Moments viscuts

 

Avui voldria dir-vos unes paraules relacionades amb situacions viscudes al llarg d’aquest mes de desembre que finalitzem i que molts de vosaltres heu viscut havent-vos trobat en mig d’elles, no sempre sentint-vos bé.

Abans que res vull dir-vos  que la vostra presència en aquestes circumstàncies viscudes han fet que el vostre ser pugui donar nous passos vers l’ascensió del seu procés. Conec a alguns de vosaltres com si les festes viscudes fossin com si t’haguessin introduït dins d’una gàbia d’aïllament sense haver-vos demanat l’autorització per a entrar a ella. De sobte vareu trobar en mig d’una situació, sols, sense poder compartir amb ningú la vostra presència i el vostre amor.

Tots sou grans sers, només és qüestió de recordar tot el que heu realitzat al llarg de la vostra vida i els resultats en ella tant a nivell laboral,creatiu com de relacions.

A vegades la vida ens porta a situacions que ens fan estar només nosaltres amb nosaltres mateixos. És aquí on llavors pot aparèixer la ment. Aïllats o distanciats han fet que només pugueu compartir el vostre aïllament o moments viscuts amb vosaltres mateixos.

Només és una temporalitat per a donar nous passos en el nostre procés evolutiu. En algun moment les ments intervenen, i sents una mena de desolació, desesperació i d’altres conceptes que ens portarien a un tractament mental o psiquiàtric. En aquests moments és probable que et posis a plorar sense més. Fes-ho! Han estat moments on el teu interior necessitava alliberar-se tal com era fins a aquell moment.

Els moments viscuts han portat a un alliberament, un autoconeixement en algun aspecte  a la teva vida, i a aprendre a sentir la serenitat i l’amor en un mateix.

Vull dir-vos, estimades ànimes, que en cap moment heu estat sols. He conegut alguna de les vostres situacions i us comprenc. També la vida m’ha portat a entrar a la gàbia de l’aïllament dins d’aquest període. Encara que us hagueu pogut trobar com algú deixat sense poder fer la seva vida o fins i tot, no tan sols el viure una situació personal, sinó que a més a més, la situació viscuda ha comportat una transmissió a d’altres que també es trobaven amb tu.

No hi ha res que no puguem superar. Tot està al nostre abast per a poder sentir, una mica més, aquell qui en veritat som interiorment.

Han estat, o estan sent encara, moments de neteja interior, energètica i de connexió amb vosaltres mateixos.

L’Amor sempre ha estat en vosaltres. Podeu recordar moments on us heu sentit enfonsats i sense visió de vida. Cert, però aquestes instants només han estat com la clau perquè després pugueu obrir la porta que us ha aïllat del vostre entorn, de la naturalesa i de la vostra anul·lació de qualsevol activitat que pugueu haver arribat a sentiren el vostre interior no podent-la realitzar. Tot és temporal, encara que us dolgui viure aquests moments.

No hi ha res perquè sí. Uns viuen circumstàncies com aquestes, però en canvi, d’altres viuen suposadament feliços, acompanyats de gent que estimen. S’han sentit estimats, valorats i abraçats constantment per tots ells. Han tingut per a celebrar tot el que creien per la seva ment i el seu cor. Han tingut per tot i les seves vides semblaven felices.

Cadascú viu la seva situació a la seva vida. Aquest és el procés pel qual cadascú segueix: uns aconsegueixen uns aspectes, i d’altres atrauen d’altres. Tot i així, estimades ànimes, tots viuen una situació on paral·lelament o a través d’elles, existeix l’amor,la prosperitat i el benestar.

Comprenc a tots aquells que les seves vides no es corresponen amb el que senten en ells mateixos. Entenc el que han pogut viure, i fins i tot algú encara està en aquest procés. Només vull dir-vos que el meu Amor està amb tots vosaltres. Al final un s’estabilitza en la situació viscuda, sentint l’acceptació i el deixar-se anar per lo viscut.

