La Saviesa

 

La Llum de la Solitud

 

La realització del nostre sentit a la vida

 

La cova del sender

 

Caminant per un sender a prop d’un cim, un jove es trobà amb una cova davant de si. Després de tota la pujada pel sender que havia seguit, decidí entrar en ella.

 Apartà unes fulles que cobrien part de l’entrada i s’endinsà en ella, sentint el silenci que allà habitava. Mirà al seu entorn i semblà com si aquesta cova li hagués estat esperant.

El nostre jove avançà una mica més vers el seu interior, mirant el semicercle que en ella es produïa. Tota ella era com una bombolla. Havia una petita roca allà a dins, asseient-se el jove en ella. Davant d’ell tenia l’entrada, quan de sobte aquesta s’il·luminà inesperadament. El nostre ser va quedar-se quiet observant tot el que s’estava produint.

Va veure com si unes llums entressin allà on ell es trobava, posant-se davant d’ell, deixant sempre l’entrada lluminosa lliure. Cada vegada anaven apareixent més llums, com si fossin existències de vida plena de llum.

El jove sentí de sobte, una gran pau en el seu interior i la sensació de serenitat i conforme estava segur davant aquelles llums. Va ser una sensació interior de gran plenitud. Mentre ho sentia, continuava mirant tot l’interior que allà havia, quan de sobte va tenir una sensació de posar-se a plorar degut al que sentia. Això el va inquietà inicialment, però va ser només en els primers moments. Trobant-se així, va veure com aquestes llums que havien entrat en aquesta cova, anaven prenent forma corporal, com si fossin àngels. Era com si portessin unes túniques blanques, i apropant-se una mica més a aquell ser.

Alguna cosa va sentir en ell, que el va fer tancar els ulls. Amb ells tancats, s’adonà que tots aquests sers li somreien i li donaven una seguretat en ell conforme tots ells eren com part de la seva família. Al sentir això, obrí els ulls ràpidament i sentí una gran pau allà on es trobava. Era com si s’hagués allunyat de l’espai i el temps. Només sentia el que aquestes llums li transmetien.

De sobte aparegué una altra llum molt més intensa a les primeres, apropant-se a ell i detenint-se just davant de la seva presència. El jove inconscientment s’aixecà i junts s’abraçaren, sentint ell, com si fos part d’aquella llum.

A continuació es tornà a asseure’s i sentí un gran apropament i confiança amb aquell ser més lluminós. Estant assegut, i sense deixar d’observar-lo, sentí com si li digués:

-         Jo Sóc tu i tu ets part de mi. Sempre he estat amb tu i ho continuaré estant. Tot el que has viscut, detallant-li situacions viscudes, ha tingut el seu sentit per a arribar aquí on ara et trobes. Sent el que ara sents i la teva vida resplendirà.  

El jove tornà a tancar els ulls sentint tot el seu interior. Va quedar uns moments amb els ulls tancats, i quan els va obrir, va veure com aquestes llums ja no es trobaven amb ell a la cova.

Quan tornà a casa seva, va voler recordar el viscut, i s’adonà que aquesta cova on es trobava,.....era el seu interior. A partir d’aquell dia, seguia el sender del seu interior, sentint el sentit d’aquells moments, i amb el temps, d’altres aspectes i sensacions més enlairades del seu ser. Així va ser com començà a connectant amb la seva veritable essència i a ser ell mateix. La seva vida canvià a nivells més enlairats segons els moments que a la seva vida desitjà aconseguir i obtenir. 

Tu ets la Font del teu immens i etern benestar.

Tots tenim una cova celestial en nosaltres que ens permet arribar a aquell qui en veritat som, i sentir la nostra veritable essència.

Així és.