dijous, 30 de setembre de 2010

Ningú és profeta a la seva terra


Quan es viu en un entorn on s’està fortament arrelat a la dualitat, qualsevol aspecte o maneres de ser, pensar o veure la vida diferents a l’establert no es ben vist, desconfiant de la persona que ens aporta una obertura a noves maneres de ser més en acord a la nostra veritable naturalesa.
Quan s’està tancat a una manera de pensar, i es veu la vida segons el desamor i la ignorància de qui som, es mal interpreta el que els nostres ulls físics veuen, creant una visió i una interpretació segons els nostres barems i escala de valors. Tot es porta cap a segons un és. Tot allò que es veu, s’escolta o llegeix apareix el filtre de la limitació i apareix la por disfressada en les interpretacions fetes: la crisi (por a deixar anar i falta de confiança), l’economia (por a no tenir prou diners per a fer front el dia a dia), l’atur (por a no trobar una feina i obtenir, així, uns ingressos),.... tan se val el que un pugui necessitar realment o el que pensi, el que succeeix és que es veuen obstacles constantment en tot el que es percep. Així és quan un està fortament arrelat a la dualitat.
Quan algú es presenta i diu que no hem de tenir por a viure i a ser nosaltres, i que tot el que escoltem o veiem només és fruit de la nostra ment, tal com ho interpretem, degut a les pors inculcades i integrades a les nostres cèl•lules, llavors, és apartat perquè la dualitat no permet responsabilitzar-se de la vida d’un mateix, i la gent atrapada en ella vol continuar anant de víctima, per a no canviar, degut que ha estat anys vivint així i s’ha adaptat al patir, a preocupar-se, a les tensions, no volent-se responsabilitzar de les seves vides, de tot el que fa i viu. Dir que no hem de tenir por representa deixar el paper de víctima i agafar el de responsable en la vida d’un, i no tots volen assumir-ho.
Jo he anat a conviure en un ambient de dualitat, fortament arrelat a la terrenalitat, on no es vol canviar. La meva presència ja fa anys que ha estat, fins i tot, infravalorada i menyspreada amb comentaris de sorna. Ara, el fet de conviure en ell, se m’està acceptant però no hi ha comunicació degut “a les meves idees i manera de veure la vida”. Ningú és profeta a la seva terra.
Quan es veu a un fill créixer en una llar concreta, i el pare és dominant, rígid, inflexible, perfeccionista i tancat de mires, el fill sempre serà el fill, i res més que el seu fill. El veurà com a fill i no serà res més que el fill. El que ells no saben és que “el seu fill” és un ser diferent a ells amb una personalitat pròpia i una manera de veure la vida també diferent a la dels seus pares. La mare submisa, dominada pel pare i sense paraula, fent-se allò que el pare diu, i aquest convencent a tots els membres de la família de les seves postures com a millors i les adequades (segons ell).
Ningú és profeta a la seva terra.
El ser humà d’aquest escrit va viure diferents moments familiars on ningú el va acceptar pel que deia i feia. Ments tancades limiten l’acceptació i l’apropament entre les persones. Se’l veia com a fill i es tancaven i argumentaven les seves intervencions segons les seves vivències de desamor i els entorns en els quals vivien.
El nostre ser va haver de marxar, fa temps, de la casa familiar i posar terra entre mig per a connectar i trobar el veritable ser que era. Durant anys va trobar mestres que el van ajudar en el camí de l’auto coneixement i el despertar espiritual. Va llegir molts llibres d’auto ajuda, aplicant els seus continguts per a comprovar les seves valideses i resultats. Durant anys va estar treballant-se allunyat de l’ambient familiar, sent l’única manera de poder trobar-se a ell mateix i entendre el per què de tot.
