Cada vegada més, i a mesura que va passant el
temps, les meves paraules deixen de ser les meves paraules; els gests, els meus
gests i la meva presència, la meva.
Cada vegada vaig deixant de ser humà per a
deixar-me emportar pel ser de llum i amor que hi ha en mi.
Sento el nou en mi i l’emoció de ser portat i
manifestat per la divinitat del meu interior.
Cada vegada vaig deixant de ser jo per a donar pas
a aquell qui en veritat sóc. És una gran satisfacció i emoció el sentir la seva
energia emanar a través meu, i com les meves decisions i obres donen pas al
major bé per a tots. Sento una immensa alegria i amor intens en el meu interior
cada vegada que així és.
La meva vida ja no em pertany. Les meves paraules,
sortint de mi, cada vegada deixen de ser les meves. Sóc jo, sent la meva
Divinitat, aquest ser Superior en mi que dóna els passos per a manifestar-se a
través meu. Sento que cada vegada sóc més ella. la meva humanitat s’està
allunyant del meu ser, donant pas a la meva veritable essència.
Expressar aquests sentiments fa que reafirmi el
flux vers on estic sent portat. Quant més em deixo, més amor sento en mi i
major benestar veig en tots aquells que es troben en el meu entorn.
Són profunds sentiments irradiats des del centre
del meu cor i la força d’una puresa interior que obre les portes del meu camí.
És tan gran el que sento, que les meves paraules semblen insignificants per a
tanta majestuositat amorosa!
El meu cor s’expandeix i aquell qui sóc va adaptant-se a la seva manifestació en mi.
M’expandeixo per a abraçar-lo dins de la meva matèria. Ara el sento, i deixo
que el meu lloc sigui el seu, la meva presència la seva.
SENTIR em permet connectar amb la Font d’un mateix
i tots els sers que l’acompanyen i l’habiten. Sento la meva integració amb ells
i la Unicitat amb els meus germans de la
Llum.
És en aquesta connexió i unió que ets Un més amb i d’ells. És en aquest estat de ser la Llar i Font alhora, que pots
rebre la saviesa de tota essència existencial al llarg de es diferents
dimensions i universos. No hi ha limitació. No hi ha dubtes ni desconcert
perquè allò que sents és el nivell de més alta vibració que pot arribar a
existir. Tu ets l’Amor, i sent ell, pots sentir la magnificència de la veritat
que som i existeix.
Des del meu cor obrim les portes del sentit de les
nostres vides i la saviesa que ens dóna l’enteniment diví de les nostres
presències en aquesta vida actual i el nostre bagatge existencial com la de tot
l’existent. Sentir amb la unicitat de la nostra veritable Llar! Tu ets part
d’aquesta Llar, que no es troba més enllà de la teva visió física sinó, en el
centre del teu veritable ser, albergat a la consciència del teu interior. Tu
ets l’Amor de la Intencionalitat Divina. Tu ets la clau del sentit de la teva
existència.
Sentint, arribem a nosaltres, a l’essència i al
veritable ser de nosaltres mateixos. L’emoció magnificada de saber de tu, i
poder-te sentir fa que deixis de viure a la humanitat i obrir de bat a bat el
camí de la teva divinitat per a portar a terme allò que has vingut a fer al
servei de la humanitat i el planeta.
SENTIR no dóna peu a les paraules, sinó a una
quietud i una plena satisfacció amorosa en tu que només vols mantenir aquest
estat i continuar sentint l’immens ser que ets i les energies de la teva
procedència, junt amb tots els sers amb els quals estàs unit des de l’obertura
del teu cor. Llavors, només sents, sentint l’èxtasi de la teva presència en
aquest estat de quietud, saviesa i pur amor incondicional compartit amb tot
l’existent en qualsevol dimensió que pugui haver. Així, escriure no pot
transmetre allò que només estant i sent
tu pot.
Per tant, ara deixo de transmetre, i des del meu
cor, a tots us abraço, beneint-vos i desitjant que l’Amor i la Pau siguin en
cadascú de vosaltres.
Gràcies per ser i estar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada