El nen i el peix

 Una vegada, un nen contemplava, com feia cada dia, la seva peixera amb un bonic peix que anava d’un lloc a l’altre del seu espai habitual.

El nen el contemplava, i li agradava fer-ho, perquè en el fons, es trobava bé amb ell i tota la seva bellesa. Així cada dia. Es passava molt de temps davant la peixera i el inquilí. Quan era l’hora, li donava de menjar, o bé passava un drap per a netejar una mica el vidre que protegia al seu amic marí.

Al cap d’una estona d’estar allà va veure com el peix se li va apropar mirant-lo i quan estava junts davant d’ell, a l’altre costat del vidre, li va dir:

-         Porta’m a casa.

El nen com si fos alguna cosa normal que els peixos parlessin, li respongué:

-         Per què vols tornar a casa? Ara estàs aquí amb mi, en aquesta peixera que és la teva casa. No t’agrada?

-         Tu sempre has estat amb mi una estona però després te’n vas i estic moltes hores sol. Porta’m a casa!

-         Però si jo et dono tot el que necessites! No t’agrada el menjar?

El peix el mirà i va tornar a deambular per aquella peixera una i una altra vegada.

Al dia següent, aquell nen, com sempre, se li va apropar quan tornà de l’escola. Va mirar al peix. Li va somrigué i semblà dir-li:

-         Ja estic aquí i m’agrada trobar-te a casa quan em lleva o arribo de l’escola.

El peix li va tornar a dir:

-         Porta’m a casa.

El nen li respongué:

-         Vols que et porti al mar?

-         Sí! – li respongué el peix.

-         Per què vols marxar d’aquí?

-         Tu te’n vas i em quedo molt de temps sol. Tu jugues amb els teus amics i jo continuo sempre sol. Quan arribes, ets l’únic que em saluda i està amb mi una bona estona, però no puc jugar amb tu ni nedar com a mi m’agradaria perquè no tinc l’espai que necessito.

El nen l’escoltava mentre la seva mare el contemplava des de la cuina com mirava fixament la peixera i al peix en concret.

-         Porta’m a casa, si us plau! – digué el peix quasi implorant-lo.

-         Però jo vull veure’t tots els dies. M’agrada estar amb tu. No t’agrada el menjar que et dono? Vols més espai per a nedar?

El peix tancà els seus ulls, com trist, per estar on no volia estar. Els va tornar a obrir i digué al seu jove amic:

-         No necessito estar amb més peixos i tenir tot l’espai per a jugar, nedar i explorar. Necessito mostrar-me tal com sóc, i aquí, només puc mirar, observar i fer els mateixos moviments una i una altra vegada. No puc fer tot el que m’agradaria fer. Porta’m a casa.

El nen es posà trist comprenent al seu petit amic.

Va passar la resta del dia pensant en el que se li havia dit per part d’algú que ell estimava moltíssim. Per un cantó li va saber malament el fet de no poder nedar i jugar amb d’altres peixos, i per l’altre, si deia als seus pares que compressin més peixos, no tindria l’espai per a fer tot el que ell podria arribar a fer. Per moments sentia la tristesa interior del seu amic. Va girà el cap per a mirar-lo en lla distància i veia la bellesa i la vitalitat que desprenia. Va veure també, la serenitat que mantenia a l’acceptar una situació que no era la que li corresponia per a poder ser del tot lliure.

Als pocs dies, la seva classe va fer una visita a un gran aquari marí a prop del mar. Ell, sense que ningú s’enterés va treure el seu amic d’aquell petit espai i el va posar en una bossa de plàstic amb aigua, guardant-la a la seva motxilla escolar pe a donar la llibertat al petit peix.

Visitaren l’aquari, i després, degut al bon temps decidiren anar a la platja a esmorçar tots junts. El nen, amb la seva motxilla, es va separar una mica del grup dirigint-se a unes roques que allà hi havia. Llavors, va treure la bossa d’aigua on es trobava el peix i el va posar mirant el mar.

-         Vols que et deixi aquí? – li va preguntà el nen.

