Quan el nostre cor ens parla tot el nostre ser atén a la seva crida. Totes les nostres cèl·lules obren la seva consciència per a portar a terme la seva voluntat.
Quan el nostre cor ens parla tot es posa al seu servei: els sentiments, emocions, sensacions, tot, absolutament tot es predisposa al seu servei per a actuar segons la seva intencionalitat. La nostra actitud canvia, el nostre estat d’ànim, i fins i tot, el nostre humor.
Quan el nostre cor es manifesta fortament en el silenci del nostre interior, tota la nostra vida es posa en funcionament per a rendir-se a la seva voluntat.
Quan el nostre cor ens parla, obrim una porta a la nostra vida per a donar un nou pas en el procés d’enlairament de la nostra ànima.
El nostre cor es l’altaveu de la nostra saviesa interior, del nostre ser més enlairat, del nostre Jo Superior, aquesta part de Déu que hi ha en cadascú de nosaltres, procedent de la nostra consciència espiritual i connexió amb el món no visible de la Creació: la nostra veritable Llar.
Quan no obeïm aquesta veu interior que ens empeny cap a una direcció concreta, la nostra vida es bloqueja y materialitza l’energia del dolor.
Quan la nostra ment s’interposa en el camí del cor y pretén ofegar la seva veu, la nostra vida es bloqueja i sentim un malestar no volgut. Es llavors que necessitem reflexió i aclariment a la nostra vida. És quan ens apartem de la nostra quotidianitat i necessitem temps per a posar ordre a la nostra vida.
Quan no fem cas al que ens ha dictat el nostre cor, la vida sembla no tenir sentit, i ens sentim tristos, apagats, compungits, desconcertats i dubtem davant la nostra situació.
Tot això és fruit de no fer cas a la veu del nostre cor. Ell sempre sap el que és millor per a nosaltres, i el que ens transmet és pel nostre major bé,... i el dels altres.
Avui en dia, encara es té massa por per a deixar-nos anar pel camí del cor degut a l’educació del nostre entorn familiar i social i a les experiències viscudes segons aquest entorn. Teniu moltes pors a deixar-vos anar, volent controlant-t’ho tot encara. Ens aferrem a la nostra ment, procedent del passat, quan el nostre cor és present. La nostra ment pertany al passat, el nostre cor és el present. Nosaltres som present, i tot allò que no pertanyi a l’Ara ens desestabilitza
La veu del nostre cor és la nostra guia interior, el camí a seguir per a arribar al que hem vingut a fer en aquesta vida actual. La nostra ment és el record del passat, i per tant, no té cabuda en aquests moments en nosaltres. No, amb aquesta intencionalitat. La nostra ment té un paper fonamental en el nostre procés, i és el de materialitzar el que ha estat dictat pel nostre cor, no que prengui ell el comandament del què hem de fer, perquè la major part del seu contingut són les limitacions i les pors que hem anat aprenent al llarg dels anys fins el present.
La ment ha d’estar al servei del cor. Aquest és el que ha obrir els camins on els nostres passos han de dirigir-se. La ment ha de fer funcionar el nostre cos vers la direcció indicada.
Només des del cor podrem estimar, no des de la ment.
Només obeint ferma i incondicionalment la veu del nostre cor arribarem allà on haurem d’arribar per a la nostra felicitat. L’amor resideix en el nostre cor, i en ell no hi ha pors ni resistències que ens impedeixin arribar a ser nosaltres mateixos.
La veu del nostre cor és la veu de l’essència de Déu que hi ha en nosaltres. No dubteu mai d’ella i atreviu-vos a deixar-vos anar cap on us indica. No dubteu! No temeu! Confieu i deixeu-vos portar pel que sentiu dins vostre.
Una gran Llum es troba dins de cadascú de vosaltres. Deixeu que us il·lumini el camí i només haureu de seguir aquesta Llum procedent del vostre interior: LA VEU DEL VOSTRE COR.
Si la seguiu, veureu que allò que temíeu s’esvairà i veureu com la vida us somriurà com mai ho havia fet fins el present. No temeu. Confieu i deixeu-vos emportar pel que sentiu, encara que inicialment tingueu por pel que heu viscut anteriorment. Les vostres vides són creades per la vostra experiència anterior davant la vida. Ara sou present, no passat, i el vostre cor us parla i us vol parlar, però perquè pugueu escoltar la seva veu, haureu de fer callar la vostra ment i confiar plenament amb el que sentiu dins de vosaltres. No permeteu que la ment s’interfereixi en el vostre camí cap a la felicitat i l’amor.
Que pugueu sentir la veu del vostre cor i sapigueu com portar-la a terme en el dia a dia.
