dilluns, 30 de setembre de 2013

Interpretació de Somnis i els Senyals de la Vida


 
Us faig saber que el curs d’Interpretació de Somnis i els Senyals de la Vida pels propers dies 19/20 d’octubre, queden quatre places.

Si sentiu que una d’elles ha de ser per a vosaltres, no demoreu la inscripció o confirmació d’assistència, trucant al Centre LA FONT de Cardedeu: 938455556 (dilluns matí tancat).

Gràcies per la vostra resposta a aquestes trobades de grups reduïts.
 

Una abraçada i allà ens veurem.

dijous, 26 de setembre de 2013

L'hora de camí

El camí ha estat llarg fins a l’ara.
Miro enrere i veig la senda plena de polseguera, per la qual he hagut de passar. Veig penya-segats sense continuació, i tenir que superar-los per a arribar a l’altre cantó de la riba.
Tampoc vull recordar massa. Només sé que he arribat. El meu ser s’ha alleugerat i sent l’essència etèria a cada partícula de la meva composició.
Contemplant el meu passat veig una història sense color, però plena d’esdeveniments que m’han permès donar una pinzellada d’il·lusió al meu avanç a través de la desesperació, per moments d’impotència, encara que una petita flama m’encoratjava a continuar: l’esperança i la Fe en mi mateix i el procedir del transcurs de la meva evolució.
Em trobo en uns instants, en un ara ple de color, divisant més enllà d’on m’han portat els meus passos, una intensitat absoluta, radiant, plena d’il·lusió, realització i plenitud.
Hi ha en mi, els records de l’aprenentatge, com joies del meu procedir des del cor i la ignorància en un principi. No pesen. Estan aquí, com pilars del meu ser actual, aquell qui realment sóc. Han estat experiències on m’han permès aplicar l’aprenentatge realitzat per a la meva ànima.
He après a acceptar, aprendre i a estimar sense cap condició per part de la meva ment. Aquesta s’ha mantingut a segon terme, fent presència quan la reclamava al sentir el que el meu cor em deia. La seva brúixola i la meva Fe, m’han portat a l’estat actual.
Em trobo a l’altre cantó del precipici que tant de temps m’ha portat saber cóm creuar-lo sense ponts ni matèria alguna que la meva racionalitat pogués entendre i sentir el recolzament d’alguna cosa física.
Em trobo aquí, on hi ha un silenci harmoniós i una pau i serenitat només trobada fins ara, en algun moment del meu procés fins el present, en el meu interior. Ara és tot jo i constantment. Ells estan aquí. Davant meu. Envoltant-me i donant-me la benvinguda sense paraules. Estan per a, junts, fer el pactat abans del període del no-color.
Sento com si alguna cosa en mi s’hagués allunyat ja per sempre. Només sento i l’emoció és tal, que només vivint-lo des del cor pot ser entès. La plena sensació d’haver arribat el moment és forta. No és intuïció, sinó convenciment absolut que així és.
Ara sabent-ho, tota exaltació està absent del meu present. Sento. Sé. L’Amor és Un amb mi i fent-me sentir aquell qui jo sóc. Hi ha com una forta connexió amb l’essència d’on procedim. L’Abraçada de Déu en mi.
Aquí no hi ha camí, només espai perquè la teva ànima pugui manifestar-se tal com és i el teu ser materialitzi, amb la teva pròpia voluntat, allò pel que ha arribat fins aquí.
No hi ha un camí a seguir. Aquests han desaparegut i és el cor qui indica la direcció a seguir tot flueix. Tot s’equilibra i materialitza perquè aquí amb ells, és estar aquí amb tu. Sentir la presència de la Llar en mi, enlaira el meu ser i permet sentir la plenitud de la veritable naturalesa que cadascú és.
 No hi ha individualitat. La connexió amb tots aquests sers resplendents és forta, ferma i indivisible. És una unió universal procedent de la nostra existència on el sentit del nostre caminar en la humanitat pren el sentit segons la Intencionalitat Divina.
Em somriuen. Estan esperant el moment de la manifestació de la nostra unió i poder obrar a la dimensió on sers com jo hem encarnat.
El Cel està aquí. Sóc part d’ell, i ara sento d’una manera nítida i clara que no es troba fora de nosaltres, sinó que nosaltres som el Cel mateix a la matèria inicialment. Amb el procés de cada ànima, va trucant a la porta del raciocini de cada ser per a ser escoltat. Molts senten alguna especial que els porta a aprofundir ves aquesta direcció, vers el seu interior.
Sé que d’altres també han arribat on ara jo em trobo. Gràcies a ells, ara estic on estic i sento el que sento. gràcies fars germans predecessors.
No hi ha camins, només la Voluntat d’un mateix junt amb la Unicitat Divina amb aquell qui som.
Qui sóc? Pertany al passat. Aquí en tot moment és JO SÓC. Saps només sentint. Comprens només sentint i aprens només sentint. No hi ha paraules, només una obertura del cor pura i incondicional disposat a ESTIMAR segons la divinitat que som. Aquí el concepte d’estimar no és com el percebíem en el camí. Ho sento, no puc descriure el que sento en aquests moments. Només aquell que ho arribar a sentir en ell mateix, pot entendre la plenitud màxima de la presència de l’univers en nosaltres. Som part d’ell i creador del mateix. Som co-creadors de la magnificència divina universal.
Aquí estic, en el no-temps, existint eternament i sentint la naturalesa d’aquell qui jo sóc.
Pau, assossegament, absoluta harmonia i sent bressolat per l’amor de la Font de la qual tots procedim. Lliurat als seus braços, deixo que el bressol en el qual reposo sigui alimentat pel sentiment més subtil i d’alta vibració que pot existir. Trobant-me en ell, sento la protecció, guia, recolzament i suport de la immensitat del firmament. Tot en ordre. Tot en pau. Tot Amor.
Sento el molt que haig de fer aquí. cada passa en el moment adequat i ja previst. Veig la seqüència del meu avanç en aquest estat celestial. No hi ha paradís. Tu ets el Paradís! No hi ha edèn. Tu ets l’edèn! Sí, estimada ànima que estàs llegint ara aquestes paraules procedents de la Llar, no busquis a fora el que ja tens i ets en el teu interior.
El major tresor del ser en estat d’evolució és invisible als ulls humans. Només des de la divinitat, des del cor es podrà obrir la porta d’aquell qui ets.
On ara estic no existeix aquell qui vaig ser, qui pensava que era. El camí es va encarregar d’allunyar-lo de la meva ment i donar pas a l’aprenentatge del viscut. Aquest aprenentatge et permetrà arribar a qui ets.
En el seu moment os estaré esperant, per a junts, enlairar l’ànima i prosseguir des de la Llar a nous esglaons vers la plena divinitat. D’altres anteriors a la meva vinguda, així ho han fet amb els que hem arribat fins aquí. Tots nosaltres també serem mans i guies per a d’altres, que com jo, puguin transcendir la seva humanitat cap a la divinitat.
Tot va bé. Tot està bé.
El camí té un fi,...després, el vostre ser us guiarà i la vostra ment manifestarà la vostra divinitat.
 
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
 

dilluns, 23 de setembre de 2013

Només un camí


 No hi ha varis camins en el firmament. Només existeix Un. Tots ens trobem en ell, i una ànima alliberada es deixa portar per ell. Aquest també existeix a la vostra dimensió. És en la vostra que existeixen varis camins per a arribar a l’Un. Només hi ha Un que seguir, i encara que us trobeu en la dualitat, el vostre cor continua sabent quin és. La vostra ment està associada a la diversitat, amb el fi que arribeu a la unitat, a la unificació de tota la humanitat.

La vostra ànima, com a voluntària de la Intencionalitat Divina Universal necessita reconnectar amb la Font, i la vostra ment, en el vostre procés, l’agafa de la mà, creant nous senders en la vostra existència per a arribar allà d’on procediu a través de la consciència activada que us va ser concedida en les vostres encarnacions. 

Només hi ha un camí a seguir, el del cor; i mentre, la vostra ment crea de nous fins a cedir la guia a la vostra intuïció.

Viure des del cor us portarà de tornar a la Llar.

La vostra ment viu presa del raciocini que vareu decidir ponderar. Va ser la vostra confusió que us va portar a la dualitat, però aquesta confusió va ser, alhora, la vostra salvació al sentir diferent del que veieu.

No hi ha varis camins. Només existeix Un.

El ser que ha sanat i ha recordat, troba el camí fixat per a l’evolució de la humanitat, servint a la Voluntat Superior de la qual tots procedim.

 

Que l’Amor, la Pau, el Coratge i la Fortalesa siguin en tots vosaltres.

 

