dijous, 29 de gener de 2015

Bressolant la meva ànima

Sento una melodia angelical de fons, ressonant en les meves cèl·lules i enlairant el meu esperit. Inspiro. Expiro. El flux de la respiració expandeix el meu interior i permet anar alliberant la gravidesa del meu cos. Inspiro. Expiro, deixant-me portar pel flux de l’aire en contacte amb el meu exterior i tornar a la natura del meu entorn.
Placidesa en el seu estat més àlgid fent-te sentir la teva naturalesa divina al permetre que només la teva essència tingui cabuda en aquests instants de plena connexió amb el teu veritable ser.
La música enlaira la meva ànima, melodia angelical que enlaira el meu ser, donant-me claredat i nitidesa per a sentir aquell qui jo sóc. Tot expansió. Tot amor en mi, en ple univers expansiu i amb una majestuosa essència amorosa abraçant tota ànima habitada en ell.
Sento la Unicitat dels sers conscients amb el cor obert i la consciència desperta. Tots estem en mig del Res Universal, perquè nosaltres som part d’aquest Res, aquest Buit impregnat amb la més alta vibració amorosa de la Font de la qual tots procedim. Som aquest univers acollint a totes les ànimes i el Gran Pla Diví en el qual estem immersos.
Ingravidesa i una sensació de germanor, d’estar protegit, estimat i acompanyat en tot moment per d’altres sers, germans de la Llum, a l’igual que tu, creant la plena harmonia en aquest buit universal i tan ple alhora. Tots tenen el seu espai i sers que els acompanyen. Tots pertanyen a una mateixa Família. Tots som la Família que serveix a l’Amor a instaurar-se en tots els racons de l’univers, incloent els nostres cors. Som Amor, i és l’activació de la consciència que permet arribar a adonar-nos que la nostra essència no és matèria, sinó energia amorosa, com part de l’energia universal, creadora de tota vida, ordre, harmonia, claredat i sanació.
Habitants més enllà del nostre planeta van apropant-se a contemplar la llum que irradiem degut al nostre lliure albir. Ells estan interessats en la nostra capacitat de discernir i decidir. Senten atracció pel nostre lliure albir, i alguns per la nostra capacitat de sentir com ho fem. Els nostres sentiments atrauen a sers d’altres dimensions, o amb cos propi, al veure la nostra capacitat de poder sentir i experimentar de del nostre interior. Posseïdors del lliure albir, hem estat capaços d’activar el nostre ADN i, no tan sols despertar, sinó enlairar la nostra consciència fins a un punt enlairat de tota evolució espiritual.
Seguim un camí d’Ascensió que ha fet que altres sistemes de vida se sentin atrets vers nosaltres per a veure les nostres capacitats i cóm anem evolucionant cada vegada més vers el sentit amorós de tota existència.
Abraçats per una energia de plena calidesa i tendresa, alhora, la nostra ànima sent el confort de la Llar, de la veritable Llar de la qual procedim. Tot el viscut és un escenari, però després, tot protagonista torna a la seva veritable Llar.
Sento la meva ingravidesa, envoltat de familiaritat i amb la sensació de no estar sol, encara que no puguem percebre, per moments, als germans de la Llum.
No hi ha paraules quan estem a la Llar. No existeixen els sons orals. Tot és cor. És a través del Senti que ens comuniquem i sabem els uns dels altres. Així és la nostra comunicació, una relació basada en el cor. Estem. Som. Només estem i som. Irradiem la nostra Llum i les nostres energies, contingudes de tota la nostra informació existencial. Energia plena d’informació, de consciència. Som Divinitat manifestada quan enlairem la nostra ànima i alliberem tot el relatiu a la dualitat, lo terrenal. Llavors, apareix el Déu que ets. Ets l’univers, part d’ell i Un amb tots els sers que l’habiten. La Llum s’uneix. L’Amor s’atrau, creant una sola presència irradiant la plenitud d’aquesta energia cap a totes les direccions possibles del nostre estimat firmament.
La melodia continua i sento l’absència de tot aspecte humà en mi. Sento la puresa, l’apropament i Unicitat amb tot i tots. Sento un Amor més enllà del conegut en aquest planeta on la meva ànima ha decidit exercir de participant d’un Pla Superior pel major bé de tot l’Univers. Com a part d’aquest procés, m’allibero a les mans de la Font de la qual procedeixo. Quan el teu ser, conscient i a voluntat és gronxat per la presència superior en tu, llavors, ja no hi ha camins a seguir, passos a programar, reflexions a fer, perquè tot el necessari pel teu ser, és intuït a l’instant en el teu interior, veient la llum i la certesa que així és i ha de ser. No hi ha dubte, cap dubte al respecte, ni per descomptat, resistències, perquè el teu lliurament és absolut al flux de la creació existencial al llarg de tot el firmament. Més d’un univers. Altres sistemes de vida. Diferents dimensions en un mateix pla. Tot es complement perquè cada ser pugui arribar a la seva màxima plenitud, que no és un altre que sentir i convertir-se en part de l’essència existencial que permet que l’humà es converteixi en diví, la foscor en llum, la inquietud en calma i serenitat, i els bloquejos causats per la desconnexió, en fluïdesa serena al servei de tots.
Diferents causes en diferents nivells de vida. Un sentit diferent per a cada una de elles. Cada ànima tria el seu lloc segons el seu estat vibracional. Algunes molt allunyades de les altres, però servint i col·laborant perquè totes, absolutament totes puguin donar nous passos vers la seva plena realització i ascensió.
Són aquests moments on la meva essència s’expandeix i sent la gratitud d’haver arribat fins aquí i sentint la lleugeresa del camí a partir d’ara. El camí s’enlaira i el meu ser sent l’emoció de cada tram cap a l’Ascensió.
Escolto l’aigua de la Font emanar del meu interior. Relaxa el meu esperit i la meva ànima reposa en braços de la meva divinitat.
La nana de la Mare Celestial bressola i asserena cada ser que ha enlairat els braços al cel i expressat:
-Aquí estic. Que es faci la teva Voluntat en mi!


Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.  

dijous, 22 de gener de 2015

Sobre David, les seves paraules i presència

Cada vegada que estic amb David veig el seu procés i els canvis que s’estan produint en ell, manifestant-se cada vegada més, la seva consciència crística i la seva divinitat expressant-se a través d’ell d’una manera lliure, pausada i de la millor manera pel major bé de tots els presents en aquell moment.
Veig la seva lluminositat, la puresa de l’amor que irradia. Em trobo tan bé al seu costat! Des del meu cor, dono les gràcies a l’univers per haver pogut conèixer a un ser tan lliurat al Déu que és. Ell és conscient de la seva divinitat, encara que prefereix sentir-la i no parlar d’ella.
David sap de cadascú, de la seva essència, i, com alguna que altre vegada li he escoltat dir: “no hi ha diferència entre tu i jo”.
Puc dir que conèixer-lo m’ha canviat, fins i tot, la meva vida. També haig de dir que tot aquell que se li ha apropat i ha caminat al seu costat moments del camí, les seves vides també han canviat.
Alguns podeu preguntar-me el fet de què fa David per a produir aquests canvis a la vida dels altres. La resposta és molt senzilla: “Ser ell mateix”. Quan deixem qeu l’Amor que soms ens manifesti, la nostra Llum s’expandeix i abraça a tots aquells que el necessiten. A David no li agrada parlar per parlar, només ho fa quan està servint a la Divinitat. No vol convèncer a ningú sobre el que pensa i la veracitat de les seves creences. David només està i és amb la força de la seva presència que transmuta tota densitat present, allunyant tota foscor que pugui haver. Els que habiten la foscor saben d’ell, i en alguns dels seus encontres van veure que no podien amb ell, tenint-lo actualment, molt de respecte i procurant evitar-lo quan entren en acció amb els humans no desperts o desconcertats.
En els darrers temps, la seva presència ja no és la seva presència. Més proper que mai, compassiu, comprensiu i acceptant tota realitat, trobant el sentit de la seva existència i els passos a donar per a transformar la desconnexió en connexió, la inquietud en serenitat i la impotència en seguretat.
Davis pot semblar, a cop d’ull, un més, com tu o jo, però aquell qui és el delata.
Quan parla, la gent sent la seva pau interior a través de les seves paraules.
Quan està a prop teu, pot sentir-se la pau i l’assossegament en el seu estat més pur.
Hi ha qui ja comença, també, a adonar-se que quan parla, no és ell qui parla. No és l’humà qui transmet, sinó la Divinitat que hi ha dins d’ell.
Coneix a David des de fa uns anys, i veig el seu procés, sí, també ell segueix el seu procés com a ànima encarnada. El seu lliurament és absolut al servei de la Voluntat Superior en la qual tots estem immersos.
Una vegada li vaig preguntar:
-         Quan parles, sents al Pare en tu?
-         És la meva presència la que veieu, però la majoria de les vegades no sóc jo, sinó aquell que habita en mi, i la meva vida li pertany. Escolten les meves paraules, però no sóc jo qui las transmet. No sorgeixen de la meva voluntat, sinó d’aquell qui m’ha creat. Ell està en mi i som Un en mi. Allò que dic sóc jo qui transmet però no qui crea les paraules dites.
-        
-         Sento una forta connexió amb la meva veritable essència – continua dient-me -, com si les paraules fluïssin del meu interior vers la meva boca per a ser expressades. Com si no fos jo qui les digués. Sóc jo qui les diu, però no qui les crea per a ser transmeses. (Pausa). Són moments de plena connexió amb Déu en mi. En aquests moments sento una fluïdesa oral, però com una senzillesa alhora,  perquè cada paraula sigui compresa i pugui arribar al cor d’aquells que estiguin disposats a acceptar-les, podent-les entendre. 
-        
-         (Després d’una pausa): Quan em trobo davant d’algú, només sé el que sento d’aquesta ànima davant meu. No sé com anirà la trobada,sabent però, que passi el que passi serà el millor per a ella. Quan la persona està preparada, llavors sent “alguna cosa especial i una gran sensació de benestar”. No sóc jo qui produeix aquests moments de pau i assossegament, aquests moments de benestar. Aquell qui jo sóc en mi actua en l’altre ser. Déu sap què fer i què dir per a tornar al camí, segons cadascú. Jo sóc el vehicle, el canal pel qual la Divinitat pot manifestar-se a través meu. Però si us plau, no sóc ningú especial per a expressar aquestes paraules. Tots, cadascú de vosaltres també sou divinitat. Sou Llum i Amor.
-         Sé el que dius, David, i espero que els que puguin llegir aquestes paraules també, tot i així, què els diries a tots aquells que no senten el que tu sents?
-         La fruita necessita madurar per a estar en el seu punt més dolç o carnós. La fruita té les llavors d’on procedeix, i algun moment aquestes llavors que es troben en el seu interior sorgiran per a ser regades i començar a brota l’essència que són. Donaran els seus fruits, i cadascú d’ells serà l’essència del seu màxim resplendor. (Pausa). Necessiten el seu temps i les condicions adequades per a poder créixer. Arribarà el temps que s’adonaran que ha arribat la seva hora, i aquesta, són els temps actuals.
-        
-         Tot aquell que encara no senti el canvi interior d’una manera conscient, res ha de témer ni de preocupar-se, perquè ell també té la seva hora. Obrint el cor i sentint l’amor en un mateix, la consciència i el coneixement de qui és començarà a florir. Ja no hi ha espai ni temps pels negats al canvi. Aviat veuran la necessitat d’ell en ells i es lliuraran al procés pel qual van néixer.
-         M’agradaria preguntar-te una mica més sobre quan has d’estar davant d’un grup o transmetre alguna cosa sobre un tema qualsevol pel qual hagis creat o anat a aquest grup. El que dius,i si t’he entès bé, no sempre ets tu qui parla o fa. Si no he entès malament, és la Divinitat en tu qui parla. És a dir, Déu, o algú pot anomenar-lo Alà, Intel·ligència Superior, Jo Superior, Amor,...és això el que has dit?
-         Cadascú de vosaltres sou Déu. Tots ho som. Però realment el ser és conscient de ser Divinitat, de ser Déu? El fruit porta la llavors de la seva creació en ell. Deixa que el procés de maduració continuï. No es qüestiona, ni es pregunta. No té pressa per a madurar ni es nega a seguir el curs com a fruita que és. Senzillament ÉS. Quan senzillament és, deixa que tot sigui, i per tant, la seva maduració arriba. És recollida de l’arbre o arbust i serveix d’aliment. Així el ser hauria d’actuar. Deixar-se anar pel procés i sentir la seva connexió amb la veu del seu cor. Aquest li indicarà el camí de la paciència i la realització, el sender del delit i l’alegria, l’agraïment  i la humilitat.
-        
-         Quan deixem que la divinitat en nosaltres ens guiï i es manifesti a traves nostre, tota la nostra presència serà l’adequada segons cada moment. Les nostres paraules seran les justes i apropiades, els nostres pensaments, els més enlairats i els nostres actes i expressions, donaran familiaritat i coratge segons el moment, per a obrir-nos a seguir l’impuls d’una transformació a la nostra vida. (Pausa). No hi ha res que pugui omplir més a un ser en evolució que sentir a Déu manifestant-se a través d’un mateix. Arribar el dia que ell i tu sou Un. No hi ha diferència entre tu i ell. Ets tu, però és, alhora, ell.
-         T’estic escoltant i puc sentir el que dius. És com sentir la plenitud amorosa en tu, amb tot el que això comporta.
-        
-         Tinc la sensació que aviat el món sabrà de tu. Ara som uns quants, però sento com si un gran resplendor s’obrís degut a la teva presència a nivell planetari – li dic mirant-lo als ulls i veient la seva profunditat i seguretat que desprenen la seva expressió i mirada.

En mig del silenci em fa una mena de somrís i un gest amb les espatlles, com de complicitat i veracitat del sentit per mi percebo que ell sap que aviat haurà de donar nous passos, per a seguir el seu servei al Pare i a l’Univers.
-         Vols comentar alguna cosa més? – li pregunto.
-         Si algun dia algú em reconeix i recorda aquesta trobada, que no em pregunti per si sóc jo o no sóc jo quan parlo; senzillament, que escolti les paraules emeses, i que escolti el seu cor si tenir-les present o no. L’important és el missatge, no el continent. Tots som fruita, encara que de diverses formes o volum, però tots som llavors procedents de la mateixa naturalesa: Llum i Amor.
-         Gràcies David per aquest nou encontre. Per a mi és tot un plaer poder estar amb tu i xerrar una estona sentint la teva presència. Fins a la propera.
-         El mateix en mi de tu – acaba dient amb un somrís.