Amb els anys va anar trobant les respostes que volia trobar. Va anar coneixent-se i les portes de la sanació i la saviesa es van obrir de bat a bat. El seu ser es va asserenar, la seva ment va estar al seu servei, aprenent a fer-la servir i a controlar-la, no deixant-se emportar per ella, sinó que ella estigués al seu servei. El seu esperit es va enfortir i tranquil•litzar. Va aprendre a escoltar i seguir les directrius del seu cor. Va entendre la seva vida i el per què de moltes de les coses que va viure al llarg dels anys. Aconseguint perdre les pors, endinsant-se en el camí que va sentir que havia de seguir en aquesta vida, i amb coratge, esperances i fortalesa va donar passos en aquesta direcció, anant en contra de les veus familiars que no el recolzaven ni l’aprovaven.
El nostre ser humà, va començar a perdonar-se i a perdonar als seus pares. Va obrir el seu cor i va deixar que l’amor entrés a la seva vida, alliberant la ràbia, els complexes i la infravaloració que en ell havien. Va fer una gran neteja del seu ser, deixant anar una manera de ser inculcada de feia anys per a donar pas al nou ser que ell sentia que havia de ser. Va aprendre a confiar, a obrir-se i a acceptar. Per moments, la seva fe el va salvar de situacions. Va aconseguir purificar i transmutar les seves energies per unes de més alta vibració, més pures.
En el nou espai on es trobava va obrir noves portes en el seu camí on el valoraven segons era, mentre que pels seus pares continuava sent “el seu fill”. No veien el ser que havia dins d’aquella imatge.
La vida va fer que pares i fill haguessin de compartir junts part del camí, i va ser com amb la convivència diària els pares acceptessin més la manera de ser del seu fill, encara que, degut al seu tancament i la seva enfortida dualitat no s’adonessin del ser lluminós i ple d’amor que tenien al costat. Només era el seu fill, no volent saber de les activitats, de tipus espiritual, a les quals es dedicava. No volien preguntar per no trontollar els seus esquemes religiosos, aferrats a ells i no valorant al seu fill pel que era. Pensaven que no podia ser igual que sers, mestres espirituals existents al llarg de la història del nostre planeta. Era el seu fill,...i punt!
El ser humà va entendre tot això i va aprendre a connectar des del cor amb ells, amb la seva part més amorosa, i a no deixar-se interferir per les seves pors, limitacions i visió de vida. El nostre ser va aprendre a ser ell en mig d’un ambient diferent al seu. Ell no veia als seus progenitors com a pares, sinó com a sers en un procés d’ascensió, adonant-se de tot el viscut i el sentit al llarg de les seves vides. Els entenia i sentia compassió i amor per a ells. Tot i així, ell continuava sent “el seu fill amb les seves limitacions i manera de veure la vida irrealista”. Les seves pors no els permetien veure amb qui estaven compartint les seves vides. Era algú “que no tenia les coses clares i perdut per la vida no podent-se realitzar en ella”.
Algun dia despertaran i sabran del veritable ser que era el seu fill.
Ningú és profeta a la seva terra.
Només amb una mentalitat oberta i la consciència desperta podrem adonar-nos de qui tenim al costat i la importància d’aquell ser en la nostra vida.
No som fills/es, pares, oncles, nebots/des, cosins, parella, no!, som molt més que això. Som sers espirituals amb un potencial amorós immens, necessari per a tots aquells que ens envolten i amb una funció concreta a realitzar en la nostra vida actual. Som molt més que una etiqueta familiar. Quan aprenguem a veure a cadascú pel que és i no per la relació amb nosaltres, ens adonarem del veritable ser que tenim davant i la mestria que hi ha en ell per a nosaltres.
Obrim-nos i deixem que la nostra ànima avanci cap a l’Ascensió del ser amb la seva plena majestuositat. Llavors, si així ho fem, veurem que tots som Déus a la nostra terra portant la Llum, l’Amor i la Pau que som. Llavors ens adonarem de la perfecció, com a sers, que cadascú és. Llavors serem lliures i sentirem la divinitat que hi ha en el nostre interior.
Així és i serà.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dilluns, 27 de setembre de 2010

