Sentiments

 

Com puc explicar un sentiment intens? Com puc fer conèixer el subtil portat cap el raciocini? No es pot. Serà com veure una pel·lícula traient el volum i en blanc i negre, quan ella és en color d’alta definició, 3D i en música estèreo. 

Vull mostrar paralismes, metàfores i paraules emanades des del cor, però no es pot expressar la intensitat del què se sent. Només sentint-ho hom pot adonar-se del què és.

Podem expressar fidelment què és l’AMOR? No!, en canvi sí que podem fer veure què és quan hi ha Amor. Els seus efectes sí que es poden mostrar perquè són físics, però no la seva essència.

Sabem el camí per a arribar a ella, i aquesta és la porta que cadascú ha de trobar, obrir i endinsar-s’hi. El sentiment no és racional, sinó natural, espontani segons nosaltres som. No el podem controlar i fer desaparèixer de nosaltres; només acceptar-lo i sentir. Aquest sentir ens enlairarà i portarà llum a la nostra vida, sigui del tipus que sigui el sentiment. Si ens dol ens aportarà un aprenentatge, o una possibilitat de donar un nou pas vers la nostra evolució àlmica; i si ens aporta benestar, serà un senyal que haurem connectat, d’alguna manera amb aquell qui som.  

Aquests estats de benestar, són fruit de la presencia de l’amor a algun nivell. Deixeu-vos emportar per ell, perquè el que sentiu que us fa estar bé, és la mostra de la vostra veritable naturalesa. Deixeu que el vostre cor es deliti i el vostre esperit s’espongi sentint el grau de plenitud que pugueu arribar a sentir.

Accepteu allò que sentiu sigui el que sigui, perquè el nostre veritable ser ens mostra el nostre moment del procés. Estàs passant per uns moments de ràbia, empipament, dolor emocional o anímic? Perfecte! Obra’t a adonar-te de l’aprenentatge que t’ofereix. Et sents un afortunat, agraït i veus com tot a la teva vida va fluint i les oportunitats venint ara una, ara l’altra? Perfecte! Gaudeix del punt del procés on has arribat.

No rebutgem allò que sentim en el nostre interior. Tot, absolutament tot el que sentim o notem dins nostre és fruit de la nostra manera d’actuar i veure la vida. Els nostres pensaments, creences i actituds davant d’ella ens permetrà crear una aparició de sentiments sense nosaltres controlar-los. Es presentaran i ens diran: FINS AQUÍ HAS ARRIBAT!!! QUÈ ET SEMBLA?

Com ens estima l’univers i la Llar! Ens donen l’aliment que necessitem en tot moment. Ens mostren el moment actual de les nostres vides, a través de nosaltres mateixos. No hi ha judicis, ni crítiques per part d’ells, només un mirall intern per a reflectir el camí que estem seguint. Els indicatius són els sentiments. Mentre vagis sentint el benestar i l’aparença dels sentiments més subtils i enlairats del ser, com son l’amor, la pau, la harmonia, la calma, i tants d’altres de la teva magnificència, el camí t’estarà dient que “endavant, continua així! Tot va bé”. Tot i així, quan apareguin, entre d’altres, el sentit de la injustícia, la impotència, el desencís i la incapacitat d’aconseguir allò que vols a la vida, el camí t’estarà dient: “endavant, tu pots! Continua, i tingues present si cal continuar patir tant per a avançar fins a l’exhaust. No veus els altres camins?”

Tu pots decidir quin camí seguir. Els teus sentiments et diran quin és l’adequat i el millor per a tu. Ah!, però nosaltres tenim la darrera paraula. L’univers i la Llar sempre ens respecten.

Com ens estimen!!!

Al llarg del camí del meu procés m’he anat adonant de les diferents eines que tenim al nostre abast per a fer la millor decisió a cada instant. Les he anat coneixent una a una, fins arribar a la que més satisfacció, benestar i plenitud m’ha donat, fins al punt de arribar a la materialització sense esforços: el SENTIR.

El cor és el vehicle d’aquesta eina, que pertany a la nostra divinitat. És la porta on el nostre lliure albir pot arribar a veure realitzada la nostra voluntat, Una amb la Voluntat Superior.

Viure des del cor ens pot facilitar sentir la presència divina en nosaltres, però no perquè s’instal·li dins nostre, sinó perquè haurem tret la pols a les nostres resistències i limitacions. Seguiu les directrius del vostre cor! No temeu i confieu que tot està anant bé.

Quan sentim, ens alliberem d’aquell que ens van crear per a donar peu a la manifestació d’aquell qui veritablement som.

Quina sensació quan sentim la nostra magnificència!

Quina sensació al sentir els nostres germans de la Llar!

Indescriptible!

I-N-D-E-S-C-R-I-T-I-B-L-E!!! Senzillament se sent, es viu.

Llavors res tems perquè saps que no hi ha cap motiu per a témer.

Llavors et deixes anar i flueixes com no ho has fet fins ara, perquè t’adones que estàs sent protegit en tot moment i tot el que succeirà és pel teu major bé.

Llavors no viuràs des del dramatisme i el victimisme, sinó des de la responsabilitat i acceptació.

Us convido a Sentir perquè la força de la teva vida està dins teu.

El sentiment és innat en el ser humà, però podem transmutar aquesta humanitat, en divinitat, si aprenem a tenir una altra visió i fer un ús diferent dels nostres sentiments. Us heu preguntat algun cop perquè els tenim? De res serveix reprimir les nostres emocions (manifestació dels nostres sentiments). Bloquejar-los només potenciarà les nostres creences limitadores com a sers que som.

Quan els sentiments apareixen, potser no sempre ho volem en aquell moment, però és l’indicador de la nostra vida.  Expressem-los des del cor i predisposem-nos a acceptar-los i aprendre d’ells, sobre tot, quan no ens creen el benestar que nosaltres voldríem a la nostra vida.

Allò que sento, tots ho podeu sentir.

La vida obra portes que permeten donar respostes a les preguntes que us feu, o reflexions, fins i tot, racionals. Per arribar a aquestes portes, abans, heu d’abandonar-vos a aquell qui sou. Els vostres sentiments, us ajudaran en el camí que esteu seguint.

Sou sers complerts, perfectes, sencers. Teniu al vostre abast totes les eines que necessiteu. Connectar amb elles i llegir el llibre d’instruccions és part del vostre procés. Aquell qui les arribi a conèixer i fer funcionar, llavors,....llavors.....sentirà en ell, el sentit de la vida, adonant-se de qui és.

A vegades no sabeu què fer, o quina decisió prendre; què tal si escolteu al vostre cos o el vostre cor? Tots tenim una part intuïtiva. Traieu-li la pols i llavors veureu com la seva maquinària us avisarà a cada encreuament per a prendre la direcció adequada pel vostre major bé i el de tots.

Sento la pau i l’amor en mi, i des del meu cor, desitjo per a tots, que també pugueu sentiu-les.

Tots som part d’una Divinitat Superior.

Deixeu que aquell qui sou es manifesti al món.

Sentiu qui sou i les vostres obres i actes manifestaran a aquell qui us va creà.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.