divendres, 28 d’abril de 2017

Les nostres creences

Un dels moments clau de la consciència és el donar-se compte que el que denominem creences són una prolongació de com veu la vida el nostre entorn.
Cadascú es troba en un hàbitat, en una família concreta i en una població on predomina una cultura, unes tradicions, una religió i una manera de fer segons el lloc on ens trobem.
La nostra vida actual va ser construïda amb unes pautes mentals adquirides de la nostra família, escola i entorn en general. Els nens no sempre fan el que els seus pares o entorn els diuen, sinó el que veuen que els adults que els envolten fan. No sempre fan cas de les paraules rebudes, sinó del que senten dels seus sers més propers i el que fan.
En aquests nens, sovint, es crea una contradicció en el seu interior, conforme el que senten no és el que escolten i veuen dels adults.
El món interior de cada nen fa que no sempre sigui correspost amb el que s’esdevé en el seu exterior. Interior i exterior són mons paral·lels. Un es bassa en el que sentim en el nostre cor, i l’altre en els dogmes i maneres de comportament per a no destacar davant els altres. Ment i cor.
El nostre exterior ens va inculcant unes pautes mentals, que la majoria de les vegades, de petits, les acceptem com a pròpies.
Aquestes pautes fan que anul·lem les nostres, per a voler integrar-nos en el nostre entorn no volem sentir-nos sols. Ens sentim diferents, però accedim al que els nostres pares, família, escola, tradicions i religió establerta ens mostren com la manera de ser, suposadament, correcta i adequada. Llavors, només ens queda dir: i tot allò que sentíem en el nostre interior, on ha anat a parar? On es troba el nostre sentir i tot allò que ens feia diferents en relació al nostre entorn quan érem petits?
Quan aprenem a comportar-nos segons l’establert externament, llavors, és quan hem començat a anul·lar-nos i deixar que l’exterior predomini en el nostre interior. Això ens crea un dolor emocional que aprenem a viure amb ell.
Ja de petits accedim a ser coms ens van dir. Ens vàrem fer nostre les pautes inculcades, i ara creiem que aquestes pautes, aquest dogma, som nosaltres.
Tot té un límit.
A algú se li va preguntà: i tu qui ets? La seva resposta va ser llarga, enumerant tots els símptomes que al llarg dels anys ha anat mostrant segons els patrons externs: sóc una persona nerviosa, perfeccionista, lluitadora, que es preocupa dels seus fill, que li agrada divertir-se, com a tots, i que m’agrada ser detallista amb els altres. Segur que aquest ets tu? Llavors és quan se li diu: Jo no t’he preguntat cóm actues segons t’han fet, sinó, qui ets tu en veritat?
A continuació apareix el silenci perquè no sempre saben què dir.
Ens identifiquem tant en com ens han fet, que confonem la honestedat íntegra amb l’obediència vers l’inculcat. Nosaltres no som segons l’acceptat des de l’exterior, sinó que nosaltres som segons el nostre interior innat.
On és la integritat de la nostra essència innata? Aquest és el procés que cadascú ha de seguir per a arribar a connectar amb ell mateix.
No som els altres. Som nosaltres mateixos.
No som segons l’exterior, sinó segons el que sentim.
No som l’acceptat per obediència, sinó la manifestació del sentit en el nostre cor.
La ment ha anat acumulant tantes pautes possibles fins a activar la nostra inquietud. Els dubtes apareixen. Les pors floreixen, i la nostra ment continua mostrant-nos una i una altra vegada aquell qui no som per a permetre que l’exterior sigui part de nosaltres i ens convertim en un apèndix dels altres.
Totes les creences obtingudes segons el rebut o deduït sobre l’inculcat no són part de nosaltres, perquè nosaltres no som el contingut de la nostra ment, sinó el sentit des del nostre cor.
Els temps que vivim estan activant la consciència del ser encarnat per a començar a adonar-se de la veritat de la seva vida. Les consciències s’activen per a iniciar un procés de desprendre’ns de l’humà per a apropar-nos cada vegada més, al veritable ser que som: el ser diví, la nostra Divinitat.
Aquell qui som no té creences, només sent allò que el seu cor li xiuxiueja i l’indica. El veritable ser que sempre ha habitat en el nostre interior, dins de la nostra matèria, continua existint, però recollit en el més profund de les nostres entranyes, envoltat d’espessa boira i foscor degut al que en el seu moment vàrem decidir acceptar com a nostre per no voler defraudar o enfadar als sers més volguts. Ens vàrem tallar les ales, però continuem avançant amb unes de noves, més fortes i grans, esperant poder-se estendre per a emprendre el vol esperat de la nostra vida. Aquell nen o nena que va decidir no ser ell/a perquè al imposició des de l’exterior era molt dura i rígida, ara, en mig d’una vida a mitges, comença a tenir flashos conforme el viscut fins ara no és exactament allò que un sentia des del seu interior.
Les creences no ens pertanyen, sí el que sentim. Quan decidim ignorar el que el nostre món interior ens transmet, llavors, només podem esperar l’amargor i el dolor de la vida.
S’entén, llavors, el per què de les malalties mentals i físiques? Tot és emocional que ens porta a una manifestació segons la integritat amb nosaltres mateixos. Nosaltres triem el camí vers el nostre veritable ser.
Ha arribat l’hora de deixar l’exterior per a endinsar-nos en el nostre interior i començar a prendre contacte i consciència d’aquell qui en veritat som.
No som creences, perquè aquestes pertany a la ment bloquejada per uns pensaments limitadores, donant pas a la infravaloració, als sentiments de culpa. A una sensació de victimisme i a l’anul·lació del nostre ser al no mostrar-nos tal com sentim.  
No hi ha creences pel ser conscient, només sensacions i Fe de tot el que sent en relació als passos a donar a cada instant. No pensem. SENTIM!!! Aquesta és la nostra brúixola vers el nostre camí de la plena ascensió, portant a terme allò que hem vingut a fer. No tingueu por de ser vosaltres.
És l’hora de mostrar al “nen/a” que portem a dins i a la nostra part Femenina, que sempre dóna de la mà a aquest ser que emocionalment no ha crescut i es troba dins de cadascú per a poder-lo enlairar. Poder expressar-nos i manifestar-nos segons sentim i som, permetrà evolucionar emocionalment i poder contactar amb la nostra veritable essència: l’AMOR.
Som Déu, i qui som, transmuta l’entorn i no s’influencia d’ell.
Som Déu, i per tant, la nostra naturalesa Divina ens permet realitzar la nostra vida amb tota la nostra plenitud, majestuositat, salut i prosperitat a tots els nivells.
Ara les nostres ales estan començant a voler estendre’s i poder-se moure per a iniciar el procés per a donar el gran salt a la nostra vida que ens permetrà planejar i voler cap el més alt de lo mundà i poder contactar amb la nostra veritable Llar.
Les ales es mouen i t’estan suggerint que escoltis el teu cor per a poder volar, i des de les altures poder sentir, percebre i obrar davant la vida actual segons la teva veritable essència crística, innata i prístina.

