dijous, 28 de gener de 2016

La trobada dels emissaris

Com en d’altres temps del procés de la Terra, els emissaris es van reunir per a transmetre i instaurar el nou camí per a les ànimes que l’habiten.
Ell va partir vers el lloc acordat. El seu cor el guiava i indicava a cada encreuament que apareixia davant d’ell. Sabia que aquestes trobades eren per a alguna cosa important i superior en l’evolució del planeta. La humanitat havia produït un enlairament de la seva consciència, amb el que les pautes que fins ara es basaven havien de ser revisades i modificar-se segons la vibració aconseguida fins el moment.
Tot es conjurava perquè la Nova Terra donés un nou pas vers la seva Ascensió. Els emissaris ho sabien, i havia arribat l’hora que tornessin a reunir-se i establir un nou codi per a ser transmès i fer que cada ànima es responsabilitzés en un major grau dins del seu procés per a obrir el sender interior i arribar al seu tresor més preuat: la seva essència esperant ser reconeguda i manifestada quan tot coincidís per a la seva plena expressió. Ara, havia arribat aquest moment perquè així fos.
Van entrar a la cova acordada. Allà, en mig de la natura, fora de l’abast de qualsevol interferència terrenal, van anar arribant un a un, fins arribar a confeccionar el cercle dels emissaris.
Tots sabien el motiu d’aquesta trobada. La Crida els havia anunciat el dia d’avui. Els somnis per a alguns; les visions per a d’altres, o les comunicacions directes de la Germanor Superior, o fins i tot, de la pròpia Divinitat individual, tots van ser avisats, arribant i aposentant-se per el gran encontre.
Els temps van motivar la creació, novament, del cercle dels emissaris.
El silenci unia a tots ells. Havia homes, dones, i algun que altre nen, com es denomina als de poca edat en aquesta vida actual. Tots ells units per la mateixa essència i disposats a crear el nou paviment per a la nova vida que haurà d’instaurar-se en el nostre estimat planeta conegut més enllà de la nostra via làctia i  univers.
A les més altes esferes, tot es va sincronitzà perquè pogués fer-se aquesta trobada protegida per la Gran Voluntat Superior Universal.
Tots, de diferents racons, es van asseure en cercle per a transmetre i rebre la saviesa i els nous principis per a la humanitat.
Estant en el silenci, hi havia una unió entre tots ells. Era una sola energia, amb la presència dels germans celestials. Tot estava a punt per a començar l’encontre.
Va haver un que va expressar la seva paraula per a fer que la unitat sentida es reforcés i creés una protecció per a tot el que allà havia de succeir i transmetre’s a tots els presents. Aquest cercle estava abraçat per un altre cercle lluminós de sers, d’altres dimensions col·laborant amb aquells que es trobaven en aquell indret. Darrera d’ells, es trobava un tercer cercle de sers de la més alta vibració.
Quan els emissaris, escoltant la veu de qui els guiava, van començar a interioritzar-se profundament, seguint les pautes concretes de qui els dirigia. Van fer, a continuació, unes respiracions al uníson, i tot el lloc s’il·luminà d’una llum daurada que irradiava uns raigs que van dirigir-se als cors dels allà presents. 
Havia quietud física, però les seves ànimes i consciències, durant un llarg temps van anar rebent i interconnectant-se els uns amb els altres i intercanviant el que els seus cors anaven rebent. Tot s’unificava. Tots els sers anaven arribant a un acord pel renaixement d’una nova vida. El temps va anar passant sense ser conscients d’ell. Quan el rebut coincidia en cada cor, i havent-se integrat en cada una de les consciències, llavors, quan la Unicitat va quedà reafirmada i integrada en cadascú dels ADN dels assistents, llavors, la llum daurada va desaparèixer i la veu que va dirigir els inicis de la trobada va tornar a escoltar-se per a donar pas al que cadascú sentia després de l’acord establert procedent de la Voluntat Superior.  
