dijous, 26 de gener del 2023

Obrint portes de la Nova Vida


Avui vull parlar-vos de Rijdo, d’un cas real d’aquesta vida que ens trobem.

Rijdo és una ànima conscient amb un gran nivell consciencial, havent donat uns passos a la seva vida que el portaren a entendre d’una manera més profunda i real el contingut del què és la vida i relacionat amb tot allò que un percep.

Va arribar el dia en el seu procés, que va donar un pas en la direcció que sentia interiorment que el va permetre deixar de buscar i poder obtenir allò que sentia dins seu. En el seu passat, durant anys va anar insistint en aquest aspecte de voler trobar a algú o un lloc, un centre que acceptessin el que ell proposava per a realitzar en les seves trobades, com exemple.

Amb el temps, arribà el dia que va dir: PROU!

Va començà a lliurar-se del tot a la Divinitat Superior perquè ella fossi qui materialitzés la seva Voluntat a través d’ell, i ell poder portar a terme allò que havia vingut a fer no el que ell volia fer.

Hi ha una gran diferència entre el que un voldria, i el que és necessari que faci i visqui segons el seu sentit existencial en aquesta vida.

Rijdo es va lliurar del tot, i des de llavors, començà a adonar-se conforme no sempre s’aconsegueix allò que un vol encara que s’esforci molt, perquè el que s’obté és allò que un necessita segons lo acordat abans de néixer en aquest món. Això li va comportà un grau de consciència superior al que tenia. No sempre s’ha de voler aconseguir alguna cosa. El que això sigui ens vindrà si realment així ha de ser, sinó no, per més que un s’esforci.

Va ser un lliurament absolut a aquell qui Ell era: el seu Jo Sóc. Des de llavors, la seva vida canvià sentint-se molt millor i sentint l’energia innata en ell, aquella que ell volia viure.

Tot és possible si ens lliurem a l’Esperit Superior, al Pare, a Déu, a la Divinitat Superior, o al nom que un li vulgui donar. El canvi produït en ell no tenia res a veure amb aquell que anteriorment vivia donant passos constants per a aconseguir alguna cosa.

Aquest lliurament de la seva ànima a aquell qui en veritat era el portà a una situació on res li va faltar, ni li falta actualment, malgrat les suposades situacions que pogués estar vivint. Tot el que pot arribar a necessitar en aquesta vida terrenal, física, se li està donant. Quan et lliures, l’Univers actua a través teu amb tot el que això comporta.

Aquest pas donat també portà a Rijdo a aprendre a acceptar..

Aprengué a no preocupar-se pel que vivia, perquè tot té un sentit a la vida d’un. Tot el que un pot arribar a viure, no és perquè si, sinó perquè comporta un aprenentatge que el portarà a un canvi vers el benestar a la seva vida i a poder continuar amb el seu procés evolutiu pel qual encarnà en aquest món on ara es troba.

Acceptar comporta un no posar-se trist perquè tot el que ens succeeix és pel nostra bé i està basat des de l’Amor, malgrat que aparentment pugui semblar que la nostra vida no està anant bé. Ja ho crec que sí! Només és qüestió que un s’adoni del sentit d’allò que viu i del què li està aportant.

La Acceptació i el Lliurament representaren un gran avanç en el procés existencial de Rijdo. Això representa també, que un no és un desgraciat, sinó un ser beneït per a portar a terme allò que ha vingut a fer.

Un dels passos a donar en totes les ànimes d’aquest planeta, en els temps que vivim, són aquests aspectes que Rijdo i altres sers ja han donat, sent ara, una Font de Saviesa per a tots aquells que estan oberts de cor i senten en el seu interior, l’anar més profundament dins d’ells per a arribar a connectar amb aquell qui en veritat són, i viure segons la seva veritable Essència Innata.

Gràcies Rijdo.

 

 

 

 

 

 

 

 

dijous, 19 de gener del 2023

La Salut a la Nova Vida

 


La Salut és una cosa innata en cadascú. No depèn del nostre entorn, sinó d’aquell qui en veritat som i el grau de manifestació del nostre veritable SER. Més enllà de lo establert, et trobes tu i tots els que confeccionem la humanitat. La Font de tota prevenció i salut, es troba en tu. Els nous temps ens obren la porta perquè així sigui en cadascú. A tots, una bona abraçada i feliç dia.

