El quart Rei Mag per Deepak Chopra

 

Hi ha una llegenda que, sense ser part de la Revelació, ens ensenya el que Déu espera de nosaltres:

S’explica que hi havia un quart Rei Mag (ARTABÁN), que també va veure brillar l’estel sobre Betlem i decidí seguir-la. Com a regal pensava oferir-li al Nen un cofre ple de perles precioses. En canvi,, en el seu camí es va anar trobant amb diverses persones que anaven sol·licitant de la seva ajuda.

Aquest Rei Mag les atenia amb alegria i diligencia, i anava deixant-los una perla a cadascuna. Però això va anar endarrerint la seva arribada i buidant el seu cofre. Va trobar molts pobres, malalts, engarjolats i miserables i no podia deixar-los desatesos. Es quedava amb ells el temps necessari per a alleugerar-los les seves penes i després procedia la seva marxa, que novament era interrompuda per un altre desvalguts.

Va succeir que quan per fi arribà a Betlem, ja no estaven els altres Mags i el Nen havia fugit amb els seus pares vers Egipte,, perquè el Rei Herodes volia matar-lo. El Rei Mag seguí buscant-lo, ja sense l’estel que abans el guiava.

Buscà i buscà i buscà.....i diuen que va estar més de trenta anys recorrent la terra, buscant al Nen i ajudant als necessitats. Fins que un dia arribà a Jerusalem just en el moment que la multitud enfurismada demanava la mort d’un pobre home Mirant-lo, reconegué en els seus ulls alguna cosa familiar. Entre el dolor la sang i el patiment,, podia veure en els seus ulls la brillantor de l’estel. Aquell miserable que estava sent ajusticiat era ¡el Nen que per tant de temps havia buscat!

La tristesa omplí el seu cor, ja vell i cansat pel temps. encara ara guardava una perla a la seva bolsa, ja era massa tard per a oferir-la al Nen que ara, convertit en home,, penjava d’una Creu. Havia fallat en la seva missió....

I sense saber a on anar més, es quedà a Jerusalem per a esperar que arribés la seva mort.

No van acabar de passar  tres dies quan una llum encara més brillant que la de l’estel, omplí la seva habitació. ¡Era el Ressuscitat que venia al seu encontre!

El Rei Mag, caient de genolls davant d’Ell, prengué la perla que li quedava i va estendre la seva mà mentre feia una reverència. Jesús la va agafar tendrament i li digué:

“Tu no has fracassat. Al contrari, m’has arribat a trobar durant tota la teva vida. Jo estava despullat, i tu em vares vestir. Jo vaig tenir gana i em donares de menjar. Vaig tenir set i em donares de beure. Vaig estar presoner, i em vares visitar. Perquè jo estava en tots els pobres que vares atendre en el teu camí.

Moltes gràcies per tants regals d’amor. Ara estaràs amb mi per sempre, perquè el Cel és la teva recompensa.

 

Quan arriba l'hora

 

El meu ser interior avançava pel camí on es trobava. La pluja abraçà tot el meu ser, arribant a fer brotar l’essència haguda en mi en aquell moment. Jo prosseguia donant els passos segons sentia dins meu. 

Al final, en mig del meu caminar, em vaig aturar. Vaig començar a percebre tota una sèrie de sensacions desitjades al llarg del meu procés conscient. Tot lo anhelat s’anava produint en el meu interior, sentint a grans nivells, aquests moments tan desitjats des de feia molt de temps. al final els vaig arribar a sentir estant amb mi.

Els meus ulls es van humitejar, sentint un gran amor en mi. El meu interior es va estendre i començà a flotar dins de la immensitat on em trobava. Va ser com reconèixer que em trobava en el meu món innat i del qual procedia.

No estava sol. Era com si sers de Llum i la meva pròpia essència es trobessin a prop de mi. No necessitava expressar res, només sentir el que estava vivint en el meu present actual.

Aquestes sensacions em permetien adonar-me d’aquell qui era, i que en el fons sempre he estat. El temps no existia, ni l’espai. Podia estar flotant en mig de l’univers, com estar amb un tipus de sers de Llum, o amb d’altres, però en tot moment acompanyat per la meva veritable Família de la Llar.

Aquests moments em van fer alliberar tot allò que estava associat a lo terrenal per a obrir-me les portes de la meva essència espiritual, que és la font de la qual tots procedim. L’Amor era part de mi, el qual m’apropava a tots i em feia tenir una visió totalment diferent a l’establerta i relacionada amb el món on em trobava. Més enllà d’ell ens trobem cadascú de nosaltres per a crear una vida segons la nostra veritable essència pel major bé de tots.

