Passejant amb Germans

 

-        I aquest món? – pregunto

-        Deixarà d’existir – em responen

-        En el seu moment! – exclamo.

-        No! Deixarà d’existir tal com és. Allò que conté canviarà la seva forma i els seus habitants no seran qui ara són.

-        Bé, això és esperançador.

-        Sí, sí que ho és! – em responen.

-        Caminar titubejant no és gens segur – dic.

-        La inseguretat  donarà pas a la certesa del què fer. Hi haurà respecte i equilibri. Des de l’harmonia tot serà possible – em diuen.

-        Aquesta escombrada actual està removent els ciments posats fins ara – afegeixo.

-        Ja no tenen sentit la seva existència. La casa que esteu construint és més sòlida, àmplia, assoleiada i ferma que la que habitàveu fins ara – continuen dient. 

-        I tot això? – referint-se als moviments i nombroses morts que es produeixen en el nostre planeta.

-        Res és el que sembla – em contesten.

-        I? – pregunto.

-        No hi ha res a l’univers que no tingui un sentit d’existir tal com està existint. La Voluntat s’està portant a terme. No hi ha univers que no contingui la llavor de qui ens va crear. Aquesta és la tendència, la direcció a seguir per tot aquell que s’ha ofert per a experimentar en d’altres dimensions que no sigui la de la vostra essència.

-        Ho sé – expresso.

-        Sabem que ho saps, germà de la Llum encarnat.

-        Des d’aquest costat on he pogut arribar al llarg dels meus anys lineals he pogut adonar-me i entendre el significat de les teves paraules. Ara em són familiars i comprenc més enllà del raciocini que em va ser instaurat quan vaig encarnar. Ara comprenc l’ordre, el sentit i l’Amor de tot el que està succeint en el meu món, alhora que el meu cor s’alegra al veure la realització del succeït per portar-nos cap a l’estabilitat dels sers, i l’ascensió de les ànimes que vivim aquests moments crucials per a la humanitat, el planeta i tots els universos. Em sento en pau, abraçat pel vostre amor i el de la Llar. Hi ha comprensió en mi del que està succeint – dic.

-        Aquesta és la saviesa de l’ànima, del teu veritable ser, més enllà de tota condició humana. Quan es transcendeix, només queda qui ets, i aquest, s’uneix a nosaltres, els Germans per a enlaira la Consciència Divina en cadascú dels habitants d’aquest espai infinit més enllà del temps. Només queda el no-espai/temps. Quan et converteixes en l’infinit, llavors, les teves obres són infinites. Veus la teva magnificència, i les teves capacitats del que anomeneu Divinitat. Aquesta Divinitat és la vostra manifestació del veritable ser que sou. No sou algú, senzillament sou. Així succeeix en l’univers que habiteu. Allò que anomeneu déus, només és la puresa de les energies existents des de l’amor, la intencionalitat pura i incondicional.

-        …

-        Tot és consciència en estat d’evolució. Tots ens trobem de servei a la Consciència Superior que alimenta a tots nosaltres, incloent-nos, encara que ens trobem a d’altres dimensions superiors a la vostra. (Pausa). El vostre Gran Despertar us fa apropar a qui sou realment i posant-vos en contacte amb el vostre apoderament. Us està portant a la vostra veritable naturalesa. No sou diferents a nosaltres, perquè no existeix el nosaltres en relació a vosaltres. La nostra essència és la mateixa i l’aliment de qui som també.

-        …

-        No us deixeu confondre per la forma. Transcendiu la matèria i us adonareu del què us diem. No hi ha diferència alguna en qui tots som. La manera de portar a terme el camí de l’ànima, és el que pot confondre-us  degut que heu triat un cos o un altre. No és el cos la vostra essència, sinó el que conté el vostre interior dins del vostre cos. És el contingut el que ens uneix, no l’envoltori.

-        Confon tant als humans! – comento.

-        El camí s’està obrint cada vegada més, perquè ha arribat l’hora, segons la vostra evolució d’endinsar-vos i tornar a la Llar, servint a la Font Creadora de tota Vida. Som Un, i la germanor s’està trobant i reunint. La Unicitat inicial s’està materialitzant a vostra era. Grans canvis esdevindran en el vostre planeta. Aquests ja han començat. El Cel començarà a instal·lar-se a la Terra. Es crearan llocs on ens podreu trobar. Arrecereu-vos en el vostre cor i escolteu la seva veu, perquè serem nosaltres, junt amb vosaltres, que anirem regant les llavors ja plantades. 

-        Amén. Que així sigui.

-        Així és i serà – em responen.

-        Al·leluia! Al·leluia! Al·leluia! – acabo dient.