dijous, 30 de juny de 2011

La Sincronicitat vers la Sanació

L’Univers tendeix a l’equilibri. Tot el que existeix en ell i en l’etern firmament en expansió conté l’essència innata que ens impulsa a l’equilibri. Quan alguna cosa s’inestabilitza, el flux de la divinitat a cada univers dirigeix l’inharmònic cap a la regeneració del desordre per a restaurar-lo i produir unes seqüències vers l’estable i l’ordre, un ordre no imposat, sinó reconduït amb les energies de màxima vibració perquè tot es restableixi i permeti l’harmonia, novament, vers el major fi de tot l’existent.
A cada racó de l’univers hi ha una empenta, una inèrcia que permet que aquest equilibri, sense cap intervenció afegida es manifesti novament.
Vivim en mig d’una galàxia, pertanyent al nostre univers. La nostra presència té, per tant, un sentit per a restablir l’equilibri en el nostre planeta, en aquest espai de densitat en el qual ens trobem. Estem immersos en una energia de nivell superior que regeix les nostres vides per a tot aquell que vulgui continuar pujant els esglaons de l’ascensió. Aquest procés permet crear equilibri en un mateix i per a tots aquells que ens poden arribar a envoltar o compartir espai en el nostre entorn.
El ser humà intenta dominar i posseir el seu entorn, el seu planeta, no sempre encertant amb les decisions que pren. Quan deixem que els desastres esdevinguts per la mà de l’home no vagin més enllà del succeït i deixem que el planeta s’encarregui del desordre creat, el nostre estimat món comença el procés de regeneració, i amb el temps, arriba a restablir-se. Hi ha una força molt poderosa que ajuda a aquesta recuperació, i és el recolzament de les consciències despertes dels humans que han sortir de la somnolència d’un temps passat atrapat a la dualitat.
La Terra té una gran capacitat de generar energia allà on l’humà l’altera i desequilibra. Ha hagut casos evidents a la nostra història planetària recent . aigües contaminades que tornen a estar netes i els peixos tornen a fer-se un lloc en elles, havent estat durant molt de temps contaminades, produint la mort de tots aquells sers que l’habitaven; situacions de vessaments de grans quantitats de petroli i amb el temps les aigües regenerar-se; zones cremades i arrasades, tornant amb el temps a brotar i a florir; ….
La nostra estimada Terra sap com establir l’equilibri perquè pertany a una vida regida per un fi superior: l’Amor.
Tot tendeix l’Amor, encara que aparentment no sembli que així sigui.
Ens trobem en temps d’una gran neteja del nostre planeta i el nostre interior. Tot sembla pertànyer a un Pla Superior per sobre de les individualitat de cadascú. Sembla com si fóssim una peça d’una gran trencaclosques on cadascú encaixa, perfectament, la seva peça al costat de l’altre, d’algú altre que també col•labora en aquests moments de gran expansió i despertar de la consciència. Tots ens trobem en aquest viatge. Junts, matèria i humanitat enlairarem la divina intencionalitat cap el pedestal més alt de l’escala de l’Ascensió.
Hi ha tanta emotivitat en aquests moments! Tanta emoció sentida en els cors oberts! Vivim temps gloriosos a la història del ser humà i el planeta. Ser conscients ens ajudarà a entendre el per què de tot i adaptar-nos als temps que vivim amb confiança, comprensió, acceptació, serenitat, pau i amor.
La meva vida es troba en mig d’aquest procés. Sóc part d’aquest tren que ens porta al nostre major bé i realització. Sóc una peça més de tot el trencaclosques de l’evolució de l’espècie humana. La matèria està deixant pas a la veritable essència que som. L’espiritualitat obre les portes de bat a bat per a mostrar-se amb tota la seva força en el nostre món, i aquest reacciona segons la intensitat de la seva presència, del nostre grau de despertar. tot és consciència. Tot és energia. A major despertar, major nivell de puresa vibracional a les nostres energies, i com que cadascú de nosaltres som part del Gran Trencaclosques, tots estem col•laborant que aquest es completi per a poder veure la bellesa de la perfecció de la nostra existència.
La meva vida s’ha dirigit cap a aquest fi, i des de fa anys, amb totes les meves forces, d’una manera conscient perquè així sigui. En el moment que l’univers actuava en mi, no sempre era conscient a l’instant, però la meva confiança era plena, conforme m’estava dirigint vers la meva absoluta sanació i desprendre’m de la pell que ja no em servia a cada nou pas que anava donant segons el meu cor. Vaig mudar la pell de la dualitat fins a sentir la presència divina en mi.
La vida no sempre és el que sembla, i sobre tot, en aquells moments que vivim que no són agradables. Sigueu pacients i no permeteu que la vostra ment us traeixi. No permeteu que es manifesti en casos d’aparent adversitat. Res és el que sembla. Sentiu la calma en vosaltres y la sensació que esteu sent guiats per la mà amorosa de l’univers. Déu està en vosaltres guiant-vos. Res heu de témer. No penseu. No organitzeu. No controleu, i allò que se us va presentà i vau atraure a les vostres vides s’allunyarà de la mateixa manera, havent après una nova instrucció per a pujar un esglaó més en el vostre procés d’evolució. Obriu el vostre cor i deixeu que us guiï. La vostra Llar us guiarà.
