"My way" (a la meva manera)

Els dies van passant com el tren que segueix les vies per arribar a la propera estació. Cada dia, cada fragment del paisatge que contemplo des de la meva finestra pertanyen als meus records allunyant-se i als meus anhels apropant-se per a ser manifestats en un nou dia.

A mesura que he anat vivint els “Aras” de cada present, m’adono que no hi ha dos d’iguals. Dono passos, impensables temps enrere, en canvi, em sento atret vers ells per a portar-los a terme. Sento una força sorgida del meu cor que m’empeny cap a una direcció concreta i passar a través d’unes situacions, que sé que tard o d’hora, m’obriran altres portes del meu procés.

La visió de la vida no és com ens l’han ensenyada. Tot va més enllà del que senzillament es veu. Cada dia no pertany a la realitat terrenal. Cada instant i el que fem en ell, està al servei d’un sentit, d’una intencionalitat més enllà dels nostres sentits físics. La nostra ment no arriba a comprendre la matèria que manifestem. La nostra vida va més enllà de tot raonament i tota expectativa.

Em trobo en el llindar del què va ser i serà. Veig, sento i actuo des del més enllà als nostres temps, veient-me com si fos matèria alliberada i lliure. Els ulls em veuen com un més de tota la humanitat. Els cors em veuen i senten com la divinitat que sóc. Visc en un entorn on les ments, els egos i les pors abracen qualsevol argument de limitació per a justificar les seves actuacions i presències. Jo resto quiet, en la força del silenci i el sentir amorós de qui sóc.

Els somnis em parlen i em mostren la veritat del meu present.

Res pertany a la matèria. Tot procedeix d’un Pla Superior on tots hem accedit a venir a materialitzar-lo.

La meva ànima està servint a aquesta Font Divina Creadora de tota Vida. Fa temps vaig deixar de identificar-me amb el meu entorn i el que se’m va voler inculcar de petit en aquesta dimensió. Amb els anys he anat veient els límits de cada transmissió familiar, social i religiosa. Pertanyem a un significat superior, una motivació que ens allibera de tota animalitat per a endinsar-nos i poder connectar amb la divinitat que som. Aquest procés permet alliberar a la nostra ànima i obrir la porta de l’Ascensió del nostre ser.

Quan et deixes emportar pel tren on et trobes, conduït pel nostre cor, llavors, res has de témer. Tot flueix. Tot arriba. Tot és,... i la satisfacció immensa. Seure i confiar que arribaràs al lloc previst, és deixar-se emportar per la Voluntat Divina. Acceptar cada instant, és acceptar la vida i crear-te una qualitat de vida que et permetrà irradiar la Llum i l’Amor que som.

Si fóssim arbres o vaques pasturant que observéssim el tren passar, veuríem en una de les finestres, una intensa Llum radiant per tot el tren. Sentirien l’alegria de totes les Llums que acompanyen a aquell tren. S’adonarien que el tren i qui va en ell són part d’ells o elles. Tot va bé.

El camí continua, i cada tren enlluerna diferent. Cadascú vibra diferent davant les oportunitats que la vida li ofereix. Els lliuraments són absoluts en aquells que saben qui són. Hi ha qui vol però les seves arrels terrenals són fortes. Hi ha qui somnia en una millor etapa a la seva vida, tot i que les resistències són grans. Hi ha molt despertar. La Llum dels qui s’han lliurat plenament, sense condicions a la Voluntat Divina permet que l’esperança i les forces sorgeixin dels interiors de cadascú. Fortalesa, confiança i coratge fan que el ser en aquesta experimentació terrenal pugui alliberar-se de les densitats que l’han estat frenant en el seu procés vers l’alliberament de la seva ànima i el despertar de la consciència.

Avui, sol a casa i sentint el benestar en mi, deixo que les bones noves d’aquest dia m’arribin de diferents fonts.

Amb l’aprenentatge aprens a no demanar, no obligar, no rebutjar allò que no es correspongui tal com tu ho vols. Aprens a acceptar que les propostes i les benediccions de la teva existència et vinguin d’on hagin de venir pel teu major bé i els de qui t’envolten. El teu cor sap d’elles i de la millor manera de rebre-les. El teu cor sap què fer a cada instant perquè tot sigui en tu, la teva voluntat sigui Una amb la Voluntat Divina i junts, poder materialitzar el que has vingut a fer. Res et falta ni et faltarà. Sigues tu i deixa que el bo que la vida et té preparat et vingui. Tu ets l’aixeta d’aquesta prosperitat i la teva actitud, la mà que l’obra. Quan l’actitud, la teva voluntat i la predisposició siguin les adequades, llavors, l’aixeta s’obrirà i el que ha de ser et vindrà amb escreix.

El meu servei al Pare em fa sentir i veure els passos donats fins ara i l’esperança i el convenciment del que el meu cor em dicta i les percepcions rebudes, realitzades.

Quan es serveix a l’Amor, prepara’t, perquè allò que viuràs, probablement no sempre serà com t’hagués agradat que fos, però la teva presència en aquell indret amb aquelles ànimes necessitades de Llum, Amor i Comprensió, seran il·luminades per la intencionalitat divina a través teu.

La vida pren un altre sentit i actues des d’una perspectiva paral·lela a la convencional. No sempre ets comprès ni acceptat, tot i així, el teu pas per aquella situació deixa petjada i record en aquells que l’han viscuda.

Portaràs a terme el que es coneix com a les teves virtuts terrenals, però el que manifestaràs serà molt més del teu potencial aparent. Com a ser complert actuaràs en diferents àmbits del teu entorn, alguns d’ells, probablement no coneguts per tu com per fer el que has vingut a fer. Tant se val! allà on siguis portat sabràs el què fer i ajudaràs a tots aquells que estiguin implicats. No importa tant el lloc, l’ambient on estaràs, perquè el teu cor t’indicarà en tot moment el què fer. Estàs sent portat, en aquest tren on et trobes, pel millor conductor que hagis pogut triar: el teu cor.

Els temps que viu la humanitat, el planeta i el nostre sistema solar, estan produint uns canvis a l’interior de cadascú. Estan despertant la divinitat que cadascú és. Gran part del sers humans senten com truca a la seva porta, i molts d’altres tenen la “televisió tan alta” (pors, resistències, manca d’autoestima,...) que no senten els trucs i la crida dels seus cors per a donar un pas més en el procés evolutiu de les seves ànimes.

Neix un nou dia i la serenitat del repòs et fa obrir els ulls, encoratjant-te a llevar-te i sentir els nous aires que et venen a rebre i guiar-te en aquest primer dia de la resta de la teva vida. Sents el convenciment d’arribar allà on vols des del lloc on et trobes. Tant se val quin sigui el punt on estiguis del teu procés. Estàs en el millor lloc on podies estar per a continuar amb pas ferm el teu camí, a la teva manera, segons necessites per a arribar a tu, al Déu que ets, a la teva Divinitat manifestada.

I tot,.....a la teva manera (“My way”), segons necessites.

El camí ara s’eixampla i la llum s’intensifica. Sers de Llum se t’apropen i t’envolten.

El camí mai ha estat buit. Mai has estat sol ni ho estaràs.

En el teu camí cada vegada estaràs més acompanyat i protegit.

Ets estimat i sempre ho has estat i ho estaràs.