El peix desprengué una llàgrima, fent una expressió de nostàlgia i alegria alhora per voler tornar allà on va néixer.

Es va girà per a mirar al nen i li va dir:

-         Gràcies. Sí, aquí està bé.

El nen va desfer el nus de la bossa de plàstic. La va baixar fins a tocar l’aigua i decantà allà on el nostre peix es trobava. Com impulsivament, el peix s’allunyà ràpidament, girant entre si i molt content. De sobte va tornar a la vorera i li digué al nen:

-         Encara que puguis tenir tot el que necessites per a viure l’important es troba en el teu interior. Fes que el que sentis et faci sentir bé. Viu segons sentis perquè llavors seràs tu, sinó, sempre et donarà la sensació que et falta alguna cosa. Gràcies amic.

 Sempre et recordaré.

Dient això el peix se’n va anar content aigües endins.

El nen el contemplava i va sentir la llibertat que aquell peix senti en el seu interior. Es va

 adonar com els seus ulls desprenien alguna que altra llàgrima, sentint que havia fet el correcte amb aquell amic que estimava.

Va girar el cap vers on es trobava el grup de classe. Recollir la seva motxilla i es dirigí cap a tots aquells que formaven part dels seus amics i es posà a jugar amb ells.

El nostre peix s’endinsà en les profunditats d’aquell mar, arribant a trobar a la seva veritable família que l’acceptaren només amb veure’l i alegrant-se de la seva arribada a ells.  

Passaren els anys, i el nostre nen va deixar de ser un nen. Ara tenia un aspecte juvenil i dinàmic. La seva presència era quasi com la d’un jove adult. Un dia es va donar compte que es trobava en un lloc que coneixia, i que en el seu moment, va alliberar a un petit amic. Es dirigí vers el lloc on va ser per a recordar aquells moments, quedant-se uns instant assegut en una de les roques que allà hi havia. Va contemplar el mar pensant que el seu amic segurament hauria pogut realitzar-se amb tot el seu resplendor i poder crear una descendència que permetria transmetre tot allò que li va ensenyar.

De sobte abaixà el cap i va veure com l’aigua deixà al costat dels seus peus un tros de paper escrit. Es va ajupir. Allargà un braç agafant aquest paper mullat. Amb delicadesa va voler llegir el que posava:

-         “Vas fer el que havies de fer, així la teva vida et portarà on puguis transmetre el que sents per a l’alliberament de la teva espècie. Només existeix l’Amor.”

El jove somrigué. Després, mirà a l’horitzó on la mar expandeix la seva presència, sentint una pau en el seu interior.

La mestria de la mancança

És sabut que hem de centrar-nos en allò que volem aconseguir a la vida, en el nostre camí ves la realització i la materialització del que hem vingut a fer en aquesta vida actual.

A vegades, gran part dels sers de la humanitat viuen situacions que no estan en consonància amb el que desitjarien per a les seves vides. Cada experiència i obtenció és conseqüència d’un estat interior que ens porta a materialitzar allò que sentim. Una cosa és el que podem arribar a pensar, i una altra el que sentim. L’obtingut a la nostra existència actual es basa en el que sentim, no en el que pensem. Podem voler tenir una vida concreta però,.... estem preparats per a ella? Realment el que vivim i ens desagrada està dirigit cap el viure segons nosaltres volem o segons el que la nostra ànima necessita?

Hi ha infinites possibilitats d’aconseguir un aprenentatge per a desbloquejar algun aspecte de nosaltres que ens pot ajudar a obtenir el que tant desitgem a la vida. Una de les grans eines per això, és la mancança a la nostra vida, el non tenir pel que aparentment necessitem i poder fer front al nostre dia a dia terrenal.  Dic terrenal, perquè és el que més l’humà es centra per a la seva felicitat. MANCANÇA. Quan parlo de mancança em refereixo a no poder seguir el ritme material, terrenal de la nostra vida. No ens arriben els aspectes de l’exterior per a fer front a les nostres necessitats bàsiques.

