Canvi d'Actitud

Els temps que vivim ens portem a adonar-nos de viure des d'una nova Actitud la vida on la integritat del ser sigui manifestada. 

Per què no vaig a l'escola?

Un dia una nena de set anys va preguntà a la seva mare:

-         Mare, perquè no vaig a l’escola?

-         Perquè us han donat temps per a anar a l’escola que hi ha dins teu – va dir la mare.

-         Però dins meu no hi ha cap escola- va respondre la nena.

-         Hi ha molt a aprendre. Per exemple, quan estàs contenta i ets feliç et sents bé, oi?

-         Si!

-         Quan t’enfades o estàs avorrida et sents malament, oi?

-         Si.

-         Doncs hem d’aprendre a escoltar cóm et sents. Quan estàs bé, procura anar fent coses que et facin sentir bé. Quan et sentis malament, has d’adonar-te que no estàs gaudint, llavors hem de saber cóm et sents per a fer coses que et facin sentir bé. Hem d’aprendre a saber com ens trobem. (Pausa).

-         ...

-         Com et sents ara?

-         Bé – va dir la filla.

-         Vols continuar jugant i fent coses que et facin sentir bé?

-         Si! – digué la nena contenta i amb ganes de continuar passant-s’ho bé.

-         Doncs endavant. Procura sempre estar bé i quan no ho estiguis, procura fer coses que t’agradin – acabà dient la mare mirant a la seva filla als ulls.

-         Vols jugar amb mi?- pregunta la nena a la seva mare.

-         Clar que sí filla! – li respongué.

La nena li digué a què volia jugar i les dues es posaren durant una bona estona, rient-se la filla quan veia que sa mare no podia amb ella.

Així són els temps que vivim. Temps per a anar a la nostra escola interior i poder adonar-nos de qui som a cada moment, establint unes noves pautes a les nostres vides per a poder expressar la felicitat i el “passar-s’ho bé” en aquesta vida que vivim.

Són temps de canvis, i els nens són un  exemple per a tots aquells que podeu estar junt amb ells.

Que la felicitat, el riure i el sentir-se estimat sigui en cadascú de vosaltres.

La Unicitat

 Unicitat? Què s’entén per Unicitat?

La resposta seria: “Ser UN” amb un mateix i tot allò que l’envolta.

Kryon ens deixà en el seu moment, un decret de vàries pàgines on en una d’elles deia el següent:

Jo Sóc el qui sóc.

Jo Sóc tot el que sóc.

Jo Sóc tot el que sóc i tot el que és.

Jo Sóc UN amb el TOT.

Saint Germain ens deixà també la seva saviesa sobre l’expressió del “Jo Sóc”, amb tot el que representa i les seves conseqüències. Entre d’altres expressions de Reafirmació es trobaven les següents:

-         Jo Sóc la Veritat,, la Llum i la Vida.

-         Jo Sóc el Poder Totpoderós de Déu.

-         Jo Sóc l’Amor, la Llum del camí.

-         Jo Sóc qui ascendeix el meu Ser.

Estem vivint temps claus pel procés evolutiu, no tan sols nostre, sinó també del planeta.

S’han arribat a produir una sèrie de canvis en part de la humanitat, però l’energia establerta en el nostre món per part de la Llum, dels sers de la Llar de la qual tots pertanyem,, ens conviden a viure des d’aquesta nova energia establerta per a poder donar nous passos vers l’Ascensió del nostre ser i del planeta que habitem.

Amb el canvi del mil·lenni s’inicià aquest canvi energètic, i a partir del 2012, aquest canvi ens permet enlairar-nos vers una transformació quàntica per a poder mostrar la nostra veritable essència en el nostre món i fer que Cel i Terra siguin UN.

Què és la UNICITAT?

Per un cantó és ser un mateix manifestant-se tal com és segons la seva essència innata.

