dilluns, 29 d’octubre de 2012

Paraules a preguntes i comentaris vostres


Una salutació a tots.
Avui voldria fer referència a alguna pregunta i comentari realitzat per part d’alguns de vosaltres.
Està relacionat amb algunes persones que podem arribar a conèixer amb certes aptituds espirituals, i que en el seu moment ens van ajudar o ens van cridar l’atenció per la seva capacitat de poder connectar, o canalitzar, amb el món espiritual.
Amb el temps o dies, un s’adona que aquell missatge que transmetia no es correspon actualment amb el que va ressonà en els nostres cors temps enrere, fins i tot la seva actitud pot haver canviat.
Nosaltres seguim un procés de despertar. Aquest Despertar de la Consciència, aquest Despertar Espiritual, cada vegada més vers la connexió de la nostra veritable essència i recordar qui som, ens porta a allunyar-nos energèticament, de tot allò que no vibra com ho fem ara. El camí continua. Anem pujant esglaons vers la nostra Ascensió.
Personalment conec situacions on, aparentment procedeix de la Llum, el missatge transmès. O algú amb una suposada saviesa, i la seva quotidianitat es contradiu amb el transmès davant els altres. Una cosa és l’aparença social, i l’altre la vida pròpia de cadascú. Quan les dues no coincideixen i no són una de sola, apareixen les contradiccions, en algun moment, davant tot aquell que hagi obert el seu cor. Bé el to de les paraules, el seu contingut, els seus gests o actitud davant la vida delaten a qui en veritat viu i transmet la Llum.
En el nostre món existeixen sers precedits per l’ego que els empeny a actuar i parlar des del desconcert i la boira de no ser un mateix, disfraçat d’aparent ser coneixedor dels misteris de l’univers, la seva saviesa, i amb unes suposades capacitats per a connectar amb els que es troben en d’altres dimensions.
No hi ha res a témer, perquè a ells els reconeixereu si els mireu i escolteu des del cor. Discernireu on es troba la farsa o la integritat. El vostre cor us dirà on es troba el veritable mestre i ser il·luminat, i on no.
En un principi podeu ser atrets per algú que sembla que us pugui ajudar a la vostra vida, i amb el temps, adonar-vos que les coses han canviat i aquell ser no és tal. Una bona lliçó, o vàries!!:
1.      No posar mai a ningú en un pedestal. La caiguda pot ser pitjor.
2.     No necessites buscar a fora el que ja tens en el teu interior.
3.     Confia en el teu cor que ell et dirigirà. Escolta’l!
4.     Tot allò que ressoni en el teu cor, endavant! El que no, deixa-ho! No perdis temps ni energia. Tu la necessites!
Així de senzill.
Si et sents atret per algú, bé aquest algú pot ajudar-te en veritat, o bé es crearà una situació d’aprenentatge per a la teva ànima.

No critiqueu a aquell que en algun moment us hagi cridat l’atenció. Penseu que ell o ella, també segueixen en seu camí.
El Mestre Jesús també va seguir el seu.

Una abraçada i que l’Amor, la Pau i el discerniment siguin en tots vosaltres.

dijous, 25 d’octubre de 2012

Si Jesús tornés....


Algú, ja fa dies, em va comentà que si Jesús tornés a la Terra, ens el tornaríem a “carregar”. Aquest algú és una persona molt religiosa, practicant diària.
La meva resposta va ser el silenci.
Des de la seva darrera encarnació com a Jesús, al llarg de la història sempre ha estat així. Tot aquell que transmetés un missatge semblant a les ensenyances del mestre o diferent a l’església establerta, era condemnat i mort a la foguera, crucificat, assassinat, i en el darrer segle, engarjolat.
Tot reglament de vida basat en una normativa i ritualística, rebutja tota intenció de canvi davant la vida, diferent a la seva manera de veure-la i apresa. La Església s’inclou en aquest grup.
La meva resposta va ser el silenci.
Quan posem la nostra manera de viure a una pràctica i creences subjectives, basades en una intencionalitat pel major bé d’un mateix o un grup en concret, s’allunya de les ensenyances transmeses per Jesús. Ell no va pertànyer a cap església. Ell no creia en les religions, on, si hagués una, seria la de l’Amor, cap més. 
Els interessos partidistes, en el seu moment, d’un grup social religiós, va separar a la humanitat més propera al declarar-la heretge, demoníaca o subversiva si no professaves el que ells transmetien.
Així ha estat al llarg dels segles, però tot canvia. Paral·lelament a les religions, ha anat brotant sers que han activat un despertar en el seu interior, convivint amb els convencionalismes socials i integrats en el silenci del seu saber, dins d’unes societats fortament arrelades a una dualitat.
La meva resposta va ser el silenci.
Aquests sers humans, anaven despertant la seva consciència, fruit del seu lliure albir i d’anar al seu interior, degut al desaferrament de la seva societat i manera de viure. Creien que era possible una altra diferent a la que vivien. D’això ja fa molts anys.
La religió és una limitació del ser humà per a obrir les portes de la seva divinitat. Quan algú vol donar un pas més de l’establert, recelen d’ell, fins i tot, l’infravaloren, menyspreen i encara més, apareix una burla vers la seva persona.
Els temps van canviant. Si Jesús ara tornés, segons els religiosos ortodoxes, l’església el tornaria a marginar. No interessen canvies quan el control es basa en unes pautes concretes a seguir. Tota normativa i estaments limiten al ser humà.
Els temps evolucionen, i el ser existent en aquest estimat planeta ha anat connectant amb la seva espiritualitat. Religió i espiritualitat no van de la mà. Una controla i limita, i la segona allibera i ens permet ascendir en el nostre procés.
Voler tenir la raó i la supremacia de tot coneixement no permet arribar a ser qui som en veritat.
Voler convèncer per a atraure als altres a les nostres creences, només és un afany d’infravaloració personal per a sentir-nos importants, fruit del nostre ego, les nostres pors. 
 Al llarg de la història, s’ha anat rebutjant el diferent a l’establert. S’ha atacat a tot aquell que no acceptava el proposat pels estaments socials, polítics o religiosos. Se l’ha titllat d’heretge, insubordinat, revolucionari o endimoniat. Ha hagut altres paraules que ometo per a no potenciar la seva energia.
Fins i tot ara, en els nostres temps, de tant en tant apareix algú fen un comentari d’aquest tipus. En el fons sempre ha succeït així segons els cànons de l’Església. Ha hagut tants sers “Jesús” que han existit i els han aniquilat o silenciat! No és nou que en els temps actuals on tot trontolla, l’església es comenci a plantejar si val la pena mantenir tot el seu estatus reglamentari, flexibilitzar alguns dels seus punts i maneres d’obrar i manifestar-se.
