dijous, 28 de febrer de 2013

I així va ser


I així va ser com el lànguid instant de l’esperança m’esperava un pas més enllà del meu per a encoratjar la meva fortalesa no deixant espai pel desalè. Així va ser com alguna cosa aparentment aliena a mi m’indicà el camí a seguir fins al repòs de l’alliberament del meu ser a les mans de qui em va creà.

Avançava sense dedicar temps pel ploriqueig o a rondinar per la lentitud, també aparent, del meu sender. Em sentia atret per una direcció segons el meu cor. No sabia, senzillament sentia que havia de continuar segons el meu interior em dictava. Així vaig arribar on vaig arribar.

Vaig seguir el llit del meu riu existencial. En algun moment hauria d’aparèixer l’aigua de la vida que donaria sentit a tot el que havia fet fins el moment. Durant anys vaig viure situacions que només el meu cor sabia què fer. La seva veu era forta i clara, i allà on jo no podia escoltar, una força subtil m’empenyia a la presa de decisions concretes. Al final, m’adonava, encara que no sempre, que el realitzat era el correcte. Sense més.

La vereda del cor és nítida, clara, directe i senzilla. Allà on jo no podia arribar, alguna cosa aliena a mi, em guiava per a la presa de la millor decisió. Moltes vegades era viure el que es trobava davant meu, mentre que d’altres, senzillament, deixar-ho de cantó i continuar amb els meus passos.

Em trobava al cim del darrer esglaó que he arribat. Veig la immensitat de la creació, sentint la força del veritable ser que som. La brisa des del més alt acarona tot el meu ser, sentint la presència de la purificació en mi, així com la presència del procés seguit per a sentir en el meu interior la divinitat manifestada. Quan se sent, tot és. Res sobra.

Ara em trobo en mig d’aquest estat veient l’extensió del paisatge que es divisa davant meu. Una sensació de benestar immens, abraçat per l’Amor del qual vaig ser creat.

Més enllà, també em veig. Estic aquí, allà i on la meva consciència i visió interior puguin arribar a estar.

Veig com sers de llum van arribant on em trobo. Sers d’aparença angelical, tal com coneixem als àngels, i altres lluminositats van descendent allà on em trobo en aquests moments.

Junts, en el silenci i amb una gran abraçada multitudinària que abraça a tots els que hem assistit al cim del meu estat. Sento el seu amor i les seves presències activen la familiaritat de la Llar manifestada. Sóc part d’ells i ells de mi. Altres entitats de llum també van apareixent entre tots nosaltres. Sers d’una vibració superior, acollint el meu ser com si fos una peça de gran valor per a la consecució de la Voluntat Superior.

Aquí amb ells sóc un més. No hi ha distinció entre nosaltres. La meva biologia podia arribar a ser la gran diferència, però no és així. La meva essència és una amb les seves. Som sers, tots, emanats d’una intencionalitat de l’amor. El meu cos reflexa l’embolcall per a moure’m per aquesta dimensió, però aquests encontres amb la Llar, el cos desapareix, sent Un i semblant, amb totes les presències de la Llum que m’envolten.

El que sento és d’una gran plenitud i benestar. Sents un Amor més enllà del conegut, on la plena Unicitat, comprensió, seguretat, protecció, familiaritat, acceptació, abandonament, obertura, Amor, guia, saviesa, senzillesa, puresa i una Llum que acull sense enlluernar et recorden del lloc on procedeixes. Quan això sents i d’altres sensacions intenses però que només pots saber-les si les sents perquè no hi ha paraules que puguin descriure-les; quan tot això ho sents en el teu cor, i a cada racó del teu interior, és que et trobes a la Llar.

Més enllà de la nostra matèria hi ha la nostra realitat, l’essència de qui som, encara que el nostre vehicle actual amagui el nostre veritable ser. Obrint la porta del cor podràs arribar a ell, a tu. Llavors sabràs del Camí. Només hi ha Amor. Només hi ha Llum per a il·luminar-te en el teu avanç. L’aparent deixa de ser, per a donar pas a la veritat. 

Ells estan aquí amb tu i en tot moment que puguis arribar a necessitar una mà de la Llar. La Família es reuneix i acudeix quan un dels seus membres necessita la seva presència. Obrint el cor i expressant la teva intencionalitat de voler retrobar el camí de tornada, la Llar es manifesta i t’assisteix segons la teva ànima necessita.

Escric des de la Llar per a totes aquelles ànimes disposades a tornar a ella. Són els temps del retorn. Són els instants anunciats que el Mestre torni a manifestar-se davant el món.

Les meves paraules són els sentiments i sensacions que experimento dia a dia amb els meus germans de la Llum. Més enllà de la meva matèria estic jo, obrint el meu propi camí per a alliberar els obstacles que he anat arrossegant al llarg de les meves encarnacions. Ara, des del punt on em trobo puc dir-vos que tot el que viviu no és el que aparenta ser. Allò que sentiu és el que es té en compte i el que us fa reaccionar i actuar segons sentiu. Allò que us va apartar del vostre camí, no és tal. Senzillament se us va donar una benedicció per a la vostra ànima. A l’acceptar-la, vareu superar el que durant temps us vareu negar a alliberar.

El camí que heu seguit és el reflex de les oportunitats que la Llar, allà d’on procediu, us ofereix. La vostra visió humana va limitar la interpretació del veritable sentit del viscut. Vareu distorsionar la intencionalitat de qui us ha creat. Mal interpretareu l’ajuda que se us va donar.

Molts despertareu i accedireu a endinsar-vos a l’experiència dels oferiments. Alguns de vosaltres no sabíeu bé del per què d’allò que vareu viure o encara us trobeu. Les vostres limitacions basades en la por, fruit de la ignorància existencial, us va portar a tancar el cor i distorsionar la realitat que viviu. 

La Llar està amb vosaltres i sempre ha estat així, perquè mai heu deixat de pertànyer a ella. És ara, amb el canvi de consciència en la vostra dimensió, que comenceu a discernir la realitat del somni.

Els vostres ulls comencen a obrir-se, així com els vostres cors i consciències. Així ha de ser per a recordar qui sou i d’on procediu.

El meu amor és Un amb el vostre. Us envolto amb els meus braços i us encoratjo a seguir sense les limitacions de les pors. Aquestes, ja no tenen cabuda en els temps actuals. La vida onírica en la vostra condició humana, ha arribat a la seva fi. Els temps del despertar existencial i de l’apropament amb la Llar són part de les prioritats dels temps que viviu.

Us esperen noves vides diferents a la vostra actual, però per a arribar a elles, heu de finalitzar el que heu vingut a realitzar a la vostra dimensió. Ajudar a enlairar les energies del vostre planeta i el vostre ser, permetran donar salts quàntics en el vostre ser, activant el vostre ADN per a finalitats divines en el vostre procés.

Tot el viscut així consta en la Gran Voluntat Divina.

No hi ha un sol ser que s’allunyi de la Llar i no retorni. Nosaltres us esperem i us encoratgem des del vostre cor a seguir el camí vers l’Amor y la Llum.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

-        La Llar   -

dilluns, 25 de febrer de 2013

Interpretació de l'Enigma de Llum

L’Enigma deia:

-        Darrera fitxa d’acció”
-        “Al comptat”

La fitxa és la decisió que prenem a cada instant.
La darrera oportunitat (fitxa) que tenim per entrar en “acció” a la nostra vida és “ARA”.
Quan prenem la darrera decisió per a donar un pas? És “ARA”, el moment d’”ARA”.
La “darrera fitxa d’acció” és el moment actual, que és quan tenim el poder de decidir i donar nous passos a la nostra vida; per tant, l’enigma ens diu que només hi ha un moment a la nostra vida, i aquest és el Present, “l’ARA”.  És en aquest instant que tenim el poder de ser nosaltres. Cada moment és l’únic moment de poder que tenim on podem decidir i crear la nostra vida.
Quan se’ns diu al comptat, vol dir que quan fem alguna cosa al comptat, ho donem tot sense quedar res pendent; per tant, al comptat vol dir donar un pas, prendre una decisió sense “res pendent del nostre passat”, sent nosaltres mateixos. Si així ho fem, no deixem que el passat ens influenciï i predomini a “l’ARA”.

Pagar sense deure res ni quedar res pendent, és ser nosaltres a cada instant. Llavors estem en pau (amb nosaltres mateixos).

 
Conclusió:

Només hi ha un moment de poder a la nostra vida, i aquest és el present, l’Ara actual. Si decidim segons sentim, escoltant el nostre cor, farem allò segons nosaltres som, no segons el nostre passat.
Quan fem el que sentim en el nostre interior, segons el nostre cor, no deixem que la ment intervingui, associada al nostre passat.

Sigues tu en tot moment, i aquest és el teu ARA actual. Serà així quan mostraràs el teu poder.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 21 de febrer de 2013

La Força de l'innat

Les propostes del nostre entorn, sovint ens enlluernen. Quedem atònits pels tots els oferiments que podem arribar a veure a mesura que anem avançant pel nostre camí.
Atenem a un, després a un altre, fins arribar a un punt on el nostre actuar queda lligat al que podem trobar en el nostre entorn. Un rere l’altre, els esdeveniments i situacions creades per tercers se’ns presenten davant nostre, amb la intencionalitat de captar adeptes als seus projectes. Estem tan enlluernats per la quantitat de direccions que veiem en el nostre entorn que, amb el temps, el nostre ser es converteix en algú pendent d’una nova oferta! Perdem la capacitat de sentir el nostre interior i saber què ens està dient. Tot és molt ràpid.
Imagineu-vos a un nen d’uns 7/8 anys en una habitació on troba un bagul. Es dirigeix a ell, i una vegada davant de la seva presència, mira com obrir-lo per a satisfer la seva curiositat i poder omplir el seu temps amb alguna cosa que el satisfaci. Obre la tapa. Per moments es queda quiet per la quantitat d’objectes, coses i vestimentes que allà hi troba. De sobte mira el seu interior i comença a remoure tot el que té davant seu. Hi ha peces que les escampa fora de l’espai que es trobaven. Després d’una bona estona i de no haver trobat res que li sigui útil en aquells moments, s’aixeca, i com pensant què fer ara, mira a la seva butxaca i troba una canica de colors. Somriu i comença a jugar amb ella. Així passa el seu moment més preuat en el present.
D’alguna manera, si algú es trobés davant d’una situació com la descrita o similar, vindria a ser un senyal perquè el ser desperti i sàpiga què fer en aquells moments a la seva vida.
Així el ser humà cerca on no trobar, encara que la varietat inicial que l’envolta sigui una mena de temptació. Al final, s’adonarà que el que realment està buscant, ell ja ho té i sempre ho ha tingut.
El nostre present té ha veure amb el que nosaltres ja som, amb el contingut de la nostra existència i el que es troba en el nostre interior. Si mires bé, veuràs que a la teva butxaca interior es trobarà just el que necessites en aquells moments per a gaudir de la vida i sentir la il·lusió de l’aparentment nou. Tot és senzill: no necessitem grans baguls per a descobrir nous tresors, perquè en la senzillesa es troba la capacitat dels grans guanys, i aquests, es troben en tu. Quan posis la mà a la butxaca adequada de la teva presència, t’adonaràs que allò que cerques ja ho tens.
Tu, estimat ser humà, que apartes la boira del teu camí amb la voluntat i predisposició, a tu et dic que no per més buscar més enllà de la teva pell, trobaràs. La clau que busques per a la teva vida ja se’t va donar. Encara que no la hagis trobat, no t’amoïnis, mira en les teves butxaques interiors i, al final, la trobaràs. No defalleixis. Continua, perquè el que es valuós i important a la teva vida es troba en tu.
És temptador el que se’ns ofereix, però la majoria de propostes són parcials, fet que farà que necessitis cada vegada més per a completar la teva curiositat i interès vers qui ets.
Saps?, en el teu interior trobaràs l’essència absoluta per a ser tu mateix. És cert que hi ha qui pot mostrar-te el camí vers tu, però només el trobaràs si escoltes el teu cor, tenint present que la majoria de les ofertes són parcials, o complements de l’essencial. Segur que vols seguir aquest camí de la no satisfacció plena?
He arribat a conèixer ànimes que han fet tot tipus de cursos, i alguns d’ells semblaven ser la panacea del ser. Actualment continuen cercant i remenant en el bagul del seu entorn. Quan anireu, sense pors i oberts de cor, a mirar en la direcció adequada?
Aparentment l’enunciat amb lletres de neó sembla ser el camí a seguir. Pot ser un inici del despertar de molts, tot i així, quan finalitzem l’activitat triada, veiem que, passat uns dies, encara ens falta alguna cosa.
Naixem amb un gran potencial integrat en el nostre ADN. Activar-lo és part del nostre procés. La dependència el bloqueja encara més, mentre que el descobriment d’un mateix l’activa.
Naixem amb unes eines ja adquirides pel sol fet de donar el consentiment de tornar a la nostra encarnació. Descobrir-les és el major tresor que podrem arribar a trobar. Arribar a ell, ens permetrà obrir les portes del veritable ser que som i enlairar la nostra ànima fins a esglaons inimaginables.
El nostre entorn ens pot ajudar, però tingueu present que en nosaltres es troba el que necessitem, cerquem i desitgem. Quan connectem amb el veritable ser que som, llavors ens adonem que les portes s’oren i perdem tota motivació per a buscar fora de nosaltres, i en canvi, ens motiva l’anar endinsant-nos en aquest món interior del nostre centre, on anirem trobant pel camí, cada una de les eines que podem arribar a necessitar al llarg de la nostra existència actual. Se’ns aniran obrin unes portes que fins ara ens pensàvem que estaven tancades al nostre ser o que no les vàrem veure en el seu moment. Creuar-les ens portarà a un estat de major benestar, mantenint-lo i sentint allò que tots som: AMOR.
 Altres portes estan disposades a presentar-se davant nostre i obrir-se. A través d’elles arribarem a qui ens envolten des del món subtil de la Llum i l’Amor. Podrem arribar a la Llar de la qual tots procedim.
Posar la mà a la nostra butxaca i trobar la canica, ens pot portar al llindar de la nostra divinitat. Així de senzill.
Obriu el vostre cor. Escolteu el que us xiuxiueja i feu el possible per a realitzar la seva guia.
La vida és senzilla quan la vivim des del cor. La grandesa del ser humà es troba en el grau d’humilitat i senzillesa de la seva presència.
És tant el que hi ha en nosaltres! El que podeu arribar a sentir és inimaginable en aquests moments per la majoria dels qui llegiu aquestes paraules. El que està per venir, des del vostre interior, en res se sembla al que heu viscut. L’univers espera que us predisposeu al camí del vostre interior. Sereu guiats, protegits, i sobre tot, estimats com no ho heu estat fins ara.
El camí està en vosaltres, no en les proposicions del vostre entorn.
Fes silenci. Escolta’l i pregunta’t cap a on has de dirigir-te. Allò que puguis arribar a sentir, pot ser el camí a seguir.
Allò que cerques, ja ho tens. Allò que anheles, sempre ho has tingut.
No hi ha major satisfacció que sentir l’essència d’un mateix amb tot el potencial que us abraça.
La força de la teva vida es troba en tu mateix.
Tu ets Amor, i és aquest Amor el que t’obrirà les portes de la teva realització.
 
Desitjo, sincerament, que el discerniment, l’Amor i la Pau siguin en tu.

dilluns, 18 de febrer de 2013

Enigma de Llum


Avui vull compartir amb tots vosaltres una situació que vaig viure en el seu moment, just instants abans de llevar-me un matí.
En aquest estat vaig escoltar que se’m deia:
-         “La darrera fitxa d’acció” – com si se’m preguntés.
Sabia que es tractava d’un missatge dels meus acompanyants de la Llar. A vegades juguem amb mi amb missatges que haig d’interpretar. A vegades són directes i clares, però saben que m’agrada interpretar el rebut, així que un bon matí, just quan et trobes en aquest estat de semi inconsciència profunda, vaig escoltar aquest missatge: 
-         “La darrera fitxa d’acció”.
Ara vull compartir-lo amb tots vosaltres, tenint present que la resposta la donaré el proper dilluns 25.
Vull fer-vos partíceps d’aquesta part de l’encontre amb els meus germans de la Llum, com si fos un misteri a resoldre dins del Gran Despertar que ens trobem els que compartim la nostra essència amb una biologia.
Per cert, la comunicació no va acabar a aquí. Sabedor del per què d’aquestes paraules, vaig voler saber la seva interpretació. Per moments em vaig trobar dient-los:
-        Què em voleu dir amb això? Què significa?
A continuació em digueren, com una resposta a la meva petició:
-        Al comptat”.
Aquesta venia a ser la resposta a les primeres paraules.
Vaig arribar a interpretar el que se’m va dir, i ara us deixo a vosaltres perquè ho reflexioneu. Què penseu que signifiquen aquestes paraules procedents de la Llum?
Com ja he dit abans, la resposta la donaré dilluns vinent. De moment us deixo amb l’enigma procedent de la Llar, ple de saviesa i amor.

-“La darrera fitxa d’acció
R.: “Al comptat”.

Fins llavors, que el vostre cor us guiï per a arribar a la Veritat i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 14 de febrer de 2013

