Sento en el
meu interior com el temps que vivim ja res té a veure amb el viscut fins fa
poc. Sento com l’energia actual ens indica el fet de replantejar-nos les noves
transmissions i comunicacions relacionades amb el camí a seguir cadascú per a
arribar a la connexió amb la Divinitat que cadascú és.
Sento com si
se sabés per part de les fonts transmissores, dels emissors de la direcció a
seguir per a cada ànima, però que la manera, l’energia de transmetre aquests
comunicats, aquesta saviesa, ha de ser molt diferent a com s’ha anat realitzant
fins ara.
El que
s’havia de dir, ja s’ha dit. Ara és l’hora que el ser encarnat ha de posar de
la seva part, endinsar-se en el seu interior i començar a sentir i a recordar
qui és per sí sol, sense tantes crosses dependents basades en un exterior.
Tots podem
necessitar un recolzament en un moment determinat, però ha arribat l’hora de
donar nous passos que encara no s’han donat per a poder fer arribar a tots
aquells disposats i oberts de cor perquè puguin veure a qui tenen davant
irradiant la seva energia vers ells, com un espill on puguin veure’s reflectits i una porta on dirigir-se per a
creuar el seu llindar i poder prosseguir el camí individual, amb totes les
seves característiques pròpies, per sí mateix. Mentre depenguem d’aquests sers
que, segons nosaltres, ens transmeten aspectes per a seguir el nostre camí vers
la Divinitat, ens anirem allunyant del potencial que cadascú té per naturalesa.
Tot el que
s’havia de dir, ja s’ha dit. Ara només falta integrar la nova energia, amb tot
el que això representa: un nou enfocament i maneres de viure, sentir i actuar
davant la vida. Mentre anem a una trobada
no ens aporti res de nou, és que hi ha una dependència important amb el
nostre exterior, i aquest “res de nou”, es refereix a un sentir diferent amb la
possibilitat de poder tenir present el que sento a la meva vida per a avançar
per mi mateix. Quan el que es rep és alguna cosa considerada per l’entorn o el
ser que ha dirigit la trobada que hem assistit, com si sense allò no podem
avançar, tenint present, que no és alguna cosa que es trobi en la nostra
essència, llavors estem creant una dependència i allunyant-nos de nosaltres
mateixos. Aquestes trobades ja no tenen sentit en els nostres temps.
M’agradaria
expressar-vos la puresa dels temps que vivim, i ho faig amb tot el meu respecte
ves aquells que encara transmeten segons el passat.
Ara em
dirigeixo a tots vosaltres que voleu arribar a vosaltres mateixos i mostrar al
veritable ser que sou. El meu cor em xiuxiueja i insisteix conforme haig de
transmetre-us la nova energia que vivim. A vegades les paraules poden semblar
interessos o creences personals, però en aquests moments no transmeto res
mental i només vull comunicar-vos sobre el que la Llar ens està transmetent des
de ja fa uns anys. No és res personal, sinó un procés de l’expressió de la
Divinitat que som.
El procés
humà continua, i els sers desperts continuen amb la seva transmissió, sent a
vegades aquesta, d’una energia que no es correspon a l’actual. Vivim temps gloriosos.
Temps que ens porten a que cadascú pugui començar a sentir la seva essència per
si sol. En algun moment podem necessitar un recolzament i un aclariment per a
poder continuar amb el nostre sender vers la manifestació de l’Amor que som per
naturalesa. Ens dirigim vers la màxima expressió de la nostra Divinitat, del
Déu que tots, i cadascú de nosaltres som. Tot ser encarnat està en
predisposició d’alliberar la seva terrenalitat, la seva humanitat, per a donar
pas a la Divinitat que és.
Només vull transmetre-us,
amb les paraules d’avui, i amb tota la humilitat del meu ser, que a l’igual que
tots vosaltres també està seguint el seu procés, allò que la Llar i els Sers “Superiors”, els nostres germans de la
Llum, m’han fet sentir i aclarir sobre la nova energia, indicant-me que ho
transmeti segons ells m’han anat comunicant pel ser en procés d’evolució.