Per a equilibrar novament la situació, la relació o la vostra ànima, al produir-se el desequilibri, immediatament l’Univers actua al vostre favor, donant-vos les oportunitats per a poder restablir allò que no està fluint amb el flux de la vida, amb la vostra veritable essència. A partir d’aquí comença el camí de les sincronicitats, de les oportunitats perquè la vostra condició humana pugui connectar novament amb la vostra espiritualitat i equilibrar el desordre creat per la vostra ment, fruit d’un passat.
Les sincronicitats ens porten al camí correcte del nostre ser. La nostra llibertat ens empodera i permet a la nostra ànima activar el seu potencial d’enlairament espiritual. el lliure albir que habita a cadascú decidirà què fer quan es trobi amb una oportunitat per a avançar. Tots, més tard o més d’hora, i aquests temps ens empenyen a prendre la millor decisió, enlairarem el nostre ser a l’encarar-nos amb les resistències hagudes degut a un dolorós passat, però serà necessari fer-li front i acceptar les conseqüències que aquest ens depari degut a la nostra fortalesa de voler vèncer les limitacions que durant anys, o potser encara, hagi o varen existir amagades en el nostre interior. No tingueu por. Esteu sent protegits i estimats profundament. Res heu de témer.
En el meu cas va haver un aspecte que, amb el temps em vaig donar compte de la importància d’aquestes sincronicitats i que res el que sembla.
Durant molt de temps, ja d’adult, degut a l’educació rebuda per part dels meus pares, la nostra relació no va ser la que m’hagués agradat que fos. Estàvem molt llunyans en relació a com viure la vida y la visió sobre aquesta, sobre tot, per part del meu pare: dominant, insegur, poruc, rígid i perfeccionista, va voler transmetre “la majoria d’aquests valors” als seus fills. Jo era un d’ells. No eren conscients que també transmetien d’altres com infravaloració, anul•lació del ser, inseguretats, grans pors, limitacions i un gran concepte subliminal de dependència de la família per a poder sobreviure. “Si no ho fas tu, no ho farà ningú”. “Desconfia de tots, perquè la gent és dolenta i es poden aprofitar de tu.” Malgrat tot, puc dir que els pares ens estimaven, segons el que havien rebut ells de petits (manca de tendresa i autoestima).
Com deia, el temps es va encarregar d’apropar-nos novament. Havíem de sanar la nostra relació. Amb el temps vaig entendre el per què del nostre apropament i convivència. Va ser el moment just quan jo estava preparat per a fer-li front i ser jo malgrat la seva forta presència arrelada a la dualitat. Els passos per a arribar a ells van ser de coratge i escoltar el meu cor. Sabia que alguna cosa bona m’estava empenyent a donar aquests passos. Fins llavors, cada vegada que anava a casa dels meus pares, i expressava alguna cosa sobre la meva manera de ser o veure la vida, era titllat “d’algú irreal, que no vivia amb els peus tocant a terra, que a veure amb qui em relacionava per les males influències que podia rebre, rebent alhora, comentaris de burla i sorna com: pobret, no sap el diu!…”
En aquell moment, abans de l’apropament amb els meus pares, la meva vida va començar a canviar, portant-me a un punt que havia de prendre una decisió dràstica. No podia continuar amb una situació que se’m va presentar. Just en aquell moment els meus pares van aparèixer a la meva vida, al demanar-los ajuda , i em van fer una proposta sorprenent i no prevista. La roda de les sincronicitats continuava girant i creant de noves perquè tot sigui. El meu cor em parlava d’una manera clara i alta. Al final, vaig decidir acceptar la seva proposta i va ser quan les nostres vides van tornar a ajuntar-se. La nostra convivència era conscient per part del meu ser. Em vaig adaptar a la nova situació i a les seves presències, i alhora sentia als meus germans de la Llum amb mi i Déu-en-mi guiant-me i asserenant el meu esperit.
Actualment la nostra relació està sanada. Ara jo estic sanat en relació a ells. Sóc més Jo. Va ser un aprenentatge per a l’enlairament de la meva ànima, i del meu esperit. Segons la meva condició humana eren moments no desitjats, però el meu cor m’empenyia a ells perquè havia arribat l’hora que els meus pares recuperessin a un fill, i jo, als meus pares. Durant el temps que va durà la nostra convivència vaig gaudir d’ells com no ho havia fet de petit. Rèiem junts i la seva acceptació de la meva presència els va ajudar alhora, a sanar la nostra relació començant a veure’m pel que era, no com a un fill que necessita ajuda i ell sol no pot i que mai podrà (encara que no vol dir que no ho pensessin).
Actualment continuen sense acceptar la meva visió de la vida, ignorant el que realment faig, però em sento molt satisfet perquè han començat a acceptar-me tal com sóc, diferent a ells, i delegant-me aspectes de la família que necessitaven també sanar-se.
Les sincronicitats es van manifestar ara una, ara una altra i així successivament. La meva situació a la vida em va portar a apropar-me més a ells. Estant al seu costat van prendre decisions que mai varen prendre a nivell familiar, confiant, per primer cop el meu pare, amb mi per a la solució d’aquestes resolucions. Vaig ser un gran recolzament per a ells. El meu pare va començar a veure’m de manera diferent. Vaig ajudar a la meva família el que no havia fet mai com aquell cop pel distanciament produït entre els meus pares i jo.