Tots van sentir les seves veritables naturaleses, les seves essències i plenitud. Els seus cossos es van tornar ingràvids i l’amor habitant en cadascú d’ells, va fer que les llums individuals resplendeixin com no ho havien fet fins llavors. Va ser com si tots, absolutament tots, haguessin pujat nous graus d’intensitat al irradiar-se. Aquell indret va tornar a il·luminar-se, però aquest cop, de les emanacions dels assistents encarnats.
Els emissaris van rebre les noves pautes per a portar-les a terme a partir d’ara per tots els racons del nostre planeta.
Encara en cercle, i sentint les seves irradiacions i sensacions de la presència d’aquestes, a la indicació de la veu guia, tots van fer alhora una profunda respiració per a unificar el moment de sortir d’aquest estat amb tota la informació rebuda.
Després d’unes cinc hores, tal com coneixem el temps en el nostre món, poc a poc, els assistents van anar obrint els ulls sentint la Germanor amb tots els presents i tot el que els envoltava i podien percebre. Els sers de la Llum i d’altres dimensions continuaven allà amb ells.
L’aparent silenci continuava manifestant-se, encara que tot havia canviat. Els emissaris ja no eren els mateixos. Contenien en el seu interior un alliberament de saviesa que no havien obtingut fins aquell moment. Havia arribat l’hora de donar un pas més en el procés de la humanitat i de cada ser. El camí havia de modificar-se per a arribar a la manifestació del sentit de la nostra existència i la Gran Voluntat Divina.
La veu prosseguí:
-         Ara, tots els presents hem rebut i sentit els nous esglaons per a ser transmesos al llarg de la nostra dimensió, allà on cadascú estigui. Sentiu i sentireu la connexió amb la procedència de la nostra Llar. Tots, cadascú de nosaltres som font per a alimentar les ànimes dels nostres germans encarnats. Som Un amb ells. Molts continuaran negant la vostra presència o les vostres paraules. Deixeu que el seu procés continuï, i sentiu el seu amor en vosaltres. Això els ajudarà per quan estiguin disposats a seguir el seu camí a consciència. (Pausa) no esteu aquí per a aquells que no volen, sinó per a aquelles ànimes que estan disposades a arribar a elles. Seran a aquestes a qui alimentareu, estant presents i amb el vostre exemple.
-        
-         Sabeu que no sereu vosaltres, sinó la Voluntat Divina en vosaltres. Recordeu-vos de la humilitat per a arribar a tots els que ja estiguin preparats per a rebre l’aliment celestial per a la seva ànima. No insistiu perquè quan així sigui, la vostra consciència podria dubtar. Sent vosaltres amb tot el que sentiu, arribareu a aquells que ho necessitin. El Superior us facilitarà aquells que necessitin del vostre ser. Us vindran. sereu portats allà on us necessitin, com fins ara ha estat sent. (Pausa llarga).
-         ...
-         El que avui hem rebut, tots ho contenen però no tots saben de la seva presència. En el seu moment accedim a ser els emissaris d’aquesta humanitat, encara que els moments viscuts per a arribar aquí, no fossin fàcils ni senzills. Vàrem haver, tots, de confiar en nosaltres, acceptar el viscut perquè, amb el temps físic, poder sentir el nostre servei de la Gran Voluntat Divina en aquesta dimensió. (Pausa). Avui som nosaltres, però arribarà el dia, que aquest indret es farà petit, perquè gran part de la humanitat sentirà la seva essència i la manifestarà en el seu camí. La Terra s’anirà il·luminant cada vegada més, enlairant les seves vibracions, arribant a ser, una porta oberta a d’altres sers més enllà del nostre sistema solar. Aquells qui ara estan aquí amb nosaltres començaran a ser sentits per una gran part de la humanitat. Molts els podran veure com nosaltres. No som especials per estar avui aquí. Recordeu la vostra procedència i sentiu la vostra Divinitat per a arribar a complir el vostre servei des de la puresa, la humilitat i la fermesa. 

