"Allò que la teva ment es centra, ho potencies. Allò que li poses energia, ho materialitzes. "
Que passeu una bona setmana i que l'amor i la pau siguin en vosaltres.
diumenge, 28 de setembre del 2008
La Llum de les Paraules (14)
"Allò que la teva ment es centra, ho potencies. Allò que li poses energia, ho materialitzes. "
Que passeu una bona setmana i que l'amor i la pau siguin en vosaltres.
dimecres, 24 de setembre del 2008
Ser lliure
El ser humà viu immers en un ritme i costums de vida, que amb els anys li han anat marcant una manera de pensar, actuar i viure. Continuen passant els anys i allò que se li va inculcar degut als condicionaments del seu entorn familiar i social, ara es troba integrat en cada una de les seves cèl·lules. La identificació és tal que un arriba a ser el seu entorn, no sent ell. Hi ha qui es resisteix a acceptar el que veu i escolta, i aquests prenen una actitud de tancament i rebel·lia amb el que l’envolta. Tampoc arriba a ser un mateix.
Aquests últims es defineixen com a lliures, però la seva actitud no així ho manifesta degut a l’estat de defensa constant que està per que el seu entorn no li envaeixi i l’alteri, sentint-se malament. Un arriba a tancar-se en sí mateix per no ser atacat i ferit per les influències externes. Amb el temps arriba a acostumar-se a aquest estat interior i actitud davant la vida, aconseguint sentir-se bé degut que “està sent ell/a”.
Aquesta defensa està basada, generalment, en el ressentiment, la ira i un dolor viscut en el seu passat. La rebel·lia només és una actitud externa per a no deixar-se manipular per allò que veu que no és el correcte per a un mateix. Aquesta incomprensió del per què “els grans” volen que faci allò o això, fa que la persona es tanqui en sí mateixa i adopti l’actitud d’atac, contestació o indiferència, segons cadascú.
Anem creixent més, tenint present en no caure en el que els altres fan, estant a la defensiva del què puguin arribar a dir o inculcar, que no en ser un realment. Lo primer crea dolor, perquè representa lluita. Lo segon representa benestar, perquè seria una actitud de naturalitat. La primera postura es la intervenció de la ment; mentre que la segona, la manifestació del cor. Qui és més lliure, el primer o el segon?
Degut a la incomprensió, manca d’afecte i estima de petits, la persona, a mesura que va creixent, va tancant el seu cor, arribant a engarjolar-lo de tal manera que ha arribat a perdre la clau per a obrir el candau amb el qual l’ha tancat. La persona, llavors, es torna dura, a la defensiva constantment davant la vida, per a no deixar-se manipular, volent fer sempre allò que ella vol i aferrant-se a les seves idees, encara que aquestes siguin limitadores. Tot i així, el ser humà s’adapta a totes les situacions i és capaç de viure amb el dolor integrat en ell mateix sense adonar-se fins que canvia d’actitud i llavors es dona compte que “es troba millor, més relaxada i amb un major benestar.”
Aquesta situació podria representar-se com la metàfora d’un huracà.
La persona se sent amenaçada per ell (l’entorn). Arriba un moment que aquest l’atrapa i pateix pel que viu. Tota la seva vida es un desconcert i no arriba a controlar-la, fins que arriba un punt que s’adapta a la situació posant una mica d’ordre. Ha arribat al centre, a l’ull de l’huracà. Aquí sembla que hi hagi calma i la persona se sent millor. Sembla com si ja hagués posat ordre a la seva vida i tot fluís, però el que no sap aquesta persona, és que es troba atrapada en mig de l’huracà. S’ha tancat en ella mateixa. Ha tancat el seu cor sense adonar-se, però les pors, la rebel·lia, continuen allà amb ella. Allà on va l’huracà, allà va ella per no sortir-se del centre on sembla que tot ho té controlat.
El ser humà està atrapat. Creu que és lliure, però la seva por li impedeix manifestar-se tal com és. El dolor del seu passat és tan gran que s’ha tancat en sí mateix i per això no vol sortir de l’ull de l’huracà. La seva aparent llibertat li oprimeix el cor cada vegada més fins que la vida et dóna una oportunitat perquè deixi el seu dolor i sigui lliure de cor.
A vegades ens creiem que som lliures, però només ens trobem dins de l’huracà. Tenim por de sortir fora d’ell perquè no coneixem el millor que ens té preparat la vida, perquè mai hem sentit el veritable amor en nosaltres. Ens dóna por obrir el nostre cor i sentir la plenitud del què és estimar i sentir-nos estimats, sense condicions, just com nosaltres hem somniat que ens estimin.
La llibertat es troba fora de l’ull de l’huracà, no en el seu interior. La llibertat aparent és un estat il·lusori que nosaltres l’identifiquem amb la realitat, quan aquesta és una de molt diferent. Vols conèixer-la? Obra el teu cor i no tinguis por del bo que la vida et te preparat per a tu.
Molts sers viuen enganyats dins del seu món, el seu ull de l’huracà. Pensen que són feliços, i que per fi se senten bé, però quan algú els proposa donar un pas més cap a la seva felicitat, sovint, depèn del seu grau de tancament i dolor viscut en el seu passat, ho rebutgen, patint encara més en la seva vida. Després diuen: “amb lo bé que jo em trobava i ara aquest, o aquesta situació, em descentra”.
No us enganyeu, perquè la veritable felicitat no es troba en el tancament, sinó en l’obertura del vostre interior sense condicions. Obrint el vostre cor arribareu a percebre el molt amor que us envolta i està allà per a vosaltres. Només estant oberts podreu adonar-vos d’ell.
Mentre vulgueu interpretar el vostre entorn des del vostre dolor intern, distorsionareu la visió de la vida i us creareu més dolor, ressentiment, tancant-vos encara més.