Quan algú està aferrat a unes creences fortament convençut d’elles i practicant diari dels seus rituals, la meva resposta al seu comentari inicial va ser de silenci. La paraula està per qui la vulgui escoltar. Aprendre a fer-la servir, és una de les virtuts del camí de la mestria, de l’aprenentatge d’un mateix vers el veritable ser que és.
Els temps evolucionen i estan canviant molt ràpidament. Les religions més ortodoxes estan trontollant i limitant als sers que es marginen per si mateixos. Ells pertanyen a una societat en concret i veuen con les seves actituds, intencions i obres es van distanciant cada vegada més dels seus congèneres, de tots aquells sers humans que conviuen amb ells o estan al seu entorn.
Evolució és la paraula clau per a la unió entre tots.
Flexibilitat i obertura són passos necessaris per a apropar-se als altres, i acceptar-los tal com són.
Alliberament de l’ego i un cor obert és primordial per l’apropament de la humanitat d’uns amb els altres. La por distancia, i l’amor ens apropa. Tot allò que ens allunya i crea jerarquia vertical, és fruit de la por a no sentir-nos valorats i veure als altres com a un enemic potencial per a la nostra evolució. Res d’això és. Són senyals de la no-consciència. Els interessos creats fa segles per l’església ja no tenen raó de ser. Jesús, la seva essència, ja fa anys que es troba entre nosaltres. Ell va dir que tornaria i aquests són els temps anunciats. Ell ja es troba entre nosaltres, però la ceguesa de les pors impedeix veure’l. “No em busqueu en la carn” – va anunciar, perquè és l’esperit qui es manifestarà. Així està sent i cada vegada més.
L’espiritualitat està despertant en la majoria dels habitants d’aquest planeta d’una sola lluna, en mig d’una galàxia de l’univers. L’energia crística ja està aquí, i això fa que la Veritat i l’Amor vagin apareixent en els cors i accions de tots aquells que han permès el despertar de les seves consciències i el viure des del cor i no des de la ment, l’ego.
La meva resposta davant tal comentari va ser el silenci.
Els aferraments ens distancien i limiten. La comprensió i l’acceptació, que només pot venir del cor, ens permetran ser un amb els altres i mostrar el nostre amor a tots aquells que el puguin necessitar. L’acceptació des de la ment, és no voler saber res de l’altre i tancar-nos fortament perquè no ens influenciï. És el que es denomina col·loquialment: passar de tot. No és això el que vull dir-vos, sinó l’acceptació de les diferències és el que ens permetrà aprendre i seguir el nostre camí des de l’amor.  
L’espiritualitat us farà lliures. La religió pot donar esperança, però tot queda aquí, amb l’esperança, basada en la dependència aliena. La veritable llibertat es troba en el vostre interior, no en una pràctica ritualística diària i el convenciment que allò que fem és el millor per a tots, “perquè així jo ho crec”.
Sentir la llibertat interior és fruit d’un cor obert i el desaferrament a tot l’existent.
El camí de l’espiritualitat tot t’ho dóna. La sanació és un fet, i la teva voluntat és manifestada amb una vibració cada vegada major de les teves energies.
La teva divinitat només pot ser manifestada des de l’espiritualitat.
Busca en el teu interior qui ets realment, i trobaràs el major tresor que puguis trobar: l’Amor, el veritable Amor, la teva veritable essència que et produirà benestar, pau i harmonia.
Per això, quan algú aferrat a les seves creences inculcades et fa un comentari com aquest ser que us he comentat, la meva resposta va ser el silenci.
Parlar amb una pedra no obtens resposta, però sí, pots sentir la seva ànima en busca de Llum, la Unicitat amb el Tot.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dilluns, 22 d’octubre de 2012

Per a aquesta semana


Us recordem que aquesta setmana hi ha dos esdeveniments que ens ajudaran a donar nous passos en el nostre camí del Despertar, de l’enteniment i recordar una mica més qui som.
·       Aquest dijous, dia 25, en el centre LA FONT de Cardedeu es fa la darrera trobada d’aquest mes de Creixement Personal, amb el tema: “Els Senyals de l’Univers”. Els interessats podeu trucar al 938455556, o bé passar-hi personalment. El centre LA FONT es troba al c/Hospital 4.
·       El proper dissabte, dia 27, es realitzarà a Vic el Cicle “Traspassant el llindar”, durant tota la tarda, a partir de les 16h en el Centre EL DESPERTAR de Vic. Les ponències/tallers d'aquest cicle, són:
o   El Nen Interior (a les 16h)
o   El Matrimoni Sagrat: la unió del masculí i femení en cadascú (18h)
o   Ajudant als altres: servint a Déu (20h)
                     Aquells que estigueu interessats en assistir al Cicle, podeu trucar al 938835960, o bé,     passar pel mateix centre  situat al c/Ramon d’Abadal i Vinyals 10 de Vic.


Una abraçada 

dijous, 18 d’octubre de 2012

Senzillament sóc


A vegades, senzillament sóc. És un estat interior d’immensa plenitud i benestar, combinat amb una gran sensació d’un amor no terrenal, un amor pur i incondicional absolut, conjuntament amb una sensació de protecció, comprensió, sentint-me integrat a algun lloc on sóc respectat, que es compta amb mi,...immens! Són sensacions barrejades definint el Tot en una de sola, però que si es comencés a desengrunar trobaríem la individualitat de cada una de les característiques, sensacions, emocions i sentiments independentment i no acabaríem de definir-los del tot per la gran quantitat d’ells que hi ha en un sol instant. Tots ells, s’agrupen en una paraula que els humans coneixem: AMOR en el seu estat més pur, sentint-se tot el nostre ser i cos repercutits per ell, amb tot el que això representa.
Aquest sentir que ens pertany per naturalesa és un dels majors regals que ens hagin pogut fer qui ens va crear. Sentir la nostra essència et fa alliberar de tot allò que no et pertany com a fet innat i permetent que puguis desfer-te de la crosta terrenal en la que t’has anat identificant. Quan així ho fem, la sensació de llibertat, apoderament i servei, es magnifiquen. Tu et converteixes en la predisposició perquè la Voluntat Divina actuï en tu. Llavors, el camí s’estendrà davant teu per a iniciar l’etapa de la teva realització.
Hi ha un do que tots tenim, i aquest és el SENTIR. Quan el nostre ser sent alguna cosa, fa que estigui on estigui, comenci a venir a nosaltres. És l’imà espiritual més gran que he conegut. Quan sentim, atraiem aquella energia. Sigui la que sigui.
Sentir ens obra les portes de la qualitat de vida, la felicitat, l’obrir les portes de la Llar i del ser multidimensional que som. Tot es basa en el sentir. Podem pensar i dir. Podem visualitzar i expressar en veu alta, però si no sentim, les contradiccions poden ser grans. És com si t’asseus en un cotxe. Mous el volant, canvies les marxes i toques el pedal del fre quan vulguis, però si no tens el cotxe engegat, no arribes allà on has d’arribar. O potser dir-ho d’una altra manera: Allò es va apropant a tu perquè estàs fent servir les eines adequades per a trobar-t’hi o aconseguir-ho.
Ara sento. Sento aquesta pau, harmonia, ordre, convenciment com si tot ho aconseguís o aconseguiré, amor i calma dins meu. Aquest estat no comporta només una sensació o sentiment. Estar a la Llar representa tot el que ets tu com a essència. Sentir-nos estimats, incloent per un mateix, és el preludi de l’obertura de les grans portes de la nostra Llar. Poder entrar en ella, llavors t’adones de qui ets en veritat. Coneixes qui són els teus germans, com a Un amb tu i tu Un amb ells. No hi ha cap diferència entre uns i altres. Tots som Un alhora. Sentim les energies dels altres , i aquestes ens activen les nostres perquè puguem sentir-les més clarament.
Tot flueix. Tot és serenitat. El nostre interior es converteix en l’univers en nosaltres, amb l’energia existent en ell, en cadascú de nosaltres. No hi ha diferència.
Sento el meu cor com us abraça a tots, amb els braços de l’amor de la meva divinitat, beneint la terra fèrtil del vostre caminar. Avanceu sent conscients del què sentiu a cada instant. Deixeu que l’Amor i la calma sigui en vosaltres, perquè us obriran les portes d’un despertar que molts ja l’heu viscut. Ser conscients del què sentim amb cada fet i situació ens permetrà sanar les resistències d’un passat, sovint insistents, limitant la manifestació del què sentim que hem de fer.
Sentir és la connexió més directa de tu amb l’energia creadora de tota vida: DÉU.
No hi ha gaire res més que dir, només que sentiu perquè us permetrà anar més enllà de la vostra comprensió actual. Llavors, la saviesa és possible adquirir-la per haver-la experimentada.
Avui l’escrit és una mica més curt que d’altres vegades, perquè allò que se sent no es necessiten paraules, i les que tenim, no acaben d’expressar el sentit.
Busqueu la quietud, la calma i la pau dins vostre. Cerqueu el silenci en el vostre interior i trobareu la melodia de qui sou en veritat i la Llar.
Sentir és un regal i un do innat del ser humà en procés d’ascensió.
El que experimentareu i molts de vosaltres veureu, serà allò que sou, havent retornat al lloc d’on pertanyeu.

El que sento per tots vosaltres és un gran i profund amor vers la vostra ànima i el vostre ser.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

dilluns, 15 d’octubre de 2012

El nou projecte ¡SENTIR!

Hola a tots, Família!
Em complau presentar-vos el nou Seminari ¡SENTIR!
Fa temps sentia en el meu cor el xiuxiueig d'un nou proyecte per a ser materialitzat. Bé, doncs esperant el moment adequat, a partir d'ara podeu tenir present en el vostre camí aquestes jornades de cara al recordar qui som i connectar, no tan sols amb les eines que tots tenim innates en el nostre interior, sino amb la nostra veritable Llar des del cor. 
És un Seminari vivencial i pràctic, on s'obren les portes de la nostra divinitat i poder, així, connectar, sentir i experimentar la nostra veritable naturalesa divina. 
Esperant poder veure-us aviat en ell, si així en el vostre cor ressona, una forta abraçada i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 





Aquells de vosaltres que en el seu moment vareu fer la primera part del Seminri "Connexió Divina", no serà necessri que la feu en aquest nou projecte. Si els vostres cors us parlaren en el seu moment de fer la segona part però no vareu trobar el moment adequat, ara podeu realitzar-la en aquesta nova proposta. Les energies que vareu adquirir llavors us facilitaran la realització del que vareu començar. Podeu fer aquesta segona part sense tornar a fer la primera, perquè la vostra divinitat ja va ser activada.    

dijous, 11 d’octubre de 2012

Encara que...