Només s’escoltaven les seves paraules càlides i fermes d’aquesta veu, d’aquesta ànima que recordava a tots els presents el sentit dels seus serveis.
-         Que els cors ressonin en cadascú i siguin la guia dels seus passos que l’Amor abraci cada acte, cada paraula, tot sentir i cada obra que es realitzi. (Pausa). Tots sou beneïts. Transmeteu la bona nova dels nous temps i la responsabilitat de cadascú a la seva vida. Cadascuna d’elles, enfortirà les del seu entorn, i totes les ànimes encarnades i les de l’univers ens unirem per a donar sentit a la Intencionalitat per la qual vàrem ser creades.
-         ...
-         Ara, aneu a les vostres llars, amb la vostra gent i transmeteu-los el rebut i sentit avui aquí. Sereu estimats, protegits i beneïts. Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

A continuació, cada un dels assistents va anar aixecant-se i acomiadant-se dels presents amb una abraçada per a continuar el seu camí pel qual varen encarnar.

Algú d’aquests emissaris es troba a prop de vosaltres. Per a reconèixer-lo sentiu el vostre cor i sabreu la veritat de la seva presència. Ell us transmetrà des de la puresa, la humilitat i la senzillesa, la simplicitat. Respectarà el vostre procés, el vostre ritme i us sentireu bé al seu costat. Sentireu la veracitat conforme és el Camí, la Veritat i la Vida. Arribarà el dia que el que rebreu d’ell amb la seva sola presència, ho arribareu a sentir vosaltres també en el vostre interior d’una manera intensa. El vostre cor us parlarà alt i clar, sent la brúixola per a arribar a vosaltres mateixos.
L’univers no us deixa sols. Us ha escoltat i les vostres peticions ha estat escoltades. La Font es troba en el vostre interior, però aprendre a alimentar la vostra ànima, a vegades pot arribar a necessitar un estímul per a saber cóm obrir el vostre interior i cóm endinsar-vos en ell, per a arribar a l’encontre amb un mateix. Quan us trobeu, sentireu l’alegria de ser qui sou, més enllà del físic.
Avui us vull recordar que el vostre camí no està sol i que aquells que encara busqueu, deixareu de fer-ho perquè serà en el vostre interior, en el silenci i en els emissaris com a Llum qui us indicaran el camí vers la vostra plena manifestació.
Vosaltres sou aquests emissaris del present a partir d’ara. En el vostre entorn, per aquells que ho necessiteu, trobareu a un d’aquells emissaris reunits. Estigueu oberts de cor, perquè els nous temps, no requereixen del passat, sinó del potencial que cadascú és.
Ha arribat l’hora de la vostra responsabilitat davant el procés.
Vosaltres sou la nova humanitat.
Els emissaris continuaran amb el seu servei a la Voluntat Superior. Els reconeixereu pel seu amor, la seva llum i saviesa emanada del cor.

No hi ha prediccions de destrucció ni desamor. Res d’això hi ha, perquè aquests sers lliurats al servei de l’Amor faran que l’Amor pugui amb tot el passat i les seves limitacions. Només hi ha esperança i realització per a cadascú de vosaltres.
És l’hora anunciada que cada ànima es responsabilitzi del seu procés.
Sigueu vosaltres mateixos i l’Amor regarà les llavors de la vostra divinitat perquè puguin brotar, i recollir els fruits tan anhelats des del vostre cor.

Vosaltres, estimades ànimes, sou l’aigua per a l’Ascensió del planeta i la humanitat. Deixeu que les llavors del vostre interior recullin la humitat de la vostra predisposició i l’Amor del vostre cor.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.


dijous, 21 de gener de 2016

Sobre la Llum

Avui vull escriure-us sobre una petició que se’m va fer de Marco G, de Bolívia. Em deia si podia escriure unes paraules sobre:

La Llum il·lumina o cega segons l’actitud de l’estudiant”.

