Amb David novament

Després d’un temps de no compartir les trobades amb David, a continuació, sempre amb el seu consentiment, us presento uns moments de la nostra trobada tinguda fa poc.

Tota vostra, sent un plaer poder escoltar les seves paraules

-         Hola David! M’alegro poder estar novament amb tu després d’un temps, degut als moments que vivim dins del nostre procés individual, i poder transmetre a tots aquells que puguin llegir la nostra trobada, les teves paraules.

-         Els períodes de grans canvis, com són els que vivim, comporten una intensificació de la teva predisposició per a anar al teu interior. (Pausa). Són moments per a no desconnectar-nos  del que sentim. El nostre interior ens parla i necessitem temps per a escoltar el nostre cor – comença dient.

-         T’entenc i sé el que vols dir – li responc – perquè la nostra consciència ja no ens deixa “deixar-lo per després”, sinó que fa que ens posem ara a centrar-nos en el que sentim. Per cert, què diries del que es transmet actualment sobre l’espiritualitat?

-         L’espiritualitat comença a estar integrada en cadascú. Ja no es centra, en el que podeu arribar a llegir o veure en els medis socials, sinó que les portes que ara estan obertes per a ser creuades, són les de la responsabilitat i la consciència. Es qüestió, de cadascú, de percebre cada vegada més la seva essència. (Pausa). Les ànimes estan més predisposades a entendre el que es port arribar a transmetre. El cor va prenent el seu lloc, i va convertint-se en la guia dels nostres passos. Per altre cantó, sento com les meves paraules han de reposar un temps perquè és cadascú qui ha d’entrar en contacte amb la seva essència. És anant al seu interior como començarà a conèixer el camí a seguir. Cadascú ha de responsabilitzar-se del seu procés, i deixar de dependre del seu entorn.

-         ...

-         El que s’havia de transmetre ja s’ha dit. No hi ha res de nou, en aquests moments, per a ser anunciat en el nostre món. És el propi ser que ha d’anar al seu interior i connectar amb qui és per a rebre tot allò que li ajudarà a portar a terme el que ha vingut a fer en aquesta vida. Seran aspectes molt concrets, dirigits a cadascú. Els grans missatges que havien d’impulsar el gran despertar ja han estat transmesos. No espereu res de nou perquè és i serà cadascú qui anirà, a partir d’aquests temps, rebent per a ell mateix.

-         I els cursos, tallers i seminaris? – li pregunto.

-         Gran part d’ells ja no tenen la seva utilitat en els temps que vivim. S’ha d’ajudar al ser en tot el seu resplendor, amb tota la seva integritat perquè aprengui a anar al seu interior i començar a recordar i reconèixer-se per ell mateix. Tot el que pugui arribar a organitzar-se hauria d’anar encaminat a sentir l’interior cadascú i aprendre a connectar amb aquell qui en veritat és. Això els portarà a un aprenentatge i a una consciència que anirà en augment cada vegada més. Serà ell mateix qui començarà a adonar-se qui és i a fer els canvis necessaris per a arribar a manifestar la divinitat de la seva existència. (Pausa). Les trobades que es facin haurien de ser miralls pels propis assistents. El mental ja no té el sentit que bastants anys enrere podia arribar a tenir. Ara és el cor qui ha de guiar-nos en aquesta vida.

-         ...

-         Molts dels que transmeten coneixements denominats espirituals, encara continuen amb aspectes relacionats amb el que es coneix com la vella energia. No s’acaba de deixar anar el que va ser, per a donar pas al que és. Aquell que tingui el seu cor obert, discernirà el que pertany a aquesta energia actual o a la ja obsoleta. Estem en el temps de manifestar i transmetre la puresa.

-         Tenint present el que acabes de dir, gran part dels cursos anunciats que poden veure’s per internet o els centres propers al teu domicili, d’alguna manera, van reafirmant un passat que hauria d’alliberar-se.

-         El que vull dir és que s’hauria anar a l’essència i no a una dependència de fets, objectes, rituals o creences que encara són presents, bé amb paraula o amb fets. Cadascú presenta el que creu que ha de transmetre, per a poder ajudar als altres. Ara bé, que sigui el cor de cadascú qui decideixi si assistir o no a aquestes trobades.