Que l’amor i la pau siguin en tots vosaltres.
Quan el nostre cor ens parla tot es posa al seu servei: els sentiments, emocions, sensacions, tot, absolutament tot es predisposa al seu servei per a actuar segons la seva intencionalitat. La nostra actitud canvia, el nostre estat d’ànim, i fins i tot, el nostre humor.
Quan el nostre cor es manifesta fortament en el silenci del nostre interior, tota la nostra vida es posa en funcionament per a rendir-se a la seva voluntat.
Quan el nostre cor ens parla, obrim una porta a la nostra vida per a donar un nou pas en el procés d’enlairament de la nostra ànima.
El nostre cor es l’altaveu de la nostra saviesa interior, del nostre ser més enlairat, del nostre Jo Superior, aquesta part de Déu que hi ha en cadascú de nosaltres, procedent de la nostra consciència espiritual i connexió amb el món no visible de la Creació: la nostra veritable Llar.
Quan no obeïm aquesta veu interior que ens empeny cap a una direcció concreta, la nostra vida es bloqueja y materialitza l’energia del dolor.
Quan la nostra ment s’interposa en el camí del cor y pretén ofegar la seva veu, la nostra vida es bloqueja i sentim un malestar no volgut. Es llavors que necessitem reflexió i aclariment a la nostra vida. És quan ens apartem de la nostra quotidianitat i necessitem temps per a posar ordre a la nostra vida.
Quan no fem cas al que ens ha dictat el nostre cor, la vida sembla no tenir sentit, i ens sentim tristos, apagats, compungits, desconcertats i dubtem davant la nostra situació.
Tot això és fruit de no fer cas a la veu del nostre cor. Ell sempre sap el que és millor per a nosaltres, i el que ens transmet és pel nostre major bé,... i el dels altres.
Avui en dia, encara es té massa por per a deixar-nos anar pel camí del cor degut a l’educació del nostre entorn familiar i social i a les experiències viscudes segons aquest entorn. Teniu moltes pors a deixar-vos anar, volent controlant-t’ho tot encara. Ens aferrem a la nostra ment, procedent del passat, quan el nostre cor és present. La nostra ment pertany al passat, el nostre cor és el present. Nosaltres som present, i tot allò que no pertanyi a l’Ara ens desestabilitza
La veu del nostre cor és la nostra guia interior, el camí a seguir per a arribar al que hem vingut a fer en aquesta vida actual. La nostra ment és el record del passat, i per tant, no té cabuda en aquests moments en nosaltres. No, amb aquesta intencionalitat. La nostra ment té un paper fonamental en el nostre procés, i és el de materialitzar el que ha estat dictat pel nostre cor, no que prengui ell el comandament del què hem de fer, perquè la major part del seu contingut són les limitacions i les pors que hem anat aprenent al llarg dels anys fins el present.
La ment ha d’estar al servei del cor. Aquest és el que ha obrir els camins on els nostres passos han de dirigir-se. La ment ha de fer funcionar el nostre cos vers la direcció indicada.
Només des del cor podrem estimar, no des de la ment.
Només obeint ferma i incondicionalment la veu del nostre cor arribarem allà on haurem d’arribar per a la nostra felicitat. L’amor resideix en el nostre cor, i en ell no hi ha pors ni resistències que ens impedeixin arribar a ser nosaltres mateixos.
La veu del nostre cor és la veu de l’essència de Déu que hi ha en nosaltres. No dubteu mai d’ella i atreviu-vos a deixar-vos anar cap on us indica. No dubteu! No temeu! Confieu i deixeu-vos portar pel que sentiu dins vostre.
Una gran Llum es troba dins de cadascú de vosaltres. Deixeu que us il·lumini el camí i només haureu de seguir aquesta Llum procedent del vostre interior: LA VEU DEL VOSTRE COR.
Si la seguiu, veureu que allò que temíeu s’esvairà i veureu com la vida us somriurà com mai ho havia fet fins el present. No temeu. Confieu i deixeu-vos emportar pel que sentiu, encara que inicialment tingueu por pel que heu viscut anteriorment. Les vostres vides són creades per la vostra experiència anterior davant la vida. Ara sou present, no passat, i el vostre cor us parla i us vol parlar, però perquè pugueu escoltar la seva veu, haureu de fer callar la vostra ment i confiar plenament amb el que sentiu dins de vosaltres. No permeteu que la ment s’interfereixi en el vostre camí cap a la felicitat i l’amor.
Que pugueu sentir la veu del vostre cor i sapigueu com portar-la a terme en el dia a dia.
Que l’amor i la pau siguin en tots vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada