dilluns, 29 de març de 2010

El programa "La Veu del Cor" s'acomiada


El programa de ràdio "La Veu del Cor", que porto realitzant durant quasi dues temporades, tots els dimarts de les 18h. fins a les 19h. a ràdio Premià de Mar, podent-se escoltar en directe per internet a: http://www.radiopremiademar.org/ , o descarregar-te el programa al dia següent, demà 30 de març finalitza les seves emissions pels canvis que estan succeint a la meva vida que m'han fet prendre la decisió de canviar de domicili i per tant, deixar aquesta activitat, no descartant que el programa pugui continuar emetent-se a partir de la temporada que ve en una altra emissora.

El teme a tractar en aquesta darrera emissió serà: "El paper de la Espiritualitat en els temps actuals".

Agraeixo als col·laboradors i col·laboradores que han fet possible la realització d'aquest programa i als tècnics de so que han estat presents fent que arribés a tots vosaltres, els oients que ens heu estat escoltant al llarg d'aquestes quasi dues temporades. A tots gràcies, així com als meus acompanyants de la Llum que han estat sempre amb mi i presents a l'estudi de gravació i emissió del programa. A tots gràcies.


Una abraçada i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 25 de març de 2010

Claredat


Caminant pel sender dels nous temps, vaig arribar a un punt on l’espessor del bosc va desaparèixer, presentant-se davant meu, un espai infinit on la llum i la sensació de recolzament, protecció i amor impregnaren cada una de les meves cèl•lules.
Els meus ulls van poder veure la immensitat del nostre ser al percebre el potencial que cadascú pot arribar a ser. Els obstacles de moments anterior van desaparèixer davant la meva visió. El sender pel qual avançava cap a la meva il•luminació es va convertir en una amplitud celestial on l’únic que podien veure’s eren sers de Llum per arreu i una gran sensació de pau, abraçat per una plena sensació de benestar i amor.
Em trobava en mig “de Tot”, on jo era part d’Ell i Ell part de mi. Tots teníem cabuda en l’acolliment de la comprensió, on tots som Un i la Font Creadora de tota Vida part de nosaltres, perquè nosaltres érem, alhora, aquesta Font Amorosa de la qual tots procedim.
L’Amor i la sensació d’Unicitat, Pau i Amor immenses. És en aquests instants interior quan la nostra comprensió va més enllà dels cinc sentits i la nostra ment racional, travessant les limitacions humanes i connectant amb la nostra essència multidimensional i rebre i entendre informació arribada de més enllà de les nostres experiències terrenals.
Em trobava en mig del Tot quan em vaig adonar que res havia de témer perquè estàvem sent guiats i protegits cap el nostre major bé, on les nostres ànimes s’enlairaran cap a una vibració superior a l’actual. Tot estava en perfecte ordre i harmonia. Tu ets més que els teus coneixements i inculcacions socials al llarg dels anys. Tot això no tenia cap sentit en l’estat que em trobava. Jo no era tot allò après amb la ment, sinó que el meu cor emmagatzemava la saviesa de la nostra existència. La seva veu ressonava per cada racó de les meves cèl•lules. Tot jo irradiava Llum i Amor. Déu es manifestava en mi. En l’estat verdader de consciència, sempre ha habitat en nosaltres. Jo era Jo. Jo sóc Jo. Jo sóc Déu, Un amb tot i amb tots.
Sou sers divins més enllà de les vostres connotacions humanes. Sou Llum i Amor, i el món de Llum està del vostre costat. No esteu sols i mai ho heu estat.
La vostra vida consisteix en anar prenent consciència de la vostra divinitat, en recordar qui sou en veritat i anar-vos traient la vena que ens impedeix adornar-vos del procés d’evolució de la vostra ànima i el paper que cadascú representa pel major bé de la humanitat i el planeta.
Sou part del firmament. Sou l’essència del Tot,....de Déu.
Anant al nostre interior podrem veure la clau del nostre camí cap a l’Ascensió.
Només des de la calma, el silenci i la quietud podrem escoltar la saviesa del nostre interior a través de la veu del nostre cor, on les portes de la intuïció i la percepció ens permetran adreçar el nostre camí vers la manifestació de la nostra divinitat per a atraure el Cel a la Terra.
Tu ets aquest Cel Suprem.
Tu ets perfecció infinita.
Tu ets Amor.