Quan algú “no té”, vivint integrat en els convencionalismes socials, la seva vida es converteix en una preocupació i en una oportunitat per a replantejar-se la seva visió de la vida i el seu paper en ella. Al no tenir alguna cosa procedent de l’exterior, quan s’ha estat vivint pendent d’això constantment, us heu plantejat revisar el vostre camí i el que sentiu interiorment segons us agradaria viure? Segur que allò que el vostre interior us parla, ho esteu portant a terme, o continueu amb l’establert per por a canviar, al nou o perquè us sentiu indefensos i limitats davant la vida?

En diferents moments de la meva experiència vaig viure al límit de la subsistència. Em vaig quedar sense res. Veia com la vida m’anava traient poc a poc tot allò que tenia. Primer va ser el diner i a continuació una sèrie de conseqüències derivades de la manca absoluta d’ingressos financers: sense cotxe, el no poder menjar, i al final, sense casa, havent de deixar-la per no poder fer front a ella i després de ser reclamat als jutjats per una demanda dels propietaris al no poder abonar les mensualitats i liquidar l’endeutat.

Sé el que un pot arribar a sentir quan tot ho perd, tot i així, no hai ha res que succeeixi que no tingui un sentit major.

La meva més extremada mancança davant la vida em va portar a una acceptació inicial davant el viscut i a no inquietar-me. No podia fer res més. Era l’únic que estava al meu abast. Procurava mantenir la calma davant la meva situació. Jo confiava plenament que tot acabaria bé, malgrat tot. Us estic parlant d’una situació extrema on només et queda la teva presència sense més, però amb tot el que en tu hi ha.  Acceptava la situació i posava de la meva part per a sortir dels moments que em trobava. Tenia una Fe absoluta conforme tot es resoldria i la meva vida canviaria del tot tenint per tot el que necessités. Sincerament així ho creia, malgrat el meu present d’aquells moments.

Quan un es troba davant una situació no volguda, tingueu present que no és perquè sí. Darrera dels instants viscuts hi ha un sentit per a un aprenentatge que cadascú que passa per ells ha de trobar i adonar-se del què representa per a ell i la seva vida. Sí us puc dir que no defalliu i confieu plenament conforme aquesta situació passarà, fent vosaltres la vostra part d’introspecció i el que us faci sentir en el vostre interior perquè això que sentireu podràs ser la clau per a desbloquejar aquests estats de mancança a la vostra vida. Segur que aneu pel camí adequat? No creieu que viviu amb pors a la vostra vida? Què representa el fet de no tenir res de diners? Hi ha tantes reflexions, però només un pot saber la direcció adequada de la seva responsabilitat del fet i davant la vida.

Quan tot se’ns treu, és que alguna cosa millor us està esperant. Aquest tot representa qualsevol circumstància que pugui existir, com el perdre la família, la parella, la part econòmica, la creativitat, una casa o el pis on viure, ....etc. aquesta és la meva experiència i la de tots aquells del meu entorn que ho han viscut o que m’han vingut que he pogut comprovar.

Quan alguna cosa o tot a la nostra vida desapareix té un sentit major. Cert que representarà començar des de cero, però els fonaments arribaran a ser aquest cop, més sòlids que ens permetran enlairar-nos i arribar molt més alt que quan vivíem com abans. Per això, nosaltres hem de posar de la nostra part. És una manera que l’univers ens diu:

-         “Estimada ànima, t’has mogut en la incertesa i el desconcert del teu camí. Has volgut aferrar-te i caminar per un sender allunyat del teu procés. Ha arribat l’hora de començar de nou, però aquest cop, segons la Voluntat Superior. Ves al teu interior per a començar a escoltar el teu cor i posar en pràctica tot allò que et xiuxiuegi. No temis. No dubtis i pena que mai estaràs sola. No se t’ha tret per a quedar-te sense res per a la resta de la teva vida, tot el contrari, per a aconseguir el tot i trobar-te a tu mateix, sentint l’amor i la felicitat en tu. No et centris en lo material, perquè et donarem tot el que necessitis a cada moment de la teva vida. Confia. No dubtis. Tingues Fe.”