El fill pròdig va tornar i aquest fill va reconèixer als seus pares i va ser acollit. Es va produir la sanació, l’equilibri tan esperat per part de les nostres ànimes.
L’Univers tornà a la calma.


Que l Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dilluns, 27 de juny de 2011

Nova activitat

Taller sobre LA MORT (La Vida continua....)

Hola a tots/es!

Us anuncio que el proper dissabte 9 de juliol es realitzarà un taller sobre “La Mort” al centre La Font de Cardedeu (Barcelona).

Tots aquells que estigueu interessats caldrà que us poseu en contacte amb el centre, situat al c/Hospital 4 de la població de Cardedeu, o bé trucant al T. 938455556 (dilluns matí tancat) 
 Les inscripcions s’hauran de fer dies abans en el propi centre.

(El taller serà impartit per en Jordi Morella, sanador i Mestre espiritual)



Una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

A reveure!


(Si voleu que les activitats es realitzin a la teva població, centre o associació, podeu enviar un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com o trucar al 606098752 (Jordi))

dijous, 23 de juny de 2011

Fragment d'una canalització

M’agradaria compartir avui amb vosaltres un fragment d’una canalització realitzada a finals del mes passat. Tenia a veure amb els moments que sembla que estiguem com aturats a la nostra activitat, a la nostra vida, però que en el fons sabem que tot està anant bé, malgrat no es vegin els resultats esperats.


Són paraules angelicals parlant a un ser humà en procés cap a la seva divinitat.
Aquí el teniu amb tot l’Amor i el respecte cap a vosaltres des de la Llar:
- Vine a la Llar, germà. En moments “d’espera” – com dius- vine a nosaltres i trobaràs la pau i el descans que necessita la Llum per a il•luminar amb molta més intensitat. Aquí t’esperem. Aquí estem, com sempre hem estat amb tu i continuarem sent-hi. Obra’t a la Llar i sent la seva presència dins teu. Ets part de nosaltres. Ets part de la Llar on tota ànima que us trobeu en aquesta experiència de la matèria, pertany.

