dijous, 27 de febrer de 2014

L'essència de l'ànima

Sentir l’essència de la nostra ànima és irradiar aquell qui som per totes les nostres cèl·lules, activant cada capa del nostre ADN i enlairant el ser que som. Divinitat manifestada no és més que la nostra veritable essència es mostri amb tota la seva majestuositat. No hem d’atraure, de crear o d’esperar que la providència universal així ho vulgui. Res d’això té a veure amb la nostra naturalesa.
He arribat a endinsar-me en la matriu de l’ànima, havent arribat a desxifrar el sentit de la seva existència i el que ens permet sentir aquell qui som més enllà de la matèria
He recorregut pels senders de la nostra condició divina, i he arribat a adonar-me que en mi i l’existència, només existeix Amor
Quan obres el camí del teu interior i vas avançant en el teu recordar, vas entenent les teves motivacions i el trajecte realitzat fins ara. No hi ha més que Voluntat i una acceptació de la teva presència en aquesta vida de matèria.  
Quan més vas endinsant-te en el curs de l’existència interior, més vas sentint l’Amor pur i incondicional de la teva essència, Una amb l’Univers.
La Llum es va fent en tu i el camí va il·luminant-se a mesura que vasa avançant. La teva Voluntat t’empeny a seguir, i vas sentint amb més intensitat i plenitud la teva energia prístina. Pura, etèria, d’uns nivells d’alta vibració. La immensitat de la Creació en tu. Arribes a la Font de la Divinitat que ets, i des d’allà sents amb una força omnipotent i amorosa, el teu potencial per a crear la Unicitat, l’Harmonia, la Llum i l’Amor, creant el camí vers la Plenitud en aquesta dimensió que ara ens trobem. 
El camí de l’ànima està en el teu interior. No serveixen els coneixements, només la decisió d’arribar a tu. Per a alguns han representat anys, per a d’altres, tota una vida o més d’una. Els moments actuals no permeten anar a la deriva, sinó que van marcant la catifa lluminosa pels nostres passos de l’ànima. Ja ha finalitzat el temps d’anar a cegues davant la vida. Ara el cor ens obre les portes del nostre interior i de la manifestació de la nostra voluntat segons el procés d’enlairament de la nostra estimada ànima.
He arribat a activar la descodificació dels tresors arrecerats en els més profunds recons del nostre interior he sentit la llibertat de ser un mateix fins els confins de la nostra existència. No hi ha vàries, sinó una de sola al servei de la Font de l’Amor que tots som. Aquesta, sempre es troba en la nostra direcció. Sempre està allà per a ser trobada la teva voluntat obrirà el camí per a arribar a ella. El teu cor t’indicarà la direcció, i el Ser Tu, et permetrà trobar-la.
Sentiu la Plenitud de qui sou, i deixeu d’aferrar-vos a qui no sou i els suports que us limiten! Allibereu-vos a aquell qui sou! Deixeu que l’Amor, pur i incondicional es manifesti en cada decisió i pas que doneu. Escolteu el vostre cor, ell us indicarà el sender del vostre potencial diví activat. Quan més avanceu en ell, més l’activareu i anireu deixant la condició humana per a transcendir vers la vostra condició divina, aquell qui sou
Sou divinitat. Sou Amor, només existeix l’Amor. Deixeu que us abraci, estimades ànimes dins del procés. Deixeu que us enlaire vers la plena manifestació de la vostra majestuositat.
Sentir qui sou us allunyarà dels temors de la vostra condició adormida i us obrirà les comportes de la saviesa arrecerada en el vostre interior, Una amb la saviesa universal.
El vostre ADN està reaccionant per a la seva activació. Ara són es temps del “recordar”. La nostra essència està clamant ser escoltada i sentida. Obra el teu cor i sent! Sent! Sent!
Sou AMOR i només AMOR. L’identificat amb la vostra humanitat, ha anat creant les pors i les limitacions. No sou pors, ni limitació. És potser l’eruga, cuc? No! És vida en procés d’eclosió i manifestació, així sent la vostra ànima quan accepteu les pautes del vostre entorn. Sou Vida! Sou Bellesa i Harmonia!
Els malestars del vostre procés no eren o són part de vosaltres, sinó del vostre aprenentatge per a arribar a vosaltres. No espereu més temps “per a arribar a....”, perquè el que anheleu o que “algú” us introdueixi alguna cosa per a ser vosaltres. El que necessiteu per a manifestar la vostra divinitat ja ho teniu en el vostre ADN, a les vostres cèl·lules
Els senders que ens porten a connectar amb la nostra ànima, amb aquell qui som, estan disposats perquè aquest cop et predisposis a endinsar-te en tu. La boira que pots trobar en els seus inicis, només són els fantasmes del teu passat. Creua la boira i troba els raigs de la Llum que t’il·luminaran el camí a seguir.
Aniràs trobant-te amb els somnis imaginats al llarg dels teus anys actuals. Sentiràs el benestar de saber que et trobes en la direcció adequada. Qui t’acompanyen del món de la Llum estaran allà amb tu, donant-te el coratge i la fortalesa que puguis arribar a necessitar. Deixaràs el mundà per a apropar-te a tu. Tornaràs a connectar amb tu mateix i el sentit de la teva vida actual canviarà.  
No hi ha res que esperar, perquè ja ara pots irradiar la càlida Llum Amorosa de la teva essència.
Deixa’t portar per ella. No temis perquè el temor desapareix, i en el fons, mai ha existit. Han estat es teus dubtes, inseguretats i identificacions amb el teu entorn que t’han limitat pensant que no podies. Res més lluny de la REALITAT.
Divinitat ets en la matèria. Així ho requereix aquesta dimensió en la qual vàrem venir per primer cop. Les energies estan canviant, enlairant-se, permetent que ara la teva divinitat pugui sentir-se còmode sent manifestada. Tot s’ha programat perquè tu puguis ser tu. No hi ha res a l’atzar. No hi ha res arbitrari. És la teva Llum i el teu Amor qui crea el teu camí i sosté el desalè de la humanitat encara adormida.
La Llum s’obre per a tu, mostrant-te un passadís per a endinsar-te en tu mateix. No ves el final, degut a la lluminositat, però saps que aquests moments són els desitjats per tu des de fa temps. Avança i a mesura que ho vagis fent aniràs sentint la presència dels teus Germans de la Llar a prop teu.
Alguna cosa meravellosa està succeint en el ser: està despertant i activant aquell qui es.
El recordar ens fa sentir la plenitud en nosaltres, l’Amor que som.
Sent l’Amor en tu i deixa que l’Amor atregui Amor.
El que vols es troba en la teva essència. No busquis, sent!
La vostra ànima s’enlaira quan més sentiu la Pau i l’Assossegament de sentir l’Amor, la Llar en vosaltres.
 
