dilluns, 27 de febrer de 2012

Les paraules d'una àvia índia


Una vegada una sàvia àvia sioux es va apropar on es trobaven jugant els seus néts. Quan els petits la van veure van anar directes cap a ella, i envoltant-la, li van dir:   
- Àvia, parla’ns dels homes. Explica’ns una història dels nostres ancestres.
L’àvia es va seure a la dreta d’un tipi, alhora que els altres se situaren en semicercle davant d’ella. Tots callaren per a poder escoltar la saviesa de la seva “gran mare”.   
Tots els ulls es fixaren en la profunditat dels d’aquella dona disposada a transmetre les històries que ella va anar rebent i vivint al llarg de la seva vida. Finalment, els seus llavis es van separa per a iniciar el relat:
 Quan jo era petita, els meus pares, que ara es troben amb l’avi Sol i l’àvia Lluna, em van portar al bosc. Quan vàrem arribar vaig veure que havien d’altres nens i nenes amb els seus pares. Tots estaven asseguts a prop del rierol que tots coneixeu. Al costat del Gran Arbre estava el Gran Cabdill “Ull de linx” esperant-nos per a parlar-nos de la vida, de tots els germans.
Quan ja estàvem tots asseguts es va produir un gran silenci de respecte pel venerable “Ull de Linx”, cap del vostre poble. Llavors va dir: Us transmetré allò que els esperits m’han dit. Se’m va aparèixer, entre ells, la meva àvia Osa Menor, qui es va avançar i em va dir:
-         Per a viure a la terra que us trobeu, vosaltres i els vostres fills heu de seguir i viure seguint els passos que ara et diré. Quan ho feu, estareu venerant a tot el Consell Superior que vetllem per vosaltres, i obrireu el camí pels vostres fills i els fills dels vostres fills perquè puguin ser lliures per sempre i sentir el món dels esperits blancs de la Llum. El Creador així m’ha parlat:     

1.      Agraeix les benediccions de la terra i el Cel. Beneeix els aliments i agraeix la presència dels teus germans perquè ells et portaran a tu.
2.      Sigueu honestos amb tot el que feu. Quan vinguin temps de mancança, sigueu honestos. Nosaltres, qui ens trobem a l’altre costat del vel, us protegirem.    
3.      Estimeu a cadascú de la vostra família i a la gran família de la Terra.      
4.      Tots sou Un. Cada ser que viu a la Mare Terra és part de vosaltres. Quan el cor d’algú és ferit, repercuteix a tota la humanitat.    
5.      No jutgeu ni critiqueu a aquells que siguin diferents a vosaltres, perquè representen la part de vosaltres que us permetran unir-vos als altres i al Gran Esperit.    
6.      Quan algú vulgui trencar els llaços d’unió amb el vostre poble, penseu que té por a la foscor de la ignorància.
7.       Quan us trobeu perduts, connecteu amb la Mare Naturalesa. Ella us indicarà el camí a seguir per a retrobar-vos amb la vostra ànima.     
8.      No hi ha major regal que podeu arribar a fer, que lliurar l’Amor que hi ha en vosaltres a qui ho necessiti. Aquest Amor procedeix de les generacions de tots els que en algun moment vàrem viure en un cos.
9.      Quan un germà s’enfadi, no el rebutgeu. Compreneu-lo des del cor perquè torni a sentir la unió amb vosaltres.
10. L’Avi Sol m’ha dit, també, que respecteu els vostres cossos, perquè ells us portaran a les victòries. 
11.  Dediqueu cada dia, uns instants per a recordar qui sou i d’on procediu. Això us farà forts. El vostre esperit s’enlairarà com les flames d’una foguera.      
12.  I dotze:Obriu el vostre cor perquè ell us portarà vers el camí de la saviesa i el liderat. Un poble ha d’estar dirigit pel Cor del seu Cap. Tots els nostres cors estan units, sent UN amb el Gran Esperit.     
Així és i serà.
Finalment, jo, “Ull de linx” vull recordar-vos a tots, nens, joves i pares presents, ara i aquí, que no hi ha major honor i orgull pel vostre poble que veure la germanor i la valoració de cadascú amb qui us envolten. Així, el nostre poble serà fort davant els moments que la història ens farà viure.      