- Tinc la sensació que són moments de “deixar fer”.

- Normalment ha estat així. Vosaltres heu de donar un “petit pas”, i la resta es desencadena per sí sol. Les vostres accions des del cor no representen cap esforç; és quan es realitzen des de la ment que creeu energia de dolor, patiment i desesperació. Heu de prendre les decisions quan us trobeu en cada cruïlla. La resta del trajecte sou portats. Quan arribeu a una de nova, torneu a decidir quin camí seguir, i a continuació se us porta i guia sense esforç. Quan més esforç voleu fer, més interferiu en la Voluntat. Deixeu de controlar i voler que les coses surtin com vosaltres voleu. Confieu i tingueu la certesa, la fe, que ho obtindreu. Tingueu la sensació conforme ja ho teniu, i el cóm i quan, no depèn de vosaltres. Deixeu-vos emportar. Deixeu que la Llar us guiï pel vostre major bé i de tota la humanitat. Vas prendre decisions. Aquestes t’estan portant a la recollida d’uns fruits abundosos. Deixa que creixin per a ser assaborits. Sigues el pagès espiritual de la teva vida! Has plantat. Has adobat, plantat i regat. Cada dia alimentes la terra fèrtil perquè doni els seus fruits amb el temps. Saps quins seran aquests. Deixa que segueixi el seu curs. Per més que insisteixis, la llavor o el matoll no creixerà més ràpid i millor. Allibereu-vos del resultat una vegada heu pres una decisió. Aquest no us pertany a vosaltres. Pertany a la vostra ànima i som nosaltres qui fem que tot sigui. Quan més entengueu aquest procés, abans us convertireu en la manifestació de la vostra divinitat. Aquesta apareix quan es flueix completament. Quan s’obra el cor i sent l’amor de la vostra essència, llavors, la ment no té res a fer.


Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dilluns, 20 de juny de 2011

Nou Seminari a Granollers (Barcelona)

“El Seminari que canvia la vida de tots aquells que el fan”.

L’obertura del cor permet sentir la divinitat que cadascú és, i quan això succeeix, la transmutació en el Déu que cadascú és, permet veure, sentir i obrar segons la naturalesa que som. Llavors, tot és possible.

El Sanador i el Mestre interiors es manifesten.

Els propers dies 1, 2 i 3 de juliol es realitzarà un nou Seminari de "CONNEXIÓ DIVINA" en el centre DARSANA de Granollers, situat al c/ Bruniquer 1-3.
Si voleu més informació al respecte i per a fer les inscripcions caldrà que truqueu al 938795217.

El Seminari estarà dirigit per en Jordi Morella, creador del mateix, sanador, canal i Mestre espiritual.

Si voleu que aquest es realitzi a la vostra població o centre, caldrà que truqueu al 606098752 (Jordi), o envieu un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com

Una abraçada i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 16 de juny de 2011

