dijous, 28 d’agost de 2014

A una estimada ànima

Quan el passat s’aferra a la teva essència, el timó de la teva vida deixa de pertànyer-te. Estàs agafat a ell, però veu com la teva voluntat adormida es paralitza per a escoltar la guia del teu cor.
Des de les arrels creades en un passat, t’adones que tu no pots dirigir la teva vida, veient com el teu cos va desaccelerant el teu caminar. Els passos que donaves ja no poden mesurar-se per les llargàries de les seves distàncies, sinó pel fet de poder posar un peu davant de l’altre.
Estàs a la cabina de comandament de la teva vida, però les teves mans, posades en el timó, veus que no responen a la teva voluntat. Estàs sola, però la decisió a prendre està envoltada de constants dubtes, incertesa i incapacitat de sentir-te el suficientment vàlida per a realitzar un moviment que et porti la teva nau vers la veu del teu interior.
Fa molts anys va desaparèixer, i el teu ser es va posar a les mans del teu entorn. Vas negar el teu ser vas anul·lar la teva voluntat. Vas omplir el teu buit interior amb resignació, ressentiment i desamor. Avançares indefensa i desemparada. Vas sentir la indiferència a la teva vida, començant per la teva pròpia actitud vers tu mateixa. Vas deixar d’existir com a ser ple de llum i amor, transformant la integritat en negació absoluta de la teva veritable naturalesa.
Han passat els anys, bastants més de setanta, i el teu cos i la teva ment mostren els infortunis viscuts al llarg de la teva existència actual.
La teva dedicació als altres, obeint-los i ignorant-te, t’ha portat a un estat de tancament, creant-te el teu propi món i les teves pròpies regles. Les teves paraules ressonen a un ressentiment acumulat al llarg dels anys, un dolor no expressat en el teu interior al no ser tu. Ara, et mires al mirall i procures no veure el teu cos, el teu físic perquè el que veus, no t’agrada.
En el seu moment l’alegria i el goig de viure van desaparèixer del teu rostre. Serietat, mal humor, emocions fortament reprimides van negar qualsevol suposat intent de florir.
Ets la esposa ideal segons molts.
Et vas envoltar d’ànimes que s’apropaven a explicar-te les seves adversitats davant la vida,....i tu escoltaves i callaves, callaves constantment. La teva veu es va anar apagant, i qualsevol sensació d’alliberament que s’hagués pogut arribar a produir, es van anul·lar per no sentir-te capaç de ser tu. No et vas creure important ni valuosa, després de criar alguns fills i fer-te càrrec d’ells dia a dia durant anys.
Ara, sents la nostàlgia de la nena petita que hi ha en tu. En el fons, sempre la has sentida. T’agraden els nens mentre siguin nadons o petits. Quan arriben a certa alçada, els identifiques amb els adults, i degut al ressentiment fortament arrelat en tu, deixen de ser bons, i entren en el qualificatiu de bitxos o dolents, o de ja no és com abans.
Els anys t’han canviat i t’han portat al present. Saps? T’estimo. Sento el teu dolor interior no expressat. Veig les teves seqüeles de la falta d’autoestima i anul·lació del teu ser. Sento i veig tot això i més, i davant d’aquesta visió, també veig la bondat que hi ha en tu, l’amor que vesses perquè cap nen pateixi el que tu has viscut. T’has quedat amb les bones intencions. Saps escoltar i això fa que aquells que tinguin alguna cosa a dir-te sobre les seves ferides a la seva vida, se t’apropin i te les comentin. Atraus patiment.
La teva ment s’està debilitant per moments. Els teus records van a menys. El teu present no existeix per a tu, només la memòria de part del teu passat on es crearen les ferides, encara sense cicatritzar. El nou es rebutjat.
T’estimo, estimada ànima. El meu cor sent un profund sentiment de compassió lluminosa vers tu.
Els dies passen i cada present viscut al teu costat fa que pugui compartir l’alegria i l’esperança de viure amb tu, fent que cada dia sigui una nova oportunitat per a gaudir-lo i sentir el sentit de la teva vida en nosaltres. De petit vas estar al meu costat, i ara, al costat de la teva parella de vida, t’acompanyem en aquests moments d’una lenta decadència física i mental sobre tot.
Els experts encara no saben les arrels del que es denomina alzheimer. No podem entendre un malestar sense saber ni comprendre la vida que un ser ha seguit fins els primers símptomes de la seva aparició.
Quan ens neguem i ens anul·lem com a sers, quan deixem que el nostre apoderament sigui rossegat pel nostre exterior, anem morint-nos en vida. Les nostres facultats mentals i físiques es retrauen i el nostre funcionament interior va desgastant-se fins a sentir la impotència de poder tornar a moure el seu engranatge.
L’anul·lació del ser pot portar al desgast prematur i a una manifestació de la nostra matèria com a porta d’escapament dels residus emocionals reprimits, pors i una actitud d’indefensió, infravaloració actes reprimits i absència d’amor a la nostra vida.
Aquest denominat malestar desapareixeria amb l’amor i la tendresa emanada des del cor. Quan deixem de ser nosaltres, bloquegem l’energia del nostre ser, bloquejant alhora, parts del nostre físic, i amb el temps, si no hem estat capaços de posar el remei a través del nostre autoconeixement, començaran a manifestar-se els símptomes d’una incapacitat, patiment o dolor físic i/o mental degut a un bloqueig emocional per una manca d’amor a la nostra vida.
Vivint en el desamor, deixem de ser nosaltres.
Estimada ànima, t’estimo, i és ara en el meu present, que puc gaudir de la vida al teu costat, veient-te riure, obrir-te a la vida i començant a mostrar el teu sentit de l’humor. Durant anys no vaig veure el teu rostre resplendent i alegre com ara. No existia la nostra complicitat i la unió d’aquests moments. Saps? T’estimo i sento la teva acceptació del meu ser en tu.
Veig el teu somriure, el teu riure i sentit de l’humor. Vull donar-te les gràcies per tot el que has fet per mi. Malgrat tot, vull agrair-te la teva dedicació al meu ser, el temps que vas estar al meu costat.
No estaràs sola, i vull dir-te que la teva parella, el teu marit, estarà a prop teu en tot moment. T’estima, i des del cor. Sap que ha arribat la seva hora, on haurà de donar-te tota la dedicació que tu li has donat a ell fins ara.
En aquests temps puc gaudir de vosaltres dos com no ho havia fet de petit.
Gràcies per ser i estar.
Gràcies estimada ànima.
 