En aquell moment es va produir un llarg silenci, mentre “Ull de Linx” s’assegué a prop de l’arbre i tancà els ulls davant el rierol.
Els altres ens vàrem aixecar en silenci, tenint present el que acabàvem de sentir.  
- Àvia! –  digué un dels seus nets- Jo també he tingut somnis que m’han parlat.   
- I què t’han dit, Iuca (nom del petit)? – preguntà l’anciana sioux.  
- T’he vist, àvia, com una gran llum, i de sobte t’he vist volant com una àliga molt alt i somrient.   
 - Cadascú de nosaltres, arribarà el dia que volarà com l’àliga, més alt que les muntanyes i els nostres germans els núvols.  
Aquella nit es vàrem anar a dormir, i al dia següent, l’anciana índia sioux va deixar el seu cos perquè el seu esperit volés com l’àliga i reposés junt al Consell dels Esperits Ancians

Estimeu des del Cor.
Algun dia, vosaltres també enlairareu la vostra ànima vers el més alt, on les àligues reposen del seu vol, junt als estels del firmament.    

Mitakuye Oyasin

dijous, 23 de febrer de 2012

La senda de la pau


Una vegada trobada la porta que m’ha portat al centre del meu ser, resultava senzill anar allà on la meva veritable essència reposa i enlaira la seva existència. Només l’alegria fa presència, abraçada de l’amor provinent de la nostra Llar, trobant-se aquesta, no més enllà de la nostra forma, sinó a cada racó del nostre cos, espiritual tot ell, malgrat la imatge que mostrem al nostre entorn.    
És en la vacuïtat de l’estat creat on podem sentir a tots els Sers de Llum i Amor, sent nosaltres part d’ells. No hi ha diferència entre cada energia existent de tots els presents.
Hi ha una melodia celestial emanada del silenci de la nostra condició humana que ens porta més enllà de la dimensió en la qual ens trobem. És com obrir una porta i ser transportats a un planeta allunyat al que ens trobem inicialment. Pel camí sents la immensitat del firmament. Ets com part d’ell i la tranquil·litat i calma que vas sentint van intensificant-se a mesura que anem apropant-nos al centre de qui som. Una vegada allà, ens sentim estimats i vetllats per una immensitat d’ànimes lluminoses que ens reben i s’alegren de la nostra arribada. Les teves energies es fonen amb les seves i llavors, llavors és quan sents la Llar en tu. La Unicitat és plena, absoluta, total. Llavors t’adones que mai has estat sol ni ho estaràs i que en tot moment estàs sent vetllat, guiat i protegit per l’Amor.
Sents l’estima i la puresa de qui t’envolten, i alhora, com si estiguessin dins teu, com si tu fossis ells i ells tu. Sou Un. No hi ha diferència entre ells i tu. Aquesta és la Llar d’on procediu.
El silenci és gran, i en tot moment hi ha una emanació de sentiments amorosos i positius entre tots els que ens trobem allà. Ets un d’ells i ells són part de tu. Pots consultar, comunicar-te amb aquestes entitats que només desitgen el millor per a tu i els que es troben en el mateix planeta on la teva condició humana habita i tot l’univers. Llavors sents el veritable Amor, l’Amor pur i incondicional que potser en algun moment, hagueu pogut parlar o comentar estant en la forma. Tot  va més enllà i el sabut s’intensifica i magnifica. Res és com el que s’ha llegit o après des de la ment, o us hagin pogut transmetre.  
Amb ells t’adones del veritable significat de la vida i del paper que podem arribar a representar a la nostra dimensió experimentada. Més enllà de la tercera, hi ha d’altres que et donen més explicació i enteniment, molt superiors als expressats amb la paraula des del raciocini.
Sempre ha estat allà. Sempre ha estat en el teu interior. Des de que vam néixer, en tot moment hem estat davant aquesta porta vers la nostra veritable essència. Moltes vegades hem passat de llarg, pensant que quantes portes inútils hi ha en el nostre procés, fins que arriba un dia que t’atreveixes a obrir una, i t’adones que a l’altre costat es troba un espai on el somniat pot convertir-se en realitat. Hi ha tantes portes com inquietuds pots arribar a tenir. Un altre dia obres una altra i t’adones que l’esperança no és il·lusòria, sinó real, i que els teus anhels són les advertències del camí a seguir i no una utopia.
Quan obrim la porta de l’Amor, llavors,.....llavors tot canvia. Tot es transforma i pren un nou gir vers la teva realització i desbloqueig d’aquells aspectes del teu passat.
A mesura que vas endinsant-te cada vegada més en ella, vas trobant d’altres portes que et permeten arribar just allà on vols arribar: a la plena Consciència de qui ets i el que has vingut a fer.
Bé, si tu ets dels qui ja has connectat amb la Llar i sents l’Amor que ets i perceps la teva Llum,.....Benvingut a Casa!! No hi ha major goig i sensació de benestar que sentir d’on procedeixes i la teva veritable essència.
Llavors t’adones i sents que tot és i tot ho tens.
Llavors t’adones que sempre ho has tingut i la vida et somriu, malgrat tot.
Llavors veus l’afortunat que ets per sentir el que sents.
Llavors t’adones de les benediccions que la teva ànima rep cada dia.
Llavors sents la llibertat de Ser perquè ets part de la Creació i la teva capacitat de crear.
Llavors,…..gràcies per haver arribat a aquest punt del teu procés, perquè tu i jo som Un, i a la vegada, Un amb tots.
No hi ha alegria més gran que recordar qui som. Estant a la Llar, així és.
Trobant-te a l’altre costat de la porta i havent travessat el seu umbral, ja res és com l’experimentat fins el present com humans. La vida canvia i la teva visió de la vida també, perquè els teus sentiments ja no són els mateixos. Aquests han sentit l’exaltació de la plenitud, i quan així és, ja res serà el mateix. Mai més. Recordaràs aquesta porta i la tindràs present, perquè en qualsevol moment podràs, novament, passar a l’altre cantó i ser tu.
El més meravellós, és que quant més vegades siguis tu, ja no serà necessari anar a l’altre costat, perquè vivint en estat de vigília, el teu cor, les teves cèl·lules, els teus pensaments i obres seran guiades per la teva essència amorosa,....la teva DIVINITAT.
La humanitat, cadascú de vosaltres, s’està dirigint vers les noves dimensions en relació a la que hem nascut. Estem alterant la vibració del nostre entorn, del nostre planeta i l’univers. Podem sentir i vibrar a un nivell superior segons la nostra condició humana. Podem viure a la cinquena dimensió en aquests moments del procés evolutiu del nostre estimat planeta.
Sentint la Llar en nosaltres constantment, t’adones de la realitat del què succeeix al nostre entorn. Res és el que sembla. Ens trobem en una dimensió on tot és metàfora i senyals per l’aprenentatge de la nostra ànima.
Saps? El teu potencial és immens. Ets un ser perfecte, encara que potser no siguis del tot conscient. Saber-ho ja és un primer pas. Sentir-lo t’ajudarà a arribar a la teva plena integritat i manifestació.
Quan em trobo amb la meva veritable Família de la Llum, Jo Sóc Jo. Sóc Un amb tot i amb tots.
Jo Sóc la Divinitat manifestada ara i aquí.
No hi ha diferència entre tu i jo. L’Amor ens uneix. Sent i deixa que aquest Amor, la Pau i l’assossegament siguin en tu! Després,....tot serà.