Deixeu que l’amor sigui en vosaltres i sortiu de l’ull de l’huracà. Tindreu que donar un pas ferm per a alliberar el dolor que va ser en vosaltres, però ara ens trobem en uns nous temps de materialització, amor i felicitat. Obra’t per a viure aquests meravellosos moments que aquest any 2008 t’està oferint per a tu, per a la teva vida i la humanitat. Aprofita aquesta oportunitat perquè una com a aquesta no tornarà a presentar-se. Deixa que el que va ser s’allunyi de tu i el teu cor, i tu, puguis tornar a ser aquell meravellós ser que sempre has estat, però aquest cop, lliurement, sentint el calor de l’amor en tot el teu ser i esperit.
La llibertat consisteix en ser tu, no en aparentar ser.
Que l’amor i la pau siguin en tu.
Aquests últims es defineixen com a lliures, però la seva actitud no així ho manifesta degut a l’estat de defensa constant que està per que el seu entorn no li envaeixi i l’alteri, sentint-se malament. Un arriba a tancar-se en sí mateix per no ser atacat i ferit per les influències externes. Amb el temps arriba a acostumar-se a aquest estat interior i actitud davant la vida, aconseguint sentir-se bé degut que “està sent ell/a”.
Aquesta defensa està basada, generalment, en el ressentiment, la ira i un dolor viscut en el seu passat. La rebel·lia només és una actitud externa per a no deixar-se manipular per allò que veu que no és el correcte per a un mateix. Aquesta incomprensió del per què “els grans” volen que faci allò o això, fa que la persona es tanqui en sí mateixa i adopti l’actitud d’atac, contestació o indiferència, segons cadascú.
Anem creixent més, tenint present en no caure en el que els altres fan, estant a la defensiva del què puguin arribar a dir o inculcar, que no en ser un realment. Lo primer crea dolor, perquè representa lluita. Lo segon representa benestar, perquè seria una actitud de naturalitat. La primera postura es la intervenció de la ment; mentre que la segona, la manifestació del cor. Qui és més lliure, el primer o el segon?
Degut a la incomprensió, manca d’afecte i estima de petits, la persona, a mesura que va creixent, va tancant el seu cor, arribant a engarjolar-lo de tal manera que ha arribat a perdre la clau per a obrir el candau amb el qual l’ha tancat. La persona, llavors, es torna dura, a la defensiva constantment davant la vida, per a no deixar-se manipular, volent fer sempre allò que ella vol i aferrant-se a les seves idees, encara que aquestes siguin limitadores. Tot i així, el ser humà s’adapta a totes les situacions i és capaç de viure amb el dolor integrat en ell mateix sense adonar-se fins que canvia d’actitud i llavors es dona compte que “es troba millor, més relaxada i amb un major benestar.”
Aquesta situació podria representar-se com la metàfora d’un huracà.
La persona se sent amenaçada per ell (l’entorn). Arriba un moment que aquest l’atrapa i pateix pel que viu. Tota la seva vida es un desconcert i no arriba a controlar-la, fins que arriba un punt que s’adapta a la situació posant una mica d’ordre. Ha arribat al centre, a l’ull de l’huracà. Aquí sembla que hi hagi calma i la persona se sent millor. Sembla com si ja hagués posat ordre a la seva vida i tot fluís, però el que no sap aquesta persona, és que es troba atrapada en mig de l’huracà. S’ha tancat en ella mateixa. Ha tancat el seu cor sense adonar-se, però les pors, la rebel·lia, continuen allà amb ella. Allà on va l’huracà, allà va ella per no sortir-se del centre on sembla que tot ho té controlat.
El ser humà està atrapat. Creu que és lliure, però la seva por li impedeix manifestar-se tal com és. El dolor del seu passat és tan gran que s’ha tancat en sí mateix i per això no vol sortir de l’ull de l’huracà. La seva aparent llibertat li oprimeix el cor cada vegada més fins que la vida et dóna una oportunitat perquè deixi el seu dolor i sigui lliure de cor.
A vegades ens creiem que som lliures, però només ens trobem dins de l’huracà. Tenim por de sortir fora d’ell perquè no coneixem el millor que ens té preparat la vida, perquè mai hem sentit el veritable amor en nosaltres. Ens dóna por obrir el nostre cor i sentir la plenitud del què és estimar i sentir-nos estimats, sense condicions, just com nosaltres hem somniat que ens estimin.
La llibertat es troba fora de l’ull de l’huracà, no en el seu interior. La llibertat aparent és un estat il·lusori que nosaltres l’identifiquem amb la realitat, quan aquesta és una de molt diferent. Vols conèixer-la? Obra el teu cor i no tinguis por del bo que la vida et te preparat per a tu.
Molts sers viuen enganyats dins del seu món, el seu ull de l’huracà. Pensen que són feliços, i que per fi se senten bé, però quan algú els proposa donar un pas més cap a la seva felicitat, sovint, depèn del seu grau de tancament i dolor viscut en el seu passat, ho rebutgen, patint encara més en la seva vida. Després diuen: “amb lo bé que jo em trobava i ara aquest, o aquesta situació, em descentra”.
No us enganyeu, perquè la veritable felicitat no es troba en el tancament, sinó en l’obertura del vostre interior sense condicions. Obrint el vostre cor arribareu a percebre el molt amor que us envolta i està allà per a vosaltres. Només estant oberts podreu adonar-vos d’ell.
Mentre vulgueu interpretar el vostre entorn des del vostre dolor intern, distorsionareu la visió de la vida i us creareu més dolor, ressentiment, tancant-vos encara més.