Porto ja
temps que la Llar no ha volgut que les meves paraules fossin expressades. Havia
de sentir per a poder transmetre el que ara sento. La meva veu havia de ser
silenciada per un temps, encara que hagi pogut realitzar sessions individuals o
alguna que altra trobada. Haig de dir que des de a un temps no sento tant la
necessitat de parlar. La Llar ja ens ha transmès tot el que havia de dir-nos, i
el ser humà no ha arribat a entendre exactament el contingut del rebut.
Sento la
necessitat de deixar que el silenci celestial en el meu interior continuï
transmetent-me, i és través de la
paraula escrita on sembla ser el mitjà on ara haig de continuar amb la meva
part, encara que, quan estic de servei a la meva Divinitat, la paraula oral és
expressada pel meu ser, amb tot el meu amor, la meva saviesa i la meva
humilitat.
Recollint el
fil abans iniciat sobre el fons de la nova energia, encara són molt pocs els
que estan actuant en sintonia i amb el que representa aquest nou temps que
estem vivint.
Ja no podem
tenir present el nostre passat, i amb això em refereixo que ja no podem tenir
com alguna cosa actual, maneres de viure i fets que van passar fa molts segles
enrere, fins i tot algun mil·lenni. No podem pensar que anant a un lloc
trobarem el que necessitem. Allò que ens pot aportar anant a un lloc o espai en
concret del nostre món, no ens farà viure en el present.
Respecto a
tots aquells que realitzen aquests “viatges iniciàtics” a llocs considerats
“sagrats” o primordials pel nostre món i la nostra evolució. Gran part
d’aquests desplaçaments només és una manera d’allunyar-nos d’on estem, creient
que alguna cosa aliena a nosaltres ens pot arribar a apropar a nosaltres. Nomes
nosaltres podem arribar a nosaltres! És la nostra predisposició i sentint la
nostra veritable essència ens permetrà connectar amb la nostra Divinitat i
poder-la arribar a expressar.
Els temps
que vivim ens porten a no anar més enllà del nostre interior, i deixar de cantó
tot monument, runa, escultura pedres, amulets o expressions de demanar alguna
cosa externa, una ajuda perquè nosaltres, per sí sols representa que no podem.
Per a sentir i connectar no necessitem anar a l’interior d’una piràmide, un
monestir, posar-se sota uns dolmens o tenir present una sèrie de rituals,
tècniques inculcades conforme sense elles no ens arribarem a sentir bé. Tot ens
pot ajudar! Cert que així és, per tant, no és necessari anar a d’altres llocs o
aplicar certs hàbits xamànics, ritualístics, per a aconseguir alguna cosa. Amb
nosaltres n’hi ha prou!
L’energia actual
ens porta a, per nosaltres mateixos, poder donar aquest pas vers el veritable
ser que som. Ja no necessitem dependre del nostre exterior, de tota una
parafernàlia per a ser feliç. Quant més la fem servir, més ens limitarem i ens
allunyarem d’aquell qui som. Tu per tu mateix, pots! Això és el que ens estan
transmetent els germans de la nostra Llar. Ara podem nosaltres mateixos!
Hi ha sers
que transmeten els seus coneixements basats en un passat. Vindrien a ser
historiadors i arqueòlegs espirituals. A vegades ens pot ajudar el saber els
nostres orígens o part d’ell, degut que en el fons, tots estem units i
relacionats, però només és un passat que ens va poder ajudar a continuar amb el
nostre camí. És com aquells qeu construeixen un pont per a creuar un abisme. No
podem anar cada dia o de tant en tant a contemplar o venerar aquell pont. La
idea inicial era construir-lo per a creuar-lo i poder seguir el nostre camí. El
pont només va ser un pas. L’important va ser la decisió de construir-lo. El
poder no el va tenir el pont establert, sinó la nostra predisposició i lliure
albir per a arribar a la nostra Divinitat. El que va ser, va ser. El nostre
present ens permet enlairar-nos per nosaltres mateixos.
