dijous, 22 d’agost del 2013

No calen les paraules

 
Arriba un moment que les paraules ja no tenen cap sentit d’existir dins del context de la teva existència. T’adones de qui ets, quina és la teva essència i la realitat del teu ser en aquesta dimensió en mig d’un infinit firmament.
Les paraules sobren.
Vius sentint.
Saps sentint,... i aprens sentint. Només el sentir té la magnificència de existir.
Sento com la relació entre tots els sers del univers es basa en el sentir.
Sentir és informació. Perceps aquell qui és davant teu o t’envolta. No necessites les paraules per a saber de l’altre.
Per més que parles, no sempre són escoltades, i quan ho són, t’adones que es perceben a mitges. No sempre aquell qui escolta està preparat per a rebre tota l’essència del que es transmet, tot i així, a vegades és el vehicle per a fer despertar.
Les paraules tenen poca raó de ser quan vius plenament des del cor i sentint la perfecció i bellesa en tot allò que t’envolta.
No sé si continuaré parlant gaire, perquè la gent, quan més escolta, més vol. No calen les paraules per a anar a l’interior d’un mateix i adonar-se de qui és. La plenitud i el benestar no es troben en els mots expressats. Aquests tenen un motiu de ser-hi, i quan arribes a tu mateix, llavors, comencen a minvar. El silenci és el gran emergent en el ser quan vol saber d’ell mateix.
Parlar i parlar ens allunya de nosaltres. Ens dispersa en voler manifestar un ego que ens priva arribar a qui som.
Sentir t’obre les portes de la plena realització personal. Quan arribes a sentir aquell qui ets,....la teva vida deixa de tenir el sentit que tenia fins a aquell moment. Hom troba el filó que alimenta el seu ser, el veritable ser que és. Sentir l’Amor en un mateix, és el major regal que un es pot arribar a fer. Quan se sent, l’ego desapareix perquè només quedes tu i tots aquells que t’acompanyen des d’altres dimensions per a ajudar-te a SER.
A vegades m’arrecero en el meu interior i deixo d’ometre qualsevol paraula, perquè aquesta és insignificant al que se sent.
 
Allò que fa soroll, és una bona eina per a fer-se notar.
Allò que es troba en el silenci t’obra la porta de la realització i la comprensió del teu ser.
Aquell qui es fa notar a voluntat, tanca les portes d’ell mateix.
El savi calla perquè sap que en sap.
Qui no sap parla constantment per a fer saber i convèncer que en sap”.
 
Em sento bé amb mi, i per tant no necessito alterar la relació en el silenci que hi ha entre jo i la meva divinitat. Sentir aquesta intensitat immensa dins meu és el que dóna sentit a la meva vida.
He hagut de viure moltes situacions per a arribar fins aquí, per haver pogut trobar el camí d’aquell qui jo sóc. Ara el sé. Ara gaudeixo d’avançar per ell i sentir tot el que se m’ofereix. Només sóc. Només estic, i així, la Font que Jo Sóc, es regenera i omple per a continuar el meu camí de servei.
No necessito espais concrets. Allà on sóc, és el lloc adequat. Allà on em trobo és l’indret perfecte en aquests moments. No podia haver un de millor.
La paraula té una funció molt concreta. Degut a la nostra condició humana, es mal interpreta el seu ús i es fa servir en sentit contrari al que va ser creada i se’ns va donar.
La nostra essència divina té al seu abast una sèrie d’eines que permet expressar-se, sent la paraula una d’elles. Molts necessiten encara l’expressió oral, reiterada, per a identificar-se amb el que es transmet.
Conec la paraula. En el seu moment se’m va concedir aquest vehicle per a arribar a molts de vosaltres, no només la paraula sonora, sinó també l’escrita. La Paraula pot ser manifestada de diferents maneres. No deixeu que el so us ompli el cap i la vida, creant un mur de distracció. Molts encara cerquen explicacions racionals, paraules entenedores per a allò que només té sentit si es rep i es fa des del cor.
La paraula, a vegades, té més a veure amb la ment;....el silenci, amb el cor. Aquest t’omplirà com no ho has somniat fins ara.
En el silenci pots trobar les teves ombres, però també la Llum i la satisfacció de Ser. Vols conèixer-te? No parlis. Aquests moments t’indicaran el camí a seguir. Com et sents? Et sents bé? Et sents inquieta, estimada ànima? El que trobaràs dins teu requereix no identificar-te amb que fins ara has estat vivint.
Sent la plenitud en tu!
Sent l’Amor i la Pau dins teu, i t’adonaràs llavors, que el que puguis viure, no és important, perquè estaràs preparada per a fer-hi front des de la serenitat i la calma. Llavors t’adonaràs, també, com allò que anomenes suposades adversitats, els coneguts com a problemes, no ho són com a tal, perquè el teu cor et permet entendre el fet des de la no limitació. La teva ment no ho entén i fa que et queixis perquè les coses no surten com tu vols, però el teu cor s’alegra perquè estàs vivint una benedicció per a la teva ànima (sigui el fet que sigui).
Quan acceptem el que la vida ens dóna i ens presenta, més ens predisposarem a aprendre de la situació. Quan així és, alliberarem l’energia bloquejada en aquell aspecte, perquè la nostra actitud davant del fet serà de fluïdesa, calma, adonant-nos llavors, que allò que ens pensàvem que era la gola del llop, no era així.
La paraula ens pot ajudar si la sabem utilitzar adequadament, sinó, ens pot fer caure, encara més, en una actitud de victimisme i dramatisme. Res d’això és, quan es va crear aquesta situació per a nosaltres. El cor ho sap, no així la ment.
A vegades tinc com sensacions que no hauria de parlar tant. Veig com aquell qui vol té a la seva disposició el que necessita saber, no cal que se li hagi de dir una i una altra vegada, d’una manera reiterativa, quina és la direcció a seguir. És com assenyalar la porta de la felicitat, i a continuació et ve algú preguntant-te per ella. La torno a assenyalar, i algú que ja m’ha vist abans indicant-la, m’ho torna a preguntar.
Per això, a vegades sento el que sento sobre no parlar més. Encara hi ha qui no pren atenció. Llavors penso: aquell qui estigui preparat, amb una vegada ja hi haurà prou. Els que no s’han adonat, és que encara no estan predisposats a ser ells.
Per què la gent no aprèn amb l’exemple de l’altre?
La meva presència és cada vegada més requerida a nous indrets. M’alegro per aquest fet, podent així, arribar a més ànimes que volen trobar la Llum en elles.  Sé que es necessita recordar i escoltar una i una altra vegada un mateix fet fins a integrar-lo en nosaltres, per aquest motiu, continuaré fent arribar la PARAULA a tots aquells que ho necessitin per a continuar el seu camí. Tot i així, no deixaré d’escoltar el meu cor, que m’indicarà quan anar a la mestria del silenci i comprendre millor els nous passos donats o a donar pel meu ser.
Llavors l’Univers, la Llar i Jo, serem Un des de l’Amor.
Sentiré qui sóc i m’adonaré quina nova paraula caldrà dir i manifestar. Per això, ara us dic:  
 
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.