves a
la darrera pàgina i llegeix la última línea.
Paso totes les
fulles fins arribar a la darrera. M’adono que em trobo en una pàgina numerada,
com totes, que conté moltes xifres. Dirigeixo els meus ulls fins on m’han dit i
llegeixo:
11.
El viscut haurà estat per pròpia voluntat. Mai van estar sols.
De sobte em venen ganes de plorar de l’emoció i l’alegria del llegit.
Miro als meus acompanyant i em somriuen.
Sento el seu
Amor en mi, i el meu propi Amor Un amb el seu. Sento aquesta Unicitat anomenada
en aquest llibre que tinc a les meves mans. El tanco i el torno a posar en el
seu lloc.
Tot està en
perfecte ordre. Tot és harmonia aquí on sóc. Sento que és part de mi i ells em
confirmen que tota aquesta informació, tota la que habita en aquesta “gran biblioteca” es troba en mi, en el
meu interior, podent anar a ella quan ho cregui convenient.
-
Gràcies per permetre’m poder arribar fins aquí fullejar novament la
nostra existència. Gràcies!
-
Quan arribes a tu, les portes se
t’obren perquè només l’Amor que sou us permetrà arribar a la saviesa i plenitud
de la vostra existència – em comenten.
-
Gràcies! – dic novament, sabent
que cada vegada es van obrint més, les portes de bat a bat.
Faig un
respiració profunda i sento el seu Amor en el meu interior, i el meu, com a
part del seu. Sento com si fos part d’ells i ells de mi.
Que l’Amor i la
Pau siguin en tots vosaltres.