Què hem d’aprendre d’una experiència com aquesta? L’aprenentatge pot ser diferent segons cadascú, però sí és una manera de dir-nos que així no podem continuar a la nostra vida. Hem de fer un canvi per a arribar a sentir-nos realitzats segons sentim en el nostre interior. Si nosaltres no hem estat capaços de fer aquests canvis sols, l’univers ens dóna una mà perquè així sigui.

T’has arribat a plantejar tenir pensaments positius? T’has plantejat no criticar ni jutjar als altres, a prendre partit per un o per l’altre? No et limitis i escolta el teu cor.

Què tal si comences a anar a dins teu i buscar la pau, sentint l’amor i la tranquil·litat en el teu interior, com l’estat normal del teu dia a dia? Hem de pensar que allò que sentim, atraiem. Què vols atraure a la teva vida, en el sentit, de cóm vols trobar-te, sentir-te a la teva nova vida? Això, has de començar a sentir-ho ara, ja!, en aquests moments. Això és el que atrauràs perquè ho aniràs sentint, i al final, quedarà integrat en tu. Hem de pensar que l’univers sempre ens concedeix allò que demanem segons el que sentim, per tant, al final se’t concedirà d’una manera permanent.

No hi ha ningú que visqui una situació límit perquè sí. Cada una d’elles té un sentit superior i haurà estat una indicació que ja haurà arribat la nostra hora per a donar el gran canvi: de viure des de i segons l’exterior, a fer-ho segons el nostre interior, el que anem sentint a cada moment.

Una de les característiques dels temps que vivim és el viure des de l’interior, escoltant la veu del nostre cor. Són els temps del COR. Ell ens portarà a aquell qui som en veritat, i llavors, ja només sentirem la pau, l’assossegament, la calma, l’alegria i l’amor en el seu estat més pur en nosaltres. Quan així és, pots tenir present que ja res et faltarà per a arribar a ser tu i sentir la felicitat a la teva vida actual. Tot el que necessitis et serà donat.

Pot succeir que es vagi aconseguint pas a pas, però una vegada has donat un pas, ja no hi ha volta enrere per a desfer aquest pas de sentir l’amor en tu. Una vegada comencem a activar la nostra consciència, ja no ens podem desconscienciar. Quan adquirim un grau d’amor, la vibració més alta a l’anterior, ja no podem tornar enrere. Sempre anem evolucionant i apropant-nos més, recordant aquell qui som.

A tots els que podeu estar vivint moments de mancança a la vostra vida, del tipus que sigui, us diria que no defalliu i que el viscut conté un aprenentatge major pel vostre ressorgir d’aquest fons que potser heu tocat. A vegades hem de tocar fons per a despertar l’Au Fènix de les nostres cendres ancestrals i poder volar més enllà de les limitacions que ens inculcaren i vàrem acceptar com a nostres.

No hi ha res perquè si. Tot el viscut ha tingut un sentit dins del nostre procés. Quan aprenem i integrem aquest aprenentatge, les portes s’obren per a viure segons el que cadascú ha vingut a fer.

Cadascú de nosaltres som els responsables de la nostra vida. Les nostres paraules, pensaments, actes i actituds davant la vida, ens marquen i són una manera d’expressar en veu alta el que volem per a nosaltres.

Què és el que tu vols per a tu? Quin tipus de vida vols viure a partir d’ara endavant? Sent-t’ho en tu i així serà! Allò que sentis, ho atrauràs.

Viu el teu present i escolta el teu cor, que ell et farà saber en tot moment els passos a donar a la teva vida pel teu major bé i el de tots.

Recordeu que tot està regit per l’Amor, per tant, només podeu esperar el millor. Confieu estimades ànimes.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

El cant del silenci

 El nostre fidel acompanyant en els moments més necessitats ens abraça, respectant la nostra presència sentint el que sents a cada instant. Aposentat en el nostre ser, obre els seus braços per a ser acceptat quan necessitem moments  de conèixer la nostra veritable història, situació o veritat davant la vida que ens trobem avançant entre els nusos d’un passat i la nostra essència obrint-se pas entre els obstacles, la indiferència i la ignorància de la nostra racionalitat aferrada a uns troncs ancestrals procedents del que ja no és.