dilluns, 22 de març de 2010

Nova ubicació

Fa poc us vaig anunciar que els nous temps van fer que canviés de domicili i de lloc d’actuació, deixant enrere la terra on fins ara havia portat a terme la meva activitat. Actualment em trobo al Vallès Oriental, a Cardedeu i especialment en un centre de Granollers (Barcelona).
El comunicat d’avui és per a fer-vos saber la web d’on estic actualment. El centre es diu DARSANA i la seva web: www.darsana.net . Aquí podreu demanar hora per a fer les sessions de teràpia i equilibri, així com preguntar sobre les meves activitats.
En aquest blog, tot i així, ja us aniré anunciant els cursos i tallers que vagi fent. Tanmateix podeu també trucar al 606098752.
Els nous temps ens estan portant i reestructurant per a portar a terme el nostre Pla Diví, allò que hem vingut a fer, arribant a noves terres on la Llum sigui necessària.
Els canvis que s’estan produint en aquests temps de tan moviment ens porten a un major bé per a tots. Confieu i deixeu que el vostre cor us guiï segons la Voluntat Divina.
Desitjant el millor per a tots, que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Una abraçada.

divendres, 19 de març de 2010

Reflexió sobre els nous nats


Fa pocs dies un germà meu amb la seva parella van tenir un nou fill. L’alegria d’ell era immensa. Dies abans ja va voler que nasqués per la il•lusió que li feia. Havia passat el temps previst i els metges els van donar una setmana més de màxim, sinó li provocarien el part. No va ser necessari perquè tres dies després va néixer en Pol. La nostra família va augmentar en un membre més. Una nova ànima renovada va venir a aquest món per a aportar les seves energies en aquests moments tan esperats pel ser humà com és la transformació i el despertar de les consciències. Tots ens vam alegrar d’aquest nou nat a la nostra família.
Tot i així, el meu paper en aquest fet va ser el d’observador i acompanyant en aquest pas tan important del meu germà, i sobre tot d’ella, que era el seu primer fill, no així del meu germà, que era el segon.
Sincerament, vaig veure el cos on es trobava ubicada aquesta ànima que ens ajudarà a tots en el nostre procés, i sobre tot als qui seran els seus pares. Sentia parlar que si se semblava a ella, la mare; que ara són tan macos però que quan creixin ens portaran tants problemes; que són lletjos, però mira a tal persona lo maca que s’ha fet al créixer; que la teva vida ja no serà el mateix i se t’ha acabat la bona vida; que...... tot són comentaris i aspectes basats en la forma i en el patiment davant la vida i que un fill és un problema on se t’ha acabat la llibertat a partir d’ara. Malauradament aquests són els comentaris més habituals, i d’altres de semblants, on es tracta al nou nat com un ser que limitarà la vida dels qui l’han engendrat i un problema pels del seu entorn. Sincerament, aquesta és la sensació que dóna quan vas a una trobada d’aquestes característiques. No vol dir que totes siguin igual i que tots els membres de la família pensin igual, però, els qui porten la veu cantant de l’acte, acostumen a veure la vida des de la visió humana.
Sovint s’ignora i es deixa de celebrar la benvinguda d’un ser especial que ens aportarà, a tots, un amor més pur, i un benestar a les nostres vides. Per un cantó, haig de dir que em sap greu que ja es limiti a una ànima pura quan es mostra dins d’un cos per primer cop en la vida actual. Se li ignora la seva divinitat i el seu potencial espiritual, la seva puresa i la seva capacitat d’ascensió i d’ajudar al món i a la humanitat amb la seva presència, amb les seves energies d’alta vibració pel major bé del planeta. Déu acaba de manifestar-se al món, novament, i l’únic que es veu és la forma i les limitacions d’aquesta forma, recordant els qui l’envolten, les experiències viscudes des de la dualitat, la forma.
No es pot infravalorar tant a un ser ple de llum i amor. Sembla que només es vegi el patiment i els problemes que podrà arribar a portar, només perquè els seus pares i l’ambient on es mouen, segueixen uns patrons basats en la mancança, el patiment, el dolor i la manca d’autoestima, quan el nou nat és un ser ple d’estima pels seus pares i per a tots aquells que els envoltin si li permeten manifestar-se tal com és i serà. En menys d’alegrar-se pel que és i ens aportarà, s’alegren pel fet de tenir descendència i ser pare o mare. Sincerament em sap greu per tots els que no valoren el nou ser pel que en el fons és i serà.
Veure a en Pol, que és com es diu, desperta el sentiment de tendresa, dolçor i amor. Fa que les expressions mostrin un somrís d’alegria i joia, però no per l’essència del fet, sinó per la novetat de sentir-se important i portar un nou fill al món per a expandir el nom de la família.
Sí, em sap greu veure com no hi ha una celebració per la nova divinitat que ha volgut venir entre nosaltres per a mostrar-nos el camí a seguir, la direcció de l’amor i la integritat, i ajudar a tots aquells que se li apropin. És curiós com passat uns dies, aquesta eufòria apareguda en el moment del naixement desapareix, en la seva intensitat, i es cau en la rutina del tenir cura del nou nat. Com en d’altres situacions ja viscudes familiars, llavors és quan començaran a viure el ritme del nadó i pensar que és un pesat perquè plorar molt o que ens desperta perquè té gana, o..... Per què no som conscients de l’aprenentatge que aquestes situacions ens aporten en menys de prendre’ns com un temps de no dormir, estar cansats, etc...... No dic que això no succeeixi, però seria bo que obríssim les nostres consciències i el nostre cor i llavors ens adonaríem del veritable sentit del naixement i el tenir cura d’una nova ànima en procés d’ascensió com nosaltres, però més evolucionada de quan nosaltres vàrem néixer.
La vida et canvia, .... però cap a bé, cap a una major satisfacció interior si no veiem els nostres fills com un problema, una càrrega que ens fan patir i no hi ha res a fer, perquè tots ens porten problemes. Pensar així, és no adonar-nos del veritable regal que la vida ens ha donat. Un fill és un regal del cel, meravellós i inoblidable. És una de les coses que més t’omplen. Hi ha molt a canviar en la visió dels aspectes de la vida que il•luminen la nostra existència.
Felicito a mon germà i la seva parella per aquest nou nat, però no hem d’oblidar que és un ser diví, no terrenal i indefens. La seva puresa i el seu amor incondicional han de ser els pilars de la nostra vida sense voler imposar les nostres creences limitadores viscudes al llarg del temps.
A la nostra família hi ha alegria i joia per l’esdeveniment, i jo també m’alegro, sabent que una nova Llum ha entrat en el nostre sí familiar.
Benvingut Pol. Gràcies per ser entre nosaltres.