Per altre cantó és sentir-se un amb tots aquells que l’envolten, així com amb qualsevol ser encarnat d’aquest món on vivim. Realment sentim la connexió amb tots ells? Si realment així fos, no existiria la política tal com està sent fins ara, ni l’economia, ni l’estament judicial, entre d’altres aspectes socials, perquè quan ens sentim un amb algú o alguna situació, o ser d’aquest món, sents la compassió i l’amor vers ell, ella o ells. No hi ha diferència entre uns i altres, segons la nostra essència i el Pla Diví Superior pel qual estem encarnats. No existeixen els interessos personals.

Sentir la unicitat és sentir una part de tu. Tots procedim de la mateixa Font. Tots tenim un sentit en la nostra vida actual. Uns s’enfocaran més vers una direcció i d’altres vers una altra, però tots coincidiran pel major bé de tots.

Fins ara els resultats no han estat aquests, però no us desespereu, perquè no estem sols i l’univers ens ajuda per què tot pugui ser i ens anem apropant més els uns als altres, sent part d’ells com ells de nosaltres. Tots ens necessitem. Ser conscients de la Unicitat en un mateix ens porta a sentir l’Amor en nosaltres.

Hi ha d’altres aspectes que deriven d’aquesta consciència sobre el ser UN. Quan un ho sent i ho té integrat en el seu interior, vivint des de la unicitat en aquest món, ens indica que aquest ser ha deixat de tenir creences, vivint des del seu cor.

Quan un sent la Unicitat en el seu interior constantment, s’ha alliberat de tot aferrament material degut que viu segons la seva essència. Quan així és, ja rebem tot el que puguem arribar a necessitar pel nostre procés i portar a terme allò que hem vingut a fer. Ja no hem d’anar-lo a buscar perquè ens ve.

Quan algú sent la Unicitat, ja no demana ni expressa el voler alguna cosa, perquè la seva ment ha quedat relegada al seu veritable paper en aquesta vida, i no a ser la guia de l’individu, demanant alguna cosa que no li correspon segons el seu procés. La ment té el seu lloc, i no el de proposar ni dirigir la nostra vida, sinó el d’ajudar-nos a materialitzar allò que sentim en el nostre cor.

Hi ha més aspectes relacionats amb la Unicitat, que probablement els comentaré més detalladament en un vídeo més endavant. Ara visquem aquests moments. Sentim-nos!

Part d’aquest món té coneixement de la paraula Unicitat, però no tots són conscients del que representa per a un mateix i el planeta. Quan un té integrat en sí mateix el que representa ser UN, llavors, les pors desapareixen d’ell, així com els dubtes o desconfiances vers la guia del seu cor. El món es transmutaria en el moment.

El món espiritual està amb nosaltres, i les ànimes encarnades estan obrint les portes de la saviesa existencial i l’espiritualitat, per a arribar  a entendre el nostre sentit en aquesta vida física.

Tot té un sentit, i aquest va prenent la seva consciència quan més ens endinsem a nosaltres mateixos per a obrir les portes d’aquell qui cadascú és. No som qui ens han fet, sinó aquell relacionat amb l’Amor.

En el nostre món s’estan donant passos per a arribar a nosaltres mateixos. Ha hagut, i encara es produirà a major escala, el denominat “Despertar Espiritual”, on un deixa de pensar per a obrir la porta del sentir i veure com la seva vida, a mesura que va avançant va millorant, obtenint més benestar, tranquil·litat, alegria, realització, pau i plenitud en el seu interior, on l’Amor és el factor comú i la llavor per a manifestar el seu veritable ser amb tot el seu resplendor.

Sentiu la Unicitat amb el vostre món i tots els seus sers: ànimes encarnades, animals i plantes. Sentiu tot l’existent en vosaltres com a part de vosaltres, i el món canviarà.

Vivim moments per a anar al nostre interior. Al final d’aquest període que estem vivint s’haurà produït un canvi quàntic en el nostre món. Cadascú de vosaltres haurà estat la clau perquè així sigui.

Viviu aquests moments per a estar amb vosaltres i els sers més propers: fills, parella, pares,....L’univers ens ha recolzat en tot moment per a poder crear nosaltres aquests instants que estem vivint. Són moments essencials pel nostre procés evolutiu, tant personal com planetari.