Des del meu cor, desitjo que l’Amor i la Pau puguin ser sentits en el vostre interior. La Plenitud, llavors, serà en vosaltres.
 
Una abraçada. 
 

dilluns, 24 de febrer de 2014

La Llum de les Paraules (85)

"El peix està al marge de tot el que succeeix a la Terra? El lleó està al marge del que succeeix en el fons del mar? Cada ser que habita aquest planeta té la seva funció. Tots i cadascú d’ells, de nosaltres, ens trobem en el lloc adequat per a poder ser i mostrar-nos al nostre entorn. Tots tenim un potencial que necessita d’un entorn apropiat per a poder-lo expressar. Cada ú està relacionat amb tots els altres, per tant, allò que un faci, repercutirà en tots els altres. El lleó té el seu espai i el seu sentit d’existir, així com el peix o el ser humà. Tots units amb les nostres particularitats per a poder enlairar a la resta de la nostra família. Cada membre necessita ser ell per a fer que tot funcioni. Hi ha algú estrany pel que fa? Bé, el peix pot pensar que a qui se li ocórrer sortir fora de l’aigua i viure allà on el sol calenta. El lleó pot pensar que només existeix la sabana africana. Més enllà no hi ha res més i que el mar, l’oceà, és un món imaginat, irreal. Veus el que et vull dir? Cadascú està en el lloc perfecte segons és, i tots alhora, estem ajudant que tot sigui. Que jo tingui una vida diferent a la teva o a la de molts d’altre, això no és important, sinó un regal que la vida ens fa perquè tots puguin ser ells mateixos. Les diferències des de cor, ens atrauen i ens uneixen."         
 
 
Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.  

dijous, 20 de febrer de 2014

Deixant enrere.....

