dijous, 29 d’agost de 2013

La Comunicació

A la meva vida quotidiana sóc un ser de poques paraules. No sento la necessitat de parlar, sentint-me, sovint, molt bé en el silenci. L’entorn que m’envolta actualment, m’ha portat a un punt on he après a parlar sense dir res d’important i de les coses més banals que poden existir, però per a molta gent, aquestes banalitats, representen tota la seva vida: l’anar a comprar el pa, l’anar a una tenda i trobar-se amb algú en concret, l’estar assegut a una terrassa d’un bar i veure un casament a les portes de l’església del seu poble,....en fi, tota una sèrie de petites coses que fan de la seva vida, un narrador del dia a dia a nivell extern.
Em vaig adonar que era la manera d’apropar-me a ells i ser part d’ells, sense voler-los canviar, ni criticar-los ni jutjar-los. Acceptar-los com són ha permès que ens apropéssim i ells s’obrissin a mi. Ara em trobo entre ells, acceptat i estimat; tot i així, estic més temps callat. No sento la necessitat de parlar per parlar, repetint sempre el mateix i sense dir res de nou ni interessant per a la nostra ànima.
On es troba l’ànima en ells? Arraconada pel dolor viscut a les seves vides, reprimint les emocions i sent sumís, el ser, al que el seu entorn prevalgui. Quan vols, perquè t’agradaria que s’exposessin altres temes a la conversa, automàticament, es tanquen en les seves creences i prefereixen millor deixar la conversa perquè ells no pensen igual que jo. És com si en una comunicació sempre algú hagi de tenir la raó i tots acabant identificant-se amb alguna de les postures existents dels que allà ens puguem arribar a trobar. No! Res d’això és ni ha de ser. Una comunicació no ha d’acabar sempre amb algú tenint la raó o amb tots identificant-se amb alguna de les postures exposades. No hem de convèncer a ningú de res. La conversa no ha de portar-se vers un costat o altre. Una conversa és la posta del que pensa o sent cadascú. Va més enllà de la quotidianitat que podem viure. A menys consciència, més importància prendrà el nostre entorn. 
Expressar el que sentim o hem viscut amb el que això ens ha comportat, és expressió. Els altres no han de prendre partit per l’emet. Una conversació pot ser la manifestació de qui som, i si tenim el cor obert pot servir per a reflexionar sobre l’escoltat. Per a molts, aquest escoltar que representa una postura molt llunyana a la seva, és tancar-se i potenciar les diferències amb l’altre, creant una barrera pensant que fins que l’altre no canviï, no podrà haver un enteniment i un apropament entre els del grup.
Darrerament estic veient com el que s’entén com a comunicació, es converteix en imposició, sumisió i distanciament quan, entre dos o més persones, hauríem d’esborrar de la nostra actitud el fet de voler tenir raó, rigidesa, i d’acceptar el que es diferent en relació a nosaltres. Parlar com si fóssim la veritat basada en una racionalitat, ens  porta a l’estancament i al distanciament amb aquells que ens envolten. És aferrar-nos al desconegut per a no desestructurar els nostres pilars construïts des de la inseguretat, pors, mancança mental i una ment adaptada i identificada amb el nostre entorn de generacions passades fins el present.
No sempre algú ha de tenir una raó absoluta per a dir: “avui he tornat a guanyar jo. El que jo crec i he viscut és la veritat absoluta”. Segur?
Així sorgeixen els radicals, els moviments ultres, els de l’extrema (dreta o esquerra), els fanatismes, independentismes, les fronteres, reglamentacions, els dominants, agressors i víctimes, els submisos i les diferents classes socials. 
Les comunicacions són necessàries pel benestar interior i per a apropar-nos els uns als altres, però també per a donar i rebre.
Els nostres pensaments són peces valuoses pel nostre procés.
Les paraules, manà per a la nostra unió amb els nostres semblants, però quan aquestes tenen una finalitat d’imposar o de pensar que algú sap més que nosaltres i ens creem tot el que diu, llavors les paraules es converteixen en projectils, que destrueixen al ser humà, podent, ja no sols sanar i equilibrar, sinó destruir-nos els uns als altres.
Som sers perfectes, tal com som. Quan no som conscients del nostre potencial és quan distorsionem la realitat i ens identifiquem amb un detall quotidià, perdent la perspectiva de la nostra existència. Aquest detall depèn de cadascú i de l’ambient que es trobi, i aquest, dependrà del nostre estat interior. Segur que el detall o la visió personal segons ens han fet representa el TOT? Molts encara així ho pensen, tancant-se en les seves creences de temps passat per a fer creure que són el present actualitzat.
Ha d’haver comunicació entre els sers humans, des del cor i per a compartir, sense voler tenir raó ni imposar, i els oients han de ser capaços de mostrar el seu desacord si així és. Ningú ha de guanyar amb la dialèctica. No és la facilitat de paraula la que arriba als cors, sinó el seu contingut, i aquest , sovint escasseja.
La veritable comunicació és aquella que surt del cor i ens fa expressar lliurement, sense importar el que puguin pensar els altres. Tu tens la necessitat d’expressar el que sents o el que has viscut. Aprenguem a escoltar sense criticar, ni jutjar,....senzillament escoltar i sentir amor i comprensió per l’altre.
No hi ha motiu per a sortir airós en una conversa. Aquesta pot ser molt beneficiosa per a tots. Estem oberts al nou i deixem de donar el paper principal a un altre, o pensar que tu ets el que sap. Els dos us enganyeu. Els dos us freneu en el vostre procés, i en una comunicació no hi ha ni vencedors ni vençuts. Tots sou iguals. Tots sou importants perquè, amb les vostres diferències esteu obrint una porta perquè l’altre pugui avançar en el seu camí. No tingueu por d’acceptar la diferència en vosaltres. El camí, el veritable camí es troba en el nou, en l’oportunitat que la vida et dóna per a fer reflexionar al ser que ets i obrir la porta de bat a bat del teu cor i despertar la teva consciència.
Quan parlem amb consciència, deixem de voler convèncer, acceptant l’opinió dels altres, sense judicis vers la teva persona, pensant que potser l’altre és més que tu i has d’aprendre d’ell. Escolta el teu cor que ell et parlarà d’una manera clara, pura i el millor per a tu, per a la teva ànima, segons l’escoltat.
La comunicació uneix. El raciocini separa. Quan en una conversació no hi ha acord, és el raciocini que ho impedeix, una o unes ments arrelades en el passat obsolet.
El cor pot fer de les diferències el millor menjar per a la teva ànima. Deixa que t’alimenti. El cor us unirà perquè serà l’Amor qui es manifestarà.
 La meva comunicació és cada vegada més silenciosa. Sento el respecte i l’amor pels qui es troben al meu costat, el meu entorn, permetent que cadascú pugui ser ell.
 