Nova temporada de l'Escola a Darsana (Granollers)


Us anunciem que al centre Darsana de Granollers (Barcelona) ja hem començat una nova temporada de cara a les activitats pel nostre benestar i evolució. L’Escola d’Auto coneixement i el Despertar de la Consciència ja ha obert novament les seves portes després del període d’estiu.
En ella podreu trobar les diferents sessions de meditació, trobades de puresa espiritual, sessions de sanació individual, així com els cursos i tallers destinats al nostre despertar de la consciència: viure conscientment, el poder de la paraula i els canvis, el poder de la ment (autocontrol mental), els àngels, la mort, el nen interior, tallers sobre el sentir, reafirmació personal, sanació emocional,.....
De cara al proper mes d’octubre us anunciem, entre d’altres, un curs de 1r. Nivell de Reiki el dissabte 2 durant tot el dia; y el diumenge 17, un curs sobre Àngels i el Gran Pla Diví, també durant tot el dia.
Per tot això, us recordem que us podeu posar en contacte amb nosaltres al 938795217 (centre) per a més informació de les activitats o per a inscripció a les mateixes.
Si voleu que us enviem el nostre programa de l’Escola podeu enviar un e-mail a emaeljordimorella@yahoo.es i de bon grat us ho enviarem.

Si voleu que aquestes activitats es realitzin a la vostra escola, centre, associació, entitat o lloc de treball, caldrà que envieu un e-mail a l’adreça anterior o trucar al 606098752 (Jordi).

Una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 23 de setembre de 2010

No hi ha manera (conte)


- Per més que ho intento no hi ha manera d’aconseguir-ho – digué un dia un deixeble al seu mestre.
- Quan ho vas fer per primer cop, ja vas donar el consentiment perquè tot pugui ser.
- A qui, mestre? A qui vaig donar el consentiment?
- Al teu Ser per a ser mereixedor del que demanaves, i a l’univers, perquè t’ajudi en el teu camí cap el teu objectiu.
- Però porto molt de temps fent-ho i no acabo d’arribar-hi. A vegades sembla que ja hi sóc, però tot sembla aturar-se i no anar més allà d’on he arribat.
- Són passos per a abatre la resistència que hi ha en el teu ser.
- Però jo sí que ho vull!! – digué el deixeble amb èmfasi.
- Cada intent és un pas més donat perquè al final puguis alliberar-te del què hi ha en tu que no et permet aconseguir el que vols.
- No entenc per què no ho aconsegueixo perquè jo sí que ho vull, a més a més, m’estic treballant, meditant i sentint la meva essència perquè tot sigui, en canvi, no ho aconsegueixo.
- Què sents en aquests moments en relació al que vols? – li preguntà el tutor.
- Impotència – respongué el noi.
- Quan sentis la certesa que tot serà, llavors arribaràs a apropar-te tant al teu objectiu, que aquest no li quedarà més remei que cedir a la teva petició i arribar a tu.
- Però per més que ho intento no hi ha manera – continuà el noi
- No pensis que no pots. Pensa, i sobre tot sent, que ja ho tens. Allò que vols t’arribarà en el seu moment, i aquest no es troba en la impotència, sinó en la certesa i la serenitat que tot està sent.
- .....
- Sigues pacient i confia amb el que t’has proposat – continuà dient el mestre. El procés que estàs seguint, ajuda a la teva ànima a alliberar-te del que et subjecte a la negació. Quan més confiïs i siguis constant les portes de la materialització es presentaran davant teu. Només caldrà obrir-les i passar a l’altre costat.
- (El noi escoltava atentament al seu tutor)
- No hi ha res que el teu cor no pugui aconseguir. Escolta’l i sabràs què fer en tot moment. Ell et donarà la direcció correcta a seguir i la calma i serenitat necessàries per a continuar-lo.
El deixeble va fer una salutació d’agraïment al seu mestre i donà mitja volta allunyant-se per a continuar el seu camí, però aquest cop amb una ensenyança més, sabent que la paciència enlaira a tots aquells que l’empren.


dilluns, 20 de setembre de 2010

Activitat de l'Escola a LES MORERES (Cardedeu)

A continuació us anuncio les activitats previstes per aquest proper mes d’octubre en el centre LES MORERES de Cardedeu (Barcelona):

Meditacions:

• Tots els dilluns a les 10h. del matí es faran sessions de Meditacions.
• Tots els dimecres a les 10h. es faran sessions de Meditació i Relaxament.
• Tots els divendres a les 10h. es faran Meditacions amb els Àngels.



Trobades de Puresa Espiritual:

• Els dissabtes 16 i 30 de setembre a les 11h. del matí.

Cursos entre setmana:

• Dilluns 4 s’iniciarà el curs de Qui sóc jo?, unes sessions encaminades a obrir les portes d’adonar-nos de qui som nosaltres i el perquè actuem o sentim com o fem a vegades. Aquest curs es farà durant set sessions, els dilluns per la tarda a les 19h.
• Divendres 8 a les 19h. s’iniciarà un curs de quatre sessions sobre “Viure Conscientment”, on es donaran pautes per a saber interpretar allò que ens passa a la vida i en el nostre entorn pel nostre aprenentatge i evolució. Si entenem el que ens passa i veiem, caminarem amb més consciència entenent el per què de la nostra vida. Ser conscients ens relaxa, ens tranquil•litza i ens fa més savis.