Tot és temporal, tant situacions aparentment adverses, com felices. Són moments de sentir el nostre ser. Alguns necessiten sentir lo ignorat, i d’altres, els moments més positius que abracen lo viscut.

Aquest mes de desembre aquell qui jo era, s’ha pres un temps per a instal·lar-se a la gàbia de la solitud. La vida m’ha portat a ella. Què succeeix quan algú es troba en un lloc que, aparentment no pot sortir, i ha de quedar-se allà durant un temps?  Senzillament que surt a la llum allò albergat en un que no tenia del tot present o ignorava temporalment. A vegades necessitem saber de tot el que no hem volgut saber de nosaltres. Al final, tard o d’hora surt a la llum. Això representa un canvi en un, que quan finalitzi aquest període no volgut inicialment, el ser ja no serà el mateix, havent donat un gran pas vers el seu veritable ser i la seva veritable essència.

Sou sers estimats pels nostres germans celestials. Mai heu estat sols. Algú de vosaltres, potser, haurà pensat o parlat amb algú d’ells. Bé! Deixeu que tot sigui!

Les coses no sempre són com un les pensa. Cada esdeveniment viscut comporta un acord de la nostra part al determinar-lo abans de la nostra encarnació actual.

Només vull transmetre-us el meu amor i la meva comprensió pel que heu viscut cadascú, i que potser, encara us trobeu en mig de la situació. Tingueu Fe que tot és temporal i tot té un sentit Superior per a nosaltres.

Més enllà del viscut es troba l’Amor, i aquest ens ha portat a la situació que cadascú ha viscut.

Ànims!, perquè no hi ha res viscut que no haguem acordat anteriorment. Ets un ser molt especial i de llum, estimada ànima. Deixa que aquests moments que vius, et portin al veritable ser que ets i a l’Amor que tu ets.

 

Començarem un nou any. Els Reis Mags es troben a pocs dies dels seus lliuraments a les ànimes d’aquest món. Expressa i detalla quina vida vols portar a partir de l’any que entrarem. Hi ha tant d’Amor en tu que reflectir i crear per a regalar!

Tu ets mereixedor/a de la nova vida que vols emprendre. Ha arribat l’hora de crear aquesta nova vida en cadascú, tenint present que els moments viscuts ens estan ajudant a tenir clar els nous passos a donar a partir d’aquest proper any.

Només vull el millor pera tots vosaltres, i dir-vos que per a tots aquells que heu viscut el viscut, sempre he estat amb tots vosaltres.

Els ànims, les esperances i les realitzacions siguin en cadascú de vosaltres. El vostre cor us anirà parlant cada vegada més.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

 

Jo Sóc

 

Gràcies!

Estem vivint un any de grans canvis en el planeta que ens trobem. Les vivències que s’han pogut viure al llarg d’enguany, i sobre tot a l’estiu que hem viscut, el teu ser semblava com alterat i afectat per sensacions no enteses aparentment. Els canvis s’estaven produint en tu.

El nostre món està iniciant una nova vida des del 16 de juliol, segons els Maya,  sent aquest el motiu de tot el que heu pogut arribar a sentir dins vostre des d’aquesta data.

Encara que faltin uns dies per a finalitzar aquest any 2021, vull donar-vos les gràcies a tots aquells que, amb les vostres paraules i benediccions al llarg de tot aquest any, heu volgut el millor per a mi a través dels mitjans socials. Moltes gràcies a tots. Malgrat havent una distància física entre nosaltres, aquest distanciament no priva que ens puguem sentir units els uns amb els altres.

Moltes gràcies per les vostres paraules i expressions emanades des del vostre cor així com les benediccions rebudes vers el meu ser. Moltíssimes gràcies a tots!

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

 

 

 

La vacuna existencial

 

Són temps de grans canvis, i el que es viu no és el que sembla.