                                      



dimarts, 20 de gener de 2015

Trobades i activitats pel febrer

Una vegada estem donant el primer pas en aquest any, nous passos s’apropen seguint el camí per a la nostra ànima.
A continuació us presento “noves oportunitats en el camí” per a tot aquell que pugui necessitar-ho o li ressoni en el seu interior:

·         Tots els dimecres a les 20h, MEDITARIA a Les Franqueses. Per a assistir-hi, o demanar més informació, haureu de trucar a Asunción: 625540399.
·         Dissabte, dia 7 per la tarda, taller CONNECTANT AMB EL NOSTRE SER, de 16’30h a 20’30h. Aquesta trobada comprèn dos tallers:   
o   El Nen Interior
o   El Matrimoni Sagrat. La unió del masculí amb el femení en el ser.
·         Dissabte 14, MEDITARIA de 18h a 20h.

Les dues activitats en dissabte es realitzaran a Cardedeu. Totes estaran realitzades per en Jordi Morella.
Per a més informació o confirmació d’assistència, enviar un mail a emaeljordimm@gmail.com

Si esteu interessats que aquestes activitats, o d’altres que es van programant, es realitzin en el vostre centre o associació, podeu escriure al mail anterior.


A tots, una abraçada.


dijous, 15 de gener de 2015

Sense principi ni fi

No hi ha principi ni fi al llarg de la nostra existència.
No hi ha instants d’un ara inicial i un final. El procés és Un amb l’evolució individual, unida al procés d’ascensió de tot el firmament.
No ha hagut ni hi ha un primer moment en nosaltres, dirigint-nos a un darrer.
Hi ha etapes en el nostre procés, com l’impuls que segueix el flux d’un vòrtex vers les altures. Així la nostra ànima, en aquesta vivència encarnada, procedeix a una Voluntat Superior que la porta a una presa de consciència per a deixar l’humà i manifestar el diví de cada ser que habita.
Etapes dins d’una voràgine de vivències i sentiments que permeten enlairar a cada ànima en la matèria.
No hi ha un principi ni una fi, sinó la voluntat individual per a engrandir la nostra essència celestial.
No hi ha un principi i un final, on el passat deixa de ser en nosaltres i el nou s’allotja a cada partícula de la nostra matèria.
El final és el principi i el principi, el final. Tot s’uneix i es complementa. No hi ha un abans i un després, sinó la conseqüència del nostre lliure albir en el nostre present, perquè només el present existeix en el nostre procés.
El nostre sentit existencial té a veure amb el pas de la ment al cor. Un transcurs espiritual on el racional i mental va deixant pas a l’intuïtiu i emocional. No ens despullem definitivament d’un per a donar pas a l’altre, perquè els dos són part de la mateixa Voluntat en cada ser encarnat. És el valor i la prioritat el que fa que la nostra evolució procedeixi segons la Intencionalitat Divina.
Els cercles de l’Ascensió, com en un vòrtex, s’enlairen i enlairen per a permetre que la consciència innata en cada ser pugui rellevar la ment per a donar prioritat al nostre cor.
L’impuls de la nostra essència ens empeny a un lliurament absolut, incondicional, dels nostres passos a la Voluntat Major de la qual tots procedim. Un amb l’univers. Un amb el firmament sencer, on l’Amor ressalta el camí a seguir per a tots els sers que l’habitem. Diferents sers, espècies de vida i dimensions vàries, coordinem les nostres presències per a ressaltar la Glòria del ser que cadascú és. Divinitat individual dóna la mà a la Divinitat Superior que regeix tot espai que els nostres ulls poden divisar enlairant la vista. Energia de alta vibració a cadascú, activa cada una de les diferents capes del nostre ADN, com a sers en la forma. Aquesta activació ens permet enlairar el nostre ser, la nostra ànima més enllà de tota densitat que pugui haver, no tan sols en nosaltres, sinó en tot el nostre planeta.
Transmutació de lo material en intuïtiu, de l’arrelament de la ment com a guia a la nostra existència actual, a la direcció emanada del nostre cor. El procés seguit pels habitants d’aquest planeta ens porta del control, al lliurament total de la fluïdesa en aquesta vida; de la por a la plena confiança; dels dubtes a la Fe de qui som.
 No hi ha un principi i un final. Tot pas donat ens porta a un sentir més conscient del nostre ser i a una consciència de la realitat existencial. Veure la Llum del nostre camí i del sentit que cadascú te en aquest sender encarnat, ens porta a adonar-nos que cada pas donat va donat de la mà, on no podem diferenciar el principi del final.