Respecteu als nens. Deixeu que les seves paraules arribin a les vostres oïdes, perquè porten missatges d’allà d’on tots procedim. Deixeu que la seva mestria arribi al vostre interior. Permeteu que siguin ells perquè les seves presències no us pertanyen. Tot va ser un acord entre vosaltres per a poder enlairar, junts, la vostra ànima vers el recordar de qui sou en mig de la matèria, la densitat i lo mundà. Les vostres ales us enlairaran per a anar més enllà de la forma i poder tenir una visió clara del dons del viscut i el camí a seguir per a cadascú. 
Estimeu als nens! Estimeu-vos!, perquè el vostre amor us alliberarà i sentireu aquell qui sou: Divinitat!
No hi ha creences a la Llar d’on procedim, només AMOR.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.


divendres, 21 d’abril de 2017

Diada de Sant Jordi

 
Degut a la diada de Sant Jordi, us anuncio que aquest diumenge, dia 23,  estaré a Barcelona, a la vostra disposició, signant el meu darrer llibre editat:“LA LUZ DE UN ALMA ATRAPADA“, basat en la meva experiència sobre el tema de l’alzheimer. Tot un camí d’aprenentatge.
 Estaré en una de les carpas del Passeig de Sant Joan nº 28 a l’alçada del c/ Ausias March, de 10h a 15h.  Aquells que us apropeu per l’estand, tindreu la possibilitat d’adquirir, també, un exemplar del mateix, si així ho sentiu.  