dijous, 21 d’agost de 2014

Unes paraules des de la Llar

 

Hola estimada Llar. Gràcies per estar. Sento y percebo la Llum dels nous temps. Alguna cosa gran està succeint en aquest planeta on em trobo. Una transformació interior s’està produint i les ànimes comencen, no ja a despertar, sinó a perdre la por per a endinsar-se en aquest camí vers elles.
-         La Llar està present. Estem amb tots vosaltres, i així ha de ser pel que vàrem acordar segons el Pla Diví. Ens complau poder estar al vostre costat i adonar-nos com cada vegada sou més els que ens percebeu, sentiu i veieu. Saber que ens obriu el vostre cor fa que el Gran Pla sigui portat a terme. Ja no hi ha volta enrere. Aquest es realitzarà, mentre, honrem les vostres presències en aquest procés per a l’enlairament del vostre planeta. Cadascú de vosaltres, els disposats a recordar qui sou, honrareu a la Font pel sol fet d’estar on esteu. El vostre món canviarà i anireu veient la reestructuració del vostre entorn físic i la il·luminació de les ànimes que us anireu trobant en el camí. Veureu que no esteu sols, i us adonareu que aquests moments del vostre procés és l’anunciat temps enrere.
-         ….
-         Us anireu unint i junts il·luminareu la foscor que encara habita en el vostre planeta, desapareixent i veient com el que vareu ser ja no podeu manifestar ni controlar en els nous temps. Ha arribat l’hora del no control, de la cooperació, l’acceptació i la unió dels cors, deixant sense força ni poder els interessos personals i pors.
-         ...
-         El camí que seguíeu ha quedat obsolet, exhaurint-se tota predisposició basada en els desitjos, acumulació i presència del que anomeneu ego. (Pausa). Són temps de Llum i Unicitat. Us aneu trobant, velles ànimes, les unes amb les altres. De diferents continents, heu eliminat les distàncies per a saber de totes les vostres ànimes germanes. Aneu recordant i aneu sabent d’aquelles ànimes que vàreu estar amb la vostra compartint saviesa i amor.
-         ...
-         Els que habiteu aquest planeta us aneu apropant i escorçant les distàncies en les vostres relacions. Ells (els animals) són una mostra del que us diem. El que anomeneu com a “salvatges”, deixaran de ser-ho perquè vosaltres aneu enlairant les vostres energies. A mesura que el ser que sou vagi recordant la vostra essència i els vostres orígens, tots els sers del vostre món us anireu apropant i convivint cada vegada més a prop els uns amb els altres, sense barreres i acceptant-vos cada espècie com és. En el fons, tots sou iguals i seguiu el mateix camí: la unió i el respecte per la naturalesa i tota vida existent en ella, incloent-vos.
-        
-         El planeta Terra, com algú l’anomena ja no és el mateix. Ha arribat l’hora de la seva renovació i l’aparició d’una nova raça basada des del cor i una disposició i actitud per a fer aquest lloc un espai on regni l’harmonia, la pau, el respecte, l’evolució individual i l’amor. Cap a aquí us dirigiu estimades ànimes. La Llar en tot moment estarà amb vosaltres, perquè encara que durant segles no heu sabut ser vosaltres, estem i estarem al vostre costat perquè sou part de a Família Universal. La Font és Una, i vosaltres sou part d’aquesta Font de la qual tots procedim.
-        
-         Alegreu-vos per aquests moments que esteu vivint perquè són els pilars de la nova humanitat. Pilars creats pel vostre Recordar, la vostra Llum i Amor. Esteu construint una amorós bressol perquè el Cel sigui a la Terra. Sou els creadors d’una nova vida, un nou món on estar en ell representarà sentir al Pare i la força de l’amor en cadascú. Serà la preparació d’un servei que cada ú, en el seu moment, realitzarà fora del vostre univers. Sentiu-nos germans! Sentiu l’Amor que sou!, perquè ell us portarà a nosaltres i a la divinitat que sou.
-         ....
-         Us estimem i el nostre Amor és Un amb el vostre. Obriu-vos i deixeu que siguem part de vosaltres. Recordeu perquè les portes d’aquell qui sou s’obriran i podreu veure la majestuositat del vostre ser i la magnificència del vostre servei en aquest estimat món que habiteu.
-        
-         Amén. Així és i serà. El meu Amor és Un amb el vostre, i que la Voluntat Divina sigui realitzada plenament.
-         Així i serà, germà. (Pausa). Confieu i deixeu que el vostre cor us guiï. No temeu perquè no hi ha perill que existeixi, només el vostre passat en el present. Allibereu-vos d’ell, perquè ja no té cabuda en el present. Només l’Amor en els vostres cors. Obriu-vos a ell i sabreu de nosaltres.
-         Gràcies per al vostra comunicació i que podeu portar a terme el que heu vingut a fer amb la nostra humanitat. Gràcies per tot i per ser. Gràcies.
 