Abans d’endinsar-nos a la qüestió presentada hauríem d’entendre què s’entén com a Llum. Dins del context espiritual, segons la font, pot no tenir el mateix sentit que una altre, per això, m’agradaria explicitar què s’entén com a Llum, dins del nostre procés d’ascensió.
LLUM, entenent-la com una direcció, alguna cosa a on dirigir-nos, representa la VERITAT de la nostra existència: “anar cap a la Llum (la Veritat)”; “portar-la a la Llum (el lloc adequat que una ànima ha d’estar una vegada desencarnada)”; “vull trobar la Llum a la meva vida (trobar el sentit, la Veritat del meu procés per a conèixer-me més i poder seguir el camí correcte per a mi en aquests moments)”; “vull viure en la Llum (sentir la connexió en tu per a prendre les decisions adequades, basades en l’Amor)”; ...
La Llum del nostre procés és la guia emanada del nostre cor, guiant-nos i mostrant-nos el camí a seguir.
Quan parlem de la Llum, estem parlant de tenir clar el què fer i cóm actuar davant les situacions de la nostre vida. Aquesta claredat, i aquesta presa de decisió estaran basades en l’Amor. “La Llum s’ha fet en mi”, el que vol dir és que vas poder sentir aquell qui tu ets en veritat. El fet de sentir aquell qui tu ets, la teva veritable essència, llavors la teva vida pren un altre sentit, perquè la teva visió d’ella deixa de tenir present el teu passat, com a ser de present que ets perquè l’Amor és present, no passat ni futur. Quan estimem o sentim l’Amor, ho estem fent ara i aquí en el nostre present, en aquests instants, per tant, voler trobar la Llum a la vida d’un és sentir l’Amor en un mateix perquè ell et guiï, sent alhora, la teva protecció davant el teu propi procés. Recordem que l’Amor tot ho pot, per tant, allò que sentim en el més profund del nostre interior,....és possible.
Viure en la Llum és viure sent un mateix.
Relacionant aquestes paraules amb la petició del nostre germà Marco sobre l’escriure unes paraules relacionades amb la Llum i la repercussió que pot arribar a tenir en cadascú, us diria que tu ja ets Llum, i que el procés de recordar qui ets en veritat anirà intensificant la brillantor que ja som.
Ens trobem en temps de mostrar la nostra essència, i per tant, de viure, ja no des de la ment, sinó des del cor. La ment ja no té el paper principal que se li ha anat atorgant fins ara, sinó que el seu veritable rol és el de materialitzar allò que el nostre cor ens dicta.
Cada ú segueix el seu procés i al seu ritme. No tots el segueixen per un igual. Hi ha qui necessita més temps que d’altres, i hi ha qui avancen en el seu procés d’una manera més accelerada. A què és degut aquests ritmes diferents si tots tenim el mateix potencial i energia que ens recolza? La resposta la trobarem en el procés d’evolució de la nostra ànima.
És cert que tots podem i som capaços d’arribar a nosaltres mateixos, però no tots estan disposats de la mateixa manera per a arribar a un mateix.  La predisposició no és la mateixa, i això representa que hi ha sers que tenen més resistències que d’altres. El treball del perdó i de l’alliberament del nostre passat és primordial per a poder arribar a nosaltres, a conèixer quina és la nostra veritable essència i donar els passos per a començar a manifestar-la.
No tots estan disposats a acceptar la veritat (la Llum). Gran part de la humanitat encara està atrapada en el seu passat. Per sort, ens trobem en temps que, si volem, ara podem, i per tant, tot aquell que vulgui alliberar-se de qui no és, ara pot fer-ho.
Són les pors les que ens priven d’aconseguir la felicitat i d’arribar a nosaltres. El nou pot espantar, però els resultats a obtenir poden portar-nos, com es diu, “a la glòria”, mai millor dit. Tu ets Llum, Amor i el Far per a molts del teu entorn. La teva sola presència pot ajudar als altres que siguin ells. Allà on ets té a veure amb el teu camí de vida i la teva evolució personal. Per tant, tu pots il·luminar el teu entorn i facilitar que aquells que necessitin d’una Llum que els permeti veure el seu camí interior, puguin trobar la seva nova vida. Tots estem relacionats i UNITS. Tots som GERMANOR.
Quan algú vol trobar el seu sender vers ell mateix, només ha d’anar al seu interior i començar a acceptar el que sent. Aquest sentir li indicarà què hem de deixar anar i què fer, quins passos donar vers la nostra llibertat, felicitat i integritat.
El tema que em vas proposar, estimat Marco, estava relacionat sobre si la Llum il·lumina o cega, tenint present l’actitud de cadascú, segons les teves paraules inicials “d’estudiant”.
Entenent la Llum com la Veritat de la nostra existència, la Llum il·lumina la nostra vida, permetent-nos veure i entendre millor el sentit de la nostra vida i els moments actuals que vivim, sent els de cadascú diferents als de l’altre. Molts accepten aquesta veritat i arriben a recollir els fruits de l’amor en ells. D’altres la rebutgen, mantenint-se en la ceguera existencial. Quan la vibració amorosa de la nostra essència es manifesta, pot generar “una eclosió intensa d’alliberament, harmonia i amor”. Crea tanta plenitud en el se, que molts no l’accepten degut que les seves creences són de viure una vida dura, de sacrifici i res se’ns regala perquè ens l’hem de suar nosaltres”. Hi ha tant d’aferrament al conegut, encara que no sigui de felicitat i amor!, que ens resistim a canviar. Tot i així, els temps que vivim ens porten al canvi. aquells que encara es resisteixen, hem d’acceptar-los amb les seves decisions preses des de la por, perquè arribarà el dia que també les seves ànimes s’alliberaran.
La Llum només ens permet veure amb claredat i amor. Quan algú la nega a la seva vida, sembla que aquesta deixa de tenir sentit, i els que així la viuen, semblen anar “cecs per la vida”. Tot i així, aquesta ceguera és temporal, perquè més tard o més d’hora també ells acceptaran els nous temps, la nova energia, la seva veritable essència crística i començaran a viure des del cor.
De quina manera els podem ajudar?
SENT TU! SIGUES TU!, i el teu Amor els abraçarà i els donarà el consol i la seguretat de començar a avançar amb el cor obert. Llavors veuran la Llum en els seus camins i l’alegria de viure aquesta vida plena de benediccions i Amor.