dijous, 19 de setembre de 2013

Cap a la sortida


 
Vaig baixant les escales cap a la sortida, i a mesura que vaig baixant vaig trobant situacions que em fan prendre una actitud d’aclariment a diversos aspectes de la meva vida, sent alhora, part de la meva integritat i reafirmació.
Em trobo amb aspectes que es posen davant meu, havent de prendre una decisió de fermesa, sense titubeigs. Com proves que se’m van presentant, haig de resoldre-les per a poder arribar a la sortida. Quan més ho faig, més lleugerament sento en mi i una major sensació de seguretat, força i capacitat de saber què fer i què ja no continuar.
Em dirigeixo vers la sortida. Sé que estic anant en la direcció adequada. Segueixo els indicadors del meu camí. Sí, em sento alleugerit per haver pres decisions en relació al camí a seguir. Estic portant a terme la missió de la meva encarnació, i en aquests moments, baixant les escales d’una manera de viure m’adono, que aquestes són de baixada, perquè una vegada estigui a fora, l’ascensió serà plena de joia i alegria.
Veig la Llum de la sortida. Aquesta m’orienta per a continuar seguint els esglaons del què va ser.
Quan més baixo, millor em sento. Quan més decidit estic, més alegria i benestar hi ha en mi.
Arribo al hall de la vida que vaig acceptar entrar i viure. Hi ha molta llum fora d’aquí. Molta. Em dirigeixo a ella i és tanta l’alegria que hi ha en el meu ser, que m’adono que tot el que se m’està presentant davant meu està accelerant el meu caminar ferm i segur per a portar a terme el què he vingut a fer en aquest planeta.
M’aturo un moment i sento la intencionalitat divina en tot el viscut. M’adono del sentit de les meves experiències. El meu cor em guia i faig en tot moment, allò que sento en el meu interior. Sé que és la direcció adequada. No puc ni vull lluitar contra l’absurd i l’incongruent. La bogeria de l’irreal només pertany a aquell que es troba allunyat de la seva ànima, vivint en el dolor de la ignorància espiritual.
Em sento alliberat. “Deixar les coses clares permet reafirmar la teva integritat i avançar amb més força i intensitat pel sender del què has vingut a fer”.
Prou! Deixo de baixar més escales, perquè ja he arribat a la planta de la sortida. Continuar com fins ara, em portaria a la foscor de la limitació personal.
Veig com les escales continuen avall, ben avall. Jo, aturat en elles i amb la llum de la sortida davant meu, contemplo els esglaons que porten a les tenebres de l’ànima. Veig, també, com algú intenta pujar després d’haver baixat molt avall. S’han adonat que no cal ni volen continuar amb el seu passat. La inèrcia els ha portat a seguir una rutina degut a les seves creences i pors.
Tot això succeeix en un instant de temps. Miro la sortida i em dirigeixo vers ella. Raigs de l’exterior van entrant en aquest espai. Decideixo sortir i anar cap a la llum.
Estic just al llindar de la porta i m’aturo. Vull sentir! Sento com una veu que em diu: “Vine!, vine!”. A través d’aquesta mena de boirina mig transparent i blanca, veig els meus germans angelicals i altres sers de la Llar. Dono un pas endavant per creuar la porta i veig com ferotges entitats provocant-me i com atacant-me. Immediatament dono un pas enrere. Connecto amb aquell qui jo sóc, i poc a poc vaig travessant el llindar del “què ens pensem i el que és”. Veig que aquestes imatges de foscor han estat reflexos de miralls i vidres, que tot aquell que vol donar aquest pas, dóna la sensació que a l’altra cantó de la porta no han d’anar perquè és perillós. La densitat vol espantar a tot aquell