dijous, 14 d’agost de 2014

Agost 2014, una benedicció

Potser sigui un dels mesos, períodes, on noto més la manifestació del meu exterior en consonància amb el que succeeix en el meu interior.
Canvis profunds on el que va ser ja no sé on és a la meva vida, i aquell qui sóc i la meva voluntat van presentant-se davant meu pe a fer fluir la realització del camí.
Hi ha moments, com si havent-me convertit en papallona, volgués novament entrar en una crisàlide per a acabar de perfilar els darrers detalls de la meva essència encarnada en aquesta dimensió i planeta.
Veig l’aigua seguir el seu curs i sento el pas d’ella davant meu, transmetent-me que, com ella, deixi que tot sigui i amb aquesta abandonament a les mans de qui ens va creà, arribarem al següent pas del nostre procés, mostrant-nos majestuosament davant d’aquells que així hagi de ser.
Com veient a través dels ulls d’una àliga, percebo l’alegria al final del tram que em trobo en aquests moments. Veig una Llum més intensa i una alegria més enllà de la que normalment tinc. No hi ha res com servir a la font de la qual tots procedim. Hem anat avançant durant anys a través de l’aprenentatge i les situacions que ens anàvem trobant al llarg del nostre camí. Ara ja no és hora d’aprendre per a molts, sinó de sentir es seu interior per a continuar pujant nous esglaons d’evolució de la nostra ànima. Per a molts, l’aprenentatge ha finalitzat tal com s’anava fent fins ara. A partir d’aquests moments és qüestió de sentir en el teu interior la nova situació o direcció a seguir. Ara és el nostre estat de connexió constant i la nostra voluntat el que ens permetrà veure la realització a la nostra vida.
No hi ha res com uns moments de silenci o contemplació! Si pot ser a la natura, molt millor.
Recordo moments on feia una escapada a la naturalesa que m’envoltava i estant allà, em sentia com a casa. Les energies de la biosfera et faran recordar la teva procedència i et permetran harmonitzar tot el teu ser. Potser encara no ho recordis, però ets part de la puresa i la vida de la natura. Sempre has estat part d’ella, i les teves energies ho sabien. És com un nen petit que vol anar a jugar al parc perquè sap que allà trobarà als seus amics i jugaran, passant-s’ho molt bé. A vegades, un passeig pels turons el bosc o les muntanyes fan que la teva essència es sintonitzi amb la veritable Llar que pertanys. Tot té sentit i som uns afortunats de tenir aquest entorn que ens recorda qui som i la direcció a seguir. No hi ha res com uns moments de silenci o contemplació!
Aquest silenci interior em fa que pugui percebre millor la vida que m’envolta i l’harmonia del lloc. Pots sentir la pau, l’assossegament del teu interior i el teu apoderament es reafirma. la naturalesa et fa humil, clau per a trobar el camí adequat per a la teva ànima en aquests moments. Quan et deixes anar t’abandones a les mans de la situació que estàs vivint, escoltant al teu cor, llavors, res has de témer perquè et trobes en el camí adequat
Aquest mes d’agost del 2014 ens recorda aquell qui som i el nostre potencial. Ens permet arribar a aquella part de nosaltres que fins ara, durant anys, o hem ignorat, o no acabàvem d’entendre el seu sentit o prendre consciència d’aquesta part de la nostra vida actual. Beneït mes! Sempre se’ns dóna una nova oportunitat, per més que ens desviem del nostre sender. El nostre cor sempre rep la direcció a seguir a la nostra vida. Escoltant-lo arribarem a la més alta realització de nosaltres mateixos, però no com a sers humans, sinó com aquell que som en realitat. En aquests moments, ja us ho he comentat, la humanitat està alliberant-se del nostre ser per a donar pas a la divinitat. Això és el que aquest mes ens està dient i empenyent perquè així sigui.