Conversa davant el mirall



-        Com et sents? – pregunta qui es troba davant meu.
-        Com si em buidessin per a deixar lloc a la nova decoració – responc.
-       
-        És com si haguessin apartat les cortines i ara entrés la llum il·luminant tota la casa com no havia estat fins ara, sentint la calidesa del sol en mi. Hi ha una llum que no havia fins fa poc.
-        I el teu món interior? – em pregunta.
-        Hi ha una expansió tal que els meus ulls no poden divisar l’infinit de la meva visió. Sento una força i serenitat alhora que permet la Mestria emergir del seu aprenentatge. El que va ser deixeble, va manifestant la Mestria que hi ha en ell. Hi ha una predisposició de tot el meu ser per a donar pas a un de nou segons els esglaons pujats.
-        Què sents realment?
-        Una abraçada divina en mi, tenint la certesa que només és el principi d’una divinitat mostrant-se, en la discreció, amb pas ferm. El meu ser sembla trobar-se a gran distància del que va ser. Sento la força de la nova energia en mi i com el flux de l’univers atrau vers la meva ànima tot el que necessito, tenint present la meva voluntat. Sento com les grans portes de l’apocalipsi existencial va obrint-se de bat a bat per a mostrar l’essència de la meva existència, conforme va ser pactat abans de la meva nova vinguda a aquest nou aprenentatge terrenal.
-        Mira’m i digues-me què veus! – em diu qui es troba a l’altre costat del mirall.
-        Pau, serenitat, convenciment de la meva realització i molt d’amor. Em sento un afortunat, però no per haver arribar fins on he arribat, sinó per haver pogut arribar fins aquí, davant teu – responc. A continuació dic: Percebo l’expressió de la teva imatge com l’alegria de viure i sentir l’essència que et va crear en tu. Veig la teva Llum i l’Amor que vesses en la teva mirada i la teva expressió. (Pausa). Et veig – continuo dient – sabent que la teva imatge només és un reflex del teu interior. Segueixes estant en terra agnòstica, i per aquest motiu, aviat finalitzarà la teva presència on estàs.
-        Sigues pacient – em respon – i deixa que el que sents et porti allà on has d’anar. La teva preparació està sent accelerada. Deixa’t portar per cada instant del teu abandonament a les mans de qui t’ha creat. L’alegria és gran aquí on estem. Em veus, però només sóc un reflex de al teva condició humana. Tu saps què representem cada ú de nosaltres. Jo aquí, i tu on et trobes. Estem units i sense mi, no podries portar a terme l’acordat.
-       
-        Allò que veus no és, i el que sents pertany a la teva veritable Llar. Saps del nostre paper, del rol que cadascú ha de representar. Aquells que t’observen des del cor sabran de tu. Els que ens mirin amb els seus ulls físics, deixaran de perdre l’oportunitat de poder estar a consciència amb la presència de la Llar a prop d’ells. (Pausa). Aviat ens anirem, i quan així sigui, el teu ser podrà manifestar el que sents en aquests moments.
-        Per què tanta diferència entre la teva biologia i qui sóc? – pregunto.
-        Així ha de ser. La Veritat es troba en l’ocult de la densitat. Escombrant el nostre dia a dia, veurem el resplendor del benestar de la nostra llar interior. El camí per a arribar a ella és la clau per a recordar i reconèixer-nos qui som en veritat. Vas apartar el pes del superflu i vas arribar al cor de la teva essència. Una vegada allà, tot canvia. 
-       
-        Tu vas canviar i ressuscitar. Vas recordar i vas obrir la porta de la Família. La Llar et va rebre amb els braços oberts, i és menester de cadascú dirigir-se vers el seu cor. Allà trobarà la clau de la seva vida, com tu l’has obtinguda. (Pausa). Accepta’m, perquè junts portarem a terme allò que el teu ser ha vingut a fer i poder alliberar la teva ànima a les mans de la teva divinitat. Ella ens dirigirà i ens conduirà al nostre Pla Diví. Qui Jo Sóc – continua parlant qui es troba a l’altre cantó del mirall – és el vehicle de la teva ànima i qui atrau allò que la teva Voluntat manifesta. Junts començarem una nova vida més en acord a la nostra vibració actual. El que ara fem només és el preludi del què serà. La teva força i poder faran que junts manifestem a la divinitat que hi ha en nosaltres. Tu ets divinitat; jo el canal pel qual et manifestaràs. Has tingut cura de mi i m’has alimentat adequadament. La meva puresa facilitarà allò que vàrem pactar.
-        Humilitat. Això és el que vull. Humilitat, fortalesa i senzillesa.
-        Bé, i a què esperem? Aquí estic per a portar-te allà on necessitis anar – em diu qui es troba davant meu.
-        Calma amic meu – dic. Calma! El que ha de ser, serà en el seu moment. El camí prossegueix i junts avancem acompanyats per la Llar.
-        Res ens aturarà perquè al Voluntat prevaldrà en nosaltres – em respon.
-        T’estimo i t’agraeixo la teva salut i la teva vitalitat – li dic.
-        Així tu ho has volgut.

Ens mirem als ulls. Somriem i sabem que aviat rebrem bones noves en relació al nostre camí a seguir. 

dilluns, 11 de febrer de 2013

La Llum de les Paraules (69)



"En el silenci hi ha una saviesa innata: el Recordar."


Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

dijous, 7 de febrer de 2013

Els Tresors ignorats



Avui us vull parlar dels pilars de la nostra divinitat. Sovint ens lamentem de poder fer o saber alguna cosa que per naturalesa ja ens és innat però la nostra condició humana no sempre col·labora amb la nostra voluntat per a poder adonar-nos del veritable potencial existent en cada ànima encarnada.