Períodes més conscient que d’altres són aprofitats pel nostre ser per a pujar nous esglaons en tot el procés d’Ascensió Universal. Ens trobem donant un nou pas, però no per a finalitzar o iniciar alguna cosa nova, com a tal. Tot és evolutiu. Tot és enlairament. Res acaba perquè és la conseqüència  del realitzat. Res s’inicia perquè és una conseqüència del nostre present actual.
Només present, sense nocions temporals d’espai/temps, per tant, res va ser ni serà. No és principi ni fi el nostre ara d’Ascensió, Consciència més clara, més vibració a la nostra energia. Som pel viscut i decidit. Som segons hem decidit i actual al respecte. Som. Som. Som. Present etern guiat pel nostre cor, la nostra essència espiritual, guiats per la presència de la nostra ànima segons la nostra vibració a cada moment.
Seguim un procés no terrenal, encara que els nostres sentits puguin percebre la matèria en nosaltres i el nostre entorn.
 Tot el transcorre pels cabdals de la nostra veritable naturalesa. Identificar-nos amb la forma, ens porta a distorsionar la realitat de la nostra presència i el nostre ser. Hi ha un sol sentit per a la nostra estància en aquest apartat planeta en mig d’un univers: arribar a la manifestació de la divinitat des de la més absoluta dualitat, amb la clau mestre en cadascú: el lliure albir. 
No hi ha principi ni fi. Existeixen etapes, però són parts en mig de la nostra existència. Estem deixant una d’aquestes etapes per a donar pas a una de més Llum i creació d’Harmonia. No és l’inici ni el final de res, només una seqüència dins de tot el procés celestial.
Immortalitat. Eternitat en cada ser. Esglaons pujats a base d’una consciència cada vegada més desperta degut a la predisposició i actitud de responsabilitat de cadascú al néixer per primer cop.
Ens trobem en un cercle ascendent on ja no hi ha marxa enrere degut a la predisposició, cada vegada més, de més sers desperts. Tots enlairem la nostra terra i els nostres germans de la humanitat. 
 El nostre camí s’ha obtingut per diferents “finals parcials”, per a donar lloc a “nous inicis” inclosos en un procés de constant Ascensió. Res està quiet. Tot es mou, accelerant-se cada vegada més perquè la manifestació de la Glòria Celestial sigui mostrada amb tot el seu resplendor.
No és l’inici de res perquè la nostra ànima sempre ha acompanyat a aquesta energia creadora amorosa, de la qual procedeix la nostra essència, però no perquè un dia no vàrem existir, sinó perquè som part d’ella, com una fuita al seu arbre respectiu. Som fruit, i com a fruit som part d’una procés, on la nostre presència “madura”, i en el seu moment, s’independitza servint a una terra pel seu abonament. Ara, molts de vosaltres esteu adobant aquest planeta amb el vostre lliurament a la consciència. L’Amor ens guia sent conscients que ens trobem en una etapa important del nostre procés com a Terra i Humanitat.
Quan aquesta causa finalitzi, continuarem amb el nostre servei en altres llocs, on no serà el principi ni el final, sinó una continuació. Tot es mou i continua. Tot segueix sense aturar-se.
Vivim en el present, i és a cada instant del nostre present que, amb les nostres energies, podem obrir noves portes. Les creurem i sentirem el goig d’haver fet, però no serà el principi de res, només la continuació de l’acordat, estant a la Llar.
La humanitat es delit amb les metàfores i les etiquetes. Per a ella serà el fi d’una era i el principi d’una altra. Satisfets? Ara s’entén millor? Bé, doncs que així sigui, però tot és continuació. Tot moment pot ser principi i final, perquè principi i final són parts d’una procés que donen pas a un altre procés. L’important és anar avançant, sentint el goig i la glòria del teu ser, escoltant la veu del teu cor per a saber del següent pas a donar i el cóm realitzar-lo.
Quan sents, deixes tota temporalitat, perquè senzillament estàs, i sents com pertanys a un Tot Universal i més enllà. No et qüestiones, només vas fent i escoltant a la teva part intuïtiva. Continues i continues arribant cada vegada a més ànimes a la recerca de la seva naturalesa espiritual, a la seva Veritat.
Estem sent portats pel flux de la Gran Ascensió Còsmica, on no hi ha cabudes pel passat ni el futur. Tot està en moviment i tot pertany a un il·limitat procés d’enlairament conscient de la nostra ànima al servei d’un Gran Pla Superior on cadascú de nosaltres som peça bàsica.
Tu ets fruit de l’Univers per a alimentar als sers que t’envolten. Així cada un de nosaltres. Junts enlairem la temporalitat per a donar pas, exclusivament, al PRESENT i a l’AMOR manifestat.

Som part d’un procés ple d’AMOR, HARMONIA I ORDRE.
Tot va bé.
No hi ha principi ni final, perquè tu ets etern.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.