Deixeu que l’amor sigui en vosaltres i sortiu de l’ull de l’huracà. Tindreu que donar un pas ferm per a alliberar el dolor que va ser en vosaltres, però ara ens trobem en uns nous temps de materialització, amor i felicitat. Obra’t per a viure aquests meravellosos moments que aquest any 2008 t’està oferint per a tu, per a la teva vida i la humanitat. Aprofita aquesta oportunitat perquè una com a aquesta no tornarà a presentar-se. Deixa que el que va ser s’allunyi de tu i el teu cor, i tu, puguis tornar a ser aquell meravellós ser que sempre has estat, però aquest cop, lliurement, sentint el calor de l’amor en tot el teu ser i esperit.
La llibertat consisteix en ser tu, no en aparentar ser.
Que l’amor i la pau siguin en tu.
dilluns, 22 de setembre del 2008
Activitats pel mes d'octubre
Reiki per a nens: Els dilluns de 6 a 7 de la tarda. (8 sessions d’1h.)
Reiki per a adults:
1er. Nivell: diumenge 12 (tot el dia)
Per a altres nivells consultar amb el centre
Tallers d’Espiritualitat pràctica:
Demana i se’t donarà – La llei d’atracció: Diumenge 19 tarda (4’30h. a 20’30h.)
Escriptura Emocional i creativa: Dijous 2 (5 sessions de 2h.)
Pels altres tallers d’espiritualitat pràctica, consultar al centre
1r. Bloc de l’Escola (Qui sóc jo?):
Diumenge 5 (7h.) Horari: 10-14h. i de 16-19h.
Dimarts 7 (5 sessions d’1’30h.) Horari: 20’15 a 21’45h.
2n. Bloc (El Poder de la Ment): Diumenge 19. Horari: 9’30h-14’30h.
5è. Bloc (La Mort): Divendres 3 (5 sessions). Horari: 20’15 a 21’45h.
Pels altres blocs, consulteu amb el centre.
Meditacions: Tots els dilluns en horari de matí (11’45h.) i en horari de vespre (20h.). Les sessions seran d’1h. Les darreres sessions mensuals de cada opció es farà una sessió de puresa espiritual. Preu mensual: 45€
Si esteu interessats en aquestes activitats o en d’altres de l’Escola; si voleu informació de qualsevol taller o bloc de l’Escola d’Espiritualitat, podeu trucar al centre: 935404843, o bé enviar un mail a: l-essencia@hotmail.com .
Ens trobareu a prop del mercat d’El Masnou, al carrer Itàlia 37.
Si voleu que les activitats de l’Escola es facin en el vostre centre o en la vostra població, envieu un correu electrònic a : emaeljordimorella@yahoo.es
Us esperem !!!
Us recordo que demà dimarts es realitzarà el primer programa de ràdio de “La Veu del Cor” al dial 95.2 FM, o bé en directe per internet entrant a la web: http://www.radiopremiademar.org
S’emetrà tots els dimarts de les 6 a les 7h. de la tarda. Si no el podeu escoltar en directe, a partir del dia següent el trobareu posat aquí en aquest blog a l’apartat de “La Veu del Cor a Ràdio Premià de Mar”.
Una abraçada i que l’amor i la pau siguin en vosaltres.
dijous, 18 de setembre del 2008
Quan el cor ens parla
Quan el nostre cor ens parla tot el nostre ser atén a la seva crida. Totes les nostres cèl·lules obren la seva consciència per a portar a terme la seva voluntat.
Quan el nostre cor ens parla tot es posa al seu servei: els sentiments, emocions, sensacions, tot, absolutament tot es predisposa al seu servei per a actuar segons la seva intencionalitat. La nostra actitud canvia, el nostre estat d’ànim, i fins i tot, el nostre humor.
Quan el nostre cor es manifesta fortament en el silenci del nostre interior, tota la nostra vida es posa en funcionament per a rendir-se a la seva voluntat.
Quan el nostre cor ens parla, obrim una porta a la nostra vida per a donar un nou pas en el procés d’enlairament de la nostra ànima.
El nostre cor es l’altaveu de la nostra saviesa interior, del nostre ser més enlairat, del nostre Jo Superior, aquesta part de Déu que hi ha en cadascú de nosaltres, procedent de la nostra consciència espiritual i connexió amb el món no visible de la Creació: la nostra veritable Llar.
Quan no obeïm aquesta veu interior que ens empeny cap a una direcció concreta, la nostra vida es bloqueja y materialitza l’energia del dolor.
Quan la nostra ment s’interposa en el camí del cor y pretén ofegar la seva veu, la nostra vida es bloqueja i sentim un malestar no volgut. Es llavors que necessitem reflexió i aclariment a la nostra vida. És quan ens apartem de la nostra quotidianitat i necessitem temps per a posar ordre a la nostra vida.
Quan no fem cas al que ens ha dictat el nostre cor, la vida sembla no tenir sentit, i ens sentim tristos, apagats, compungits, desconcertats i dubtem davant la nostra situació.
Tot això és fruit de no fer cas a la veu del nostre cor. Ell sempre sap el que és millor per a nosaltres, i el que ens transmet és pel nostre major bé,... i el dels altres.
Avui en dia, encara es té massa por per a deixar-nos anar pel camí del cor degut a l’educació del nostre entorn familiar i social i a les experiències viscudes segons aquest entorn. Teniu moltes pors a deixar-vos anar, volent controlant-t’ho tot encara. Ens aferrem a la nostra ment, procedent del passat, quan el nostre cor és present. La nostra ment pertany al passat, el nostre cor és el present. Nosaltres som present, i tot allò que no pertanyi a l’Ara ens desestabilitza
La veu del nostre cor és la nostra guia interior, el camí a seguir per a arribar al que hem vingut a fer en aquesta vida actual. La nostra ment és el record del passat, i per tant, no té cabuda en aquests moments en nosaltres. No, amb aquesta intencionalitat. La nostra ment té un paper fonamental en el nostre procés, i és el de materialitzar el que ha estat dictat pel nostre cor, no que prengui ell el comandament del què hem de fer, perquè la major part del seu contingut són les limitacions i les pors que hem anat aprenent al llarg dels anys fins el present.
La ment ha d’estar al servei del cor. Aquest és el que ha obrir els camins on els nostres passos han de dirigir-se. La ment ha de fer funcionar el nostre cos vers la direcció indicada.
Només des del cor podrem estimar, no des de la ment.
Només obeint ferma i incondicionalment la veu del nostre cor arribarem allà on haurem d’arribar per a la nostra felicitat. L’amor resideix en el nostre cor, i en ell no hi ha pors ni resistències que ens impedeixin arribar a ser nosaltres mateixos.
La veu del nostre cor és la veu de l’essència de Déu que hi ha en nosaltres. No dubteu mai d’ella i atreviu-vos a deixar-vos anar cap on us indica. No dubteu! No temeu! Confieu i deixeu-vos portar pel que sentiu dins vostre.
Una gran Llum es troba dins de cadascú de vosaltres. Deixeu que us il·lumini el camí i només haureu de seguir aquesta Llum procedent del vostre interior: LA VEU DEL VOSTRE COR.
Si la seguiu, veureu que allò que temíeu s’esvairà i veureu com la vida us somriurà com mai ho havia fet fins el present. No temeu. Confieu i deixeu-vos emportar pel que sentiu, encara que inicialment tingueu por pel que heu viscut anteriorment. Les vostres vides són creades per la vostra experiència anterior davant la vida. Ara sou present, no passat, i el vostre cor us parla i us vol parlar, però perquè pugueu escoltar la seva veu, haureu de fer callar la vostra ment i confiar plenament amb el que sentiu dins de vosaltres. No permeteu que la ment s’interfereixi en el vostre camí cap a la felicitat i l’amor.
Que pugueu sentir la veu del vostre cor i sapigueu com portar-la a terme en el dia a dia.
Que l’amor i la pau siguin en tots vosaltres.
Quan el nostre cor ens parla tot es posa al seu servei: els sentiments, emocions, sensacions, tot, absolutament tot es predisposa al seu servei per a actuar segons la seva intencionalitat. La nostra actitud canvia, el nostre estat d’ànim, i fins i tot, el nostre humor.
Quan el nostre cor es manifesta fortament en el silenci del nostre interior, tota la nostra vida es posa en funcionament per a rendir-se a la seva voluntat.
Quan el nostre cor ens parla, obrim una porta a la nostra vida per a donar un nou pas en el procés d’enlairament de la nostra ànima.
El nostre cor es l’altaveu de la nostra saviesa interior, del nostre ser més enlairat, del nostre Jo Superior, aquesta part de Déu que hi ha en cadascú de nosaltres, procedent de la nostra consciència espiritual i connexió amb el món no visible de la Creació: la nostra veritable Llar.
Quan no obeïm aquesta veu interior que ens empeny cap a una direcció concreta, la nostra vida es bloqueja y materialitza l’energia del dolor.
Quan la nostra ment s’interposa en el camí del cor y pretén ofegar la seva veu, la nostra vida es bloqueja i sentim un malestar no volgut. Es llavors que necessitem reflexió i aclariment a la nostra vida. És quan ens apartem de la nostra quotidianitat i necessitem temps per a posar ordre a la nostra vida.
Quan no fem cas al que ens ha dictat el nostre cor, la vida sembla no tenir sentit, i ens sentim tristos, apagats, compungits, desconcertats i dubtem davant la nostra situació.
Tot això és fruit de no fer cas a la veu del nostre cor. Ell sempre sap el que és millor per a nosaltres, i el que ens transmet és pel nostre major bé,... i el dels altres.
Avui en dia, encara es té massa por per a deixar-nos anar pel camí del cor degut a l’educació del nostre entorn familiar i social i a les experiències viscudes segons aquest entorn. Teniu moltes pors a deixar-vos anar, volent controlant-t’ho tot encara. Ens aferrem a la nostra ment, procedent del passat, quan el nostre cor és present. La nostra ment pertany al passat, el nostre cor és el present. Nosaltres som present, i tot allò que no pertanyi a l’Ara ens desestabilitza
La veu del nostre cor és la nostra guia interior, el camí a seguir per a arribar al que hem vingut a fer en aquesta vida actual. La nostra ment és el record del passat, i per tant, no té cabuda en aquests moments en nosaltres. No, amb aquesta intencionalitat. La nostra ment té un paper fonamental en el nostre procés, i és el de materialitzar el que ha estat dictat pel nostre cor, no que prengui ell el comandament del què hem de fer, perquè la major part del seu contingut són les limitacions i les pors que hem anat aprenent al llarg dels anys fins el present.
La ment ha d’estar al servei del cor. Aquest és el que ha obrir els camins on els nostres passos han de dirigir-se. La ment ha de fer funcionar el nostre cos vers la direcció indicada.
Només des del cor podrem estimar, no des de la ment.
Només obeint ferma i incondicionalment la veu del nostre cor arribarem allà on haurem d’arribar per a la nostra felicitat. L’amor resideix en el nostre cor, i en ell no hi ha pors ni resistències que ens impedeixin arribar a ser nosaltres mateixos.
La veu del nostre cor és la veu de l’essència de Déu que hi ha en nosaltres. No dubteu mai d’ella i atreviu-vos a deixar-vos anar cap on us indica. No dubteu! No temeu! Confieu i deixeu-vos portar pel que sentiu dins vostre.