Alguna vegada us heu preguntat per què els nens són como són i mostren l’actitud que manifesten davant tot el que els envolten?
Alguna vegada us heu plantejat per què aquest període anomenat infantesa acaba sent limitat?
Avui vull regalar-vos una porta oberta perquè veieu a aquells que conviuen amb nosaltres de certa alçada no superior a la nostra, i pugueu adornar-vos del què representes per a cadascú de nosaltres, com mirall de la nostra essència. Des del meu cor, per a tots vosaltres.
Hi ha tanta ignorància en relació al que representa i són en veritat aquests sers de pocs anys en aquesta encarnació! És un menyspreu per a nosaltres mateixos i el ser humà en general. ¡No ser conscients d’un fet, que tots hem estat part d’ell en algun moment de la nostra vida! Imaginem-nos que demaneu a Déu que us doni l’aliment que necessiteu, i havent-lo donat i mostrat davant vostre, no el reconèixessiu com a tal i continuéssiu insistint en voler menjar. D’alguna manera així succeeix amb les nostres necessitats pel nostre camí, diferent per a cadascú.  
El nen és la resposta a les nostres necessitats. El nen és el camí vers l’aliment de la nostra ànima, les eines per a arribar al major tresor trobat per ningú: trobar, conèixer i saber utilitzar els pilars de la nostra divinitat. Els nens són els aliments del ser manifestats segons la intencionalitat divina, aquest aliment que ens permetrà arribar a connectar amb el veritable ser que som i poder manifestar el nostre ple potencial espiritual que ens donarà poder com a sers divins que cadascú és.
Demanem i demanen sense adonar-nos que el que volem ja se’ns ha donat.
Realment alguna vegada us heu plantejat per què els nens actuen com actuen en el seu dia a dia? Observeu-los i us veureu reflectits en els seus actes. Ells són els veritables mestres pels nostres temps. Ells són la guia, les instruccions pels nous temps que ens trobem immersos.
I ara què? – us podeu preguntar. La resposta és ben senzilla, clara i contundent: observa als nens i sabràs del teu camí.
Necessitem puresa i un mirall que no estigui contaminat per les creences de la nostra cultura i història. Quins millors mestres que un nen per a seguir els seus passos a la nostra maduresa? Realment hi ha maduresa en nosaltres, o només és el fet d’haver estat més temps en aquesta encarnació que d’altres? No és el temps que estem aquí, sinó l’aprenentatge obtingut del viscut que ens porta a la maduresa.
La innocència y la puresa d’aquests sers ens il·luminen el camí a seguir. En el seu silenci, cada vegada menys, s’apropen a nosaltres i ens diuen: “vine, apropa’t i segueix-me!”
Quants de vosaltres així ho heu fet? Ells se senten sols davant vosaltres, perquè veuen que no els feu cas i els considerem inferiors. Saben, però, que algun dia despertarem i els observarem. Veurem el que fan, com ho fan, què diuen i quan ho diuen. Algun dia ens aproparem a ells i els parlarem de tu a tu, consultant-los i fent-los partíceps de les decisions familiars i del seu camí. Arribarà el dia que ens sentirem il·luminats pels seus resplendors, podent veure la direcció a seguir per a la nostra ànima. Ells s’adonaran i llavors, podran arribar a ser ells sense preocupar-se de nosaltres i insistir en mostrar-nos el camí. Veuran que ens haurem adonat de les seves presències i se sentiran Un amb nosaltres.
Semblen ser diferents a nosaltres, però en el fons, són part de nosaltres. Ens mostren aquella part que hem oblidat i que necessitem recordar i recuperar quan abans millor. Per això ara, el que coneixem com a nens, són així, diguem-los índics, cristalls,....És l’hora de recuperar el tresor perdut per la majoria dels adults que habiten aquest planeta, per això, des dels estels ens han enviat uns sers diferents a com érem bastants anys enrere. Són sers forts, insistents, alegres i amorosos alhora. Les seves presències ens recorden constantment la nostra puresa inicial i innata. Encara la tenim, només que ara hem d’anar, novament a ella.
No hem perdut res del que vàrem portar a l’encarnar. Només ho hem oblidat i per això les divinitats nens estan amb nosaltres.
Ells contenen l’essència i totes les eines per a aposentar els pilars amb els quals vàrem ser creats.
En les societats que vivim sembla ser que necessiten associar cada període del nostre coneixement amb alguna característica. Així, el plantejament social imposat sembla tenir controlat cada pas de l’individu. Necessita etiquetar cada moment del nostre procés, dins d’una ignorància absolut del que representa cada manifestació a cada etapa del ser. No hi ha una característica per a cada període. Totes estan incloses en tot el nostre procés, disposades a fer-se servir quan així ho creiem necessari, no unes per a uns anys, i d’altres per uns altres anys. No funciona així en un procés espiritual que és el que ens trobem, però racionalitzar permet donar una falsa seguretat a qui etiqueta i associa uan capacitat o don a una època en concret. Ingenus humans!
Com un arqueòleg que s’endinsa a les profunditats i excava i excava una i una altra vegada fins a trobar, així allò que cerquem per a la nostra plena felicitat i realització es troba en nosaltres. Buscar a for és com si un arqueòleg busqués en el balancí més enlairat d’una nòria d’un parc d’atraccions.
Us heu preguntat, també, alguna vegada perquè s’associa als nens unes capacitats i característiques concretes, i a certa edat se’ls deixa d’associar? Imaginació, curiositat, gaudir de tot el que fan, riure, no tenir por, admirar tot el nou, i cada dia és una cosa nova en relació al dia anterior,...hi ha tantes coses que ens mostren la seva puresa, innocència, amor, tendresa, goig amb el que fan, viure el present,....i així una infinitat d’aspectes relacionats amb una actitud davant la vida!
Ha algú li sona tot això? Clar que sí!!! Aquests són els vostres pilars oblidats!!! AQUEST ÉS EL TRESOR QUE HEU DE RECUPERAR pel vostre ser i plenitud.
La imaginació i fantasia no només són per a quedar oblidades en el passat, són eines fonamentals pel vostre camí.