Cursos en diumenge (cap de setmana):

• El dia 10 de setembre es realitzarà un curs sobre “Els Àngels i el Gran Pla Diví”. Aquest trobada durarà tot el dia. S’iniciarà a les 9’30h. fins a les 19’30h. parant dues hores per a dinar.
• El dia 24 es farà un curs sobre “La Mort”, també durant tot el dia. S’iniciarà a les 10h. fins a les 19h., parant dues hores per a dinar.

Tots els que estigueu interessats i vulgueu assistir-hi o demanar més informació, podeu trucar al 661265718 (Toni), 606098752 (Jordi), o enviar un e-mail a emaeljordimorella@yahoo.es

Si voleu que aquestes activitats es realitzin a la vostra població, centre, escola o associació, truqueu al 606098752 (Jordi), o enviar un correu electrònic a l’adreça anterior.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 16 de setembre de 2010

Em sento com el vent

Em sento com el vent que es deixa emportar pel flux de la immensitat de l’univers, on tot està en el seu lloc perfectament sincronitzat amb la resta de vida existent en ell.
Sóc com el vent que viatge a través del temps, sempre en el present, i anant més enllà enforteix el meu esperit. Em sento emportat per la VOLUNTAT Divina de la Creació i com l’aire que neteja les terres, ciutats i poblacions, per més petites que siguin, així jo em desplaço a través del temps inexistent en la meva dimensió actual.
M’enlairo arribant al silenci de l’espai i després retorno a la influència del planeta Terra.
Em sento emportat pel flux de la vida eterna. Sóc present i en tot moment sóc aquest present que em fa estar viu i enforteix el meu esperit. Noto, amb el temps lineal la fortalesa i saviesa del meu esperit i ser. Mantenint-me en el present noto com el meu interior, les meves cèl•lules, les meves energies van canviant per moment deixant-me emportar per la inèrcia del què ha de ser.
Com un observador de l’espai deixo passar els dies amb la meva presència en mig de cada instant. Miro, observo, sento i aprenc, i la meva essència s’enlaira cada vegada més, notant l’augment de la majestuositat de la meva divinitat.
Visc i sóc cada instant, no havent altre moment on jo pugui existir, i estant en el present, m’adono que el meu ser ha anat deixant la densitat i mostrant la seva lluminositat cada vegada amb més intensitat, així com el grau de puresa amorosa en tota la meva biologia i ser. La meva consciència, sempre estant en el present, ha anat connectant amb els registres akàsics de la meva naturalesa original.
Em mantinc despert, viatjant per l’univers i sentint la omnipresència de la meva saviesa i font creadora amorosa. Senzillament estic. Jo Sóc, i en mig del firmament viatjo sentint la valor de la meva presència per la vida existent al llarg de tot el buit generador de l’eternitat.
Estic al lloc, sentint-me fort, jovial, alegre, estimat i acompanyat per aquells que pertanyen a la Llar de la qual procedim. El seu amor és gran, pur, al servei de la Font Creadora de tota Vida. Jo senzillament estic. Tot passa i a mesura que vaig deixant enrere, vaig sentint la meva fortalesa sense envellir, perquè el temps no passa en mi. Sento la resurrecció de la meva essència i el veritable ser que sóc. Cada vegada més. Noto la divinitat volent-se manifestar en mi, demanant-me pas degut que el temps de la nova Creació ha arribat.
No em sento envellir, però sí diví. No tinc la sensació d’anar fent un viatge per propi peu, sinó que és la meva ànima qui va absorbint tot allò que se li presenta per a poder enlairar-se cada vegada més amb menys esforç. El meu cos deixa de pesar, recuperant una vitalitat divina no manifestada fins ara.
No em sento fent coses per a créixer, sinó sentint el present i conforme el vaig sentint, el meu ser es va alimentant i ascendint. La meva ànima va enlairant-se fins a formar part de cada present de l’univers.
No sóc humà, sinó esperit en procés d’ascensió i sempre en present. No tinc la sensació d’anar avançant, perquè sempre estic en l’ara, com si no em mogués, però depèn de cada sensació manifestada en aquest ara, m’enlairo més, més i més. No em sento forma, sinó esperit, i aquest és tan gran!
Tinc la sensació de trobar-me en mig del firmament i conforme jo vaig enlairant-me aquest també ho va fent i eixamplant-se. La força que puc arribar a sentir dins meu, és com si automàticament quedés impregnada en cada partícula de l’espai infinit. Som tants els que estem aportant aquesta energia!
Em sento com el vent celestial que es va enlairant amb la presa de consciència que vaig tenint a mesura que vaig mantenint la vida en mi. Estar despert augmenta la sensació divina en mi, i la capacitat de sentir la immensitat amorosa de la meva veritable essència manifestada amb la meva voluntat.
No faig res, aquesta és la sensació que tinc. El que em permet sentir qui sóc és mantenint-me en el present i sentir la procedència d’on vinc i qui sóc. Em sento acompanyat en el meu viatge del present. És com si estigués jo quiet i els decorats anessin passant ràpidament cap enrere. No sóc jo qui avança, sinó la connexió amb qui sóc qui fa alliberar-me de tot allò que pugui obstaculitzar la meva ascensió.
Hi ha una pau absoluta. Hi ha calma i harmonia. Tot està en ordre, com jo també ho estic dins de la immensitat del firmament. Estic en el lloc adequat sentint la connexió amb la resta d’ell. Sento l’amor profund de la divina essència en mi. Sóc un amb tot i tots. El meu aprenentatge consisteix en recordar qui sóc en tot moment i sentir l’amor a cada decorat que se m’apropa i passa de llarg, perquè tot passa. Només quedo jo en el present. El que queda és l’amor sentit a cada present i la sensació plena de Déu en tu. El que queda és la unió amb el Tot. Això queda.....i més, però això ho ha de sentir i experimentar cadascú.
Sigues present i sent l’univers en tu. Sent la buidor de l’espai infinit dins teu i llavors les portes de la saviesa i la Voluntat Divina es manifestaran en el teu veritable ser.
Tot passa menys tu, perquè tu ets l’univers. Tu ets Déu.


Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

dilluns, 13 de setembre de 2010

Nou espai de benestar i sanació

Em complau comunicar-vos que després de set mesos estant en el nou lloc on he anat a viure, a Cardedeu (Barcelona), un nou espai ha obert els braços a l’Escola d’Auto coneixement i el Despertar de la Consciència, on la seva vessant docent i terapèutica, de sanació, podrà ser expressada a tots aquells que hi assistiu.
El nou centre és un espai amb jardí, on a part de fer els cursos, teràpies, xerrades i altres activitats previstes, sota els arbres, les moreres, podreu prendre una copa o un refresc, així com menjar. És un racó de benestar, de tranquil•litat, un “bar diferent” on la pau i el no-temps faran presència per a asserenar el vostre esperit.
Aquest nou espai de creixement personal i espiritual es diu LES MORERES, ubicat al carrer Lluís Llibre 44 de la població de Cardedeu (Barcelona).
La primera activitat que es realitzarà dins del marge de l’Escola és una xerrada sobre “Auto coneixement: viatge interior cap el despertar”. Es farà el dijous 23 de setembre a les 19h.

Vine a un lloc diferent d’Amor, Llum i Pau.

Us esperem!

(Per a més informació podeu trucar al 661265718 (Toni), al 606098752 (Jordi), o enviant un e-mail a emaeljordimorella@yahoo.es )

