Un dels moments
clau de la consciència és el donar-se compte que el que denominem creences són
una prolongació de com veu la vida el nostre entorn.
Cadascú es
troba en un hàbitat, en una família concreta i en una població on predomina una
cultura, unes tradicions, una religió i una manera de fer segons el lloc on ens
trobem.
La nostra vida
actual va ser construïda amb unes pautes mentals adquirides de la nostra
família, escola i entorn en general. Els nens no sempre fan el que els seus
pares o entorn els diuen, sinó el que veuen que els adults que els envolten
fan. No sempre fan cas de les paraules rebudes, sinó del que senten dels seus
sers més propers i el que fan.
En aquests
nens, sovint, es crea una contradicció en el seu interior, conforme el que
senten no és el que escolten i veuen dels adults.
El món interior
de cada nen fa que no sempre sigui correspost amb el que s’esdevé en el seu
exterior. Interior i exterior són mons paral·lels. Un es bassa en el que sentim
en el nostre cor, i l’altre en els dogmes i maneres de comportament per a no
destacar davant els altres. Ment i cor.
El nostre
exterior ens va inculcant unes pautes mentals, que la majoria de les vegades,
de petits, les acceptem com a pròpies.
Aquestes pautes
fan que anul·lem les nostres, per a voler integrar-nos en el nostre entorn no
volem sentir-nos sols. Ens sentim diferents, però accedim al que els nostres
pares, família, escola, tradicions i religió establerta ens mostren com la
manera de ser, suposadament, correcta i adequada. Llavors, només ens queda dir:
i tot allò que sentíem en el nostre
interior, on ha anat a parar? On es troba el nostre sentir i tot allò que ens
feia diferents en relació al nostre entorn quan érem petits?
Quan aprenem a
comportar-nos segons l’establert externament, llavors, és quan hem començat a
anul·lar-nos i deixar que l’exterior predomini en el nostre interior. Això ens
crea un dolor emocional que aprenem a viure amb ell.
Ja de petits
accedim a ser coms ens van dir. Ens vàrem fer nostre les pautes inculcades, i
ara creiem que aquestes pautes, aquest dogma, som nosaltres.
Tot té un
límit.
A algú se li va
preguntà: i tu qui ets? La seva resposta va ser llarga, enumerant tots els
símptomes que al llarg dels anys ha anat mostrant segons els patrons externs:
sóc una persona nerviosa, perfeccionista, lluitadora, que es preocupa dels seus
fill, que li agrada divertir-se, com a tots, i que m’agrada ser detallista amb
els altres. Segur que aquest ets tu? Llavors és quan se li diu: Jo no t’he
preguntat cóm actues segons t’han fet, sinó, qui ets tu en veritat?
A continuació
apareix el silenci perquè no sempre saben què dir.
Ens
identifiquem tant en com ens han fet, que confonem la honestedat íntegra amb
l’obediència vers l’inculcat. Nosaltres no som segons l’acceptat des de
l’exterior, sinó que nosaltres som segons el nostre interior innat.
On és la
integritat de la nostra essència innata? Aquest és el procés que cadascú ha de
seguir per a arribar a connectar amb ell mateix.
No som els
altres. Som nosaltres mateixos.
No som segons
l’exterior, sinó segons el que sentim.
No som
l’acceptat per obediència, sinó la manifestació del sentit en el nostre cor.
La ment ha anat
acumulant tantes pautes possibles fins a activar la nostra inquietud. Els
dubtes apareixen. Les pors floreixen, i la nostra ment continua mostrant-nos
una i una altra vegada aquell qui no som per a permetre que l’exterior sigui
part de nosaltres i ens convertim en un apèndix dels altres.
Totes les
creences obtingudes segons el rebut o deduït sobre l’inculcat no són part de
nosaltres, perquè nosaltres no som el contingut de la nostra ment, sinó el
sentit des del nostre cor.
Els temps que
vivim estan activant la consciència del ser encarnat per a començar a adonar-se
de la veritat de la seva vida. Les consciències s’activen per a iniciar un
procés de desprendre’ns de l’humà per a apropar-nos cada vegada més, al
veritable ser que som: el ser diví, la nostra Divinitat.