L’alegria i des-preocupació no es degut perquè són irresponsables, sinó perquè saben que tot el que necessiten ho obtindran. Per què no sentiu igual en el vostre interior, perquè així, serà des del Cel vers vosaltres!!!
El riure i el viure el present intensament són aspectes crucials pel vostre sender en aquesta dimensió. Quan fa que no rieu de cor, que no ploreu de tant riure, i veieu com el temps us passa fent allò que us agrada? On és el fer allò que sentiu que heu de fer i no fer perquè toca fer, sense més? Que no us adonaeu que les llums en forma de nens ens estan transmetent i ensenyant com viure constantment i pocs són encara els que s’adonen del sentit de les seves presències en nosaltres?
Quan arribarà el dia que obrirem els ulls del nostre cor i veurem a Déu manifestat davant nostre somrient-nos i indicant-nos el camí a seguir i nosaltres endinsar-nos en ell sense més paraula que el sentiment de gratitud de la seva presència en uns cossos més joves que el nostre?
Desperteu estimades ànimes i reconeixeu a qui se’ns ha enviat pel nostre recordar i poder connectar novament amb el veritable potencial que hi ha en nosaltres. Els nens són el despertador que ens avisen dels temps de ser nosaltres i recordar la nostra divinitat. Ells, a l’igual que nosaltres, pertanyem a una essència superior a la matèria. Els nens ens recorden qui som i són el nostre mirall. 
Quan més ens semblem a ells, major serà l’obertura del nostre cor i l’alegria i felicitat a les nostres vides.
Ells ens mostren una direcció sense etiquetes, ressentiments, desamor i desconfiança. Res d’això pertany a qui som realment. Observa als nens, accepta’ls i obriu el vostre cor per a ser un amb ells.
La visualització, la imaginació no és cosa de nens, de tonteries.
El riure i el bon humor res té a veure amb el desinterès i irresponsabilitat davant la vida.
L’alegria i el gaudir amb el que fem no vol dir que no siguem persones responsables i no sapiguem estar al nostre lloc.
Cada una de les característiques dels nens també les posseïm nosaltres i són les eines per a construir la nostra vida. Elles perduren fins el nostre final. No pertanyen a una etapa i ja està. No! Són part del nostre potencial, i coma atal, hem de potenciar-les per a aprendre a fer-les servir i així, poder crear la nostra vida segons la nostra voluntat i el que hem vingut a fer cadascú.
Els nostres pilars es troben en el nen, i en el fons, tots tenim encara aquest nen en el nostre interior esperant que li fem cas d’una vegada per a sanar i gaudir de la vida. Ser feliços pertany al nen/a interior, no a l’adult actual.
Si de petits potenciéssim aquestes capacitats, amb el temps aprendríem a fer servir la ment, el pensament positiu, la imaginació, la paraula, l’actitud, el sentiment i la observació, entre d’altres, per a construir la vida per la qual vàrem néixer.
En les societats que vivim, ens toleren somniar, inventar, gaudir al màxim de la nostra existència, però arribar a certa edat ens trunquen tot desig, alegria i il·lusió, perquè ens insisteixen amb les seves paraules dient-nos que fins ara tot ha estat una quimera, però en veritat la vida depèn del diner i possessions basades en la por per un futur incert. Poc a poc ens van allunyant de tot allò que en el fons som per a fer-nos creure que allò que sentíem i pensàvem no és real, i que la realitat és la limitació del ser humà, les preocupacions, el desencantament i l’anul·lació, moltes vegades, de l’individu que som.
Per això estan els nens, de la manera que són, amb nosaltres, recordant-nos el camí a seguir, i que no hem de negar qui som i el potencial que cadascú de nosaltres té.  
Les capacitats innates del nen perduren fins que transcendim aquesta vida. No són caduques. Sempre estan amb nosaltres. Només es necessita que recordem qui som i que aquí estan, per a ser utilitzades quan tornem a recordar.  
Tot el que necessitem ja ho portem i ho manifestem quan som nens. En aquest període practiquem amb elles per a aprendre a fer-les servir, però quan volem anar més enllà per a ser nosaltres, ens tanquen el camí. Alguns ho han pogut superar i continuar amb les eines divines, aposentant sòlids i robusts pilars per a sostenir la Llum del nostre estimat planeta i ajudar a la humanitat a donar nous passos vers la seva evolució.  La majoria us vàreu quedar a la infantesa, encara que alguns/es vàreu aconseguir manifestar alguna que altre capacitat d’aquella època, fent que la vostra vida actual sigui més planera i amorosa.
Amb el temps, i ara és aquest temps, començareu a recordar cada vegada més la vostra veritable naturalesa i us apropareu més als nens. Ells són la vostra naturalesa divina manifestada amb la intencionalitat de ser un mirall per a vosaltres i pugueu arribar a dir, una vegada us mireu en ell: Sí, jo vull ser el que veig!
Molts necessiteu veure per a saber cap a on dirigir-vos. Bé, vàreu ser escoltats i ara se us dóna: els nous nens. Són diferents, és cert, però així ha de ser per a trencar totes les estructures rígides i limitades que impedien que el ser humà pogués evolucionar. Aquests nens us estan advertint que és possible un canvi i que les seves presències volen ser honrades i respectades per vosaltres. Quan més ells vegin que els seguiu i obreu com ells creuen que ha de ser, és a dir, des del cor, més engrandireu les vostres vides i il·luminareu l’univers que viviu. Quan més així sigui, més permetreu que el Cel sigui a la Terra, i els nens són les benediccions que rebem per la puresa, saviesa, innocència i amor vessat per qui ens va crear a través d’uns sers plens de Llum, Bondat i un Amor pur i incondicional procedent de la Llar de la qual tots procedim.
Honreu, beneïu i sentiu al nen que hi ha en el vostre interior!
Els temps que vivim són els d’obertura interior, d’obrir el cor i recuperar els orígens del nostre ser.
Totes les característiques que associeu a un nen, és el potencial diví que esteu esperant. Recupereu-lo! Encara el teniu! No caduca!
Sigueu Un amb tots els nens del món i escoltareu els càntics celestials del gran canvi anunciat en els nostre temps.
L’Amor obre els camins interromputs per les nostres pors. Només l’Amor et portarà a tu, per això els nadons i els nens són ells mateixos, tal qual.