No temis, estimat ser

No importa les pors que puguis arribar a tenir. No importa quines pors tens i la seva intensitat. Tota por és fruit de la no comprensió i coneixement de lo desconegut o del resultat a obtenir. La por només és fruit del passat, pertanyent a la ment, no del present.
El cor protegeix el teu ser a l’escoltar-lo i sentir-lo. Quan posem l’atenció a la veu del nostre interior, al nostre cor, res hem de témer, perquè el que puguis arribar a percebre, “veure o sentir” pertany al present, i aquest no anticipa les possibles “irregularitats o anomalies possibles” que poden arribar a succeir. La teva ment sí.
Les pors pertanyen a un passat viscut des de la falta d’aplicació del teu empoderament. Quan arribes al present, portes amb tu el llastra del teu passat, i aquest, et pronostica el que “segurament” et passarà, tenint en compte el viscut en el seu temps. Tu eres d’una manera i les circumstàncies unes altres. La teva ment vol fer-te veure que sempre és el mateix i així serà, sense tenir en compte que l’individu va canviant i les circumstàncies, com el planeta, també. Ara no és ahir. L’ahir no serà el futur. Tu ets present, i el que va ser temps enrere ja no té cabuda en l’ara.
Les pors adquirides van ser el fruit d’un no coneixement com a ser.
La por desapareix amb la comprensió espiritual.
El no conèixer-se implica una actitud de víctima, degut que l’aprenentatge de generacions rere generacions sobre “les limitacions”del ser humà van deixar petjada en el nostre ADN. Realment érem sers limitats en el moment d’adquirir la por? Hagués servit alguna cosa el tenir el coneixement sobre un mateix al trobar-se amb la situació? Hagués servit d’alguna cosa?
El ser humà està canviant degut a la presa de consciència espiritual que va adquirint part de la humanitat. Aquest canvi de consciència fa canviar (enlairar) les energies de cadascú i el planeta. És com un bàlsam d’empoderament per a tot aquell que es predisposi a obrir el seu cor i endinsar-se al seu interior per a connectar amb la seva veritable essència i el veritable món al qual pertany.
En el present, totes les ports són fictícies, il•lusòries, degut a la aprehensió sobre un possible resultat a obtenir no desitjat. És aquesta la millor actitud a mostrar pel nostre ser? On es troba l’Amor davant una predisposició d’aquesta índole? Senzillament, no existeix. Quan deixem que la fictícia por en el nostre present es manifesti, estem delegant la nostra essència amorosa al cubell de l’oblit. Quan hi ha temor a la nostra vida, no hi ha amor, i si deixem que l’amor es manifesti, llavors, no hi ha temor.
Les pors són una falta d’amor cap a nosaltres mateixos. A més pors, més desconeixement del nostre ser. El nostre potencial espiritual està enterrat per decisió pròpia amb els ciments d’un passat inexistent en el present, però que insistim que prevalgui. És una actitud coneguda, encara que dolorosa, i per tant, “familiar”. Allò que és familiar ho acceptem, encara que no sigui sempre el correcte i amorós. On es troba la teva responsabilitat davant la vida en situació com aquestes? Senzillament, amagada en algun armari del passat.
El no saber ens confon, a vegades.
El no saber ens limita.
Quan sabem, llavors ve la comprensió i l’empoderament.
Les pors desapareixen amb la comprensió espiritual. sabent qui ets tu, obriràs les portes de la teva realització i la manifestació del Déu que hi ha en tu.
L’alliberament de les pors permetrà enlairar les ànimes dels sers humans que estan vivint una experiència a la matèria.
Despertem la nostra consciència i deixem que el Déu que som es manifesti majestuosament al món.
Res hem de témer, perquè res pot amb la nostra divinitat. Som Déu en la forma.
A major comprensió espiritual, major grau d’evolució de la nostra ànima.
Allò que va ser, ja no té perquè ser ni serà, perquè la teva capacitat de decisió en el present pot obrir el teu cor, escoltar-lo i adonar-te que res has de témer.
Només existeix l’Amor. Només existeixes tu amb la teva divinitat. Deixa que es manifesti i obra’t a la vida, a tot, a tots, a la Llar de la qual pertanys, que sempre ha estat al teu costat, encara que ho hagis oblidat i no fer cas a la seva guia.
El teu veritable ser espera el moment per a tornar-se a manifestar com quan encara no et trobaves a la forma.
L’Amor permet que la Llum s’imposi i la foscor desaparegui per sempre del ser humà. La por és la foscor de la ignorància.
Tu ets Amor i Llum.
Deixa que el teu cor et guiï.
Tot va bé. Tot està bé.

Et beneeixo, estimada divinitat, amb el meu Amor.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.





dilluns, 13 de juny de 2011

La Llum de les Paraules 44

    "Els problemes significatius que tenim no es poden resoldre en el mateix nivell de pensament en el que els hem creat. No podem fer-ho des del mateix nivell d’energia."  
(Us recordo que aquest dijous, dia 16, hi ha la xerrada de presentació del Seminari "Connexió Divina" que es realitzarà els propers 1, 2 i 3 de juliol. Es realitzará al centre Darsana de Granollers - Barcelona -., a les 20'15h. T. 938795217)

Que l'Amor y la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 9 de juny de 2011