Una gran Llum es troba dins de cadascú de vosaltres. Deixeu que us il·lumini el camí i només haureu de seguir aquesta Llum procedent del vostre interior: LA VEU DEL VOSTRE COR.
Si la seguiu, veureu que allò que temíeu s’esvairà i veureu com la vida us somriurà com mai ho havia fet fins el present. No temeu. Confieu i deixeu-vos emportar pel que sentiu, encara que inicialment tingueu por pel que heu viscut anteriorment. Les vostres vides són creades per la vostra experiència anterior davant la vida. Ara sou present, no passat, i el vostre cor us parla i us vol parlar, però perquè pugueu escoltar la seva veu, haureu de fer callar la vostra ment i confiar plenament amb el que sentiu dins de vosaltres. No permeteu que la ment s’interfereixi en el vostre camí cap a la felicitat i l’amor.
Que pugueu sentir la veu del vostre cor i sapigueu com portar-la a terme en el dia a dia.
Que l’amor i la pau siguin en tots vosaltres.
diumenge, 14 de setembre del 2008
La Llum de les Paraules (13)
"L’Amor és la llavor que permetrà brotar al veritable ser que sou "
(Aprofito aquesta publicació per a comunicar-vos que el proper dimecres, dia 17, obrirem un nou bloc, concretament el 5è, on es tractarà el teme de la mort.
Els que estigueu interessats trucar al mateix centre (935404843), o bé enviar un e-mail a l'adreça: emaeljordimorella@yahoo.es ).
Que passeu una bona setmana i que l'Amor i la Pau siguin en vosaltres.
(Aprofito aquesta publicació per a comunicar-vos que el proper dimecres, dia 17, obrirem un nou bloc, concretament el 5è, on es tractarà el teme de la mort.
Els que estigueu interessats trucar al mateix centre (935404843), o bé enviar un e-mail a l'adreça: emaeljordimorella@yahoo.es ).
Que passeu una bona setmana i que l'Amor i la Pau siguin en vosaltres.
dijous, 11 de setembre del 2008
Com saber si estimes a algú
Avui voldria mostrar-vos un escrit una mica especial en relació als dubtes que es poden arribar a tenir sobre les relacions de parella. Moltes vegades, degut al nostre passat, tanquem el cor i quan ens trobem davant d’algú “especial”, dubtem i pensem si aquest cop serà el bo. Per a tots aquells que no teniu parella i per aquells de vosaltres que ja en teniu, reflexioneu sobre aquests punts que venen a continuació perquè són indicis que l’amor pot aparèixer i mantenir-se en tot moment a la vostra vida, i per tant, en la vostra meravellosa relació de parella. Només amb un cor obert us podreu adonar del què representa l’altre a la vostra vida i mantenir la il·lusió de voler continuar i estar junts. En relació a aquesta persona:
Si quan no estàs amb ella la trobes a faltar,
si penses amb ella constantment,
si quan la teva ment et recorda la seva imatge sovint i no pots treure-te-la del cap,
si vagis on vagis sovint veus coses que et recorden a ella,
si quan estàs amb ella se’t passen tots els mals i sembla aturar-se el temps,
si quan ets en un lloc preciós te’n recordes d’ella i t’agradaria que fos amb tu en aquell instant,
si quan ets al seu costat el teu cor se sent estimat i tranquil i tens ganes que t’abraci,
si quan estàs amb ella et dóna la sensació de sentir-te protegit/da i estimat/da,
si quan esteu junts les vostres mans es busquen i necessiteu del contacte sovint,
si quan estant amb ella tens ganes que t’acaroni i deixar que la suavitat de les seves mans recorrin la teva cara i el teu cos,
si trobes a faltar les seves carícies que activen la teva part d’home/de dona, quan no és al teu costat,
si quan penses amb ella o t’acarona, les teves intimitats s’humitegen,
si sents que et falta alguna cosa quan ella no és al teu costat,
si et costa separar-te d’ella quan esteu junts,
si quan ets amb ella et fa sentir tranquil/·la, i sents calma dins teu,
si quan parleu per telèfon et costa acabar la trucada i penjar,
si trobes a faltar la seva tendresa i presència quan esteu separats,
si mires constantment l’ordinador per si t’ha enviat algun e-mail al llarg del dia, pendent d’ell o el telèfon per si t’ha trucat quan tu eres fora de casa, o fins i tot, estant a casa pensant que potser no l’has sentit,
si tens ganes de trucar-la per saber d’ella,
si et sents desitjat/da per l’altre,
si veus que l’altre respecta totes les teves decisions i et permet ser tu en tot moment encoratjant-te que siguis tu,
si sents el respecte de l’altre cap a la teva persona i et deixa l’espai que necessites,
si et sents comprès/a per ella en tot moment,
si et porta il·lusió i alegria a la teva vida,
si quan ets amb ella sents amor, molt d’amor , ......
..... si tot això succeeix, és que te l’estimes, que el teu cor està estimant i desitja ser estimat. Si et passa tot això, és que hi ha desig i estàs enamorat/da.
Si tot això sents quan estàs amb algú, no el deixis perdre, perquè hauràs trobat un gran tresor enviat més enllà del firmament.
Si així et sents quan comparteixes moments amb algú especial, i ell/a et correspon, no deixis que se’n vagi, perquè el cel t’haurà concedit un regal.
Si amb totes aquestes coses t’has sentit identificat/da i ho sents en el teu interior quan estàs amb algú amb qui vols estar, no el deixis marxar perquè hi ha oportunitats que la vida te les ofereix només una vegada.
Quan sentis tot això és que ha arribat l’hora d’obrir el teu cor, i deixar que l’amor ompli la teva vida. Si resulta que et trobes en un moment que desitges compartir la teva vida, voldrà dir que haurà arribat l’hora que així sigui i que les teves oracions hauran estat escoltades.