Quan et desprens dels somriures provocats,
Quan et neteges el maquillatge d’aparença.
Quan els teus passos no titubegen en el caminar,
Quan el teu cor s’obre i reconeix l’aïllament,
Quan tot això succeeix, llavors és que alguna cosa gran està succeint en tu.
Quan veus la bellesa que t’envolta malgrat tot,
Quan la teva mirada deixa de mirar de reüll,
Quan ets capaç de respirar profundament sense pensar en la pèrdua de temps d’aquest moment,
Quan la teva agenda deixa de ser el primordial a la teva vida quotidiana,
Quan tot això succeeix, hi ha una llum en el teu interior que vol ser mostrada.
Encara que cada matí sembli ser el mateix abans de llevar-te,
Encara que sentis que hi ha molt o res a fer en el dia d’avui,
Encara que puguis arribar a pensar: “un dia més”,
Encara que tot això sembli en tu, sempre queda l’imprevist per a impressionar-te i poder dir: “mira!, això m’ha agradat!”
Encara que avui no puguis esmorzar,
Encara que sentis un fort impuls de plorar,
Encara que aquesta nit tampoc hagis pogut dormir com haguessis volgut,
Encara que no percebis la sortida de la teva aparent situació estancada,
Encara que tot això sembli existir davant teu, deixa-ho anar i sent l’esperança que l’existent actualment a la teva vida només és un impuls per a arribar a tu.
El nostre passat ens empeny a creure el viscut temps passats, a donar per fet que el que va ser, continuarà sent, i el fet de sentir aquest sentiment en el nostre interior, fa que el nostre potencial de ser nosaltres s’esvaeixi degut que posem a les mans del que va ser el nostre apoderament com a sers lliures que som. 
Ens posem a mercè del que va ser per a sentir l’abatiment del nostre estat interior segons el nostre passat. Aquest continuarà insistint en voler subjugar-nos al seu domini, però només és una qüestió de consciència personal.
Quan no sabem, ens creiem limitats.
La vida no és com ens l’han fet creure. Més enllà de totes les connotacions culturals, religioses o socials, el nostre caminar no té un sol camí, sinó que existeix, també, un altre més en acord a les nostres necessitats. Sí, existeix un camí davant nostre, únic i primordial pel nostre ser. Aquest no és extern, sinó que la direcció a seguir a partir d’ara resideix en el que ens dicta el nostre cor.
Tots som iguals com a ànimes, però diferents com a sers encarnats. Per això, hem de cercar i trobar el camí adequat per a la nostra ànima. Som únics dins de l’espècie de la humanitat. Només nosaltres sabem fer allò que sentim en el nostre interior de la manera que ho sentim. Ningú més pot fer allò de la manera que nosaltres ho podem fer i beneficiar a aquelles altres ànimes necessitades de la comprensió com nosaltres també sentim. Despertant de la quimera onírica del nostre passat limitat, ara podem llevar-nos i dir ben fort, en veu alta: “Avui, jo sí que puc i ho aconsegueixo! Avui val la pena viure!”
La nostra vida abraça els desigs del nostre cor. Quan així ho fem, llavors, sentim la força de la nostra essència demanant pas per a fer-se un lloc en la nostra estimada existència.
Quan despertem pel matí i sentim l’amor en nosaltres, llavors és que alguna cosa està canviant en nosaltres.
Quan ens llevem i sentim la gratitud per aquest nou dia, és que el nostre ser ha trobat el camí de tornada a casa.
Quan ens mirem en el mirall i somriem per a poder-nos veure i ens agrada el que observem, llavors, és que alguna cosa gran s’està produint dins nostre.
Quan cada dia sentim la necessitat de llevar-nos per a rebre amb els braços oberts l’inesperat d’aquella jornada, és que el nostre cor s’ha obert i els nostres germans de la Llum ens acompanyen xiuxiuant-nos a l’oïda el nou dia.
Mirant en el silenci de la ment, veiem el reflex de la perfecció de la creació.
Sentint la serenitat del teu interior, perceps el potencial que hi ha dins de cadascú, malgrat les diferències i els enuigs.
Quan decidim experimentar aquesta sensació de l’encarnació, no se’ns va dir moltes de les coses que hem viscut. El llibre d’instruccions no se’ns va llegir del tot. Va haver apartats que només nosaltres van haver d’adonar-nos a través de la vivència. Arribar fins a aquí ens va obrir les portes del veritable ser que som i del recordar.
Ara, estant aquí llegint aquestes paraules, el meu ser està atent i centrat en cada una que els meus ulls ressegueixen. Alguna cosa en mi em fa estar atenta, quieta, com si algú estimat estigués al meu costat i sentís el benestar de la seva presència. Continues llegint com a part del dia d’avui, enlairant la teva essència vers el més alt del teu ser.
Avui és un bon dia, encara que potser el cel sembli no voler lluir el sol, però en el fons, m’adono que no és el més important, perquè encara que no el vegi, ell continua en el més alt de tot encoratjant-nos a seguir.
El meu cor sap dels per quès.
Avui he decidit sentir mentre camini.
Avui em permeto expressar les meves emociones sense impediments.
Avui és un bon dia per a renàixer aquell ser que somniava en el meu interior, lliure, enlairant-se cap a l’eternitat de la meva realització.
Avui, el meu cor està disposat a parlar-me i jo a escoltar-lo.
Passi el que passi avui, jo seré jo. Així ho sento i així ho expresso.
Per això, quan sento la força, per moments, d’aquesta cosa subtil que resideix en el meu interior,...obro els braços, miro al cel i exclamo:
 “Sí! Jo puc! Jo vull i faig la meva voluntat segons el meu cor!
Gràcies! Gràcies! Gràcies!”

