L'ànima evoluciona?

 

La Unió total

 Quan el ser sintonitza i connecta definitivament amb la seva ànima, indica la plena unicitat del seu ser amb qui en veritat és. És com si la seva ànima, la seva essència innata unida a la seva més alta vibració existent en ell, fessin que tingués la sensació de la unió amb un gran amor, una gran plenitud d’haver trobat aquella part d’ell que feia temps buscava o s’anava apropant cada vegada més: la seva Divinitat. Al final es trobaren i la seva unió va resplendir fins a sentir la més alta vibració en ell, a través dels pors de la seva pell, la seva ment, el seu cor i tot el seu ser. Ha estat com dues ànimes bessones que s’han trobat, ja per sempre.

És una sensació d’una gran abraçada. 

Lo innat al final es troba i es manifesta.

Llavors, l’Amor i la Pau estaran, ja sempre, amb un mateix. 

 

 

Refkexió sobre la Nova Escola

 

Les paraules d’avui estan relacionades amb l’escola que està funcionant fins ara, i els canvis que haurien de fer-se en ella degut als nous temps que estem vivint per a una nova vida, i sobre tot, pels nous nens que es troben entre nosaltres i estan venint cada vegada més. El que llegireu seran paraules expressades per diferents nens en relació a l’escola que estan assistint. Totes les expressions han estat expressades per diferents sers de la infància trobant-se en una escola actualment. Porta per títol: REFLEXIÓ SOBRE LA NOVA ESCOLA. A tots, feliç dia i una bona abraçada. 

 

Estant davant d’un nen i xerrant amb ell, tenint present els temps que vivim, li pregunto:  

-         T’agrada anar a l’escola?

-         No – em diu movent el cap.

-         T’ho passes bé?

-         No. A vegades m’avorreixo i no entenc el que diuen.

-         Quan no entens alguna cosa li preguntes a la mestra?

-         No – em diu movent el cap.

-         Què és el que t’agradaria fer a l’escola i no es fa?

-         Jugar i parlar amb els meus amics, però no puc perquè sinó es distreuen i la mestra em diu que calli. També m’agraden molt els animals: els gossos i conills.

-         Si haguessis de ressaltar alguna cosa de les que fas allà, quina seria?

-         Quan jugo al pati. M’agrada estar a fora.

-         I quan estàs a dins a classe, què ressaltaries del que fas o no fas?

-         M’agrada treballar amb els amics, junts, i no ho fem. (Pausa). També m’agradaria pintar i dibuixar. M’agrada molt, i sobre tot, els animals.

-         A l’escola teniu animals? – li pregunto.

-         No, però sí hi ha un petit hort on varem plantar unes cebes i patates.

-         Heu recollit ja els seus fruits o encara no?

-         No.

-         Han brotat però?

-         Alguna sí.

-         Imagina’t que poguessis canviar l’escola on estàs. Què canviaries? Posaries alguna cosa nova?

-         L’escola la posaria en el camp – em diu.

-         En el bosc?

-         Sííí! M’agrada estar amb els arbres i a l’aire lliure – em respon.

-         T’agrada treballar amb grup?

-         Si – diu com dubtant, com si no ho hagués fet gaire.

-         Ara imagina’t que poguessis fer una assignatura que no s’ha fet mai a l’escola. Quina assignatura crearies i faries?

-         Com puc saber el que m’agrada quan sigui gran! – em diu content, decidit  i il·lusionat per a poder-ho fer.

-         Ara pots fer el que t’agrada?

-         Quan sóc fora de l’escola sí.

-         A l’escola no?

-         No.  

-         Què et diuen els pares sobre anar a l’escola?

-         Que haig d’anar per quan sigui gran.

-         Què passarà quan siguis gran?

-         Així podré treballar, diuen.

-         Et vull fer una pregunta. Quan siguis gran, què t’agradaria fer: treballar o fer allò que t’agradi per a passar-t’ho bé.

-         Allò que m’agradi, però els pares em diuen que hauré de treballar, sobre tot.

-         I si poguessis treballar fent allò que t’agrada, ho faries?

-         Sííí! – em respon content

-         Et puc fer una abraçada?

 

Llavors ens aixequem i ens abracem els dos. La seva abraçada és d’una tendresa i una calidesa que et dóna forces per a continuar vivint.

Els nens saben i ens transmeten  el que cal fer per a ser feliç i sentir-se bé. Només cal escoltar-los perquè són un exemple de la nova vida que ens espera.

Les respostes obtingudes d’aquest nen ens mostra com hauria de ser la nova escola en aquests temps que vivim. Es necessiten fer canvis en diversos estaments i associacions socials, i l’escola es un d’aquests elements prioritaris per a permetre fer el Gran Canvi ja anunciat per a aquest món en que ens trobem. No és qüestió d’anar activant la ment, sinó anar escoltant el nostre cor per a portar a terme allò que cadascú ha vingut a fer en aquest món pel major bé de tots, no d’uns quants. 

Tot té un sentit, i els nens són un mirall de com hauria de ser el nostre ser i la realització personal en aquesta vida que ens trobem,, per això la vinguda dels nens “índig”, cristall, “arco iris”, diamants,....Tots, son una benedicció.

 

Gràcies estimats sers de la Nova Era!

 

 

Sobre el Portal 11:11 (en ETT)

A continuació us presento la trobada que es realitzara demà dins d'Espiritualidad Tomando Tierra , dirigit i presentat per Juan Latorre i Antono Salazar. A tots, una bona abraçada. 

 

 

El Portal 11:11

 

 

 Avui us vull anunciar un esdeveniment relacionat amb el que en tres dies serà l’11:11. Alberto Lajas, en el seu canal mediàtic, ha organitzat una trobada per a aquest divendres relacionada amb el Portal de l’11:11. Ha convidat a deu ànimes perquè ens parlin sobre el que representa aquesta data. Serem 10 + Alberto Lajas. En total 11 ànimes ens transmetran el contingut d’aquest esdeveniment, fent una intervenció d’una hora cadascú, durant 11 hores.

La meva intervenció serà a les 16h (hora espanyola).

Per a tots aquells  que vulgueu seguir aquestes trobades o alguna d’elles, ho podreu fer entrant en el següent link :

https://www.dirigiendotubarco.com/especial-11-del-11/

Vull comentar-vos, també, que si estiguéssiu interessats en seguir aquestes  ponències i no poguéssiu veure-les aquest divendres, aquestes quedaran fixes en el link exposat perquè les pugueu veure quan us vagi bé i pugueu.

A tots una bona abraçada.