dijous, 9 de setembre de 2010

La influència d'un passat

Tots volem ser nosaltres, però no tots som conscients que el que vivim procedeix d’una acceptació, i sovint integració, d’unes pautes mentals adquirides i una visió de la vida concreta basada en unes creences familiars, i alhora procedents d’uns estaments socials i uns mecanismes convencionals transmesos de generació a generació. Allò que va ser i instaurat molts anys enrere, potser decennis, ara fan que molts de nosaltres actuem d’una manera en concret sense adonar-nos que això que fem “no ens pertany”. Quan així és, i continuem actuant de la mateixa manera que anys enrere, és que no som conscients que nosaltres no som nosaltres.
Sovint veig la identificació amb el nostre entorn i unes pautes reiteratives en la nostra actuació quotidiana. Sovint veig queixar-se i rondinar davant qualsevol esdeveniment que la vida ens presenta. Sovint veig com la gent critica i té una actitud de defensa o atac davant qualsevol novetat o situació diferent a la nostra manera de ser o veure la vida. Això veig constantment, en més o menys grau en el meu dia a dia, començant amb les persones que tinc més properes fins a tots aquells que em venen per qüestions terapèutiques.
Massa identificació amb el que ens han ensenyat!!
Molta ignorància espiritual, sobre nosaltres mateixos!!
Es viu, però no en el present, sinó en el passat, deixant que aquest ens influenciï i guiï les nostres decisions. El no saber d’un mateix, fa que es prenguin decisions no sempre les més adequades, sinó basades en la por i en els altres. I nosaltres?
La poca autoestima fa que el ser humà permeti que els convencionalismes socials, religiosos, familiars i culturals dirigeixin la seva vida. Conec persones amargades i amb constant tensió i preocupació degut a no entendre que l’amor no és patir i preocupar-se pels altres. Conec sers, i alguns d’ells molt propers a mi que mal interpreten la vida segons uns paràmetres erronis segons les limitacions transmeses a través dels seus pares, i aquests haver-les rebuts dels seus pares i així successivament. La cadena generacional limita a les descendències, i a cada generació la lliga més i més, degut que els temps estan canviant i ells, aquestes persones, s’empenyen en voler mantenir una visió i manera de viure obsoleta que resta el poder que tots tenim.
L’identificar-se amb una vida en concret segons els nostres pares, no sempre és el correcte, degut que cadascú, cada generació té una avanç com a ser humà, i per tant, no podem mantenir un estatus i una manera de ser segons els nostres primogènits. No som fotocòpies dels nostres pares. Nosaltres som nosaltres, únics i perfectes, no limitats! Quan els nostres patrons són calcats o molt semblants als dels nostres pares, i aquests viuen en la dualitat, en el món de la forma i les pors, alguna cosa hem de fer per a encaminar la nostra vida i arribar a manifestar la nostra plena individualitat. Jo Sóc Jo, no els meus pares! Jo Sóc Jo, amb les meves capacitats i potencial! Ningú és com un altre. Tots som diferents i complementaris alhora, aportant la nostra identitat per a ajudar a aquells que ens envolten. No hem de fer allò que ens han dit que hem de fer. Hem de realitzar allò que ens indica el nostre cor, únic camí a tenir present pel nostre major bé i el dels altres.
Hem vingut a aquesta vida per a ser nosaltres, no per a simbolitzar el que pensen i indiquen els altres. No tindria sentit, espiritualment parlant, si així fos i actuéssim. Malauradament, la major part del planeta així ho està fent, però els temps estan canviant i cada vegada hi ha més persones que desperten de la seva somnolència espiritual i s’adonen que la vida no és com ens l’han ensenyada sinó com nosaltres la sentim segons la nostra veritable naturalesa.
Com connectar amb la nostra naturalesa? CONEIXENT-TE!
El veritable camí cap a la felicitat és el que et porta a tu. És l’inici de la teva integritat. Realitzar el major viatge que mai hom hagi pogut arribar a fer: el viatge interior i trobar i connectar amb el veritable ser que ets. Quan el coneixis t’adonaràs que la vida és molt diferent a com ens l’han ensenyada. Quan obris les portes que aniràs trobant al llarg del camí veuràs com el teu ser anirà sentint el major benestar no sentit fins el present, i una vegada et vagis endinsant en aquest camí aniràs adquirint la saviesa de l’auto coneixement. Quan més et vagis coneixent, més aniràs sent tu, i més t’adonaràs que el teu entorn, la majoria d’ell pertany al passat i tu ets present. Llavors tindràs l’oportunitat de viure intensament el present i deixar de ser un ser temporal per a manifestar la teva intemporalitat. El passat i el futur aniran desapareixent per a tu per a donar pas a una vida de present, gaudint, llavors, d’ella i sentint el veritable sentit que té el fet de viure i trobar-te on et trobes.
El passat ens guia i ens condiciona i hauràs de ser tu qui hauràs de desprendre’t de la disfressa que t’han posat per a mostrar al veritable ser que ets. Quan més vagis despertant la teva consciència espiritual, més t’aniràs coneixent, i aquest auto coneixement et portarà a la felicitat, harmonia i benestar.
El món està canviant i aquestes noves energies permeten fer neteja de tot allò que no ens permet ser nosaltres. El flux amorós de l’equilibri que recolza l’univers fa que tot aquell que vulgui despertar i mostrar al veritable ser que hi dins de cadascú pugui ser manifestat, així sigui.
L’amor, l’harmonia, la felicitat, la pau i la realització és possible en aquests nous temps d’ascensió, tant pel planeta com per a la humanitat.
El passat és passat i en qualsevol moment pot ser alliberat amb la nostra voluntat. Què és el que vols en aquest moment? Realment vols canviar o et fa por connectar, pensar i viure diferent a com has estat vivint i sentint fins ara? Tu ets present, i és des del present que pots canviar allò que no t’agrada de la teva vida, de tu.
No es pot canviar de vida si no canvies tu. Tu ets la font de tot benestar o malestar. Quan ets tu i obres el teu cor seguint les seves directrius, deixaràs que l’amor obri les portes del teu caminar. Quan no sigui així i continuïs seguint les directrius de la teva ment, aniràs incrementant el dolor a la teva vida, sentint-te atrapat/da sense poder fer res. No és que així sigui, sinó que tu no voldràs canviar. No podem viure en el malestar i el dolor, perquè no és per això que hem vingut en aquesta vida. El teu camí ha de continuar, però sent tu, no segons els altres.
El passat ja no existeix com a tal. Ets tu que el portes al present al voler viure segons va ser. Ara tu tens l’oportunitat de ser tu i viure segons el temps amorós del present. . La vida et pot somriure i obrir les portes que sempre has somniat. O potser fins i tot, has deixat de somniar? Tot i així, pensa que sempre estem a punt de tornar-ho a fer i a gaudir sent nosaltres.
La felicitat no depèn del que tenim, sinó del nostre estat interior.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.





