La Força de l'innat

Les propostes del nostre entorn, sovint ens enlluernen. Quedem atònits pels tots els oferiments que podem arribar a veure a mesura que anem avançant pel nostre camí.

Atenem a un, després a un altre, fins arribar a un punt on el nostre actuar queda lligat al que podem trobar en el nostre entorn. Un rere l’altre, els esdeveniments i situacions creades per tercers se’ns presenten davant nostre, amb la intencionalitat de captar adeptes als seus projectes. Estem tan enlluernats per la quantitat de direccions que veiem en el nostre entorn que, amb el temps, el nostre ser es converteix en algú pendent d’una nova oferta! Perdem la capacitat de sentir el nostre interior i saber què ens està dient. Tot és molt ràpid.

Imagineu-vos a un nen d’uns 7/8 anys en una habitació on troba un bagul. Es dirigeix a ell, i una vegada davant de la seva presència, mira com obrir-lo per a satisfer la seva curiositat i poder omplir el seu temps amb alguna cosa que el satisfaci. Obre la tapa. Per moments es queda quiet per la quantitat d’objectes, coses i vestimentes que allà hi troba. De sobte mira el seu interior i comença a remoure tot el que té davant seu. Hi ha peces que les escampa fora de l’espai que es trobaven. Després d’una bona estona i de no haver trobat res que li sigui útil en aquells moments, s’aixeca, i com pensant què fer ara, mira a la seva butxaca i troba una canica de colors. Somriu i comença a jugar amb ella. Així passa el seu moment més preuat en el present.

D’alguna manera, si algú es trobés davant d’una situació com la descrita o similar, vindria a ser un senyal perquè el ser desperti i sàpiga què fer en aquells moments a la seva vida.

Així el ser humà cerca on no trobar, encara que la varietat inicial que l’envolta sigui una mena de temptació. Al final, s’adonarà que el que realment està buscant, ell ja ho té i sempre ho ha tingut.

El nostre present té ha veure amb el que nosaltres ja som, amb el contingut de la nostra existència i el que es troba en el nostre interior. Si mires bé, veuràs que a la teva butxaca interior es trobarà just el que necessites en aquells moments per a gaudir de la vida i sentir la il·lusió de l’aparentment nou. Tot és senzill: no necessitem grans baguls per a descobrir nous tresors, perquè en la senzillesa es troba la capacitat dels grans guanys, i aquests, es troben en tu. Quan posis la mà a la butxaca adequada de la teva presència, t’adonaràs que allò que cerques ja ho tens.

Tu, estimat ser humà, que apartes la boira del teu camí amb la voluntat i predisposició, a tu et dic que no per més buscar més enllà de la teva pell, trobaràs. La clau que busques per a la teva vida ja se’t va donar. Encara que no la hagis trobat, no t’amoïnis, mira en les teves butxaques interiors i, al final, la trobaràs. No defalleixis. Continua, perquè el que es valuós i important a la teva vida es troba en tu.

És temptador el que se’ns ofereix, però la majoria de propostes són parcials, fet que farà que necessitis cada vegada més per a completar la teva curiositat i interès vers qui ets.

Saps?, en el teu interior trobaràs l’essència absoluta per a ser tu mateix. És cert que hi ha qui pot mostrar-te el camí vers tu, però només el trobaràs si escoltes el teu cor, tenint present que la majoria de les ofertes són parcials, o complements de l’essencial. Segur que vols seguir aquest camí de la no satisfacció plena?

He arribat a conèixer ànimes que han fet tot tipus de cursos, i alguns d’ells semblaven ser la panacea del ser. Actualment continuen cercant i remenant en el bagul del seu entorn. Quan anireu, sense pors i oberts de cor, a mirar en la direcció adequada?

Aparentment l’enunciat amb lletres de neó sembla ser el camí a seguir. Pot ser un inici del despertar de molts, tot i així, quan finalitzem l’activitat triada, veiem que, passat uns dies, encara ens falta alguna cosa.

Naixem amb un gran potencial integrat en el nostre ADN. Activar-lo és part del nostre procés. La dependència el bloqueja encara més, mentre que el descobriment d’un mateix l’activa.

Naixem amb unes eines ja adquirides pel sol fet de donar el consentiment de tornar a la nostra encarnació. Descobrir-les és el major tresor que podrem arribar a trobar. Arribar a ell, ens permetrà obrir les portes del veritable ser que som i enlairar la nostra ànima fins a esglaons inimaginables.

El nostre entorn ens pot ajudar, però tingueu present que en nosaltres es troba el que necessitem, cerquem i desitgem. Quan connectem amb el veritable ser que som, llavors ens adonem que les portes s’oren i perdem tota motivació per a buscar fora de nosaltres, i en canvi, ens motiva l’anar endinsant-nos en aquest món interior del nostre centre, on anirem trobant pel camí, cada una de les eines que podem arribar a necessitar al llarg de la nostra existència actual. Se’ns aniran obrin unes portes que fins ara ens pensàvem que estaven tancades al nostre ser o que no les vàrem veure en el seu moment. Creuar-les ens portarà a un estat de major benestar, mantenint-lo i sentint allò que tots som: AMOR.

 Altres portes estan disposades a presentar-se davant nostre i obrir-se. A través d’elles arribarem a qui ens envolten des del món subtil de la Llum i l’Amor. Podrem arribar a la Llar de la qual tots procedim.

Posar la mà a la nostra butxaca i trobar la canica, ens pot portar al llindar de la nostra divinitat. Així de senzill.

Obriu el vostre cor. Escolteu el que us xiuxiueja i feu el possible per a realitzar la seva guia.

La vida és senzilla quan la vivim des del cor. La grandesa del ser humà es troba en el grau d’humilitat i senzillesa de la seva presència.

És tant el que hi ha en nosaltres! El que podeu arribar a sentir és inimaginable en aquests moments per la majoria dels qui llegiu aquestes paraules. El que està per venir, des del vostre interior, en res se sembla al que heu viscut. L’univers espera que us predisposeu al camí del vostre interior. Sereu guiats, protegits, i sobre tot, estimats com no ho heu estat fins ara.

El camí està en vosaltres, no en les proposicions del vostre entorn.

Fes silenci. Escolta’l i pregunta’t cap a on has de dirigir-te. Allò que puguis arribar a sentir, pot ser el camí a seguir.

Allò que cerques, ja ho tens. Allò que anheles, sempre ho has tingut.

No hi ha major satisfacció que sentir l’essència d’un mateix amb tot el potencial que us abraça.

La força de la teva vida es troba en tu mateix.

Tu ets Amor, i és aquest Amor el que t’obrirà les portes de la teva realització.

 

Desitjo, sincerament, que el discerniment, l’Amor i la Pau siguin en tu.