Només l’Amor pot obrar els miracles tan esperats.

 

dilluns, 26 d’agost de 2013

La Llum de les Paraules (79)


Obra el teu cor i sent l’Amor de qui ens ha creat. La senzillesa i la humilitat enlairaran el teu camí.”
 
                                                                                (de Maria Magdalena)
 
Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

dijous, 22 d’agost de 2013

No calen les paraules

 
Arriba un moment que les paraules ja no tenen cap sentit d’existir dins del context de la teva existència. T’adones de qui ets, quina és la teva essència i la realitat del teu ser en aquesta dimensió en mig d’un infinit firmament.
Les paraules sobren.
Vius sentint.
Saps sentint,... i aprens sentint. Només el sentir té la magnificència de existir.
Sento com la relació entre tots els sers del univers es basa en el sentir.
Sentir és informació. Perceps aquell qui és davant teu o t’envolta. No necessites les paraules per a saber de l’altre.
Per més que parles, no sempre són escoltades, i quan ho són, t’adones que es perceben a mitges. No sempre aquell qui escolta està preparat per a rebre tota l’essència del que es transmet, tot i així, a vegades és el vehicle per a fer despertar.
Les paraules tenen poca raó de ser quan vius plenament des del cor i sentint la perfecció i bellesa en tot allò que t’envolta.
No sé si continuaré parlant gaire, perquè la gent, quan més escolta, més vol. No calen les paraules per a anar a l’interior d’un mateix i adonar-se de qui és. La plenitud i el benestar no es troben en els mots expressats. Aquests tenen un motiu de ser-hi, i quan arribes a tu mateix, llavors, comencen a minvar. El silenci és el gran emergent en el ser quan vol saber d’ell mateix.
Parlar i parlar ens allunya de nosaltres. Ens dispersa en voler manifestar un ego que ens priva arribar a qui som.
Sentir t’obre les portes de la plena realització personal. Quan arribes a sentir aquell qui ets,....la teva vida deixa de tenir el sentit que tenia fins a aquell moment. Hom troba el filó que alimenta el seu ser, el veritable ser que és. Sentir l’Amor en un mateix, és el major regal que un es pot arribar a fer. Quan se sent, l’ego desapareix perquè només quedes tu i tots aquells que t’acompanyen des d’altres dimensions per a ajudar-te a SER.
A vegades m’arrecero en el meu interior i deixo d’ometre qualsevol paraula, perquè aquesta és insignificant al que se sent.
 