Els dies són petits regals que ens poden fer grans.
Els instants, cireretes del nostre pastís existencial.
Deixem que la celebració sigui compartida amb tots aquells que ens envolten. Llavors, veurem com cada matí, tarda o capvespre són mostres d’agraïment per a sentir la gratitud d’estar aquí.

Des del meu cor, una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dilluns, 8 d’octubre de 2012

Notificació sobre el Seminari "Connexió Divina"


Em poso en contacte amb vosaltres per a anunciar-vos que el Seminari “Connexió Divina” queda en un estat de “pausa”.Les possibles coordinacions que puguin haver a partir d’ara de cara a la seva realització queden anul·lades.

Fa temps sento com el meu cor em parla al respecte.
El Seminari va sorgir donant peu al tancament de l’Escola d’Espiritualitat i el Despertar de la Consciència i agafant tota l’essència espiritual de l’Escola, posant-la dins d’un jornades. Ara es produeix un nou canvi i aquells que són amb mi a través del meu cor, em recorden de fer certes modificacions de la meva activitat en relació a com ho feia.
Tot canvi, tot pas, deixant enrere una manera de fer i actuar, representa un avanç per a poder connectar, encara més, cada individu amb qui és realment i poder, així,  recordar pel fet d’endinsar-se en el seu interior i sentir i experimentar la seva veritable naturalesa. Aquesta és la direcció a seguir.
Per aquest motiu, us anuncio que el Seminari Connexió Divina, tal com s’ha estat fent fins ara, no continuarà realitzant-se.
Amb alguns de vosaltres hem parlat aquest estiu de portar-lo a terme. De moment ho aturem esperant la presentació del nou Seminari més en acord als nous temps que ens ajudarà a obrir les portes de la nostra naturalesa i poder sentir-la d’una manera més directa i vivencial.
El nou Seminari permetrà recordar millor qui som, pel fet de sentir l’essència que tots som. Llavors, recordarem, sabrem i entendrem.
Durant tot aquest mes anirem constituint (els meus acompanyants de la Llum i jo) la nova activitat a realitzar.
Tot anirà millor i d’aquesta manera podrem arribar a moltes més ànimes que cerquen aquell qui són i poder obrir les portes de la Llar de bat a bat.