Si sents tot això ja tenint parella, enhorabona!. Així hauria de ser quan deixem que l’amor ens guiï.
Quan més t’obris a aquestes sensacions i gaudeixis d’elles, tota la resta de sentiments i desitjos vindran per si sols. Hauràs trobat a la parella de la teva vida, la teva perfecte parella.
Llavors, t’aproparàs més a Déu, i el podràs sentir amb més nitidesa dins teu.
Si quan no estàs amb ella la trobes a faltar,
si penses amb ella constantment,
si quan la teva ment et recorda la seva imatge sovint i no pots treure-te-la del cap,
si vagis on vagis sovint veus coses que et recorden a ella,
si quan estàs amb ella se’t passen tots els mals i sembla aturar-se el temps,
si quan ets en un lloc preciós te’n recordes d’ella i t’agradaria que fos amb tu en aquell instant,
si quan ets al seu costat el teu cor se sent estimat i tranquil i tens ganes que t’abraci,
si quan estàs amb ella et dóna la sensació de sentir-te protegit/da i estimat/da,
si quan esteu junts les vostres mans es busquen i necessiteu del contacte sovint,
si quan estant amb ella tens ganes que t’acaroni i deixar que la suavitat de les seves mans recorrin la teva cara i el teu cos,
si trobes a faltar les seves carícies que activen la teva part d’home/de dona, quan no és al teu costat,
si quan penses amb ella o t’acarona, les teves intimitats s’humitegen,
si sents que et falta alguna cosa quan ella no és al teu costat,
si et costa separar-te d’ella quan esteu junts,
si quan ets amb ella et fa sentir tranquil/·la, i sents calma dins teu,
si quan parleu per telèfon et costa acabar la trucada i penjar,
si trobes a faltar la seva tendresa i presència quan esteu separats,
si mires constantment l’ordinador per si t’ha enviat algun e-mail al llarg del dia, pendent d’ell o el telèfon per si t’ha trucat quan tu eres fora de casa, o fins i tot, estant a casa pensant que potser no l’has sentit,
si tens ganes de trucar-la per saber d’ella,
si et sents desitjat/da per l’altre,
si veus que l’altre respecta totes les teves decisions i et permet ser tu en tot moment encoratjant-te que siguis tu,
si sents el respecte de l’altre cap a la teva persona i et deixa l’espai que necessites,
si et sents comprès/a per ella en tot moment,
si et porta il·lusió i alegria a la teva vida,
si quan ets amb ella sents amor, molt d’amor , ......
..... si tot això succeeix, és que te l’estimes, que el teu cor està estimant i desitja ser estimat. Si et passa tot això, és que hi ha desig i estàs enamorat/da.
Si tot això sents quan estàs amb algú, no el deixis perdre, perquè hauràs trobat un gran tresor enviat més enllà del firmament.
Si així et sents quan comparteixes moments amb algú especial, i ell/a et correspon, no deixis que se’n vagi, perquè el cel t’haurà concedit un regal.
Si amb totes aquestes coses t’has sentit identificat/da i ho sents en el teu interior quan estàs amb algú amb qui vols estar, no el deixis marxar perquè hi ha oportunitats que la vida te les ofereix només una vegada.
Quan sentis tot això és que ha arribat l’hora d’obrir el teu cor, i deixar que l’amor ompli la teva vida. Si resulta que et trobes en un moment que desitges compartir la teva vida, voldrà dir que haurà arribat l’hora que així sigui i que les teves oracions hauran estat escoltades.
Si sents tot això ja tenint parella, enhorabona!. Així hauria de ser quan deixem que l’amor ens guiï.
Quan més t’obris a aquestes sensacions i gaudeixis d’elles, tota la resta de sentiments i desitjos vindran per si sols. Hauràs trobat a la parella de la teva vida, la teva perfecte parella.
Llavors, t’aproparàs més a Déu, i el podràs sentir amb més nitidesa dins teu.
diumenge, 7 de setembre del 2008
"La Veu del Cor" ja té programa de ràdio propi
Us vull anunciar una de les grans novetats d’aquesta temporada, que ja portava temps darrera d’ella.
En un començament, fa uns anys, vaig començar enviant escrits sobre espiritualitat i les inquietuds espirituals del ser humà a aquells que estàveu interessats. Amb el temps, degut a la gran quantitat d’enviaments que ja feia, vaig crear el blog d’“El Racó de la Veu del Cor”. Després va venir l’Escola d’Espiritualitat, i el darrer pas donat, ha estat poder tenir un programa de ràdio propi on es parli d’espiritualitat i el despertar de la consciència.
Avui, per tant, us anuncio, content i esperant que pugueu anar-lo escoltant, tant en directe, com baixat d’internet, aquest nou espai radiofònic que portarà el títol de “La Veu del Cor”.
Sí, amics, estic il·lusionat per aquest nou projecte que se m’ha acceptat a Ràdio Premià de Mar, després de provar-ho en altres poblacions, i que començarem la seva emissió el dia 23 d’aquest mes de setembre on es farà la presentació del primer programa en directe, on estaré molt ben acompanyat, després de convidar-los i ells acceptar, pels col·laboradors que aniran intervenint al llarg de les emissions d’una manera continuada. S’emetrà tots els dimarts de la temporada de 6 a 7 de tarda, al dial 95.2. També el podreu escoltar en directe, a part de per la ràdio, per internet, entrant a la web: www.radiopremiademar.org Haureu de clicar el link de “directe”, i ja ens trobarem a allà. També hi ha la possibilitat de descarregar-lo a partir del dia següent a la mateixa adreça, a l’apartat de “descàrregues”; o bé, encara hi ha una altra manera d’escoltar-lo, que és entrant en aquest blog, i en la columna de la dreta buscar l’apartat de “programa de ràdio: La Veu del Cor”, a partir del dia següent de la seva emissió, és a dir, dels dimecres, cap enllà el migdia.