Des del meu cor, una abraçada per a tots vosaltres.


dilluns, 20 de febrer de 2012

La Llum de les Paraules (57)

"La por només és fruit d’un passat, pertanyent a la nostra ment, no al present. És l’expressió de la foscor de la ignorància."


Us recordo que els dies 2,3 i 4 de març es realitzarà la primera part del Seminari "Connexió Divina". Per a més informació podeu posar-vos en contacte amb el Centre LA FONT de Cardedeu (Barcelona): 938455556. Si us va bé, podeu passar-hi personalment, trobant-se al c/ Hospital  4 (en el centre mateix del poble).

Agraeixo als assistents al Cicle "Despertant la Divinitat" que es va realitzar aquest dissabte passat, on en un ambient familiar i distès, van poder fer les seves intervencions pel major bé de tots els qui érem, obrint els seus cors i les seves ments, arribant a sentir el veritable ser que som.
Els cors cada vegada ressonen més amb tot allò que procedeix del fons de la nostra essència. Als que vau venir, gràcies.

Una forta abraçada i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 16 de febrer de 2012

El moment no és qui o què, sinó el quan

Esperem el nostre moment, segons cadascú, en un aspecte concret de la nostra vida.
Esperem i somniem l’instant on els nostres somnis es facin realitat.
Busquem i busquem a la persona adequada per a poder arribar allà on volem arribar.
Busquem a la parella ideal per a poder ser nosaltres i poder tenir la relació de parella que tant desitgem.
En el lloc on ens trobem, no perdem l’esperança de poder aconseguir una millor qualitat de vida en aquella vessant concreta de nosaltres. Esperem que aparegui la nostra oportunitat i poder dir:
- Veus? Ara sí que he trobat el que volia. Gràcies a tal persona o situació, he pogut aconseguir els meus anhels.
Ens pensem que existeix algú o alguna (situació) que ens permeti arribar allà on volem, però en els contes algú ha creat el final adequat per a convertir la realitat en metàfora i poder donar ànims, coratge i esperances a aquells que ho necessitin, és a dir, als nens, al veritable ser que som.
La nostra vida no depèn d’un fil, de la sort de poder trobar a algú o estar en el lloc adequat per a aconseguir “allò”. No! no és això la veritat de la nostra situació o realització.
Nosaltres, a la nostra vida, no depenem de qui trobem o ens ve, o de quina situació afortunada se’ns presenta per a enlairar-nos. No!, no és alguna cosa externa a nosaltres que ens trobem en el lloc adequat. El veritable secret de la nostra realització es troba en el “quan”.
Quan nosaltres estem preparats, llavors, atraiem i vivim el nostre alliberament i voluntat realitzada.
Quan sentim el que sentim des del cor. Quan pensem el que pensem des de l’Amor, llavors, és quan atraiem i manifestem els nostres somnis tan desitjats.
Quan nosaltres estem a punt, llavors atraiem la nostra “plena” realització. De res serveix tenir sinó podem gaudir-la. De res serveix aconseguir sinó ho valorem tal qual. De res serveix obtenir sinó estem preparats per a poder-ho gaudir. Hi ha tantes coses que es desitgen sense estar preparats!
Enteneu ara perquè no és important el qui o el què, sinó el quan?
Pocs s’adonen quan és el moment adequat. Normalment, quan s’exigeix a l’univers que materialitzi la nostra Voluntat, s’obté una negativa per part d’ell en el moment i l’hora que el ser humà dicta. No funciona així el nostre procés. No depèn del què volem, i sí de fins a quin punt estem preparats per a rebre-ho.
L’important és el quan, no el qui ni el què o quina. No! Això només és fruit de la ignorància humana davant la realització del ser humà. Això és tenir present, només, la vessant racional per a aconseguir el que volem. L’univers mai ens donaria alguna cosa que no ens servís en aquell moment. Seria absurd tenir sense saber fer ús del major regal que se’ns hagi pogut regalar en aquells moments, els que siguin.