Allò que fa soroll, és una bona eina per a fer-se notar.
Allò que es troba en el silenci t’obra la porta de la realització i la comprensió del teu ser.
Aquell qui es fa notar a voluntat, tanca les portes d’ell mateix.
El savi calla perquè sap que en sap.
Qui no sap parla constantment per a fer saber i convèncer que en sap”.
 
Em sento bé amb mi, i per tant no necessito alterar la relació en el silenci que hi ha entre jo i la meva divinitat. Sentir aquesta intensitat immensa dins meu és el que dóna sentit a la meva vida.
He hagut de viure moltes situacions per a arribar fins aquí, per haver pogut trobar el camí d’aquell qui jo sóc. Ara el sé. Ara gaudeixo d’avançar per ell i sentir tot el que se m’ofereix. Només sóc. Només estic, i així, la Font que Jo Sóc, es regenera i omple per a continuar el meu camí de servei.
No necessito espais concrets. Allà on sóc, és el lloc adequat. Allà on em trobo és l’indret perfecte en aquests moments. No podia haver un de millor.
La paraula té una funció molt concreta. Degut a la nostra condició humana, es mal interpreta el seu ús i es fa servir en sentit contrari al que va ser creada i se’ns va donar.
La nostra essència divina té al seu abast una sèrie d’eines que permet expressar-se, sent la paraula una d’elles. Molts necessiten encara l’expressió oral, reiterada, per a identificar-se amb el que es transmet.
Conec la paraula. En el seu moment se’m va concedir aquest vehicle per a arribar a molts de vosaltres, no només la paraula sonora, sinó també l’escrita. La Paraula pot ser manifestada de diferents maneres. No deixeu que el so us ompli el cap i la vida, creant un mur de distracció. Molts encara cerquen explicacions racionals, paraules entenedores per a allò que només té sentit si es rep i es fa des del cor.
La paraula, a vegades, té més a veure amb la ment;....el silenci, amb el cor. Aquest t’omplirà com no ho has somniat fins ara.
En el silenci pots trobar les teves ombres, però també la Llum i la satisfacció de Ser. Vols conèixer-te? No parlis. Aquests moments t’indicaran el camí a seguir. Com et sents? Et sents bé? Et sents inquieta, estimada ànima? El que trobaràs dins teu requereix no identificar-te amb que fins ara has estat vivint.
Sent la plenitud en tu!
Sent l’Amor i la Pau dins teu, i t’adonaràs llavors, que el que puguis viure, no és important, perquè estaràs preparada per a fer-hi front des de la serenitat i la calma. Llavors t’adonaràs, també, com allò que anomenes suposades adversitats, els coneguts com a problemes, no ho són com a tal, perquè el teu cor et permet entendre el fet des de la no limitació. La teva ment no ho entén i fa que et queixis perquè les coses no surten com tu vols, però el teu cor s’alegra perquè estàs vivint una benedicció per a la teva ànima (sigui el fet que sigui).
Quan acceptem el que la vida ens dóna i ens presenta, més ens predisposarem a aprendre de la situació. Quan així és, alliberarem l’energia bloquejada en aquell aspecte, perquè la nostra actitud davant del fet serà de fluïdesa, calma, adonant-nos llavors, que allò que ens pensàvem que era la gola del llop, no era així.
La paraula ens pot ajudar si la sabem utilitzar adequadament, sinó, ens pot fer caure, encara més, en una actitud de victimisme i dramatisme. Res d’això és, quan es va crear aquesta situació per a nosaltres. El cor ho sap, no així la ment.
A vegades tinc com sensacions que no hauria de parlar tant. Veig com aquell qui vol té a la seva disposició el que necessita saber, no cal que se li hagi de dir una i una altra vegada, d’una manera reiterativa, quina és la direcció a seguir. És com assenyalar la porta de la felicitat, i a continuació et ve algú preguntant-te per ella. La torno a assenyalar, i algú que ja m’ha vist abans indicant-la, m’ho torna a preguntar.
Per això, a vegades sento el que sento sobre no parlar més. Encara hi ha qui no pren atenció. Llavors penso: aquell qui estigui preparat, amb una vegada ja hi haurà prou. Els que no s’han adonat, és que encara no estan predisposats a ser ells.
Per què la gent no aprèn amb l’exemple de l’altre?
La meva presència és cada vegada més requerida a nous indrets. M’alegro per aquest fet, podent així, arribar a més ànimes que volen trobar la Llum en elles.  Sé que es necessita recordar i escoltar una i una altra vegada un mateix fet fins a integrar-lo en nosaltres, per aquest motiu, continuaré fent arribar la PARAULA a tots aquells que ho necessitin per a continuar el seu camí. Tot i així, no deixaré d’escoltar el meu cor, que m’indicarà quan anar a la mestria del silenci i comprendre millor els nous passos donats o a donar pel meu ser.
Llavors l’Univers, la Llar i Jo, serem Un des de l’Amor.
Sentiré qui sóc i m’adonaré quina nova paraula caldrà dir i manifestar. Per això, ara us dic:  
 