Comencem una nova etapa, després d’anar creixent i havent cada vegada més ànimes com vosaltres que voleu o heu anat obrint el vostre cor i volent obrir les portes de l’autoconeixement per a arribar a connectar amb la vostra veritable essència i adonar-vos de qui sou realment.
Ja a partir d’avui, podeu enviar-me les vostres inquietuds espirituals, allò que voleu trobar resposta sobre la vostra vida i l’existència, perquè es comentarà en directe els vostres missatges , posant més llum a les vostres vides i a tots aquells que se sentin identificats amb el que us passa a vosaltres i escoltin el programa. Ho heu de fer a l’adreça: laveudelcor@hotmail.com
Agrairé de bon grat totes les vostres preguntes relacionades amb les inquietuds espirituals que podeu arribar a tenir o aspectes de la vostra vida que no enteneu o del planeta, perquè segur que hi ha molts més que també es qüestionen o pregunten el mateix que vosaltres. El dia 23, començaré a respondre els que m’aneu enviant, dins d’una secció del programa titulada: “La intervenció dels oients”.
Gràcies amb anticipació a tots per la vostra col·laboració i fidelitat, perquè aquest programa, d’alguna manera, és part de vosaltres. Sense vosaltres no tindria sentit la seva emissió.
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres i que el Cel guiï aquest nou projecte, aquesta finestra oberta, pionera a nivell radiofònic, sobre l’espiritualitat i el despertar de la consciència.
Gràcies a “tots”.
En un començament, fa uns anys, vaig començar enviant escrits sobre espiritualitat i les inquietuds espirituals del ser humà a aquells que estàveu interessats. Amb el temps, degut a la gran quantitat d’enviaments que ja feia, vaig crear el blog d’“El Racó de la Veu del Cor”. Després va venir l’Escola d’Espiritualitat, i el darrer pas donat, ha estat poder tenir un programa de ràdio propi on es parli d’espiritualitat i el despertar de la consciència.
Avui, per tant, us anuncio, content i esperant que pugueu anar-lo escoltant, tant en directe, com baixat d’internet, aquest nou espai radiofònic que portarà el títol de “La Veu del Cor”.
Sí, amics, estic il·lusionat per aquest nou projecte que se m’ha acceptat a Ràdio Premià de Mar, després de provar-ho en altres poblacions, i que començarem la seva emissió el dia 23 d’aquest mes de setembre on es farà la presentació del primer programa en directe, on estaré molt ben acompanyat, després de convidar-los i ells acceptar, pels col·laboradors que aniran intervenint al llarg de les emissions d’una manera continuada. S’emetrà tots els dimarts de la temporada de 6 a 7 de tarda, al dial 95.2. També el podreu escoltar en directe, a part de per la ràdio, per internet, entrant a la web: www.radiopremiademar.org Haureu de clicar el link de “directe”, i ja ens trobarem a allà. També hi ha la possibilitat de descarregar-lo a partir del dia següent a la mateixa adreça, a l’apartat de “descàrregues”; o bé, encara hi ha una altra manera d’escoltar-lo, que és entrant en aquest blog, i en la columna de la dreta buscar l’apartat de “programa de ràdio: La Veu del Cor”, a partir del dia següent de la seva emissió, és a dir, dels dimecres, cap enllà el migdia.
Comencem una nova etapa, després d’anar creixent i havent cada vegada més ànimes com vosaltres que voleu o heu anat obrint el vostre cor i volent obrir les portes de l’autoconeixement per a arribar a connectar amb la vostra veritable essència i adonar-vos de qui sou realment.
Ja a partir d’avui, podeu enviar-me les vostres inquietuds espirituals, allò que voleu trobar resposta sobre la vostra vida i l’existència, perquè es comentarà en directe els vostres missatges , posant més llum a les vostres vides i a tots aquells que se sentin identificats amb el que us passa a vosaltres i escoltin el programa. Ho heu de fer a l’adreça: laveudelcor@hotmail.com
Agrairé de bon grat totes les vostres preguntes relacionades amb les inquietuds espirituals que podeu arribar a tenir o aspectes de la vostra vida que no enteneu o del planeta, perquè segur que hi ha molts més que també es qüestionen o pregunten el mateix que vosaltres. El dia 23, començaré a respondre els que m’aneu enviant, dins d’una secció del programa titulada: “La intervenció dels oients”.
Gràcies amb anticipació a tots per la vostra col·laboració i fidelitat, perquè aquest programa, d’alguna manera, és part de vosaltres. Sense vosaltres no tindria sentit la seva emissió.
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres i que el Cel guiï aquest nou projecte, aquesta finestra oberta, pionera a nivell radiofònic, sobre l’espiritualitat i el despertar de la consciència.
Gràcies a “tots”.
dimecres, 3 de setembre del 2008
Buscant l'amor
Sense tu no tindria sentit la meva vida. Fa temps et vaig conèixer i sentir dins meu, però la vida m’ha allunyat de tu en moments determinats, i ara em costa trobar-te. Vaig allà on ens trobàvem temps enrere, però no et trobo. Estic una estona i no apareixes. Tanco els ulls per a recordar els vells moments, però no aconsegueixo sentir-te dins meu. Fa massa temps que et vaig oblidar, i ara, no trobo el sentit a la meva vida. Plena de contradiccions, ressentiments, pors i dubtes avanço pensant que tot arribarà, però no puc enganyar a ningú, només a mi em faig mal, perquè sense tu la meva vida no té sentit.