Respecto a
tots els que encara estan realitzant activitats d’aquest tipus, però no es
corresponen amb l’energia que vivim actualment, i sobre tot, amb el que sentim
quan el nostre cor està obert. Ja no és qüestió de viure aspectes del passat, o
estar davant o dins d’unes pedres o construccions ancestrals per a existir,
sentir i manifestar-nos a la Nova Era.
Ja no és
necessari aplicar el que en antany, diferents comunitats considerades de
conservar l saviesa universal, podien mostrar en el seu dia a dia. Els temps
han canviat i la manera que es feia molts segles enrere, ara ja no tenen sentit
realitzar-les tal qual. Podem tenir present el fons, però no la manera de
realitzar aquest fons i portar-lo a terme perquè les energies són molt
diferent, i aquelles comunitats, que algunes d’elles havien de viure allunyades
de tota societat, com els essenis per exemple, si ho feien de la manera que ho
feien i actuaven era perquè l’energia d’aquell temps era la que era. Ara ja no
podem aplicar-ho literalment, perquè o són els temps adequats per a fer del
passat un present d’ascensió.
Els nostres
acompanyants de la Llum ens estan advertint sobre aquest fet, però encara
sembla ser ignorat per la majoria de les fonts d’aquest món. L’energia és una
altra, i per tant, podem integrar l’essència, però no la manera que la
manifestaven en aquells segles enrere. Ja no.
La meva
intenció només és ser de transmissor sobre el que el Cel ens transmet als qui
vivim en aquest planeta en estat d’evolució, on les seves energies s’han
enlairat i estan permetent ara, que cadascú pugui arribar a ell mateix, a la
seva veritable essència sense interferències ni limitacions mentals segons ens
han inculca. Ara, aquell que vulgui, pot arribar a ell mateix.
Cert és que
a vegades necessitem una mà inicia, però després nosaltres hem de ser nosaltres
mateixos els qui fem el nostre camí, no que algú ens faci seguir “el seu” no
permetent que allò que sentim en el nostre interior sigui portar a terme. Tot i
així, el nostre cor en tot moment ens parlarà i ens indicarà el camí a
realitzar.
Sóc
conscient que la meva missió és servir a la Divinitat. Ja no transmeto cada
detall del que jo he après, perquè hi ha coses que és un mateix qui ha
d’arribar a elles per pròpia iniciativa. Mostro la direcció a seguir i
l’obertura del cor, i després, que cadascú pugui sentir l’energia d’aquesta
direcció. A partir d’aquí cada ànima decidirà si endinsar-se en ella o no i de
quina manera. Les meves activitats van modificant-se de tant en tant perquè les
energies van canviant. Fa temps transmetia amb una energia, i ara, transmeto
amb una altra, segons el temps que vivim, així com el contingut de la mateixa. Sentim
l’Energia Crística en nosaltres, i sabrem de totes les modificacions que haurem
de fer en la nostra vida actual i quins aspectes hem de deixar de cantó per a
poder arribar a tots aquells sers en procés d’ascensió, per a arribar a ajudar
al nostre estimat món. Això ho podem fer i sentir, estiguem on estiguem, sense
cap paisatge o decorat en concret.
La manera de
transmetre ha de ser diferent.
El que ha
d’arribar a tots aquells que podem tenir al nostre costat, o davant nostre, és
el SENTIR quina és la direcció a seguir en la seva vida i l’empoderament,
abraçat per l puresa, per a arribar al final d’ell segons l’acordat abans de la
nostra encarnació.