Per a veure la transmisió s'haurà d'entrar al link següent:    https://youtu.be/Af8nY-lOZMw 

 

dijous, 12 de gener del 2023

Sortint a caminar

 


Una vegada, algú va sortir de casa seva per anar a caminar i estar una estona en mig de la natura, entrant al bosc que tenia més proper. Al cap de poc, va veure a un nen assegut a prop d’un arbre observant-lo com anava apropant-se a ell.

Al veure’l sol, li va preguntà:

-         Hola! Estàs sol?

Ell, sense deixar de mirar-lo li va fer un moviment de cap assentint conforme així era, i a continuació va afegir:

-         Sí però no.

La seva resposta el va sorprendre. A continuació es va apropà fins a asseure’s davant d’ell en una pedra que allà hi havia.

-         Que vius en aquest poble? – li preguntà.

-         No – li digué movent el cap.

-         Estàs perdut?

Llavors va tornar a moure el cap d’un costat a l’altre.

-         Estàs bé?

-         Sí – li respongué.

-         Puc ajudar-te en alguna cosa? Necessites ajuda?

-         Estic bé – digué mirant-lo als ulls.

Llavors mentre el caminant es llevava li digué:

-         Com que estàs bé i no necessites ajuda vaig a caminar una estona. M’agrada estar amb els arbres. Adéu! – li digué.

Es vaig llevà i prosseguí el camí, encara que no sempre seguia el mateix. Es deixava portar segons com es sentia aquell dia.

Quan ja va fer uns passos i posar certa distància amb aquell nen, va girar el cap i ja no el va veure.

Va continuar caminant sentint tot el que un bosc emet, fent que el seu interior se sentís part d’ell. La sensació era molt agradable i serena.

De sobte, més endavant d’on es trobava, a un costat del camí va veure a una nena que tenia una nina en els seus braços, acaronant-la. No va veure a cap adult a prop d’ella, pel que es va apropar a ella saludant-la:

-         Hola, estàs sola? – li preguntà.

-         No, estic amb ella – assenyalant-li la seva nina.

-         Ella està bé? – li va preguntà.

-         A vegades se sent sola, però ara a l’estar amb mi, està bé –li va respondre.

-         Puc ajudar-te en alguna cosa?

-         Tu tens un nino? – li preguntà la nena.

-         No, però a vegades també em sento sol.

-         Tingues un nino, i a l’estar amb tu, et sentiràs bé.

A continuació afegí:

-         Ella – assenyalant-me la nina – és com jo. Quan jo l’abraço ella se sent bé, i jo també. Vols que t’abraci?

-         SÍ! – Li respongué.

Es va apropar del tot a ella i es varen abraçar.

S’ha de dir que va ser una abraçada pel caminant que li va arribar totalment a la seva part emocional, fent-lo sentir bé i estimat. Quan es varen separar la va mirar als seus ulls, i semblava com si tot el seu ser s’enlairés junt amb una gran llum que irradiava des del seu interior.

A continuació, aquell infant de llum digué:

-         D’on procedeixo m’han parlat de tu – digué aquell ser lluminós. Sent el que has sentit ara i et trobaràs bé i acompanyat.

De sobte, qui ho escoltava, tancar per uns moments els ulls, i al tornar-los a obrir va veure davant seu a la nena, i a prop d’ella, al nen que es va trobar al principi de tot.

-         Mai has estat sol – li digué la nena.

-         I nosaltres sempre hem estat amb tu – afegí el nen.

De sobte, sentí com si algú se li apropés, sortint d’uns matolls. Era un altre caminant com ell. Després va girar el cap novament per a tornar a mirar a aquells nens, i ja no els va veure. Estava sol, i de sobte, escoltà com si del no-res se li digués:

-         Deixa que el teu nen interior pugui manifestar-se. Abraça’l i et sentiràs ple d’amor i ben acompanyat. Ell, llavors, se sentirà comprès i lliure per a ser ell mateix, tu mateix.