Com el final d’una pel·lícula de Xarlot (Charles Chaplin) en blanc i negre, l’objectiu es va tancant i la seva silueta va allunyant-se per un camí sense saber, potser, on el portarà.
Es el final d’una situació, una pel·lícula, una etapa a la vida d’un, on les lletres finals són: THE END, o senzillament FI.
Et quedes assegut al seient atret pel que acabes de veure, i mai t’aixeques igual com quan ha començat.
No hi ha nostàlgia, sinó el pensar que potser aquest cop li anirà millor. Una i una altra vegada atrapat per la seva ingenuïtat innocència i l’afany d’alimentar-se. Potser sigui l’antiheroi, però aplicat en nosaltres, veiem passar la nostra vida, just davant es nostres ulls, no sabent sempre que podem modificar el que estem a punt de viure
Xarlot no sabia, només feia el que sentia en aquells moments, sent tímid en les seves decisions afectives, just com molts de vosaltres. Respecta a la nostra estima vers nosaltres mateixos, ens deleguem a un segon pla, i després, a final de la pel·lícula ens veiem allunyant esperant que la propera vegada ens vagi millor.
Sempre hi ha un camí davant nostre.
Sempre hi ha un camí esperant ser deixat pe a entrar en una altre de més envergadura i prosperitat, encara que no sempre l’acceptem, pensant que, qui sap si alguna vegada trobarem un que ens satisfaci, no adonant-nos que l’adequat ha aparegut just davant nostre perquè ens endinsem en ell i ens deixem portar com una fulla en un riu.
La pel·lícula actual ens està alertant que aviat arribarà el seu final i que nosaltres podrem crear el final segons la nostra voluntat. L’observem i la vivim com simples espectadors no adonant-nos que som els protagonistes d’ella.
L’adéu ens està trucant a la porta. De tant en tant ens alerta amb un timbre només reconegut per nosaltres, però continuem tenint posats els walkmans amb les converses, músiques i creences d’un passat, part d’ell, ja molt antic, generacions enrere, com si els nostres rerebesavis ens diguessin que hem de viure com ells.
La pel·lícula continua el seu curs i veiem com el camí apareix. Aquest cop, després de tot l’experimentat, sembla ser que el personatge, com sempre, ens dóna l’esquena i la seva silueta, retallada a l’horitzó, va minvant a mesura que va avançant per ell. El barret i el bastó són inconfusibles. No hi ha manera que canviï. 
Sortíem del cinema esperant que algun cop a aquest personatge li surtin les coses bé.
Eren temps passats no hem de portar el que va ser al nostre present, perquè sinó, el final ja el coneixerem: allunyant-nos una altra vegada deixant-se portar per les circumstàncies de la vida – diuen.
Els camins estan desapareixent la diversitat de perdre’s per la vida es va escurçant. Cada vegada hi ha menys possibilitats per no anar vers la direcció adequada.
No som un personatge de ficció. Allò que no té sentit, va desapareixent per sí sol. La vida s’encarrega que així sigui. Allarguen els senders fins a unir-los al camí principal on convergeixen les consciències, les voluntats, realitzacions i l’Amor. Alguns encara prefereixen deixar el camí que estan seguint per no trobar-se amb l’aliment per a la nostra ànima. Prefereixen continuar amb la vida que han portat fins el moment per a no sentir l’impacta de l’Amor, al qual no estan acostumats. Prefereixen el bombí i el bastó, a la responsabilitat de crear les seves vides i ser portats allà on els seus somnis els han parlat per a sentir el veritable ser en ells, el benestar i l’alegria a les seves vides.