Arribarà el dia que els cecs veuran i sentiran la seva essència resplendir.

Que la Llum del vostre Cor il·lumini el vostre camí vers la vostra Divinitat.
Sou Llum. Sou Amor.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.


dijous, 14 de gener de 2016

Les paraules del mestre

Un dia, un deixeble va veure al seu mestre de lluny que es dirigia direcció a riu. va començar a córrer fins a estar el suficientment a prop per a cridar-lo:
-         Mestre! Mestre!
Aquest, a l’escoltar que algú el cridava es va aturar girant el cap per a veure qui era. L’alumne se li va apropar i li digué:
-         Estimat mestre, fa dies que porto donant-li voltes a una situació i voldria saber la seva opinió per a trobar una resposta.
El savi el va mirar bondadosament i va dir:
-         Si el que esperes de mi és una opinió, no puc ajudar-te. Les respostes no es troben en el que pensen els altres, sinó en el que tu sents en relació a la situació.
El jove escoltava atentament les paraules del venerable. A continuació, aquest va prosseguí:
-         Només un mateix pot trobar el camí i la resposta adequada als dubtes de la seva ment. El cor acull tota la saviesa que hom pot arribar a tenir. (Pausa) Escolta el teu cor, i veuràs la llum de la teva preocupació.
-         Però mestre, per més que vagi al meu interior no trobo la llum a les meves preguntes.
-         Potser són moltes – va dir el tutor. Ves una a una. Tria la que per a tu és la clau de totes les altres i centra’t en ella. Sent-la en tu i veuràs com la penombra desapareix, sentint l’expansió en el teu interior i l’alliberament de les teves inquietuds. Les respostes se senten, no es pensen. Les trobaràs quan puguis sentir l’amor en elles i alliberar-te de les seves influències.
-         ...
-         Ets una ànima lliure i no hi ha res que et limiti. Allò que pugui semblar-te un dubte o alguna cosa per a aprendre, només és part de la teva ment, perquè el teu cor sent la pau en el teu present i la calidesa de la llum que hi ha en tu. En ella, saps que tot arriba al seu temps i que res has de témer o preocupar-te.
El deixeble escoltava atentament les paraules del seu mentor. Quan aquest va finalitzà, el jove preguntà:
-         Així, mestre, el nostre afany per a conèixer només és una intervenció de la nostra ment perquè el que hem de saber ja ens ho és donat a cada moment. (Pausa). Però – com interessat en saber més -, si vull saber més perquè sento que estic preparat, què puc fer?
El mestre li va respondre:
-         Obrir el teu cor, deixar que el silenci t’abraci i sentir la gratitud en tu, beneint el teu present amb tot el que ja se’t dóna, perquè la teva ànima pugui deixar espai pel nou. Deixa que l’amor et guiï, i que ell dirigeixi els teus passos, els teus pensaments i que la teva presència sigui el que el teu cor senti.
Després d’uns segons de silenci, el deixeble va expressà:
-         Ara ho entenc estimat mestre. Només haig de ser jo i el camí em portarà a la Llum.
El mestre va fer un somrís i un gest de confirmació de les seves paraules. Es va disposà a continuar el seu camí quan el jove li va dir:
-         Gràcies mestre. Les seves paraules han donat resposta a la meva pregunta. Vol saber quina era?
El savi el mirà fixament als ulls, sabent que li diria igualment encara que ell li digués que no. Va fer un gest d’expressió d’espera i a continuació el noi va dir sense esperar un segon més:
-         La pregunta que em feia era: què puc fer a partir d’ara a la meva vida quan sento que una etapa ja ha finalitzat en mi?