El nostre fidel acompanyant en mig de marees emocionals, dubtes, incerteses i resistències respecta el nostre espai i ens consola amb la seva presència. A tu, estimat Silenci, mà on agafar-se en els moments de més sonoritat a la nostra vida i impulsos per a mostrar i expressar allò que sentim.

Oh, estimat Silenci procedent d’un més enllà per a asserenar i calmar les ments humanes d’aquest món terrenal! Hem envaït el teu espai, ignorat la teva presència, sense saber el per què de la teva melodia tranquil·litzadora i cant de l’alliberament per a tots aquells que vulguin saber de tu. Acceptar-te, és permetre que la nostra voluntat es vegi reflectida en un mirall on puguis adonar-te de la veracitat de la teva situació actual. És poder veure la llum tan anhelada pel nostre interior per a obrir la seva porta i airejar tot allò que pugui haver en nosaltres que no estigui en consonància amb la nostra veritable essència.

Oh, estimat Silenci! Estar amb tu ens permet anar mes enllà del raciocini i poder sentir, perquè la teva presència està abraçada amb el sentir innat que cadascú posseeix.

Moments preliminars per a preparar la teva presència en cadascú, airejarà l’interior de cada humà que es predisposi a trobar i connectar amb la seva veritable essència.

Tu, Silenci etern, que ens ofereixes la teva lucidesa per a poder fer les paus amb nosaltres mateixos i crear el bressol pel benestar dels nostres passos a donar. A tu, estimat Silenci, procedents dels estels i més enllà de la nostra presencia actual, a tu, em lliuro per moments per a sentir i observar la situació que puc estar vivint i establir l’harmonia en el meu interior i tot el meu ser, perquè la meva ànima pugui mostrar-se amb tot el seu resplendor i majestuositat.  

Oh, estimat Silenci!, que durant mil·lennis t’hem ignorat i no acceptat com a part del nostre procés, ara m’obro a tu i em disposo a sentir el teu cant, vessant el teu amor vers la meva essència i tot el meu ser.

Deixo que m’abracis i em facis veure el que en mig del tumult diari on puc arribar a navegar, permetis que pugui dilucidar el camí a seguir segons l’establert per la meva ànima. La teva presència il·lumina el meu camí i em mostra tots aquells aspectes ignorats o amagats inconscientment per a no desaferrar-me de tot allò que limiten els meus passos i el meu procés en aquesta vida actual.

Tu, sempre expandeixes el meu interior i la meva visió dels fets. Quan estem junts em transportes més enllà del meu present i em fas sentir la meva essència i allò que el meu cor xiuxiuejava pel meu major bé, encara que potser, no sempre va ser escoltat i atès.

Amb els anys el nostre estimat Silenci ha après a estar amb cadascú de nosaltres per quan el puguem arribar a necessitar. Ell, quan l’agafem de la mà i ens abracem ens fa sentir l’amor que som. Ens porta a restablir el nostre possible estat inicial i ens enlaira vers la lucidesa i l’amor de la nostra veritable essència, la qual, malgrat tot el nostre rebuig al llarg de les encarnacions, continua estant amb nosaltres, sent pacient amb el nostre procés evolutiu de recordar qui en veritat som.

Ens trobem en temps on el nostre estimat acompanyant, ens convida a cooperar amb ell per a la creació d’una nova Terra i una Humanitat resplendent  on l’Amor sigui la unió amb tots els sers que habitem el nou món.

Comencem a estar en el nostre estimat SILENCI per a poder permetre la recuperació de l’estat interior que ens obrirà les portes de la reconnexió amb la nostra ànima, i poder amb el temps, arribar a mostrar la nostra veritable essència Divina que cadascú és.

El Silenci ens obrirà les portes de la nostra Divinitat. En ell sentirem la veritable energia que estem irradiant,així com la nostra essència innata, l’Amor que ens enlairarà i permetrà portar a terme aquells passos que necessitem donar pe a arribar a aquell qui en veritat som.

Tots els grans mestres espirituals han sabut del Silenci i com utilitzar-lo pel seu sender d’Ascensió.