dijous, 11 de març de 2010

Trucant a la porta


Els temps de l'obertura, de la separació que fins fa poc ens separava del món espiritual, del món de la Llum, truquen a la porta perquè ens disposem a rebre a tots aquells sers i ànimes conegudes per la nostra essència de temps remots, que quan junts sentíem l'amor de la creació a Casa.

Durant anys i existències hem ignorat la majoria dels sers humans una vida que es troba entre la nostra i que en moments puntuals hem pogut sentir la presència "d'algú" estant sols en un espai físic, o bé una companyonia invisible envoltats de multituds. Potser molts de vosaltres heu tingut la sensació com si us toquessin l'espatlla o us abracessin quan estaveu asseguts, relaxats al vostre llit o sofà de casa.

Ens trobem en nous temps on cada vegada hi ha més sincronicitats en les nostres vides i les persones que ens envolten, ens parlen d'inquietuds espirituals, d'àngels o guies espirituals. La xarxa informàtica conté cada cop més webs i blogs relacionats amb els "nostres acompanyants de la Llum o de Mestres Ascendits."

El que us puc dir és que no estem sols, amb l'existència d'un món paral·lel al nostre i beneficiós per a la nostra ànima i el nostre procés d'ascensió.

Amb els anys he anat recordant i sentint aquests sers amorosos que ens acompanyen des del nostre naixement i són al nostre costat fins que la nostra ànima doni un pas més en el seu camí d'evolució en una altra dimensió, tot i així, Ells continuaran sent amb nosaltres.

Som part d'una energia amorosa, de la qual l'univers ha estat creat. Som molt més que un cos, i la nostra biologia sovint ens confon. Quan connectem amb el nostre interior i ens adonem de la nostra veritable naturalesa, llavors obrim el nostre cor i les nostres percepcions s'estenen per a percebre allò que és i existeix. Quan anem al nostre interior, entrem en la veritable realitat de qui som. El camí de l'autoconeixement ens permet obrir la ment i el nostre potencial espiritual, i quan més siguem nosaltres, en el sentit d'obri el cor, escoltar la seva veu i conèixer-nos, més ens adonarem del veritable món on vivim i de l'existència del cel entre nosaltres.