Aviat tornarà a trucar a la teva porta el camí a seguir. Treu-te els auriculars i estigues preparat per quan aquest cop truqui. Des del teu estat interior actual potser no sàpigues on et portarà ni com serà el trajecte. Bé, tots hem començat donant el primer pas. També tu l’has de donar. Ja no seràs l’últim en rebre ja no podran amb tu aquells que abusaven de la teva vida. La societat que coneixem deixarà de tenir el poder que fins ara tenia. No passaran els dies sense el teu aliment. Dormir a la intempèrie deixarà de ser el costum habitual, perquè trobaràs el lloc adequat, a coberta, en el centre del teu cor les inclemències del temps ja no et perjudicaran. Podràs dormir tranquil bressolat en lloc ben segur: dins teu.
Aquí, en el teu centre, rebràs la protecció que tantes vegades anhelaves, les abraçades desitjades i la sensació de calidesa i estima oblidades.
La solitud del que va ser protagonista, va ser necessària per a pujar els esglaons del procés.
Ens hem rigut del protagonista moltes vegades, així havíem d’haver-lo fet amb nosaltres mateixos.
Ens hem delitat per haver passat una bona estona amb el ser del bombí i el bastó flexible. Així hauria d’haver estat en el nostre curs d’aprenentatge. Aquest va ser fonamental per a tornar a escoltar com algú o alguna cosa torna a trucar a la nostra porta.
La propera vegada, l’obrirem i ens predisposarem a endinsar-nos en el nou camí vers la Llar.
Molts camins però ens aferrem al que hem seguit des de fa molts anys ara ja està gastat, i després de passar una i una altra vegada per ell, trobant-nos amb les mateixes pedres paisatges i obstacles varis sentim que ens mereixem alguna cosa millor. Prou de continuar sense anar a enlloc! Prou!
Hi ha un camí que ens porta de tornada a Casa, i aquest, no procedeix del passat, sinó del teu present és a l’ara que podem veure una petita guspira del nostre cor indicant-nos quina és la direcció a seguir a partir d’ara. Deixem que ell sigui la nostra directriu per a predisposició del nostre ser en aquesta nova etapa, aquesta nova vida segons allò que sentíem pel nostre major bé i el de tots aquells que ens envolten.
No vulguem ser una gota de riu rebel que es nega a deixar-se emportar pel curs del seu cabdal. Desgasta molt anar a contracorrent, sabent que al final, ens deixarem anar, deixarem d’aferrar-nos a les voreres del riu i transitarem acompanyats per tots aquells que, com nosaltres, anhelem el despertar de qui som.
Molts senten la nostàlgia de qui són en veritat. Cada vegada més hi ha milers i milers, milions d’ànimes despertant alhora, buscant el camí que els porti a la Llar. Com tu, estan esperant la nova trucada a la porta, perquè aquest cop, sí l’obriran i donaran la benvinguda als canvis a la vida.
El personatge va allunyant-se, i qui sap si aquest cop tornarà a viure el fictici del seu passat, tornant a finalitzar el film allunyant-se novament fins a la propera.
Per a molts ja no hi haurà una propera, i m’alegraria que tu fossis un d’ells. T’estem esperant, per entre tots, enlairar al planeta i a la humanitat amb la nostra responsabilitat i Amor.
Te’n recordes que també saps estimar? Recordes que en temps passats ho feies?
És l’hora És el FI, o per a molts, THE END.
Observa el final, i adona’t com la silueta que sempre s’allunya per un camí al final d’una història, ara ja no ho fa. Comença a avançar pel camí, però aquest cop s’atura. Es gira. Et mira als ulls. Agafa el seu bastó i el llença ben lluny perquè ja no té necessitat de recolzar-se en ell. Continua mirant-te als ulls. Et somriu. Amb la seva mà dreta agafa el seu bombí, et saluda, i deixa el camí que fins ara seguia.
Tu el veus allunyar-se, però aquest cop, amb postura recta, ferma, convençut i sabedor que a partir d’ara,no tornarà a haver un “fins després”, perquè ell crearà una nova vida de “PER A SEMPRE A L’ARA”.
Va tancant-se el zoom del projector i sents com si alguna cosa ha canviat en tu perquè aquest cop, ja res serà com fins ara
Deixes el personatge per a acceptar la responsabilitat en tu.
 

