Entrant a l'estat interior

Sento una immensa sensació d’expansió dins meu, tota enlluernada, amb una gran serenor, pau, amor i una claredat conforme el que sento és la meva Divinitat manifestant-se en mi, és a dir, que jo estic sentint aquell qui Jo Sóc.

És un estat de sentir-te unit a tot, amb un gran sentiment de familiaritat celestial, més enllà de la mundana. És sentir-te enlairat, com percebent tot tal com és, no com ens pensem que és.

Aquesta sensació constant en mi, vagi on vagi, estigui on estigui, fa que aquell qui sóc pugui sentir-se lliure en mi, en aquest cos que habito i alimento.

És tan gran poder sentir la Divinitat en un mateix!!! (L’emoció al dir-ho em venen ganes de plorar, de poder fer-ho des de l’amor).

He aconseguit obrir les portes d’aquell qui era, i ara aquestes, resten obertes per tota la meva vida actual.

Ahir, anant pel carrer per comprar una cosa que necessitava, vaig sentir des de la Llar que em deia:

-         Sent!

Ho vaig fer, posant més la meva consciència en el que sentia en aquells moments. Vaig expressar en veu alta el que sentia, i a continuació se’m diu:

-         Això que sents és Déu en tu manifestant-se.

Nosaltres som molt més del que ens pensem que som, fins i tot, ja havent començat a despertar la nostra consciència.

Aquesta va en augment, arribant el dia que notes, després d’anys fent un aprenentatge d’autoconeixement, que et trobes amb qui ets. A partir d’aquí continues fent el teu treball, però aquest cop amb més fermesa sabent el què vols i el que no vols.

Cert que vivim en un món de matèria, i a vegades, aquest entorn terrenal, fa que ens trobem amb situacions que haguem d’anar al nostre interior degut que el que sentim no coincideix amb el que vivim i escoltem des del nostre exterior. Això fa que ens convertim en sers fidels a la nostra essència. Què vol dir exactament? Que pot donar la sensació que ens distanciem de tot allò que no concordi amb el que sentim dins nostre. Comencem a rebutjar i alliberar de nosaltres tot allò que no sentim empatia segons el nostre cor ens diu. Aquest cada vegada ens parla més alt, i degut al nostre afany de voler arribar a nosaltres mateixos per a mostrar la Divinitat que som, ens centrem exclusivament en allò que el nostre cor ens xiuxiueja, sent a vegades, d’una manera molt clara, alta i reiterativa.

Amb els anys, aprenem a viure des del cor, fent només allò que sentim que hem de fer a cada instant. Deixem de programar perquè si. Alliberem de nosaltres tota expressió procedent de les pors i el nostre passat. Seguim el camí de la honestedat i la integritat. Avancem cada vegada més, amb el cap ben alt, les mans calents, el cor ben obert i amb una irradiació d’alta vibració de les nostres energies. Comencem a adonar-nos que anem canviant les energies dels llocs per allà on passem. Ambients inestables o situacions desestructurades, el fet d’estar allà de tant en tant, o sovint, veiem com la inestabilitat dóna pas a l’harmonia i l’equilibri. El benestar apareix.

Nosaltres som la Font que aquest món necessita per a alimentar-se i seguir el seu procés d’Ascensió. Nosaltres som la Font per a tots aquells sedents i famolencs de vida i amor. Tots estem relacionats i ens necessitem els uns als altres. No és perquè si, el fet de viure on vivim, d’estar en el lloc on ens trobem i haver conegut a les persones que hem conegut.

Sent aquell qui ets i deixa que tot sigui. Llavors, com una fulla en mig de les aigües d’un rierol, seràs portat vers la consecució del sentit pel qual vas néixer.

Tu ets Divinitat, i aquesta part de més enlairada de tu està esperant el moment que t’adonis d’ella i la integris en tu. Quan obres la teva vida i el teu interior perquè Déu es manifesti a través teu, llavors, la teva vida anirà canviant, sentint diferent i veient i percebent el contingut de tot fons arrecerat en la forma.

Llavors sentiràs la plenitud en tu i l’Amor creant vida allà on siguis.

Així és. SEMPRE.