No estem sols. Contínuament estem acompanyats, i fins i tot ara, mentre estàs llegint aquestes paraules estàs envoltat de sers que t'estimen, et respecten i volen el millor per a tu, esperant un senyal teu per a actuar al teu favor i puguis arribar a materialitzar allò que has vingut a fer. Vens de l'amor. Ets amor i tornaràs a la teva veritable llar quan deixis aquest cos. Tornaràs a l'amor, però no perquè t'hagis allunyat d'ell, sinó que llavors recordaràs perfectament qui ets tu, perquè sentiràs l'amor de la creació en tu, perquè tu ets amor i sempre ho has estat, malgrat no recordaves o estàs oblidant que així és.

Sers divins com tu; sers angelicals i amorosos com tu, et recolzen en aquest camí que estàs seguint, estimada ànima en procés d'ascensió. Dóna't permís per a rebre l'amor que Ells estan esperant fer-te notar. No estàs ni has estat mai sol, malgrat que per moments així et sentissis. Res més lluny de la realitat. No perquè els teus ulls físics no puguin "veure", no vol dir que Ells no hi siguin. Què tal si t'asseus una estona en un lloc còmode (no estirat a poder ser, al menys de moment), i dius en veu alta que "t'abracin"? Espera una estona i sent. Notaràs les seves presències, i fins i tot, aquestes abraçades que tant necessites. Potser no, però sí una gran sensació de pau i serenitat momentània. Són Ells que t'abracen.

Obra'ls la porta i deixa'ls entrar a la teva vida. Fes-los partíceps de la teva quotidianitat. Parla amb Ells i sent-los perquè el seu amor és gran cap a tu i la humanitat.

Els que encara no heu obert la vostra porta donant el consentiment a les seves presències a les vostres vides, no sabeu el benestar que obtindreu i l'ajuda en els moments crítics! Les sincronicitats començaran a aparèixe i veureu com la vostra vida es dirigeix, cada vegada més, cap a la vostra voluntat.

Ells i tu sou un.

Vivim en temps on el vel de la separativitat s'ha obert, de manera que cada vegada hi ha més entitats espirituals que van arribant al nostre planeta per a ajudar al ser humà. D'arreu arriben, i sempre amb una missió: ajudar al ser humà a recordar qui és i poder portar a terme allò que ha vingut a fer segons la Voluntat Divina.

No estem sols, i res heu de témer perquè el Cel és al nostre favor. Tu ets part d'aquest cel. Deixa que la família espiritual es reuneixi. Venen a tu per a estar tots junts. Obra la porta del teu cor i la teva vida perquè Ells puguin gaudir de la teva presència i actuar conjuntament en allò pel qual vas respirar per primer cop.

Ha arribat l'hora d'obrir-nos del tot per a recordar qui som i deixar que la resta de la família sigui amb nosaltres. Tu ets un ser diví, estimat àngel, encara que potser no recordis qui ets en aquests moments. Busca la calma i la pau dins teu i a Ells trobaràs. Sempre hi són, però necessiten que t'obris per a poder-te parlar i tu els puguis escoltar. El teu cor, aquí, té molt a veure.

Deixa que Casa sigui en tu. No hi ha lloc més amorós i de plenitud que estar on pertanys. Ves al teu interior i veuràs el resplendor de tots aquells que són amb tu, començant per la teva pròpia Llum, perquè tu, alhora, els il·lumines.

Obra't per a rebre'ls!


Que l'Amor i la Pau siguin en tu.