Les paraules d’avui són de vital importància per a la nova etapa que ens estem endinsant. No hi hem de cercar a fora el que ja hi ha en el nostre interior, i si el que ens envolta ens permet arribar més a la nostra veritable naturalesa, endavant! Seguiu la Llum perquè hi ha nens manifestats en un cos d’adult! Per sort, hi ha qui, amb la seva fortalesa interior, va superar la línia de la infantesa amb la pre adolescència i joventut, manifestant la divinitat, el nen que habita en el seu interior.

En el seu moment, Jesús va dir: “Deixeu que els nens vinguin a mi”.
Enteneu ara per què?

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dilluns, 4 de febrer de 2013

Congrés Presència Extraterrestre


Hola a tots!
            Us comunico que el proper cap de setmana 6/7 d’abril es realitzarà a Barcelona el Congrés sobre Presències Extraterrestres, per a mostrar la Llum del que vivim en els temps actuals a través de les experiències personals de tots els que exposarem en aquest esdeveniment. (Veure documents adjunts i links del final).

Allà em trobareu fent la ponència: LA MEVA VIDA AMB ELS GERMANS DE LA LLUM: LES SEVES PRESÈNCIES I MISSATGES.
No serà un esdeveniment des de l’esoterisme, sinó des de la vivència diària d’aquells que, dia a dia, viuen sabent, sentint i comunicant-se amb el món subtil que ens envolta.
Tots podem delitar-nos i sentir la plena presència amorosa de qui ens envolten a cada moment. Mai hem estat sols ni ho estarem.
Tu també pots obrir les portes dels nostres germans de la Llum i de tots aquells sers que ens envolten, que encara que no els puguis veure, no vol dir que no existeixin.
En aquest Congrés podràs escoltar experiències i sentir, en alguna que altra meditació o exercici guiat, més enllà de la teva terrenalitat.
La Llum i l’Amor estan en nosaltres. La Llar vol obrir-te les portes per a ser Un amb ells.

Per a més informació:

Una abraçada.