En el seu moment ja us faré saber de la nova activitat, presentant-la a tots vosaltres, tant personalment per e-mail, els meus blogs o per facebook.
Ara necessito uns dies per posar en ordre tot allò que el meu cor em xiuxiueja.

Fins llavors, continuaré realitzant els Cicles i les Trobades que s’han organitzat, així com les sessions individuals. Aquestes activitats no varien. És probable que després d’aquest període de reflexió i creació apareguin d’altres i tot es reestructuri una mica, però de moment, el Seminari deixarà de fer-se com a tal per a crear un que ens permeti arribar més a qui som en veritat.

Una forta abraçada i que l’Amor i la Pau sigui en tots vosaltres.


dijous, 4 d’octubre de 2012

Àngels


Avui m’agradaria escriure unes paraules sobre un aspecte relacionat amb els àngels: la Fe.
Quan parlem de fe, les ments més racionals suposen que allò que existeix s’ha de veure a primer cop d’ull, i per tant, la fe és com una clau del món de la il·lusió, imaginatiu, per a argumentar un estat temporal de benestar. La realitat, però – continuen dient -, és una altra.
Conec persones molt religioses, practicants diàries, que malgrat la bíblia parla dels àngels, ells no hi creuen, argumentant que només existeix Déu, que si volen alguna cosa, li demanen a Déu directament.
Hi ha tantes coses no visibles als ulls físics, i en canvi, existeixen i són ben reals!!
Els àngels existeixen. Personalment els sento i els puc veure, i la meva experiència amb ells, després d’anys d’obertura personal, vaig poder conèixer-los i ser part d’ells.
Hi ha aspectes a la nostra vida quotidiana que per a arribar a ells hem hagut d’obrir, abans, una sèrie de portes fins a aconseguir el que volíem. Inicialment, teníem una idea de la direcció a seguir, i a mesura que ens anàvem endinsant en la direcció assenyalada, o que sentíem en el nostre interior, al final, poguérem aconseguir o ser allò just que anhelàvem temps enrere.
Un arbre, no apareix sent un arbre des del primer dia. Tota l’essència es troba en una llavor, i a través d’una cura d’ella i el seu entorn (la terra), al final aconseguim una bellesa i uns fruits, sovint, superiors als imaginats. Una porta et porta a una altra fins a arribar allà on volem.
La Fe és la clau que obra totes les portes del procés. És una de les claus. Hi ha una altra que ens permet mantenir-nos ferms, íntegres i potenciant la capacitat d’atracció i materialització, que és l’Amor, la llavor de tot ser humà.
Quan sentim l’amor dins nostre i tenim la plena fe de l’existència dels àngels, aquests sers lluminosos i plens d’Amor vers nosaltres i el servei que estan fent, podeu comptar que al final, “us trobareu”.
Hi ha vàries dimensions compartint el mateix espai del planeta Terra. Podem veure els de la nostra dimensió (encara que alguns, ni això), en canvi, entre nosaltres hi ha vida existencial a altres nivells. Hi ha amor i molts sers, legions, que estan disposats a ajudar-nos. La Fe és la clau que pot obrir una porta entre una dimensió i una altra. Quan creiem fermament en les seves existències, obrim de bat a bat l’entrada d’ells a la nostra vida.
No és irreal. Són ben reals! La meva experiència, com la de molts altres, així ho demostren. Quan més fe tinguem, més predisposats estarem a rebre’ls a la nostra vida, i ells més s’aproparan a nosaltres.
El que és importat és el Sentir, sent un dels símptomes que ens fan notar que estan amb nosaltres. Si poséssim atenció al que sentim quan estem tranquils, i sabent que “no estem sols”, ells, és probable que us abracin, i les seves abraçades no s’obliden,...queden impregnades a la nostra memòria!!
Quan algú entra en contacte amb ells d’una manera conscient, llavors la seva vida canvia, perquè la teva fe s’enforteix i es potencia a nivells superiors fins a arribar a tenir, senzillament, el convenciment de les seves presències, sentint-los allà on estigues, independent del lloc on et trobis. Saps que hi són. Saps que així està sent, com que tu estàs llegint aquestes paraules. Ho estàs, i això és un fet ben real, doncs el mateix amb els nostres acompanyants de la Llum.
Tenir fe no és un símptoma interessat i partidista per a aconseguir alguna cosa, sinó el fet d’anar més enllà de la teva ment per a obrir les portes de la teva veritable Llar.
Pertanyem d’un lloc més enllà de la nostra dimensió, i el nostre cor, el nostre ADN això ho sap, per això sentim, a vegades, el que sentim.
La Fe és trucar a la porta de qui som, i llavors, potser sers l’obriran per a parlar-te de tu i ajudar-te a despertar la teva consciència, així com donar-te un cop de mà per a portar a terme el que has vingut a fer.
Et parlaran, probablement de la teva vida i com aconseguir el que vols. T’informaran del per què estàs aquí i del teu procés actual.
Semblarà com si ho sabessin tot de tu, i tu, t’emocionaràs pel que rebràs per part d’ells. Seran els Àngels!!
Estan aquí. És una realitat pels qui es vulguin treure la vena dels ulls i veure clar la veritat de la seva vida.
No són imaginaris o sers de contes o llegendes, sinó d’històries ben reals explicades per molts que s’han trobat amb ells.
Obriu el vostre cor i parleu-los des del cor, perquè aquest és l’únic llenguatge que entenen. És a través d’ell que podrem contactar.
Tingues fe, i desitja amb totes les teves forces que es manifestin en tu, i que t’adonis quan ho facin.
Parla amb ells i no esperis, només “sent allò que t’han de dir”.
Quan arribeu a caminar donat de la mà amb ells, veuràs que són els teus grans aliats, amics, protectors i guies. Res has de témer.
Ells estan relacionats amb l’Amor, el Cor, la Fe i el Recolzament en moments que necessitis un estímul per a continuar caminant.
Em sento un afortunat de ser Un amb Ells, perquè allò que necessito ells fan tot el possible perquè així sigui.
Les seves presències són un bàlsam pels sers que s’han obert a ells, que hi creuen i compten amb ells per a la seva vida.
Quan ets amb ells, sents una immensa pau, calma, amor, serenitat i la harmonia de la veritable Llar que pertanys.
Creieu amb ells perquè tenen ganes que els sentiu. Són part de vosaltres.
Quan connecteu, sabreu més quina és la vostra essència i la capacitat de viure i realització segons la vostra Voluntat emanada del Cor.