 

 

dimarts, 18 de febrer de 2014

Solucionat l'incident

SOLUCIONAT!!!

He perdut tota la meva agenda degut al "hackeig" que he tingut en el meu compte de Hotmail.com
Els que estigueu interessats en continuar rebent per correu electrònic les meves activitats, trobades, Seminaris, tallers, xerrades,etc,....podeu enviar-me el vostre mail per missatge particular entrant a Facebook (Jordi Morella). Quan ho rebi, ja us tendré en compte pels propers enviaments.
Gràcies a tots. Una abraçada.



URGENT!!!

M'acabo d'enterar que se m'ha "HACKEJAT" el meu correu electrònic. Ja m'han fet saber que algú ha rebut, com si fos jo, un mail conforme demano diners perquè ho necessito.

PER FAVOR, NO FEU CAS, NI ENVIEU RES. ÉS UNA ESTAFA.

Lamento les molèsties que us hagi pogut crear.

Jo estic bé i no necessito el que us poden arribar a demanar com si fos jo.

Gràcies per la vostra comprensió.

Una abraçada.

dilluns, 17 de febrer de 2014

MEDITARIA

 
Hola Família!
 
Avui vull presentar-vos una nova activitat: MEDITARIA.
Seran sessions setmanals, on podreu assistir sempre que us vagi bé. Cadascuna serà independent amb l’altra, encara que totes unides entre sí.
MEDITARIA seran trobades una vegada a la setmana, on es realitzaran moments de meditació relaxació, oració segons els essenis i instants de reflexió sobre nosaltres mateixos i la nostra ànima. 
Em complau comunicar-vos que MEDITARIA s’inicia en dos llocs alhora perquè tingueu més opcions de poder assistir si el vostre cor així ho sent.
Començarem a Alella, el dimarts dia 25 d’aquest mes de febrer, i així tots els dimarts següents.
També estarem a Cardedeu, on iniciarem el primer dijous del mes de març, dia 6, a la mateixa hora, a les 20h.
Aportació d'assistència: 5€/sessió
Podeu mirar la presentació adjunta per a tenir més informació i com posar-vos en contacte amb els respectius espais per a confirmar la vostra assistència.
Per a tots els que aneu venint, allà ens veurem!
 
Una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

 

dijous, 13 de febrer de 2014

Inundació d'energia. Amb Ells.

