dilluns, 27 de febrer del 2012

Les paraules d'una àvia índia


Una vegada una sàvia àvia sioux es va apropar on es trobaven jugant els seus néts. Quan els petits la van veure van anar directes cap a ella, i envoltant-la, li van dir:   
- Àvia, parla’ns dels homes. Explica’ns una història dels nostres ancestres.
L’àvia es va seure a la dreta d’un tipi, alhora que els altres se situaren en semicercle davant d’ella. Tots callaren per a poder escoltar la saviesa de la seva “gran mare”.   
Tots els ulls es fixaren en la profunditat dels d’aquella dona disposada a transmetre les històries que ella va anar rebent i vivint al llarg de la seva vida. Finalment, els seus llavis es van separa per a iniciar el relat:
 Quan jo era petita, els meus pares, que ara es troben amb l’avi Sol i l’àvia Lluna, em van portar al bosc. Quan vàrem arribar vaig veure que havien d’altres nens i nenes amb els seus pares. Tots estaven asseguts a prop del rierol que tots coneixeu. Al costat del Gran Arbre estava el Gran Cabdill “Ull de linx” esperant-nos per a parlar-nos de la vida, de tots els germans.
Quan ja estàvem tots asseguts es va produir un gran silenci de respecte pel venerable “Ull de Linx”, cap del vostre poble. Llavors va dir: Us transmetré allò que els esperits m’han dit. Se’m va aparèixer, entre ells, la meva àvia Osa Menor, qui es va avançar i em va dir:
-         Per a viure a la terra que us trobeu, vosaltres i els vostres fills heu de seguir i viure seguint els passos que ara et diré. Quan ho feu, estareu venerant a tot el Consell Superior que vetllem per vosaltres, i obrireu el camí pels vostres fills i els fills dels vostres fills perquè puguin ser lliures per sempre i sentir el món dels esperits blancs de la Llum. El Creador així m’ha parlat:     

1.      Agraeix les benediccions de la terra i el Cel. Beneeix els aliments i agraeix la presència dels teus germans perquè ells et portaran a tu.
2.      Sigueu honestos amb tot el que feu. Quan vinguin temps de mancança, sigueu honestos. Nosaltres, qui ens trobem a l’altre costat del vel, us protegirem.    
3.      Estimeu a cadascú de la vostra família i a la gran família de la Terra.      
4.      Tots sou Un. Cada ser que viu a la Mare Terra és part de vosaltres. Quan el cor d’algú és ferit, repercuteix a tota la humanitat.    
5.      No jutgeu ni critiqueu a aquells que siguin diferents a vosaltres, perquè representen la part de vosaltres que us permetran unir-vos als altres i al Gran Esperit.    
6.      Quan algú vulgui trencar els llaços d’unió amb el vostre poble, penseu que té por a la foscor de la ignorància.
7.       Quan us trobeu perduts, connecteu amb la Mare Naturalesa. Ella us indicarà el camí a seguir per a retrobar-vos amb la vostra ànima.     
8.      No hi ha major regal que podeu arribar a fer, que lliurar l’Amor que hi ha en vosaltres a qui ho necessiti. Aquest Amor procedeix de les generacions de tots els que en algun moment vàrem viure en un cos.
9.      Quan un germà s’enfadi, no el rebutgeu. Compreneu-lo des del cor perquè torni a sentir la unió amb vosaltres.
10. L’Avi Sol m’ha dit, també, que respecteu els vostres cossos, perquè ells us portaran a les victòries. 
11.  Dediqueu cada dia, uns instants per a recordar qui sou i d’on procediu. Això us farà forts. El vostre esperit s’enlairarà com les flames d’una foguera.      
12.  I dotze:Obriu el vostre cor perquè ell us portarà vers el camí de la saviesa i el liderat. Un poble ha d’estar dirigit pel Cor del seu Cap. Tots els nostres cors estan units, sent UN amb el Gran Esperit.     
Així és i serà.
Finalment, jo, “Ull de linx” vull recordar-vos a tots, nens, joves i pares presents, ara i aquí, que no hi ha major honor i orgull pel vostre poble que veure la germanor i la valoració de cadascú amb qui us envolten. Així, el nostre poble serà fort davant els moments que la història ens farà viure.      

En aquell moment es va produir un llarg silenci, mentre “Ull de Linx” s’assegué a prop de l’arbre i tancà els ulls davant el rierol.
Els altres ens vàrem aixecar en silenci, tenint present el que acabàvem de sentir.  
- Àvia! –  digué un dels seus nets- Jo també he tingut somnis que m’han parlat.   
- I què t’han dit, Iuca (nom del petit)? – preguntà l’anciana sioux.  
- T’he vist, àvia, com una gran llum, i de sobte t’he vist volant com una àliga molt alt i somrient.   
 - Cadascú de nosaltres, arribarà el dia que volarà com l’àliga, més alt que les muntanyes i els nostres germans els núvols.  
Aquella nit es vàrem anar a dormir, i al dia següent, l’anciana índia sioux va deixar el seu cos perquè el seu esperit volés com l’àliga i reposés junt al Consell dels Esperits Ancians

Estimeu des del Cor.
Algun dia, vosaltres també enlairareu la vostra ànima vers el més alt, on les àligues reposen del seu vol, junt als estels del firmament.    

Mitakuye Oyasin