Si estàs llegint aquestes paraules, és que ja ha arribat la teva hora, l’instant de dir adéu al vell i donar la benvinguda al nou a la nostra vida. El nou no és l’exterior vers nosaltres, sinó el nou ser, responsable de al seva vida i obrint les portes de la seva integritat. Aquest canvi interior farà que el nostre exterior també s’adapti a qui som i serem a partir d’ara.
Aquest agost del 2014 és un sortidor d’apoderament per a cadascú de nosaltres, però no perquè ens doni forces, sinó perquè nosaltres comencem a ser més conscients de qui som. La força es troba dins de nosaltres. Som la font d’aquesta capacitat de ser nosaltres mateixos. Gràcies! Gràcies a tots els que sentiu aquesta força en el vostre interior i aquesta crida, decidint fer-li cas per a canviar la vostra vida i començar a caminar amb pas ferm, i amb el cap ben alt, vessant llum i amor per allà on passeu. Les vostres decisions a partir d’ara ja no seran les mateixes el teu lliure albir es regirà pel teu cor, no per les teves pors i la teva ment.
Aquest és un dels grans canvis en un mateix, el fet de començar a valorar el que el nostre cor ens dicta. Beneït siguis, estimada ànima, que el teu ser escolta la veu de la teva saviesa divina! El teu cor et parla i res has de témer.
Sento la melodia d’aquest lloc on ara em trobo, on diversos cants de diferents ocells em fan saber de la meva grandesa només pel sol fer de ser i estar. Quanta humilitat necessitem per a la nostra realització! Senzillesa i humilitat.
En aquest nou camí no hi ha cabuda al que denominàvem com a ego. No, no hi ha lloc per a ell, per això notaràs tant el canvi dins teu a partir de l’octubre, sobre tot.
Aquest està sent un any de grans canvis a tots els nivell, i la nostra actitud davant aquest període del planeta Terra i la humanitat, per si no la recordes, serà com contemplar un petit riu que pots tenir a prop de casa, o bé observar las nens petits com juguen en un parc infantil. Contemplaràs un espai on el Cel es manifesta a la Terra. Els teus grans mestres.
Tot segueix el seu curs. Ens trobem a la estació adequada per a pujar al proper tren, i alguns ja us trobeu en ell. Ens veurem tots dins. Tots pujarem, i en el silenci, ens adonarem que malgrat tot, tots podem agafar aquest tren. En ell veuràs allunyar-se el vell ser que eres, per a dirigir-te a aquell ser que sempre has somniat, o alguna vegada vas anhelar per a viure sentint la pau i l’amor en tu.
Aquests canvis només són una porta oberta perquè la creuis, i una vegada en el teu nou estat, puguis anar creuant nous llindars que et portaran més enllà del teu present actual. Només tu pots experimentar-lo. Sabràs del teu camí i el que et depara, a mesura que vagis avançant per ell i sentint a aquell qui ets. Aquest Recordar et portarà molt lluny del teu present, on la felicitat anhelada, la plenitud de l’amor et bressola fent-te sentir la magnificència de la teva essència. Llavors t’adonaràs que el teu físic, només haurà estat el vehicle per a arribar a tu.
Gràcies per ser i estar.
Gràcies estimada Llar per la vostra ajuda.
 