El nostre avanç no procedeix d’una sort de conèixer a algú en concret, sinó tot el contrari; és a dir, el fet d’estar preparats coneixem a la persona adequada. No és qüestió de tenir sort i estar en el lloc adequat per a viure la situació idònia, sinó tot al contrari; quan estem preparats, creem nosaltres mateixos la situació per a donar un nou pas de cara el nostre procés d’evolució, d’aprenentatge, per a deixar de cantó, una part del nostre passat i alliberar-nos, així, part del llastra que hem anat arrossegant al llarg de la nostra vida.
Quan estem preparats obrim les portes d’un potencial concret que ens permetrà atraure allò just que necessitem. Ens agrada? Perfecte! Gaudim-lo! No ens satisfà o no és ben bé com volíem? Perfecte! Aprenem d’allò i veiem quina sincronicitat hi ha amb nosaltres per haver ressonat dins nostre de la manera que ho ha fet.
El nostre camí està ple d’oportunitats segons el nostre grau de preparació dins del nostre procés. Atraiem segons estem preparats. Ara faltaria observar i preguntar-nos:
- Què estic atraient? Què estic obtenint a la meva vida?
Us adoneu del què vull dir? L’important no és el qui coneixes o el què vius, sinó el quan estàs preparat per a rebre tot el bo que la vida et té preparat.
No és qüestió de culpabilitzar o de crear el concepte d’un atzar per a donar explicació al que vivim o el moment que ens trobem. És qüestió d’adonar-nos com sentim, i saber fins a quin grau de recordar sobre mi mateix, per a entendre qui sóc jo i el sentit de l’existència.
Quan som plenament conscients de la importància del quan, llavors només ens dedicarem a ser nosaltres perquè arribi el moment esperat segons sentim que ha de ser. Normalment acostuma a ser molt més gran de l’imaginat, perquè els sentiments de l’aconsecució s’activen produint la sensació amorosa de la teva divinitat, en un grau superior, i aquest cop, acceptant-lo d’una manera natural i amb humilitat.
El qui és fruit del teu estat.
El què o quina és el resultat de la teva capacitat d’atracció que tens segons les teves energies actuals. Segons ets, així atraus. Ets segons vibres.
T’adones que tot depèn de en quin moment et trobes a cada instant?
Quan s’està preparat, l’univers es sincronitza amb tu per a beneir-te amb les benediccions que més necessites a cada pas del teu camí. Tot és, perquè puguis enlairar a nivells superiors la teva ànima.
Quan estem preparats, obtenim.
Quan encara no està sent així, vivim i atraiem situacions i altres sers que ens ajuden a preparar-nos per quan arribi el moment. Tot està sincronitzat i al nostre favor. Tot es mou perquè nosaltres puguem ser nosaltres i poder connectar i manifestar, així, la nostra divinitat.
Tot és Amor.
Quan segons nosaltres no obtenim, és quan més se’ns està donant per a donar un pas important vers el nostre camí d’Ascensió. Els Mestres saben de la importància de la mancança!
Tot és Amor. La nostra vida és Amor. Allò d’ella que no ens sembli que és així, estem perdent el temps ignorant la nostra essència i el no voler-nos responsabilitzar de la nostra vida.
Tot té un sentit, i aquest està abraçat per la intencionalitat divina per la qual hem estat creats.
Quan més recordem qui som, més ens prepararem per a rebre el quan i així poder gaudir d’allò que sentim que hem vingut a fer. Quan aconseguim materialitzar la nostra voluntat, llavors ho rebem amb naturalitat, sense grans expressions d’eufòria, perquè sabrem que tenim aquesta capacitat divina de crear vida i benestar, tant a la nostra vida com a la dels altres.
En tot moment tenim allò que necessitem.
L’important no és el qui o què, sinó el quan.