 
              Avui he sortit a fora la galeria de la cuina, i m’ha tocat l’aire fresc del matí. En el moment he sentit com l’energia m’inundava tot jo, entrant pel cap, com si fos una mena de dutxa compacte. Sentia la força que s’endinsava per tot el meu cos. Al mateix temps sentia, també, una sensació de llibertat i d’obertura, com si la meva vida a partir d’ara, em portés més sovint, més enllà d’on ara sóc, el poble on em trobo vivint. Era una sensació de haver-me de desplaçar degut a les oportunitats que se m’oferiran.
Ha hagut una gran alegria en mi, que m’ha portat a les ganes de plorar. Conec aquest símptoma, i sé que així serà.
Cada vegada tinc més sensacions energètiques, si és que es pot dir així, sobre la veracitat del què estic sentint, perquè aquests moments es basen en el sentir. Sento, sento i sento experiències, sensacions i oportunitats. En el seu moment, a la meva vida, així ha estat, i aquests s’han anat materialitzant, cada vegada en menys temps, en relació al moment que els vaig tenir.
El que he sentit fora a la galeria, serà al llarg d’enguany, on tot començarà a rodar. És un cicle que he estat alimentant i regant amb la meva aportació diària. El meu convenciment i certesa que així serà.
Estic content per aquest fet. Estic vivint des del SENTIR. La meva vida es basa en el camí del Cor i allò que sento en ell. No hi ha pèrdua. Tot es directe, mentre, haig de ser pacient, gaudint de cada instant fins arribar al sentit. Quan arribo a l’objectiu, llavors continuo gaudint fins al proper instant. Pot ser que en mig del procés, torni a sentir altres aspectes. Jo només haig de estar amb mi. Sentir qui sóc i tenir la certesa assossegada que això, el que sigui que senti, serà.
És una manera de viure, plena i satisfactòria, sabent que la teva voluntat serà portada a terme, sent aquesta, Una amb la Divinitat que ets. Et deixes emportar per ella i res has de témer, perquè el camí de la teva ànima està seguint el curs adequat. Pel camí aniràs trobant tot el que necessitis, i quan més t’adonis d’aquest fet i et lliuris al procés, més sentiràs la joia de viure.
La vida és una benedicció, una materialització de les oportunitats per a la teva ànima, sent bressolada per les mans de qui ens ha creat. Quan confies en ELL, a l’igual que un nadó amb sa mare, son pare i els acompanyants de la Llum, llavors, de res has de preocupar-te, perquè estaràs sent vetllat, alimentat, guiat i estimat, sentint dins teu aquests aspectes procedents de la Llar i del teu entorn.
Sortir a fora la galeria és un acte quotidià, corrent i espontani. No penses, senzillament fas. L’Univers aprofita qualsevol quotidianitat per “parlar-te” i fer-te avisar de la teva vida i del què fer. Són els senyals procedents d’on ets perquè continuïs el sender del teu cor. Has d’arribar allà on vas pactar, pel major bé de tots, incloent-hi.
Tot és energia, i és a través de la manifestació de l’energia que pots percebre la veritable vida i el que en ella succeeix. És a través de l’energia que pots entendre la vida i gaudir d’ella.
Quan t’adones de l’AMOR que ets, i que el que t’envolta està basat en l’Amor, llavors, només cal seguir les pistes i els comunicats que aquest Amor et va fent saber a cada passa que vas donant.
Obertura i oportunitats.
Anar deixant el niu per a emprendre el vol vers on serà la teva nova vida. Ara una volada, ara l’altra, fins que t’adones que ja estàs tan lluny del teu niu inicial que ja no vols tornar i crees el teu, el nou, aquí on ets o allà on els corrents d’aire et portin. Has aconseguit endinsar-te en un i, llavors, deixes de bategar amb les ales ben esteses perquè se’t porti a noves terres on plantar i fer créixer les teves noves arrels.
La vida es va complint tot en el seu moment. La informació que se t’ha anat dient al llarg dels anys, tot va encaixant i materialitzant-se quan allò que ha de ser té els fonaments ben posats, mentre, ets portat a d’altres terres i espais per a fer temps i servir a la Font de la qual tots procedim. Aquestes situacions, no d’espera, sinó de preparació personal per quan arribi el moment del Gran Pas a la teva Vida, fan que les teves energies es preparin per quan la Divinitat en tu es manifesti plenament a través teu. Tot té el seu sentit i el seu moment. No hi ha cap d’ells que sigui senzillament per ser, sense més, sinó que tot es basa es una Sincronització Superior perquè tot i tots us pugueu ajudar a enlairar les vostres ànimes. El que considereu espera del vostre moment, només és la preparació del vostre interior per quan sentiu amb força la veu del vostre cor que us empeny vers una direcció concreta diferent a la que us trobeu.
Tots els camins porten a vosaltres.
Tots els camins porten a l’enlairament de les ànimes de la Humanitat.
He sentit novament com l’energia m’inundava, sentint l’Amor i la Presència de la Llar en mi i amb mi.
Plena llibertat. Calma absoluta. Certesa ferma.
-         Esteu tots aquí, mirant-me com escric aquestes paraules. Hi ha algú que em vulgui dir al una cosa?
-         No, no! Si ho fas bé – em diuen. Continua. És així el procés. Continua parlant d’ell. Aquells que comparteixen la teva dimensió han de saber d’ells, de nosaltres, i com arribar a nosaltres, a sentir la Llar en ells mateixos. El cor és la seva porta d’entrada – em diuen fent-me un somrís d’assentiment. 
-         ..
-         Sobre tu, ja anem dient-t’ho en el moment que ho necessites. (Sento el seu Amor i la nostra unicitat, venint-me ganes de plorar per la puresa de les seves energies amb mi). Ets Un amb nosaltres. Ets part de la Llar aquí on ets, amb consciència.  
-         Hi ha alguna cosa que vulgueu dir-me per a ser publicada en aquesta trobada? – els dic.
-         Sent cadascú ell mateix, és el camí. Que recordin i sentin aquell qui són. El que els envolta no és part d’ells, sinó del seu procés per a arribar a ells. Obrint la porta del seu interior, arribaran a nosaltres i a Déu, a la divinitat que són – com dius. Quan hagin recordat, els seus ulls ja no veuran igual, el seu cor s’obrirà i els parlarà clar. Ells són la clau del seu camí. No busqueu tant a fora perquè la saviesa del vostre ser es troba en el vostre interior. Cal sentir la seva essència perquè llavors no es racionalitzarà. Llavors entendran perquè hauran sentit. D’on procedim és en ells. Cal que s’endinsin en mig de les pors i obrin el seu cor per a trobar el camí pel qual cadascú ha vingut a aquesta encarnació.
-         ...
-         No temeu. Nosaltres estem amb vosaltres. Sempre hem estat i estarem. No temeu perquè allò que pot semblar “adversitat”, només és una oportunitat per a arribar a qui sou. (Pausa). Arribarà el dia que el vostre recordar us permetrà alliberar-vos de la identificació amb el vostre passat. Llavors, deixareu de preguntar i voler saber, perquè sentireu allò que necessitareu a cada instant del vostre procés. (Pausa). Nosaltres estem i estarem en tot moment amb cadascú de vosaltres. No temeu perquè allò que la vostra ment us indueix, només és part del vostre passat, no del present. És en el present que podeu arribar a vosaltres. Un vida viscuda des del present us portarà a sentir la Llar, a nosaltres i al Pare dins vostre.
-         Gràcies, germans! Que Déu us beneeixi! Gràcies per tot. El meu Amor és amb vosaltres.
-         I el nostre Un amb el vostre.
-         Gràcies! – acabo dient.
  

dilluns, 10 de febrer de 2014

Nova trobada per a la 1ª Part del Seminari SENTIR!


