Hi havia una vegada un jove que sortia sovint per a estar en mig d’un bosc. En ell el creuava, i a vegades, s’asseia en un tronc d’arbre que havia en una part del camí. Tot era melodiós i serè. Molt tranquil.
Estant assegut allà, va veure a algú que se li apropava. La seva sorpresa va ser que aquell ser era ell mateix.
El nostre jove, el mirà en silenci mentre que aquell ser se li apropava cada vegada més. Quan ja es trobava quasi davant d’ell, el jove li preguntà:
- Qui ets? – sorprès per la imatge exacta que ell tenia en relació a la seva.
- No em coneixes? – li preguntà el ser.
- Ets jo?
- Si, i és un dels moments on podem estar un a prop de l’altre.
El nostre jove continuava mirant-lo com sorprès.
El ser li digué:
- Aquest silenci i l’estar sol et permetrà poder estar amb mi. Els moments que estàs vivint necessites estar amb mi amb aquell qui n veritat ets.
- Estic sorprès per la teva presència – va dir el jove. No tinc paraules a dir. Mai m’hagués imaginat trobar-me amb mi mateix a la natura.
- El que ara sents és degut a la meva imatge, no a aquell qui en veritat ets. Estic aquí per a recordar-te que aviat donaràs nous passos en el teu procés. Et trobes en moments que necessites estar sol amb tu. Sent aquell qui ets i deixa’t portar pel que arribis sentir dins teu com a conseqüència de la teva interiorització. Aviat començaràs a tenir noves situacions que et permetran enlairar-te i manifestar el sentir de la teva presència en aquesta vida.
- Com saps això de mi? - li preguntà el jove.
- Jo no pertanyo a la teva ment a aquest món on ara et trobes, sinó a la teva essència. Aquell qui ets no pertany a la matèria, sinó a l’univers per això sovint vens a aquest bosc o a la natura per a sentir el teu interior, aquell qui en veritat ets. Per això sents la serenitat, la pau i la sensació d’un canvi de vida en relació a la que estàs vivint.
- Haig de fer alguna cosa que no estic fent ara?
- Només sent la teva essència, i llavors, ens anirem veiem molt més sovint.
Després d’una petita pausa, aquell li preguntà:
- Vols preguntar-me alguna cosa?
- Perquè fins ara no ens hem vist? – li preguntà el jove.
- Perquè necessitaves el teu temps i el teu espai per a obrir el teu interior. Has arribat a sentir com no havies sentit anteriorment. Ara j estàs preparat per a donar els nous passos que ja vares acordar abans del teu naixement.
- Aquests moments que estàs aquí amb mi m’estan fent sentir molt bé – li digué el jove. Interiorment et sento molt proper a mi.
- Aquest ets tu. són els moments precisos per a iniciar una nova etapa a la teva vida actual. Cada vegada et sentiràs millor estant amb tu mateix. Aquí a la natura estàs sentint aquell qui en veritat ets. Tu i ella sou Un.
De sobte el jove escoltà un soroll en un arbre que tenia a la seva esquerra. Va girar el cap i observà com un ocell emprenia el vol. Va tornar a girar el cap per a veure’s a si mateix, i aquella imatge ja no hi era.
De sobte, un ocell es posà molt a prop d’ell. Se li apropà fins els seus peus. El mirà i tornà a separar-se emprenent novament el seu vol.
El jove va fer una respiració profunda sentint el més alt benestar dins d’ell. S’aixecà i continuà el seu camí.