que vol traspassar vers la llum. Al final, aquell que és decidit ho farà i s’adonarà que només són les seves pors les que li impedeixen avançar i acabar de donar el pas per a arribar a ell mateix i la Llar. Han estat com miralls reflectants que volen impedir que les ànimes siguin elles mateixes, i que han de continuar en la seva sensació d’incapacitat perquè la dualitat pugui alimentar-se d’aquestes pors i sensacions de baixa vibració per a poder subsistir. Tot i així, cada vegada veig més sers que creuen la porta. Aquí no és com ens han dit estant a l’altre costat, dins d’aquell edifici, anomenat vida actual.
Aquí on ara sóc no hi ha baixa vibració, tot és goig, joia i alegria per a continuar el camí. Aquí no hi ha limitació. Aquí sentim la nostra veritable naturalesa, la nostra força i l’amor que som i hem estat en tot moment, però que ara, després dels passos donats en el nostre camí, hem aconseguit adonar-nos que res era, que nosaltres no érem com ens han fet creure, i que aquell qui jo sóc, res té a veure amb aquell qui em pensava que era.
Aquí tot és clar i pur. Tot és sincer i saviesa manifestada en les nostres decisions. No hi ha dubte, temors ni res de tot això.
Giro el cap enrere i veig com d’altres sers, en comptagotes, van creuant també la porta de qui no érem. Jo els miro i els faig un somrís. Ells també se senten alleugerits i diferents a moments abans. Tots, una vegada creuat el llindar del somni, es dirigeixen en diferents direccions de la llum. És com si sers d’aquest cantó els esperessin, i qui hi arriba, reconeix, content, a aquells que s’han comunicat mentre vivien en una dimensió de la matèria.
Hi ha sers de Llum de tot tipus, i cadascú reconeix als qui l’ajudaran i obraran, junts, a partir d’ara.
Veig a alguns que volen travessar la porta però s’espanten i tornen enrere. Fins hi tot hi ha qui torna a les escales i les continua baixant pensant que aquesta no era la seva planta. Tot segueix el seu curs. Cada ser que arriba a aquesta planta baixa, actua segons sent i el procés que es troba.
Ho miro amb una sensació de plena acceptació per part meva d’aquells que veig que tornen enrere o continuen descendent, ara un esglaó, ara altre, ara un, ara...... És una sensació ple amor vers tots aquells que encara no tenen la força necessària, i la consciència adequada per adonar-se que només són pors infundades, el que limita el avanç. Ho contemplo des de la serenor, com un mer observador, sentint que allò que veig és l’adequat per aquell ànima.
Faig un somrís per sentir conforme tot està en perfecte ordre. Torno a girar el cap endavant i veig a aquells que han esperat la meva vinguda i ara estan aquí amb mi.
Veig que em somriuen.
-        Som-hi! – els dic, posant-nos a caminar.
Mentre ens estem endinsant cada vegada més en aquesta Llum, els pregunto:
-        I ara què?
-        És l’hora de la teva Voluntat Unificada – em responen.
-        “Unificada?” amb qui?
-        Amb aquell qui tu ets – em responen
 
Jo em poso a plorar per l’emoció sentida i continuo avançant amb ells, junts,  sentint l’amor pur i incondicional d’aquell qui jo sóc.

dilluns, 16 de setembre de 2013

La Llum de les Paraules (81)

 
El teu volar no consisteix en tenir unes grans ales, sinó en sentir aquell qui tu ets. Les ales és el detall per a poder descriure el teu “vol”.
                                                                                                        (Àliga Blanca)
 
 
Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 12 de setembre de 2013

Comunicació Angelical

 