Aquell qui som
no té creences, només sent allò que el seu cor li xiuxiueja i l’indica. El
veritable ser que sempre ha habitat en el nostre interior, dins de la nostra
matèria, continua existint, però recollit en el més profund de les nostres
entranyes, envoltat d’espessa boira i foscor degut al que en el seu moment
vàrem decidir acceptar com a nostre per no voler defraudar o enfadar als sers
més volguts. Ens vàrem tallar les ales, però continuem avançant amb unes de
noves, més fortes i grans, esperant poder-se estendre per a emprendre el vol
esperat de la nostra vida. Aquell nen o nena que va decidir no ser ell/a perquè
al imposició des de l’exterior era molt dura i rígida, ara, en mig d’una vida a
mitges, comença a tenir flashos conforme el viscut fins ara no és exactament
allò que un sentia des del seu interior.
Les creences no
ens pertanyen, sí el que sentim. Quan decidim ignorar el que el nostre món
interior ens transmet, llavors, només podem esperar l’amargor i el dolor de la
vida.
S’entén,
llavors, el per què de les malalties mentals i físiques? Tot és emocional que
ens porta a una manifestació segons la integritat amb nosaltres mateixos.
Nosaltres triem el camí vers el nostre veritable ser.
Ha arribat
l’hora de deixar l’exterior per a endinsar-nos en el nostre interior i començar
a prendre contacte i consciència d’aquell qui en veritat som.
No som
creences, perquè aquestes pertany a la ment bloquejada per uns pensaments
limitadores, donant pas a la infravaloració, als sentiments de culpa. A una
sensació de victimisme i a l’anul·lació del nostre ser al no mostrar-nos tal
com sentim.
No hi ha
creences pel ser conscient, només sensacions i Fe de tot el que sent en relació
als passos a donar a cada instant. No pensem. SENTIM!!! Aquesta és la nostra
brúixola vers el nostre camí de la plena ascensió, portant a terme allò que hem
vingut a fer. No tingueu por de ser vosaltres.
És l’hora de
mostrar al “nen/a” que portem a dins i a la nostra part Femenina, que sempre
dóna de la mà a aquest ser que emocionalment no ha crescut i es troba dins de
cadascú per a poder-lo enlairar. Poder expressar-nos i manifestar-nos segons
sentim i som, permetrà evolucionar emocionalment i poder contactar amb la
nostra veritable essència: l’AMOR.
Som Déu, i qui
som, transmuta l’entorn i no s’influencia d’ell.
Som Déu, i per
tant, la nostra naturalesa Divina ens permet realitzar la nostra vida amb tota
la nostra plenitud, majestuositat, salut i prosperitat a tots els nivells.
Ara les nostres
ales estan començant a voler estendre’s i poder-se moure per a iniciar el
procés per a donar el gran salt a la nostra vida que ens permetrà planejar i
voler cap el més alt de lo mundà i poder contactar amb la nostra veritable
Llar.
Les ales es
mouen i t’estan suggerint que escoltis el teu cor per a poder volar, i des de
les altures poder sentir, percebre i obrar davant la vida actual segons la teva
veritable essència crística, innata i prístina.
Respecteu als
nens. Deixeu que les seves paraules arribin a les vostres oïdes, perquè porten
missatges d’allà d’on tots procedim. Deixeu que la seva mestria arribi al
vostre interior. Permeteu que siguin ells perquè les seves presències no us
pertanyen. Tot va ser un acord entre vosaltres per a poder enlairar, junts, la
vostra ànima vers el recordar de qui sou en mig de la matèria, la densitat i lo
mundà. Les vostres ales us enlairaran per a anar més enllà de la forma i poder
tenir una visió clara del dons del viscut i el camí a seguir per a
cadascú.
Estimeu als
nens! Estimeu-vos!, perquè el vostre amor us alliberarà i sentireu aquell qui
sou: Divinitat!
No hi ha
creences a la Llar d’on procedim, només AMOR.
Que l’Amor i la
Pau siguin en cadascú de vosaltres.