-         Tu, segons la teva manera de viure, pel que veig i sento de tu, és que mostres la puresa dels temps que vivim, de l’energia crística que es troba actuant i activant a les ànimes disposades a donar aquest pas d’integrar la nova energia en un mateix – li comento.

-         Sento en el més profund del meu ser que viure en la puresa enlaira la teva ànima i et permet realitzar allò que has vingut a fer en aquest món. Això et fa sentir l’amor que cadascú és. Sento en el meu interior que quan més purs siguem, més enlairarem aquest planeta amb tot el que això comporta.

-         Valores molt la puresa – dic.

-         Quan no estem sent nosaltres, estem permetent que la vida, com es diu, pugui amb tu. Estic parlant de la vida encarnada basant-se en unes lleis terrenals. (Pausa). El ser humà ja no és el mateix. Se li ha activat la seva capacitat de decidir, la seva voluntat perquè decideixi quina vida vol portar. Ara es pot. La felicitat, l’amor i l’alegria són un reflex de la integritat d’un mateix. Som sers purs, plens d’amor i de llum. Quan manifestem les nostres capacitats espirituals, estem mostrant-nos aquell qui som, i cada vegada més.

-         Què és per a tu la puresa?

-         La manifestació de la divinitat que cadascú és. És la teva essència, la de cadascú, manifestant-se amb tota la seva plenitud. És mostrar l’univers aquí a la Terra a través teu. Quan algú es mostra tal qual és, llavors, tot és claredat, benestar i amor sentit en el seu estat més pur i incondicional. Quan així és, la divinitat que hi ha en tu es manifesta amb tot el seu resplendor. La puresa és la manifestació d’un mateix en el seu estat prístina celestial. 

-         Llavors, no hi ha malentesos, ni tristeses, ni dolors i d’altres manifestacions que un pot arribar a tenir que li crea malestar – intervinc dient.  

-         Quan se sent l’amor en un mateix, el que pot arribar a viure està en consonància amb el que sent. L’Amor ens allibera, ens enlaira i ens protegeix, cóm podem patir si estem sent abraçats per la nostra essència? Estimeu-vos i deixeu que aquell qui sou es manifesti en vosaltres!

-         Llavors, pel que estàs comentant, escoltant el nostre cor evitarem el que no hem de viure – afegeixo.

-         Encara que un no evitarà el que la seva ànima necessiti – afegeix David.

-         Recordant, segons el que has dit abans, ens estàs recomanant que abans d’assistir a un grup o curs, abans s’hauria de consultar amb el nostre cor.

-         Cert. Ell ens portarà vers el nostre aliment interior.

Es produeix una pausa i a continuació li pregunto:

-         Vols dir unes darreres paraules en aquesta trobada d’avui?

-         No s’ha d’ensenyar a posar remei al que està espatllat i distorsionat, així com prevenir el que pugui arribar a crear dolor. Això és centrar-se en les limitacions i incapacitat de l’ànima encarnada. El que la nova energia ens transmet, és el fet d’ensenyar a ser un mateix, a conèixer-se i saber del potencial, per a dir-ho d’alguna manera, que a cadascú hi ha. Quan es posa en pràctica aquest potencial, el passat i les arrels que han creat el malestar, arriben a desaparèixer. Quan ens sanem en el present, sanem el nostre passat. No hem de centrar-nos en les possibles alternatives per quan ens caiguem, sinó en transmetre que no tenim perquè caure, i si ho fem, ens podem aixecar sense cap parafernàlia  externa a la nostra essència. Nosaltres sols podem.

-         ...

-         (Pausa). Estimeu-vos i obriu el vostre cor perquè allò que heu de divisar en el vostre camí, es troba en el vostre interior. El vostre exterior és un reflex del que sentiu i cóm us trobeu interiorment. Accepteu el que viviu, veieu el fons de la seva forma, perquè allò que ens ha d’alimentar, sovint es troba en un embolcall que ens confon. El vostre cor us dirà del veritable aliment que hem d’ingerir, tant per la nostra ànima com pel nostre cos. Estimeu-vos i no temeu, perquè aquell qui sou està trucant a la vostra porta per a manifestar-se d’una manera plena i lliurement.

-         Gràcies David per permetre, novament, que aquesta trobada pugui ser transmesa a tots aquells que arribin a llegir-la. Gràcies. una abraçada.

-         Una altra per a tu, Jordi – acaba dient.