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dilluns, 19 d’agost de 2013

Carta d'una filla al Pare

 
A vegades, quan algú està en una fase de pujar nous esglaons en el seu procés, necessita estar sol i no li ve de gust llegir res d’articles que li puguin arribar a venir. No vol cap mena de distracció ni interferència en el seu camí i el que sent que ha de fer.
A vegades és millor estar amb un mateix i els qui t’envolten de la Llum per a tornar a sentir el centre en tu i la pau i la serenitat a la teva vida.
La carta que llegireu a continuació ha estat amb el vist i plau de qui l’ha escrita perquè pugui ser publicada.
He volgut mantenir el text tal qual em va arribar, perquè fins i tot les paraules que potser puguin no estar del tot escrites correctament, han sortit del cor d’aquesta manera. La puresa i obertura del cor d’aquesta ànima mostra la relació a tenir amb qui ens envolten d’altres dimensions i es correspon amb la que Ells es relacionen amb nosaltres: des del cor, respecte i amor, molt d’amor.
Gràcies estimada ànima per compartir amb nosaltres allò que el teu cor et transmet. Gràcies.
 
 
Estimat Pare,
T'escric per expressar-te tot el que sento a dins meu, respiro fondo. Hi ha moments que em sento perduda, confusa, irritada... Em pregunto si estic fent el que cal. Sempre m'ha costat prendre decisions per això em deixo portar. Hi ha moltes coses que no entenc, començant per mi mateixa. Pare, guieu el meu camí! Doneu-me forces i comprensió! A vegades em sento tant poqueta cosa, amb tant per encara fer. Em sento remoguda i estranya però ara, m’és mes fàcil doncs ja gairebé m'hi he acostumat i ho visc fins que aquestes sensacions es calmen.
Miro endavant i no hi veig res però estic amb la confiança que tot serà millor. Tinc ganes de llibertat però si aconsegueixo això, llavors que? Que faré amb la meva vida? Serà que estic tant acostumada a fer 'el que toca' que tinc por a no saber viure. Ja veus, la confiança i la por, ballen, ara una ara l'altre, dins meu. Lo que mes demano, una altra vegada, es una comunicació molt millor amb Vosaltres, sentir-me plena.
Quina aventura estar en aquest cos, en l'oblit. Gracies per totes les vegades que sento l'energia en el meu cap. Suposo que son els que m’acompanyen que em mostren la seva presencia, gracies. Gracies per totes les persones, animes plenes de llum, que m'han ajudat en el meu camí. Gracies, perquè amb elles, aquest, ha estat mes bonic i planer.
Rebo correus de persones 'espirituals' i jo sento un rebuig intern i m'aparto. Avui, em preguntava si potser alguna part meva bloqueja o es nega. Durant la meva vida i el meu caminar he vist una mica de tot. Potser per això, m'he tornat mes reacia. Potser però, estic bloquejant coses que no hauria o potser son les meves resistències? Com m'agradaria saber mes, poder aprendre mes, omplir-me de la vostra saviesa!
Pare, us estimo i us demano perdo per no fer-ho millor! Gracies per tot tot tot lo viscut i per tot tot tot lo que m'heu donat. Se que m'estimeu. 
La vostra filla,_________
 