Et convido, estimada Ànima, que a partir d’avui obris el teu interior per a tenir en compte i abraçar aquell acompanyant que sempre ha estat amb tu per quan necessitis uns moments de calma, lucidesa i claredat en relació al teu estat interior.

El Silenci m’ha ensenyat molt de mi.

Ha estat un mestre on, sense imposició, m’ha transmès la veritat del que anava vivint al llarg dels anys. El vaig arribar a acceptar a la meva vida, i ara, ell i jo som Un, tenint el seu espai cadascú quan la nostra ànima així ho determini.

Segueixo el meu camí entre l’assossegament i l’amor que sento en el meu interior. Ha estat, i és a través del Silenci que al llarg dels anys, vaig poder arribar a discernir què era el més adequat en el meu camí i el que  no. Vaig poder arribar a sentir amb intensitat la meva veritable essència i la meva naturalesa com a ser encarnat que era, sabent el meu sentit en aquesta vida actual i la meva missió.

El Silenci està en contacte continu i relacionat amb la meditació, els moments d’interiorització, amb la natura i es estats interns allunyats del mundanal soroll que ens envolta en mig del nostre dia a dia atrafegat.  

Obriu les vostres ments per a deixar un espai pel Silenci. Ell us ajudarà a retornar al vostre estat inicial.

Hi ha tanta saviesa immersa en el Silenci!

Hi ha tan d’Amor irradiant des del bressol del Silenci!

Acceptem tot el que l’univers ens permet utilitzar pel major bé, no tant de nosaltres, sinó el de tots. Recordem que cadascú de nosaltres és una Font on beure o rebre tots aquells que ens envolten.

Que tot l’emès des del centre del nostre cor sigui l’Amor que tots som.

Que la nostra Divinitat pugui mostrar-se amb tota la seva majestuositat i puresa.

Que el cant del Silenci enlairi el vostre ser. Que la seva melodia harmonitzi el vostre Esperit i pugueu volar sentint la Llar de la qual tots procediu en aquest pla Terra on ara tots coincidim i col·laborem per a la seva Ascensió.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

Sent!

Amb David sobre la situació actual

Després d’un temps de no saber res sobre David, a continuació us presento la darrera trobada tinguda amb ell:

-         Hola David! Fa poc més de set mesos vàrem publicar la nostra darrera trobada per a ser transmesa. Des de llavors, suposo que ha hagut coses, situacions, que han canviat al llarg dels mesos. Quines ressaltaries en relació al que està succeint?

-         Estem alliberant el passat de cadascú. L’interior de cada ser, de cada persona, està fent una gran neteja, en el sentit d’alliberar i ja no acceptar algunes de les situacions que fins ara ha anat vivint i mantenint.

-         Pots especificar una mica més aquestes paraules?

-         Cada vegada hi ha més silenci a l’interior de cadascú. Cada vegada s’endinsa més a l’interior d’un mateix per a trobar la pau, l’assossegament i no voler conviure, o allunyar-se de tot allò que fins ara no el feia sentir bé. Hi ha un canvi de direcció. Fins fa poc es dirigia encara, d’una manera generalitzada, vers l’exterior d’un mateix. La gent està descobrint un paradís en el seu interior on no hi ha cabuda res del que ell mateix ha creat a la seva vida diària. Això representa crear un estat on el benestar, diguem felicitat i pau, és possible. (Pausa). El que està succeint és una transformació del paper de la forma perquè no sigui sobrevalorada com fins ara ha estat, donant lloc i permetent avançar uns passos vers la primera línia, el fons de tot el viscut.

-         Exactament, què vols dir amb el fons del viscut?