Només
transmeto el que m’estan comunicant els nostres germans celestial. La Terra ha
canviat les seves energies, amb tot el que això representa, per tant, com se’ns
està facilitant poder arribar per nosaltres mateixos a sentir i manifestar la
nostra veritable essència, quan algú pot venir a nosaltres, nosaltres hem de
ser un mirall on ell es vegi reflectit i adonar-se del camí a seguir, no com un
instructor que li ha d’ensenyar alguna cosa. Hem de ser Llum i un reflex d’ell
mateix. No hem d’inculcar res, només fer-li adonar-se que tot el que necessita
ho té en el seu interior i que ell pot. No hem d’imposar res. Només fer-li
sentir la nostra energia perquè ell o ella pugui sentir en el seu interior la
veritable naturalesa, i per sí sol activar l’empoderament per a donar els
passos vers una nova vida plena d’integritat, puresa, harmonia, pau i AMOR.
Quan senten aquests aspectes en ells, sense valorar tot allò que pot arribar a
distorsionar el camí a seguir per cadascú, llavors, ens estarem apropant a la
NOVA ACTUACIÓ segons la NOVA ENERGIA en
el nostre món. No podem actuar igual que en el principi de les civilitzacions,
sinó, adaptar-nos a la vibració actual del planeta i actuar en conseqüència
segons el potencial que se’ns ha activat en aquests nous temps amb el canvi del
mil·lenni cap a aquí i aprendre per nosaltres mateixos, que és el veritable
aprenentatge de saviesa que ens portarà al desbloqueig de totes les portes
tancades al llarg del nostre camí. A partir d’ara totes s’obriran, entenent el
seu per què i sabent del sentit de cada acte, experiència que tinguem.
No estem
sols. Mai ho hem estat, però des de fa uns anys cap a aquí, se’ns està
confirmant que en el nostre camí no estem sols davant les suposades
adversitats, sinó que ens tenim a nosaltres mateixos per a superar i sanar qualsevol
situació que visquem.
Totes les
trobades que no estiuin dirigides ves aquest fi, no estan en consonància amb
els temps que vivim vers la nostra Divinitat.
Es respecte
a tot aquell que segueix el seu procés i pot arribar a realitzar trobades o
assistir a algunes d’elles, on l’exterior preval abans que l’interior en
cadascú. Quan dic exterior em refereixo a: vestimentes, decrets varis, oracions
limitades, monuments, d’altres accessoris i elements que es valoren com a peça
important pel nostre creixement. No hi ha res del nostre exterior que tingui
més poder que el nostre interior.
La vida és
molt simple, i així hem de viure-la.
Quan no ens
tenim en compte i valorem l’extern en nosaltres, ens estem allunyant de la
nostra essència i limitant. Tot el que necessiteu ja es troba en el vostre
interior. No us fa falta res per a arribar a ser vosaltres mateixos. No heu
d’anar a recollir-lo al vostre exterior i dependre d’ell.
Vosaltres
sou la Llum, el Camí per a vosaltres mateixos.
Vosaltres
sou la Veritat i la Vida per a vosaltres mateixos.
Quan més
anem al nostre interior i sentim la nostra veritable essència, la nostra vida
prendrà el sentit pel qual vàrem néixer.
Tots sou
respectats, sigueu el camí que sigueu.
Tots sou
part de cadascú i de la Llar.
Les paraules
llegides han estat la veu dels acompanyants celestials que comparteixen aquest
espai planetari amb nosaltres. Cada vegada sou més els que podeu sentir-los, i
fins i tot, veure’ls.
Tots sou
estimats i vetllats.
Escolteu el
vostre cor perquè ell us guiarà vers la puresa del camí i la integració de la
nova energia que habita amb nosaltres.
Som sers
crístics, i com a tals, la nostra
Divinitat trucar a la nostra porta per a ser manifestada. Quan més visquem en
la senzillesa, la puresa i la bondat, com a símptoma de sentir i viure des de
l’amor, més permetrem que cadascú sigui ell mateix amb tot el seu
resplendor.
Només et
necessites a tu per a arribar a tu. En el teu interior trobaràs totes les eines
que necessites en aquesta vida. Amb elles crearàs l’obra d’art mai realitzada,
la més bella i complerta: a TU MATEIX.
Que l’Amor i
la Pau siguin en cadascú de vosaltres.