Més enllà de lo aparent, es troba la veritat. Aquests són moments on se’ns concedeix l’obrir les portes per a avançar junts sentint-nos UN amb l’altre. UN amb el nostre entorn. UN amb tot el que percibim des del nostre cor.

No esteu sols i mai ho heu estat. La nostra Llar ens ajuda a anar al nostre interior en aquests moments que vivim per a poder activar el Sentir de la nostra veritable essència i començar a viure des del cor.

  Ha arribat la nostra hora per a donar un nou pas en aquesta Nova Energia.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

L'estel del cel

Hi havia una vegada un estel que es trobava a la Terra. Estava desconcertat, com perdut per tot el que estava veient en el nostre món.

Un dia va voler visitar aquest planeta, i li va agradar tant certs paisatges que va decidí quedar-se un temps.

Ara, després d’estar uns dies, el nostre estel va mirà cap amunt i va veure als seus companys, a la seva família com l’observaven cada nit en tot allò que feia. Parlaven un temps, i després s’acomiadaven després d’escoltar tot el eque l’estel els explicava.

Un dia va tenir l’oportunitat de poder trobar a una nena jugant sola en el seu jardí en mig de la natura. La nena el va veure i se’l quedà mirant. L’estel s’apropà per a poder estar una estona amb ella i conèixer-la més. els dies que portava aquí a la Terra, només havia connectat amb tota una sèrie d’arbres, plantes i d’altres sers coneguts com animals. De sobte es troba a aquesta nena jugant amb una expressió que li recordà quan ell es trobava amb la seva família.

-         Qui ets tu? – preguntà la nena.

-         Soc un estel que ha vingut d’allà dalt – assenyalant amb una de les seves puntes cap el cel. I tu qui ets? – va preguntà l’estel.

-         Sóc Estela – li respongué.

-         Et diverteixes aquí on ets?

-         M’agrada jugar i m’ho passo bé.

Quedant-se com pensativa, va fer una pausa i la nena li preguntà:

-         Com has arribat fins aquí? El cel està molt lluny – va dir.

-         Nosaltres podem baixar sense esforç. Podem anar on volem i on hem d’anar per a ajudar a d’altres sers com tu. A què jugaves? – li preguntà l’estel.

-         A saltar amb un peu i amb els dos – assenyalant el terra on havia uns pals.

-         Puc jugar? – li preguntà.

-         Bueno – li respongué la nena.  

Llavors l’estel, sense esforç i com si levités, va començà a passar per sobre dels pals i tocant dues de les seves puntes,, ara una i ara l’altra quan fos necessari i fer com la nena feia.

-         Com ho fas? – preguntà la nena referint-se al levitar i desplaçar-se sense esforç.

-         Vosaltres no ho podeu fer? – preguntà l’estel.

-         No – respongué la nena.

Després afegí:

-         Jo també puc fer-ho?

-         El que jo sóc, també ho ets tu. Dins teu hi ha moltes coses que en el seu moment les trobaràs i les aprendràs a fer-les servir.

-         I ara puc?

-         Si vols si- li respongué la llum.  

Llavors l’estel li va dir a aquella nena que pensés en un dia que s’ho va passar molt bé i va ser feliç- així ho va fer i a la seva cara reflectir un somrís i una gran benestar.

Després la llum li digué que sentís l’Amor en el seu cor, sentint-se estimada per tots. Estela així ho va fer i de sobte va sentir com si el seu cos no  pesés res. L’estel va agafar una mà de la nena, i juntes, s’enlairaren il·luminant tot el jardí en el qual estava jugant.

Al final varen tornar a descendir en el mateix lloc on va començà la seva trobada. Era com si no s’hagués mogut però amb la sensació d’haver-ho fet. El que havia sentit aquella nena va ser immens i inoblidable.

Després de jugar una estona amb ella,, l’estel s’acomiadà d’aquell ser que li va fer veure conforme aquest món no està sol, perquè hi ha sers com Estela que sostenen aquest món des dels seus cors.

La nena no deixava de dir adéu amb la mà a aquella llum que li va fer sentir com no havia senti fins llavors des que va venir a aquest món. A partir de llavors, de tant en tant feia el mateix exercici que li va ensenyà  la llum i tota ella resplendia allà on es trobava. 