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

 

dijous, 7 d’agost de 2014

La Rendició del Guerrer (de la Llum)

Durant molts anys el guerrer va haver d’encarar-se a situacions que li impedien el pas vers la seva llar. Foscor, dubtes, desconcerts, indefensió, ignorància i pors van ser les adversitats més temibles de la seva cavalcadura.  Tot va ser en temps de la dualitat, abans del despertar, i fins i tot, part de les seves batalles s’incloïen en els primers passos del seu alliberament.
S’ha parlat del Guerrer de la Llum, però la manifestació d’aquest terme comportar contradiccions i obstacles pel camí de tot aquell ser disposat a arribar a ell mateix. Un sentia reforçada la seva actitud al pensar que era un Guerrer de la Llum, un veritable guerrer.
A vegades, quan entrem a una nova era, o creuem una porta que fins ara desconeixíem, el ser humà és capaç d’inventar termes que empenyin a la valentia de sortir airós de la seva situació de vida.
Les noves energies van anar arribant al nostre estimat planeta, a través del Sol, del Centre de la nostra Galàxia i de més allà on la pau de la Llar és present.
Molts es van identificar com un Guerrer de la Llum. Ha arribat l’hora de la fi d’aquest Guerrer que ha portat a molts a una identificació gens amorosa segons els seus termes literals.
Vivim temps on cadascú, ara pot arribar a manifestar la seva Voluntat i recollir els fruits d’una actitud d’integritat i d’una obertura de cor com a pilar del seu nou camí vers la divinitat manifestada.
Estimat guerrer, rendeix-te! Treu-te la teva cuirassa i lliura les teves armes, totes les teves armes, perquè han quedat obsoletes en els nous temps! Abandona les armes amb les que has estat acompanyant els teus passos vers la vida desitjada. Allibera’t de tot aquest pes i engany al llarg dels anys. Et van ensenyar a lluitar. Bé vas aprendre, i després et vas posar en guàrdia per a fer front als possibles perills, monstres i adversitats que la vida t’oferia, però ells, no t’envoltaven amb les teves mateixes armes. No podies amb ells, perquè ells coneixien les debilitats de la teva ment i la identificació amb els elements que no et pertanyien per naturalesa.
Ha arribat l’hora de rendir les nostres armes i les nostres ànimes. Allibera’t per a connectar amb el que la teva ànima i l’univers té previst per a tu i poder complir amb el sentit pel qual vas néixer.
No hi ha perills, hi ha mirades al mirall de les teves contradiccions.
No hi ha enemics, només les resistències del teu ser com a humà.
Il·lusions són les adversitats acceptades a la teva vida, degut a la ignorància d’aquell que hi ha dins teu.
Un guerrer sempre està atent a quelcom extern que pugui alterar la teva vida i perjudicar-la. Això sí que són il·lusions emanades del raciocini!
Abandona les armes per a arribar a tu. Deixa de lluitar i de veure la vida per a saber del veritable ser que hi ha en tu. No necessites lluitar, germana ànima, per a sortir airosa en el teu camí. El perill no es troba en el sender endinsat pel teu caminar, sinó a l’interior d’aquell que s’atreveix a dirigir-se vers la seva divinitat.
No hi ha passat, només present.
No hi ha futur expectant, nomes il·lusions per a sortir del passat en el present.
Estar atrapats en una situació actual, no és motiu per a cridar a un guerrer perquè lluita i batalli amb......tu mateix. Pensar que un és o ha pogut ser un Guerrer de la Llum, és infravalorar-se i cedir el control de la teva vida a alguna cosa creada des de la por i el raciocini. Lluitar? Per a què?
Ha arribat l’hora de la no-lluita. Prou de batalles i enfrontaments constants amb alguna cosa que creus com a real.
