dijous, 6 de febrer del 2014

Gràcies per acceptar estar

Com un brollador ple d’esperances pel devenir del meu sender, la vida obre els seus braços per a acollir al ser que hi ha en mi, sentint la calidesa de la Llum i l’Amor procedent del meu interior.
L’assossegament sentit i manifestat per a meva presència fa que el camí a recórrer sigui plaent, pla i amb la senzillesa de saber que el viscut procedeix del cor, a l’espera de ser reconegut per aquell qui jo sóc en la humanitat. 
Les aigües segueixen el seu curs, fluint entre els marges del riu que es troben. Segueixen i segueixen sense demorar la manifestació per la qual van ser creades. El seu so relaxa l’esperit dels camps i el bosc pels quals travessen i permet l’exaltació de la bellesa que es mostra al seu pas. Segueix i segueix sentint la plenitud a cada gota de la seva composició.  
Sóc part d’aquestes aigües. Estic abraçant a d’altres, que encara que aparentment no reconeixem el nostre físic, sentim la familiaritat d’on procedim.
Tu ets part, també d’aquest riu, que amb la teva presència ens delites amb les expressions i manifestacions que tu, i només tu, pots encoratjar-nos i alegrar-nos. Ets part d’aquest gran propòsit mes enllà de la nostra terrenalidad, i encara que no sempre la nostra consciència hagi despertat a aquest coneixement, els teus impulsos, maneres de fer i espontaneïtat, ens alegres i ens dones empenta per a continuar i adonar-nos del molt que cadascú representa i és.
Segueixes els anhels de la Creació, encara que sembli que siguis tu qui decideixes. La teva individualitat fa que d’altres aspectes de l’existència encaixin com un puzle. Tot està en perfecte ordre. Tot encaixa. Tot està en el seu lloc, malgrat tot. Si t’allunyes una mica de la situació, del trencaclosques que tens davant teu, t’adonaràs que comences a reconèixer a cadascú per la seva manera de ser, compatible i perfecte pels que l’envoltin. El dibuix comença a prendre forma, i quan el puzle hagi finalitat, t’adonaràs que sense tu, no s’hagués pogut acabar. Tu ets part important en el teu procés i en el dels altres. T’adones de la teva omnipresència en aquest món? Ets la peça principal per a er un món unificat i ple de Llum i Amor, tal com tu ets.
Fluir com les aigües d’aquest riu, atraurà a totes les peces de la teva vida per a la plena realització del teu ser i el camí lliure per a l’evolució de la teva ànima.
Et sento a prop meu, com una gota més, a l’igual que jo, en aquesta corrent amorosa que ens empeny per a arribar al nostre pacte inicial i arribar a sentir l’assossegament que representa haver-se lliurat incondicionalment a les mans de la Voluntat Superior de la qual tots vàrem ser creats. D’ella sortirem, i ara, cadascú rega els caps fèrtils del nostre amí, allà on ens trobem.
Segueix. Segueix sense més preguntes que fer
Sent. Sent en el teu cor la direcció a seguir en cada bifurcació que puguis trobar-te. Ell serà el teu GPS espiritual. Únic. No hi ha un altre igual en tota la humanitat el camí que has de recórrer, només tu has de fer-lo de la manera que s’ha de fer. Jo no seria capaç. Els teus dons activats, la teva manera de ser i la teva expressió al món, ets l’adequat per a portar a terme allò que la teva ànima necessita. Enhorabona! Sent tu, arribaràs a mi, a tots, a tu; perquè la teva honestedat la teva integritat i la teva Llum, fondran el gel que es va creà quan vivíem en la ignorància per a crear els murs en relació al nostre entorn.
Ha arribat l’hora de tirar-los a terra, per això, amb la teva calidesa i el teu Amor, fas que les separacions es desfacin i es fonin per a poder veure i anar més enllà del teu present.
Contempla com l’horitzó es va estenent i veient la llunyania, cada vegada més i més distant del teu present actual. Tens una visió clara i precisa per a saber com es troba el teu camí, adonant-te que aquest estat l’estàs creant ara tu, aquí, amb el teu estat actual. 
Deixa’t portar per la serenitat d’aquell qui ets, i deixa a un cantó les teves decisions de control i estructurament. Sigues com la gota d’aigua. Es deixa portar per la inèrcia de la intencionalitat del seu creador així has de seguir tu el curs de la teva vida.
La gota no té por, no qüestiona, no protesta. Deixa emportar-se pel cabdal de l’hàbit on se l’ha designada. Quan observem don ens trobem i veiem que no encaixem, egons nosaltres en aquell lloc, són instants d’oblit per part nostra, degut que vàrem ser enviats allà on estàvem, just per a recordar i posar la nostra Llum i abraçar amb el nostre Amor, a aquells que aferrats a la matèria, temen desfer-se de la seva condició humana. Tu, com ser despert i sentint la divinitat en tu, pots ara fondre els blocs de gel d’aquells del teu entorn que es van tancar amb les seves pors i costums, negant-se a obrir el seu cor i a deixar-se anar pels impulsos dels nous temps, més propers al nostre veritable ser que d’aquell que nosaltres vam crear com protecció davant la indefensió inicial que sentírem ja de petits. Per això vas néixer en aquest si familiar. Sabies, des de la teva consciència interna, el motiu pel qual aparegueres entre nosaltres amb aquells sers, en una època concreta. Ets únic! Gràcies per venir i accedir a col·laborar amb tots nosaltres! Gràcies estimada ànima.
T’adones per què ets un ser únic i important pel procés de la Voluntat Superior? Només tu pots realitzar el que tu pots aportar-nos de la manera que ets. Només tu!
Gràcies novament per la teva presència entre nosaltres.
Ara ja comences a donar-te compte del tu paper en aquesta existència, no oblidis que ets part del riu de la vida, i que sense tu, no hi hauria l’aigua necessària, l’aliment per a regar tot l’àrid que puguis trobar al llarg del camí. Ets creador i font de vida. T’adones? Ets únic! No importa si la teva peça es troba a un costat del puzle, en una cantonada, o ets peça central. Totes es necessiten per a confeccionar el Gran Pla Diví, al qual tots pertanyem. L’obra que es veurà, estant tots encaixats en el lloc que li correspon a cadascú, segurament no serà la teva cara, la teva imatge, però el manifestat abraçarà a tots els present i els que han fet possible l’obra que ara, tots junts podem començar a veure. La teva participació en el procés ha estat un pilar per a tots i la teva ànima reflectirà l’alegria d’haver fet el correcte a cada instant, sigui el que hagi estat.
Ara, deixa que aquest despertar t’ompli de benestar, abundància, harmonia i Amor.  Deixa que la divinitat que ets et porti fins al punt de reconèixer, des de la consciència espiritual, que qui ets va més enllà de la teva presència humana.
Sent! Sent el Déu que ets, la Divinitat que ets.
Sent l’assossegament, la pau, la calma i obre els braços per a acollir en el teu si, el que la teva voluntat, a través del teu cor, tant de temps t’ha anat insistint en aconseguir.
L’anhelat, ara és el temps de materialitzar-lo.
Sigues com el riu!, que encara que trobi certes anomalies en el seu curs, ell segueix i segueix sabent que la seva presència en aquell cabdal té una finalitat superior. Deixant-se portar per qui el va creà, sap que res haurà de témer, arribant en el seu moment, a la finalitat del seu naixement.
 
Que l’Amor i la Pau, siguin en tu.