dijous, 23 de setembre del 2010

No hi ha manera (conte)


- Per més que ho intento no hi ha manera d’aconseguir-ho – digué un dia un deixeble al seu mestre.
- Quan ho vas fer per primer cop, ja vas donar el consentiment perquè tot pugui ser.
- A qui, mestre? A qui vaig donar el consentiment?
- Al teu Ser per a ser mereixedor del que demanaves, i a l’univers, perquè t’ajudi en el teu camí cap el teu objectiu.
- Però porto molt de temps fent-ho i no acabo d’arribar-hi. A vegades sembla que ja hi sóc, però tot sembla aturar-se i no anar més allà d’on he arribat.
- Són passos per a abatre la resistència que hi ha en el teu ser.
- Però jo sí que ho vull!! – digué el deixeble amb èmfasi.
- Cada intent és un pas més donat perquè al final puguis alliberar-te del què hi ha en tu que no et permet aconseguir el que vols.
- No entenc per què no ho aconsegueixo perquè jo sí que ho vull, a més a més, m’estic treballant, meditant i sentint la meva essència perquè tot sigui, en canvi, no ho aconsegueixo.
- Què sents en aquests moments en relació al que vols? – li preguntà el tutor.
- Impotència – respongué el noi.
- Quan sentis la certesa que tot serà, llavors arribaràs a apropar-te tant al teu objectiu, que aquest no li quedarà més remei que cedir a la teva petició i arribar a tu.
- Però per més que ho intento no hi ha manera – continuà el noi
- No pensis que no pots. Pensa, i sobre tot sent, que ja ho tens. Allò que vols t’arribarà en el seu moment, i aquest no es troba en la impotència, sinó en la certesa i la serenitat que tot està sent.
- .....
- Sigues pacient i confia amb el que t’has proposat – continuà dient el mestre. El procés que estàs seguint, ajuda a la teva ànima a alliberar-te del que et subjecte a la negació. Quan més confiïs i siguis constant les portes de la materialització es presentaran davant teu. Només caldrà obrir-les i passar a l’altre costat.
- (El noi escoltava atentament al seu tutor)
- No hi ha res que el teu cor no pugui aconseguir. Escolta’l i sabràs què fer en tot moment. Ell et donarà la direcció correcta a seguir i la calma i serenitat necessàries per a continuar-lo.
El deixeble va fer una salutació d’agraïment al seu mestre i donà mitja volta allunyant-se per a continuar el seu camí, però aquest cop amb una ensenyança més, sabent que la paciència enlaira a tots aquells que l’empren.