I tu, ja estàs preparat/da pel què vols?

dilluns, 13 de febrer de 2012

La Llum de les Paraules (56)


"No cal moure's per arribar on sigui, només cal SER per a rebre a tothom"


Que l'Amor i la Pau siguin en vosaltres..

dijous, 9 de febrer de 2012

Sobre l'estimar-se

Avui, dijous 2 de febrer, neva. Avui és un dia per a gaudir de la bellesa nevada que m’envolta. Avui el paisatge i la climatologia m’han fet un regal: Avui neva!
Obert als imprevistos que la jornada et pugui aportar et permet gaudir de la vida. És una manera d’estimar-te!
Fa poc algú em va preguntar si tenia algun escrit sobre “l’estimar-se” (un mateix).
No hi ha un medicament, una pastilla que prenent-la ja ens estiméssim, i de sobte, sentíssim l’amor en nosaltres. Molts ho voldrien, però en qüestions de sentir i manifestar l’amor en nosaltres, és una responsabilitat nostre que necessita un procés (aquest depèn de cadascú) per a integrar una nova manera de sentir, veure i viure la vida.
Sabeu què? L’acceptació ens apropa a l’autoestima. Quan acceptem allò que el dia a dia ens aporta, és un primer pas per a començar a desengreixar el nostre ser i permetre manifestar la nostra integritat. Les llavors necessiten de la terra i la humitat. Quan les reguem, accepten l’aigua que se’ls hi dóna i la integren en elles, llavors comencen a créixer. Necessiten anar absorbint i fer-se seva, l’aigua del moment de regar-les. Una vegada accepten, llavors s’inicia el procés del seu creixement. No per més aigua, més creixen. No per més que vulguin, més ràpid creixeran. Cadascuna, segons l’espècie, en necessita més o menys i un temps per a deixar que tot broti. No volen córrer. Absorbeixen la benedicció de la pluja, i llavors tot comença. No tenen pressa. S’adapten i són pacients, perquè saben que tot serà. Cada dia prenen la seva dosi, la necessària per arribar a mostrar els seus fruits. Són pacients i es posen a les mans del seu benefactor perquè sap que les regarà amb l’aliment adequat. No pensen. No protesten. Senzillament són,estan, accepten.
D’alguna manera, el ser humà per a estimar-se necessita l’aliment que ja té incorporat en ell al néixer.
Si haguéssim de definir què és estimar-se, diríem: “SIGUES TU!”.
Quan ets tu, estàs mostrant el millor de tu.
Quan mostrem el millor de nosaltres, vol dir que ens sentim bé interiorment.
Quan així és, llavors és que estem amb pau amb nosaltres mateixos.
Quan estem amb pau amb nosaltres, és un reflex que ens sentim bé amb nosaltres i tots els que ens envolten.
Quan així és, és que sentim plenament l’Amor en nosaltres.
Finalment, aquest amor comporta una gran sensació de benestar, de ser protegit, estimat, veient la vida com una aliada nostra, així com tot el que ens envolta. Ens sentim units a tots, i com que volem alhora, el millor per a nosaltres i els altres, ens mostrem radiants, positius i sabent que tot el que ens succeeix és pel nostre major bé. Sent així, doncs no hi ha cap motiu de preocupació. Tot és. Tot flueix. Llavors, tu ets qui regeix i dirigeix plenament la teva vida, escoltant el teu cor i tenint el control de la teva ment.
Per a ser un mateix, hem de recordar qui som, i aquest és el pas que es troba gran part de la humanitat en aquests moments. Uns es trobem en un punt del camí, i d’altres en altres punts. Tots avancem, cadascú al seu ritme, com el creixement de la planta. Ens pensem que ens falta molt. Bé, jo et dic que et trobes en el moment adequat per a donar el següent pas. Enhorabona!