Imagineu-vos que una eruga vol aprendre a volar. La seva situació d’aquell moment és el d’anar arrestant-se pel terra, els arbres, les parets, veient com per més que s’enlairi d’alçada no pot arribar a volar. Tots els que la poden arribar a veure diuen: 

-         No hi ha dret! La pobra eruga vol volar i la vida no li permet que així sigui. Nosaltres, que també som erugues, ens passa el mateix. Aquesta vida, aquest bosc és injust amb una falta de respecte vers la nostra voluntat per a poder fer allò que volem.

Totes les erugues que allà es trobaven veient a la que pujava per un tronc, exclamaren donant la conformitat a la eruga que va dir aquesta expressió sobre lo injusta que era la vida.

D’alguna manera, així està succeint en aquest món on ens trobem. Molts poden veure com per més que facin per a aconseguir alguna cosa, no hi ha manera de poder-ho aconseguir, mantenint la seva manera de viure i de ser.

Com en el cas de les erugues, la manca de consciència permet aquestes queixes i protestes, per a protestar contra tot allò que no es correspon amb els desitjos d’un.

Sovint, un s’oblida d’acceptar la seva vida tal com està sent. Aquestes erugues no accepten els moments que estan vivint, sinó que volen aconseguir el següent pas sense viure els seus presents per a arribar a la realització de les seves existències. L’eruga necessita seguir un procés fins arribar a la crisàlide, i posteriorment, a l’eclosió de la seva vida, mostrant la seva bellesa i accedint al gran vol tan esperat com volien.

El ser humà li succeeix el mateix.  Actua com una eruga, tenint present que segueix un procés en la seva existència dins del bosc o el jardí que es trobi. Quan l’eruga accepta el seu present, aquest li permet arribar a un enlairament tal que pot estendre les seves ales i irradiar i mostrar la seva bellesa des de les altures del vol que realitzi.

Tota ànima encarnada també necessita viure el seu present per a donar-se que aquest li està portant una benedicció en el seu procés evolutiu per a donar nous passos i obrir noves portes que li permetran arribar a la materialització de la seva existència actual.

S’atrau just allò que un necessita per a poder seguir el seu procés. Un d’aquests aspectes és la situació que s’està vivint actualment a nivell mundial amb el CoVid19

Kryon ja ens ho va dir en els inicis d’aquesta pandèmia:

“El viscut i la situació actual en el vostre món, no té a veure amb la salut, sinó amb la consciència”. 

Vivim en un món on lo físic predomina davant lo espiritual. Les grans regles socials i tot lo reglamentat que s’imposa i estableix a nivell social, es correspon amb les creences adquirides al llarg de la vida d’un, partint sempre des de lo racional.

Quan algú viu basat en lo establert és quan la seva presència comença a debilitar-se i a no escoltar aquell qui en veritat és.

Un dels passos de la nostra vida actual és l’aprendre a saber d’un mateix per a poder manifestar-se i poder viure segons el seu món interior, basat en la seva consciència i la veu del seu cor. Sent així, la seva vida i el seu entorn anirà harmonitzant-se i sentint-se millor degut que tot el que pot arribar a sortir del cor d’un és pel major bé de tots. 

Os recordo novament les paraules d’en Kryon:

“El viscut i la situació actual en el vostre món, no té a veure amb la salut, sinó amb la consciència”. 

Quan a la vida d’un apareix una suposada adversitat, aquesta no és tal sinó una benedicció per a la seva manifestació degut a l’aprenentatge que pot arribar a obtenir al viure el que se li presenta.

“La pandèmia no té a veure amb la salut, sinó amb la consciència.”

L’estament mèdic ha anat elaborant diferents vacunes per a poder solucionar i detenir el procés de contagis i allargament de la situació. Estan establint unes normes conforme tothom ha de vacunar-se per a no allargar aquesta pandèmia. Primer va ser amb una sola dosis, després ja començaren a establir una segona i en els temps que ens trobem, ja estan imposant una tercera dosis, sense descartar que aquestes es prolonguin amb el temps.