dijous, 8 de gener de 2015

Xiuxiujador d'ànimes

No hi ha major assossegament que sentir el xiuxiueig de la Llar en tu.
Un càlid mantell energètic sembla embolicar-te, així com una claredat del rebut.
Quan vius aquests instants plens de tendresa i calidesa, tot el teu ser s’emociona i reacciona segons la seva necessitat. Confirmar la veracitat del que el teu interior et va mostrant al llarg del camí fa que el teu esperit s’enlairi i faig emergir tota la força que hi ha en tu per a continuar el teu avanç en l’escala de cargol que tota Ascensió representa. T’enlaires i sents, potser veient, als teus acompanyants de la Llum, sent ni més ni menys, que tota la veritable FAMÍLIA celestial. Tu ets un d’ells. Pertanys a aquest amor compartit per cadascú dels seus membres. 
Quan la teva ànima sent la brisa del xiuxiueig procedent del més pur que el teu interior pot albergar, o de les més altres esferes de la Llum, llavors, tota densitat desapareix de tu, donant pas a l’expansió del teu ser i a una benvinguda que un ser encarnat pot arribar a sentir dins de si mateix.
Quan dediques la teva vida a permetre que el Cel sigui a la Terra i que la Gran Voluntat Divina sigui realitzada aquí en el nostre planeta, llavors, t’adones de la importància d’aquests xiuxiueigs perquè porten la pau, l’assossegament, la força, la connexió amb la teva veritable essència amorosa i la infinita saviesa.
No hi ha res com acaronar l’ànima d’un ser en procés d’ascensió! És tot un plaer escoltar aquest xiuxiueig i rebre l’alè diví per a obeir el camí i el cor de tota ànima oberta al despertar i a la unió amb ella mateixa.
El camí segueix i les altures, que molts de vosaltres ja us trobeu, fa que la brisa d’aquesta plenitud anunciada, us convidi a seguir el sender vers un mateix. Quina gratitud poder sentir això! Si existissin paraules per a poder definir d’una manera exacta el sentit! , però el viscut interiorment, supera tota expressió possible manifestada. Una vegada ja vaig intentar trobar una paraula que pogués expressar aquesta plenitud del teu ser connectat amb tu mateix: AMOR PUR I INCONDICIONAL.
Quan el teu cor reposa en pau, xiuxiueges a la teva ànima per a donar-li el coratge i la fortalesa necessària per a continuar el seu camí.
Quan sents l’amor en tu, un tendre xiuxiueig ple de protecció, guia i familiaritat d’una Unicitat més enllà del terrenal t’abraça, fent que t’abandonis als braços de l’univers ple d’harmonia, assossegament i Amor. Res tems, perquè el que sents et mostra la veritable naturalesa del teu ser i d’on procedeixes.
Només existeix l’Amor, i és aquest Amor que fa que el ser humà pugui alliberar-se del seu raciocini i transmutar la seva densitat en ingravidesa i sentir l’eteri en ell.
Quan les paraules emanen del cor, són xiuxiueigs per l’ànima.
Quan la teva presència irradia la Llum i l’Amor que ets, ets manà i un sospir de noves esperances pels altres.
La teva presència pura i íntegra dóna de la mà a la resta de la humanitat i uneix cada una de les ànimes per a anar-nos apropant i trobant-nos unes amb les altres, permetent que la nostra unió desperti els cors i alliberi les ànimes atrapades en la confusió, els dubtes i les tenebres.
Quan sents el xiuxiueig celestial a través d’un ser de llum o del teu interior, no diguis res. No facis res. Estigues quiet per uns moments i sent. Sent aquests instants plens d’il·luminació i saviesa.
El meu camí va creuant-se, cada vegada més, amb ànimes necessitades d’un alè diví per a encaminar el seu camí amb el sentit de la seva existència en aquesta vida. No intento res, només sento el meu cor indicant-me què fer davant aquest ser o sers i deixar fluir les paraules de la meva divinitat per a calmar els designis mentals d’aquestes ànimes que volen recordar qui són i d’on procedeixen.
Per a mi és un plaer poder xiuxiuejar en els seus oïdes el camí de la Llum i les presències de tots aquells que m’acompanyen de la Llar.
Saps? Tu també pots ser un xiuxiujador d’ànimes, confortant-les i animant-les a seguir el seu curs. Deixar d’identificar-nos amb el nostre passat ens ajuda a escoltar el nostre present, i aquest, res té a veure amb la distorsió que s’ha pogut fer mentre ens trobàvem en el terreny de la ment i l’ego.
Tot és senzill. Tot és molt més fàcil del que podeu arribar a pensar. La senzillesa és la manifestació de l’intuïtiu. El mental frena el fluir de la teva vida present convertint-la en un hàbitat de competitivitat i lluita. Res d’això és!
T’atreveixes a sentir aquell qui ets sense identificar-te amb el viscut o escoltat? Senzillament sent, i deixa que allò que no és real s’allunyi per a donar sentit a la teva vida i entendre la teva veritable essència.
Escolta al teu cor, i podràs sentir el xiuxiueig procedent més enllà de la teva matèria.
Estimada ànima, t’estimem i estem amb tu en tot moment. El meu ser també t’acompanya i vull dir-te que l’amor que hi ha en tu enlairarà la teva consciència fins a la Llum de la Saviesa, percebent la Realitat de la teva existència. Tens un sentit, i aquest, té a veure amb l’Amor. Potser no sents el xiuxiueig dels canvis que estàs vivint i s’estan apropant? Oh, sí, estimada ànima! Seran gloriosos i immensos, on el teu estimat món actual deixarà de ser com fins ara ha estat.
Ets part de la Llar, encara que et trobis en la forma. La teva veritable essència està esperant ser reconeguda per tu, i sobre tot, SENTIDA per tu!
Ets un regal de l’univers per a tots nosaltres. Fa temps que estàvem esperant el teu despertar i manifestació al món. Ets esperança per a molts i consol per a d’altres. Només tu pots transmetre el que sents de la manera que tu ets. Per això ets tan important per a tots nosaltres.
Tanca els ulls. Obre el teu cor i assossega la teva ànima. Després, sent la teva essència plena de pau en el teu interior, i a continuació sentiràs el xiuxiueig de la plenitud en tu.

