L'hora de camí

El camí ha estat llarg fins a l’ara.

Miro enrere i veig la senda plena de polseguera, per la qual he hagut de passar. Veig penya-segats sense continuació, i tenir que superar-los per a arribar a l’altre cantó de la riba.

Tampoc vull recordar massa. Només sé que he arribat. El meu ser s’ha alleugerat i sent l’essència etèria a cada partícula de la meva composició.

Contemplant el meu passat veig una història sense color, però plena d’esdeveniments que m’han permès donar una pinzellada d’il·lusió al meu avanç a través de la desesperació, per moments d’impotència, encara que una petita flama m’encoratjava a continuar: l’esperança i la Fe en mi mateix i el procedir del transcurs de la meva evolució.

Em trobo en uns instants, en un ara ple de color, divisant més enllà d’on m’han portat els meus passos, una intensitat absoluta, radiant, plena d’il·lusió, realització i plenitud.

Hi ha en mi, els records de l’aprenentatge, com joies del meu procedir des del cor i la ignorància en un principi. No pesen. Estan aquí, com pilars del meu ser actual, aquell qui realment sóc. Han estat experiències on m’han permès aplicar l’aprenentatge realitzat per a la meva ànima.

He après a acceptar, aprendre i a estimar sense cap condició per part de la meva ment. Aquesta s’ha mantingut a segon terme, fent presència quan la reclamava al sentir el que el meu cor em deia. La seva brúixola i la meva Fe, m’han portat a l’estat actual.

Em trobo a l’altre cantó del precipici que tant de temps m’ha portat saber cóm creuar-lo sense ponts ni matèria alguna que la meva racionalitat pogués entendre i sentir el recolzament d’alguna cosa física.

Em trobo aquí, on hi ha un silenci harmoniós i una pau i serenitat només trobada fins ara, en algun moment del meu procés fins el present, en el meu interior. Ara és tot jo i constantment. Ells estan aquí. Davant meu. Envoltant-me i donant-me la benvinguda sense paraules. Estan per a, junts, fer el pactat abans del període del no-color.

Sento com si alguna cosa en mi s’hagués allunyat ja per sempre. Només sento i l’emoció és tal, que només vivint-lo des del cor pot ser entès. La plena sensació d’haver arribat el moment és forta. No és intuïció, sinó convenciment absolut que així és.

Ara sabent-ho, tota exaltació està absent del meu present. Sento. Sé. L’Amor és Un amb mi i fent-me sentir aquell qui jo sóc. Hi ha com una forta connexió amb l’essència d’on procedim. L’Abraçada de Déu en mi.

Aquí no hi ha camí, només espai perquè la teva ànima pugui manifestar-se tal com és i el teu ser materialitzi, amb la teva pròpia voluntat, allò pel que ha arribat fins aquí.

No hi ha un camí a seguir. Aquests han desaparegut i és el cor qui indica la direcció a seguir tot flueix. Tot s’equilibra i materialitza perquè aquí amb ells, és estar aquí amb tu. Sentir la presència de la Llar en mi, enlaira el meu ser i permet sentir la plenitud de la veritable naturalesa que cadascú és.

 No hi ha individualitat. La connexió amb tots aquests sers resplendents és forta, ferma i indivisible. És una unió universal procedent de la nostra existència on el sentit del nostre caminar en la humanitat pren el sentit segons la Intencionalitat Divina.

Em somriuen. Estan esperant el moment de la manifestació de la nostra unió i poder obrar a la dimensió on sers com jo hem encarnat.

El Cel està aquí. Sóc part d’ell, i ara sento d’una manera nítida i clara que no es troba fora de nosaltres, sinó que nosaltres som el Cel mateix a la matèria inicialment. Amb el procés de cada ànima, va trucant a la porta del raciocini de cada ser per a ser escoltat. Molts senten alguna especial que els porta a aprofundir ves aquesta direcció, vers el seu interior.

Sé que d’altres també han arribat on ara jo em trobo. Gràcies a ells, ara estic on estic i sento el que sento. gràcies fars germans predecessors.

No hi ha camins, només la Voluntat d’un mateix junt amb la Unicitat Divina amb aquell qui som.

Qui sóc? Pertany al passat. Aquí en tot moment és JO SÓC. Saps només sentint. Comprens només sentint i aprens només sentint. No hi ha paraules, només una obertura del cor pura i incondicional disposat a ESTIMAR segons la divinitat que som. Aquí el concepte d’estimar no és com el percebíem en el camí. Ho sento, no puc descriure el que sento en aquests moments. Només aquell que ho arribar a sentir en ell mateix, pot entendre la plenitud màxima de la presència de l’univers en nosaltres. Som part d’ell i creador del mateix. Som co-creadors de la magnificència divina universal.

Aquí estic, en el no-temps, existint eternament i sentint la naturalesa d’aquell qui jo sóc.

Pau, assossegament, absoluta harmonia i sent bressolat per l’amor de la Font de la qual tots procedim. Lliurat als seus braços, deixo que el bressol en el qual reposo sigui alimentat pel sentiment més subtil i d’alta vibració que pot existir. Trobant-me en ell, sento la protecció, guia, recolzament i suport de la immensitat del firmament. Tot en ordre. Tot en pau. Tot Amor.

Sento el molt que haig de fer aquí. cada passa en el moment adequat i ja previst. Veig la seqüència del meu avanç en aquest estat celestial. No hi ha paradís. Tu ets el Paradís! No hi ha edèn. Tu ets l’edèn! Sí, estimada ànima que estàs llegint ara aquestes paraules procedents de la Llar, no busquis a fora el que ja tens i ets en el teu interior.

El major tresor del ser en estat d’evolució és invisible als ulls humans. Només des de la divinitat, des del cor es podrà obrir la porta d’aquell qui ets.

On ara estic no existeix aquell qui vaig ser, qui pensava que era. El camí es va encarregar d’allunyar-lo de la meva ment i donar pas a l’aprenentatge del viscut. Aquest aprenentatge et permetrà arribar a qui ets.

En el seu moment os estaré esperant, per a junts, enlairar l’ànima i prosseguir des de la Llar a nous esglaons vers la plena divinitat. D’altres anteriors a la meva vinguda, així ho han fet amb els que hem arribat fins aquí. Tots nosaltres també serem mans i guies per a d’altres, que com jo, puguin transcendir la seva humanitat cap a la divinitat.

Tot va bé. Tot està bé.

El camí té un fi,...després, el vostre ser us guiarà i la vostra ment manifestarà la vostra divinitat.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.