Abraçant aquest silenci, aquests moments sentits i tot el que anava rebent des d’aquesta Llar Celestial, el meu ser es va anar renovant cada vegada més fent-me sentir la serenitat, la pau, l’amor i la saviesa conforme aquesta no pertany al coneixement mental, sinó a la nostra veritable essència.

Varen ser moments, els quals varen restablir tot el meu ser en relació a qui en veritat jo era. Em vaig sentir alliberat del tot, buit de qualsevol tema existent, i on tan sols existia la meva essència enlairada per les sensacions que estava tenint, en una dimensió molt superior a les conegudes.

El temps i l’espai no existien en mi, només el present i la meva essència innata, procedent de l’Amor Universal.

Amb el temps, i la meva pràctica conscient, aquests instants es varen convertir en part de mi d’una manera constant i permanent al llarg de la meva vida, anant a més. Quan així és, tota la teva vida canvia, passi el que passi en ella. La teva presència es manifesta amb una gran pau interior, serenitat i comprensió de tot el succeït. Tots els per què varen desaparèixer, sentint a cada instant la comprensió d’aquests per què, i entenent el seu sentit pel qual apareixien.

La saviesa és en tu plenament, comprenent i podent-te apropar, cada vegada més, a tots aquells que t’envolten. Llavors és quan el sentit de la teva existència en aquesta vida actual comença a materialitzar-se a nivells inimaginables.

Tot es troba dins teu. Quan has obert el teu cor i t’has lliurat a la Divinitat Superior, llavors, totes les portes del teu procés s’obren per a materialitzar l’acord que es va fer abans d’encarnar en aquest món.  

Per a concertar una sessió

 Queda poc per a finalitzar aquest any que ens trobem, el qual ha estat una benedicció pel nostre ser, tenint present que tot el viscut no ha estat el que semblava ser. En tot està inclòs el sentit pel nostre benestar i del nostre procés evolutiu. Només és qüestió d’adonar-se i no quedar-se amb el que no està sent segons un voldria. Desitjant el millor per a cadascú de vosaltres, una bona abraçada.

 

El silenci

Quan es parla per parlar constantment, el que s’està produint, és no voler escoltar-se aquell qui un és. Quan això succeeix en l’hàbit d’algú, les respostes s’alliberen d’ell, trobant-se atrapat, limitat i integrat en una situació que no és la volguda per un.

Quan deixem que la paraula deixi de tenir la predominança a la nostra vida, permetrem l’aparició del silenci. A través d’ell trobarem les respostes del nostre procés i el com realitzar-lo per a la seva materialització i el nostre major benestar i felicitat davant la vida.

Llavors, el benestar i la serenitat en un mateix és possible.

El Silenci ens permet veure la Llum del nostre camí.

 

El sentit del que es viu

 

Gràcies!

 Vull donar-vos les gràcies a tots els que al llarg d’enguany heu expressat el vostre interior en els comentaris realitzats en els mitjans on he anat publicant  els articles i vídeos personals.

Agraeixo sincerament les vostres paraules sorgides del vostre cor, i les benediccions rebudes per part vostre al llarg d’aquest any de grans canvis, on finalitza una etapa per a donar peu a una nova vida segons vàrem acordar pel nostre ser i el món terrenal que ens trobem.

A tots, us desitjo el millori dir-vos: moltes gràcies! per les vostres paraules i el vostre desig d’arribar a ser vosaltres mateixos.

Gràcies per les vostres benediccions vers el meu ser.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres. 

 

 

L'ànima evoluciona?

 

La Unió total

 Quan el ser sintonitza i connecta definitivament amb la seva ànima, indica la plena unicitat del seu ser amb qui en veritat és. És com si la seva ànima, la seva essència innata unida a la seva més alta vibració existent en ell, fessin que tingués la sensació de la unió amb un gran amor, una gran plenitud d’haver trobat aquella part d’ell que feia temps buscava o s’anava apropant cada vegada més: la seva Divinitat. Al final es trobaren i la seva unió va resplendir fins a sentir la més alta vibració en ell, a través dels pors de la seva pell, la seva ment, el seu cor i tot el seu ser. Ha estat com dues ànimes bessones que s’han trobat, ja per sempre.

És una sensació d’una gran abraçada. 

Lo innat al final es troba i es manifesta.