Ser un mateix és haver-se alliberat del seu passat. Si treièssim del nostre interior tot allò que ja no ens serveix i ens limita per a arribar a mostrar-nos veritablement qui som, què quedaria? La nostra veritable essència. NOSALTRES!! Per tant, per a estimar-nos, hem de fer neteja de tot allò que fem que no correspon amb qui som realment. L’alliberament del nostre passat és fonamental.
Portem anys fent el mateix, en el mateix ambient, pensant segons ens han ensenyat, i avançant vers una direcció proposada per qui són o eren amb nosaltres en el seu moment. Hem seguit aquesta directriu, tot i així, sentim un malestar en el nostre cor. Bé, què et sembla si a partir d’ara escoltes el teu cor i portes a terme allò que et diu? Aquest és el camí a seguir. Potser et representarà deixar relacions, amistats, feina, activitats, allunyar-te de la família i obrir noves portes que fins ara no t’atrevies a obrir-les pel què diran. Doncs ha arribat l’hora que la planta creixi i mostri els seus fruits. Hem d’alliberar les nostres pors (el nostre passat) i seguir les directrius que el nostre cor ens indica, procedents de la nostra veritable essència, del veritable ser que som,..... de la nostra Divinitat.
Som sers perfectes i complerts! Ser nosaltres ens permetrà mostrar el nostre potencial espiritual que tenim. Quan així sigui, llavors sentirem l’Amor en nosaltres i desprendre’m Amor. Llavors l’Amor guiarà les nostres vides. Amor atrau Amor. Insatisfacció, més insatisfacció.
Perquè un globus s’enlairi, necessita aire i deslligar-se del lloc que el priva enlairar-se. En el ser humà, quan més recordi qui és, més amorós es convertirà. Quan així sigui, se sentirà millor davant la vida i quan......en fi, ja coneixeu com continua el cercle de l’autoestima i la felicitat.
Estimar-se és ser, senzillament, un mateix en aquesta vida. És sentir l’Amor a cada racó del seu interior. És confiar en el Pla Diví al qual pertany i lliurar-se plenament a ell, acceptant, amb l’aprenentatge inclòs, tot el que des de les altes esferes de la Llum li ofrenen com a aliment de la seva ànima.
Deixar les pors és bàsic, com la poda que es fa anualment als arbres perquè creixin més forts i millor.
“Allà on hi ha Amor, no hi ha temor. Allà on hi ha temor, no hi ha Amor.”
El silenci, la meditació, tenir pensaments positius, amorosos, sentir els sentiments més enlairats en un mateix i actuar, viure, respirar i crear des del cor són, com es diria, “els remeis de l’àvia”, que tot ho curen.
Llavors, et sents acollit, protegit, vetllat, acompanyat i estimat. Llavors et lliures plenament a les mans de Déu.
L’autoestima és el benestar de l’esperit, la connexió amb la nostra veritable essència. Tot és Amor. Només existeix l’Amor i aquest resideix dins teu i en cada ser i objecte que els teus sentits poden captar. Tot el que veus és Amor. Ha estat creat des de l’Amor, perquè la creació que mostra la seva bellesa i ens esponja el cor, té una finalitat divina, i tu ets part d’ella.
Miro per la finestra i continuo veient les volves de neu balancejant-se en la caiguda fins el lloc indicat. Tot està cobert. La lluentor del blanc ha impulsat la meva voluntat a fotografiar amb el mòbil el que els meus ulls contemplen en el silenci, sentint la bellesa dins meu.
Agraeixo aquesta postal, davant dels meus ulls, creada per a recordar qui sóc, i poder sentir la unicitat amb la Llar.
Gràcies. Per què m’estimo, ......ho accepto i prenc consciència del què està despertant en mi.