Hola Família!
Us recordo que el proper cap de setmana 22/23 de febrer es farà un nou grup per a la 1ª Part del Seminari SENTIR!
Tots aquells que vulgueu assistir, haureu de trucar al Centre LA FONT de Cardedeu, al 938455556 -dilluns matí tancat -, tant per a rebre més informació que vulgueu saber, com per a confirmar la inscripció d'assistència al mateix.
Les places són limitades. No demoreu al darrer moment si sentiu que una de les places ha de ser per a vosaltres.
A tots els que vingueu, allà ens veurem!
 
Una abraçada.

dijous, 6 de febrer de 2014

Gràcies per acceptar estar

Com un brollador ple d’esperances pel devenir del meu sender, la vida obre els seus braços per a acollir al ser que hi ha en mi, sentint la calidesa de la Llum i l’Amor procedent del meu interior.
L’assossegament sentit i manifestat per a meva presència fa que el camí a recórrer sigui plaent, pla i amb la senzillesa de saber que el viscut procedeix del cor, a l’espera de ser reconegut per aquell qui jo sóc en la humanitat. 
Les aigües segueixen el seu curs, fluint entre els marges del riu que es troben. Segueixen i segueixen sense demorar la manifestació per la qual van ser creades. El seu so relaxa l’esperit dels camps i el bosc pels quals travessen i permet l’exaltació de la bellesa que es mostra al seu pas. Segueix i segueix sentint la plenitud a cada gota de la seva composició.  
Sóc part d’aquestes aigües. Estic abraçant a d’altres, que encara que aparentment no reconeixem el nostre físic, sentim la familiaritat d’on procedim.
Tu ets part, també d’aquest riu, que amb la teva presència ens delites amb les expressions i manifestacions que tu, i només tu, pots encoratjar-nos i alegrar-nos. Ets part d’aquest gran propòsit mes enllà de la nostra terrenalidad, i encara que no sempre la nostra consciència hagi despertat a aquest coneixement, els teus impulsos, maneres de fer i espontaneïtat, ens alegres i ens dones empenta per a continuar i adonar-nos del molt que cadascú representa i és.
Segueixes els anhels de la Creació, encara que sembli que siguis tu qui decideixes. La teva individualitat fa que d’altres aspectes de l’existència encaixin com un puzle. Tot està en perfecte ordre. Tot encaixa. Tot està en el seu lloc, malgrat tot. Si t’allunyes una mica de la situació, del trencaclosques que tens davant teu, t’adonaràs que comences a reconèixer a cadascú per la seva manera de ser, compatible i perfecte pels que l’envoltin. El dibuix comença a prendre forma, i quan el puzle hagi finalitat, t’adonaràs que sense tu, no s’hagués pogut acabar. Tu ets part important en el teu procés i en el dels altres. T’adones de la teva omnipresència en aquest món? Ets la peça principal per a er un món unificat i ple de Llum i Amor, tal com tu ets.
Fluir com les aigües d’aquest riu, atraurà a totes les peces de la teva vida per a la plena realització del teu ser i el camí lliure per a l’evolució de la teva ànima.
Et sento a prop meu, com una gota més, a l’igual que jo, en aquesta corrent amorosa que ens empeny per a arribar al nostre pacte inicial i arribar a sentir l’assossegament que representa haver-se lliurat incondicionalment a les mans de la Voluntat Superior de la qual tots vàrem ser creats. D’ella sortirem, i ara, cadascú rega els caps fèrtils del nostre amí, allà on ens trobem.
Segueix. Segueix sense més preguntes que fer
Sent. Sent en el teu cor la direcció a seguir en cada bifurcació que puguis trobar-te. Ell serà el teu GPS espiritual. Únic. No hi ha un altre igual en tota la humanitat el camí que has de recórrer, només tu has de fer-lo de la manera que s’ha de fer. Jo no seria capaç. Els teus dons activats, la teva manera de ser i la teva expressió al món, ets l’adequat per a portar a terme allò que la teva ànima necessita. Enhorabona! Sent tu, arribaràs a mi, a tots, a tu; perquè la teva honestedat la teva integritat i la teva Llum, fondran el gel que es va creà quan vivíem en la ignorància per a crear els murs en relació al nostre entorn.
Ha arribat l’hora de tirar-los a terra, per això, amb la teva calidesa i el teu Amor, fas que les separacions es desfacin i es fonin per a poder veure i anar més enllà del teu present.