Tot és molt fàcil i senzill quan deixem que el nostre cor ens guiï i la nostra essència es manifesti tal com és. Llavors, la Divinitat que som, es mostrarà d’una manera majestuosa i amb tota la seva plenitud en tu, i quan així sigui, tu, no seràs tu, perquè aquell a qui veurem, serà l’Amor a la Terra. 
El xiuxiujador d’ànimes sent, percep i irradia la força de l’Amor d’aquell qui en veritat és. La presència de la seva Divinitat harmonitza i anima a tot aquell que se li apropi.

 Des del meu cor, que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.








                                                                                                                       


dijous, 1 de gener de 2015

La nova etapa de la responsabilitat interior



Em sembla que ha arribat el moment de no escriure més sobre el què fer o donar informació de la direcció a seguir, perquè és cadascú qui ha de redescobrir el seu camí i el com fer-ho. És cadascú qui ha de viure en el seu present el que les circumstàncies li fan sentir. És a traves d’aquest sentir que es podrà arribar al coneixement i aprenentatge, donant peu a la saviesa, però necessitem el sentir per a adonar-nos d’allò que hi ha en nosaltres que hem de tenir present d’una altra manera a partir d’ara a la nostra vida,...i això, només hom ho pot fer per sí mateix.
Parlar o transmetre el camí que seguim, no permet del tot que un altre es responsabilitzi dels seus passos a donar a partir del moment anomenat. És des del nostre interior que es podrà arribar a saber qui es cadascú i què fer.
Tinc una mena de sensació que no és qüestió de parlar del camí que s’està seguint, sinó de saber del camí que estem fent. No es qüestió de parlar cap on es dirigeix, l’inèrcia que porta, sinó del què està fent cada un en el seu present. Això serà el que li donarà l’enteniment cap on es dirigeix. Serà la consciència del present, no el saber d’ell mateix en un ara posterior. Estar pendent del què serà, ens fa estar pendent d’alguna cosa exterior que no sempre es correspon amb el que vivim, ara i aquí.
Estar més pendent de la informació de l’univers, les seves vides i el que està succeint en ell en aquests moments, és voler conèixer-se un mateix sense tenir present aquell qui tu ets. Tu tens una realitat. És cert que en algun moment pot arribar-te a donar una empenta a continuar el camí vers tu mateix, però no farà que el teu potencial interior es manifesti perquè la teva visió estarà centrada fora de tu. Serà quan posem tota la nostra atenció en nosaltres mateixos, que es podrà conèixer-se un mateix, despertar la divinitat que s’és i manifestar-la.
Sabem que el planeta i la humanitat que l’habita es dirigeix vers a una harmonització a tots els nivells, on la densitat doni lloc a un enlairament energètic tal que tots els que convisquin en aquest món, puguin fer-ho en pau, amor i respecte. (No cal anomenar més pautes). L’Amor està fent-se un lloc en nosaltres.
Les energies actuals permeten obrir les portes de la responsabilitat de cadascú a la seva vida. Aquesta consisteix en conèixer qui habita l’interior de cadascú. Us sona l’expressió “qui sóc jo?”, doncs, la resposta està dins teu. La resposta a la pregunta “d’on vinc?” cal trobar-la en el que sents, i “a on vaig?”, només cal ser un observador del teu procés que estàs seguint. Veus? Només és qüestió d’un mateix el fet de saber d’un i connectar amb aquell qui som.
Saber del què succeeix més enllà de nosaltres ens pot portar a una distracció del nostre camí. És cert que a vegades ens pot donar un cop de mà, però quan obtenim un referent on agafar-nos per a mantenir una fortalesa en nosaltres, no sempre, aquest punt de referència ens allibera, perquè esperem més i més d’ell, a vegades, quedant atrapats en una dependència per a un il·lusori alliberament de la nostra ànima i el nostre ser de la dualitat. És com a un nen petit donar-li un bastó o un recolzament per a aixecar-se cada vegada que ensopegui i caigui, o fer-li veure i ensenyar-li que pot aixecar-se per sí sol. Quan ja en sàpiga, s’adonarà que no calen els suports i recolzaments físics per a enlairar-se, perquè per ell mateix ho pot aconseguir. Començant per a trobar el camí vers un mateix, per sí mateix, ens obrirà les portes i l’enteniment del què succeeix fora de nosaltres. Allò que veiem fora, és la referència del nostre interior. Què tal si comencem des de l’inici a mostrar la direcció de la divinitat, i no la dualitat, tenint present només la divinitat com una referència per a repenjar-s’hi quan algú ho necessiti?