-         Sovint ens quedem amb el que veiem a simple vista, però tot el que podem observar o percebre amb la nostra vista, només és fruit d’alguna cosa superior pel ser que està experimentant el viscut. S’està començant a no quedar-se amb la forma, amb el material, el vist, sinó amb el sentit del succeït que va més enllà del que sembla, sovint, a simple vista. Quan valorem la imatge, estem deixant de tenir present el motiu que ha creat aquesta imatge i el per què s’ha arribat fins a aquí, fins aquest punt que ha creat un malestar, un dolor a un dels involucrats o a tots ells. El que els nostres ulls perceben només és una resolució de tot un procés per a arribar a aquesta punt. Llavors, ens tindríem de preguntar: què m’està dient aquesta situació? Quan ho observem sense creences, sense judici ni crítica, sense prendre partit per un o per l’altre, llavors, ens adonarem que més enllà del succeït hi ha una base, un motiu d’aprenentatge per a entendre la nostra vida, la d’aquell o aquells que es vegin involucrats en el fet. Quan es troba l’arrel del succeït, llavors, aprenem i podem donar els passos vers la seva prevenció per a altres vegades i crear un major benestar en nosaltres. Això significa frenar aspectes del nostre passat perquè no intervinguin en el nostre present. Significa no permetre que el que va ser, ara sigui, perquè cadascú ja no és el mateix que temps enrere.

-         Vols dir que estem alliberant el nostre passat perquè no intervingui a la nostra vida actual?

-         Aquell que vàrem ser va ser creat amb un tipus d’energia aquesta ja no és la mateixa que anys o decennis enrere. Tot ha canviat, per això, les profecies de Nostradamus no es van complir. Les energies han canviat perquè puguem arribar a aquell qui cadascú és, i alhora, tots som. (Pausa). Ara són temps de definir la nostra vida, els passos que volem seguir i la qualitat que cadascú vol tenir. Per tant, el passat ja no té sentit en els temps que vivim per a ser nosaltres mateixos.

Després d’una pausa més llarga, en David continua dient:

-         El vostre cor us dirà què fer. Escolteu-lo i no dubteu de la seva guia. Aquell a qui es dirigeix és a vosaltres.

-         Et conec des de fa temps, ja fa uns anys. He conegut part del teu procés i alguns dels passos o moments viscuts al llarg d’ell. A vegades, per a aquells que puguin llegir aquestes paraules, pot ajudar-los a saber cóm algú com tu ha pogut sobreposar-se en moments dels que es coneixen com a durs o difícils. Podries comentar o detallar algun dels aspectes que tu has pogut seguir al llarg del teu procés en aquests temps, i per moments, tan moguts?

Després d’un nou silenci allargat, em comenta:

-         Pertanyem a una Llar que no és d’aquí. La nostra veritable Família no es troba en aquesta encarnació. Rarament els nostres Familiars es troben encarnats en aquest planeta on vivim. Anar a la nostra Llar ens ajudarà a recordar i a veure el viscut des d’una altra visió més alliberada de tota creença o limitació que puguem arribar a tenir. Alguns coneixeu als nostres Familiars estimats com a àngels, mestres ascendits o d’altres sers de Llum que conviuen amb nosaltres en aquest espai que vivim en mig del nostre univers. He tingut que anar al meu interior per a saber de mi i de tot el que estava succeint a la meva vida i el meu entorn. Vaig poder veure amb claredat el motiu de tot. El fons del que es podia percebre a través dels nostres ulls físics. Més enllà vaig poder trobar el veritable sentit de tot el que estava succeint a cada present del meu procés o del moment que amb ells estava. Anar al nostre interior ens permetrà alliberar-nos de l’adquirit per a sentir l’essencial de nosaltres: la nostra veritable essència: l’Amor, aquell qui som.

-         Comenta’ns alguna pauta de cóm poder anar al nostre interior.

-         Si t’asseus en un lloc còmode o on un es troba bé, posant una música suau o que t’agradi sense ser molt estrident ni moguda, tancant els ulls i deixant-te anar, segur que et trobaràs bé i amb ganes que aquests moments puguin allargar-se. T’imagines aquest estat de tranquil·litat, de pau i assossegament durant tot el dia? Amb aquest hàbit quotidià i posant la nostra intencionalitat per a tenir un espai per a nosaltres cada dia, ens ajudarà a sentir-nos bé i poder viure aquell dia sense quedar-nos amb una visió distorsionada del que ha estat o has viscut. Busqueu moments per a estar amb un mateix i fer activitats, coses que us facin sentir bé. Això permetrà recuperar el vostre empoderament interior i, amb la pràctica, rebutjar, canviar vivències no volgudes o crear noves situacions que us permetran tenir una millor qualitat de vida, o com a mínim la anireu introduint cada vegada més a la vostra vida. Al final, escoltant el vostre cor, sabreu el que millor us convé o no i quina direcció seguir a la vostra vida. Només amb la calma i pau interior podrem veure més enllà del que se’ns presenta davant nostre.