dilluns, 6 de febrer de 2012

Seminari CONNEXIÓ DIVINA I

Em complau anunciar-vos una nova convocatòria de la primera part del Seminari “CONNEXIÓ DIVINA I”, per al primer cap de setmana del mes de març, dies 2, 3 i 4 (divendres, dissabte i diumenge), a la població de Cardedeu (Barcelona).
Els horaris seran, per a totes les jornades, de 10h. a 14h. , i per la tarda de les 16h. fins a les 20h.
Ens dirigim cap el Gran Despertar de la humanitat, i el planeta ens acompanya preparant-se perquè tots els que vulguin, puguin fer-ho.

“L’obertura del cor permet sentir la divinitat que cadascú és, i quan això succeeix, la transmutació en el Déu que cadascú és, permet veure, sentir i obrar segons la naturalesa que som. Llavors, tot és possible.”

El Seminari consta de dues parts, i d’aquí poques setmanes realitzarem la primera, la qual ens obra la porta de l’obertura interior, del sentir i de la connexió amb la nostra energia divina, amb el Déu que hi ha en cadascú i començar a practicar la vessant de la Sanació, de la Percepció, el Sentir i la Materialització de la nostra vida. El Sanador demana pas, alhora que comença a trucar a la nostra porta el Mestre Interior.
Tots aquells que sentiu en el vostre cor la ressonància d’aquestes jornades i creieu que ha arribat el moment per a donar un nou pas en el vostre procés, o vulgueu més informació al respecte, podeu trucar al telèfon que consta al final d’aquesta presentació.
Estarà dirigit pel seu propi creador, en Jordi Morella, Mestre espiritual i sanador.

Guió del Seminari Connexió Divina, la Sanació del Ser (I):
1. Presentació: Breu història del procés del Seminari.
3. Què ens aporta la Connexió?
4. Sers multidimensionals
5. Composició de la nostra essència espiritual
6. L’Amor
7. Símptomes del Despertar espiritual
8. L’Energia Crística.
9. La lluita i l’esforç, obsoletes.
10. Els passos de tota evolució:
a. Jo Sóc
b. Déu es manifesta a través meu
c. Jo Sóc Déu
11. Els pilars del ser humà: emocional, mental, físic i espiritual (Sanar aquests pilars del nostre ser).
12. La dualitat: el paper en els desequilibris. L’ego
13. La Llum i la foscor
14. L’àngel caigut
15. Capacitat de crear i transmutar.(La materialització: sintonitzar amb les energies del resultat. Tu i resultat sou Un).
16. Exercicis per a la Connexió (Individuals)
17. Què és la Sanació?
18. Qui sana?
19. Ser un Canal
20. Els resultats obtinguts
21. El pacient
22. El sanador
23. L’ADN: Les diferents capes.
24. Passos d’una sessió
25. Exercicis de Connexió (en parella)
26. Els xacres
27. Equilibri de xacres
28. Sentir
29. Déu. Divinitat en la forma
30. La Connexió i la visualització
31. Seguir les intuïcions. Viure des del cor.
32. Sessió de sanació entre ells: ara a un, ara a l’altre.
33. La força de la paraula. La pregària. “Jo Sóc”
34. Importància del paper de l’auto coneixement per a la Connexió constant:
Voluntat Divinitat humana= Voluntat Divinitat Universal
35. La Sanació a distància

Es recomana fer les inscripcions dies abans al seu inici.
Aquest Seminari està organitzat pel “Centre La Font” de Cardedeu, situat al c/ Hospital 4. Tl. 938455556 (dilluns matí tancat).

Una abraçada.