Llavors, l’Amor i la Pau estaran, ja sempre, amb un mateix. 

 

 

Refkexió sobre la Nova Escola

 

Les paraules d’avui estan relacionades amb l’escola que està funcionant fins ara, i els canvis que haurien de fer-se en ella degut als nous temps que estem vivint per a una nova vida, i sobre tot, pels nous nens que es troben entre nosaltres i estan venint cada vegada més. El que llegireu seran paraules expressades per diferents nens en relació a l’escola que estan assistint. Totes les expressions han estat expressades per diferents sers de la infància trobant-se en una escola actualment. Porta per títol: REFLEXIÓ SOBRE LA NOVA ESCOLA. A tots, feliç dia i una bona abraçada. 

 

Estant davant d’un nen i xerrant amb ell, tenint present els temps que vivim, li pregunto:  

-         T’agrada anar a l’escola?

-         No – em diu movent el cap.

-         T’ho passes bé?

-         No. A vegades m’avorreixo i no entenc el que diuen.

-         Quan no entens alguna cosa li preguntes a la mestra?

-         No – em diu movent el cap.

-         Què és el que t’agradaria fer a l’escola i no es fa?

-         Jugar i parlar amb els meus amics, però no puc perquè sinó es distreuen i la mestra em diu que calli. També m’agraden molt els animals: els gossos i conills.

-         Si haguessis de ressaltar alguna cosa de les que fas allà, quina seria?

-         Quan jugo al pati. M’agrada estar a fora.

-         I quan estàs a dins a classe, què ressaltaries del que fas o no fas?

-         M’agrada treballar amb els amics, junts, i no ho fem. (Pausa). També m’agradaria pintar i dibuixar. M’agrada molt, i sobre tot, els animals.

-         A l’escola teniu animals? – li pregunto.

-         No, però sí hi ha un petit hort on varem plantar unes cebes i patates.

-         Heu recollit ja els seus fruits o encara no?

-         No.

-         Han brotat però?

-         Alguna sí.

-         Imagina’t que poguessis canviar l’escola on estàs. Què canviaries? Posaries alguna cosa nova?

-         L’escola la posaria en el camp – em diu.

-         En el bosc?

-         Sííí! M’agrada estar amb els arbres i a l’aire lliure – em respon.

-         T’agrada treballar amb grup?

-         Si – diu com dubtant, com si no ho hagués fet gaire.

-         Ara imagina’t que poguessis fer una assignatura que no s’ha fet mai a l’escola. Quina assignatura crearies i faries?

-         Com puc saber el que m’agrada quan sigui gran! – em diu content, decidit  i il·lusionat per a poder-ho fer.

-         Ara pots fer el que t’agrada?

-         Quan sóc fora de l’escola sí.

-         A l’escola no?

-         No.  

-         Què et diuen els pares sobre anar a l’escola?

-         Que haig d’anar per quan sigui gran.

-         Què passarà quan siguis gran?

-         Així podré treballar, diuen.

-         Et vull fer una pregunta. Quan siguis gran, què t’agradaria fer: treballar o fer allò que t’agradi per a passar-t’ho bé.

-         Allò que m’agradi, però els pares em diuen que hauré de treballar, sobre tot.

-         I si poguessis treballar fent allò que t’agrada, ho faries?

-         Sííí! – em respon content

-         Et puc fer una abraçada?

 

Llavors ens aixequem i ens abracem els dos. La seva abraçada és d’una tendresa i una calidesa que et dóna forces per a continuar vivint.

Els nens saben i ens transmeten  el que cal fer per a ser feliç i sentir-se bé. Només cal escoltar-los perquè són un exemple de la nova vida que ens espera.

Les respostes obtingudes d’aquest nen ens mostra com hauria de ser la nova escola en aquests temps que vivim. Es necessiten fer canvis en diversos estaments i associacions socials, i l’escola es un d’aquests elements prioritaris per a permetre fer el Gran Canvi ja anunciat per a aquest món en que ens trobem. No és qüestió d’anar activant la ment, sinó anar escoltant el nostre cor per a portar a terme allò que cadascú ha vingut a fer en aquest món pel major bé de tots, no d’uns quants. 

Tot té un sentit, i els nens són un mirall de com hauria de ser el nostre ser i la realització personal en aquesta vida que ens trobem,, per això la vinguda dels nens “índig”, cristall, “arco iris”, diamants,....Tots, son una benedicció.

 

Gràcies estimats sers de la Nova Era!