dilluns, 19 d’agost del 2013

Carta d'una filla al Pare

 
A vegades, quan algú està en una fase de pujar nous esglaons en el seu procés, necessita estar sol i no li ve de gust llegir res d’articles que li puguin arribar a venir. No vol cap mena de distracció ni interferència en el seu camí i el que sent que ha de fer.
A vegades és millor estar amb un mateix i els qui t’envolten de la Llum per a tornar a sentir el centre en tu i la pau i la serenitat a la teva vida.
La carta que llegireu a continuació ha estat amb el vist i plau de qui l’ha escrita perquè pugui ser publicada.
He volgut mantenir el text tal qual em va arribar, perquè fins i tot les paraules que potser puguin no estar del tot escrites correctament, han sortit del cor d’aquesta manera. La puresa i obertura del cor d’aquesta ànima mostra la relació a tenir amb qui ens envolten d’altres dimensions i es correspon amb la que Ells es relacionen amb nosaltres: des del cor, respecte i amor, molt d’amor.
Gràcies estimada ànima per compartir amb nosaltres allò que el teu cor et transmet. Gràcies.
 
 
Estimat Pare,
T'escric per expressar-te tot el que sento a dins meu, respiro fondo. Hi ha moments que em sento perduda, confusa, irritada... Em pregunto si estic fent el que cal. Sempre m'ha costat prendre decisions per això em deixo portar. Hi ha moltes coses que no entenc, començant per mi mateixa. Pare, guieu el meu camí! Doneu-me forces i comprensió! A vegades em sento tant poqueta cosa, amb tant per encara fer. Em sento remoguda i estranya però ara, m’és mes fàcil doncs ja gairebé m'hi he acostumat i ho visc fins que aquestes sensacions es calmen.
Miro endavant i no hi veig res però estic amb la confiança que tot serà millor. Tinc ganes de llibertat però si aconsegueixo això, llavors que? Que faré amb la meva vida? Serà que estic tant acostumada a fer 'el que toca' que tinc por a no saber viure. Ja veus, la confiança i la por, ballen, ara una ara l'altre, dins meu. Lo que mes demano, una altra vegada, es una comunicació molt millor amb Vosaltres, sentir-me plena.
Quina aventura estar en aquest cos, en l'oblit. Gracies per totes les vegades que sento l'energia en el meu cap. Suposo que son els que m’acompanyen que em mostren la seva presencia, gracies. Gracies per totes les persones, animes plenes de llum, que m'han ajudat en el meu camí. Gracies, perquè amb elles, aquest, ha estat mes bonic i planer.
Rebo correus de persones 'espirituals' i jo sento un rebuig intern i m'aparto. Avui, em preguntava si potser alguna part meva bloqueja o es nega. Durant la meva vida i el meu caminar he vist una mica de tot. Potser per això, m'he tornat mes reacia. Potser però, estic bloquejant coses que no hauria o potser son les meves resistències? Com m'agradaria saber mes, poder aprendre mes, omplir-me de la vostra saviesa!
Pare, us estimo i us demano perdo per no fer-ho millor! Gracies per tot tot tot lo viscut i per tot tot tot lo que m'heu donat. Se que m'estimeu. 
La vostra filla,_________
 
Ens trobem dins de l’hora anunciada que podem començar a veure els canvis tan desitjats. És com el gran moment de sortir a escena, on el protagonista necessita uns instants per a estar sol i centrar-se en ell mateix. Així està succeint amb molts de vosaltres, on tot s’està recol·locant per a poder materialitzar les vostres pregàries, les quals han estat escoltades per aquells que pertanyen a la Llar. No han estat en va.
A molts us pot semblar que us trobeu en moments de recés, havent ja donat passos vers el vostre Despertar i Recordar. Confieu i que els nervis de la GRAN ESTRENA us facin dubtar, però res d’això és. La por escènica és temporal, just quan hem de donar un gran pas vers la nostra integritat.
Tot va bé.
Confieu i sentiu l’Amor en vosaltres.
Tot va bé.
 
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.