Demano perdó a la vida, a mi mateixa per no escoltar el què em deia el meu cor. Davant les vicissituds de la meva experiència, m’he arribat a tancar, i ara, em sento massa hermètica per a sentir la plenitud de la meva existència.
Vull, però no trobo. Potser allò que desitjo és a prop meu, però no acabo d’adonar-me de la seva plena presència en mi. He viscut masses anys tancada i ara sento que ha arribat l’hora d’obrir-me i sentir allò que em feia vibrar en altres temps.
Sense tu he creat moments d’incertesa a la meva vida. D’altres han estat no volguts però m’han permès arribar a despertar de la somnolència espiritual en la qual em trobava. Cada instant ha estat regit per la teva mà. Quantes ganes tinc de ser conscient que ets en mi!! Com voldria sentir-te plenament com he arribat a sentir a algú en certs moments!! Et busco i no acabo de trobar-te i, l’absència de ser conscient en la meva vida, ha fet que no em senti bé en aquestes situacions de voler però no poder.
Et demano que em donis una oportunitat per a poder-te sentir novament, recordant la meva essència de qui sóc en relació al firmament. Tu em dones la serenitat, la pau, comprensió, harmonia i el benestar que sempre he somniat en el meu caminar. Sé que és possible i que algun dia tornaré a trobar-te, i quan així sigui, ja no et deixaré més, perquè amb tu, sentiré la meva essència, la teva presència com a part de mi permetent la connexió amb la font de la qual tots provenim.
Digues-me quin és el camí per arribar a tu i com fer-ho, perquè el meu cor està tancat i no sap reconèixer la teva presència.
- Filla, només has de deixar obrir el teu cor, que ell et parlarà clar i alt. No em busquis en el teu entorn, perquè només et crearà més confusió. La meva presència es troba dins teu. Endinsa’t en el silenci i la quietud i allà em trobaràs. Allibera’t de tot el què t’ha passat i deixa que Jo sigui en tu. No temis. Confia i arribarà el dia, on et llevaràs i sentiràs la plenitud del nou jorn, i una nova alegria per a viure. El dolor del teu passat ja no té cabuda en el teu present. La font de l’amor emana constantment. Veu d’ella a través de sentir-me i t’adonaràs que ja estàs envoltada del meu amor en el teu entorn. Només cal que obris el teu cor i veuràs la meva essència com sempre t’ha abraçat, i que res havies de témer per més que et tanquessis. Quan més us allunyeu de vosaltres, més us tanqueu i més negueu la meva presència. Obra’t del tot i deixa que el Pare, que l’amor et marqui el camí a seguir. Allò que va ser ja no serà i la teva vida prendrà un nou rumb, segons la meva voluntat. No temis, i deixa que Jo et guiï. Només així atrauràs i sentiràs l’amor que tant anheles. Jo estic amb tu, i més ara, en aquests moments.
Demano perdó a la vida, a mi mateixa per no escoltar el què em deia el meu cor. Davant les vicissituds de la meva experiència, m’he arribat a tancar, i ara, em sento massa hermètica per a sentir la plenitud de la meva existència.
Vull, però no trobo. Potser allò que desitjo és a prop meu, però no acabo d’adonar-me de la seva plena presència en mi. He viscut masses anys tancada i ara sento que ha arribat l’hora d’obrir-me i sentir allò que em feia vibrar en altres temps.
Sense tu he creat moments d’incertesa a la meva vida. D’altres han estat no volguts però m’han permès arribar a despertar de la somnolència espiritual en la qual em trobava. Cada instant ha estat regit per la teva mà. Quantes ganes tinc de ser conscient que ets en mi!! Com voldria sentir-te plenament com he arribat a sentir a algú en certs moments!! Et busco i no acabo de trobar-te i, l’absència de ser conscient en la meva vida, ha fet que no em senti bé en aquestes situacions de voler però no poder.
Et demano que em donis una oportunitat per a poder-te sentir novament, recordant la meva essència de qui sóc en relació al firmament. Tu em dones la serenitat, la pau, comprensió, harmonia i el benestar que sempre he somniat en el meu caminar. Sé que és possible i que algun dia tornaré a trobar-te, i quan així sigui, ja no et deixaré més, perquè amb tu, sentiré la meva essència, la teva presència com a part de mi permetent la connexió amb la font de la qual tots provenim.
Digues-me quin és el camí per arribar a tu i com fer-ho, perquè el meu cor està tancat i no sap reconèixer la teva presència.
- Filla, només has de deixar obrir el teu cor, que ell et parlarà clar i alt. No em busquis en el teu entorn, perquè només et crearà més confusió. La meva presència es troba dins teu. Endinsa’t en el silenci i la quietud i allà em trobaràs. Allibera’t de tot el què t’ha passat i deixa que Jo sigui en tu. No temis. Confia i arribarà el dia, on et llevaràs i sentiràs la plenitud del nou jorn, i una nova alegria per a viure. El dolor del teu passat ja no té cabuda en el teu present. La font de l’amor emana constantment. Veu d’ella a través de sentir-me i t’adonaràs que ja estàs envoltada del meu amor en el teu entorn. Només cal que obris el teu cor i veuràs la meva essència com sempre t’ha abraçat, i que res havies de témer per més que et tanquessis. Quan més us allunyeu de vosaltres, més us tanqueu i més negueu la meva presència. Obra’t del tot i deixa que el Pare, que l’amor et marqui el camí a seguir. Allò que va ser ja no serà i la teva vida prendrà un nou rumb, segons la meva voluntat. No temis, i deixa que Jo et guiï. Només així atrauràs i sentiràs l’amor que tant anheles. Jo estic amb tu, i més ara, en aquests moments.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)