Comunicat de la Divinitat Universal

Sento la meva essència, i des d’aquest estat connecto amb la divinitat universal per a sentir el seu missatge i poder transmetre’l:  
 

La Terra es dirigeix cap a la Llum, la Llum de l’Ascensió, de l’enlairament de tots els sers i tot allò que la composa i habita.
La Terra s’encamina cap a la il·luminació de la seva essència. En l’Ara que us parlo, el vostre planeta s’ha regenerat. Molts de vosaltres ja no us trobeu tal com us coneixeu en aquests moments. El vostre nombre ha disminuït, però era necessari per a poder ressorgir de les cendres i començar una nova vida en una nova Consciència.
La morfologia del vostre planeta no és com el coneixeu actualment. La vostra terra ja no es correspon tal com la coneixeu. Era necessari que tot això succeís, així, les energies existents poden habitar amb tots aquells que viviu en l’Ara en el qual us estic transmetent.
Aquest canvi en la forma serà degut a un Gran Pla Superior per a la vostra existència. Les ments tindran un altre paper en relació al vostre temps actual. Països s’uniran i es crearan com una unitat, semblant al que coneixeu com “Unitat Europea”. Hi haurà més enteniment entre les diferents cultures. Els aspectes que coincidiran es potenciaran i la intencionalitat de crear la unitat i l’harmonia flexibilitzaran les postures, degut que el fi serà Un per a tots. Això farà que les diferències quedin al marge per a constituir la nova Terra. 
En el vostre Ara actual, s’estan produint els canvis necessaris perquè així sigui. Sers del vostre planeta han estat instruïts per a poder ajudar a la resta de la humanitat per a despertar les seves consciències. En el vostre Ara, ja està succeint. Estan apareixent diferents aspectes del potencial de la vostra evolució. Entre ells, es troben sers evolucionats, havent contactat amb la seva divinitat, els quals sorgiran de la discreció per a mostrar-se al món i ser la veritable Llum i font d’Amor i Saviesa pels sers humans, fèrtils i ansiosos de regar el seu ser amb les noves energies.
Heu començat un nou període on la massificació s’anirà disgregant, i on cadascú prendrà el timó de la seva existència. Hi haurà un segon grau de Despertar, on, després d’abatre les resistències que aniran desapareixent dins de cada ser, una nova Consciència despertarà en el període d’alliberament del vell ser en el qual us trobeu encara.
Hi ha una gran somnolència en el vostre planeta que comença a despertar. cada vegada hi ha més humans que comencen a donar-se compte que són alguna cosa més que matèria. Això només és el principi del Gran Despertar. una vegada que gran part del vostre planeta Terra hagi obert el seu cor i sentit aquesta Llum de coneixement transmutat en saviesa, llavors, tot el procés s’accelerarà.
Començareu a donar-vos compte que tots esteu Units i sou un. En el vostre Ara, alguns teniu el coneixement, però no tots els que el tenen són encara conscients del que realment significa.
A mesura que aneu augmentant la vostra consciència espiritual, el vostre auto coneixement integrat en cada una de les vostres cèl·lules, anireu connectant amb el que denomineu el vostre poder interior. Aquest, consisteix en anar materialitzant la vostra Voluntat, Una amb la Voluntat que regeix tot el vostre Univers.