dilluns, 6 de setembre de 2010

La Llum de les Paraules (35)

"L’esperança pertany a l’invisible i és el que et permet somriure vivint la realitat (Raimon Pannikar)"
Molt aviat us faré conèixer la programació d'aquest nou curs amb novetats incloses.
Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 2 de setembre de 2010

Finals d'agost


Bé, hem deixat agost, a punt de donar la passa que ens farà entrar a setembre i a l’inici del curs, de la nova vida que tan esperada està sent. És com si fins ara haguéssim fet camí amunt i força empinat, i ara haguéssim arribat dalt i tot serà lleuger, de baixada, on arribar allà on volem serà possible i amb facilitat, aviat. El temps s’escurçarà perquè ho tenim tot favorable del nostre costat. Sembla com si després de la pujada, l’ascensió al cim més alt de la nostra vida, poguéssim dir que hem arribat a superar tots els obstacles i a partir d’ara tot serà possible.
És com si haguéssim travessat la passarel•la que ens ha portat a les alçades del nostre potencial creatiu i realitzador. És com si l’haguéssim passat i a l’altre costat de l’abisme es trobessin els nostres anhels materialitzats i nosaltres, just després de la darrera passa per a baixar de la passarel•la observéssim tota la nostra vida tan esperada de fa temps, davant dels nostres peus. Ens sentim emocionats i contents perquè el més dur ja ho hem deixat enrere. Ara només cal voler i se’ns serà concedit. La nostra voluntat prendrà el poder de la nostra plena realització.
Els viatgers de l’Ascensió que hem arribat fins aquí, veurem com la nostra vida dóna un tomb espectacular aconseguint les coses amb el mínim esforç, sense lluitar, només volent-ho. Les llavors plantades a través del treball personal realitzat fins el present ens ha obert les portes per a poder entrar al paradís tant anhelat de les nostres il•lusions d’un passat, on ara, aquestes es faran realitat.
Ens trobem en el cim de les nostres vides, desprès de superar els entrebancs i les suposades adversitats que ens hem anat trobant. Les hem deixat enrere, i tot el que puguem trobar-nos a partir d’ara, serà realització i plenitud. L’amor, la pau, la llum, la prosperitat i el benestar ens abraçaran al llarg de la nostra vida a partir d’ara. Hi ha per a tots, per més que multituds haguem travessat aquesta passarel•la. Tots tenim el nostre espai i la nostra missió en aquesta vida, en la qual vàrem venir. Podrem materialitzar allò pel qual hem vingut.
A partir d’ara començarem a recollir els fruits de la nostra ascensió. La nostra ànima se sent alliberada i el nostre cos s’ha tornat més etèric. El nostre esperit s’ha esponjat i relaxat al veure que, malgrat tot, hem continuat el nostre camí, anant sovint en contra de l’establert. Tots els que hem arribat fins aquí, hem hagut d’anar en algun moment, o sempre, en diferent sentit a la resta de tothom. Sabíem quin era el nostre camí, i precisament aquest, no es trobava en el camí de generacions anteriors i els convencionalismes socials, culturals, religiosos o familiars. Hem hagut de trencar amb tot això i escoltar el que ens deia el nostre cor. Aquest ens ha guiat fins el present, i ara respirem alleugerits del pes feixuc de les responsabilitats i costums imposats. Aquests no són nostres, no ens pertanyen, i degut a això, ara podem dir, que ens trobem en el moment adequat de poder ser nosaltres, mostrant la nostra divinitat cada vegada més.