dijous, 4 de març de 2010

Consciència cel·lular

El nostre cos és una perfecta màquina a les ordres de la nostra voluntat. Com un ordinador que conté una sèrie de documents i programes, així la nostra biologia respon a la nostra intencionalitat.
Som molt més que un cos dens. Aquest conté l'essència de la nostra espiritualitat, trobant-se en cada racó i en cada cèl·lula del nostre organisme. Tot el que vivim, experimentem, pensem i sentim queda emmagatzemat en la nostra consciència, però aquesta no es troba a la nostra ment, sinó encada una de les nostres cèl·lules, com si tot el que "entrés" en nosaltres, s'arxivés una còpia en cada cèl·lula, perquè cada una d'elles alberga una consciència, la que habita en nosaltres a la nostra ment, com si d'ella reproduís una còpìa i l'enviés a cada part de la nostra essència biològica més petita. Les nostres cèl·lules contenen una consciència segons som, mostrant, si poguéssim analitzar-ho, al veritable ser que estem manifestant a cada instant! Aquesta consciència pot modificar-se, i en el fons així és, segons nosaltres anem evolucionant.
El que atraiem a la nostra vida està en consonància al grau de consciència que tenim. la visión del món que tenim ens porta a idenificar-nos amb un tipus d'enérgia o un altre, fet que fa entrar en acció la llei d'atracció: "allò en el que creus i manifestes, atraus a la teva vida".
Moltes vegades no entenem el per què la vida ens dóna o ens treu tal situació, cosa o persona. La Llei d'Atracció. Hi ha una llei universal conforme energies iguals s'atrauen, doncs bé, les energues que vibren igual o semblant sintonitzen entre sí i s'atrauen.
Tot el nostre cos a través de les irradiacions energètiques de les nostres cèl·lules emeses pel nivell de consciència que habita en els seus interiors emanen al nostre entorn un tipus de vibració i aquesta atrau i absorveix més del mateix. Preocupació atrau preocupació, així com desconfiança, recel, mancança i tot desequilibri per una manca d'amor, més del mateix; però també alegria, autoestima, confiança, pau i serenitat, axí com sentiment de prosperitat, també atrau més d'aquest tipus d'energia. Recordeu: energies iguals s'atrauen.
Gran part de la humanitat encara veu al ser humà com un individu de forma, dens i limitat. Ignoren la veritable essència que habita en ell: la seva Divinitat. El nostre cos, soport per a ajudar a evolucionar a la nostra ànima és una amb ella. No hi ha diferència entre la matèria que els nostres ulls veuen i l'energia espiritual del nostre ser.
Tot és energia. Tota matèria és energia i el soport energètic de la nostra materialització, realització i perfecte salut es troba en cada una de les nostres cèl·lules. Elles contenen la xispa de la nostra divinitat, una consciència que obra les portes de la nostra plenitud o absoluta limitació. Els nostres pensaments, paraules i actituds davant la vida són les ordres que activen el grau de consciència de les nostres cèl·lules. El pensar i dir constantment:"jo no puc perquè ja sóc vell", dóna les ordres de limitació, dolor i impotència al nostre cos per a que no pugui fer certes coses davant la vida que sí pot fer per a continuar el seu camí d'Ascensió. El ser positiu, tenir fe i confiança dóna les ordres a cada una de les nostres cèl·lules de: endavant, ho aconseguirem!!, i les nostres cèl·lules actuaran al nostre favor perquè així sigui.
Les nostres creences i pensaments estan en acord amb el nostre grau d'evolució. Si els cambiem, la nostra actitud davant la vida serà diferent i podrem gaudir i ser més feliç en el nostre procés actual.
El nostre cos reacciona segons les ordres que li anem donant a través de les nostres expressions i manifestacions. La vida no depèn de l'atzar, depèn de nosaltres mateixos: Segons el que som, atraiem. Recordeu la llei de l'univers d'energies iguals: S'atrauen!
El nostre cos no és només físic, és espiritual. Per això, s'emociona, plora, riu i s'enfada segons veiem i sentim, perquè sintonitzen les nostres cèl·lules amb les emocions y els nostres sentiments. El motiu és un: tenen consciència. Elles fan que desitgem viure o que sentim que la vida no val la pena viure-la. Som nosaltres que les estem donant aquestes ordres segons la nostra visió de la vida. Energies iguals s'atrauen. El teu ser atrau allò en el que creus i sents. Què tal si cambiem la nostra actitud i visió de la vida per una de més amorosa, positiva i amable començant per nosaltres mateixos? Les nostres cèl·lules recolliran aquest nou missatge i atrauran més del mateix.
Tu, estimat àngel que estàs llegint aquestes paraules, no és perquè sí que així sigui. Obra la teva consciència i el teu cor i sabràs que ets un Ser Superior en una experiència terrenal on la primera sensació és de limitació. Aparta el vel que ofusca la teva condició humana i adona't del veritable ser que hi ha en tu. Déu es troba dins teu. Tu ets energia de l'univers. Tu ets Amor, Llum i Consciència.
El teu cos i la vida sempre volen donar-te la raó. Recorda que allò en el que penses i sents, ho atraus cap a tu. No desvirtuïs la bellesa de la teva vida. Voldria Déu, sent tu la seva imatge, que fossis i et manifestessis limitat? Tu ets molt més del que veus en tu i de tu. Tu ets un Ser Superior en un procés de recordar la teva veritable naturalesa.
Dóna a les teves cèl·lules l'aliment espiritual, no només el físic, que necessiten.
Sanar la teva consciència cel·lular enlairarà la teva ànima i el teu espirit.
Que l'Amor i la Pau siguin en tu.