Ens trobem dins de l’hora anunciada que podem començar a veure els canvis tan desitjats. És com el gran moment de sortir a escena, on el protagonista necessita uns instants per a estar sol i centrar-se en ell mateix. Així està succeint amb molts de vosaltres, on tot s’està recol·locant per a poder materialitzar les vostres pregàries, les quals han estat escoltades per aquells que pertanyen a la Llar. No han estat en va.
A molts us pot semblar que us trobeu en moments de recés, havent ja donat passos vers el vostre Despertar i Recordar. Confieu i que els nervis de la GRAN ESTRENA us facin dubtar, però res d’això és. La por escènica és temporal, just quan hem de donar un gran pas vers la nostra integritat.
Tot va bé.
Confieu i sentiu l’Amor en vosaltres.
Tot va bé.
 
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

 

dijous, 15 d’agost de 2013

La Força de la Llum

 
Avui vull parlar-vos de la Llum.
Encara que per transmetre el missatge que avui us vull donar, he hagut de fer referència a alguna situació viscuda per la meva ànima, ho faig des de la humilitat del meu ser com a conducte de la Divinitat Superior, l’AMOR.
Vull, abans que re, dir que l’exposat no és fictici ni producte de la meva imaginació. A la meva vida de servei vaig trobant-me amb situacions que em fan endinsar i conèixer cada vegada més les energies de diferents nivells de vibració. Les de més baixa vibració, o entitats de la foscor, fan també el seu paper a l’evolució del ser humà que es dirigeix vers la seva divinitat.
Són moments claus, donant el planeta Terra un salt quàntic repercutint a tots els sers que en ell habitem. Aquests sers de condició humana, nosaltres, estem també influenciats per les energies que ens envolten. Ens trobem a gust quan estem en un ambient de cordialitat, comprensió i respecte. Ens sentim malament en ambients tensos don predomina la imposició, l’ego i els interessos individuals davant dels de conjunt.
Tot és energia, així com nosaltres també ho som. Les energies s’entrecreuen i barregen, predominant segons l’estat que es trobi l’individu.
No hi ha cap que ens pugui arribar a influenciar i a tenir poder sobre nosaltres si estem equilibrats o connectats.
He dit que vull parlar-vos de la Llum, i així ho faré, però és important tenir present que tot l’existent és energia i depèn del nivell de vibració que nosaltres tinguem, permetrem unes energies o altres en el nostre ser i camp energètic.
Res pot davant la LLUM.
Res pot alterar al ser que vibra com la LLUM.
La puresa del nostre ser depèn del grau de DESPERTAR que haguem tingut i l’alliberament fet amb el nostre passat.
Un ser lliure és aquell que s’ha alliberat completament del que va ser i sent la veu del seu cor amb força, claredat i fermesa. Quan més ens apropem a qui som en realitat, més brillantor, intensitat i puresa serà la nostra Llum.
Els grans Mestres  predecessors irradiaven la seva lluminositat, degut a la seva consciència oberta i desperta. A major consciència, major llum.
La foscor no pot amb la Llum, i sí la Llum amb les tenebres. Podem posar Llum a un lloc o situació de foscor, però aquesta no la podem posar en un espai de Llum.
Som LLUM, i és d’aquesta llum del que us vull parlar.
Conec el món de la no-llum. També el que representa el ser Un amb la Llar i brillar com ells. La unicitat és absoluta i total. Sents aquell qui ets i notes com la teva energia lluminosa va més enllà de la matèria que et trobes.
Res heu de témer.