La vostra terra mudarà la seva pell. Necessita alliberar-se de lo vell per a donar entrada al nou. Està fent una selecció entre continuar amb el passat o donar nous passos cap a la materialització del veritable ser que sou. Les vostres ànimes han pres la decisió adequada per que tot pugui ser. Part de vosaltres encara està aferrat al viscut. Les seves pors no li permeten transcendir cap a la Llum, però els sers il·luminats del seu entorn desfaran les cuirasses del seu temor. Alguns necessitaran tornar a Casa per a poder-se renovar, i això ja està succeint en el vostre Ara.
               Hi haurà harmonia, pau, enteniment, respecte i comprensió. El cor regirà les decisions a prendre. L’AMOR abraçarà el vostre món i els que ens trobem en aquesta dimensió des d’on us parlo, es trobaran entre vosaltres. Alguns ja els podeu veure, sentir i comunicar-se amb nosaltres.
La Divinitat s’anirà manifestant cada vegada més. Les fonts que anireu trobant en el vostre camí que alimentaran la vostra ànima, les reconeixereu per la seva humilitat, la seva llum, el seu amor i la seva saviesa quan la manifestin. Es trobaran entre vosaltres, ja ara estan, però la vostra ment no us permet adonar-vos de qui són. Els que són purs de cor saben d’ells.
No temeu pel que succeirà a partir del vostre present. El que ja ha succeït només és el principi del Gran Canvi cap a la manifestació de la Voluntat Divina Universal.
L’Amor farà presència en els vostres cors, en les vostres vides, i començareu a adonar-vos que sentiu, veureu i obrareu diferent. Les vostres paraules seran més en acord al vostre cor. Us anireu apropant els uns als altres, i el vostre caminar ajudarà a qui es trobaran al vostre costat. Ja ara això està succeint. No hi ha res a l’atzar. Les pors desapareixeran i l’Amor s’instal·larà en el vostre planeta Terra. L’arribareu a sentir dins vostre, i el cel es manifestarà en la vostra vida. Obrireu les seves portes i vosaltres i nosaltres serem Un. 
La Llum que us he parlat serà el reflex de la vostra Llum interior. La vostra consciència serà Una amb la consciència espiritual de la vostra Llar.
Sempre he estat amb vosaltres. Mai m’he allunyat del vostre costat. Jo, el Pare/Mare de les vostres ànimes hem estat, estem i estarem amb vosaltres. No som alguna cosa aliena als vostres sers. Som Un amb vosaltres, i vosaltres sou UN amb nosaltres. Escolteu el vostre cor que ell us parlarà de qui sou en veritat. El vostre despertar està començant a manifestar-se. Esteu començant a veure que es necessiten nous pilars per a poder viure en la vostra dimensió. Des de fa temps sers amb consciència divina s’han manifestat davant vostre, però la majoria els heu idolatrat, sense adonar-vos. Aquest no era el missatge. Vau dependre d’ells, i no vau comprendre la seva essència en vosaltres i haver trencar els candaus que us privaven manifestar la divinitat que habita en vosaltres.
Beveu de la seva Font, i reconeixeu-la en vosaltres. Sentiu-la i llavors, us adonareu que vosaltres també sou divinitat.
Aquest és el camí del ser que viviu en els vostres temps. En l’Ara d’on us parlo, la vostra divinitat és manifestada.
L’Amor, la comprensió, la pau, l’harmonia i la unitat són presents en el vostre dia a dia. La vostre ascensió obre les portes a altres nivells d’evolució, ajudant a noves formes de vida del firmament.
No temeu perquè la Llar està amb vosaltres. Res heu de témer perquè l’Amor us protegeix.
               Estem i estarem amb vosaltres.