Jo he seguit un procés, on m’ha ajudat el fet de fer una sèrie de cursos i tallers sobre aspectes de nosaltres, però el que ha fet l’alliberament d’aquell qui ara jo sóc, ha estat l’aplicació i la interiorització de l’aprés. Eren uns temps on l’energia no era la d’ara.  Obrir el cor, perdre la por i endinsar-me dins meu per a escoltar i seguir la veu del meu cor, m’ha portat a adonar-me que no necessitava cap curs, ni seminaris, ni cap altra mena per a arribar a mi mateix.
Ha arribat l’hora d’anar a un mateix, de no dependre de ningú i de confiar i tenir Fe en el camí que estem seguint, sempre i tant, quan tenim la sensació que estem fent i estem allà on hem d’estar en aquests moments.
Al llarg del camí he conegut moltes persones que han prioritzat les comunicacions exteriors i les activitats on es volien fer veure que aquell camí era l’adequat per a cadascú. Ja no calen tants indicatius en el nostre camí. En el fons, només es necessita un, i és aquell on mostra una fletxa que indica el teu interior. Tot un món interior ple d’amor, estats, sentiments, percepcions i d’altres portes esperant ser obertes per a saber de tu!
M’he adonat en la distància, que gran part del què s’ha fet, ara ja no és vigent, sent obsolet o estant caducat.  Aquells passos van servir en el seu temps, que et podien donar una empenta per a pujar nous esglaons, però aquests esglaons els havies de pujar tu, no que et graduessin com en una escala acadèmica.
Allò que hi ha dins teu, només tu ho pots trobar i gaudir!
El major tresor que pots arribar a trobar, està esperant en el teu interior ser trobat perquè l’acceptis i el gaudeixis al llarg de la teva existència a partir d’ara. Perdre les pors, et permetrà endinsar-te i començar a veure una mena de llum, cada vegada més clara i intensa per a adonar-te que allò que sempre has buscat a la teva vida, ja ho tenies dins teu, esperant ser trobat. Quina gran troballa, el fet de trobar-te a tu mateix! Quan et retrobes, deixes de fer cursos, seminaris, tallers, llegir llibres,.....però escolta en tot moment el teu cor, perquè ell et guiarà vers la Font adequada per a la teva ànima!
Trobaràs Fonts en tot el teu camí, només cal que t’adonis d’elles per a beure de l’aigua que més et convingui. Escolta el teu cor, que ell et guiarà. Discernir per un mateix és una de les característiques d’aquest aprenentatge realitzat des del teu propi autoconeixement.
No estàs sola, estimada ànima. No has estat mai sola.
Continuo rebent missatges i e-mails d’algunes de vosaltres on em compartiu el fet de sentir entitats i rebre comunicacions. Això no s’aprèn. És sent vosaltres que us uniu amb la Llar de la qual procediu. Sempre heu pertanyut a ella, i és en aquests temps que la humanitat torna a Casa.
Jo puc ser una Font, com tu una altra pel teu entorn, però no heu de beure d’on una gran part beu, perquè potser aquella no serà la que et traurà la set de tu per a sempre. Només anant al vostre interior sabreu la Veritat. El discerniment, la veu que us guia, el xiuxiueig que us indica el camí a seguir, tot, absolutament tot el que és important i la Veritat per a tu, sorgeix del teu interior. Per això, la importància de conèixer-te des del teu interior. Tots els tresors anhelats ja es troben en el teu interior. Activant les pautes del teu ADN per a arribar a ells, et permetran sentir aquell qui ets, i no la dualitat que vas acceptar en tu. Aquesta activació es produeix quan t’endinses a tu mateix i comences a adonar-te de tot el que ets i acceptes el teu potencial com a ser espiritual, deixant-te guiar pel teu cor i sentint en tot moment, la honestedat entre el que sents, penses, dius i actues.
Això només ho pots fer sent tu. Deixant que el teu interior es manifesti, la teva essència divina es manifestarà.
Estàs en el camí. Estem en aquesta direcció, per això, el nostre estimat món va com va.
Les Fonts, d’alguna manera, continuaran sent-hi, mentre hi hagi qui no cregui en ell i en el seu potencial. La teva presència alimenta la dels altres, però no amb una consciència d’ajudar als altres perquè ho necessiten, sinó, adonant-te del potencial diví que els altres també tenen. Sent tu, els altres també ho seran. Serà per Ressonància, no per voler convèncer-los i ajudar-los.
Les Fonts continuaran existent, però ja no “per a guiar el ramat”, sinó per “alimentar-los en el seu camí mentre ells són ells”. L’energia és molt diferent del primer propòsit al segon. L’Amor està demanant pas a la nostra vida. Obra’t a ell!


Que l’Amor i la Pau sigui en tots vosaltres per a sentir aquell qui en veritat sou.