He rebut consultes de vosaltres, de diferents països en relació a les vacunes. Permeteu-me que us comenti unes paraules en relació a elles.

Un món terrenal, físic les respostes que troben per a desbloquejar i solucionar alguna cosa, prové de la matèria, degut que aquesta és la base segons les seves formacions i estudis basats en d’intel·lecte i el poder veure resultats en aquest món que es viu.

La medecina terrenal és una medecina mental, procedent de tot el racional adquirit des de la nostra infantesa. Les escoles, les universitats i tot tipus d’associació o espais públics oficials ens porten a la prioritat de lo físic, de la matèria a la nostra vida, per això la medecina oficial va al símptoma i no a l’arrel, a la font de tota manifestació en el nostre ser que no és de benestar.

Les vacunes a la nostra societat  o país que vivim, ens poden alliberar d’un símptoma físic. Aquesta és la base de tota investigació per a solucionar un efecte, diguem-li virus, com és el que encara s’està vivint actualment en el nostre món, encara que ja no amb la intensitat que es va viure des del març del 2020 fins fa poc.

Tots necessiten vacunar-se per a evitar possibles contagis? La resposta es NO. No tan sols alguns, sinó tots en el sentit que el que produeix una vacuna no és l’anulació del virus existent, sinó una protecció temporal per a no adquirir-lo.

Són eficaces les vacunes proposades pels països d’aquest món?

Hi ha molt que no s’ha comentat, evitant que surti a la llum pública per a poder continuar controlant a la societat i fer que tots els membres que la componen puguin continuar rebent el que els dirigents d’aquell país, a través de la medecina oficial continuen realitzant el que se’ls imposa, creant unes sensacions de por, dubtes i terror quan algú no accedeix a lo establert.

Aquestes paraules poden semblar molt contradictòries per l’experiència que un pot arribar a tenir a nivell personal, però el que estàs llegint en aquests moments no procedeixen del meu ser, sinó de la Font Universal de la qual tots procedim. Les entitats de Llum que procedeixen de la nostra Llar Celestial es troben entre nosaltres en aquests moments que vivim per a ajudar-nos a comprendre i a adonar-nos que lo viscut té una finalitat molt diferent a lo establert i al que oficialment es transmet i diu.

Més enllà de la paraula racional i els passos a donar per a tots els membre d’un societat es troba la Veritat del que vivim. Més enllà de lo terrenal es troba lo espiritual la Veritat de la nostra existència.

Les vacunes ha estat creades basant-se en productes químics i part del virus o bactèria corresponent. Cada vegada que algú se li injecta una vacuna, el seu cos reacciona per a obtenir una suposada millora, o tot el contrari. Aquesta suposada millora representa l’alliberament del símptoma físic, encara que comporta una sèrie de contraindicacions que no són manifestades en els comentaris mèdics. He arribat a saber personalment i a conèixer de sers que al vacunar-se han obtingut uns símptomes que no tenien abans de la vacunació. Alguns han hagut d’anar a un hospital per a ser tractats i alliberar els símptomes apareguts. Conec un altre cas, per exemple, que després de la primera dosis de la vacuna, la seva vida ha deixat d’existir, perdent la visió i tenint problemes de pèrdua de memòria, havent de deixar la seva feina degut a la incapacitat de poder viure i fer per ell mateix. L’estament mèdic no transmet tota la realitat en aquest cas sobre les vacunes pel CoVid19.

Fa pocs dies em vaig trobar davant d’un diari on constava una notícia que deia que les vacunes que s’han administrat fins ara, només són eficaces uns quatre mesos, després ja van perdent la seva eficàcia, tenint la necessitat de tornar-se a vacunar.

Aquí a Espanya, anualment es vacuna a persones, aparentment més febles, com poden ser les de la tercera edat, del virus de la grip perquè no la manifestin durant l’hivern.

Us adoneu com tota vacuna és temporal, encara que comporti uns malestars i alteració del ser més sensible a elles?