M’agafen pels braços i m’enlairen. Llavors em veig amb ells, sense ser agafat perquè per mi mateix em “puc mantenir”. És un estat interior i real alhora com si fos materialitzat, però no, perquè aquí tot és etèric.
Estic en el meu cos i no hi estic. La sensació de trobar-me molt lluny de la matèria.
Les portes es van obrint, i en algun moment, alguna manifesta cert imprevist que requereix ser revisat.
Què bé em sento en un racó!
Deixo que la meva mà expressi el que cregui convenient.
-        Sé que esteu aquí amb mi. Voleu dir-me alguna cosa?
Sento l’Amor en mi. Sento les seves presències al meu entorn.
-        Voleu dir-me alguna cosa? – els torno a preguntar, afegint: o voleu que transmeti algun missatge vostre? Aquí estic!
-        L’important no és el que feu, sinó el com ho feu. L’energia que creeu i irradieu és l’energia que alimenta a la vostra Terra. No és l’arribar més alt o més baix a aquesta vida, ni l’aconseguir molt o poc, res de tot això té valor pel Gran Pla. Allò que és important radica en com viviu cada benedicció que se us dóna. No és el què feu i l’important que és en el vostre context, sinó l’energia emprada en el vostre caminar. No és el resultat obtingut el que enlaire la vostra ànima i el vostre estimat planeta, sinó l’energia de la vostra actitud davant el procés. Cadascú té el seu. Tant se val si es troba en el principi de l’Ascensió o ja us trobeu en els darrers esglaons del mateix. Són les vostres energies que aporteu al planeta a través dels vostres fets del dia a dia. El que és important en el Gran Pla Diví, és la predisposició, acceptació i actitud davant el que la vostra ànima necessita experimentar pe la seva evolució. Conèixer l’essència del vostre Ser permetrà crear terra adobada per què “aquell qui sou” pugui ser manifestat, obrir les portes de la Llar, com diries, i ser Un amb la Font de la qual tots procedim. El que vosaltres anomeneu “Recordar” és el camí d’acceptació i manifestació d’aquell qui sou. Quan sentiu la Divinitat en vosaltres, les energies que despreneu ajudaran a enlairar les ànimes que comparteixen matèria a la vostra dimensió. No és tan important la vistositat de les vostres obres, sinó la vostra actitud davant d’elles. Aquesta serà l’energia que us farà enlairar o reflexionar pels propers passos. (Pausa) Us centreu en els detalls de la forma, oblidant el ser que sou. Els vostres ulls us enganyen. Allò que sovint veieu, ho valoreu. La vostra ment està donant passos importants. Molts sabeu d’ella i com fer-la servir per a la Voluntat Divina. Allò que veieu no és l’important, sinó les energies que s’han emprat per a arribar a l’obtingut. Aquest final només és la conseqüència de l’actitud del procés. Sentiu aquell qui sou, i la Terra i humanitat agrairan l’aliment emanat del vostre cor. El resultat no és vostre, sí l’actitud de cada pas donat. El que s’obtindrà serà perquè la vostra ànima ho necessitarà, i la Intencionalitat Divina es manifestarà per l’equilibri i harmonia del ser i l’univers.
-        Que Déu us beneeixi germans, i gràcies per la vostra comunicació.
-        Entendre aquest procés de l’energia us permetrà despertar a tots. Cada vegada sou més les ànimes que senten la saviesa del seu cor. Recordeu aquell qui sou. Nosaltres estarem a prop vostre. No temeu.
-        El meu Amor és en vosaltres. Gràcies.
-        El nostre a cadascú de vosaltres. Així és i serà.

dilluns, 9 de setembre de 2013

La Llum de les Paraules (80)

 
"Jo Sóc aquell qui tu ets"         
 
                                                      (paraules del Pare)
 
 
Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres

dijous, 5 de setembre de 2013

Sentiments

 
Com puc explicar un sentiment intens? Com puc fer conèixer el subtil portat cap el raciocini? No es pot. Serà com veure una pel·lícula traient el volum i en blanc i negre, quan ella és en color d’alta definició, 3D i en música estèreo. 
Vull mostrar paralismes, metàfores i paraules emanades des del cor, però no es pot expressar la intensitat del què se sent. Només sentint-ho hom pot adonar-se del què és.
Podem expressar fidelment què és l’AMOR? No!, en canvi sí que podem fer veure què és quan hi ha Amor. Els seus efectes sí que es poden mostrar perquè són físics, però no la seva essència.
Sabem el camí per a arribar a ella, i aquesta és la porta que cadascú ha de trobar, obrir i endinsar-s’hi. El sentiment no és racional, sinó natural, espontani segons nosaltres som. No el podem controlar i fer desaparèixer de nosaltres; només acceptar-lo i sentir. Aquest sentir ens enlairarà i portarà llum a la nostra vida, sigui del tipus que sigui el sentiment. Si ens dol ens aportarà un aprenentatge, o una possibilitat de donar un nou pas vers la nostra evolució àlmica; i si ens aporta benestar, serà un senyal que haurem connectat, d’alguna manera amb aquell qui som.  
Aquests estats de benestar, són fruit de la presencia de l’amor a algun nivell. Deixeu-vos emportar per ell, perquè el que sentiu que us fa estar bé, és la mostra de la vostra veritable naturalesa. Deixeu que el vostre cor es deliti i el vostre esperit s’espongi sentint el grau de plenitud que pugueu arribar a sentir.
Accepteu allò que sentiu sigui el que sigui, perquè el nostre veritable ser ens mostra el nostre moment del procés. Estàs passant per uns moments de ràbia, empipament, dolor emocional o anímic? Perfecte! Obra’t a adonar-te de l’aprenentatge que t’ofereix. Et sents un afortunat, agraït i veus com tot a la teva vida va fluint i les oportunitats venint ara una, ara l’altra? Perfecte! Gaudeix del punt del procés on has arribat.
No rebutgem allò que sentim en el nostre interior. Tot, absolutament tot el que sentim o notem dins nostre és fruit de la nostra manera d’actuar i veure la vida. Els nostres pensaments, creences i actituds davant d’ella ens permetrà crear una aparició de sentiments sense nosaltres controlar-los. Es presentaran i ens diran: FINS AQUÍ HAS ARRIBAT!!! QUÈ ET SEMBLA?
Com ens estima l’univers i la Llar! Ens donen l’aliment que necessitem en tot moment. Ens mostren el moment actual de les nostres vides, a través de nosaltres mateixos. No hi ha judicis, ni crítiques per part d’ells, només un mirall intern per a reflectir el camí que estem seguint. Els indicatius són els sentiments. Mentre vagis sentint el benestar i l’aparença dels sentiments més subtils i enlairats del ser, com son l’amor, la pau, la harmonia, la calma, i tants d’altres de la teva magnificència, el camí t’estarà dient que “endavant, continua així! Tot va bé”. Tot i així, quan apareguin, entre d’altres, el sentit de la injustícia, la impotència, el desencís i la incapacitat d’aconseguir allò que vols a la vida, el camí t’estarà dient: “endavant, tu pots! Continua, i tingues present si cal continuar patir tant per a avançar fins a l’exhaust. No veus els altres camins?
Tu pots decidir quin camí seguir. Els teus sentiments et diran quin és l’adequat i el millor per a tu. Ah!, però nosaltres tenim la darrera paraula. L’univers i la Llar sempre ens respecten.
Com ens estimen!!!
Al llarg del camí del meu procés m’he anat adonant de les diferents eines que tenim al nostre abast per a fer la millor decisió a cada instant. Les he anat coneixent una a una, fins arribar a la que més satisfacció, benestar i plenitud m’ha donat, fins al punt de arribar a la materialització sense esforços: el SENTIR.
El cor és el vehicle d’aquesta eina, que pertany a la nostra divinitat. És la porta on el nostre lliure albir pot arribar a veure realitzada la nostra voluntat, Una amb la Voluntat Superior.