A tots, una abraçada. 


dijous, 6 d’abril de 2017

Entrant a l'estat interior



Sento una immensa sensació d’expansió dins meu, tota enlluernada, amb una gran serenor, pau, amor i una claredat conforme el que sento és la meva Divinitat manifestant-se en mi, és a dir, que jo estic sentint aquell qui Jo Sóc.
És un estat de sentir-te unit a tot, amb un gran sentiment de familiaritat celestial, més enllà de la mundana. És sentir-te enlairat, com percebent tot tal com és, no com ens pensem que és.
Aquesta sensació constant en mi, vagi on vagi, estigui on estigui, fa que aquell qui sóc pugui sentir-se lliure en mi, en aquest cos que habito i alimento.
És tan gran poder sentir la Divinitat en un mateix!!! (L’emoció al dir-ho em venen ganes de plorar, de poder fer-ho des de l’amor).
He aconseguit obrir les portes d’aquell qui era, i ara aquestes, resten obertes per tota la meva vida actual.
Ahir, anant pel carrer per comprar una cosa que necessitava, vaig sentir des de la Llar que em deia:
-         Sent!
Ho vaig fer, posant més la meva consciència en el que sentia en aquells moments. Vaig expressar en veu alta el que sentia, i a continuació se’m diu:
-         Això que sents és Déu en tu manifestant-se.
Nosaltres som molt més del que ens pensem que som, fins i tot, ja havent començat a despertar la nostra consciència.
Aquesta va en augment, arribant el dia que notes, després d’anys fent un aprenentatge d’autoconeixement, que et trobes amb qui ets. A partir d’aquí continues fent el teu treball, però aquest cop amb més fermesa sabent el què vols i el que no vols.
Cert que vivim en un món de matèria, i a vegades, aquest entorn terrenal, fa que ens trobem amb situacions que haguem d’anar al nostre interior degut que el que sentim no coincideix amb el que vivim i escoltem des del nostre exterior. Això fa que ens convertim en sers fidels a la nostra essència. Què vol dir exactament? Que pot donar la sensació que ens distanciem de tot allò que no concordi amb el que sentim dins nostre. Comencem a rebutjar i alliberar de nosaltres tot allò que no sentim empatia segons el nostre cor ens diu. Aquest cada vegada ens parla més alt, i degut al nostre afany de voler arribar a nosaltres mateixos per a mostrar la Divinitat que som, ens centrem exclusivament en allò que el nostre cor ens xiuxiueja, sent a vegades, d’una manera molt clara, alta i reiterativa.
Amb els anys, aprenem a viure des del cor, fent només allò que sentim que hem de fer a cada instant. Deixem de programar perquè si. Alliberem de nosaltres tota expressió procedent de les pors i el nostre passat. Seguim el camí de la honestedat i la integritat. Avancem cada vegada més, amb el cap ben alt, les mans calents, el cor ben obert i amb una irradiació d’alta vibració de les nostres energies. Comencem a adonar-nos que anem canviant les energies dels llocs per allà on passem. Ambients inestables o situacions desestructurades, el fet d’estar allà de tant en tant, o sovint, veiem com la inestabilitat dóna pas a l’harmonia i l’equilibri. El benestar apareix.
Nosaltres som la Font que aquest món necessita per a alimentar-se i seguir el seu procés d’Ascensió. Nosaltres som la Font per a tots aquells sedents i famolencs de vida i amor. Tots estem relacionats i ens necessitem els uns als altres. No és perquè si, el fet de viure on vivim, d’estar en el lloc on ens trobem i haver conegut a les persones que hem conegut.
Sent aquell qui ets i deixa que tot sigui. Llavors, com una fulla en mig de les aigües d’un rierol, seràs portat vers la consecució del sentit pel qual vas néixer.
Tu ets Divinitat, i aquesta part de més enlairada de tu està esperant el moment que t’adonis d’ella i la integris en tu. Quan obres la teva vida i el teu interior perquè Déu es manifesti a través teu, llavors, la teva vida anirà canviant, sentint diferent i veient i percebent el contingut de tot fons arrecerat en la forma.
Llavors sentiràs la plenitud en tu i l’Amor creant vida allà on siguis.

Així és. SEMPRE.