Aquell qui sou manifestat allunyarà de vosaltres tota vibració que no concordi amb la vostra. La veritable protecció és ser un mateix, deixar que la naturalesa divina, la vostra essència espiritual activada es manifesti. Quan irradiem la Llum que som, la Llar i l’Univers creador de Vida ve a vosaltres per a ser Un, magnificant la Divinitat Universal. 
Sentiu la vostra Llum? La podeu percebre o veure? En alguns així és, però pels que encara no heu arribat a aquest punt del vostre procés, comenceu a sentir l’Amor en vosaltres i obriu-vos als vostres Germans Angelicals perquè us donin un cop de mà en el vostre Despertar o Avanç vers vosaltres mateixos.
He viscut situacions que m’han arrelat encara més a la meva essència, fets que m’han enfortit i m’han permès conèixer més a la polaritat de l’altre cantó de la Llum. En moments m’he sentit envaït i amenaçat pels sers que habiten en el més profund de la foscor. He conegut grans poders de la foscor i en algun moment, als ulls humans, podia semblar que la meva vida estava en perill. Us haig de dir, però, que res pot amb la Llum de l’Amor. Déu es manifesta, i les més radicals criatures o sers espirituals de la foscor no poden davant la magnificència i puresa d’aquell que ens va creà a cadascú. Amb la sola presència de qui ets, i recolzat pels germans lluminosos de diferents dimensions, la foscor i els sers que l’habiten, res poden fer.
Fa molts anys, en els meus inicis, quan encara no tenia la consciència que ara tinc, vaig ser objecte d’un fort lligam (màgia negra); posteriorment, practicant en el meu procés, vaig ser posseït per alguna que altra entitat de molt baixa vibració. Va ser tot un aprenentatge per a la meva ànima. Al final, vaig aprendre.
 (Em costa explicar aquests successos, perquè la meva humilitat se sent insegura en aquests instants. No ho faig per a vanagloriar-me, sinó per transmetre el missatge d’avui. Ho faig des de la més profunda humilitat d’un servidor de la Font Creadora de tota Vida). Sento, avui, que haig de parlar-vos de la Llum, i perquè la pugueu entendre, per això haig d’exposar algunes situacions (sense detallar) viscudes personalment.
Us puc assegurar que res temo, perquè sento la divinitat en mi. Tinc Fe en aquell qui jo sóc. La seva força és la meva, i junts, ajudem que l’estimat planeta i la humanitat vagin pujant nous esglaons a nivell vibracional. Quanta més pura sigui Gaia, més poder tindrà per a allunyar tota vibració que no es correspon amb la Voluntat Divina en aquests moments del procés d’Ascensió del planeta i la humanitat, podent alimentar als seus fills en estat d’evolució (nosaltres).
No temeu perquè no sou aquell qui us penseu que sou.
Es diu que Déu ho pot tot, llavors,.....què és el que no podeu fer vosaltres? Sou Divinitat!, i a mesura que aneu recordant, la foscor s’allunyarà de les vostres vides, el vostre entorn i el vostre planeta.
No temeu perquè la força de la LLUM va més enllà de les vostres percepcions o raonaments. Senzillament, ella sap el que fer. Tu ets un vehicle, un canal on pot créixer i manifestar-se la llavor divina que porteu en el vostre interior.
Tots sou Llum! La vostra protecció es troba en la vostra Llum. Ella us protegirà de tota baixa vibració o inferior a la vostra. Tot i així, de res us heu de protegir, perquè allò que no us pertany, no pot amb vosaltres, a menys que deixeu de SER qui sou.
La major integritat, majestuositat manifestada del vostre ser, és SER VOSALTRES MATEIXOS.
La LLUM es manifestarà i us protegirà.
Agost és un gran mes per a la LLUM.
 