Que l’Amor, la Pau i els Àngels siguin conscients en tots vosaltres. 

dilluns, 1 d’octubre de 2012

Properes activitats a Vic

Hola a tots/es!
A partir d’aquest mes d’octubre també em trobareu a Vic, col·laborant amb el centre EL DESPERTAR, situat al c/ Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals, 10. Aquí, amb la Teresa i en Roberto, hem programat, inicialment, un parell d’esdeveniments, amb la possibilitat que hi hagi d’altres. De moment, són els següents:

-        Cicle TRASPASSANT EL LLINDAR, que es realitzarà el dissabte 27 d’octubre per la tarda,  a partir de les 16h fins a les 21’45h. Aquest Cicle està composat per tres ponències – tallers:

o   El Nen Interior (a les 9h.)

o   El Matrimoni Sagrat (la unió del masculí i femení en cadascú)  (a les 11h.)

o   Ajudant als altres: servint a Déu (a les 13h.)


-        Cicle DESPERTANT LA DIVINITAT, el proper dia 24 de novembre, també dissabte per la tarda, a partir de les 16h. Les ponències - tallers d’aquest Cicle són:

o   Viure Conscientment

o   Domesticar la Ment

o   Taller d’Auto Sanació

Aquells que estigueu interessats, podeu posar-vos en contacte amb el centre EL DESPERTAR, al T. 938835960.

Us recordo, també, que aquest mes d’octubre comencem unes Trobades de Creixement Personal a Cardedeu els dijous, a partir d’aquest mes d’octubre, de les 20h. fins a les 21’15h. Per a més informació i inscripcions, podeu trucar al Centre LA FONT  938455556 (dilluns matí tancat).

El tema d’aquest primer dijous, dia 4, serà: Prou! Vull canviar! 

Si voleu que aquestes activitats o el Seminari Connexió Divina es realitzin a la vostra població, el vostre centre, espai o associació, podeu escriure un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com , o bé trucar al 606098752 (Jordi).   Tanmateix per a demanar hora concertada en les sessions individuals.


Una abraçada a tots, i que l’Amor i la Pau siguin en vosaltres.


Fins aviat!