Estimat guerrer, mostra’m tal com ets, i allibera’t de tota aquesta parafernàlia que has cregut que et protegia per a lluitar contra les teves falses il·lusions. Vas creure que esfoçant-te molt i patint arribaries a aconseguir els teus somnis. Vas creure que lluitant constantment la vida s’estovaria  i al final accediria a concedir-te el que el teu cor et feia sentir per a la teva vida.
Creient-te guerrer perdies la teva força, perquè t’estaves protegint contra alguna cosa que no existia, només a la teva ment. Això es materialitzava al teu exterior i creies que era real, però res d’això era cert, només les teves dubtes i pors adquirides al llarg de les teves encarnacions.
Estimada ànima, ha arribat l’hora de despullar-te de tot el que has anat adquirint com a protecció degut a les pors no alliberades.
Allò que vols, es troba en l’actitud de Rendició davant la Vida.
Allò que desitges, brota d’una consciència desperta, i recordant la teva essència prístina.
Els teus somnis més anhelats procedeixen del lliurament total del teu ser, de la teva ànima a les mans de la teva Divinitat, perquè tu ets Déu. Quan més et despullis d’aquell qui no ets, més enlairaràs el teu ser i començaràs a sentir la divinitat que hi ha en tu. Quan comencem a sentir-la, és quan ens adonem que no estem en perill i amenaçats per causes externes a la nostra vida perquè la Llum que hi ha en tu, allunyarà tota vibració que no es correspongui a la teva i sigui de major densitat.
Sent tu, irradiaràs la teva Llum i aquesta et farà sentir l’Amor que ets.
Un guerrer no és de la Llum. Un ser rendit a la seva divinitat, sí que mostra la seva veritable Llum.
Hem arribat als temps on no hem de protegir-nos de res, perquè és debilitat i ens posem a les mans del nostre exterior. De res hem de protegir-nos perquè la Integritat i el Despertar ja ens allunyaran tot allò que no ressoni amb el nostre cor.
Per tant, estimades ànimes d’aquest planeta que està vivint la darrera fase de la seva existència, obriu el vostre cor i sentiu la Llum i l’Amor que sou! Recordeu la vostra procedència, perquè no és terrenal! No sou humans, sinó divinitats encarnades. Recordeu! Recordeu fins a poder sentir la veritable essència en vosaltres i veure materialitzat el sentit de la vostra vinguda aquí amb nosaltres!
La Llum us protegirà.
L’Amor que sou us protegirà.
Sou Déu encarnats, i sent conscients del vostre veritable ser us adonareu que de res haureu de protegir-vos perquè no hi ha res de què protegir-vos, només les vostres pròpies actuacions basades en la ignorància del camí a seguir.
El ser de la Nova Humanitat ja no lluita ni batalla contra sí mateix, sinó que sent, accepta i s’estima com divinitat que és.
Ser un guerrer és infravalorar-se i perdre apoderament.
Ser un mateix enlaira la seva ànima i realitza la seva missió en aquesta vida, sentint l’alegria, el benestar, l’harmonia i l’amor en els seu dia a dia, dins del seu servei al Gran Pla Diví pel qual va accedir presentar-se com a voluntari en aquest estimat planeta.
No hi ha enemics, només pors.
No hi ha adversitats, només oportunitats.
No hi ha obstacles, sinó benediccions que la vida ens ofereix.
És l’hora de la teva presència, conjuntament amb la de totes les nostres.
És el moment d’unir-nos per a enlairar el sentit pel qual vàrem venir.
Tu ets el coratge, la força, la Llum i l’Amor a la teva Vida.
Recorda germana ànima! Cada vegada són més el que comencen a recordar, i amb el record, desapareixen les pors i les proteccions.
És el temps de la no-protecció, del no-ritual.
És el temps de mostrar la teva Llum i el teu Ser.
“Deixeu les armes!
Ara serà la vostra Voluntat qui obrirà pas en el camí vers el vostre ser.
Llanceu tot utensili de defensa i atac, perquè ara serà l’amor en vosaltres qui manifestarà la Voluntat del vostre interior.”
 
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres i il·luminin el vostre camí.