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

 

dilluns, 12 d’agost de 2013

Palabras de un oncólogo y físico nuclear


Avui m’agradaria mostrar-vos unes paraules de l’oncòleg, especialista en física nuclear Christian Boukaram.

Hi ha dos fragments d’una entrevista que se li va fer fa poc que m’agradaria ressaltar d’ell, com a científic que és, i on no sempre l’estament científic accepta les paraules i, sovint els resultats dels no-científics ni acadèmics.

 

“Un altre fenomen interessant és la ressonància: quan es toca la corda d’una guitarra les altres vibren amb la mateixa freqüència sense que ningú no las toqui. La ressonància és un mitjà de comunicació instantani. Transmetem els pensaments a les cèl·lules per aquest principi, i això afecta al nostre entorn i a tot el nostre cos, inclòs l’ADN.

                                         ……………………..

Les característiques determinants que ens predisposen al càncer són la desesperació i la repressió de les emocions. Per a prevenir-ho hauríem d’aprendre a pren-nos les coses menys seriosament. Gestionar la ment és probablement la millor protecció contra el càncer.”

 
 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 8 d’agost de 2013

Passejant amb Germans


 
-        I aquest món? – pregunto
-        Deixarà d’existir – em responen
-        En el seu moment! – exclamo.
-        No! Deixarà d’existir tal com és. Allò que conté canviarà la seva forma i els seus habitants no seran qui ara són.
-        Bé, això és esperançador.
-        Sí, sí que ho és! – em responen.
-        Caminar titubejant no és gens segur – dic.
-        La inseguretat  donarà pas a la certesa del què fer. Hi haurà respecte i equilibri. Des de l’harmonia tot serà possible – em diuen.
-        Aquesta escombrada actual està removent els ciments posats fins ara – afegeixo.
-        Ja no tenen sentit la seva existència. La casa que esteu construint és més sòlida, àmplia, assoleiada i ferma que la que habitàveu fins ara – continuen dient. 
-        I tot això? – referint-se als moviments i nombroses morts que es produeixen en el nostre planeta.
-        Res és el que sembla – em contesten.
-        I? – pregunto.
-        No hi ha res a l’univers que no tingui un sentit d’existir tal com està existint. La Voluntat s’està portant a terme. No hi ha univers que no contingui la llavor de qui ens va crear. Aquesta és la tendència, la direcció a seguir per tot aquell que s’ha ofert per a experimentar en d’altres dimensions que no sigui la de la vostra essència.
-        Ho sé – expresso.
-        Sabem que ho saps, germà de la Llum encarnat.
-        Des d’aquest costat on he pogut arribar al llarg dels meus anys lineals he pogut adonar-me i entendre el significat de les teves paraules. Ara em són familiars i comprenc més enllà del raciocini que em va ser instaurat quan vaig encarnar. Ara comprenc l’ordre, el sentit i l’Amor de tot el que està succeint en el meu món, alhora que el meu cor s’alegra al veure la realització del succeït per portar-nos cap a l’estabilitat dels sers, i l’ascensió de les ànimes que vivim aquests moments crucials per a la humanitat, el planeta i tots els universos. Em sento en pau, abraçat pel vostre amor i el de la Llar. Hi ha comprensió en mi del que està succeint – dic.
-        Aquesta és la saviesa de l’ànima, del teu veritable ser, més enllà de tota condició humana. Quan es transcendeix, només queda qui ets, i aquest, s’uneix a nosaltres, els Germans per a enlaira la Consciència Divina en cadascú dels habitants d’aquest espai infinit més enllà del temps. Només queda el no-espai/temps. Quan et converteixes en l’infinit, llavors, les teves obres són infinites. Veus la teva magnificència, i les teves capacitats del que anomeneu Divinitat. Aquesta Divinitat és la vostra manifestació del veritable ser que sou. No sou algú, senzillament sou. Així succeeix en l’univers que habiteu. Allò que anomeneu déus, només és la puresa de les energies existents des de l’amor, la intencionalitat pura i incondicional.
-       
-        Tot és consciència en estat d’evolució. Tots ens trobem de servei a la Consciència Superior que alimenta a tots nosaltres, incloent-nos, encara que ens trobem a d’altres dimensions superiors a la vostra. (Pausa). El vostre Gran Despertar us fa apropar a qui sou realment i posant-vos en contacte amb el vostre apoderament. Us està portant a la vostra veritable naturalesa. No sou diferents a nosaltres, perquè no existeix el nosaltres en relació a vosaltres. La nostra essència és la mateixa i l’aliment de qui som també.
-       
-        No us deixeu confondre per la forma. Transcendiu la matèria i us adonareu del què us diem. No hi ha diferència alguna en qui tots som. La manera de portar a terme el camí de l’ànima, és el que pot confondre-us  degut que heu triat un cos o un altre. No és el cos la vostra essència, sinó el que conté el vostre interior dins del vostre cos. És el contingut el que ens uneix, no l’envoltori.
-        Confon tant als humans! – comento.
-        El camí s’està obrint cada vegada més, perquè ha arribat l’hora, segons la vostra evolució d’endinsar-vos i tornar a la Llar, servint a la Font Creadora de tota Vida. Som Un, i la germanor s’està trobant i reunint. La Unicitat inicial s’està materialitzant a vostra era. Grans canvis esdevindran en el vostre planeta. Aquests ja han començat. El Cel començarà a instal·lar-se a la Terra. Es crearan llocs on ens podreu trobar. Arrecereu-vos en el vostre cor i escolteu la seva veu, perquè serem nosaltres, junt amb vosaltres, que anirem regant les llavors ja plantades. 
-        Amén. Que així sigui.
-        Així és i serà – em responen.
-        Al·leluia! Al·leluia! Al·leluia! – acabo dient.  
 

dilluns, 5 d’agost de 2013

La Llum de les Paraules (78)


  "Quan un germà s’enfadi, no el rebutgeu, compreneu-lo des del cor perquè torni a sentir la unió amb vosaltres”. 


Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres

dijous, 1 d’agost de 2013

Resposta a una sol·licitud d'amistad


A vegades, no som conscients de les decisions que prenem. Acceptem una manera de ser que pot semblar “guai”, però el “way” (joc de paraules) pel que ens porta, ens allunya del camí i de la Llum.
Acceptar i prendre segons quines decisions ens pot arribar a portar a una vida i a uns resultats que moltes vegades no entenem el per què d’ells, o ens porten a la conclusió generalitzada que “el món està molt malament”. Heu reflexionat des del cor el per què d’aquestes creences?
Una simple decisió ens pot arribar a portar per un camí u altre.
He conegut el deteriorament del ser per ignorància o per decisions preses com a joc, però les energies que comporten cada decisió ens pot portar a l’Amor o el desamor, a la Llum o a la més profunda foscor.
He pres a no jugar i a allunyar de la meva vida tota aquella energia que pot produir-me un malestar.
Moltes persones encara estan relacionant-se amb el que es denomina foscor o energies de la foscor. Quan més les anomenem o fem honors a ella, més forta serà perquè s’alimentarà de les nostres pors i el nostre ego. Pobre de nosaltres si les acceptem,perquè deixarem de ser qui som i ens allunyarem de la nostra ànima.
Fa poc vaig rebre una sol·licitud d’amistat per a poder entrar a la meva pàgina de facebook.  No la vaig acceptar, i davant la insistència per segon cop, li vaig respondre:
 
Hola_____, bona tarda.
He rebut la teva sol·licitud d’amistat per a poder entrar a la meva pàgina de facebook.
Fa poc també la vas sol·licitar, i encara que inicialment vaig donar la conformitat, després vaig sentir que no havia de tenir-te com a amistat d’aquesta xarxa social, pel que vaig donar el pas d’anul·lar la conformitat que en un principi vaig acceptar. 
Ara veig que continues volent tenir un contacto social a través de facebook per a poder-me seguir a través de la meva pàgina.
Davant la teva insistència, he cregut convenient donar-te una explicació al respecte.
Pel que puguis saber de mi, et diré que la meva obra, el meu ser i la meva vida estan dedicades a transmetre la Llum i l’Amor per a poder fer “un món millor” i cada ser humà poder arribar a manifestar el seu màxim resplendor amorós. Tenint present aquestes paraules no puc acceptar com a “amistat” a el que tu t’identifiques i estàs d’acord que així se’t reconeixi, que és com a “lucyfer”. Precisament la meva vida està dedicada a alliberar dels sers humans aquesta energia que els limita i els posseeix, fent per la meva part, entre altres actes de servei, neteges energètiques importants perquè cadascú pugui ser ell mateix.
És aquesta entitat nombrada anteriorment, que fa que el món va com va. Ho sento, el meu camí està dirigit a enlairar al ser humà i al planeta. Constantment estic tenint trobades en les meves sessions amb persones que estan posseïdes per aquesta energia de molt baixa vibració. Per a mi no és una gracia l’identificar-se o posar-se noms d’aquest tipus. 
Si sabessis les desgràcies causades per la seva presència, deixaríem de “jugar” i posar-nos noms semblants al teu.
Ho sento, no puc tenir una amistat amb aquest tipus d’energia que és amb la que estic trobant-me dia a dia i portant cap a la Llum perquè creen les limitacions humanes i les seves anul·lacions. En algun moment la meva vida ha estat “en perill” per aquest sentit.
Tot i així, si algun dia necessites una ajuda i creus que te la puc oferir, de bon grat estaré per a ajudar-te.
Si en algun moment, aquella qui en veritat ets em fa una sol·licitud d’amistat, t’obriré els braços i m’alegraré de poder-te rebre en el meu cercle de les xarxes socials. Seràs benvinguda.
Per això no esperis la meva conformitat en aquesta nova ocasió.
Sé que has entès les meves paraules.
Si vols mantenir aquesta energia en el teu nom, que repercuteix a la teva vida, et respecto, i si sents l’impuls de continuar llegint o saber de mi, pots entrar al meu blog directament, sense passar pel facebook. El meu blog personal en castellà és: https://jordimorella.blogspot.com
Des del meu cor, i desitjant-te el millor, que l’Amor i la Pau siguin en tu.
 
Una abraçada.