dijous, 2 de febrer de 2012

Transició vers l'Ara posterior

Visc intensament el present, sentint cada instant de cada segon, minut i estona, allà on el meu cos i la meva consciència es troben. No sempre coincideixen, tot i així sento la intensitat del meu present constant.
En aquests moments em dóna la sensació que allò que ha de ser no acaba d’arribar. Hi ha aspectes que semblen demorar-se, però res pertany a la realitat en relació a la lentitud i estancament del procés.
Ens trobem en moments claus de la nostra evolució, com a humans, i les energies estan actuant com no ho havien estat fent fins ara. Tot s’accelera. Tot avança. Tot es mou. Res està aturat malgrat ens pugui donar la sensació que així està sent. Res.
Rebo informació més enllà del raciocini, i quan em trobo a la Llar, sento la immensitat del firmament en mi, perquè jo sóc l’univers en moviment.
Sóc conscient del meu procés en mi, ara. El servei a la humanitat, fa que aquí on ara hi sóc, pugui ajudar a aquells que ho necessiten en aquests moments. La meva família està sent “el plat fort” del què haig de fer ara. Ja fa un temps vaig apropar-me a ella i és des de fa uns mesos cap a aquí, on veig els resultats de la meva presencia, malgrat a vegades he hagut de fer saber als altres les meves decisions, no sempre enteses, o mal interpretades, per part d’alguns. He hagut de reafirmar-me i sentir la serenitat del meu cor, per a obrar amb la fermesa de l’amor i la comprensió vers aquells que es troben implicats.
Tinc estones on jo puc estar amb mi. Segons el meu parer, masses en aquests moments, permetent-me dedicar un temps a la meva ànima i a fer allò que m’agrada i sento que haig de fer. Algú podria dir:
- Mira que bé!
Jo no dic res. Accepto, sento i deixo que tot sigui.
Estic al servei del Pare, i és Ell qui em guia. És Ell qui em porta on haig de ser i com fer, com portar a terme la seva Voluntat.
Se m’ha fet veure el què ha de ser a la meva vida.
Se m’ha portat més enllà de l’espai - temps per a mostrar-me la meva vida d’aquí a un temps no llunyà.
He vist el què serà. M’he trobat a allà i he sentit les energies d’aquells moments, així com les de tots aquells amb els que em trobaré. He sentit i he vist l’activitat de la meva vida en un “ara posterior”.
Sé d’ella i com em sentiré.
Sé com em veuran els altres, i fins i tot, la repercussió que tindrà pel meu entorn i el planeta.
Sé del meu present posterior en l’ara actual.
El meu interior vibra ple de vida, il•lusió, alegria i joia de poder servir a la Font de tota Vida en aquest racó de l’univers anomenat planeta Terra (Gaia).
Torno al meu present actual i visc el procés per a arribar allà on la Voluntat Divina ha permès que conegués.
Sí! ara em trobo en aquest ara sabent del meu desitjat ara posterior. Sé que el meu present em portarà a ell. El sé, però no el tinc present constantment perquè el que és important és el present més immediat. En ell, em dóna la sensació que el meu avanç vers la meva voluntat és lenta, però res més lluny de la realitat. Tot s’està accelerant pel major bé de tots. De tots!, incloent-te tu i jo.
M’adono de les estones que no estic fent la “meva activitat”, i voldria fer-la!. Tinc tantes ganes de servir al Pare i portar a terme la seva Voluntat!!! Sabent el que ha de ser i adonant-te del teu present que no és ben bé com t’agradaria que fos!, i que consti, que l’accepto i em sento agraït per tot el que la vida m’està oferint i donant. M’adono que estic tota l’estona “treballant”, d’una manera constant, per a tots aquells que m’envolten i habiten el planeta. M’adono que estic ajudant al planeta i a l’univers perquè tot sigui. Sí, m’adono! Fins i tot dormint.
El treball d’un servidor de Déu no s’atura a cap instant. Moltes vegades pot donar la sensació que no s’està fent res, però el veritable fill de Déu sap que no és així, que el temps que està vivint i de la manera que el viu està, amb les seves energies, ajudant a algú a algun nivell, i que la seva presència no és en va en aquest ara, en el present. No tot és remunerat, tal com s’entén. Llavors, el treballador al servei de la Llum i l’Amor, mira el seu entorn amb els ulls del seu cor, veient els fruits de la seva presència, malgrat els altres no siguin conscients d’ells. Veu com l’harmonia es va aposentant tranquil•lament a l’interior dels sers que l’envolten o conviu. Veu com les decisions preses en el seu moment estan donant els seus resultats paulatinament. Veu que tot es dirigeix vers l’equilibri, la pau i el benestar, malgrat els que viuen a la dualitat facin intents de mal interpretar i crear malestar. Ja no poden amb un ser il•luminat. Ara són ells qui s’adapten a ell sense adonar-se.
Mira tot això i s’adona que res està aturat i tot es dirigeix cap a la manifestació del ser que viu en la condició humana d’aquesta dimensió.
Moltes vegades el nostre treball no es troba davant de grans grups o sessions individuals o grupals, sinó que, sovint, el veritable treball del ser lliurat a les mans del Pare es realitza quan està sol o no té activitat amb la gent. És sovint que connecta amb la Llar i fa el seu treball més important, quan és sol. Llavors se sent còmode i lliure, irradiant les seves energies i dirigint-les vers a aquell o aquells que més ho necessitin. És llavors quan acompanya a entitats, atrapades a la nostra dimensió, cap a la Llum; o quan rep els missatges corresponents a realitzar sobre el què ha vingut a fer. És en aquests moments, on fins i tot, fa tot allò per a arribar a més ànimes del nostre estimat planeta, com és escriure i/o publicar en les diferents webs o blogs on d’arreu són llegits, transmetent la saviesa de la Llar i l’experiència del ser que, sent conscient de la seva divinitat, la viu en la dualitat des de l’amor i el cor. És llavors quan respon a diferents e-mails que rep consultant-li aspectes personals o dubtes d’aquelles ànimes, que com ell, segueixen el camí de l’Ascensió. És llavors quan medita i sent als qui són amb ell des de dimensions superiors a la seva. És llavors quan connecta, enlairant-se, arribant a altres dimensions com a ser multidimensional que és. És en aquests moments de no activitat aparent quan enlaira la seva ànima, sent el seu amor i s’uneix amb la Llar més enllà de qualsevol espai - temps.
Encara que el procés sembli anar lent, res de tot això és cert, perquè aquells que es troben en les altes esferes de la Llum estan ajudant-nos sens parar perquè puguem arribar a donar nous passos vers la nostra plena realització i Ascensió.
L’Amor ens protegeix. Som Amor i aquest ens obra les portes del nostre procés. Sentim aquest Amor en nosaltres i deixem que tot sigui!
Mai tot ha anat i està anant tan de pressa, jugant al nostre favor, perquè tu puguis ser tu!
Relaxa’t i sent! Res més has de fer per a ser.

SENT,.....i SERÀS!!!