El mestre va fer una salutació amb el cap, i amb una expressió somrient va prosseguir el seu camí vers el riu.
El deixeble va mirar al terra, va donar un cop de peu a una pedra que estava als seus peus i posant una cara de satisfacció, va començar a córrer direcció a l’entrada de la població que és on es trobava el monestir donant salts de tant en tant.

No hi ha res que no puguis saber des de la saviesa del teu interior.
No la cerquis! Sent-la!
No dubtis! Accepta!
El teu cor et portarà a la Llum.


dimarts, 12 de gener de 2016

Seminari "DE TORNADA A LA LLAR" (I Part)

Per a tots aquells que pugui ressonar en el vostre cor, aquest mes començarem amb el nou projecte, les noves trobades del Seminari DE TORNADA A LA LLAR, realitzant la primera part del mateix.
A tots, una abraçada.


dissabte, 9 de gener de 2016

Modificacions del nou projecte DE TORNADA A LA LLAR

Fa poc us vaig presentar el nou projecte “DE TORNADA A LA LLAR”. Us vaig comentar les dues opcions inicials per a la seva realització, és a dir, podent ser un taller o un seminari, iniciant aquest mes de gener la posada en marxa d’aquest projecte.
Vull anunciar-vos unes variacions al respecte.
A la presentació us vaig comentar la possibilitat de dues opcions, però aquestes propostes han estat modificades. Ja no serà un taller o un seminari, sinó que el projecte, tot ell passarà a denominar-se Seminari DE TORNADA A LA LLAR”, realitzant-se en dues parts, triant cadascú, si vol fer la formació complerta o només una de les dues parts.

Cadascuna de les parts es realitzarà en un sol dia, recordant-vos que el dissabte dia 30 d’aquest mes realitzarem la primera part del mateix.

A la primera part es veurà quina és la nostra naturalesa, així com les set llavors del nostre ser que hem de regar i tenir present en el nostre procés per a activar la nostra Divinitat i poder manifestar-nos segons el veritable ser que som, sent una de les finalitats per les quals estem encarnats. Ha arribat l’hora d’anar directes a l’essència del procés en el nostre camí i no distreure’ns o endinsar-nos en aspectes complementaris al camí.
La segona part veurem la nostra veritable essència, l’Essència Crística, així como utilitzar-la per a les realitzacions a la nostra vida, les atraccions, tenint present les claus innates del nostre interior per a portar a terme tot el contingut del seminari a la nostra vida actual. Hi haurà pràctiques, tant individuals com entre els assistents a la trobada, fent us de l’energia, havent tractat abans, el tema de la sanció, així com la comprensió del que atraiem a la nostra vida.
En aquesta segona part es veuran aspectes relacionats de com utilitzar l’energia i poder activar el nostre potencial espiritual.

Tot és energia, i depèn de com es faci servir o no es faci servir, dependrà la nostra qualitat de vida i la del planeta.

Aquestes modificacions han estat creades per a facilitat la comprensió i l'assistència al seminari per part de tots aquells que ressoni en el vostre interior.

Seminari DE TORNADA A LA LLAR (I Part) = 30 de gener

Seminari DE TORNADA A LA LLAR (II Part) = 27 de febrer

                                   BENVINGUTS AL SEMINARI!


           

       (Aquells que vulgueu més informació al respecte, per a inscriure’s o que el seminari es realitzi en el vostre centre o població, haureu d’enviar un e-mail a:     emaeljordimm@gmail.com )