Les vacunes són remeis temporals perjudicant l’envelliment i la salut del ser humà, i fent que un no pugui manifestar-se segons qui és amb tota llibertat i majestuositat degut a l’adquisició d’energies de molt baixa vibració a través de les vacunes.

Aquesta es la funció de les vacunes mèdiques: treure el símptoma, però no alliberar del tot el que ho ha provocat.

Kryon ja ens ho va dir:

“La pandèmia no té res a veure amb la salut, sinó amb la consciencia”.

Més enllà d’una vacuna, et trobes tu. Tu ets qui atrau i qui sana el teu ser. Tot el procedent del teu exterior establert no es correspon amb la teva veritable essència, amb el teu veritable ser. Quina seria la vacuna eterna i infinita?: TU!

Per què hi ha persones que no s’han vacunat i es troben amb d’altres i no es contagien e res del que els hi pugui arribar a succeir als altres, incloent un refredat? Hi ha persones que són immunes a tot el que pugui arribar a succeir o produir-se en aquest món. A l’historia d’aquest planeta ha hagut mestres espirituals que es trobaven amb persones amb malalties temoroses, havent de marginar a qui les tenien, com era la lepra, el càncer i d’altres establertes com perilloses. Per què hi ha persones que no han rebut o s’han contagiat de tot lo de baixa vibració que els envoltava, a nivell de malalties o virus? Senzillament perquè ells eren ells mateixos.

La vacuna eterna i infinita que serveix per a tota la vida d’un, és el ser un mateix, amb tot el que això representa.

Al viure en un món de creences i predominant lo mental fa que la vida deixi de tenir la fluïdesa i l’alegria en un per a adaptar-se a lo establert en el seu entorn. La INTEGRITAT és la vacuna eterna per excel·lència.

Quan un és un mateix activa les seves defenses i el seu sistema immunològic. Al ser així, res pot témer perquè totes les portes de la seva vida s’obriran per a poder gaudir de la vida, així com mostrar la il·lusió, la motivació per viure sent ell mateix, sentint la pau la serenitat i l’Amor en ell. Llavors, és quan tot el procedent de la baixa vibració com pot ser la malaltia, els contagis o els símptomes físics, desapareixen i l’individu queda protegit per la seva veritable essència, l’Amor.

La Integritat fa que la protecció sigui en ell mateix. Al viure des del seu interior des del seu Cor, llavors la ment pren el seu lloc que li correspon i permetre obrir la porta de la Vida en ell.

Què és el que no es té en compte encara en els temps que vivim? Que la sanació d’un no depèn de la medicació o les vacunes, sinó en Ser Un Mateix. Llavors tot és possible.

Torno a fer la pregunta que ja ha sortit anteriorment: és necessari vacunar-se? La resposta és No. Llavors, què fer davant situacions com aquestes que vivim?: Anar al teu interior i ser un mateix. Això et portarà a la teva plena salut tant mental, emocional i espiritual.

El cos només és l’element que ens indica que interiorment no estiguem bé, no estem sent nosaltres mateixos. Quan així és, la consciència apareix en nosaltres activant el nostre sistema immunològic per a creuar i sortir-nos de tota foscor o suposada adversitat que puguem viure.

Aquells que són ells mateixos, no tenen por del que pugui arribar a succeir en el seu món, a la seva vida, perquè saben que tot anirà bé.

Només un mateix pot sanar-se de tota baixa vibració manifestada en el seu cos, en el seu ser. Us recordo que és un qui atrau el que viu, per tant, també és un mateix qui allibera i sana lo adquirit.

Viviu sent vosaltres mateixos. Això també farà que el món es vagi unint i es vagi actuant pel major bé de tots.

Arribarà el dia que els dirigents d’aquest planeta s’adonin que cadascú és molt més del que es suposava fins aquell moment, i que som nosaltres qui podem sanar, evitar, prevenir i augmentar l’energia vibracional del nostre món.