Contempla com l’horitzó es va estenent i veient la llunyania, cada vegada més i més distant del teu present actual. Tens una visió clara i precisa per a saber com es troba el teu camí, adonant-te que aquest estat l’estàs creant ara tu, aquí, amb el teu estat actual. 
Deixa’t portar per la serenitat d’aquell qui ets, i deixa a un cantó les teves decisions de control i estructurament. Sigues com la gota d’aigua. Es deixa portar per la inèrcia de la intencionalitat del seu creador així has de seguir tu el curs de la teva vida.
La gota no té por, no qüestiona, no protesta. Deixa emportar-se pel cabdal de l’hàbit on se l’ha designada. Quan observem don ens trobem i veiem que no encaixem, egons nosaltres en aquell lloc, són instants d’oblit per part nostra, degut que vàrem ser enviats allà on estàvem, just per a recordar i posar la nostra Llum i abraçar amb el nostre Amor, a aquells que aferrats a la matèria, temen desfer-se de la seva condició humana. Tu, com ser despert i sentint la divinitat en tu, pots ara fondre els blocs de gel d’aquells del teu entorn que es van tancar amb les seves pors i costums, negant-se a obrir el seu cor i a deixar-se anar pels impulsos dels nous temps, més propers al nostre veritable ser que d’aquell que nosaltres vam crear com protecció davant la indefensió inicial que sentírem ja de petits. Per això vas néixer en aquest si familiar. Sabies, des de la teva consciència interna, el motiu pel qual aparegueres entre nosaltres amb aquells sers, en una època concreta. Ets únic! Gràcies per venir i accedir a col·laborar amb tots nosaltres! Gràcies estimada ànima.
T’adones per què ets un ser únic i important pel procés de la Voluntat Superior? Només tu pots realitzar el que tu pots aportar-nos de la manera que ets. Només tu!
Gràcies novament per la teva presència entre nosaltres.
Ara ja comences a donar-te compte del tu paper en aquesta existència, no oblidis que ets part del riu de la vida, i que sense tu, no hi hauria l’aigua necessària, l’aliment per a regar tot l’àrid que puguis trobar al llarg del camí. Ets creador i font de vida. T’adones? Ets únic! No importa si la teva peça es troba a un costat del puzle, en una cantonada, o ets peça central. Totes es necessiten per a confeccionar el Gran Pla Diví, al qual tots pertanyem. L’obra que es veurà, estant tots encaixats en el lloc que li correspon a cadascú, segurament no serà la teva cara, la teva imatge, però el manifestat abraçarà a tots els present i els que han fet possible l’obra que ara, tots junts podem començar a veure. La teva participació en el procés ha estat un pilar per a tots i la teva ànima reflectirà l’alegria d’haver fet el correcte a cada instant, sigui el que hagi estat.
Ara, deixa que aquest despertar t’ompli de benestar, abundància, harmonia i Amor.  Deixa que la divinitat que ets et porti fins al punt de reconèixer, des de la consciència espiritual, que qui ets va més enllà de la teva presència humana.
Sent! Sent el Déu que ets, la Divinitat que ets.
Sent l’assossegament, la pau, la calma i obre els braços per a acollir en el teu si, el que la teva voluntat, a través del teu cor, tant de temps t’ha anat insistint en aconseguir.
L’anhelat, ara és el temps de materialitzar-lo.
Sigues com el riu!, que encara que trobi certes anomalies en el seu curs, ell segueix i segueix sabent que la seva presència en aquell cabdal té una finalitat superior. Deixant-se portar per qui el va creà, sap que res haurà de témer, arribant en el seu moment, a la finalitat del seu naixement.
 
Que l’Amor i la Pau, siguin en tu.
 
 

 

dilluns, 3 de febrer de 2014

La Llum de les Paraules 86


     "Sent-me fill i el meu Amor serà en tu.

Sentiràs la Calma de la meva presència i la relaxació de tot el que està en perfecte ordre.

El Pare et parla i es fa Un amb tu.

Sóc Jo en tu i tu en mi.

Quan el Pare i Fill són Un, la Voluntat és portada a terme, el Fill es torna Pare, i el Pare, Amor per a la realització.

Pare i Fill Un amb la Creació.

Així el Pare podrà actuar a través del seu estimat Fill conscient del seu ser, i el Fill, ser beneït per la meva presència.

Quan el ser es torna conscient, es converteix en l’Ungit per a la Humanitat i el Planeta.

Només hi ha uns er al servei de la Humanitat, i aquest és la consciència de l’Amor en cadascú de vosaltres lliurada a la Font que us va creà."
 
-----------
 
Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.