El camí ha valgut la pena. La decisió de passar pel dolor no desitjat ens ha alliberat de la nostra densitat. Uns han patit més que d’altres, segons el seu passat, però tots hem donat els passos per a arribar a les portes de la nostra realització. Ara és possible.
Estem a la recta final del nostre estiu, i sembla com si tot volgués encaixar per a facilitar-nos el camí. Ens esperen grans canvis aquesta tardor a totes les Llums del planeta. La vida ha estat dirigint-nos cap a la nostra manifestació amb la plena majestuositat de la nostra essència. El Déu que hi ha en nosaltres, el Déu que som, ara veu l’escletxa per on mostrar-se al món. La gent ens veurà, però sabrà que allò que veuran ve de les altes esferes de la Llum, de la Llar. Nosaltres som la Llar de la qual tots procedim. Nosaltres som la Font. Nosaltres som el Camí, la Veritat i la Vida. Tu ets Déu. Tu ets la Font de Llum i Amor on la vida neix sens parar.
Et trobes davant el motiu pel qual vas néixer. Et trobes en el moment adequat i amb la preparació i predisposició adequades per a entendre i manifestar el sentit de la vida. Res més pots esperar que Amor. Aquest t’obrirà la resta de les portes que necessites perquè la teva divinitat pugui manifestar-se.
Tardor del 2010, temps de grans canvis.
Molts ja esteu preparats, ja heu transmutat les vostres energies per a permetre que la vida us somrigui. El vostre cor us ha portat fins el present. L’heu obert i heu seguit, amb plena fe, allò que us deia. Heu confiat i us heu lliurat a la vida. Ara, aquesta us correspondrà amb els més preciosos i amorosos regals que el vostre ser tant ha desitjat. Tot i així, més encara se us donarà a partir d’ara. Vosaltres us heu graduat per a portar i ser la Llum i la Font de saviesa i amor pel vostre estimat planeta i la humanitat.
El teu ser està preparat i sent una gran il•lusió i emoció serenes, al contemplar la bellesa del lloc on heu arribat. Veieu des d’on sou altres cims llunyans amb algú que ha aconseguit arribar fins dalt d’ell. En diferents punts del planeta també necessiten gent com tu. No temis. L’univers està al teu costat. Res hauràs de témer i dedica’t a gaudir del que se t’oferirà a partir d’ara. Accepta-ho i actua des del cor i amb la saviesa de la teva divinitat. Déu veu tot el que tu veus. Els teus ulls són els d’Ell, perquè tu ets Ell. Tu ets Déu. Deixa que la teva Llum i el teu Amor vessin l’aliment per a tots aquells que necessitin despertar del tot. Necessiten de la teva presència. Sigues tu. Deixa que la teva divinitat es manifesti. Quan més ho faci, més arribaràs a gaudir de la vida i a fer servir la teva voluntat pel major bé de tots, de tu, pel planeta i tots els sers que l’habiten.
Una nova vida s’eixampla davant els nostres peus. Ves! Avança per ella amb el cor obert i sentint la presència de tots els qui t’acompanyen, dels teus germans de Llum i dels sers amorosos de la teva veritable Llar.
Sent l’amor dins teu i deixa que allò que el teu cor et faci saber es manifesti a través de la teva voluntat.
Estic content d’estar al teu costat havent arribat on hem arribat, cadascú en el seu procés.
Que l’amor i la joia de viure siguin en tu.
Endavant! El moment esperat ja ha arribat. Obra els braços i recull els fruits abundosos pels quals vas néixer. Estic content de ser germà teu.

Una nova vida espera ser viscuda on l’alegria i la força de la nostra essència obriran els camins perquè tots junts puguem enlairar a tots els homes i la nostra estimada Terra.

Un nou ser es manifestarà en el nostre món, i tu ets un d’ells.