No estem sols. Hi ha sers de Llum que es troben entre nosaltres, però sobre tot, hi ha uns sers que són els que ens ajuden a l’evolució del nostre món i a tenir un somrís i una felicitat quan més ho necessitem: els nens.

Sentiu aquell qui sou, i sabreu del vostre nen interior. Només l’Amor podrà fer presència en el vostre interior. Ell us portarà a sentir la veritat del que viviu.

Tots som la nostra pròpia Llum som la Font que rega la nostra existència i el procés de la nostra estimada Terra.

Renéixer

Els temps que estem vivint ja varen ser anunciats fa uns anys. A l’any 2014, us vaig donar a conèixer un missatge dels sers de la Llum, entre d’altres. El seu contingut tenia a veure amb els moments que estem vivint en aquest estimat planeta. Per a aquells que no varen poder llegir-lo en el seu moment, avui us deixo amb “Renéixer”. A tots, una abraçada. 

Renaixereu de la foscor. Enlairareu la vostra ànima allunyant la densitat de la vostra existència.

Exaltareu el vostre esperit i arribarà el dia que prescindireu d’aquell qui vàreu ser.

La Llum serà en vosaltres i un nou inici es mostrarà davant els vostres peus, on la finalitat de la vostra presència on us trobeu començarà a recollir els seus fruits.

Hi haurà un nou dia on començareu a sentir. La vostra veu interior us guiarà i la passarel·la de la integritat us animarà a creuar-la. Ho fareu i veureu com molts de vosaltres deixareu el planeta. No tornaran. Deixeu que segueixin el seu camí.

Ressorgireu i començareu a comunicar-vos des del silenci. Les paraules ja no seran vostres. El vostre cor us parlarà i, la seva expressió per voluntat pròpia, ajudarà a la resta de la germanor encarnada.

Nosaltres estarem més a prop de vosaltres.

La Llar tindrà els seus espais a la Terra.

Tindreu una nova oportunitat per a obrir el vostre cor i alliberar la vostra ànima.

El temps anunciat ja ha arribat.

Alguns de vosaltres deixareu de fer el que fèieu. La vostra vida canviarà dedicant-vos al que sentiu en el vostre interior. Viureu segons sentiu i això farà que les vostres societats hagin de canviar la seva manera d’actuar i estructures que van arrelar temps passats.

El temple s’abatrà per a edificar un de nu on el ser tingui sentit per a existir i pugui avançar segons la integritat, honestedat i l’Amor de la vostra essència.

Aquests temps ja han començat per a alguns de vosaltres, i cada vegada, hi haurà més ànimes que començareu a notar els canvis interns que us portaran a creuar la passarel·la.

En el silenci de la discreció, sou molts els que ja ho esteu fent. Aquesta discreció, agermanada per la humilitat i la senzillesa, estan il·luminant el camí de molts dels habitants del vostre planeta. Comencen a ser reconeguts i poder, aquestes ànimes, a exercir la finalitat per la qual van encarnar.

Alegreu-vos pels temps que viviu, perquè la humanitat està decidint quin camí seguir: el de la Llum, o el passat. Ens alegra comunicar-vos que la majoria esteu avançant vers la Font de Llum de l qual tots emaneu i procediu.

Aviat moltes ànimes sabran de nosaltres, els vostres germans de la Llum, com ens coneixeu alguns.

El vostre planeta està transcendint i les vostres ànimes estan seguint el curs de la Gran Intencionalitat Divina Superior.

Us estimem i una nova oportunitat teniu a les vostres mans. Ajuda celestial esteu rebent per a agafar-vos i ser enlairats vers la vostra essència.

No sabeu l’alegria que hi ha a la Llar per ser i estar on esteu!

Ens complau comunicar-vos que aviat, per a alguns de vosaltres, ja no pertanyerem a una altra dimensió, sinó a la vostra a través vostre. Serem Un amb vosaltres i ens podreu sentir i veure.

Us estimem i continuarem estant al vostre costat en aquests moments àlgids de canvis energètics en el vostre racó de l’univers que us trobeu.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.