Viure des del cor ens pot facilitar sentir la presència divina en nosaltres, però no perquè s’instal·li dins nostre, sinó perquè haurem tret la pols a les nostres resistències i limitacions. Seguiu les directrius del vostre cor! No temeu i confieu que tot està anant bé.
Quan sentim, ens alliberem d’aquell que ens van crear per a donar peu a la manifestació d’aquell qui veritablement som.
Quina sensació quan sentim la nostra magnificència!
Quina sensació al sentir els nostres germans de la Llar!
Indescriptible!
I-N-D-E-S-C-R-I-T-I-B-L-E!!! Senzillament se sent, es viu.
Llavors res tems perquè saps que no hi ha cap motiu per a témer.
Llavors et deixes anar i flueixes com no ho has fet fins ara, perquè t’adones que estàs sent protegit en tot moment i tot el que succeirà és pel teu major bé.
Llavors no viuràs des del dramatisme i el victimisme, sinó des de la responsabilitat i acceptació.
Us convido a Sentir perquè la força de la teva vida està dins teu.
El sentiment és innat en el ser humà, però podem transmutar aquesta humanitat, en divinitat, si aprenem a tenir una altra visió i fer un ús diferent dels nostres sentiments. Us heu preguntat algun cop perquè els tenim? De res serveix reprimir les nostres emocions (manifestació dels nostres sentiments). Bloquejar-los només potenciarà les nostres creences limitadores com a sers que som.
Quan els sentiments apareixen, potser no sempre ho volem en aquell moment, però és l’indicador de la nostra vida.  Expressem-los des del cor i predisposem-nos a acceptar-los i aprendre d’ells, sobre tot, quan no ens creen el benestar que nosaltres voldríem a la nostra vida.
Allò que sento, tots ho podeu sentir.
La vida obra portes que permeten donar respostes a les preguntes que us feu, o reflexions, fins i tot, racionals. Per arribar a aquestes portes, abans, heu d’abandonar-vos a aquell qui sou. Els vostres sentiments, us ajudaran en el camí que esteu seguint.
Sou sers complerts, perfectes, sencers. Teniu al vostre abast totes les eines que necessiteu. Connectar amb elles i llegir el llibre d’instruccions és part del vostre procés. Aquell qui les arribi a conèixer i fer funcionar, llavors,....llavors.....sentirà en ell, el sentit de la vida, adonant-se de qui és.
A vegades no sabeu què fer, o quina decisió prendre; què tal si escolteu al vostre cos o el vostre cor? Tots tenim una part intuïtiva. Traieu-li la pols i llavors veureu com la seva maquinària us avisarà a cada encreuament per a prendre la direcció adequada pel vostre major bé i el de tots.
Sento la pau i l’amor en mi, i des del meu cor, desitjo per a tots, que també pugueu sentiu-les.
Tots som part d’una Divinitat Superior.
Deixeu que aquell qui sou es manifesti al món.
Sentiu qui sou i les vostres obres i actes manifestaran a aquell qui us va creà.
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dilluns, 2 de setembre de 2013

Activitats

 

Hola Família! Avui vull anunciar-vos les properes trobades a realitzar. Seran al poble de Cardedeu (Barcelona). Podeu llegar els documents adjunts que us dóna la informació bàsica pel vostre interès. Degut que seran grups reduïts, no demoreu la inscripció si el vostre cor sent la crida d’aquests esdeveniments. Els places són limitades.

Si preciseu més informació, podeu posar-vos en contacte amb el mateix

Centre LA FONT, situat en ple centre del poble, trucant al 938455556 (dilluns pel matí tancat).

Aquestes activitats són la 2ª part del Seminari “’SENTIR!” per a tots aquells que ja hàgiu realitzat la primera part (al final se us donarà un diploma conforme haureu finalitzat tot el Seminari), així com la presentació del taller “Interpretació de Somnis i els Senyals de la Vida”.

Aquestes dos encontres es realitzaran durant el mes d’octubre (veure els documents).


Us recordo, també, que queden poques places per a la 1ª part del Seminari que es realitzarà durant el cap de setmana 14/15 de setembre. Com sempre, podeu trucar al telèfon exposat anteriorment.


Allà ens veurem!


Una abraçada.