-         Haig de dir que he vist canvis en tu – intervinc dient. Canvis importants que m’han fet apropar-me més al teu ser i voler estar amb tu cada vegada més. Ho dic obertament i des del cor. Realment quan un s’allibera del que es coneix com a karma, llavors només queda ell i tot el seu resplendor.

-         ...

-         I haig de dir-te: GRÀCIES per ser, i amb el temps, poder-te arribar a conèixer. GRÀCIES.

-         …

-         Què penses de la Nova Energia que ens trobem? – li pregunto.

-         Aquells que poden adonar-se d’ell sintonitzaran amb el seu interior perquè veuran que aquesta coincideix amb la nostra veritable essència, la nostra veritable energia interior. La Nova Energia no és una etiqueta més per a definir els nous temps. No és alguna cosa teòrica ni intel·lectual. La Nova Energia és literal, pertanyent a la nostra essència innata, degut a un augment de la consciència del nostre planeta i a una predisposició, cada vegada més, d’una major part dels habitants voluntaris d’aquest món, d’aquest pla Terra. Aquesta Nova Energia ens activa el nostre ADN i ens està permetent a tot aquell que així ho desitgi, donar passos, diguem quàntics, en el seu procés ascensional per a poder manifestar la Divinitat que cadascú és. El que està succeint a les nostres vides és l’alliberament de tot el limitat i dens que pugui arribar a existir en el nostre interior i en el planeta per a enlairar les seves energies i crear una nova Terra i una nova raça on tots siguin UN i es convisqui d’una manera harmònica amb tots els sers vius existents d’aquesta dimensió.  

-         Què diries dels moviments i esdeveniments que estan succeint en los latituds de cadascú?

-         El que anomeneu com a foscor està adonant-se que està perdent el seu poder i necessita donar un cop de puny sobre la taula per a fer-se notar i impressionar a tots aquells, que cada vegada són més, que volen un canvi a les seves vides i un estat interior on senti el benestar i l’amor en el seu dia a dia, a la seva vida quotidiana. La vella energia ja no té cabuda en els temps actuals. Hi ha qui encara vol viure en ella i vol portar el passat en el present perquè tot continuï igual. No volen els canvis per por. El nou els aterra i el seu ego es rebel·la fent-se escoltar allà on pugueu arribar a estar. Aquests són els temps actuals, on el canvi és un fet i no hi ha volta enrere. La baixa vibració es rebel·la i cria l’atenció perquè se la tingui en compta, però tenen els dies comptats. El procés pot ser lent però el viscut ja no té lloc en aquesta nova Terra que s’està forjant al llarg de tots els continents d’aquest món, perquè a cada racó hi ha una llum irradiant-se vers la intencionalitat d’una Unicitat amb tots els sers encarnats, i cada un d’ells és aquesta Llum que permetrà, en el seu moment, donar el canvi tan esperat pel nostre veritable ser.

-         Per tant, David, no hem de témer amb el que succeeix perquè és el prolegomen del que serà segons la Voluntat Superior que regeix l’univers.

-         Vivim moments de grans canvis, i encara hi hauran més i d’importants en relació a cadascú de nosaltres. El que et diria és el que ja t’he dit abans: escolta el teu i sabràs què fer en tot moment i tota situació. El que veiem en la forma conté un fons que dóna sentit a la nostra existència i al que vivim. Aprenguem a obrir-nos per a saber del veritable sentit de tot el que veiem i experimentem.

-         Gràcies David per les teves paraules i permetre que aquestes puguin arribar a tots aquells que puguin necessitar-les. Gràcies pel teu ser. Gràcies per aquesta trobada novament.

-         A tu – em respon finalitzant la trobada.