Aquest dia arribarà en el seu moment, per això ara vivim el que estem vivint.

Tal com va dir Kryon:

“Lo viscut i la situació actual en el vostre món no te a veure amb la salut sinó amb la consciencia.”

No sigueu com l’eruga inicial, perquè al final, sent un mateix i acceptant i aprenent del vostre present, podreu arribar a estendre les vostres ales i volar. La vostra bellesa serà manifestada allà on us trobeu. Els moments viscuts venen a representar el període de la crisàlide per a la humanitat.

 

Tu ets la porta oberta per a sanar la teva vida i a aquest planeta

Sigues tu mateix!

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

 

La veritable Visió

 Tota forma comporta un fons, unes arrels,, les quals t'han portat fins aquí. A tots, des del meu cor, una bona abraçada.

El pas més important a la vida d'un

 

El Treball i la Vida

 

 

Fa poc vaig estar parlant amb algú, que en un moment determinat em va dir:

-         Una cosa és el treball, i l’altra la meva vida.

Potser et sonin aquestes paraules, i fins i tot, pots estar d’acord amb elles.

Tota la nostra presència en aquesta vida està relacionada amb aquell qui en veritat som. Nosaltres som un ser complert, sencer. Quan comencem a diferenciar alguns aspectes relacionats amb la nostra quotidianitat estem establint que aquells aspectes que realitzo no són part de mi. Llavors és quan ve la pregunta de:

-         Per què estic on estic i faig el que faig? – en relació a situacions que un no valora o no es troba bé amb elles.

Moltes vegades, degut a un viure des de la ment, les creences imposades des de l’exterior, el ser realitza unes activitats i s’introdueix en uns ambients que no són els propicis per a la manifestació de la seva ànima.

Més enllà de la realitat es troba el viure segons lo establert. Aquest és un dels motius pel qual un viu moments de malestar, basat en la por i els dubtes.

No hi ha res que nosaltres no puguem solucionar o sanar. Som sers complerts. Només fa falta que un travessi la porta del seu interior per a adonar-se de qui és i el potencial innat que es troba en ell.

És realment alguna cosa diferent el treball de la vida d’un?

La resposta és NO. Tot allò que es realitza creant un malestar o alguna cosa aliena a un mateix, és degut a una decisió que es pren degut al desconeixement d’un mateix.

Les nostres decisions estan basades en el grau de consciència que un pot arribar a tenir. A major grau de consciència, un es trobarà en llocs que gaudirà d’ells i li crearan benestar en tot el seu ser, sentint-se realitzat per portar a terme allò que sent en el seu interior, a través de la veu del seu cor.

Tot el que fem ens porta a una reflexió. Aquí és quan un ha de posar de sí per a adonar-se del sentit d’allò que realitza a la seva vida, amb tot el que li està aportant.

La nostra activitat en el nostre procés no és alguna cosa aliena a la nostra vida, sinó part d’ella i amb un sentit primordial per a poder seguir el nostre procés evolutiu.

No valores el treball que estàs realitzant a la teva vida? Llavors és que ha arribat l’hora de fer canvis.

El treball laboral que un fa en el seu dia a dia, té a veure amb el saber d’ell mateix i manifestar-se tal com és. Degut a la sobrevaloració del diner en aquest món, fa que s’arribi a controlar a tots aquells que no en tenen per a continuar amb aquesta energia en aquest món i potenciar la desigualtat, la injustícia i la manca de valoració vers aquell qui un és i els altres.

Tots tenim unes característiques pròpies dins de nosaltres que no tots les tenen. Aquestes, si un és conscient de la seva existència, podrà adonar-se que serà el camí a seguir en aquesta vida, podent ajudar als altres i fer que tots puguis obrir el seu cor i gaudir de la vida que tenen en aquests moments.

El treball és part de la nostra vida. Quan se’l separa d’aquell qui un és, llavors, la seva qualitat de vida disminueix i comença a veure, bàsicament, tot allò que no està funcionant, tancant-se en sí mateix, ple de pors i dubtes sobre el cóm anirà la seva vida, seguint la direcció del que la seva ment li indica. Així és com l’individu queda atrapat en aquesta vida a través de lo inculcat des de l’exterior.

El teu treball és una part important del teu procés, i per tant, un element fonamental per a arribar a ser tu.

Quan un és un mateix? Quan escolta el seu interior per a realitzar allò que sent, portant-lo a terme. Quan un realitza allò que sent, llavors gaudeix amb el que fa i s’està manifestant ell mateix. No importa el que faci, mentre sigui allò que sent en el seu interior. El cor us parla constantment, però no sempre se l’escolta. És ignorat, i això fa que la vida vagi disminuint la seva qualitat, el seu benestar i l’alegria que ella comporta.

-         La meva vida és la meva vida, i el meu treball és alguna cosa que no em pertany. El que em pertany és la meva vida i és a ella a qui m’haig de dedicar per a sentir-me bé.

Ara faltaria dir:

-         El teu treball només són les pors de lo inculcat anteriorment a la teva vida. Sigues tu mateix, i llavors la teva vida et somriurà. La teva feina i la teva actitud en ella és el reflex de com ets tu interiorment i quina actitud tens davant la vida.

He arribat a tractar casos on algú no es trobava bé allà on treballava. Això el va fer reaccionar, i cada reacció manifestada, el seu grau de valoració per part de l’empresa anava pujant cada vegada més, incloent el salari.

Com ja he dit anteriorment, el treball té el seu sentit a la nostra vida, i quan aquest no t’aporta alegria, benestar o il·lusió, és que hi ha alguna cosa en tu que has de modificar. La teva activitat laboral només és un reflex del teu interior i de com et trobes en ella. Persones que han reaccionat i han estat elles, els ha servit per a arribar a manifestar aquell qui un és, veient amb gran claredat la direcció a seguir a la seva vida, alliberant-se completament de les pors, els dubtes i les inseguretats.

Quan un és ell mateix, la vida et recolza portant-te allà on, segons el teu interior i el que has vingut a fer en aquesta vida actual, pots manifestar el teu veritable ser amb tota la teva plenitud i benestar absolut. Llavors, tot va bé. Si així no és, i et sents molest o no estàs content o bé amb el que fas, amb el que treballes, és que se t’ha estat dient que has d’anar al teu interior i escoltar el teu cor.

Moltes vegades, la feina que un realitza és la porta a creuar per a arribar a ell mateix. Conec casos on així ha estat o està sent.

La teva feina és part de tu. És una manifestació per a poder arribar a aquell qui ets i poder-lo manifestar d’una manera plena i absoluta.  

T’imagines que tots aquells que no els agrada la seva feina o no gaudeixen d’ella poguessin canviar-se amb d’altres que sí que realitzen allò que un li agradaria fer però no per a ells? Si tots fessin allò que el seu interior els indica, el món aniria molt millor, perquè l’alegria, la motivació i el respecte s’establiria en aquesta terra on vivim.

Quan un fa allò que sent que ha de fer segons el seu sentit en aquesta vida, l’univers et facilita la teva plena realització i materialització. Quan així és, ajudes a aquest món a enlairar-se fent que la igualtat, el respecte i el major bé de tots sigui establert fermament amb tot el que això representa.

El treball i la vida estan units. Escolta el teu interior i sabràs què fer a la teva vida. Quan així és, el que pots arribar a necessitar te és donat. El benestar serà en tu, i la pau i la serenitat guiaran la teva vida per a la teva plena realització segons has vingut en aquesta vida actual.

Tu ets la Font de la teva vida. No temis perquè quan més siguis tu, aquesta Font rajarà més quantitat  de tot allò que puguis arribar a necessitar, i no tan sols per a mi, sinó per a tots aquells que t’envoltin: parella, fills, família, amics, companys,....

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.