dilluns, 6 de juny de 2011

Propera activitat

Hola a tots/es!

Em complau anunciar-vos que el proper dijous, dia 16 de juny, es farà una nova xerrada sobre el Seminari "Connexió Divina". La entrada és oberta a tothom i gratuïta.
Aquesta es realitzarà en el centre DARSANA de Granollers, situada al c/Bruniquer 3

Us esperem a tots! Podeu portar als vostres amics, familiars, o persones que creieu que els hi pot arribar a interessar.
A la darrera part de la xerrada hi haurà una exposició de persones que ja han fet el Seminari, explicant les seves experiències i vivències en ell. Podreu fer-los les preguntes que vulgueu, a l'igual que a mi en relació a tot el que es vagi dient.

Una forta abraçada i espero veure-us el dijous 16 a Granollers.

Us recordo, també, que aquells que vulgueu demanar hora per a fer una sessió amb mi, em trobareu a Cardedeu, al centre LA FONT (T. 8938455556), i a Granollers, al centre DARSANA (T. 938795217).

Si voleu que les activitats es realitzin a la vostra població, haureu de trucar al 606098752 (Jordi), o enviar un mail a emaeljordimorella@hotmail.com    

Que l'Amor i la Pau sigui en tots vosaltres.

dijous, 2 de juny de 2011

Quan el fons demana pas

No hi ha amor més gran que recuperar el fons innat de cadascú i acceptar la naturalesa amorosa de la nostra pròpia essència.
Allunyats de la nostra Llar al néixer i viure envoltats de “secrets i mentides” pel predomini de la forma, fa que tergiversem i distorsionem la nostra realitat.
Obrim les portes del dolor i d’un món parcial i subjectiu on la tendresa i la comprensió són béns molt preuats en un entorn fortament arrelat a la dualitat.
Trobant-nos davant d’un cor obert, innocent com un infant que cerca constantment el gaudir de la vida i actuar des de la despreocupació és un dels millors regals que la vida ens pot oferir. Quanta mestria en la senzillesa de la seva presència! Quant lliurament desinteressat!
Adonar-nos que amb el temps hem perdut la innocència, la tendresa, ens tanquem i les ganes de “jugar”, fa que ens sentim buits i tristos, sense saber, sovint, el per què.
Hi ha l’Amor perdut des de la nostra infantesa que no sabem on trobar-lo. Busquem i cerquem els racons més inexplorables del nostre entorn, semblant com si cada vegada que ens endinsem més en ells, més allunyats estiguéssim del què busquem.
La forma ens amaga del què és important.                          
El nostre entorn, obsolet d’un passat llunyà, intenta predominar encara en nosaltres, però el caliu dels nous temps, fa desfer els falsos fonaments d’aquesta arcaica visió de la vida.
Sentim, intuïtius, que hi ha alguna cosa més en el nostre camí. Les inquietuds apareixen i a vegades ens preguntem si hi ha alguna cosa a part del què ens han dit. Hi ha una sensació generalitzada que vivim en un “món que no és el nostre”.
                Quant de temps havent donat l’esquena a l’evidència, a l’Amor!
Hem viscut en una dimensió de matèria, i això ens ha confós, fins al punt d’establir unes pautes sorgides del raciocini i no del cor.
Quan la forma predomina, el cor es ressent.
Hem viscut creient-nos el que no era, obrint el paraigües que ens protegiria de l’aigua de la vida que regaria les nostres arrels. Ara ens sentim àrids i cansats de no poder veure els fruits que hi ha en el nostre interior. Fins quan?
La capacitat d’adaptació i resistència del ser humà és gran.
Sembla com si el que hem fet hagi estat repetir uns patrons establerts per un estil de vida ancestral, quan ara ja res es com abans. Els nostres sers es ressenten perquè s’adonen que el decorat no es correspon amb el transmès generació rere generació.
El capítol de la nostra història actual requereix uns valors que ens portin al retorn de connectar amb el nostre cor, al veritable ser que som. La humanitat i el món es rebel·la i mostra el seu desacord per tot l’existent en el present com a dogmes socials i individuals. El món, l’individu, ja no pot més i manifesta les seves desavinences.  El ser torna als seus orígens: al Cor!
La forma tendeix a la desaparició per a donar peu al fons.
               Aquest és el gran avanç de la humanitat: el retrobar-se amb la seva divinitat, amb els seus orígens, amb l’Amor pur i desinteressat del Déu que hi ha en cadascú. Recupera la seva força, el seu poder.
Quan el ser humà es retroba amb el fons, tot ell s’il·lumina, relaxant el seu esperit a l’adonar-se de: “Ara sí! Aquest és el canvi”.
La innocència del cor, la seva puresa i l’actitud expressiva de gaudir de la vida, transmutarà els entorns personals perquè la humanitat desperti de la somnolència en la qual s’ha anat acomodant al llarg dels segles.
Ha arribat l’hora de canviar la muda com les serps i deixar que el nou ser, aquest que ha anat a contracorrent d’ell mateix perquè així li havien ensenyat, es mostri al món perquè tots el vegin i poder dir:
-         Jo Sóc Llum, Amor i Realització! Jo Sóc el Sentit de la Vida!
T’atreveixes a dir-ho en veu alta i els braços oberts?
Jo ja ho he fet, i ..... sento al ser complert en mi sentir-se en acord a com és en veritat.
Endavant, va, fes-ho! Ara et toca a tu!
L’Amor activa les miracles a la nostra vida. Sigues tu! Sent l’estima de qui ets realment. Només així obriràs les portes del paradís aquí a la Terra. Allà m’hi trobaràs.


El meu Amor és en tu.